186. De Piera a Montserrat pel GR-172, Collbató, Camí de les Feixades i les coves Freda i del Salnitre

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Piera (FGC)
Estació d’arribada: Monestir de Montserrat (Cremallera)
Distància/durada: 18,2 km / 6h (sense aturades)
Desnivell: +1.000 m /- 600 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Excursió que ens portarà fins al monestir de Montserrat seguint en tot moment el GR-172 en la seva etapa 8, un sender que uneix el refugi de la Mussara amb Bellmunt tot passant per Reus, Tarragona i Montserrat. El sender passa molt a prop de l’estació de FGC de Piera, fet que aprofitem per a seguir-lo íntegrament fins al Monestir.

Som davant d’una de les millors opcions d’accés a Montserrat, que uneix patrimoni, natura i cultura com poques. La ruta, tret del tram de dos quilòmetres que passa per la urbanització de Can Dalmases de Collbató, és força entretinguda. Per si sola la pujada al monestir ja mereix la pena. Pujarem al cor espiritual de la muntanya seguint el Camí de les Feixades, un escènic i dur sender que s’endinsa pel torrent de la Bellasona i que supera gràcies a les Girades, unes ziga-zagues panoràmiques que ens faran guanyar alçada ràpidament.

Però a més a més de camins històrics també trobarem durant la caminada altres punts d’interès cultural. A Collbató podrem visitar les Coves del Salnitre, una de les més conegudes de casa nostra, i als Hostalets, el CRIP, un museu paleontològic. Cal ser previsors i mirar els horaris d’obertura d’aquests centres i reservar visita, si escau, gairebé obligada per a les coves. A més, si ens volem endinsar en cavitats com la de la Cova Freda i visitar les esglésies i ermites del recorregut, cal tenir en compte el temps total de la caminada, que se’ns pot allargar sensiblement. Piera, origen de la ruta, cau al sud de l’estació i apartada de la travessa, tot i que també mereix un tomb.

A mitja pujada per les escales d’accés a la Cova del Salnitre tenim l’opció de deixar el GR uns metres per acostar-nos a la Cova Freda, una cavitat de fins a 230 m de recorregut i de fins a -15 m de profunditat. Amb bones llanternes ens hi podem endinsar uns metres. Com sempre que s’entra en una cavitat, és recomanable portar casc i estar disposat a embrutar-se una mica. L’entrada es fa per una porta de ferro que resta oberta. Per avançar cal ajupir-se en un parell de trams.

Si volem visitar les Coves del Salnitre, reobertes al 2018 després de treballs d’adequació, és gairebé imprescindible reservar amb antelació:

De dimarts a divendres de 10h-14h. Tel. 937779076
Caps de setmana i festius de 10.15h-14h i de 17h-18h Tel. 647964076
turisme@collbato.cat

Interès: les coves Freda i del Salnitre, la primera de visita lliure i la segona de pagament. Dues formes diferents de conèixer l’interior de la muntanya.
Època: tot l’any.
Dificultat: itinerari llarg que transcorre per pistes i corriols amb constants pujades i baixades. Atenció a creuar la C-54 al sortir de Piera. Carretera ampla amb trànsit. Per la cova freda cal llanterna i sempre es recomana casc quan entrem en una cavitat. Recorregut senzill per l’interior però cal no despistar-se.

AL·LICIENTS

La ruta visita durant tot el seu recorregut diferents elements d’interès que fan de la travessa una experiència, a més a més d’esportiva, cultural. Tot i sortir de Piera, la ruta no passa pel seu centre, però mereix la visita. Sí que passarem pels Hostalets de Pierola i Collbató. Als Hostalets podem visitar el CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), un centre interpretatiu que ens parla de Pierolapithecus catalaunicus, popularment conegut com a Pau.

Un altre element important són les Coves del Salnitre, potser la cavitat visitable més coneguda de casa nostra. Això sí, cal preveure la visita trucant abans, atès que els caps de setmana les visites solen omplir-se.

I per acabar, el Santuari de Montserrat amb els seus museus, com el MDM (Museu de Montserrat), un museu d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Però durant la caminada, també hem d’estar alertes a visitar:

ERMITES I ESGLÉSIES: aquesta no és una ruta que visiti gaires ermites de les desenes que s’escampen per la muntanya. Tot i així, podrem visitar en ruta les esglésies de Sant Pere als Hostalets de Pierola i la de Sant Corneli a Collbató. Durant la ruta també passarem per les ruïnes de Sant Cristòfol, i per l’ermita de Sant Miquel, prop del Monestir. A Collbató passarem per la zona de lleure de la Salut, on podem visitar l’ermita de la Salut, situada en una àrea de pícnic amb bar i graelles.

D’especial interès és el santuari de Sant Pere de Pierola, una església rural abandonada. Per visitar-la cal separar-se 400 metres del GR-172, però mereix aquest petit esforç extra per fer-hi un cop d’ull.

COVES I BALMES: a part de les Coves del Salnitre, obertes i amb visita renovada des del 2018, podrem endinsar-nos en la Cova Freda, una cavitat en la que amb l’ajut d’una llanterna ens hi podrem endinsar uns metres en el seu interior. Molt malmesa per actes vandàlics.

També passarem prop de la cova gran de la Cabrafiguera, una cavitat càrstica de 12 m de desnivell i 35 m de recorregut.

MIRADORS: qualsevol punt és prou bo per observar els capricis panoràmics que ofereixen les agulles montserratines, però en especial, val molt la pena de nou separar-se uns metres del GR a fi de visitar la Creu de Sant Miquel, des d’on tindrem magnífiques vistes del monestir i de la regió de Sant Salvador, que inclou les seccions de Sant Benet i els Flautats.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

A Senderisme en tren hem anat fent alguns dels camins que menen fins al Monestir. Si aquesta proposta no és del vostre grat podeu triar entre aquestes altres propostes, que també poden servir com a ruta de descens a fi de fer una excursió circular.

Així mateix podeu consultar l’entrada resum de totes les pujades al monestir aquí.

Ruta ST39: pujada a Montserrat des de Monistrol per la Drecera dels Tres Quarts 4,5 km (+560 m / – 25 m)
Ruta ST76: estació d’Aeri de Montserrat (FGC) al Monestir pel Camí de l’Aigua (Camí de Sant Jaume) 3,25km (+585/-10)
Ruta ST77: de Monistrol (FGC) a Montserrat pel Camí de les Canals (GR-5) 4,7km (+570/-20)
Ruta ST78: de Monistrol (FGC) a Montserrat per Santa Cecília i La Trinitat (PR C-19) 14km (+880/-370)
Ruta ST79: de Monistrol (FGC) a Montserrat per Sant Benet i la Baixada dels Matxos (PR C-19) 6,7km (+600/-40)
Ruta ST173: de La Pobla de Claramunt (FGC) al monestir pel GR-172, Can Maçana i pujant al Castellferran (100 Cims) 27 km (+1.300 m / -800 m)
Ruta ST187: de Piera a Montserrat passant per Collbató (GR-172) i el Camí de les Bateries 17,7 km (1.100 m / 700 m).

MAPA TOPOGRÀFIC / TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Bona part de l’excursió transcorre per corriols que alenteixen la marxa tant per la irregularitat i verticalitat del terreny com per les constants pujades i baixades que us deixaran les cames tocades.

Cova Freda: cavitat d’accés lliure. Cal portar llanterna i es recomana casc sempre que s’entra en una cavitat. Presenta algun punt on ens hem d’arrossegar per endinsar-nos en el seu interior.

ELS SENDERS

Caminar per Montserrat, com també succeeix a Collserola, ens demana sovint un màster en reconeixement de senyals. A més a més dels diferents senders homologats que recorren el parc natural (GR en forma de senyals blancs i vermells i de PR blancs i grocs), trobarem marques de pintura de gairebé tota la paleta de colors, tant en forma de punts com de marques que ens poden arribar a distreure.

El recorregut que us proposem transcorre totalment per camins abalisats i homologats. En aquest cas seguim el GR-172 que ens portarà des de Piera fins al Monestir de Montserrat. Només ens apartarem d’aquest sender uns metres a fi de visitar el santuari de Sant Pere de Pierola i el mirador de la Creu de Sant Miquel. Durant la travessa anirem trobant cruïlles on coincidirem en part amb d’altres senders del parc.

SENDERS HOMOLOGATS:

PR C-19 Portal de Montserrat: sender circular amb sortida i arribada a Monistrol.
GR-5 Sender dels Miradors : sender que uneix Canet i Sitges per l’interior. Seguim part de l’etapa 4 entre Can Perellada i el Monestir.
GR-6 Sender de Montserrat : sender que uneix Barcelona i Montserrat. Seguim part de l’etapa 3a i última entre Olesa i el Monestir.
GR-172 De Bellprat a la Mussara: sender entre La Mussara i Bellprat que passa per Montserrat (198km). Seguim part d’aquest sender durant la etapa 9 que va de Montserrat a la Pobla de Claramunt.

ALTRES SENDERS

Durant la travessa veurem pals de senyals de diferents senders creats pel Patronat de la Muntanya:

Ruta1 : Santa Cecília (placa verda)
Ruta1 : Del Monestir a Sant Jeroni (placa vermella)
Ruta 2 : Del Monestir a les Ermites (Tebaida) (placa vermella)
Ruta 1 : Camí de l’Arrel (placa marró)
Ruta4 : Ruta dels Monestirs (placa vermella)
Gran Recorregut Ruta1 (placa quadrada blanca)
Gran Recorregut Ruta3 (placa quadrada verda)
Gran Recorregut Ruta5 (placa quadrada vermella)
Gran Recorregut Ruta6 (placa quadrada groga)

ELS TRENS

Sortida: estació de Piera (FGC). Línia Barcelona-Igualada. Aproximadament 1h05min de trajecte des de l’estació de plaça Espanya de Barcelona.

Arribada: estació del cremallera de Montserrat (FGC). D’aquí hem de baixar amb el cremallera fins a Monistrol a fi de connectar amb els trens dels FGC de la línia del Llobregat. Habitualment hi ha un tren cada hora que hi connecten horàriament.

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km Estació de Piera FGC (323 m) (gps 31T 396090 4597887)

Piera és un municipi de la comarca de l’Anoia de prop de 15.200 hab. L’estació es troba uns 500 m al nord del centre en direcció contrària del sender que volem seguir. El tren va arribar el 1893 amb la inauguració de la línia de Martorell a Igualada. L’edifici de viatgers, situat al sud de les vies, disposa de taquilles, sala d’espera i bar.

L’estrena oficial de la línia es va produir el 19 de juliol de 1893 en un context de profunda crisi provocada per la fil·loxera, una plaga que causava la mort dels ceps. L’arribada del tren va portar ànims de prosperitat, va incentivar el transport del vi i va facilitat una certa industrialització.

Com a edifici destinat a estació , l’enginyer belga Lacroix va aixecar una construcció funcional d’estil eclèctic, similar a les de tota la línia. Hi ressalta el joc de maons que, disposat de llarg, de través o a quaranta-cinc graus, remarquen els elements més singulars, com ara els brancals, les cantonades o la cornisa. La decoració vegetal es reserva per al punt més alt, el coronament. L’estació Piera-Hostalets es va construir a mig camí del centre de la vila de Piera i del Poble dels Hostalets, a un quilòmetre i mig de cada punt.” (Font: Plafó situat a l’estació de tren)

Per iniciar la ruta cal creuar les vies per un pas inferior. Un cop al nord de les vies agafem el carrer Abat Marcet per anar a buscar la carretera als Hostalets de Pierola (compte amb el trànsit). Als pocs metres de sortir del poble agafarem a mà dreta un camí que va entre vinyes i oliveres a tocar del Mas Marquet i que creua la C-54 als pocs metres (compte de nou amb el trànsit atès que no és fàcil).

2,4 km Els Hostalets de Pierola (363 m) (gps 31T 397400 4598796)

Municipi pertanyent també a la comarca de l’Anoia, de 2.900 hab. (2017) i anomenat Pierola fins que a l’any 1983 va canviar de denominació. Entre diferents punts d’interès dels Hostalets cal destacar el Casal Català i el CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica).

El 4 de desembre de 2002, en les obres de reparació d’un camí a prop del Barranc de Can Vila, es van recuperar una vèrtebra i una costella entre el sediment remogut per les màquines, el dia següent va aparèixer un crani amb aspecte de primat. Davant la importància de les restes localitzades es va programar una campanya d’excavació. Durant les campanyes del 2003 i 2004 es van recuperar més de vuitanta restes de l’esquelet de l’individu al qual pertanyia el crani trobat el 2002, que van ajudar a completar les restes amb les que es va descriure un nou gènere i espècie, el Pierolapithecus catalaunicus, i popularment conegut com a Pau.” (Font web CRIP)

Horaris: Dissabtes: matí: 10-14h./tarda: de 17-19h. Diumenges: matí 10-14h.

Obert entre setmana prèvia reserva.Visites concertades
reserves@crip.cat
Tel. 664 043 755

4,3 km Carretera B-231 (358 m) (gps 31T 398597 4600074)

Deixem els Hostalets pel costat nord-est del municipi per un tram de sender que travessa camps de secà i vinyes. El camí travessa diferents fondals, com el de la riera de Claret o del torrent de Can Peret, entre boscos de pi blanc en una part del recorregut que són un autèntic trenca-cames per les constants pujades i baixades del camí.

4,9 km Can Ponç. Pierola (293 m) (gps 31T 398919 4600532)

Poc després de creuar la carretera que uneix Esparreguera i els Hostalets assolim les cases de Pierola, documentades des del s. XI, i al voltant de les quals se situava el nucli antic i originari dels Hostalets. El primer mas amb que ens trobem és el conjunt format per Can Ponç i Can Ponç Vell.

Can Ponç (s. XIX) molt probablement es tracti d’una masoveria de Can Ponç Vell, que al fogatge de 1497 apareix mencionat a “Pierola e son terme” n'”Antoni Pons”.

¨[…] és una masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L’edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té diversos annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L’obra és de maçoneria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d’aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó. (Font Patrimoni Diba)

5,5 km Sant Pere de Pierola (ruïnes) (340 m) (gps 31T 398461 4600810)

Abans d’abandonar la riera de Pierola, paga la pena apartar-se 400 metres del sender a fi de visitar les ruïnes d’aquesta ermita. El diumenge abans de la Segona Pasqua se celebra un aplec que, antigament, es feia a la mateixa església de Sant Pere de Pierola, tot i que avui es celebra al peu del turó on es troba.

L’església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d’una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l’entramat de l’edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d’investigació històrico-arquitectònica que s’hi ha dut a terme recentment, aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII. Els orígens documentals d’aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l’església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l’acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l’enrunament de l’església romànica i comportant l’edificació a sobre de les ruïnes romàniques d’un nou temple d’estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l’església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l’Arxiu Parroquial d’Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit.

Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d’Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l’església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l’any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l’església de Pierola, fins al punt que l’any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l’any 1868 s’hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l’església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d’aquest moment, Sant Pere caigué en l’abandó rebent visites puntuals en dies d’aplec o pel dia dels difunts. (Font Patrimoni Diba)

Després d’abandonar el torrent de Pierola el camí envolta la Torre de Pierola, mas que pertany a la família Fontcuberta, descendents dels Dalmases, que havien adquirit la baronia de Pierola a finals del segle XVII. El camí ascendeix vers els turons de la serra de les Colomeres entre una densa pineda seguint l’antic camí de Pierola a Montserrat.

7,2 km Sant Cristòfol (ruïnes) (436 m) (gps 31T 399446 4601630)

Uns 500 m abans d’arribar a la urbanització de Can Dalmases trobarem les ruïnes de l’ermita de Sant Cristòfol, a mà dreta, a tocar del camí. Cal estar atents de no passar-nos de llarg, atès que les ruïnes estan colgades per la vegetació.

Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d’absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l’existència d’un cub a l’interior. Hi ha restes d’una ampliació o pis sobrealçat on s’hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l’interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d’espadanya fet amb maó.

La capella apareix documentada des de l’any 995, en la venda d’un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l’alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l’edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l’antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l’antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L’ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d’un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l’any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt.” (Font Patrimoni Diba)

7,8 km Urbanització Can Dalmases (411 m) (gps 31T 399862 4601691)

Entrem a la urbanització de Can Dalmases, una entitat de població de Collbató que deu el seu nom a la masia de Can Dalmases, situada al bell mig de les cases. Després de creuar l’A2 per un túnel, agafarem el camí de l’alzina fins a Collbató.

10,3 km L’Alzina Grossa (384 m) (gps 31T 401777 4602741)

Al bell mig del Camí de l’Alzina trobem un bell exemplar d’aquest arbre en un tram de pista de terra de 700 m que forma part del camí romeu de Pierola a Montserrat. El sender era freqüentat per nombrosos pelegrins i pagesos que entraven a la població a través d’aquest camí ara envoltat de camps d’oliveres i conreus i limitat per marges de pedra seca. Uns metres més avall de l’alzina surt el trencall del camí dels Morts, que va al cementiri.

L’Alzina Grossa és l’arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d’un exemplar de quercus ilex de gran envergadura. Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l’aigua del torrent ha afavorit el seu creixement. (Font Patrimoni Diba)

10,8 km Collbató (389 m) (gps 31T 402262 4602746)

Arribem al nucli de Collbató, un municipi de 4.400 hab. de la comarca del Baix Llobregat documentat com a ‘Collebetone’ des de l’any 931 . Pot ser un punt ideal per esmorzar o dinar en algun dels seus bars o restaurants, especialment els situats a la plaça de l’església.

L’església parroquial de Sant Corneli, d’una sola nau i amb planta de creu llatina, és bastida en estil barroc. El seu origen està en una capella documentada el segle XI que possiblement pertanyia als Senyors de Collbató, però ha sofert diverses remodelacions, la més important a finals del segle XVIII que en renovà l’edifici de nova planta després d’un incendi. L’última restauració data de 1985, que fou quan es retrobà la clau de volta amb el relleu de Sant Corneli datat del segle XVI o XVII. En el seu interior podem observar l’orgue que fou inaugurat el 1986, situat a l’altar major i construït pel Taller d’Orgues de Gabriel Blancafort amb el suport de l’Associació d’Amics de l’Orgue. Té dos teclats i un pedaler, i l’accionament de les notes i els registres és totalment mecànic. Igualment hi podem observar una pila baptismal amb un escut d’armes gravat i un capitell romànic, únic vestigi de la capella original. (Font web collbato.cat)

11,2 km Ermita de la Salut (397 m) (gps 31T 402350 4602919)

Dalt un petit turó, assolim l’ermita, amb belles panoràmiques d’aquesta construcció amb la muntanya al fons.

Data de la segona meitat del s. XIX, fou reconstruïda el 1936-1939. D’estil neogòtic, presenta una planta rectangular i sostre a dos vessants. Campanar d’espadanya que corona la façana. El que avui es fa servir com a sagristia es troba al darrere de la nau de l’ermita. L’accés a aquest espai es fa per darrere de l’altar, on trobem uns arcs ogivals i uns capitells d’alabastre, amb motius modernistes de conills, llagostes i flors. Les parets d’aquesta sagristia estan arrebossades amb pintures imitant esgrafiats arquitectònics. (Font web collbato.cat)

11,8 km Cova Freda (497 m) (gps 31T 402640 4603104)

Al web d’Speleoindex trobem aquesta descripció de la cova:

L’entrada actual és proveïda d’una porta de ferro oberta des de fa molts anys, la instal·lació de la qual va comportar unes obres de paleta que van fer desaparèixer una segona boca a pocs metres i que també permetia penetrar a l’anomenat Vestíbul, una cambra àmplia i que en alguns punts permet estar dempeus. Uns grans blocs fan de mirador sobre una sala inferior a la qual s’accedeix per un pas baix a l’esquerra d’aquells. A la dreta d’aquesta cambra i per un pas estret es pot penetrar a una galeria(Corredor de la gatera) que té uns 20 metres de recorregut i que resta incomunicada de la resta de la cavitat. Tornant a la sala anterior, el sòl pren més pendent i s’arriba a una nova cambra, més reduïda que l’anterior, dominada per una morfologia clàstica important i que serà la tònica principal de la resta de la cavitat.
Continuant endavant existeixen una sèrie de diverticles que comuniquen amb diferents espais entre blocs i comunicats entre ells. Ascendint per uns grans blocs es pot arribar per diferents punts a la sala final, situada en un nivell inferior i en la qual apareixen diferents formes litogèniques, especialment colades i formacions estalagmítiques en un estat avançat de descalcificació. En el punt més baix de la Cambra final s’assoleix el punt de màxim desnivell de la cova a la cota – 15,8 metres.
La cavitat es troba en un estat de conservació bastant lamentable, degut a l’incivisme d’alguns visitants que no han tingut cap mirament a l’hora de llençar les deixalles i uns grans “graffitis” amb pintura per tots els racons de la cova.

12,1 km Coves del Salnitre (491 m) (gps 31T 402866 4603087)

Si volem visitar les Coves del Salnitre, reobertes al 2018 després de treballs d’adequació, és gairebé imprescindible reservar amb antelació.

De dimarts a divendres de 10h-14h. Tel. 937779076
Caps de setmana i festius de 10.15h-14h i de 17h-18h Tel. 647964076
turisme@collbato.cat

Les coves del Salnitre són el conjunt càrstic més important de la muntanya de Montserrat i la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. A nivell morfològic destaca el Vestíbul, que és la gran estança de l’entrada, amb una volta de més de 100 m d’alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue…) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d’altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); d’altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom i la data. Alguns no són llegibles.

A l’Edat Mitjana el monestir n’extreia salnitre. Més tard, a finals del XVIII, fou explorada, mesurada i dibuixada per un equip de tècnics encapçalats per Pere Pau Muntanya i Francesc Remart i, posteriorment, visitada per Alexandre de Laborde, que també la va descriure i dibuixar.

La llegenda del Manuel assegura que el guerriller tenia el seu amagatall en una balma de l’entrada. Durant el XIX fou una de les atraccions de la muntanya. Va ser visitada per personatges com Santiago Russinyol o Antoni Gaudí. L’any 1904 es va obrir la placeta que hi ha a l’entrada; el 1934 es va inaugurar la instal·lació elèctrica, que fou destruïda durant la guerra Civil, i el 1985 es va refer de nou. Durant les guerres del Francès i Civil van servir d’amagatall a la gent de Collbató. L’any 1968 s’hi va fer un recital de la Nova Cançó. (Font Patrimoni Diba)

En relació amb les coves cal esmentar la llegenda de Mansuet, un capitost reialista a qui se li atribueix haver salvat la gent del poble amagant-la dins la cova durant la guerra del Francès. La llegenda, tot i que és falsa, té una base real. Els habitants de Collbató s’hi van amagar durant el 1811 mentre els francesos ocupaven el monestir. El 31 d’agost, l’enemic va escorcollar-les i va matar alguns veïns en represàlia als atacs del sometent local.

La llegenda és falsa, ja que Mansuet ni va lluitar a la guerra del Francès ni es va amagar a les coves. Fou un capitost reialista que va morir executat anys més tard. La llegenda, però, té una base real, ja que l’estiu de 1811, mentre els francesos ocupaven el monestir, els collbatonins es van amagar a les coves. El 31 d’agost, l’enemic va escorcollar-les i va matar alguns veïns en represàlia als atacs del sometent local.

La llegenda va ser impulsada pels literats catalans de la segona meitat del XIX, que van mitificar aquest personatge i la muntanya, i el van relacionar amb la “tradicional rebel·lió catalana”. La primera versió és la de Santiago Àngel Saura i Mascaró, del 1852. El nom de Mansuet s’ha incorporat a la toponímia local de Collbató, ja que dóna nom al passeig que travessa les antigues Parellades i va des del carrer Bonavista fins a la plaça de l’Església, i també a un dels dos centres escolars. (Font Patrimoni Diba)

Deixem les coves enrere i emprenem el camí que va sota el Tossal de Boirafua, el cim més alt del Serrat de les Garrigoses amb 776 m. De seguida el camí passa sota les coves de Cabrafiguera, no visibles des del camí atès que es troben situades escassos metres per sobre.

“La cova gran de la Cabrafiguera és una cavitat càrstica de 12 m de desnivell i 35 m de recorregut. S’hi accedeix per una boca d’uns 3 m d’alçada, que dóna pas a una galeria plana que va minvant d’alçada i que porta a una altra galeria on s’originen dos conductes ascendents: un de 10 m i un altre de 7 m. Podria ser un antic pou de drenatge de les aigües del serrat de les Garrigoses.” (Font web Patrimoni Diba)

Mirant enrere cap a Collbató (torrent de la Bellasona)

13,5 km Cruïlla GR-6 (429 m) (gps 31T 403945 4603240)

A la nostra dreta se’ns afegeix el GR-6 Camí Romeu de Barcelona a Montserrat, sender que ve d’Olesa i que seguirem també en tot moment fins al Monestir. Aviat el camí entra en el bell paratge del torrent de la Bellasona.

El camí de les Feixades és un altre dels camins romeus de Montserrat. Forma part dels GR 5 i 172 que vénen de ponent, pel camí de l’Alzina. Surt del poble pel carrer de la Salut, on s’agafa un corriol que volta l’ermita i enllaça amb la carretera i el camí que porta a les coves del Salnitre i a Montserrat. A la sortida de les coves, el sender és estret i pla. Transcorre en direcció a llevant i paral·lel a la B-112, passant per les Feixades, fins a trobar el camí del Forat (GR 6), que ve de l’altra banda del riu i de ca n’Astruc. El recorregut, que dura uns 30′, travessa la partida de les Feixades, que li dóna nom, i el torrent Fondo pel Pas de la Barra.

Aquest sender és modern. Molt probablement degué ser obert al llarg del segle XIX, en plena febre vitícola. La fam de terra devia obligar a habilitar noves feixes de conreu a la costa de la muntanya i, en alguns casos, com aquest, per sobre ja dels 400 m. El nou camí devia unir, doncs, el poble i les Feixades passant per les coves del Salnitre. Més tard, a començament del segle XX, el camí va ser refet per Pere Bacarisses, que també tenia arrendada l’explotació de les coves del Salnitre. El nou recorregut connectava amb el camí del Forat, que baixa del monestir per la Santa Cova o per Sant Miquel, i permetia que els pelegrins i els turistes que feien estada al Santuari poguessin anar fins a les coves del Salnitre. També els visitants que arribaven a Collbató i entraven a les coves podien, després, continuar fins el monestir. (Font Patrimoni Diba)

16,5 km Pla de Sant Miquel (857 m) (gps 31T 403445 4604275)

Important cruïlla de camins. Ens afegim al Camí de les Ermites, una pista malauradament cimentada a trams, que uneix el monestir amb les ermites situades a la secció de Tebes, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Jaume i Sant Onofre.

Continuem a la dreta per un tram de camí que passa per la Bassa de Sant Miquel tot baixant de forma més lleugera fins a l’ermita de Sant Miquel.

16,9 km Ermita de Sant Miquel (830 m) (gps 31 T 403449 4604544)

Ermita documentada al s. X tot i que l’edifici actual és una reconstrucció de 1870. És un bon lloc per fer-hi una pausa per gaudir de la tranquil·litat de l’entorn.

Dos minuts passada l’ermita trobarem el trencall d’accés al mirador de la Creu de Sant Miquel. De visita opcional, tot i que paga la pena baixar els 25 metres de desnivell que hi ha fins a la creu (i que caldrà pujar desprès) per gaudir de les panoràmiques que ofereix el mirador.

17,2 km Mirador Creu de Sant Miquel (778 m) (gps 31T 403503 4604774)

El mirador de la creu es troba 25 m. sota el nivell del Camí de les Ermites. Des d’aquí es té una visió espectacular del Monestir i de la regió montserratina de Sant Salvador, que inclou les seccions d’agulles dels Flautats i de Sant Benet.

Abans d’arribar al monestir passarem per l’estació inferior (principal) del Funicular de Sant Joan, on es troben les taquilles.

18,3 km Montserrat. Estació del cremallera (705 m) (gps 31T 402506 4605145)

BIBLIOGRAFIA

Montserrat: guia senderista. Ed. Alpina
Montserrat: excursions des del santuari i camins d’accés / Jordi Mir, Carles Albesa i Riba (1999)
Caminant a Montserrat : el massís. Ribera i Mariné, Ramon. Ed. Abadia de Montserrat (1998)
Montserrat : guia itinerària. Jordi Oliver i Pausas. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003)
Montserrat : les 32 millors excursions i vies ferrades. Francesc Roma i Casanovas. Ed. Cossetània (2006)
Sender de gran recorregut GR 6 : Barcelona (Horta)-Montserrat: variant GR 6-1 (Colònia Sedó, Esparreguera i Collbató-GR 6 ). Daniel Oriol. Ed. FEEC
Montserrat 50 indrets amb encant. David Balcells