187. De Piera a Montserrat pel GR-172 i el Camí de les Bateries

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Piera (FGC)
Estació d’arribada: Monestir de Montserrat (Cremallera)
Distància/durada: 17,7 km / 5h (sense aturades)
Desnivell: + 1.100 m /- 700 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Aquesta caminada és una variant de la ruta de Piera a Montserrat pel GR-172 (Ruta ST186). Mentre que a l’anterior agafàvem des de Collbató el Camí de les Feixades, en aquesta prendrem per pujar a Montserrat el Camí Vell, també anomenat de les Bateries.

L’excursió ens portarà fins a Collbató seguint també el GR-172 en la seva etapa 8, punt on l’abandonarem durant l’estona que caminem pel Camí Vell fins que de nou ens afegim a aquest sender al Pla de Sant Miquel.

Som davant d’una molt bona opció d’accés a Montserrat. El fet de no passar per la Cova del Salnitre, Cova Freda i Les Girades, potser fa la ruta un pèl menys interessant que la que sí que hi passa (Ruta ST186), tot i que no fa minvar el seu alt valor paisatgístic i històric que segueix mantenint aquesta ruta.

La ruta, tret del tram de dos quilòmetres que passa per la urbanització de Can Dalmases de Collbató, és força entretinguda i per si sola mereix fer-la per camí utilitzat per accedir al monestir. Pujarem al cor espiritual de la muntanya seguint el Camí Vell o de les Bateries, un antic camí històric que puja pausadament des de Collbató.

Durant la travessa, a més a més de camins històrics i paisatge, també trobarem altres punts d’interès cultural. Als Hostalets, el CRIP, un museu paleontològic. Cal ser previsors i mirar els horaris d’obertura d’aquest centre per fer-la coincidir amb l’hora de pas prevista. Piera, origen de la ruta, cau al sud de l’estació i apartada de la travessa, tot i que també mereix un tomb.

Interès: El Camí Vell d’ascens a Montserrat, un camí històric de pujada al monestir.
Època: Tot l’any. Compte amb la calor de l’estiu.
Dificultat: Itinerari llarg que transcorre per pistes i corriols amb constants pujades i baixades. Atenció a creuar la C-54 al sortir de Piera. Carretera ampla amb trànsit.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

A Senderisme en tren hem anat fent alguns dels camins que menen fins al Monestir. Si aquesta proposta no és del vostre grat podeu triar entre aquestes altres propostes, que també poden servir com a ruta de descens a fi de fer una excursió circular.

Així mateix podeu consultar l’entrada resum de totes les pujades al monestir aquí.

Ruta ST39: Pujada a Montserrat des de Monistrol per la Drecera dels Tres Quarts 4,5 km (+560 m / – 25 m)
Ruta ST76: Estació d’Aeri de Montserrat (FGC) al Monestir pel Camí de l’Aigua (Camí de Sant Jaume) 3,25km (+585/-10)
Ruta ST77: De Monistrol (FGC) a Montserrat pel Camí de les Canals (GR-5) 4,7km (+570/-20)
Ruta ST78: De Monistrol (FGC) a Montserrat per Santa Cecília i La Trinitat (PR C-19) 14km (+880/-370)
Ruta ST79: De Monistrol (FGC) a Montserrat per Sant Benet i la Baixada dels Matxos (PR C-19) 6,7km (+600/-40)
Ruta ST173: De La Pobla de Claramunt (FGC) al monestir pel GR-172, Can Maçana i pujant al Castellferran (100 Cims) 27 km (+1.300 m / -800 m)
Ruta ST186: De Piera a Montserrat passant seguint el GR-172. Per Collbató i el Camí de les Feixades 18,2 km (+1.000 m / -600 m).

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

AL·LICIENTS DE LA TRAVESSA

La ruta visita durant tot el seu recorregut diferents elements d’interès que fan de la travessa una experiència cultural i esportiva. Tot i sortir de Piera, la ruta no passa pel seu centre, però mereix la visita. Sí que passarem pels Hostalets de Pierola i Collbató. Als Hostalets podem visitar el CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), un centre interpretatiu que ens parla de Pierolapithecus catalaunicus, popularment conegut com a Pau.

I per acabar, el Santuari de Montserrat amb els seus museus, com el MDM (Museu de Montserrat), un museu d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Però durant la caminada, també hem d’estar alertes a visitar:

ERMITES I ESGLÉSIES: la ruta no visita gaires ermites de les desenes que s’escampen per la muntanya. Tot i així, podrem visitar en ruta les esglésies de Sant Pere als Hostalets de Pierola i la de Sant Corneli a Collbató. Durant la travessa també passarem per les ruïnes de Sant Cristòfol i per l’ermita de Sant Miquel, prop del Monestir.

D’especial interès és el santuari de Sant Pere de Pierola, un santuari rural abandonat. Per visitar-la cal separar-se 400 metres del GR-172, però mereix aquest petit esforç extra per fer-hi un cop d’ull.

MIRADORS: qualsevol punt és prou bo per observar els capricis panoràmics que ofereixen les agulles montserratines, però en especial, val molt la pena de visitar la Creu de Sant Miquel, des d’on tindrem magnífiques vistes del monestir i de la regió de Sant Salvador que inclou les seccions de Sant Benet i els Flautats.

DIFICULTAT

Bona part de l’excursió transcorre per còmodes pistes. Però també caminarem per corriols que alenteixen la marxa per la irregularitat i verticalitat del terreny.

ELS SENDERS

Caminar per Montserrat, com també succeeix a Collserola, ens demana sovint un màster en reconeixement de senyals. A més a més dels diferents senders homologats que recorren el parc natural (GR en forma de senyals blancs i vermells i de PR blancs i grocs), trobarem marques de pintura de gairebé tota la paleta de colors, tant en forma de punts com de marques que ens poden arribar a distreure.

Per sort el recorregut que us proposem transcorre en bona part per camins abalisats i homologats seguint en bona part camins amb les marques de pintura de GR o de PR. El GR-172 ens portarà des de Piera fins a Collbató, punt que l’abandonarem just el tram de pujada que segueix el Camí Vell-Camí de les Bateries. Durant la travessa anirem trobant cruïlles on coincidirem amb altres senders del parc.

SENDERS HOMOLOGATS:

PR C-19 Portal de Montserrat: Sender circular amb sortida i arribada a Monistrol.
GR-5 Sender dels Miradors : Senderque uneix Canet i Sitges per l’interior. Seguim part de l’etapa 4 entre Can Perellada i el Monestir.
GR-6 Sender de Montserrat : Senderque uneix Barcelona i Montserrat. Seguim part de l’etapa 3a i última entre Olesa i el Monestir.
GR-172 De Bellprat a la Mussara: Senderentre La Mussara i Bellprat que passa per Montserrat (198km). Seguim part d’aquest sender durant la etapa 9 que va de Montserrat a la Pobla de Claramunt.

ALTRES SENDERS

Durant la travessa veurem pals de senyals de diferents senders creats pel Patronat de la Muntanya:

Ruta1 : Santa Cecília (placa verda)
Ruta1 : Del Monestir a Sant Jeroni (placa vermella)
Ruta 2 : Del Monestir a les Ermites (Tebaida) (placa vermella)
Ruta 1 : Camí de l’Arrel (placa marró)
Ruta4 : Ruta dels Monestirs (placa vermella)
Gran Recorregut Ruta1 (placa quadrada blanca)
Gran Recorregut Ruta3 (placa quadrada verda)
Gran Recorregut Ruta5 (placa quadrada vermella)
Gran Recorregut Ruta6 (placa quadrada groga)

ELS TRENS

Sortida: estació de Piera (FGC). Línia Barcelona-Igualada dels Ferrocarrils de la Generalitat. Aproximadament són 65 min de trajecte des de l’estació de plaça Espanya de Barcelona.

Arribada: estació del cremallera de Montserrat (FGC). D’aquí hem de baixar amb el cremallera fins a Monistrol a fi de connectar amb els trens dels FGC de la línia del Llobregat. Habitualment hi ha un tren cada hora que hi connecta.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km Estació de Piera FGC (323 m) (gps 31T 396090 4597887)

Piera és un municipi de la comarca de l’Anoia de prop de 15.200 hab. L’estació es troba uns 500 m al nord del centre en direcció contrària del sender que volem seguir. El tren va arribar el 1893 amb la inauguració de la línia de Martorell a Igualada. L’edifici de viatgers, situat al sud de les vies, disposa de taquilles, sala d’espera i bar.

L’estrena oficial de la línia es va produir el 19 de juliol de 1893 en un context de profunda crisi provocada per la fil·loxera, una plaga que causava la mort dels ceps. L’arribada del tren va portar ànims de prosperitat, va incentivar el transport del vi i va facilitat una certa industrialització.

Com a edifici destinat a estació , l’enginyer belga Lacroix va aixecar una construcció funcional d’estil eclèctic, similar a les de tota la línia. Hi ressalta el joc de maons que, disposat de llarg, de través o a quaranta-cinc graus, remarquen els elements més singulars, com ara els brancals, les cantonades o la cornisa. La decoració vegetal es reserva per al punt més alt, el coronament. L’estació Piera-Hostalets es va construir a mig camí del centre de la vila de Piera i del Poble dels Hostalets, a un quilòmetre i mig de cada punt. (Font: Plafó situat a l’estació de tren)

Per iniciar la ruta cal creuar les vies per un pas inferior. Un cop al nord de les vies agafem el carrer Abat Marcet per anar a buscar la carretera als Hostalets de Pierola (compte amb el trànsit). Als pocs metres de sortir del poble agafarem a mà dreta un camí que va entre vinyes i oliveres a tocar del Mas Marquet i que creua la C-54 (compte de nou amb el trànsit atès que no és fàcil) als pocs metres.

2,4 km Els Hostalets de Pierola (363 m) (gps 31T 397400 4598796)

Municipi que pertany encara a la comarca de l’Anoia, de 2.900 hab. (2017) i anomenat Pierola fins que a l’any 1983 va canviar de nominació per l’actual. Entre diferents punts d’interès dels Hostalets cal destacar el Casal Català i el CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica).

El 4 de desembre de 2002, en les obres de reparació d’un camí a prop del Barranc de Can Vila, es van recuperar una vèrtebra i una costella entre el sediment remogut per les màquines, el dia següent va aparèixer un crani amb aspecte de primat. Davant la importància de les restes localitzades es va programar una campanya d’excavació. Durant les campanyes del 2003 i 2004 es van recuperar més de vuitanta restes de l’esquelet de l’individu al qual pertanyia el crani trobat el 2002, que van ajudar a completar les restes amb les que es va descriure un nou gènere i espècie, el Pierolapithecus catalaunicus, i popularment conegut com a Pau.(Font web CRIP)

Horaris:

Dissabtes: matí: 10-14h./tarda: de 17-19h.

Diumenges: matí 10-14h.

Obert entre setmana prèvia reserva. Visites concertades
reserves@crip.cat
Tel. 664 043 755

4,3 km Carretera B-231 (358 m) (gps 31T 398597 4600074)

Deixem els Hostalets pel costat nord-est del municipi per un tram de sender que travessa camps de secà i vinyes. El camí travessa diferents fondals, com el de la riera de Claret o del torrent de Can Peret, entre boscos de pi blanc en una part del recorregut que són un autèntic trenca-cames per les constants pujades i baixades del camí.

4,9 km Can Ponç. Pierola (293 m) (gps 31T 398919 4600532)

Poc després de creuar la carretera que uneix Esparreguera i els Hostalets assolim les cases de Pierola, documentades des del s. XI, i al voltant de les quals se situava el nucli antic i originari dels Hostalets. El primer mas amb que ens trobem és el conjunt format per Can Ponç i Can Ponç Vell.

Can Ponç (s. XIX) molt probablement es tracti d’una masoveria de Can Ponç Vell, que al fogatge de 1497 apareix mencionat a “Pierola e son terme”, n'”Antoni Pons”.

[…] és una masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L’edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té diversos annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L’obra és de maçoneria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d’aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó. (Font Patrimoni Diputació de Barcelona)

5,5 km Sant Pere de Pierola (ruïnes) (340 m) (gps 31T 398461 4600810)

Abans d’abandonar la riera de Pierola, paga la pena apartar-se 400 metres del sender a fi de visitar les ruïnes d’aquesta ermita. El diumenge abans de la Segona Pasqua se celebra un aplec que, antigament, es feia a la mateixa església de Sant Pere de Pierola, tot i que avui es celebra al peu del turó on es troba.

L’església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d’una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l’entramat de l’edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d’investigació històrico-arquitectònica que s’hi ha dut a terme recentment, aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII.

Els orígens documentals d’aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l’església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l’acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l’enrunament de l’església romànica i comportant l’edificació a sobre de les ruïnes romàniques d’un nou temple d’estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l’església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l’Arxiu Parroquial d’Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit.

Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d’Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l’església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l’any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l’església de Pierola, fins al punt que l’any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l’any 1868 s’hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l’església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d’aquest moment, Sant Pere caigué en l’abandó rebent visites puntuals en dies d’aplec o pel dia dels difunts. (Font Patrimoni Diba)

Després d’abandonar el torrent de Pierola el camí envolta la Torre de Pierola, mas que pertany a la família Fontcuberta, descendents dels Dalmases, que havien adquirit la baronia de Pierola a finals del segle XVII. El camí ascendeix vers els turons de la serra de les Colomeres entre una densa pineda seguint l’antic camí de Pierola a Montserrat.

7,2 km Sant Cristòfol (ruïnes) (436 m) (gps 31T 399446 4601630)

Uns 500 m abans d’arribar a la urbanització de Can Dalmases trobarem les ruïnes de l’ermita de Sant Cristòfol, a mà dreta, a tocar del camí. Cal estar atents de no passar-nos de llarg, atès que les ruïnes estan colgades per la vegetació.

Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d’absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l’existència d’un cub a l’interior. Hi ha restes d’una ampliació o pis sobrealçat on s’hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l’interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d’espadanya fet amb maó.

La capella apareix documentada des de l’any 995, en la venda d’un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina, a Guiteza i la seva muller Amalvua; l’alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l’edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l’antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l’antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola.

Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L’ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d’un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l’any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt. (Font Patrimoni Diba)

7,8 km Urbanització Can Dalmases (411 m) (gps 31T 399862 4601691)

Entrem a la urbanització de Can Dalmases, una entitat de població de Collbató que deu el seu nom a la masia de Can Dalmases, situada al bell mig de les cases. Després de creuar l’A2 per un túnel, agafarem el camí de l’alzina fins a Collbató.

10,3 km L’Alzina Grossa (384 m) (gps 31T 401777 4602741)

Al bell mig del Camí de l’Alzina trobem un bell exemplar d’aquest arbre en un tram de pista de terra de 700 m que forma part del camí romeu de Pierola a Montserrat. El sender era freqüentat per nombrosos pelegrins i pagesos que entraven a la població a través d’aquest camí ara envoltat de camps d’oliveres i conreus i limitat per marges de pedra seca. Uns metres més avall de l’alzina surt el trencall del camí dels Morts, que va al cementiri.

L’Alzina Grossa és l’arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d’un exemplar de quercus ilex de gran envergadura. Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l’aigua del torrent ha afavorit el seu creixement. (Font Patrimoni Diba)

10,8 km Collbató (389 m) (gps 31T 402262 4602746)

Arribem al nucli de Collbató, un municipi de 4.400 hab. de la comarca del Baix Llobregat documentat com a ‘Collebetone’ des de l’any 931 . Pot ser un punt ideal per esmorzar o dinar en algun dels seus bars o restaurants, especialment els situats a la plaça de l’església.

L’església parroquial de Sant Corneli, d’una sola nau i amb planta de creu llatina, és bastida en l’estil barroc. El seu origen està en una capella documentada el segle XI que possiblement pertanyia als Senyors de Collbató, però ha sofert diverses remodelacions, la més important a finals del segle XVIII que en renovà l’edifici de nova planta després d’un incendi. L’última restauració data de 1985, que fou quan es retrobà la clau de volta amb el relleu de Sant Corneli datat del segle XVI o XVII. En el seu interior podem observar l’orgue que fou inaugurat el 1986, situat a l’altar major i construït pel Taller d’Orgues de Gabriel Blancafort amb el suport de l’Associació d’Amics de l’Orgue. Té dos teclats i un pedaler, i l’accionament de les notes i els registres és totalment mecànic. Igualment hi podem observar una pila baptismal amb un escut d’armes gravat i un capitell romànic, únic vestigi de la capella original. (Font web collbato.cat)

Des del centre de Collbató hem de desfer uns metres el camí a fi de seguir el carrer Pau Bertran cap a ponent, per on hem arribat. Deixem a la dreta el carrer Drecera, anomenat així perquè és al final d’aquesta via que comença la Drecera de Fra Garí. Al final del carrer deixem enrere l’asfalt (cadena) i seguim per l’ample camí de terra que planeja entre camps de conreus.

11,6 km Inici Camí Vell (415 m) (gps 31T 401632 4603136)

Cruïlla de camins marcada amb pal indicador, punt d’inici del Camí Vell. Aquí abandonem el camí que es dirigeix a la Vinya Nova i al Bruc (1h20) per prendre a mà dreta el Camí Vell, també anomenat Camí de la Costa de Montserrat i conegut a partir del s. XIX com el Camí de les Bateries. El camí encara conserva en algunes seccions parts empedrades que ens testimonien la importància que havia tingut aquest accés al monestir.

És un itinerari molt antic i, fins al segle XIX, també va ser el principal i més famós camí d’accés al Santuari. Apareix representat en gravats, mapes i quadres dels segles XV al XVIII i citat en els relats de molts pelegrins.
L’existència d’una via que pujava fins al monestir és esmentada l’any 945, tot i que no sabem si es tractava d’aquest camí o d’alguna drecera. El seu control va provocar enfrontaments entre els senyors locals i el cenobi, que es van acabar l’any 1377, quan el terme de Collbató fou adquirit per la comunitat benedictina.

Al segle XIV s’hi van col·locar set creus de pedra, que foren aterrades durant la guerra del Francès. Fou conegut com el camí de la Costa i, d’ençà de la guerra del Francès (1808-1814), com el camí de les Bateries, en record de l’artilleria que s’hi va col·locar. Hom també l’anomena el camí Vell de Collbató. Per aquí passaren reis, ambaixadors, clergues, viatgers il·lustrats, científics, romeries populars i pelegrins d’arreu del Vell Continent. A Collbató hi havia un servei de guies i de cavalleries per transportar els romeus. Va estar en actiu fins al segle XX. La construcció de la carretera nova de Monistrol i la proliferació de l’automòbil van fer decaure el camí de les Bateries, que actualment torna a ser fressat per excursionistes i romeus.” (Font: web Patrimoni Diputació Barcelona)

El camí gira al nord entre camps d’oliveres. Després de 75 m trobarem a mà esquerra les restes d’un antic mas anomenat El Casalot.

Construïda per Joan Jorba a la cruïlla dels camins del Bruc i de Montserrat, en una peça de terra dita el Claper. Ocupava dos casals i una superfície de 140 m2. Comprenia la part residencial, una eixida i un cobert. Es van emprar materials i tècniques de construcció típiques de la zona. L’any 1605 va ser venuda a Miquel Llates, del mas homònim. A finals del XVIII era un hostalet que atenia els romeus. Devia ser abandonada pocs anys més tard, ja que les bigues van servir, l’any 1829, per reconstruir la rectoria de Collbató que havia estat cremada pels francesos el juliol de 1812.” (Font: Patrimoni Diputació Barcelona)

11,9 km Cova de les Bagasses (475 m) (gps 31T 401626 4603424)

Petita cavitat situada a la dreta del camí que segons els mapes apareix també amb el nom de Cova del Casalot per la proximitat a aquest antic mas.

La cova de les Bagasses o del Casalot és una cavitat càrstica formada per una boca de forma més o menys ovalada que fa 5 m d’amplada i 1 d’alçada (0,40 m a l’entrada) i una sala interior de dimensions reduïdes i sostre baix, sense formacions.

A Collbató hom relacionava el nom de Bagasses amb una cosa dolenta i fastigosa. Així, per lliurar-se de les xinxes deien:
“Cuques brutes, fugiu-me de casa brutes cuques, fugiu-me de casa. Aneu-se’n a la cova de les Bagasses”. (Font web Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

A mesura que guanyem alçada ens anem endinsant en la pineda que cobreix el vessant sud de la serra, tot travessant diferents torrents així com la Serra de la Guàrdia, excel·lent punt de guaita de Collbató i el Baix Llobregat.

12,9 km Taca Blanca (622 m) (gps 31T 402061 4603463)

També anomenada El Llençol. Aquí desemboca la Drecera dels Graus i és fàcilment identificable per la gran senyera que hi ha pintada.

El camí serpenteja per una cornisa arran de cingle de conglomerats i gresos vermells amb excel·lents panoràmiques vers el sud. Uns metres més endavant passem per la Roca Llisa, i poc després per la Roca dels Polls, a la que hi ha lligada una curiosa llegenda.

La llegenda de la roca dels Polls assegura que si algú dóna un cop de cap ben fort en aquesta roca, que és al costat del camí de les Bateries, sent piular una gran nierada de pollets.” (Font: web Patrimoni Diputació Barcelona)

Poc visible, a l’esquerra del camí trobarem l’Avenc Petit de Costa Dreta.

Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries és una petita cavitat de 10 m de recorregut, que ha estat excavada per l’aigua en els conglomerats terciaris.

Fou explorat per primera vegada el 23 d’agost de 1908 per Faura, Maheu, Có de Triola i altres. L’any 1979 va ser topografiat per J. M. Miñano.” (Font: web Patrimoni Diputació Barcelona)

En aquest punt és on comencen Les Voltes o La Costa, un tram de camí arranjat amb pedra seca que fa cinc llaçades. A mig camí dels tombs se’ns uneix la Drecera de Fra Garí (senyals de PR), una drecera que puja des de Collbató dret entre el rocam.

14 km Cruïlla a Sant Joan (767 m) (gps 31T 402367 4603881)

Bifurcació on trobem el corriol que s’enfila dret al nord en direcció a Sant Joan, utilitzat per la gent de Collbató que anava a treballar al desaparegut restaurant de Sant Joan.

Al fons del torrent de Santa Caterina trobem les restes de la Font Seca.

La Font Seca és una construcció de pedra adherida a la roca, de planta irregular i façana apaïsada. A la part oriental, i penjada a mig aire, hi ha una obertura paredada, emmarcada amb carreus de pedra i amb un arc rebaixat, on hi devia haver la surgència.

La Font Seca tenia, i encara té, una llegenda pròpia nascuda, molt versemblantment, de la pugna mantinguda durant segles entre els senyors de Collbató, els romeus i la comunitat montserratina.
La llegenda fou esmentada ja per Alfons el Savi al segle XIII i posteriorment reproduïda per fra Gregorio de Argaiz, el monjo i cronista benedictí, el 1677. Segons la tradició popular, doncs, el brollador s’havia assecat “en pena que los señores del castillo de Collbatón hazían pagar a los monjes y a los peregrinos que venían a visitar la Virgen, un tanto por cada cántaro de agua que allí se sacava. […] Pero a falta desta sustituyó Dios otra fuente franca y libre para los monjes y peregrinos que llaman del Milagro, porque se apareció enfrente de la puerta del monasterio”.

Aquestes disputes concorden perfectament amb el clima de tensió que a principis del segle XIII mantenien la comunitat benedictina i els senyors dels castells de la Guàrdia i de Collbató, Guillem de Montserrat i Beatriu de Selfores, pel control de la quadra de Sant Miquel (1211), per on precisament passava el camí de la Costa, i del castell Otger (1213), per una banda, i amb Berenguera i Raimon de Salfores pel dels alous de la Vallmala i la Rubirola (1215), per l’altra. Els litigis no van cessar fins que els monjos es van avenir a pagar-los sengles recompenses econòmiques. El 1688 Lorenzo Magalotti la qualifica de “grotticella murata”. (Font: web Patrimoni Diputació Barcelona)

14,5 km Pla de les Bateries (802 m) (gps 31T 402700 4603700)

Esplanada situada prop de l’extrem sud de la Serra de Sant Joan, carena que baixa de la Miranda de Santa Magdalena passant per l’ermita de Sant Joan. Aquí se situà una bateria d’artilleria durant l’època napoleònica de la Guerra del Francès i que donà nom al camí.

L’any 1810 les autoritats catalanes decidiren fortificar el monestir de Montserrat i els camins d’accés al Santuari. En aquest punt, on hi havia la creu del torrent Fondo, col·locada per ordre de Pere el Cerimoniós, s’instal·là una bateria (dita de la creu o del torrent Fondo) que acabà en mans dels francesos, que van ocupar Montserrat entre el juliol i l’octubre de 1811. Els invasors s’hi atrinxeraren i només en sortien per anar a menjar raïms a la costa de la muntanya, per saquejar el poble o per buscar la gent que s’havia amagat als afores.

El sometent de Collbató, capitanejat per Josep Claret, romania amagat i sempre que podia els escometia i els perseguia. La gesta més recordada fou la del 12 de setembre de 1811, quan va aconseguir arribar fins a la bateria del torrent Fondo i estimbar un canó costes avall.” (Font: web Patrimoni Diputació Barcelona)

De l’assalt al canó, Josep Nuet publica a la Ruta 3 de les Monografies del Patronat de la Muntanya de Montserrat com va ser aquest atac segons va escriure Víctor Balaguer (1857):

“…algunos tan valientes como temerarios patriotas de Collbató, […] Era un puñado de hombres. Favorecidos por la oscuridad de la noche y conocedores de los senderos de la montaña, treparon hasta la esplanada, sorprendieron á los prevenidos defensores de la bateria, pasándolos á todos a cuchillo junto con su capitán, destruyeron la fortificación y arrojaron los nueve cañones del reducto á los despeñaderos que allí abren su profunda boca.”

16 km Pla de Sant Miquel (857 m) (gps 31T 403445 4604275)

També anomenat Pla dels Soldats atès que en aquest indret, ampli i estratègic, s’hi van instal·lar els soldats napoleònics.

Important cruïlla de camins o ens afegim al Camí de les Ermites, una pista malauradament cimentada a trams, que uneix el monestir amb les ermites situades a la secció de Tebes, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Jaume i Sant Onofre.

Continuem a la dreta per un tram de camí que passa per la Bassa de Sant Miquel tot baixant de forma més lleugera fins a l’ermita de Sant Miquel.

16,3 km Ermita de Sant Miquel (830 m) (gps 31 T 403449 4604544)

Ermita documentada al s. X tot i que l’edifici actual és una reconstrucció de 1870. És un bon lloc per fer-hi una pausa per gaudir de la tranquil·litat de l’entorn.

En aquest punt hi havia hagut la primitiva capella de Sant Miquel, documentada al segle X i aterrada durant la guerra del Francès per impedir que els ocupants la utilitzessin com a parapet. Aquí era el lloc on els romeus que pujaven per Collbató veien el monestir per primera vegada, es reorganitzaven (alguns es descalçaven) i iniciaven el descens cap al Santuari. També hi havia hagut una de les set creus de pedra que manà posar el rei Pere al segle XIV.
L’actual fou construïda per l’abat Muntades, damunt les restes de la capella anterior, i beneïda el 1870, juntament amb la creu de terme del davant, que va ser restaurada i oferta pel poble d’Arenys de Munt, el 1987. (Font web Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Dos minuts passada l’ermita trobarem el trencall d’accés al mirador de la Creu de Sant Miquel. De visita opcional, tot i que paga la pena baixar els 25 metres de desnivell que hi ha fins a la creu (i que caldrà pujar desprès) per gaudir de les panoràmiques que ofereix el mirador de la zona del Monestir.

16,6 km Mirador Creu de Sant Miquel (778 m) (gps 31T 403503 4604774)

El mirador de la creu es troba 25 m. sota el nivell del Camí de les Ermites. Des d’aquí es té una visió espectacular del Monestir i de la regió montserratina de Sant Salvador, que inclou les seccions d’agulles dels Flautats i de Sant Benet.

Creu monumental de ferro forjat que descansa sobre una bassa graonada de pedra. Al voltant hi ha una placeta i una barana de ferro que tanca el complex. Des d’aquest indret es pot gaudir d’una vista panoràmica extraordinària que abraça des dels Pirineus fins al delta del Llobregat.” (Font web Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Abans d’arribar al monestir passarem per l’estació inferior (principal) del Funicular de Sant Joan, on es troben les taquilles.

17,7 km Montserrat. Estació del cremallera (705 m) (gps 31T 402506 4605145)

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Montserrat: guia senderista. Ed. Alpina
Montserrat: excursions des del santuari i camins d’accés / Jordi Mir, Carles Albesa i Riba (1999)
Caminant a Montserrat : el massís. Ribera i Mariné, Ramon. Ed. Abadia de Montserrat (1998)
Montserrat : guia itinerària. Jordi Oliver i Pausas. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003)
Montserrat : les 32 millors excursions i vies ferrades. Francesc Roma i Casanovas. Ed. Cossetània (2006)
Sender de gran recorregut GR 6 : Barcelona (Horta)-Montserrat: variant GR 6-1 (Colònia Sedó, Esparreguera i Collbató-GR 6 ). Daniel Oriol. Ed. FEEC
Montserrat: 50 indrets amb encant. David Balcells