143. La Riba circular pel riu Brugent, el Pinetell i Clot d’en Goda

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: La Riba (Regionals)
Distància/durada: 15,6 km / 5h (sense aturades)
Desnivell: +/- 580 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Travessa força completa en la que gaudirem a parts iguals d’un camí recuperat que ressegueix el riu Brugent per passarel·les i ponts, un ric patrimoni industrial en forma d’antics molins paperers i fariners, i dels diferents tolls del Brugent, on podrem fer un bany a les seves fresques aigües.

Sortint de l’estació de tren de la Riba, seguirem el GR-7 fins a la Font del Pasqual, punt on agafarem el Camí del Brugent que ens portarà fins a l’Esqueix, un espectacular estret on podrem gaudir del primer toll on fer un bany (i potser el més interessant).

Uns ponts penjats i el pas de l’Estret ens portaran fins al Pinetell. Des d’aquí baixarem per un interessant corriol amb vistes de nou al riu Brugent. Els tolls de la Dona, de l’Home i dels Tresos són a tocar de la carretera (no sempre visibles ni de fàcil accés).

Tornarem a l’estació de la Riba a través del Clot d’en Goda, un racó gairebé màgic i paradís del boulder (modalitat d’escalada sense corda).

No podem oblidar el fabulós entorn natural pel qual caminarem, envoltats de cingleres, alzinars i boscos de ribera que ens faran gaudir d’una excursió completa. Tot i que l’aigua es manté freda bona part de l’any, ens podrem banyar en els diferents tolls i gorges del riu.

Les Muntanyes de Prades, i concretament els rius Brugent i Glorieta van veure créixer a partir del s. XVIII multitud de molins d’aprofitament hidràulic de les seves aigües fins a arribar a convertir-se en el segon clúster en importància de Catalunya després del de Capellades, a l’Anoia. Són múltiples els molins paperers, fariners i d’oli que visitarem durant la caminada.

Interès: Els camins, tolls i molins del Brugent.
Època: Tot l’any. Compte amb la calor durant l’estiu.
Ruta: Estació de La Riba – La Riba (plaça Major) – Cap de Riba Font de Pasqual – Els Tres Pilons – Carretera TV-7044 – Partida Ample de les Illes – Les Solanes – Els Pescadors – L’Esqueix (ponts penjats) – Grau de l’Escletxa – El Pinetell – Les Planes – Molins de Figuerola – Refugi Els Masets – Font Gran – Toll dels Paperers – Clot de Goda – La Riba – Estació de La Riba
Dificultat: Trams de camí sense senyalització, especialment entre la Font Gran i el Clot de Goda. Els trams equipats i passarel·les són aptes per a tothom.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

LA RIBA: aquesta població de l’Alt Camp és inici o final d’altres rutes de Senderisme en tren:
- Ruta ST52: caminada entreLa Riba i Vilaverd pel Puigcabrer (100 Cims) i la Serra de les Guixeres 14,7 km.
- Ruta ST138: travessa amb el mateix inici i final de ruta, que va pel riu Glorieta i Mont-ral, baixant a La Riba pel GR-7 (17,4 km).
- Ruta ST139: de Picamoixons a La Riba per la Torre del Petrol-Puigcabrer (100 Cims) 5,8 km
- Ruta ST140: travessa entre La Riba i Montblanc que ressegueix el mateix camí fins a l’Esqueix. 30km
- Ruta ST141: travessa en aquest cas entre La Riba i Alcover. Com en la ruta ST140, és el mateix itinerari fins als ponts penjats de l’Esqueix. 27 km.

MAPA TOPOGRÀFIC / TRACK A WIKILOC / PERFIL

Mapa ruta 143_95 — MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA

LES MUNTANYES DE PRADES

Les Muntanyes de Prades formen part de la Serralada Prelitoral Catalana i estan situades entre les depressions Prelitoral i Central catalanes. Tenen una extensió aproximada de 30.000 ha, repartides entre les comarques tarragonines del Baix i Alt Camp, Priorat, Garrigues i Conca de Barberà que comprenen vint-i-tres municipis.

Són un conjunt orogràfic de quatre formacions, la Mussara, els Motllats, la Serra de la Gritella i la de Prades. Tenen un relleu pla en forma de taula que l’erosió ha modelat donant forma a curiosos relleus abruptes, amb barrancs encaixats entre altes cingleres que deixen al descobert bona part de les diferents fàscies geològiques del Triàsic (Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper) de les que estan formades.

La Serra de Prades és la principal de totes i la que assoleix les majors alçades, amb el Tossal de la Baltasana de 1.203 m com a cota més alta de tot el conjunt. El riu Brugent marca una separació entre aquestes i el conjunt de serres situades al sud de La Mussara, els Motllats i la Serra del Pou, on el Puig de Cama podria considerar-se com el seu límit septentrional.

EL RIU BRUGENT

El 10 d’octubre de 1994 el país va viure uns aiguats excepcionals que van provocar víctimes mortals, desbordaments de rius i talls de ponts i carreteres. Especialment intenses van ser les pluges a les Muntanyes de Prades, amb registres que van arribar als 410 l/m2 a Prades, 300 l/m2 a Vilaplana i 177 l/m2 a La Riba. Els rius Brugent i Francolí van assolir cabals de 450 m3/s i 900 m3/s respectivament, arribant a superar els 1000 i 500 anys de retorn. En aquest vídeo podeu veure el riu Brugent durant les riuades en el seu pas per La Riba.

Els aiguats van canviar la fisonomia de les gorges, els torrents i els tolls dels rius de les Muntanyes de Prades. Una infraestructura destrossada va ser el PR C-19, un sender de petit recorregut que unia Farena i La Riba seguint el riu Brugent. El camí va desaparèixer, així com el PR, que es va “traslladar” a Monistrol per passar a ser el 2004 el PR C-19 “Portal de Montserrat”.

ELS TOLLS DEL BRUGENT

El riu Brugent, així com el seu veí Glorieta, és famós pels diferents tolls que trobem en el seu curs. Des del seu naixement als Motllats, fins que vessa les seves aigües al Francolí 16 quilòmetres aigües avall, el riu forma diverses basses moltes d’elles prou conegudes i visitades a l’estiu, quan molts excursionistes utilitzen les seves aigües per a fer-hi un bany.

Aprofitant el recull que en fa Josep Iglesias en el seu llibre ‘Toponímia de La Riba’, hem fet aquesta relació, que no exhaustiva, dels diferents tolls del Brugent des del seu naixement fins a la desembocadura.

Toll de l’Olla, Situat més enllà de Farena. Dels més coneguts.
Toll del Menhir. Per sobre de l’Esqueix.
Toll de l’Esqueix. Al costat dels ponts penjats.
Toll del Molí de l’Ombra. Al costat del molí del mateix nom.
Toll de la Resclosa de Raulet. Toll sota la resclosa, no la ‘peixera’ superior
Toll dels Tres Termes. Al torrent del Rull.
Toll de la Dona. Immediat Molí de Figuerola
Toll de l’Home. A tocar de la Dona.
Toll del Molí dels Tresos. Al costat del Molí dels Tresos.
Toll del Recó o de les Nimfes.
Toll del Xeco. Al costat de la font del mateix nom.
Toll dels Paperers. A tocar de la Font Gran.
Toll de l’Ofegat
Toll de la Dutxa
Toll de la Roca del Rossell. Sota la roca que li dóna nom.
Toll de la Font de la Teula. Al costat de la font del mateix nom. Iglesies diu que s’anomena també Toll de la Perdiu.
Toll dels Alemanys. Dit així per la procedència, tot i que suïssa dels antics treballadors de la ‘Hispano Suiza’, que el freqüentaven.
Toll de la Porta. Sota el Molí del Mas.
Toll dels Amics. També conegut per Toll de la Font del Mas.
Toll de la Benitxa. Sota el Molí de Carbó.
Toll de la Pandola.
Toll del Cementiri/Palanca. Sota el cementiri.
Toll del Nogueret. Desaparegut per la riuada de 1930.

DIFICULTAT

Excursió de dificultat mitjana que recorre el curs baix i mitjà del riu Brugent per camins sovint no abalisats.

Abans d’arribar als ponts de l’Esqueix el camí recorre trams equipats amb passamans i passarel·les que no presenten cap dificultat ni són aèries, però com sempre, aquelles persones amb vertigen sí que poden passar una petita mala estona.

Els dos ponts penjats es mouen una mica i tenen certa alçada sobre el riu. Només aquelles persones amb vertigen poden passar uns segons d’angúnia, tot i que els ponts estan ben fixats i no té dificultats.

Hem de tenir especial cura en el tram entre el refugi dels Masets fins al Clot d’en Goda, quan el camí va per corriols sense indicadors.

ELS TRENS

Les estacions de sortida i arribada formen part de la mateixa línia Tarragona-Reus-Lleida, per on passen trens de les línies R15 de Regionals de Catalunya.

Actualment circulen per la línia trens de la sèrie 470 i 448, trens que assoleixen una velocitat màxima de 140km/h i 160km/h respectivament.

RESSENYA

(datum ETRS89)

0h 0km Estació de La Riba (245 m) (gps 31T 347783 4575704)

L’estació es troba al barri de La Carretera, al marge est del Francolí i a tocar de la C-14. Només disposa d’una malmesa marquesina com a refugi de viatgers.

Comencem aquesta llarga travessa anant a buscar el bonic Pont de Cal Cisquet, un pont amb quatre arcs de mig punt que travessa el Francolí. L’arc central es va esfondrar amb els pitjors aiguats que es coneixen ocorreguts el dia de la Mercè de 1874. També podem veure una placa amb el nivell que assoliren els aiguats de 1994.

0,6 km 10 min La Riba, plaça Major (252 m) (gps 31T 347513 4575684)

La Riba és un municipi de l’Alt Camp de 600 habitants situat en la confluència del riu Brugent, que baixa de les Muntanyes de Prades i del Francolí. Al riu hi ha excavat l’Estret de la Riba, un marcat congost entre aquestes muntanyes i la Serra de les Guixeres al nord.

“A la Riba paper i vent, ara ni oli ni vi la vida ve pel Brugent.” Melquíades Huguet

Tot i l’aspecte poc agradable que presenta la població des de la carretera o el tren, no us confongueu, La Riba us sorprendrà agradablement. El seu gran desnivell entre la part alta al barri de Cap-de-Riba i la més baixa, al riu Francolí, ha estat aprofitat durant la història. Caminar seguint el GR-7 pels seus costeruts carrers i ben arreglats, descobrireu la rica història de molins paperers i fariners d’aquesta població que es remunten al s. XVIII.

0,9 km 20 min Cap-de-Riba (337 m) (gps 31T 347164 4575447)

El barri de Cap-de-Riba és el més alt dels quatre nuclis que conformen La Riba, juntament amb el de Centre Vila, la Ràpita i el de La Carretera. A l’inici del camí trobem un plafó amb el mapa del nou sender La Riba-Farena pel riu Brugent.

Les marques blanques i vermelles del GR-7 ens porten pel centre de la vila, passant davant de les façanes de molins històrics de La Riba. Tots els antics molins estan indicats amb rajoles de ceràmica al seu exterior. El primer que trobem és el Molí paperer de Més Amunt, datat de 1791 segons llegim en una dovella a la portalada.

2 km 40 min Font de Pasqual (446 m) (gps 31T 346389 4574902)

La font, antigament lloc habitual de fontades dels ribetans, es troba en una gran esplanada prop de les ruïnes de l’antic Mas de Pasqual, a tocar d’una bassa. La font està embellida amb majòliques (rajoles decorades), on podem llegir un poema de Josep Iglesias, geògraf i escriptor molt lligat a La Riba:

“Tinc sentor de roca regust de pi flaire d’espígol i romaní, destil·lo l’entranya d’aquesta muntanya”.

Josep Iglesias

El camí va enlairat sobre el riu, flanquejant sota el Roquer del Pasqual i el Castell Dalmau, amb bones vistes de la vall del riu Brugent. En arribar al Torrent de la Font de la Costella, trobem una cruïlla que connecta amb el GR-7 i el Castell Dalmau.

3,4 km 1 h Els Tres Pilans. Els Pilons (448 m) (gps 31T 345439 4574702)

Esplèndida raconada anomenada dels Tres Pilans o Tres Pilars, depèn de les fonts, una cruïlla de camins on diverses columnes de pedra calcària s’alcen 15 metres sobre l’entorn, conegudes com el Piló Petit, el Mitjà i l’Alt, també conegut com l’Esprimatxada, escalada per primer cop l’any 1962. Formen part del sector d’escalada conegut com Els Pilons, amb vies de boulder i d’esportiva de dificultat que van del IV grau al 7c+/8a passant pel 7b+ de la via Mery Plexigas, entre d’altres. Va ser seu de la primera competició d’escalada esportiva de casa nostra.

Un camí emboscat puja pel Barranc de la Plana de Balaguer, travessa els plans del mateix nom i gira vers el nord per anar a buscar per primer cop el riu Brugent.

5 km 1h25min Passarel·la sobre el riu Brugent. Carretera (416 m) (gps 31T 344681 4574710)

Travessem el riu per la primera infraestructura del camí recuperat a Farena, una passarel·la doble sobre el Brugent que desemboca a la carretera. Malauradament, la bellesa d’aquest tram de camí amb el riu i el pont s’entronca amb el tram d’asfalt que toca caminar.

L’itinerari continua 450 metres la carretera a l’esquerra (oest). Al cap de 120 metres de seguir-la, podem desviar-nos uns metres per anar a visitar la Resclosa de Raulet (344522, 4574692), on les aigües del Brugent formen un bonic toll sota les parets d’un penya-segat que paga la pena visitar.

5,5 km 1h35min Deixem la carretera TV-7044 (446 m) (gps 31T 344349 4574704)

Després d’una corba, abandonem la carretera per agafar un camí a la dreta (senyals) que baixa vers el Brugent. En aquest punt el riu baixa tranquil per la partida de l’Ample de les Illes on el Brugent forma un meandre on trobem una bassa (344082, 4574658) i les ruïnes dels antics molins paperers de l’Ombra i de Suè, situats a l’altre marge del riu, mig amagats per la vegetació de ribera de l’entorn.

6,8 km 1h55min Els Pescadors. Molins de Pinetells (451 m) (gps 31T 343320 4574399)

Abans de creuar el riu, al marge nord del Brugent, es troben els antics Molins de Pinetells, a la confluència amb el torrent dels Lladres. Dels dos molins que hi havia, un d’oli i un de fariner, només en queden restes d’aquest segon, molt malmès pel pas dels anys.

El camí creua el Brugent per una passarel·la de ciment, punt on trobem un plafó informatiu. A partir d’ara el camí s’endinsa a poc a poc en el congost de l’Esqueix pel marge sud del riu pel qual és segurament la part més espectacular del Camí a Farena. El sender puja pel marge esquerre (sud) del Brugent, que pertany al municipi de Mont-ral, amb les espectaculars parets del penya-segat de l’Esqueix a l’altra riba. Abans d’arribar a la cruïlla al Pinetell (ponts penjats) trobarem diferents passamans i plataformes de fusta que ens ajudaran en la progressió.

7,7 km 2h15min L’Esqueix. Ponts penjats (478 m) (gps 31T 342506 4574444)

L’Esqueix és la part més espectacular del congost entre Farena i La Riba, congost que el Brugent ha hagut d’excavar per obrir-se pas aigües avall. Hi predominen els paisatges caòtics i feréstecs amb espadats que acompanyen el riu a costat i costat. És aquí on trobem el Toll de l’Esqueix, una bassa on podem remullar-nos a l’estiu.

Dos espectaculars ponts penjats travessen el riu en aquest punt. Cal creuar-los per continuar el nostre itinerari cap al Pinetell. Tot i que els ponts es mouen una mica al nostre pas, es fa difícil no aturar-s’hi al mig per poder gaudir de les vistes d’aquesta raconada tan bella.

El camí a través del Grau de l’Escletxa, és un camí inversemblant i estret que supera el cingle de forma fàcil. Hi trobarem unes cordes com a passamans, però no us espanteu que el camí és senzill, apte per a tothom. Un cop dalt, seguim entre una pineda el Camí de l’Esqueix, antic camí que comunicava el Pinetell amb Mont-ral a través dels masos de Cabrera.

9,1 km 2h40min El Pinetell (610 m) (gps 31T 343140 4575229)

El Pinetell és una entitat de població de Montblanc de pocs habitants. Moltes de les cases estan en ruïnes. És al nord de les cases on es troba el que podríem anomenar “centre” de la població, on hi ha també el pàrquing de vehicles.

Sortim de la població en direcció est per la carretera d’accés al poble. En arribar a la carretera TV-7044 que va de La Riba a Farena, la seguim en direcció La Riba (recte) i caminem per ella durant 2 minuts fins a trobar el trencall del Camí de les Planes a la nostra esquerra.

9,4 km 2h45min Agafem Camí de les Planes (601 m) (gps 31T 343409 4575306)

Deixem la carretera que baixa a La Riba per prendre a l’esquerra, just en una corba, el Camí de les Planes, un camí que s’endinsa en la planúria encerclada entre el riu Brugent al sud, el barranc del torrent del Cups al nord i el barranc del Mal Torrent al nord-est. El camí va en un primer tram entre camps de cultius, amb vistes al Serret dels Avencs a l’esquerra (nord) i darrere del qual es troba el poble de Rojals, connectat amb El Pinetell a través del Collet de la Clavissa. Més endavant ens endinsem en una pineda i al cap de 400 m de caminar entre pins (6/7 min), trobarem la cruïlla on girarem a la dreta (sud).

10,1 km 2h55min Atenció: cruïlla al sud (611 m) (gps 31T 344088 4575479)

Cruïlla sense indicacions. Girem a la dreta (sud) per un camí pedregós que creua un tallafoc al cap de 100 metres de prendre el camí. Al cap de 150 metres més la pista s’acaba. Seguim ara per un interessant corriol que baixa per les Solanes del Ferreró amb excel·lents vistes de la vall del riu Brugent (fins i tot podrem veure la resclosa de Raulet) i del Castell Dalmau i la Pena del Puig a l’altra banda del riu.

11,7 km 3h20min Molins de Figuerola (422 m) (gps 31T 344913 4575048)

El corriol ens porta a passar a tocar d’un important conjunt format pel Molí Vell, el Molí de Figuerola i l’ermita de Sant Domènec. El Molí Vell va ser destruït per una riuada i va ser substituït pel de Figuerola, que té adjacent a la seva paret nord, les ruïnes de l’antiga ermita. Abans de la riuada de 1994 una séquia canalitzava aigua provinent de la resclosa de Raulet fins aquí.

El senderó ens porta a travessar el riu prop dels tolls de la Dona i de l’Home, a tocar del Molí del Jan, també conegut com a Molí de la Jana. Ja a la carretera, la seguim a l’esquerra (est) durant 1,4 km, que ens porta a passar per la meitat de les ruïnes del Molí dels Tresos, atès que el talla pel mig. Aquest molí paperer va ser destruït per l’aiguat de Santa Tecla de 1874.

Encara caminant per la carretera, just quan passem pel pàrquing de Penya Roja i on hi ha l’accés a la zona d’acampada, podrem veure el gran edifici de l’antic molí paperer del Molí de la Font Gran a l’altre marge de la carretera. Aquest molí conserva part de l’important edifici, el segon en importància després del Molí de Figuerola.

Des d’aquest mateix indret, dins de la zona d’acampada de la Generalitat, podem visitar l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

Pano_b_10 — Molins de Figuerola. A la dreta veiem la Resclosa de Raulet. Dalt a la dreta Castell Dalmau

13,2 km 3h40min Baixada a Font Gran (Refugi els Masets) (371 m) (gps 31T 346101 4575438)

Abandonem la carretera pocs metres abans d’arribar al Refugi Els Masets, un establiment que ofereix allotjament (cal portar sac de dormir o bé es poden llogar llençols), bar, restaurant, així com la venda de productes ecològics.

Cal prendre un camí a la dreta de la carretera abans de la corba que dóna accés al refugi que baixa fins a la propera Font Gran.

13,3 km 3h42min Font Gran (360 m) (gps 31T 346035 4575422)

Font arranjada amb pedra d’on surten tres abundosos brolls, ideal per una fontada o menjar-hi la Mona, més encara si tenim en compte que tenim a la vora el bonic toll dels Paperers. Per arribar-hi cal seguir la séquia i canalització cap a la dreta (est), fins a trobar un corriol que baixa a l’esquerra en un punt on trobem una gran paret de roca amb heures.

13,5 km 3h50min Toll dels Paperers (344 m) (gps 31T 346212 4575518)

Bonic toll d’accés curt i fàcil des de la carretera o el Refugi Els Masets, pel que els caps de setmana d’estiu pot assemblar-se més a una platja que no pas un riu per la gent que s’hi pot acumular. El creuem per un pas sobre pedres i seguim pel corriol que va per un bosc mixt de pins i alzines a tocar d’una séquia.

Atenció que hem de continuar per aquest corriol només 175 metres després del toll, quan arribem a una petita cruïlla just on trobem un gran margalló a mà dreta del camí. Aquí hem de girar a la dreta pel corriol encara menys marcat i que baixa cap al riu Brugent. Aquest tram de camí pot ser confús i poc clar. Al cap de 7-8 minuts de seguir aquest corriol, arribarem al Clot d’en Goda, una clariana al bosc envoltada de roques.

14 km 4h05min Clot de Goda (314 m) (gps 31T 346503 4575580)

El Clot d’en Goda és un indret encisador, gairebé màgic, un replà esclarissat on les alzines, els roures, les heures i les roques formen un espai amb molt d’encant. Trobarem un banc de fusta just davant d’una escletxa a la roca on hi ha un sortint d’aigua.

Tot l’espai, recuperat recentment, forma part d’una escola d’escalada de boulder. Reuneix unes poques desenes de vies, boscos i tolls on poder fer un bany a l’estiu.

El Clot forma part d’un recorregut circular marcat amb pals indicadors. Quan el vam visitar era una mica complicat de seguir, atès que hi ha múltiples corriols que donen accés a les roques d’escalada de l’entorn.

14,6 km 4h15min Molí del Mas (262 m) (gps 31T 347021 4575704)

També conegut com Molí d’en Serra, es troba dins el terme municipal de Vilaverd. Segons ens explica un plafó que trobem davant el molí, els aiguats de 1994 van afectar-lo greument i s’abandonà la idea de convertir-lo en museu moliner.

Passem per davant del Molí de Cardó, un molí paperer convertit en residència. Un cop al carrer de la Fàbrica trobem el sender GR-7

15,2 km 4h25min La Riba. Església de Sant Nicolau (252 m) (gps 31T 347517 4575755)

Deixem enrere l’església parroquial de La Riba, un edifici neoclàssic del s. XVIII de tres naus amb la façana principal esgrafiada, per anar a buscar el carrer de la Costa Baixa, on retrobem el GR-7 per on hem passat de camí a la Font del Pasqual a l’inici de l’excursió.

15,7 km 4h35min Estació de La Riba (245m) (gps 31T 347783 4575704)

L’estació és un simple baixador sense cap més servei que una malmesa marquesina. Els bitllets, cal comprar-los dalt del tren.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

Ràfegues muntanyenques: recull d’anècdotes, llegendes, humorades i rondalles de les Muntanyes de Prades. Josep M. Contijoch. Ed. Cossetània 1999
Els camins de l’aigua: fonts naturals i aigües al terme de Montblanc. Joan Pallissé. Ed. Cossetània 2006
Els Masos de Rojals. Josep M. Contijoch. Ed. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. 1997
Les muntanyes de Prades: caminant de poble a poble. Josep Insa. Ed. Cossetània 2005
Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Màrius Domingo. Cossetània Edicions (2000)
Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Domingo, M. i Borau, A. Cossetània Edicions (1998)
Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Ferré Masip, Rafael Piolet (2001)
Muntanyes de Prades: un grapat d’excursions. Jaume Mas Roca. Ed. Piolet (2011)
Les Muntanyes de Prades : 20 recorreguts per boscos, cingles i barrancs i una volta integral pel massís. Ignasi Planas. Cossetània (2009)
La vida al riu Francolí: els humans i els sistemes aquàtics. Ed. Jesús Ortiz. URV (2014)
Guia d’escalada clàssica a les muntanyes de Prades. Josep Jané. Cossetània (2006)
Escalada clàssica a les muntanyes de Prades: crònica d’ascensions mítiques i batalles perdudes. Josep Jané Vallvey. Ed. Cossetània (2006)
La vida tradicional a les muntanyes de Prades. Josep Insa. Ed. Cossetània (2003)