214. Circular des del Figaró al Puiggraciós (100 Cims) per St. Pau de Montmany, La Trona i Salt del Bac

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Figaró (R)
Distància: 17,2 km
Durada: 5h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 860 m
Època: tot l’any (evitar l’estiu per la forta calor)
Dificultat: itinerari amb distància i desnivell mitjà. Hi ha un curt però fàcil pas aeri després del Santuari.
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Ruta que ens portarà a conèixer els cingles de Bertí gràcies a una interessant sortida circular que iniciarem des de l’estació de tren del Figaró.

Després de deixar enrere la població del Figaró (Vallès Oriental) iniciarem l’ascens al Puiggraciós des de Gallicant, un petit barri situat al sud del municipi i que administrativament té una part que pertany a la Garriga. La ruta s’enfila inicialment pel torrent de Maries (torrent de Ca n’Oliveres) fins a la gran masia de Ca n’Oliveres, on trobem un gran lledoner, tot visitant abans la font del Pontet i dels Enamorats.

De pujada de camí a l’antiga ermita de Sant Pau de Montmany passarem per la font de Ca n’Oliveres i el barri de L’Ullar, un conjunt d’edificacions que conformen un gran mas habitat i documentat ja a l’any 1251, habitat per la família Ullar fins a principis del segle XX.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

LA RESSENYA

Sant Pau de Montmany: Església adossada a un edifici. Té planta de creu llatina de 11,28 m de llargada per 5’10 m d’amplada. Nau única que es cobria amb volta de canó i capelles del creuer i de d’absis amb volta de nervis. Té un absis poligonal. La portalada està mig tapiada i la façana té una gran escletxa pel mig. La portada està coronada per un frontó de tipus renaixentista, amb tríglifs i mètopes. El campanar d’espadanya és de dos límits. Els angles estan emmarcats per carreus. Edifici gòtic edificat entre el 1600 i el 1606 i abandonat l’any 1910, en què el Santuari de Puiggraciós passà a ser la seu de la parròquia de Montmany. Es troba en estat ruïnós, amb una impressionant esquerda a la façana i el portal tapiat. Tot i això, la rectoria encara és aprofitable i, ocasionalment, està habitada. (Font Patrimoni de la Diputació)

Des d’aquest gran casalot seguirem petits corriols i pistes on ens caldrà estar atents al gps atès que el camí no està senyalitzat i hi ha múltiples desviacions i trencalls.

Paga la pena aturar-se una estona al Santuari de Puiggraciós, on hi ha un per admirar la seva església, la torre de telegrafia òptica i la petita capella de pedra on es venerava la verge trobada de la Mare de Déu de Puiggraciós abans de la construcció del santuari. El recinte està ocupat per una comunitat de monges benedictines que ofereixen un hostatge senzill a aquells que vulguin tranquil·litat.

El Santuari de Puiggraciós és un conjunt monumental del s. XVIII format per un santuari barroc, una església i una hostatgeria. Des de 1973 és residència d’una comunitat benedictina filial de Sant Pere de Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons la tradició, fou trobada la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV que es venerava a la parroquial de Sant Pau de Montmany. A tocar del santuari trobem la Torre de Puiggraciós, una torre de planta quadrada de telegrafia òptica de senyals òptics aixecada l’any 1845 en el decurs de les guerres carlines (1847 i 1849) del segle XIX. La guerra va accelerar la instal·lació d’aquesta xarxa per tal frenar la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines. La Torre de Puiggraciós formava part de la línia Vic- Barcelona juntament amb les torres de Tona, Busquerons, Centelles, Montcada, Sabadell, Sofia Al costat de la torre hi ha una tercera construcció, una petita capella de pedra anomenada Santa Maria del Puig on la tradició situa l’indret on es va trobar la imatge de Santa Maria de Puiggraciós i que va originar la construcció de l’actual santuari.

Per pujar fins al cim de Puiggraciós, un 100 Cims de la FEEC, hem d’agafar una pista que abandonarem als pocs metres per agafar un corriol que s’enfila pel vessant oriental del cim i que ens portarà en pocs minuts fins al capdamunt. El turó està travessat per una línia elèctrica i té dalt del cim una torre de vigilància contra incendis que trenquen el paisatge.

Poblat ibèric de Puiggraciós: al cim del turó, de 795 m i el punt més elevat del municipi del Figaró, tot i que el punt és la confluència també dels municipis de l’Ametlla del Vallès i Bigues i Riells. “Les estructures conservades, corresponent a murs de pedra seca amb carreus ben desbastats de pedra local, es troben al punt més elevat del mateix turó, formant una estructura rectangular de 17 m per 10 m i per un gran recinte d’uns 42 metres d’amplada màxima, protegit per la banda nord per una muralla d’uns 240 metres de llargada; l’espadat de la cara de migjorn estalvià la construcció de la muralla en aquest costat. Fora d’aquest recinte, cap a ponent i en direcció al mas Pollancre, s’alçaven les cabanes del poblat disperses en un pla inclinat d’una extensió de 250 metres per 110 metres. Les muralles i les parets visibles encara a la part baixa, són també de pedra sense lligar” (Font: Patrimoni de la Diputació)

El descens des del cim del Puiggraciós fins al coll de Can Tripeta és forta però senzilla. Un mica més endavant abandonarem el PR C-33 a fi d’agafar un corriol més interessant a tocar dels cingles des d’on tindrem fantàstiques vistes de la vall del Congost i el Montseny. Tot i que en algun punt pot haver sensació d’estar en lloc elevat, és un camí fàcil i no ha de donar complicacions tampoc a persones amb vertigen. Un cop superar el Grau del Montmany (fàcil) serem dalt de la carena. D’especial atenció es el Mirador de la Taula de Pedra, un banc de pedra des d’on podrem gaudir d’un bon descans. Seguirem un camí, abalisat com a GR-5, que ens oferirà magnífiques panoràmiques d’Osona i el Montseny fins assolir la baixada pel Grau de la Trona.

La baixada al Figaró és espectacular. Tant el grau de la Trona com el cim de la Trona , des d’on, altre cop, tindrem bones vistes de l’entorn. Un dels millors al·licients, però, ens espera a tocar de la fi de la ruta, el Sot del Bac, presidit per la famosa cascada del Sot del Bac, salt d’aigua envoltat de vegetació exuberant i de grans rocs com el de les Dues Germanes, un bonic doble pilar de roca calcària del Triàsic.

Tant el sender GR-5 com el PR C-33 ens portaran de baixada fins al Figaró, on només caldrà fer uns metres al sud entre la població a fi d’arribar de nou a l’estació.

ELS TRENS

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

El Figaró. Es troba situada a ponent de la població. A l’antic edifici de viatgers, restaurat, hi ha un Centre d’Interpretació de l’entorn de l’Alt Congost, tot i que mai l’hem trobat obert.