250. Circular des de Martorell passant per Sant Genís, la Mina Martorellense, les Torretes i el Pont del Diable

ÍNDEX DE CONTINGUTS

  1. DADES TÈCNIQUES
  2. LA TRAVESSA
  3. MAPES
    1. TOPOGRÀFIC
    2. TRACK A WIKILOC
  4. DIFICULTAT
  5. ELS SENDERS
  6. ELS TRENS
  7. FOTOGRAFIES
  8. BIBLIOGRAFIA
    1. LLIBRES
    2. BIBLIOGRAFIA WEB
    3. CARTOGRAFIA
  9. RUTES RELACIONADES

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida/arribada: Martorell (Rodalies)
  • Distància/durada: 10,8 km / 3h (sense aturades)
  • Desnivell:  +/- 325 m
  • Dificultat: Moderada
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Ruta circular que des de l’estació de Martorell-Central de Rodalies o d’FGC (ambdues passaren a dir-se igual amb la unificació de noms proposada per l’ATM) que us portarà a conèixer l’entorn d’aquesta població del Baix Llobregat molt poc coneguda.

Se’ns fa una mica difícil de qualificar-la. Xocant, interessant, paradoxal, contradictòria… però sigui quin sigui l’adjectiu que li vulgueu donar, si ens deslliurem dels prejudicis i la mala fama que la persegueixen, l’únic que podem dir de la ruta és que és molt recomanable.

La caminada ens ensenyarà força indrets interessants del patrimoni natural i arquitectònic a tocar d’aquesta vila. Allò que pot ser una aberració per a uns, pot esdevenir un punt d’interès per a altres. I parlant de Martorell no cal dir que el viaducte de l’autopista és el cas paradigmàtic.

El nucli del municipi es troba situat a la confluència dels rius Anoia i Llobregat i al nord de la serra de l’Ataix , el darrer contrafort de les muntanyes de l’Ordal abans d’arribar a la plana vallesana. Punt de pas immemorial, els romans ja construïren aquí un pont per a la Via Augusta, pas que fou modificat a l’edat mitjana. El Pont del Diable.

Així que no és estrany que al llarg de la serra d’Ataix s’hi bastissin tota mena torres de guaita. Però també castells i monestirs. Bona part d’aquest bast patrimoni serà el que visitarem durant la travessa.

L’entorn natural pel que caminarem no és dins de cap figura de protecció. L’àrea protegida de les muntanyes de l’Ordal, extensió natural del mateix massís del Garraf cap a llevant, no són lluny, però no inclouen la serra d’Ataix. Tot i això, les formacions rocalloses vermelles del triàsic desgastades (taffoni) mereixen una bona ullada, especialment a l’indret anomenat Roques del Mateuet.

MAPES

TOPOGRÀFIC
Mapa topogràfic
TRACK A WIKILOC
Wikiloc

PUNTS D’INTERÈS

Nombrosos i variats. A més a més dels elements d’interès que enumerem més avall, cal mencionar la font del Gilet o la Font Blanca, una balma dins la que podrem ficar-nos-hi. L’església de Santa Maria o el passeig a tocar del Llobregat amb vistes al pont dels Prínceps i del Diable són altres dels al·licients de la ruta.

– Estació de Martorell. Format exteriorment per cinc cossos. El central i els extrems són de planta baixa i una planta pis, mentre que els dos entremitjos són de planta baixa i dues plantes pis. (Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

– Viaducte AP-7. Pot semblar estrany posar aquesta infraestructura que trenca i separa el municipi com un element d’interès. Però allà està, és omnipresent, i no es pot obviar. Creuar per sota aquesta immensa estructura amb els seus enormes pilars deu ser equivalent al que se sentia en entrar en una gran catedral a l’edat mitjana.

– Sant Genís de Rocafort. Antic monestir fundat el s. XI situat sobre un turó rocallós de difícil accés. Encara conserva els murs de l’antiga església (tancada). Al costat de l’església es poden visitar les poques restes de l’antic castell de Rocafort.

Per conèixer l’indret us recomanem la Visita virtual de Sant Genís.

El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l’any 1042. Des de l’any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. 

Al cim es troba l’església de Sant Genís, i al seu redós s’albiren encara les restes de diverses estructures que n’haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n’observen alguns trams del llenç de migdia i la base d’una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l’església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l’interior i 5,8 d’amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l’extrem sud-oriental.

L’església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se’n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l’origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s’observen es poden datar, de manera provisional al segle XII.  L’església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s’obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d’una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. 

Extret Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

– Castell de Rosanes. També anomenat del Pairet, fou l’antic castell de Martorell (s. XI-XII). De la seva estructura només en restes alguns murs de les muralles i les restes d’una estança amb volta apuntada.

Castell documentat des de l’any 963, constitueix l’origen del llinatge dels Castellvell, que entrat el segle XIII va entroncar amb la poderosa família dels Montcada. El nom de Castellví (equivalent a “castell vell”) fa referència a un origen molt anterior a l’època medieval i, de fet, les restes de la torre circular que ens han pervingut permeten datar-la en època romana. Del recinte medieval n’han quedat restes de muralla dels segles IX-X i un parell de torres rectangulars, juntament amb vestigis d’una capella i altres dependències construïdes durant els segles XIII-XIV. El castell va ser destruït el 1714 per les tropes de Felip V. (Extret del web Pobles de Catalunya)

El castell era la residència del Baró de Castellví, baronia establerta el s. XI pel comte de Barcelona Ramon Borrell. En depenien els actuals municipis de Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Olesa de Montserrat i Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat i Castellbisbal. Al s. XII, amb la conquesta de terres als sarraïns, municipis com Falset, Capçanes, Guiamets, Tivisssa, entre d’altres, entraren a formar part de les terres dominades pels Castellví. Francesc de Borja Álvarez de Toledo i Osorio (1996-1821) va ser el darrer baró.

– Ruïnes de la mina de plom de la Martorellense. Queden restes prou conservades dels edificis dels treballadors, així com d’una xemeneia. Dels pous s’hi van extreure tones de galena, plom i plata. Les galeries més profundes estan inundades i només són accessibles amb material de busseig.

Podeu veure un vídeo d’Espai Terra de TV3 sobre la Cova submarina la Martorellense.

D’acord amb un avís penjat al lloc web de l’Ajuntament de Castellví de Rosanes, l’accés a aquest espai està prohibit per l’estat de ruïna de les instal·lacions.

– Roques del Mateuet. Al vessant nord de la serra de l’Ataix es troben afloraments de roca vermella del Buntsandstein (triàsic), la mateixa que aflora a Begues, on les muntanyes es coneixen com el Garraf vermell. El castell de Rosanes (topònim originari del color) i el pont del Diable estan fetes amb aquesta roca sedimentària. En aquest punt hi ha gran i boniques formacions de roques amb taffoni (meteorització).

– Torreta Grimenella. En estat ruïnós i amb una torre elèctrica a tocar que espatlla l’entorn. Sembla que és una construcció lligada al castell de Rosades segurament d’època baix medieval. Alguna teoria la fa d’època romana per a control de la Via Augusta.

L’edifici no ha estat objecte de cap estudi històric o arqueològic, per la qual cosa no es pot establir de manera fefaent la data de construcció ni les seves vicissituds. Sense gaires evidències científiques s’ha volgut veure un origen romà en associar-la al control i protecció de la via Augusta, al seu pas pel Congost de Martorell on es va aixecar el pont del Diable. 

Edifici de planta quadrada que es conserva en un estat ruïnós, bastit amb carreus de pedra calcària, barrejats amb d’altres de gres vermell. Les pedres estan disposades amb filades horitzontals, a excepció de les que es troben a l’alçaria de les espitlleres, on es va combinar la disposició horitzontal i la vertical per tal d’aconseguir una posició regular de les obertures. Els ampits es van delimitar amb lloses verticals. Els murs est i oest es conserven íntegrament fins a l’alçària de la planta baixa, mentre que al bell mig de les parets nord i sud hi ha amplis forats que emmascaren la posició de la porta d’accés. L’interior i l’entorn proper al monument estan colgats per un potent estrat de destrucció.

Extret Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

– Torreta del Clos. Com en el cas de la torreta Griminella té un possible origen medieval per al control del Congost del Llobregat i el pont del Diable. El 1873 es va refer durant la segona guerra carlista.

L’edifici no ha estat objecte de cap estudi històric o arqueològic, per la qual cosa no es pot establir de manera fefaent la data de construcció ni les seves vicissituds. Sense gaires evidències científiques s’ha volgut veure un origen romà en associar-la al control i protecció de la via Augusta, al seu pas pel Congost de Martorell on es va aixecar el pont del Diable. 

Edifici de planta quadrada que es conserva en un estat ruïnós, bastit amb carreus de pedra calcària, barrejats amb d’altres de gres vermell. Les pedres estan disposades amb filades horitzontals, a excepció de les que es troben a l’alçaria de les espitlleres, on es va combinar la disposició horitzontal i la vertical per tal d’aconseguir una posició regular de les obertures. Els ampits es van delimitar amb lloses verticals. Els murs est i oest es conserven íntegrament fins a l’alçària de la planta baixa, mentre que al bell mig de les parets nord i sud hi ha amplis forats que emmascaren la posició de la porta d’accés. L’interior i l’entorn proper al monument estan colgats per un potent estrat de destrucció.

Extret Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

– El Pont del Diable i arc romà. Espectacular pont que travessa el Llobregat. Al marge dret hi ha un arc romà, herència de l’antic pont romà, refet en època gòtica (1283-1295) amb un gran arc ogival central. El pont té el color característic vermell gràcies a la roca del Buntsandstein (triàsic) que aflora a la serra d’Ataix.

El pont va ser construït per soldats de les legions IIII, VI i X, seguin una pràctica habitual en el mon romà que confiava a l’exèrcit l’execució de bona part de les obres públiques. Aquestes unitats van participar durant el Principat d’August en les guerres càntabres i una vegada acabada la primera fase de la guerra la X Gèmina va fundar la ciutat de Mérida l’any 25 aC i després de finalitzada la segona fase van fundar Saragossa, l’any 19 aC i la de Barcelona va tenir lloc entre el 15 i el 10 aC. Així doncs, la construcció se situa de manera àmplia entre els anys 16 i 5 aC i més probablement entre el 10 i el 5 aC.

El pont amida uns 130 m de llargària, si bé la longitud del pont romà podria haver estat major i trobar-se soterrat per la banda de Martorell sota els actuals carrer de Sant Bartomeu i Passeig del Quarter. Va ser bastit amb opus caementicium i revestit amb opus quadratum de grans carreus de gres vermell i en menor proporció de pedra calcària. L’amplària oscil·la entre 10 m a l’estrep oriental, 6 m a l’estrep occidental i 3,9 m sobre els arcs. L’estrep oest amida 6 m d’amplària i l’alçària i la longitud són indeterminades, per l’acumulació de terres i l’enjardinament al voltant d’aquesta part del monument. Als paraments s’hi observen fins a 17 carreus amb marques de les L[egio] IIII (Macedònica), L[egio] VI (Victrix) i L[egio] X (Gèmina) i es combinen els carreus plans amb d’altres amb encoixinat.

L’arc menor és apuntat, de 16,4 m de llum amb doble filera de dovelles l’amplada de la caixa del pont es redueix a 4,7 m. Entre aquest arc i l’estrep oest hi ha un arc de desguàs amb volta de canó. El pilar central és de factura gòtica i amida uns 6 m d’amplària i és de forma prismàtica.

L’arc central té una llum de 36,4 m fet amb formigó armat revestit amb carreuat i doble filera de dovelles. És de línies gòtiques i va ser bastit entre 1960 i 1962 per a substituir l’original, construït entre 1283 i 1295 i que va ser destruït en 1939 per l’exercit republicà en el decurs de la Guerra Civil Espanyola.

Extret Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

DIFICULTAT

La ruta recorre corriols i pistes ben fressats. Cal estar atens a diverses cruïlles no indicades.

La baixada del castell de Sant Genís és força dreta. La pujada posterior a la petita collada un cop baixem de Sant Genís té una fàcil grimpada que demana de posar una mica les mans. És una grimpada molt fàcil però hi és. Hi ha preses artificials que ajuden a la progressió. Com diem, és fàcil, però caldrà ajudar-se una mica de les mans.

COMPTE amb als forats al terra que hi ha entre les ruïnes de la mina la Martorellense.

ELS SENDERS

La sortida no segueix cap sender homologat en forma de SL, PR o GR. Tot i així, hi ha escadussers indicadors verticals que senyalen rutes locals en algunes cruïlles, que amb l’incendi de l’estiu de 2021 han desaparegut.

Cal estar atens a l’aparell de GPS per seguir amb seguretat l’itinerari.

ELS TRENS

Tenim dues opcions per a la sortida i l’arribada de la travessa, les estacions de Martorell-Central i de Rodalies de Catalunya i la dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

ATENCIÓ: l’ATM, seguint les recomanacions de la seva Comissió de Nomenclatura, que reuneix administracions i operadors de transport, i amb l’assessorament de l’Institut d’Estudis Catalans, va aprovar unificar els noms d’estacions que tot i estar contigües portaven noms diferents. Això afectarà a l’estació de Rodalies de Martorell, que passarà a dir-se Martorell Central (igual que la d’FGC).

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Qualsevol de les dues estacions, que són a tocar, són bones per a acostar-se a l’inici de la ruta.

L’estació de Martorell de Rodalies canviarà el seu nom i passarà a anomenar-se igual que la de FGC, és a dir, les dues es diran Martorell Central. Lògic si tenim en compte que són estacions contigües.

Martorell – Martorell Central (amb el canvi de nom previst). L’edifici de viatgers és de tres cossos formats per tres plantes. Està situat al centre de la població i disposa de bar.

Martorell Central. Connecta amb l’estació anterior pel carrer, pujant unes escales que van a parar prop del vestíbul d’entrada.

  • OPCIÓ ARRIBADA:

Martorell Vila – Castellbisbal. Estació situada a pocs metres del pont del Diable. Podem utilitzar aquesta instal·lació si volem escurçar una mica l’itinerari.

Podeu consultar aquí els horaris dels diferents transports:

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES
  • El Priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell). Baucells i Reig, Josep . Centre d’Estudis Martorellencs, 2007
  • Conèixer Sant Genís de Rocafort. Mauri i Martí, Alfred. Centre d’Estudis Martorellencs, 2015
  • L’Activitat minera a Castellví de Rosanes i Martorell. Falguera i Torres, Sergi. Martorell : Centre d’Estudis Martorellencs, 2012
BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

EL TEMPS

WEBS

CARTOGRAFIA

RUTES RELACIONADES

Publicada a:

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s