190. Turó de l’Escletxa (100 Cims) des de l’estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol (Rodalies)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Castellbell i el Vilar-Monistrol
Distància/durada: 10 km / 2h35 (sense aturades)
Desnivell: +/- 350 m
Dificultat: Fàcil
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

El Turó de l’Escletxa és una modesta muntanya de 447 m d’altura situada en el municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, a mig camí entre els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat. Poc visitada i força desconeguda si la comparem amb els parcs veïns, el fet que el seu cim hagi estat inclòs dins la llista dels 100 Cims de la FEEC fa que molts excursionistes s’acostin a descobrir els seus vessants.

I tot i que la muntanya no és espectacular, sí que ens oferirà una excel·lent matinal excursionista a tenir en compte. D’entrada pujarem a un 100 Cims mentre gaudim d’unes vistes espectaculars i diferents de Montserrat. L’altre element destacable són les ruïnes de l’antic mas de Viladoms de Dalt (Mas Llevallol), una gran masia documentada des del s. XIV en ruïnes que conserva les quatre parets d’una capella. A partir de mitjans i finals del s. XX l’edifici es va abandonar i actualment està enrunat.

Així mateix durant la caminada, sovint amagat als vorals del camí, anirem trobant diferents elements de patrimoni agrícola com ara barraques, antics forns, bancals, fonts… així que per visitar-los, haurem d’estar atents al gps.

Cal no confondre les estacions de sortida de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat (Rodalies) amb la de Castellbell i el Vilar (FGC). Les dues estacions ofereixen serveis de ferrocarril al municipi, però estan separades una de l’altra per més de 2 km de distància i 60 metres de desnivell.

El tram entre l’estació i el cementiri, punt on comença de ‘facto’ la caminada, és el més pesat i avorrit. Segueix bona part de la carretera al Vilar i Rellinars, tot i que afortunadament és poc transitada. Hi ha opcions per evitar-la però suposa perdre una mica d’alçada i fer una mica més de volta a través de la part alta del barri del Borràs de Castellbell.

Com totes les sortides circulars, l’excursió es pot fer en qualsevol sentit. Hem triat l’antihorari perquè creiem que així la pujada es fa més tranquil·lament, mentre que la baixada, que es fa per corriols més drets, serà el tram que farem de baixada. A més a més, anirem de cara a Montserrat, gaudint de les seves vistes, durant els trams més escènics.

Interès: Les vistes de Montserrat, les ruïnes del mas de Viladoms de Dalt i el turó de l’Escletxa, un 100 Cims de la FEEC.
Dificultat: La caminada no presenta cap dificultat. La ruta transcorre bàsicament per pistes i alguns corriols. Només cal estar atents quan ens acostem al mirador de dalt de l’Escletxa, punt on finalitza la curta VF de 8 metres de desnivell que salva la cinglera sobre la que ens trobem.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST193 Cul de Portadora des de Castellbell i el Vilar-Monistrol. Les dues rutes comparteixen estació, però recorren zones diferents.
Ruta ST194 VF de l’Escletxa. Ruta que segueix gairebé els mateixos camins, tot i que puja a l’Escletxa a través d’una curta i fàcil via ferrada.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

ELEMENTS PATRIMONIALS

Durant la caminada es poden visitar molts elements patrimonials d’àrees rurals, com barraques, aljubs de glans, forns, fonts… Hi ha els punts de pas (waypoints) de bona part d’ells. Alguns els vam visitar durant la caminada i alguns són afegits posteriorment després de consultar el web de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. Queda pendent una visita in situ d’aquests. Així que fins que no hi tornem i verifiquem tots els elements, alguns waypoints del track poden ser orientatius.

–Ermita de la Mare de Déu de Montserrat (ruïnes): situada a Viladoms de Dalt.

–Barraques de pedra en sec: la caminada visita diverses barraques d’aquest patrimoni que es va recuperant de mica en mica. si ens separem un mica del camí en podrem visitar d’altres.

–Turó de l’Escletxa: cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Bones vistes del Bages a 360º.

–L’Escletxa: en aquesta ruta només ens acostem al caire del cingle de l’Escletxa on finalitza una petita via ferrada de 8-10 metres equipada pels mateixos instal·ladors que van fer el torrent dels Abadals.

–Santa Maria del Vilar: si tenim temps podem acostar-nos a aquesta petita església del barri del Vilar, situada en una balconada a sobre de Castellbell.

–Premsa del Puig: antiga premsa d’oli del s. XX situada davant de la masia del Puig.

–Estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol: l’edifici de viatgers és de grans dimensions, inaugurat l’any 1914. Originalment estava situat entre les vies del tren (llevant) i del cremallera (ponent).

ELS TRENS

L’estació d’inici de la ruta és la de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat, de la línia Barcelona-Manresa-Lleida de Rodalies de Catalunya. L’estació és tambe coneguda localment com l’Estacio del Nord. Cal, sobretot, no confondre-la amb l’estació de Castellbell i el Vilar de la línia Barcelona-Manresa dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Des de Barcelona-Pl. Catalunya són 1h06min de trajecte, i hi ha aproximadament un tren per hora.

Podeu consultar aquí els HORARIS DE RODALIES DE CATALUNYA.

ESTACIÓ DE CASTELLBELL I EL VILA – MONISTROL DE MONTSERRAT (ESTACI´Ó DEL NORD)

LA RESSENYA

0 km 0h Estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat (211 m) (gps 31T 405790 4609145)

L’estació es troba apartada del nucli de Castellvell i el Vilar. De fet, l’estació més propera al nucli és la de Castellbell i el Vilar dels Ferrocarrils de la Generalitat, estació situada sota el Turó del Marquès, on es troba la VF Cinglera del Resistent. L’estació es coneix també oficiosament com l’Estació del Nord.

“Edifici a quatre vents, destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta rectangular, construït amb maó, i la coberta a quatre vessants, de teula plana. Té planta baixa i pis. A la façana principal que dóna a la via, destaca una marquesina de forja que ocupa tota la llargària, sustentada per cartel·les metàl·liques o biguetes de gelosia.
Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals. Totes les obertures estan adintellades, emmarcades amb un regruix de motllura simple que forma un arc rebaixat, i amb una falsa clau al damunt com a element decoratiu. Totes les portalades són de fusta i doble fulla. Algunes obertures han estat tapiades. D’altres conserven les portes i part dels vitralls d’origen. A la façana posterior de l’estació, arran de terra es poden veure les carboneres amb la reixa de ferro. A la façana nord-oest de l’edifici, entre la finestra i la portalada, es pot llegir el nom de l’estació. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics de color blanc (16 x 4), emmarcats per una sanefa lineal de color blau marí i al damunt pintat el nom “Castellbell y Vilar” i al dessota, “Monistrol”. Tant la separació exterior entre la planta baixa i el pis com el coronament superior de l’edifici és amb cornisa.

L’any 1856, la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, construeix la primera estació, que comença a ser operativa a partir de l’any 1859, amb la línia de Manresa. L’edifici actual tal i com el coneixem avui dia, va ser construït l’any 1913 per l’empresa Ferrocarrils del Nord.

Entre els anys 1892 i 1957 l’estació va servir de terminal del Cremallera de Montserrat. Coneguda originàriament amb el nom de Monistrol-Montserrat, al seu darrera s’agafava el tren cremallera que permetia l’accés a Montserrat. A l’Arxiu Municipal es conserven peticions adreçades a l’administració pública sol·licitant que la seva estació portés almenys el nom del municipi i no només el de Monistrol, ja que els viatgers en arribar quedaven desconcertats. El dia 25 de juliol de 1953 es va produir un greu accident, amb un balanç de vuit morts i diversos ferits. El cremallera encara va funcionar uns quants anys, i finalment el 12 de maig de 1957 va ser clausurat. Les locomotores i els cotxes van romandre als dipòsits i cotxeres de Monistrol-Vila fins que l’any 1972 es van subhastar. Les vies i el ferro del pont que creuava el riu Llobregat i altre material divers, va ser venut com a ferralla

S’inaugurà el 6 d’octubre de 1892; amb un tren especial de la Companyia del Nord, que va sortir de Barcelona a les 5.53 h del matí i va arribar a l’estació de Castellbell i el Vilar a les 8.18 h. Allí els esperava un tren especial del Cremallera amb la locomotora número 5 i el cotxe A-1, adornat amb l’escut de Catalunya, que transportà les autoritats al monestir de Montserrat, on arribaren a les 9.11 h. El servei regular s’inicià el mateix dia de la inauguració i sabem que fins el 31 de desembre l’utilitzaren 8.575 viatgers.

Quan la Companyia del Nord va instaurar un servei de trens accelerats entre Barcelona i Castellbell i el Vilar, el nombre de passatgers del Cremallera augmentà molt. Aleshores l’enllaç amb l’estació del Cremallera es feia mitjançant una llarga escalinata i l’empresa intentà facilitar l’accés amb un servei gratuït d’equipatges a lloms d’ase. Malgrat tot, l’any 1902, quan ja era Julià Fuchs i Liegme l’enginyer cap d’explotació, s’iniciaren els estudis per a prolongar la línia fins a l’estació del Nord. El senyor Fuchs va presentar dos projectes, una via en forma de bucle, que provocaria unes grans despeses, ja que obligava a construir alts talussos, o una via en forma de cul-de-sac, que era més econòmica i que acabà imposant-se. El projecte definitiu es presentà a la primeria del 1904, el mes de febrer de 1905 començaren a instal·lar la via i s’autoritzà l’explotació del nou recorregut el mes de novembre. Durant la Setmana Tràgica el Cremallera i el Ferrocarril del Nord deixaren de funcionar, reprenent-ne el servei el 3 d’agost de 1909. Mentre a Montserrat fracassaven els intents de perllongar el tren Cremallera fins a l’ermita de Sant Jeroni, passant per la de Sant Miquel, segons un projecte presentat l’any 1912, a Castellbell i el Vilar s’inaugurava la nova estació de la Companyia del Nord el 14 de juliol de 1913. Les vies del tren Cremallera estaven situades a l’oest de l’estació i ocupaven l’espai entre aquesta i el mur de contenció, mentre que la nova cotxera fou construïda a tocar del túnel del ferrocarril de Nord, sobre una extensió de 400 metres quadrats i a la que s’hi accedia per un carro transbordador, amb tres vies i una capacitat per a nou cotxes de viatgers. Al seu costat hi havia un gran dipòsit d’aigua que es va posar sobre un basament construït amb blocs de formigó”. (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

A ponent de l’estació hi ha l’Hostal de Can Ramonet de l’estació, punt on reposaven les diligències que portaven els viatgers fins a Montserrat. El portava la família Badia-Utzet, originària de Vacarisses. Quan es va inaugurar el cremallera, l’any 1892, desapareixen les diligències, però l’hostal va continuar treballant pels passatgers del cremallera.

Per anar al Vilar cal prendre la carretera BV-1273 a Rellinars en direcció nord durant 700 metres. Per sort no és massa transitada, però tot i així, compte i prendre les mesures de seguretat adients, com caminar pel marge esquerre i d’un a un si som un grup.

0,7 km 8 min Masia El Puig. El Vilar (219 m) (gps 31T 405383 4609633)

Seguint la carretera a Rellinars, arribarem després de 10 minuts al Mas del Puig, situat a ponent de la carretera, on un carrer dona accés al nucli del Vilar i a la seva ermita, que visitarem de tornada.

“Trull mecànic destinat a la fabricació de l’oli d’oliva del Mas Puig. Està ubicat a l’exterior de la finca, davant d’un espai públic, enjardinat que dona accés al mas. A diferència del trull tradicional de corrons tronco-cònics de pedra sobre una solera també del mateix material, amb un sistema de funcionament discontinu, de moldre, batuda, premsat i decantació, aquest utilitza unes moles de pedra en posició vertical mogudes per un engranatge i una premsa hidràulica accionada per un motor i un sistema de corretges que pot transmetre la força necessària.
A excepció dels cups de decantació, les corretges i la batedora, aquests elements s’han collat en una solera de ciment recoberta de maó pla. A un dels extrems hi ha un plafó explicatiu. A mà dreta del trull s’hi ha plantat una olivera, que creix ufanosa.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

1 km 15 min Cementiri de Castellbell (212 m) (gps 31T 405651 4609654)

Deixem el cementiri a l’esquerra, on hi ha un bell exemplar d’alzina de més de 17 metres d’alçada declarada arbre d’interès local, i agafem una pista que creua les vies del tren just sobre la boca nord del túnel 16 de la línia Barcelona-Manresa. Després de passar sota la C-16 assolirem una cruïlla, punt de trobada de la ruta circular.

1,4 km 25 min Cruïlla (230 m) (gps 31T 405920 4609634)

Passat l’edifici de formigó de l’antic camp de tir arribarem a la barraca de pedra en sec del Rasot del Puig, situada a l’esquerra del camí.

“La barraca està adossada a un marge de terra, aprofitant l’orografia del terreny. Al seu voltant hi creixen, bàsicament, espècimens de pi blanc (Pinus halepensis), que poden arribar a malmetre la construcció tant a nivell de les arrels com de la brancada. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al nord, amb una doble llinda, plana. Els brancals són rectes i mesura 1,25 metres d’alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i mínima de 0,35 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d’aigua cap a l’interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment de terra i pedruscall, amb herbassar al damunt, que la protegeix de l’erosió. A l’interior, hi ha un doble tinell o armari superposat. Té una espitllera orientada a l’est.”

Uns metres més endavant de la barraca, a mà esquerra del camí hi ha la peça del Macià, un espai agrícola que el propietari està recuperant, i que inclou bancals, murs i una barraca de pedra en sec inventariada. També inclou la Font del Macià.

“Font originada per filtració i degoteig provinent del sostre. Està situada al vessant d’obaga del bosc del Puig, a la vinya del Macià, just al bancal superior on hi ha la barraca de vinya i l’aixopluc. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d’arribar al cementiri municipal, s’ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l’esquerra, que ressegueix el rasot fins a trobar el bancal amb la barraca.
Està protegida per un mur de pedra seca de tres metres d’alçada. El seu interior està excavat a la roca i el terra actualment està arrebossat amb una xapa de morter.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

El camí de carro s’endinsa mica en mica en el Rasot fins arribar al seu punt més interior, prop de la barraca de la Vinya del Tubau.

2,5 km 35 min Barraca de Vinya del Tubau (299 m) (gps 31T 406850 4609468)

En un revolt tancat del camí a Viladoms de Dalt, trobem la barraca de pedra en sec de la Vinya del Tubau.

“Es tracta d’una barraca molt modificada, de planta quadrangular, construïda originàriament en pedra seca, i arrebossada amb morter posteriorment. L’interior mesura 3,10 metres de costat. La coberta és a un sol vessant, amb 3 bigues de fusta reforçades amb dues bigues més de formigó per sobre de les quals s’hi ha posat encadellat. La façana està orientada al sud-est. La porta està lleugerament desplaçada a l’esquerra; mesura 1,67 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada i té una sola llinda, plana. El gruix dels murs és de 0,45 metres. A l’interior, hi ha dues menjadores distribuïdes a les cantoneres; la primera entrant a mà esquerra i la segona al mur oposat.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

El camí s’enlaira sobre una feixa de conglomerat que ens ofereix vistes sobre el Rasot del Puig, una petita vall conreada que circumval·lem bona part de l’excursió.

Fins a les ruïnes de Viladoms de Dalt podem visitar diferents elements patrimonials. Alguns són a tocar del camí, altres una mica separats. Així entre d’altres, trobem barraques de pedra seca, la Font del Rei o el forn d’obra de Viladoms de Dalt.

3,8 km 50 min Forn d’obra de Viladoms (328 m) (gps 31T 406779 4609992)

La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn, construït en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. El forn es troba adossat a una barraca de pedra en sec.

“La construcció es troba a mà dreta, arran del camí, en un revolt molt tancat, enmig d’ullastres, pi blanc, alzina, i brolla de romaní. Es tracta d’una construcció aïllada, a la que s’hi adossat una barraca de pedra seca. L’estructura exterior està realitzada amb pedres irregulars, rajols i fang, però cal una neteja acurada per no malmetre la coberta i provocar un enderroc. Entrant a la barraca el primer que es veu és la fogaina o caldera. S’hi accedeix a través d’una obertura amb volta de maó col·locada a plec de sardinell, lligada amb morter de calç i fang. L’amplada de la volta té uns quaranta centímetres de fondària. A continuació accedint per la boca ja ens adonem de la importància de la cambra, amb un pilar interior per repartir el pes i aguantar l’estructura superior. Aquesta cambra té una planta quadrangular; mesura 3,50 metres de fondària per 3 metres d’amplada aproximadament. Està voltada, és a dir, presenta varies fileres de volta de maó, recolzades a ambdós murs laterals. Entremig de les voltes es deixen entreveure un seguit d’obertures anomenades també xemeneies, indispensables per al control del procés de cocció. La part superior, o cambra de cocció, no és visible perquè ha estat envaïda per la vegetació.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

4,3 km 1h Viladoms de Dalt (333 m) (gps 31T 406776 4610230)

Assolim les ruïnes de l’imponent en el seu dia Mas de Viladoms de Dalt, actualment en ruïnes i del que només en queda dreta l’antiga ermita.

“[Viladoms de Dalt] Mas ubicat a l’est del terme municipal, en una elevació important que li permet dominar visualment una bona extensió. Tant per la banda de Castellbell i el Vilar fins a Montserrat com de Rellinars. El seu estat és ruïnós, sobretot després dels espolis que ha patit al llarg dels darrers anys. Malgrat tot, encara s’entreveu la potència del mas. En resten els murs que delimiten la planta.
Es conserven una sèrie d’estructures i parts arquitectòniques en mal estat; com l’arrencada del brancal esquerra d’una portalada de pedra i dues arcades també de pedra que formaven part del celler. També la cisterna per a la recollida d’aigües pluvials. Entre el mur superior de la cisterna i arran de la paret del celler, mig colgades, hi ha tres tines, dues de rodones i una de quadrada. Les boixes donen cap al celler, però no són visibles degut a l’enderroc dels murs. S’observen altres dependències pròpies d’un mas d’aquestes dimensions, com les corts, i un indret on segons informació oral hi havia el trull per l’oli. A mà dreta, al costat d’un xiprer, hi ha la capella dedicada a Nostra Senyora de Montserrat. No conserva la coberta i el seu estat de conservació és molt dolent. Encara s’hi observen restes de pintures en les fornícules dels murs laterals.

El nom més antic conegut és el del de Llevàllol sobirà, que constaria en un capbreu de 1328. Al seu costat hi havia el mas Llevallol Jussà. El canvi de nom s’hauria produït a mitjans del segle XVII quan la família Viladoms compra les dues propietats.”

A tocar del mas encara es conserva dreta, però sense sostre la capella associada al mas.

“La capella va ser beneïda el dia 15 d’octubre de 1791 pel rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. En aquest moment, els propietaris eren la senyora Caterina Solé i el seu fill Marià Sagristà i Solé, aleshores residents a Manresa. Oficialment, fou anomenada Capella de Nostra Senyora de la Concepció, tot i que més endavant se l’ha coneguda amb el nom de Nostra Senyora de Montserrat.

Està ubicada a tocar de l’antic mas de Viladoms de Dalt. És d’una sola nau amb un annex adossat a una de les façanes laterals. La coberta ha desaparegut juntament amb el bigam. Per les minses restes, sembla que era de teula àrab a l’exterior i volta de maó pla a l’interior. Les cantoneres estan fetes amb pedra, ben escairada; la resta del parament és més irregular i segurament era tota ella arrebossada amb morter de calç. La façana principal, està orientada a la Muntanya de Montserrat. No conserva el portal d’entrada i només queda l’obertura del rosetó. La desaparició dels brancals, marxapeus i llinda ha provocat un moviment estructural molt important que fa pensar en la caiguda imminent d’aquesta part de la capella. Al seu interior es conserven gran part dels arrebossats de les parets, amb les motllures i fornícules. També hi ha restes de pintures al fresc. Una d’elles encara es pot veure representació de Déu tot Poderós.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Situat uns metres al nord-est de la capella, sota un marge que mira a Rellinars ens podem acostar a visitar un jub per a glans, un dipòsit per a mantenir aquest fruit en condicions tot l’any.

“En les cases que tenen rouredes, per estalviar el blat de moro els hi donen aglans. Abans, quan hi havia gairebé a totes les cases de pagès la seva roureda, en aquest temps les collien no sols els de la casa sinó tothom qui volia donant-ne la meitat a l’amo. En moltes cases tenien el jup, que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les aglans, mantenint-se gerdes tot l’any. Quan les havien collides, encara feien anar els porcs sota els roures tot el dia per menjar-se les que havien quedat i al vespre només els hi havia de donar una mica d’abeurar o sia aigua amb un grapadet de farina”. Salvador Vilarrasa. (Extret de Patrimoni de la Diputació de Barcelona.)

De Viladoms de Dalt hem d’agafar una pista al sud que flanqueja per la dreta (oest) una petita carena de turons. Al marge del camí anirem trobant algun que altre ametller.

5,5 km 1h20min Cruïlla. Barraca de la vinya del Garrigó (383 m) (gps 31T 407093 4609509)

Barraca situada en una cruïlla de pistes, a l’esquerra del camí, i uns metres elevada sobre aquest.

“La barraca és de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud, amb una única llinda plana i lleixa al damunt i marxapeus. Els brancals són rectes, tot i que la boca d’entrada és més ample a l’exterior que no pas a l’interior. Mesura 1,30 metres d’alçada per una amplada exterior de 0,74 metres i interior de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Gairebé ha perdut tota la terra que la protegeix de les filtracions d’aigua de pluja. A l’interior té tres tinells, situats al davant de l’entrada.” (Font Patrimoni de la Diputació)

Anem a l’esquerra en ascens per una pista que es dirigeix al sud. Hem d’estar atents a agafar el trencall que puja fins al turó de l’Escletxa i que trobarem al cap de 370 m de la barraca.

En una petita esplanada a la dreta del camí surt un corriol no gaire marcat (poden haver-hi fites de pedra) que s’enfila entre una brolla amb pins vessant amunt. A vegades el sender no és clar, però qualsevol que agafem ens portarà al cim sempre que anem amunt.

6 km 1h25min Turó de l’Escletxa (447,9 m) (gps 31T 407286 4609150)

Punt més elevat de Castellbell i el Vilar i de la Serra dels Pivents i punt on trobem un vèrtex geodèsic (282114001). El turó es troba en un conjunt suau de muntanyes que s’aixequen en direcció sud-oest a nord-est fins arribar a la rodalia de Rellinars. Pel seu vessant sud presenta cingleres, com l’Escletxa, que visitarem més tard, formades per conglomerats. El cim està inclòs dins la llista dels 100 Cims de la FEEC.

Després de gaudir dels extensos panorames, iniciem la baixada tot prenent un corriol en direcció sud-oest i que en tot just 1 minut passa per la barraca de pedra en sec de Coma de Santa Maria, una de les més boniques de l’itinerari, tant per l’estat de conservació, com per la situació, enmig d’una garriga dalt del cim del turó.

“Es tracta d’una construcció de planta circular, d’1,80 metres de diàmetre interior, aixecada damunt d’una solera de conglomerats. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d’alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb volta de tancament. A l’exterior ha perdut una bona part del voladís característic així com una el recobriment de terra característica. A l’interior, entrant a mà dreta té un doble tinell superposat.” (Font Patrimoni de la Diputació)

Caminem en direcció a ponent per un interessant corriol prop dels cingles entre una brolla de romaní amb extenses vistes de Montserrat al davant. Del turó del Marquès són 800 metres (15 min.) fins a una cruïlla a la dreta per on baixarem més tard. Ara, però, continuem recte per un corriol que en lleugera baixada ens menarà en 200 metres fins a l’Escletxa.

7 km 1h45min L’Escletxa (383 m) (gps 31T 406453 4608852)

Magnífic mirador, ens trobem al caire de la cinglera que envolta el turó de l’Escletxa, i punt on puja una curta Via Ferrada que supera els 8 metres de cingle format per conglomerat, instal·lada pels mateixos equipadors de la VF Cinglera del Resistent, del Turó del Marquès, també a Castellbell i el Vilar (Ruta ST37).

L’indret esdevé un gran mirador de la vall del Llobregat, amb Castellbell i el Vilar sota els nostres peus i amb Montserrat enfront nostre. Cal anar en compte en aquest punt, sobretot si hi ha quitxalla.

7,2 km 1h50min Cruïlla a l’Escletxa/baixada a Castellbell (407 m) (gps 31T 406567 4609012)

Refem el camí 200 metres fins a la cruïlla per on hem passat abans per anar ara a l’esquerra. El camí baixa força dret a estones en direcció nord-oest pel mig del Bosc del Puig. En arribar prop de l’autopista C-16, el camí gira al sud a fi d’anar a buscar el camí que porta a Cal Guixà, camí que seguirem al nord paral·lels a l’autopista fins arribar a la cruïlla

8,6 km 2h15min Cruïlla al cementiri de Castellbell (230 m) (gps 31T 405920 4609634)

Cruïlla per on ja hem passat d’anada i on tanquem la ruta circular. Només falta desfer el camí de nou fins a l’estació.

9,3 km 2h20min Masia El Puig. El Vilar (219 m) (gps 31T 405383 4609633)

Situats de nou davant el mas del Puig, paga la pena continuar pel carrer del Vilar en direcció est a fi de visitar l’ermita de Santa Maria del Vilar.

9,6 km 2h25min Santa Maria del Vilar (224 m) (gps 31T 405075 4609746)

Al final del barri del Vilar, en una balconada sobre el Llobregat, trobem l’ermita.

” L’edifici actual es construeix a finals del XVIII, probablement damunt de l’antiga església romànica. És de planta rectangular amb un única nau central amb l’absis orientat a llevant i amb quatre capelles laterals per banda. La coberta és a dues aigües, amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs faixons que es recolzen sobre quatre pilastres, que defineixen les capelles laterals. Per sota les finestres, una motllura de guix recorre tota la nau, que es completa amb sis motllures més adossades al sostre. Al costat oest hi ha la capella fonda i a l’oposat la sagristia. Les capelles del costat meridional estan ocupades seguint l’ordre des de l’entrada a l’església per un Sant Crist a la primera, seguida de la dedicada a Sant Sebastià, Sant Abdon i Sant Antoni Maria Claret. A continuació la capelleta dedicada a la Mare de Déu, amb la decoració pictòrica signada amb les inicials “scq” i finalment una dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Pel costat septentrional, des del portal fins a l’absis, hi ha un altar dedicat a la Mare de Déu i un segon al Sagrat Cor. A continuació una Pietat, pintada al fresc per Antonio Luque Chacón el 4 d’abril de 2001. Finalment, un altar dedicat a Santa Cecília ofert per l’Orfeó “La Formiga” de Castellbell i el Vilar, obra del cantaire Rogeli Guix el 23 de novembre de 1967. Darrera l’altar, hi ha un retaule de marbre format per dues columnes per banda recolzades damunt d’un pilar. Al centre de cada columna hi ha les imatges de Sant Isidre (dreta) amb la rella a la mà i Sant Antoni de Pàdua (esquerra). Al centre, una fornícula amb la Mare de Déu i als seus peus uns àngels. Per sobre, un relleu de Sant Jaume a cavall. Els paraments externs són de maçoneria, de pedres rejuntades amb morter. A la part superior del mur de la nau hi ha 10 finestres tapiades. Les obertures restants són de petites dimensions, amb llindes de pedra i estructura quadrada a excepció de la portalada d’entrada que té un arc escarser o rebaixat sostingut per brancals de pedra picada. Al damunt, per sota el carener, hi ha un ull de bou. La façana té una composició simètrica amb una creu de ferro al damunt del carener, perpendicular a la façana. Les pedres cantoneres estan ben retallades. A la banda esquerra, el basament de la cantonera ha estat refet ja que la pedra sorrenca es va erosionant amb el temps. S’hi poden llegir les inicials “J.S”, tal vegada la signatura del picapedrer que les va tallar. A una alçada de tres metres aproximadament una de les pedres porta la data ben gravada i rebaixada en la pedra de “1793”. A la clau de l’arc, de la portalada principal, hi ha la data gravada en xifres romanes de “MDCCXCIII” (1793), i una creu sobre pilar al damunt mateix. A sota de la mateixa clau, s’hi va gravar l’any 1888, en acord amb una ampliació. El campanar, de caràcter eclèctic amb regust modernista i historicista, és de planta quadrada i es troba situat a la façana meridional del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Mesura 24,75 metres d’alçada. Té un primer cos alt de planta quadrada que mesura 3,64 metres de costat, amb els caires ressaltats com si es tractés de lesenes cantoneres a partir d’un terç de la seva alçada. El segueix un segon tram, no tan alt, amb els caires aixamfranats i grans òculs, de marc blanquinós, a cada costat. El tercer tram és on s’allotja la cel·la amb un ample cloquer en arc de mig punt a cada cara. Està coronat per una cornisa sobre caps de biga i per un terrat amb barana de merlets. Els murs estan fets amb maó vist i destaquen unes motllures amb permòdols i un fris d’arquets cecs. A la base del primer cos, hi ha una balconada de balustres de pedra blanca amb un portal en arc de mig punt. Les campanes es diuen Maria i Sebastiana.”

10 km 2h35min Estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat (211 m) (gps 31T 405790 4609145)