165. Circular a l’ermita de St. Salvador de les Espases des de l’estació d’Aeri de Montserrat (FGC)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Aeri de Montserrat (FGC)
Distància/durada: 12,3 km / 3h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 540 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Interessant excursió circular que ens portarà des de l’estació d’Aeri de Montserrat (FGC) fins a Sant Salvador de les Espases, un esvelt cim dalt d’un esperó rocallós amb una ermita romànica al capdamunt, tot seguint de pujada el sender de petit recorregut PR C-167. La tornada la farem baixant per l’interessant barranc de l’Afrau fins a la vall del Llobregat, on connectarem amb el sender G-270 Camí del Llobregat seguint-lo en direcció a Monistrol.

Les muntanyes per on discorre la sortida formen part de la Serralada Prelitoral. Situades entre les de Montserrat i de Sant Llorenç, la Serra del Cul de Portadora i de l’Hospici han estat eclipsades per les seves veïnes més reconegudes i visitades.

Tot i estar oblidades i haver patit incendis, paga la pena acostar-se fins aquestes muntanyes que inclouen valors naturals i geològics com el bosc de ribera del Llobregat o les discordances de Sant Salvador de les Espases, una zona inclosa a l’Inventari Geològic de Catalunya. No podem deixar de costat els valors històrics i patrimonials que visitarem durant la ruta. Així coneixerem l’ermita de Sant Salvador de les Espases, situada dalt d’un cim catalogat en els 100 Cims de la FEEC, les ruïnes de l’antic Balneari de La Puda, o les restes del pont andalusí del Cairat. Una ruta variada i força completa que no us decebrà.

Interès: Sant Salvador de les Espases (100 Cims) i els boscos del riu Llobregat.
Època: Tot l’any.
Dificultat: Ruta amb desnivell mitjà que segueix sempre senders abalisats tret de la baixada de St. Salvador fins al Llobregat. Prop del Puig de l’Hospici hi ha un petit mal pas (grau) sense dificultats destacables on cal posar les mans.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST58 Olesa a Sant Salvador de les Espases pel PR C-156. Ruta coincident entre el coll de Bram i l’estació passant pel coll de les Bruixes. Podem optar per seguir-lo per baixar fins a Olesa de Montserrat a través del Pla del Fideuer.
Ruta ST76 Monestir de Montserrat pel Camí de l’Aigua. Podem allargar l’actual travessa amb la pujada al Monestir de Montserrat per la via més curta i dura de les que pugen caminant al Monestir (3,2km/+585m)
Ruta ST153 Carena de Torrella i Sant Salvador de les Espases. Ambdues rutes coincideixen a partir del coll de Bram. Opció d’anar fins a Vacarisses seguint la Carena de Torrella.
Ruta ST192 circular al Cul de Portadora i St. Salvador de les Espases des de Monistrol: la travessa comença i acaba a Monistrol, però comparteixen recorregut des del coll de les Bruixes fins a l’estació d’Aeri de Montserrat.
Ruta ST193 Cul de Portadora des de Castellbell i el Vilar-Monistrol. Les dues rutes comparteixen caminada entre l’estació d’Aeri de Montserrat i col el coll de les Bruixes.
Ruta ST201 Canal de les Bardisses Romàntiques i Canal 17F. Ruta que surt i acaba des de l’estació de l’Aeri de Montserrat.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Desnivell mitjà i fàcil seguiment fins a Sant Salvador de les Espases gràcies al PR-C 167. Baixada fins al Llobregat per un corriol ben fressat però dreturer que connecta amb el Camí del Llobregat, còmode i planer fins a l’estació.

Baixant del cim del Puig de l’Hospici hi ha un petit grau que pot fer que utilitzem les mans, curt i sense complicacions.

SENDERS

Trobarem tres senders abalisats i homologats durant la travessa:

PR C-167: seguirem aquest sender des de la sortida fins a Sant Salvador de les Espases.
GR-270 Camí del Llobregat. Seguirem aquest sender de gran recorregut entre la cruïlla amb el torrent de l’Afrau i l’estació de l’Aeri de Montserrat.
Camí de Sant Jaume. Camí romeu coincident amb el GR-270 que recorrerem. El Camí continua des de l’Aeri fins al Monestir.

ELS TRENS

Travessa circular amb origen i final a l’estació d’Aeri de Montserrat de la línia Llobregat-Anoia de FGC. Els caps de setmana hi ha un servei per hora fins a Barcelona.

L’estació connecta amb l’Aeri de Montserrat, transport que puja fins al Monestir en 7-8 minuts.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km o min Estació Aeri-Montserrat (143 m) (gps 31T 404441 4605012)

Curiosa sortida des de l’estació. Hem d’anar fins al final de l’andana en direcció a Olesa per anar a trobar els primers senyals del PR-C 167 Olesa de Montserrat-Aeri, sender que seguirem tota l’estona fins a Sant Salvador de les Espases.

El corriol comença a guanyar alçada ràpidament pel vessant oest del Cul de Portadora per un tram castigat pels incendis amb predomini del matollar. El camí passa per una cabana de pedra seca mentre seguim un interessant corriol que envolta pel sud aquesta muntanya i des d’on es tenen magnífiques vistes de la Muntanya de Montserrat i la vall del Llobregat.

2 km 45 min Pla de les Bruixes. Inici pista (383 m) (gps 31T 405665 4604286)

El corriol desemboca en una pista just on fa un gran revolt. Els diferents camins i opcions fan aquest punt una mica confús. Hem de prendre el primer camí a l’esquerra per una pista força ampla que puja planejant amb vistes panoràmiques del Turó de la Socarrada, de l’ermita de Sant Salvador i de la muntanya de Montserrat a la nostra esquena.

2,6 km 50 min Coll de les Bruixes (389 m) (gps 31T 405912 4604804)

Cruïlla de camins on trobem un pal indicador. A l’esquerra (est) un camí ens portaria fins al cim del Cul de Portadora mentre que per davant (nord) baixaríem fins al raval del Palà de Vacarisses. Nosaltres hem d’anar a la dreta (est) per una pista que guanya alçada poc a poc. Al cap de 15-20 min (1 km) trobem un trencall indicat a la dreta que es dirigeix al Turó de la Socarrada, de 519 m, el més alt de tota la Serra de l’Hospici només per 1 m més.

4,2 km 1h10min Coll del Roure (491 m) (gps 31T 407123 4604303)

Després de passar sota una línia elèctrica el camí arriba al coll del Roure (491 m), ja dalt de la carena de la Serra de l’Hospici. En aquest punt podem comprovar com la vegetació del llevant de la serra es conserva i recupera millor dels incendis patits, amb petites rouredes que amb el temps s’haurien d’anar extenent cap a ponent de la serra. Continuem recte en direcció sud-est fins al final de la pista, una gran esplanada d’on surt el corriol que puja al cim del Puig de l’Hospici (opcional).

4,5 km 1h15min Puig de l’Hospici (517 m) (gps 31T 407423 4604112)

Cim amb un vèrtex geodèsic. El nom del cim prové d’un antic hospital o hospici, ara en ruïnes, que se situava prop d’on avui dia es troba la urbanització de Can Serra de Vacarisses. Des de dalt del cim es tenen unes envejables vistes de Montserrat i el seu Monestir clarament visible, però també de l’acinglerat cim del Tossal Rodó, així com de les Serres de Collcardús, el Puig Ventós i de bona part del Baix Llobregat.

De la gran esplanada que hi ha just sota el cim del Puig de l’Hospici, seguim les marques de pintura blanques i grogues del PR per un camí que baixa força dret pel vessant sud-est del cim per anar a buscar un petit grau que supera la cinglera que tenim davant. És tracta d’un fàcil pas rocós on aquells que estiguin menys avesats potser hauran d’ajudar-se de les mans per accedir a la part inferior de la Serra.

5 km 1h20min Coll de Bram (435 m) (gps 31T 407656 4603755)

No cal arribar exactament al coll, una esplanada senyalitzada amb un pal indicador situada a 70 m a l’esquerra. Hem de prendre un corriol que comença baixant uns metres per unes escales fetes amb travesses de fusta i que està indicat amb un cartell amb una fletxa de ferro (marques de PR). El corriol està envoltat de vegetació i és força estètic, envoltant les Roques de l’Afrau pel vessant nord on acabem de pujar. Al fons veiem el nostre objectiu, la piràmide rocosa de Sant Salvador amb l’ermita encimbellada al capdamunt.

5,6 km 1h30min Sant Salvador de les Espases (412 m) (gps 31T 407008 4603645)

El camí desemboca al replà on es troba l’ermita. Al costat de l’ermita, aprofitant una gran balma de les roques hi ha construït un petit refugi. L’accés a l’ampli menjador és lliure tot i que el dormitori roman tancat.

Per pujar al cim de Sant Salvador cal travessar el menjador i sortir pel costat oposat a través d’una porta que condueix fins al cim. De ben segur que es tracta de l’únic dels 308 cims de la FEEC al que s’hi accedeix a través d’una porta. Els membres de l’Associació d’Amics de Sant Salvador de les Espases (creada el 1970) vetllen pel manteniment i promoció de tot el complex.

Ermita documentada des de l’any 1342 construïda sobre una altra de més antiga del desaparegut Castell de les Espases (s. IX). L’actual és del s. XVI amb reformes posteriors. La capella es troba a la confluència dels municipis d’Olesa M., Vacarisses i Esparreguera, poblacions que hi celebren sengles aplecs en diferents dates de l’any.

Són diverses les llegendes i mites que s’expliquen de Sant Salvador. La més coneguda parla de la seva creació. Diu la llegenda que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, lluitava contra els sarraïns quan el Llobregat era la frontera entre els dos Regnes. Sentint-se el Comte acorralat en plena batalla, demanà ajuda al Salvador, qui se li aparegué oferint-li el seu ajut. Fou llavors, en el moment més difícil de la batalla, quan començaren a caure espases i fletxes de foc contra els sarraïns. L’ermita es va construir en commemoració d’aquests fets.

Des de la balconada de davant l’ermita baixa un senderó que en tres minuts arriba a la cova, tancada amb reixa, que conté una Mare de Déu de Montserrat. Continuem per aquest marcat corriol que baixa vers el sud per trams de gresos vermells del Triàsic inferior (Buntsandstein) i amb fantàstiques vistes cap a les Roques de l’Afrau, el Pla del Fideuer i els esperons rocosos que baixen del cim del Puig Cendrós.

Deixem una cruïlla a la dreta no gaire marcada que baixa pel marge dret el torrent per l’antic camí a La Puda i que passa per l’Avenc de Sant Salvador (242m, utm 31T 406815 4603286). El corriol passa per la Font de Sant Salvador, una font situada en un petit salt de roca vermella i només raja quan plou.

pano_tobella_10_344graus — VISTA DE 344º DES DEL CIM DE SANT SALVADOR DE LES ESPASES (100 CIMS)

6,3 km min 1h45min Torrent de l’Afrau (245 m) (gps 31T 407085 4603389)

Ens afegim al camí que baixa de la rodalia del coll de la Pedra de la Bossa i del Pla del Fideuer seguint el torrent de l’Afrau. Del cim del Puig Cendrós baixen uns estreps calcaris coneguts com el Morral de l’Espluga o Morral Llong, per on trobarem plantes característiques de sòls silícics com el bruc i la fuixarda. Prenem el corriol de baixada (sud-oest) que va pel marge de llevant del torrent per un tram força estètic que recorre el congost que forma el torrent.

Tot baixant podrem observar al fons Olesa de Montserrat i la urbanització de Can Vinyals d’Esparraguera entre el turó de les Agulles de Petintó (esquerra) i la Serra del Cairat (dreta).

7 km min 1h55min Agulles del Petintó (155 m) (gps 31 T406775 4602959T)

Arribem a unes curioses formacions calcàries que queden a l’esquerra del camí i que baixen del cim de 443 m Agulles de Petintó, també conegudes com Les Espases de Baix. Estan formades per conglomerats blancs de la base Buntsandstein com els que afloren a l’ermita de Sant Pere Sacama. Són més visibles a mesura que baixem per la vall i es van retallant contra l’ermita de St. Salvador. Entre les agulles que les formen trobem La Talaia de les Espases, la més alta i situada més a llevant, el Ciri de Sant Salvador, una esvelta agulla situada a la seva esquerra, i la Veïna.

El camí passa sobre la boca nord del túnel de Casablanca (444,3 m) de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de camí a l’estació Aeri de Montserrat. En el curt tram de via de 141 m en què el ferrocarril va a cel obert abans d’entrar al túnel de La Puda (1.053,8 m) és on amb molta seguretat estava situada la desapareguda estació de La Puda, un baixador del ferrocarril FGFC entre Martorell i Manresa que es va inaugurar el 25 de juliol de 1922 i que va donar accés al Balneari de La Puda durant uns anys. L’estació es va enderrocar cap a l’any 1980 (Gemma Estrada: La Puda: un balneari als peus de Montserrat, 1989), tot i que es conserven algunes imatges antigues, sembla que no queden rastres d’aquella estació utilitzada per la burgesia barcelonina per a desplaçar-se amb un mitjà de transport tant modern fins al balneari.

7,6 km 2h05min Camí GR-270 (100 m) (gps 31T 406653 4602516)

El corriol desemboca en una pista asfaltada, però sense manteniment, on ens afegim al GR-270 Camí del Llobregat, un sender de gran recorregut projectat per la Diputació de Barcelona i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, i encara en implementació, que unirà Castellar de N’Hug i el Prat de Llobregat.

El sender encara no connecta amb Olesa de Montserrat (finals 2016), però sí fins a Monistrol. El seguim a la dreta (pal indicador) seguint la pista que en 5 minuts ens porta fins a l’accés oficial a La Puda.

7,8 km 2h10min Balneari de La Puda (94 m) (gps 31T 406424 4602716)

A mà esquerra del camí trobem l’entrada, tancada amb una reixa, de l’abandonat Balneari de La Puda, ja dins del terme municipal d’Esparraguera. Els edificis resten abandonats, tal qual com si s’haguessin abandonat a corre-cuita, el que confereix al recinte un ambient romàntic i captivador. Hi ha projectes per a tornar a obrir les instal·lacions, però el que millor escauria seria una museïtzació del complex i preservar un patrimoni arquitectònic gairebé únic.

Algunes fonts afirmen que va ser que el famós terratrèmol que destruí Lisboa el 1755 el que va provocar que es creés la font d’aigües de naturalesa sulfurosa-sòdica. Però el seu origen és incert, atès que ja al 1718 el Dr. Salvador (sense més referències) ja va fer una anàlisi química de la font, fet que demostraria la seva existència amb anterioritat a l’esmentat terratrèmol.

Les aigües brollen a 32º i van començar a utilitzar-se amb finalitats medicinals el 1818. La font es troba a nivell del riu i surt amb un cabal de 4 l/s. És el seu component en sofre, amb la seva olor característica d’ou podrit, el que va donar el nom a la font i al complex. L’any 1829 es va concedir a Salvador Garriga, d’Esparraguera, el permís d’obres per a la construcció de dos edificis de banys termals, però el promotor es va suïcidar per problemes financers el 1831. El seu germà va completar el projecte, i el 1834 el complex estava en ple rendiment. Unes fortes riuades van malmetre de forma important els edificis els anys 1842-1843.

L’any 1945 el reconegut psiquiatre Dr. A. Pujades, propietari i director de l’Hospital Mental de Sant Boi de Llobregat, va comprar els edificis i va encarregar la construcció del balneari a l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet, fill de l’Alfar, Girona (1811), i més conegut per ser l’autor del complex industrial de Can Ricart, a Barcelona. Per a La Puda, Bernadet va projectar un gran edifici format per un cos central en forma de cúpula on se situava el saló de reunions, biblioteca, un cafè i les estances dels socis de la “Societat d’Aigües de la Puda” creada per Pujades. Els dos edificis annexos units al central, es dedicarien a les sales de bany i les estances dels banyistes. Completava el recinte una ermita (MD de Montserrat) de planta octogonal i amb capacitat per a 300 persones. Havia de ser uns dels majors balnearis d’Europa, però va portar la ruïna al Dr. Pujades i no es va arribar a construir en la seva totalitat projectada.

L’època d’esplendor del Balneari va ser entre finals del s. XIX i principis del s. XX, quan era sovintejat per la burgesia barcelonina, que ja visitava l’Hotel Gori d’Olesa amb anterioritat. En una època ja de decadència, va acollir centenars de refugiats durant la Guerra Civil. El Balneari va tancar l’any 1958, i el 1971 va patir de nou greus inundacions que afectaren greument els edificis.

Passats els edificis del Balneari, a l’altre costat de la C-55 veurem les restes de l’estructura de ferro del primer pont de fusta del complex. Va ser construït per Elies Rogent el 1858 i comunicava l’establiment amb el camí d’Esparraguera.

Recomanem no entrar al complex sense com a mínim, demanar el permís al guardià del recinte.

9,4 km 2h35min Resclosa de Cairat (105 m) (gps 31T 405386 4602868)

Poc després de passar per una rassa, surt un corriol poc marcat a l’esquerra que condueix a la presa del Cairat. Paga la pena acostar-se fins aquí per gaudir d’una imatge de Montserrat ben diferent de la que estem acostumats, amb el Cap de les Canals just a davant, i els serrats dels Monjos i de les Garrigoses a la seva esquerra. Pel costat del riu, poblat per pollancres i àlbers, podrem veure el Monestir sobre el Tossal de Mullapans i la Roca dels Corbs.

La presa va ser construïda a l’engorjat del Cairat l’any 1878 quan la represa de Broquetes que servia electricitat a la Colònia Sedó, situada 4 quilòmetres riu avall, era insuficient quan es va ampliar la fàbrica tèxtil.

En aquest punt hi ha les restes d’un antic pont que consta com a medieval en moltes topografies. Però segons els historiadors Ángel Manuel Hernández Cardona i Eleuterio Navarro Herrerías (llegir pdf investigació), era un pont andalusí. Tenia 60 metres de llarg i pensen que va ser construït a mitjans del s. VIII i que va desaparèixer abans de l’any 1155, quan en un document de l’any 1155 ja no s’esmenta el camí d’Esparraguera, associat al pont, sinó el camí de la serra.

El camí segueix en tot moment el GR-270 i el Camí de Sant Jaume amb el riu Llobregat a un costat i les vies del ferrocarril a l’altre. El camí va per un ombrívol tram entre un espès bosc de ribera amb pollancres, àlbers, i plantes de lunària, llentiscle i canyissars… De tant en tant podem observar la muntanya de Montserrat sortint entre el bosc a l’altra riba del riu i la carretera, via si bé ha millorat molt la connexió entre Olesa i Manresa, el seu pas per aquesta zona en forma d’escalèxtric elevat ha malmès paisatgísticament l’entorn.

12,3 km 3h05min Estació Aeri-Montserrat (143 m) (gps 31T 404441 4605012)

Tot i que la línia del carrilet fins a Monistrol va ser inaugurada el mes d’octubre de 1922, el baixador no ho va ser fins a l’any 1930, coincidint que es va obrir el telefèric. L’Aeri de Montserrat salva un desnivell de 544 m seguint en tot moment el Torrent de Santa Maria o Vallmala, en un temps de viatge entre 10-15 minuts.

Si no hem tingut prou amb aquesta caminada, podem continuar amb la ruta de Senderisme en tren ST76 Pujada a Montserrat, la pujada més curta i vertical de les que arriben al monestir (3,2 km, +585 m).

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Sant Salvador de les Espases. Joan Solà Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2009)
Vuit camins que porten a Sant Salvador de les Espases. Salvador Torres i Rosa Canals. Ed. Ajuntament d´Olesa de Montserrat (1996)
Sant Salvador de les Espases, una ermita Singular. Àngel Manuel Hernández i Cardona. Ed. Amics de Sant Salvador de les Espases (2008)
XXVIII Ronda Vallesana Vacarisses Sant Salvador de les Espases. Ed. Unió Excursionista de Sabadell (2007)
La biodiversitat de la Font de l’Orpina. Jose Manuel Sesma. Ed. Ajuntament de Vacarisses (2010)
La Puda : un balneari als peus de Montserrat. Estrada i Planell, Gemma Esparraguera. Ajuntament d’Esparreguera; Olesa : Ajuntament d’Olesa, Abadia de Montserrat, 1989
Aproximació històrico-arquitectònica al Balneari de la Puda i a l’Hotel Gori. Gemma Estrada i Planell. (1987)

BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

CARTOGRAFIA

Mapa Topogràfic 1.25.000 Espais Naturals Montserrat. Ed. ICGC (2015)
Sant Salvador de les Espases, Puig Ventós, Olesa de Montserrat, Martorell : camí històric a Montserrat : Terrassa, Coll Cardús, Monistrol. Ed. Alpina (1986)