153. Carena de Torrella: travessa entre Vacarisses i Aeri de Montserrat per St. Salvador (100 Cims)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Vacarisses-Torreblanca (R)
Estació d’arribada: Aeri de Montserrat (FGC)
Distància/durada: 11,6 km / 4h (sense aturades)
Desnivell: +385 m /-570 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Si mai heu fet el PR C-166 Volta al Puigventós (Ruta ST64), o caminat per la zona del Puigventós, segur que us heu fixat en una carena amb petites cingleres al nord d’aquest cim, una curta però esvelta serra que comença al barri de Torreblanca de Vacarisses i que acaba morint prop del Pla del Fideuer.

Aquest va ser el nostre cas. Des d’aquell dia que vam fer el PR, que buscàvem l’ocasió per recórrer-la. I aquesta travessa n’és el resultat, una caminada que sortint de l’estació de la Renfe de Vacarisses-Torreblanca recorre no només la Serra de la Torrella sinó també part de la carena de les Roques de l’Afrau, una serralada que continua de forma natural la Carena de Torrella per crear un itinerari carener de gran valor paisatgístic.

La caminada us sorprendrà agradablement. És d’aquelles caminades que connecta dues estacions de tren caminant des de la mateixa sortida i fins a la d’arribada seguint només corriols i alguna pista. La travessa conjuga valors naturals, com el recorregut pel torrent de l’Afrau o el bosc de ribera del Llobregat, i geològics, com les discordances de Sant Salvador de les Espases (zona inclosa a l’Inventari Geològic de Catalunya, llegir fitxa). No podem deixar de costat els valors històrics i patrimonials que visitarem durant la ruta. Així coneixerem l’ermita de Sant Salvador de les Espases, situada dalt d’un cim catalogat en els 100 Cims de la FEEC, les ruïnes de l’antic Balneari de La Puda, o les restes del pont andalusí del Cairat. Una ruta variada i força completa que no us decebrà.

Interès: Sant Salvador de les Espases (100 Cims) i els boscos del riu Llobregat.
Època: Tot l’any.
Ruta: estació de Vacarisses-Torreblanca – Obaga de Can Torrella – Carena de Torrella – Coll de l’Orpina – Coll de la Pedra de la Bossa – Collet de Sant Salvador – Roques de l’Afrau – Coll de Bram – Sant Salvador de les Espases – Torrent de l’Afrau – Font de Sant Salvador – Camí del Llobregat GR-270 – La Puda – Resclosa del Cairat – Pont de l’Aeri – Estació Aeri de Montserrat
Dificultat: El corriol de la Carena de Torrella està mig tancat per garrigues (útil els pantalons llargs). Les Roques de l’Afrau i St. Salvador poden donar sensació de buit a persones amb vertigen.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST58 PR C-156 Sant Salvador de les Espases. Creuarem aquest sender de petit recorregut al coll de Sant Bernat Menthon, des d’on el seguim fins a l’ermita de Sant Salvador. Podem optar per seguir-lo per baixar fins a Olesa de Montserrat a través del Pla del Fideuer o bé també cap a l’estació d’Aeri de Montserrat pel coll de les Bruixes.
Ruta ST76 Monestir de Montserrat pel Camí de l’Aigua. Podem allargar l’actual travessa amb la pujada al Monestir de Montserrat per la via més curta i dura de les que pugen caminant al Monestir (3,2km/+585m)
Ruta ST152 Serra de Collcardús, caminada que acaba a l’estació de Vacarisses-Torreblanca, just on s’inicia l’actual. Podem enllaçar ambdues caminades per crear una llarga, interessant però dura travessa per aquestes serres de la Serralada Prelitoral.
Ruta ST166 Circular a Sant Salvador de les Espases des d’Aeri de Montserrat. Ambdues rutes coincideixen entre St. Salvador i l’estació d’Aeri de Montserrat passant pel riu. Opció d’anar a Aeri de Montserrat per l’Hospici des de l’ermita de St. Salvador.
Ruta ST192 Circular al Cul de Portadora i St. Salvador de les Espases des de Monistrol: la travessa comença i acaba a Monistrol, però ambdues rutes coincideixen entre Sant Salvador de les Espases i l’estació d’Aeri de Montserrat.
Ruta ST193 Cul de Portadora des de Castellbell i el Vilar-Monistrol. Les dues rutes comparteixen itinerari a la part final, des del coll de les Bruixes.
Ruta ST201 Canal de les Bardisses Romàntiques i Canal 17F. Ruta que surt i acaba des de l’estació de l’Aeri de Montserrat.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

DIFICULTAT

L’única dificultat es troba precisament a la carena de Torrella, un camí únic sense pèrdua però que està mig embardissat i cobert per garrics (compte si anem amb pantalons curts).

A les Roques de l’Afrau i a St. Salvador persones amb vertigen poden tenir sensació de buit, tot i que no té cap dificultat.

ELS SENDERS

Només trobarem tres senders abalisats i homologats durant la travessa:

PR C-167: tram entre el coll de les Roques de l’Afrau i Sant Salvador de les Espases.
GR-270 Camí del Llobregat. Seguirem aquest sender de gran recorregut entre la cruïlla amb el torrent de l’Afrau i l’estació de l’Aeri de Montserrat.
Camí de Sant Jaume. Camí romeu coincident amb el GR-270 que recorrerem. El Camí continua des de l’Aeri fins al Monestir.

ELS TRENS

La travessa uneix les estacions de Vacarisses-Torreblanca de la línia R4 de Rodalies de Catalunya amb la de Montserrat-Aeri, de la línia R5 de FGC, estació de la línia del Llobregat-Anoia.

pano_tobella_05 — CAMINANT PER LA CARENA DE TORRELLA, AL FONS EL COLL D’ORPINA

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Vacarisses-Torreblanca (321 m) (gps 31T 409736 4604477)

L’estació es troba al barri de Torreblanca de Vacarisses, urbanització situada al nord de l’estació, encaixonada entre la C-58 i la C-16. Es va inaugurar el mateix any que la de Viladecavalls, l’any 1865 quan es va posar en marxa el tram entre Terrassa i Manresa. L’estació disposa d’un bar amb diferents fotografies de trens penjades a les seves parets.

680m 7 min Corriol a la carena (330 m) (gps 31T 409815 4604163)

Just després de passar sota l’autopista C-16 Terrassa-Manresa, hem de prendre un senderó marcat amb fites de pedra que s’enfila en direcció sud pel vessant nord de la Carena de Torrella. El corriol és força dret, i puja paral·lel a la rassa de l’autopista seguint escadusseres fites, una rassa que va escapçar la Carena pel seu vessant oriental. El ferrocarril també la creua, encara més a llevant, però no la va destrossar, sinó que la creua a través del túnel de la Riera de la Torre.

890 15 m min Carena (379 m) (gps 31T 409850 4603990)

Assolim l’inici de la carena que ressegueix la Carena de Torrella, des d’on tenim excel·lents vistes cap al sud-est de la Serra de Collcardús i el Turó del Ros.

El sender és poc clar, mig tapat per garrics punxents però és únic i, tot i que en algun punt podem dubtar de per on continuar, és fàcil de seguir-lo atès que sempre va pel fil de la carena i prop dels penya-segats que cauen al sud. Caminem entre una vegetació escassa, molt afectada per incendis, formada per una garriga de romaní, garric i bruc amb alguna alzina aïllada.

La carena està formada per conglomerat de Montserrat, el mateix aflorament que les Roques de l’Afrau on es troba l’ermita de Sant Salvador de les Espases.

1,6 km 30 min Cim a la Carena de Torrella (442 m) (gps 31T 409248 4603663)

El cim més alt de la Carena de Torrella es troba 160 metres després d’assolir un cim rocallós, tot i que la diferència amb aquest és de pocs metres.

En aquest punt, als peus de la carena on ens trobem, a la vall del Mimó, hi ha la Cova dels Lladres, una cavitat on l’any 1975 es van descobrir gerres amb pedres de variscita d’alt valor arqueològic datades de fa 6.000 anys, durant el Neolític. L’entrada es troba al peu de la cinglera i està força amagada per la vegetació. Una gatera de 5 metres dóna accés a una sala de 12 metres, on es van trobar les restes.

El corriol, potser una mica més clar en aquesta part de la carena, continua a tocar del cingle amb vistes del Pas del Camí Vell, una collada que separa la Carena de Torrella d’un contrafort acinglerat que es dirigeix al nord, i per on passa la pista que puja fins al coll de Bram procedent de Vacarisses.

2,5 km 40 min Coll de l’Orpina (461 m) (gps 31T 408413 4603573)

La Carena de Torrella acaba a la rodalia del coll de l’Orpina, punt on conflueixen la Serra de l’Hospici (segons altres mapes, Serra de l’Orpina), les Roques de l’Afrau i la mateixa Serra de Torrella. Més avall veiem el Pas del Camí Vell, un coll per on passa la pista que hem abandonat just després de passar sota la C-16 i que envolta el torrent de l’Obaga de Can Torrella fins al coll de Bram.

2,7 km 45min Coll de la Pedra de la Bossa (462 m) (gps 31T 408297 4603574)

Petita però profunda collada d’on surt un camí a l’esquerra (sud) que baixa al Pla del Fideuer, als peus del cim del Puig Cendrós (100 Cims).

Durant el s. XIX i principis del s. XX aquest coll era un pas força freqüentat, isolat i també perillós del Camí Ral entre Vacarisses i Olesa. Va prendre aquest nom atès que era un punt on nombrosos caminants patien robatoris per la seva estretor i ser de fàcil fugida per als lladres.

El corriol va guanyant alçada superant tres petits cims per un tram de vegetació baixa cremada sempre amb bones panoràmiques de 360º del nostre entorn, amb el cim del Puigventós (sud) dominant les vistes.

3,1 km 55min Coll de Sant Bernat (487 m) (gps 31T 407951 4603676)

Arribem a una collada rocosa amb un oratori de ferro de Sant Bernat de Mentón, que tot i la seva importància, no hem localitzat en els mapes el seu nom exacte, tot i que en la Guia Excursionista de Joan Soler consta com el coll de Sant Bernat Menthon. La mateixa font afirma que la figura de ferro del sant és obra d’Amadeu Paltor i Lluís Cassart i col·locada l’octubre de 1964. Per aquest punt creua el PR C-167 Camí de Sant Salvador de les Espases (Ruta ST58).

Optativament podem acostar-nos fins al cim més alt de la carena de les Roques de l’Afrau seguint un fàcil corriol carener amb esplèndides vistes.

3,4 km min 1h Cim Turó dels Ducs (508 m) (gps 31T 407612 4603669)

Assolim el cim més alt de la cresta de conglomerats que forma part de la formació de Montserrat. El corriol sembla continuar per l’altre vessant (ponent), però el camí es va complicant fins a fer-se impossible per les retallades crestes. Cal girar cua i tornar a la cruïlla on hem trobat el sender de petit recorregut per a continuar la travessa.

3,7 km 1h05min Coll PR-167 (321 m) (gps 31T 407951 4603676)

Prenem el sender de petit recorregut que baixa per l’obaga (nord) per un corriol ben marcat per unes grans marques de PR pintades a la roca. La vegetació esdevé més espessa i compacta. Caminem entre alzines, arboços i un dens sotabosc amb marfull i galzeran fins al coll de Bram.

4,2 km 1h15min Coll de Bram (435 m) (gps 31T 407656 4603755)

Coll important on els senders PR C-167 Camí de les Espases i el PR C-166 Volta al Puigventós es troben. El coll en sí és una petita esplanada senyalitzada amb un pal indicador de les diferents direccions que podem prendre d’aquest punt. De la dreta del coll (est) arriba una pista que puja de Vacarisses pel torrent de l’Orpina.

Enfilem la pista que va en baixada (compte de no agafar un corriol planer i que no va enlloc) en direcció oest i que ens condueix en aproximadament 3 minuts al trencall de Sant Salvador de les Espases.

Prenem el sender estret que surt a la nostra esquerra indicat amb un cartell amb una fletxa de ferro (marques de PR) i que comença baixant uns metres per unes escales fetes amb travesses de fusta. El corriol està envoltat de vegetació i és força estètic, envoltant les Roques de l’Afrau pel vessant nord on acabem de pujar. Al fons veiem el nostre objectiu, la piràmide rocosa de Sant Salvador amb l’ermita encimbellada al capdamunt.

5 km 1h30min Sant Salvador de les Espases (412 m) (gps 31T 407008 4603645)

Ermita documentada des de l’any 1342 construïda sobre una altra de més antiga del desaparegut Castell de les Espases (s. IX). L’actual és del s. XVI amb reformes posteriors. La capella es troba a la confluència dels municipis d’Olesa de Montserrat, Vacarisses i Esparreguera, poblacions que hi celebren sengles aplecs en diferents dates de l’any.

Són diverses les llegendes i mites que s’expliquen de Sant Salvador. La més coneguda parla de la seva creació. Diu la llegenda que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, lluitava contra els sarraïns quan el Llobregat era la frontera entre els dos Regnes. Sentint-se el Comte acorralat en plana batalla, demanà ajuda al Salvador, qui se li aparegué oferint-li el seu ajut. Fou llavors, en el moment més difícil de la batalla, quan començaren a caure espases i fletxes de foc contra els sarraïns. L’ermita es va construir en commemoració d’aquests fets.

Al costat de l’ermita, aprofitant una gran balma de les roques hi ha construït un petit refugi. L’accés a l’ampli menjador és lliure tot i que el dormitori roman tancat. Per pujar al cim de Sant Salvador cal travessar el menjador i sortir pel costat oposat a través d’una porta que condueix fins al cim. De ben segur que es tracta de l’únic dels 308 cims de la FEEC al que s’hi accedeix a través d’una porta. Els membres de l’Associació d’Amics de Sant Salvador de les Espases (creada el 1970) vetllen pel manteniment i promoció de tot el complex.

Des de la balconada de davant de l’ermita baixa un senderó que en 3 minuts arriba a la cova, tancada amb reixa, que conté una Mare de Déu de Montserrat. Continuem per aquest marcat corriol que baixa vers el sud per trams de gresos vermells del Triàsic inferior (Buntsandstein) i amb fantàstiques vistes cap a les Roques de l’Afrau, el Pla del Fideuer i els esperons rocosos que baixen del cim del Puig Cendrós.

Deixem una cruïlla a la dreta no gaire marcada que baixa pel marge dret el torrent per l’antic camí a La Puda i que passa per l’Avenc de Sant Salvador (242m, utm 31T 406815 4603286). El corriol passa per la Font de Sant Salvador, una font situada en un petit salt de roca vermella i només raja quan plou.

pano_tobella_10_344graus — VISTA DE 344º DES DEL CIM DE SANT SALVADOR DE LES ESPASES (100 CIMS)

5,7 km min 1h45min Torrent de l’Afrau (245 m) (gps 31T 407085 4603389)

Ens afegim al camí que baixa de la rodalia del coll de la Pedra de la Bossa i del Pla del Fideuer seguint el torrent de l’Afrau. Del cim del Puig Cendrós baixen uns estreps calcaris coneguts com el Morral de l’Espluga o Morral Llong, per on trobarem plantes característiques de sòls silícics com el bruc i la fuixarda. Prenem el corriol de baixada (sud-oest) que va pel marge de llevant del torrent per un tram força estètic que recorre el congost que forma el torrent.

Tot baixant podrem observar al fons Olesa de Montserrat i la urbanització de Can Vinyals d’Esparraguera entre el turó de les Agulles de Petintó (esquerra) i la Serra del Cairat (dreta).

6,4 km min 1h55min Agulles del Petintó (155 m) (gps 31 T406775 4602959T)

Arribem a unes curioses formacions calcàries que queden a l’esquerra del camí i que baixen del cim de 443 m Agulles de Petintó, també conegudes com Les Espases de Baix. Estan formades per conglomerats blancs de la base Buntsandstein com els que afloren a l’ermita de Sant Pere Sacama. Són més visibles a mesura que baixem per la vall i es van retallant contra l’ermita de St. Salvador. Entre les agulles que les formen trobem La Talaia de les Espases, la més alta i situada més a llevant, el Ciri de Sant Salvador, una esvelta agulla situada a la seva esquerra, i la Veïna.

El camí passa sobre la boca nord del túnel de Casablanca (444,3 m) de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de camí a l’estació Aeri de Montserrat. En el curt tram de via de 141 m en què el ferrocarril va a cel obert abans d’entrar al túnel de La Puda (1.053,8 m) és on amb molta seguretat estava situada la desapareguda estació de La Puda, un baixador del ferrocarril FGC entre Martorell i Manresa que es va inaugurar el 25 de juliol de 1922 i que va donar accés al Balneari de La Puda durant uns anys. L’estació es va enderrocar cap a l’any 1980 (Gemma Estrada: La Puda: un balneari als peus de Montserrat, 1989), tot i que es conserven algunes imatges antigues, sembla que no queden rastres d’aquella estació utilitzada per la burgesia barcelonina per a desplaçar-se amb un mitjà de transport tant modern fins al balneari.

6,9 km 2h05min Camí GR-270 (100 m) (gps 31T 406653 4602516)

El corriol desemboca en una pista asfaltada, però sense manteniment, on ens afegim al GR-270 Camí del Llobregat, un sender de gran recorregut projectat per la Diputació de Barcelona i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, i encara en implementació, que unirà Castellar de N’Hug i el Prat de Llobregat.

El sender encara no connecta amb Olesa de Montserrat (finals 2016), però sí fins a Monistrol. El seguim a la dreta (pal indicador) seguint la pista que en 5 minuts ens porta fins a l’accés oficial a La Puda.

7,2 km 2h10min Balneari de La Puda (94 m) (gps 31T 406424 4602716)

A mà esquerra del camí trobem l’entrada, tancada amb una reixa, de l’abandonat Balneari de La Puda, ja dins del terme municipal d’Esparraguera. Els edificis resten abandonats, tal qual com si s’haguessin abandonat a corre-cuita, el que confereix al recinte un ambient romàntic i captivador. Hi ha projectes per a tornar a obrir les instal·lacions, però el que millor escauria seria una museïtzació del complex i preservar un patrimoni arquitectònic gairebé únic.

Algunes fonts afirmen que va ser el famós terratrèmol que destruí Lisboa el 1755 el que va provocar que es creés la font d’aigües de naturalesa sulfurosa-sòdica. Però el seu origen és incert, atès que ja al 1718 el Dr. Salvador (sense més referències) ja va fer una anàlisi química de la font, fet que demostraria la seva existència amb anterioritat a l’esmentat terratrèmol.

Les aigües brollen a 32º i van començar a utilitzar-se amb finalitats medicinals el 1818. La font es troba a nivell del riu i surt amb un cabal de 4 l/s. És el seu component en sofre, amb la seva olor característica d’ou podrit, el que va donar el nom a la font i al complex. L’any 1829 es va concedir a Salvador Garriga, d’Esparraguera, el permís d’obres per a la construcció de dos edificis de banys termals, però el promotor es va suïcidar per problemes financers el 1831. El seu germà va completar el projecte, i el 1834 el complex estava en ple rendiment. Unes fortes riuades van malmetre de forma important els edificis els anys 1842-1843.

L’any 1945 el reconegut psiquiatre Dr. A. Pujades, propietari i director de l’Hospital Mental de Sant Boi de Llobregat, va comprar els edificis i va encarregar la construcció del balneari a l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet, fill de l’Alfar, Girona (1811), i més conegut per ser l’autor del complex industrial de Can Ricart, a Barcelona. Per a La Puda, Bernadet va projectar un gran edifici format per un cos central en forma de cúpula on se situava el saló de reunions, biblioteca, un cafè i les estances dels socis de la “Societat d’Aigües de la Puda” creada per Pujades. Els dos edificis annexos units al central, es dedicarien a les sales de bany i les estances dels banyistes. Completava el recinte una ermita (Mare de Déu de Montserrat) de planta octogonal i amb capacitat per a 300 persones. Havia de ser uns dels majors balnearis d’Europa, però va portar a la ruïna al Dr. Pujades i no es va arribar a construir en la seva totalitat projectada.

L’època d’esplendor del Balneari va ser entre finals del s. XIX i principis del s. XX, quan era sovintejat per la burgesia barcelonina, que ja visitava l’Hotel Gori d’Olesa amb anterioritat. En una època ja de decadència, va acollir centenars de refugiats durant la Guerra Civil. El Balneari va tancar l’any 1957, i el 1971 va patir de nou greus inundacions que afectaren greument els edificis.

Passats els edificis del Balneari, a l’altre costat de la C-55 veurem les restes de l’estructura de ferro del primer pont de fusta del complex. Va ser construït per Elies Rogent el 1858 i comunicava l’establiment amb el camí d’Esparraguera.

Recomanem no entrar al complex sense com a mínim, demanar el permís al guardià del recinte.

8,8 km 2h35min Resclosa de Cairat (105 m) (gps 31T 405386 4602868)

Poc després de passar per una rassa, surt un corriol poc marcat a l’esquerra que condueix a la presa del Cairat. Paga la pena acostar-se fins aquí per gaudir d’una imatge de Montserrat ben diferent de la que estem acostumats, amb el Cap de les Canals just a davant, i els serrats dels Monjos i de les Garrigoses a la seva esquerra. Pel costat del riu, poblat per pollancres i àlbers, podrem veure el Monestir sobre el Tossal de Mullapans i la Roca dels Corbs.

La presa va ser construïda a l’engorjat del Cairat l’any 1878 quan la represa de Broquetes que servia electricitat a la Colònia Sedó, situada 4 quilòmetres riu avall, era insuficient quan es va ampliar la fàbrica tèxtil.

En aquest punt hi ha les restes d’un antic pont que consta com a medieval en moltes topografies. Però segons els historiadors Àngel Manuel Hernández Cardona i Eleuterio Navarro Herrerías (llegir pdf investigació), era un pont andalusí. Tenia 60 metres de llarg i pensen que va ser construït a mitjans del s. VIII i que va desaparèixer abans de l’any 1155, atès que en un document de l’any 1155 ja no s’esmenta el camí d’Esparraguera, associat al pont, sinó el camí de la serra.

El camí segueix en tot moment el GR-270 i el Camí de Sant Jaume amb el riu Llobregat a un costat i les vies del ferrocarril a l’altre. El camí va per un ombrívol tram entre un espès bosc de ribera amb pollancres, àlbers, i plantes de lunària, llentiscle i canyissars… De tant en tant podem observar la muntanya de Montserrat sortint entre el bosc a l’altra riba del riu i la carretera, via si bé ha millorat molt la connexió entre Olesa i Manresa, el seu pas per aquesta zona en forma d’escalèxtric elevat ha malmès paisatgísticament l’entorn.

11,6 km 3h05min Estació Aeri-Montserrat (143 m) (gps 31T 404441 4605012)

Tot i que la línia del carrilet fins a Monistrol va ser inaugurada el mes d’octubre de 1922, el baixador no ho va ser fins a l’any 1930, coincidint que es va obrir el telefèric. L’Aeri de Montserrat salva un desnivell de 544 m seguint en tot moment el Torrent de Santa Maria o Vallmala, en un temps de viatge entre 10-15 minuts.

Si no hem tingut prou amb aquesta caminada, podem continuar amb la ruta de Senderisme en tren Ruta ST76 Pujada a Montserrat, la pujada més curta i vertical de les que arriben al monestir (3,2 km, +585 m).

pano_tobella_12 — MONTSERRAT DES DE LA RESCLOSA DEL CAIRAT

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Sant Salvador de les Espases. Joan Solà Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2009)
Vuit camins que porten a Sant Salvador de les Espases. Salvador Torres i Rosa Canals. Ed. Ajuntament d´Olesa de Montserrat (1996)
Sant Salvador de les Espases, una ermita Singular. Àngel Manuel Hernández i Cardona. Ed. Amics de Sant Salvador de les Espases (2008)
XXVIII Ronda Vallesana Vacarisses Sant Salvador de les Espases. Ed. Unió Excursionista de Sabadell (2007)
La biodiversitat de la Font de l’Orpina. Jose Manuel Sesma. Ed. Ajuntament de Vacarisses (2010)
Les papallones de Vacarisses. Ricard Senent i Jose Manuel Sesma. Ed. Ajuntament de Vacarisses (2011)
La Puda : un balneari als peus de Montserrat. Estrada i Planell, Gemma Esparraguera. Ajuntament d’Esparreguera; Olesa : Ajuntament d’Olesa, Abadia de Montserrat, 1989
Aproximació històrico-arquitectònica al Balneari de la Puda i a l’Hotel Gori. Gemma Estrada i Planell. (1987)

BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

CARTOGRAFIA

Mapa Topogràfic 1.25.000 Espais Naturals Montserrat. Ed. ICGC (2015)
Sant Salvador de les Espases, Puig Ventós, Olesa de Montserrat, Martorell : camí històric a Montserrat : Terrassa, Coll Cardús, Monistrol. Ed. Alpina (1986)