164. Caminant per les vies en desús entre les estacions de Roda de Berà i de Camp de Tarragona

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Roda de Berà (R)
Estació d’arribada: Camp de Tarragona (Alta Vel.)
Distància/durada: 20,3 km / 5h (sense aturades)
Desnivell: +240 m /-180 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Itinerari excepcional que us portarà des de l’estació de Roda de Berà a la del Camp de Tarragona (AVE) tot caminant sobre un tram de 16 quilòmetres de vies abandonades de l’antiga línia ferroviària Roda de Berà-Reus.

La travessa transcorre sobre unes vies que fa dècades que no han vist passar cap tren i envaïdes per una vegetació que no perdona el pas del temps. Passarem per estacions abandonades amb aspecte fantasmagòric i per andanes on fa anys que no s’hi espera cap passatger. Copsarem com en qualsevol altra sortida el pas del temps, l’abandó i com la natura (i el pillatge i el gamberrisme), poden acabar per esdevenir els propietaris de l’entorn, en una ruta única i incomparable a qualsevol altra ruta de les que trobareu en aquesta web.

Però també visitarem ermites i castells tot fent petites excursions que trobarem a tocar de les vies. Visitarem les restes (escasses) del Castell de Montornès, l’ermita de Montornès, la torre medieval de la Vetlla i les impressionants naus abandonades de La Farga, al Catllar, un exemple espectacular més de com la vegetació pot fer-se seu un entorn abandonat.

I la proposta té data de caducitat, no espereu a fer-la. Sobre aquest tram de vies, ara per ara abandonades, recauen diferents projectes que poden fer-la desaparèixer. Reconvertir el tram en via verda o recuperar-lo per al trànsit de viatgers o de mercaderies són alguns dels projectes que des de fa anys envolten aquesta infraestructura, però que no s’acaben de concretar.

Interès: El Castell de Montornès i les vies i estacions abandonades d’una línia ferroviària en desús des de fa 25 anys.
Època: Tot l’any. Calorós durant els mesos d’estiu.
Dificultat: Itinerari llarg, sense ascensos remarcables però incòmode per haver de caminar sobre les vies i les travesses. Cal portar llanterna pel túnel de 1.000 m de Tapioles.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST109: Camp de Tarragona-Pont del Diable-Tarragona. Aquesta ruta acaba a l’estació del Camp de Tarragona, just on comença la caminada de 15 km que uneix les estacions de la capital tarragonina passant pel Pont del Diable.
Ruta 167: Mola del Tarragonès. Ambdues tenen en comú l’estació de sortida, Roda de Berà, i el primer quilòmetre de recorregut.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

LÍNIA RODA DE BERÀ – REUS

La línia Roda de Berà – Reus va serconstruïda per la companyia MZA com a part de la línia Reus-Casp que volia esdevenir el ferrocarril directe de Madrid i Saragossa a Barcelona, per Vilanova i la Geltrú, St. Vicenç de Calders, Roda de Berà, Reus, Móra la Nova, Saragossa, Calatayud i Guadalajara. Té 34 quilòmetres i es va inaugurar el juliol de l’any 1884, i tot i estar en bona part en desús, encara està catalogada al registre d’Adif com la línia 234.

El tram de línia entre Roda de Berà i l’estació del Camp de Tarragona està en desús i és la que visitem. Per contra la línia de mercaderies de Reus a Constantí i el Morell encara funciona, atès que dóna servei a empreses petroquímiques. Aquest ramal s’inicia a l’estació de Reus (PK 579,5 línia directa Madrid-Reus-Roda-Barcelona), fins a enllaçar amb les línies Tarragona- Lleida i Reus- Aragó.

Quan es va construir la línia no es va fer per donar servei als pobles per on circulava, sinó com una via ràpida i directa entre Barcelona i Madrid. És per això que les estacions es troben allunyades dels nuclis urbans. Constava de les següents estacions:

Roda de Berà-Bonastre (PK 613,5)
La Pobla de Montornès (PK 608,5)
La Riera-Nou de Gaià (PK 603,7)
El Catllar (PK 601,2)
Secuita-Perafort (PK 594,1)
Refineria Repsol del Morell (PK 590,6)
Estació de mercaderies de Constantí (PK 585,7)
Estació de Reus (PK 579,5)

Entre 1980 i 1983 es va dur a terme la rehabilitació de la línia, convertida en una línia de via única, electrificada i condicionada per a l’ús mixte de mercaderies i viatgers. El 22 d’abril de l’any 1992 hi va passar el darrer tren quan es va clausurar definitivament.

Des de fa anys que associacions del territori demanen que la línia es reobri per a passatgers o bé que es converteixi en Via Verda.

MAPA DE LA LÍNIA DE FERROCARRIL RODA DE BERÀ-REUS

PATRIMONI DE LA LÍNIA FERROVIÀRIA

El simple fet de caminar per les vies ja ens farà gaudir del mateix patrimoni que suposa la infraestructura ferroviària. Senyalitzacions, túnels, casetes i estacions van apareixent durant el recorregut. D’especial interès és els Deu Ponts, un viaducte amb deu arcs que creua el torrent de la Serralta. Malauradament només visible….de fora estant!

Durant la ruta ‘baixarem’ del tren per acostar-nos facultativament a visitar elements patrimonials propers a les vies que ben bé mereixen una visita:

– El Castell de Montornès i de l’ermita del mateix nom a tocar del municipi de la Pobla de Montornès,

– Al municipi de La Riera de Gaià visitarem la Torre de la Vetlla, una antiga torre de guaita del s. XI-XIV.

-Al Catllar ens acostarem a fer un cop d’ull a l’ermita de Sant Ramon (s. XVIII) i a les espectaculars ruïnes de La Farga, un conjunt industrial abandonat que conserva dues xemeneies de planta quadrada. L’entorn dels edificis és màgic, amb la vegetació invadint les finestres i parets dels edificis.

– No consta al track de la ruta, però si tenim temps, des de La Farga (El Catllar) podem acostar-nos (500 m) fins al nucli del poble per visitar el bonic Castell del Catllar, on es troba el Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià.

DIFICULTAT

La travessa no presenta cap dificultat, caminar per les vies per aquest tram abandonat és segur. Això sí, la irregularitat de terreny, travesses, vies i grava fa el pas incòmode.

Des de l’estació de Roda de Berà i fins a l’inici de les vies del tren abandonades cal seguir primer un tram de 1,3 km de pista asfaltada sense problemes. D’aquest punt i fins a l’inici de les vies hi ha 440 m de corriols fàcils però no del tot fressats. És l’únic punt on podem tenir una mica de dubtes. Amb el GPS en mà, no tindreu problemes.

La ruta travessa tres túnels, el primer fa 165 m,el segon 110 m i el darrer, el que dóna accés a l’estació del Camp de Tarragona, 1000 m. Per aquest darrer cal dur llanterna.

Qualsevol edifici abandonat o infraestructura sense manteniment (túnels) no estan lliures mai de riscos. Compte si entreu a l’interior dels edificis abandonats, i teniu en compte que si ho feu, és sota la vostra responsabilitat.

A la boca est del tercer túnel (el més llarg) s’hi sol acumular aigua. Es possible que us hàgiu de descalçar o mullar els peus (també hi sol haver molt de fang).

ELS TRENS

SORTIDA: Atenció: la travessa comença a l’estació de Roda de Berà, de la línia de regionals R13 de Rodalies de Catalunya. No confondre-la amb Roda de Mar, baixador situat al centre mateix de Roda de Berà. Ambdues estacions disten dos quilòmetres de distància.

L’estació de Roda de Berà queda fora del nucli urbà. Atesa aquesta circumstància, en aquesta estació només s’hi aturen un parell de trens al dia, un per cada sentit. És per això que és més pràctic arribar a aquesta estació i tornar des de la del Camp de Tarragona (AVE), que té constants circulacions cap a Barcelona o Lleida.

A l’estació/baixador de Roda de Mar, per estar situada al centre, s’hi aturen un parell de trens més al dia que a la de Roda de Berà.

ARRIBADA: L’estació del Camp de Tarragona es troba entre els municipis de La Secuita i Perafort, als afores de Tarragona. Per aquesta estació només hi circulen trens d’alta velocitat per via d’ample internacional, trens de la línia Madrid-Barcelona-frontera francesa. L’estació disposa de bar-restaurant a preus d’aeroport.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

La travessa recorre 15 quilòmetres sobre les vies abandonades de la línia ferroviària en desús Roda de Berà-Reus. La resta del recorregut són ‘excursions’ laterals que fem sortint de les vies per anar a visitar elements interessants que es troben a tocar.

1. Estació de Roda de Berà – Inici de les vies abandonades (1,7 km)

Fins que no agafem l’inici de les vies abandonades podem dir que és el tram més ‘complicat’ de tota l’excursió. La dificultat vé per la manca d’un camí clar i evident, però amb les indicacions que us donem, i que aquest tram és de només 600 metres, no hem de tenir cap problema per trobar-les.

Hem d’estar alerta a no agafar la línia fèrria equivocada. No és cap bestiesa, a nosaltres ens va passar! En un pam de terreny es troben les vies del tren d’alta velocitat, les de la línia Barcelona-Reus (R13), una via de servei de l’intercanviador d’ample de via, i les vies abandonades que ens interessen.

L’estació de Roda de Berà és la més monumental. Va entrar en servei l’any 1883 quan va entrar en funcionament el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB), entre Calafell i Valls.

L’any 2006 es va construir un intercanviador d’ample de via que va aprofitar (i malmetre) alguns centenars de metres de la línia Roda-Reus. Aquí fins al febrer de 2008 els trens Alvia i Altaria accedien a la LAV Madrid-Barcelona.

El primer tram de travessa discorre en direcció oest per la pista asfaltada que connecta amb la Pobla de Montornès. Al cap de 1.100 metres, la pista gira a l’esquerra a través d’un estret pont apte per a vehicles. Aquest primer ferrocarril és la línia Barcelona-Lleida per Valls (R13). Al cap de pocs metres un segon pont creua una segona via de servei construïda amb les obres del TAV per l’intercanviador de Roda de Berà. Aquesta via tampoc és la nostra.

Per anar a les vies abandonades hem de seguir:

Després de 30 metres del segon pont sobre les vies, a l’alçada d’un gran pi, deixem l’asfalt per prendre un camí a la dreta (oest) que entre vegetació baixa passa per La Masieta, un antic mas enrunat situat a 80 m, de la carretera.
Seguim per un corriol no gaire fressat en direcció sud-oest que baixa fins al petit barranc que vé de la muntanya de l’Aguilera.
Un cop al fons del petit barranc, anem a la dreta per un camí més clar (passem per una petita edificació en ruïnes) fins a l’esplanada que hi ha a tocar del túnel del torrent amb les vies de tren.
Remuntem de nou el barranc per un corriol dret i poc marcat en direcció oest que va paral·lel a les vies, però amb tendència a separar-nos-en. Al cap de pocs minuts, entre esbarzers i vegetació que potser tapa el camí, arribarem a les vies abandonades.

2. Inici vies abandonades – La Pobla de Montornès GR-92 (775 m)

Un cop a les vies, on trobem el pal quilòmetric PK 609,3 de la línia, s’arriba a l’entrada del primer túnel de la caminada, el de la Mina (nom per confirmar), de 165 metres de llargària i pel qual no cal llanterna.

Arribem al passeig de l’Estació de la Pobla de Montornès, a la cruïlla amb el sender de llarg recorregut GR-92, i on les vies desapareixen durant un tram.

3. La Pobla de Montornès – Castell de Montornès (2 km)

La Pobla de Montornès és un municipi de 2.800 hab. del Tarragonès que s’estén cap al sud d’aquest punt, lligat al castell de Montornès, que visitarem més endavant.

Les vies creuen en aquest punt el GR-92 i el Camí del Mas Mercader, una variant que podem utilitzar per acostar-nos fins aquí sense passar pel primer tram de via abandonada. Millor dit, creuaven, atès que van ser aixecades i durant gairebé 300 m només s’intueix el terraplè on s’assentaven.

Davant nostre hi ha una esplanada sense vies utilitzada com a pàrquing i que és on se situava l’antiga estació (PK 608,5), ara enderrocada.

L’estació de la Pobla de Montornès inicial era un petit edifici d’uns 25 m2 que va resultar malmesa quan un tren hi impactà després d’un canvi d’agulles erroni. L’any 1910-11 es va construir una segona, més gran, i de tipologia diferent a la resta d’estacions de la línia. De dues plantes, d’estil neoclàssic i amb un edifici de càrrega al costat.

Per anar al castell hem de ‘baixar del tren’ al quilòmetre 607,2 just on trobem la “Casilla”, una caseta abandonada que esmenta Jordi Morant al llibre ‘El tren de la Pobla de Montornès’. Era un edifici on s’hi estava un empleat que tenia cura de l’avís del tren i de controlar la línia en aquell sector. Per anar al castell cal prendre la pista a l’esquerra (nord-est) i seguim el camí asfaltat que en pocs minuts ens portarà al conjunt del castell i ermita de Montornès.

4. Castell de Montornès – estació abandonada de la Riera de Gaià (4,1 km)

El Castell de Montornès es troba dalt d’un petit turó que s’eleva 30 m sobre les vies, envoltat de camps de conreus, amb un petit bosc de pi blanc i màquia mediterrània i algun xiprer. El conjunt està format per quatre jaciments superposats:

CASTELL DE MONTORNÉS: “Pel que fa al Castell de Montornès, l’any 1066 els Comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodís donaren el terme i la senyoria de Puigperdiguers (Montornès) a Ramon de Transunyer, el qual vengué les seves propietats a Ramon de Rajadell. El castell s’acabà l’any 1099. Alguns historiadors creuen que fou la família Transunyer qui aixecà la fortalesa mentre que per altres fou obra de Berenguer de Rajadell, germà de Ramon. S’establiren al castell dues castlanies, que l’any 1173 passaren a ser propietat del Monestir de Santes Creus, quan aquest comprà el castell i, en anys successius, tot el terme de Montornès. L’any 1259, els habitants del lloc obtingueren, del Monestir, la Carta de Població. Les estructures d’aquesta fortificació es troben pràcticament arrassades ja que segons sembla, després d’anys d’abandó, quedà reduït al no res durant les guerres carlines, quan els habitants del poble es replegaren dins dels murs de la fortalesa. Únicament darrera la cantonada nord-oest de l’ermita, s’observa algun pany de paret. En canvi, es conserven murs perimetrals que, seguint les corbes de nivell del turó, podrien formar part de la seva muralla. Aquests murs mesuren entre 80 i 180 cm d’amplada, i encara es reconeix una obertura cap al sud. No s’observa fossar.” (Font: web Patrimoni de Catalunya)

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE MONTORNÈS: “l’Ermita és d’estil barroc, amb un campanar de paret, però s’observen alguns elements de l’antiga ermita romànica que aniria associada al castell, com una porta lateral tapiada, entrada de l’antiga església, situada a l’ala nord de l’actual edificació. El santuari consta d’una nau de volta de canó i de capelles laterals. La seva porta principal presenta un arc rebaixat motllurat que l’emmarca, sobre de la qual hi ha una inscripció amb la data 1783. En construir-se l’església parroquial, l’antiga capella del Castell de Montornès, restà habilitada com a ermita. A mitjans del s. XII s’hi portaren a terme obres de consolidació i, l’any 1783, s’aixecà el temple actual. L’any 1926 l’església fou restaurada per darrera vegada.” (Font: web Patrimoni de la Generalitat)

POBLAT IBÈRIC: poc queda del poblat ibèric datat del s. III-I aC. Les troballes més significatives es van fer al vessant oest, al paratge anomenat El Sitjar, on es van localitzar cinc sitges buides excavades a la roca i restes molt fragmentades d’àmfores greco-itàliques o itàliques (Tesi: Morfologia històrica del territorium de Tarraco en època tardo-republicana romana o ibèrica final (ss. III-I a.C.) d’Isaías Arrayas

De nou a les vies, les bardisses ens fan caminar un curt tram per la pista lateral. Caminem per un tram sense vies encara en direcció sud-oest. Durant una estona caminem paral·lels al GR-92 que vé del mateix castell. Entre aquest tram les vies passen de tenir un rumb sud-oest a tenir-lo després nord-oest després d’envoltar la urbanització Brises del Mar. Trobarem l’estació abandonada aproximadament al quilòmetre 603, 7 de la línia.

5. Estació abandonada Riera de Gaià – Riera de Gaià – Torre de la Vetlla (2 km)

L’estat actual de l’estació és d’abandó. L’edifici es manté en bones condicions tot i que l’interior està en molt mal estat. Compte si es fa un cop d’ull dins.

Els edificis de viatgers de les estacions del Morell, la Secuita, El Catllar i la Riera de Gaià van ser fetes sota els mateixos plànols. D’estil modernista, constaven de dues plantes. A la primera es trobava el vestíbul, sala d’espera i el despatx del cap d’estació, així com dues sales de magatzems. El primer pis en canvi, era utilitzat com a habitatge del cap d’estació i dels possibles operaris destinats. A l’exterior, adossat a l’esquerra de l’edifici, hi havien els banys.

Abans d’arribar a la Riera de Gaià la caminada passa per un altre dels seus al·licients, els Deu Ponts. Construït pel pas del tren l’any 1884, està situat al quilòmetre 603,2 de la línia i està format per 9 columnes que formen deu arcs uniformes que salva el torrent de la Serralta.

Les vies del tren passen per l’extrem nord del municipi de La Riera de Gaià, per la zona industrial. Quan hi vam passar, principis de 2017, aquest tram era impracticable per les bardisses que cobrien les vies. Cal sortir del recorregut al nord, creuar les vies per un pont, i tornar-hi més endavant prop del camp de futbol.

6. Torre de la Vetlla – La Farga (El Catllar) (3,3 km)

La torre es troba 300 metres al sud de les vies. S’hi accedeix per un corriol situat 250 m després de retornar a les vies després del tram embardissat de vies de La Riera de Gaià.

També anomenada Torre de l’Abella s. XI-XIV, es troba situada en un petit turó a tocar de la carretera entre la Riera de Gaià i El Catllar. Podria tenir una funció de vigilància atès que es troba a 100m del riu Gaià i que des d’aquesta construcció es tenia visió a altres castells i torres contemporànies. Té una altura de prop de 7 metres i està força malmesa. La porta no s’ha conservat, però com és normal en aquest tipus de construcció, se suposa que es trobava a l’alçada del primer pis (és a dir, a uns 2,80 m). Només es conserva complet el mur del vessant nord.

El tram fins a creuar el riu Gaià es força interessant. Passem per un segon túnel, el més curt dels tres (110 m) i per un segon pont que supera el Gaià i des d’on es tenen bones vistes al sud del complex fabril de La Farga.

7. La Farga (El Catllar) – Túnel de Tapioles (3,6 km)

Passats 400 m del pont dels Deu Ponts, i a 180 m d’una casa enrunada que trobem a la dreta de les vies, arribem a un ‘pas a nivell’ asfaltat que comunica El Catllar amb els camps de conreus dels Vinyets i per on passa el GR-172, un sender de gran recorregut que des de La Mussara passa per la Pobla de Claramunt, Can Maçana i Montserrat. En aquest punt ‘baixem del tren’ per anar a l’esquerra (sud) pel GR fins a l’ermita de Sant Ramon i les ruïnes de La Farga.

SANT RAMON: construïda durant l’any 1603 fou desamortitzada l’any 1835 i convertida en lloc fortificat durant la primera guerra carlina. Consta d’una sola nau, amb campanar d’espadanya i sagristia adossada.

LA FÀBRICA (LA FARGA): “consta de dos edificis fabrils situats a la vora del riu, prop del nucli urbà, un construït durant la primera meitat del segle XVIII i l’altre el 1860 ambdós magnífics exponents de l’arquitectura industrial d’aquesta època i, alhora, veritables motors de l’activitat econòmica de la vila, al seu moment. En el conjunt hi ha dues xemeneies monumentals, tronco-piramidals de planta quadrada i de diferent alçada. S’hi fabricà paper fins l’any 1912, esdevenint després fàbrica tèxtil. L’any 1914 s’hi instal·là una central elèctrica, que funcionà fins l’any 1972. L’any 1975, amb la crisi del tèxtil, la fàbrica tancà portes. En el mateix recinte també hi ha un molí fariner medieval de dues naus.” (FONT: web de l’Ajuntament El Catllar)

De nou a les vies, fins a l’entrada del túnel tenim una llarga recta de 2,5 km amb un petit arc de corba inapreciable durant la qual caminem paral·lels a les vies del tren d’alta velocitat a la nostra dreta. Totes dues línies entren a sengles túnels al mateix punt.

8. Túnel de Tapioles – estació del Camp de Tarragona (TAV) (2,8 km)

L’entrada del túnel per la boca est sovint està inundada. Segons l’època de l’any i les pluges recents, caldrà mullar-se o descalçar-se. Un cop dins es pot caminar amb normalitat (no hi ha vies ni travesses). L’interior fa aproximadament 5,10 m d’alçada i 4,60 d’ample, i encara es poden veure fletxes de pintura blanca que senyalen el que sembla punts d’emergència propers.

El túnel va ser projectat per Eduard Maristany l’any 1882 i amb 994,40 m, és el més llarg de tota la línia. Va patir constants filtracions d’aigües que sovint impedien el trànsit ferroviari. El 1900 es va fer un revestiment interior amb formigó i les vies es van aïllar en alguns sectors amb un sistema que recollia l’aigua que es filtrava de les parets.

Un cop fora del túnel, seguim la rasa durant 450 m més fins a una cruïlla de camins on veiem l’estació de tren del Camp de Tarragona a la nostra alçada. El vestíbul i accés es troba al nord de les vies del LAV. Així que per arribar-hi cal retrocedir per una pista que creua les vies sobre l’entrada del túnel dels trens del LAV (on trobem el PR-C 159). Només ens cal seguir un camí paral·lel a les vies ara pel costat nord de les vies que ens portarà fins a l’estació en pocs minuts.

L’estació de Camp de Tarragona es va inaugurar el 26 de desembre de 2006 com a estació terminal de la línia del LAV Madrid-Saragossa-Lleida. No va ser fins al 20 de febrer de 2008 que no es va convertir en una estació de pas quan els trens van poder arribar a Barcelona en ampliar-se la línia. Està situada entre les poblacions de la Secuita i Perafort situada gairebé al mateix indret on estava situada l’antiga estació de RENFE de La Secuita-Perafort, de la línia Reus-Roda de Berà. Té una superfície de 54.106,74 m2.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Excursions pel Tarragonès. Xavier Martorell. Ed. Cossetània 2005
A peu per Tàrraco : 10 passejades i excursions. Rafael López Monné, Ed. Arola 2013
A peu per les comarques de Tarragona : 25 passejades i excursions 5 vol. Ed. Arola. Rafael López-Monné
El tren de la Pobla de Montornès i el centenari del ferrocarril de Reus a Roda. Jordi Morant (1984).