133. Ruta circular per la Serra de l’Argentera-Pradell des de Duesaigües 18,2 km

wikiloc

Ruta a Wikiloc

Google earth

Ruta a Google Earth

Fotos

Fotos

Mapa icone

Mapa Ruta

Ruta PDF

Ruta PDF

ico-horarios-pago-1

HORARIS

 

 

barra_1200x6INTRODUCCIÓ

Caminada circular que des de l’estació de Duesaigües-L’Argentera ens portarà a recórrer la Serra de l’Argentera-Pradell a través de camins careners amb bones panoràmiques sobre la comarca del Baix Camp i del Priorat. Si en les altres excursions de Senderisme en tren havíem recorregut la serra entre el Portell del Peiró i la Mola de Colldejou seguint el GR-7, en aquesta ocasió us volem portar a recórrer-la íntegrament fins al coll de la Teixeta tot seguint camins abalisats en direcció nord. 

La Serra de l’Argentera-Pradell forma part de la Serralada Prelitoral Catalana i s’estén en direcció nord-sud entre les comarques del Priorat i el Baix Camp. De vegades veurem als mapes diferenciades les serres de l’Argentera i de Pradell, amb un límit poc clar que sembla estar o bé al Portell de Trucafort o bé al Portell de Peiró, amb la Serra del Pradell al nord del coll i la de l’Argentera al sud. Bona part de la Serra està inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Serres de Pradell-l’Argentera, espai protegit de 200 ha.

Una de les característiques d’aquestes muntanyes són els diferents estrats geològics que la conformen. Sobre un sòcol pissarrós del carbonífer es troben fàcies formades per gresos vermells del Buntsandstein (triàsic inferior) i capes calcàries del Muschelkalk inferior (triàsic mitjà) que donen la característica variació vermell i blanc als penya-segats de la Serra. Podeu veure clicant aquí un mapa geològic de la zona al visor de l’IGC.

La caminada recorre  la Baronia d’Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial del s. XII vinculada a l’arquebisbat de Tarragona i que incloïa els pobles de Colldejou, L’Argentera, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, a més a més del mateix castell monestir d’Escornalbou (veure Ruta ST23).

Durant la travessa també recorrerem una part del túnel de l’Argentera que es va obrir l’any 1890 quan el tren arriba a Falset.  Va ser l’enginyer català Eduard Maristany l’encarregat d’obrir-lo, no sense dificultats. En la seva perforació es va trobar un riu subterrani que fins i tot va necessitar la construcció d’un pont dins del túnel. Maristany també va ser l’enginyer de l’estació de Portbou i l’impulsor de la construcció de l’estació de França. Va ser president de la companyia MZA (Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant) i en la seva estada a Madrid residia a l’estació d’Atocha de la capital castellana. El rei Alfons XIII li va concedir el títol de Marquès l’any 1918.

Durant la Guerra Civil es va amagar dins el túnel, a la boca oest (La Torre de Fontaubella), un tren hospital de les Brigades Internacionals que guaria els ferits de la Batalla de l’Ebre. Protegit sota les voltes del túnel només sortia de nit a fi d’evitar els bombardejos i perquè els malalts poguessin respirar aire fresc. Una foto de Robert Capa recull el moment que els Brigadistes formen damunt de la boca oest pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938.

 


DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada:  estació de Duesaigües-L’Argentera Regionals R15 ico-horarios-pago-1
  • Distància: 18,2 km
  • Durada:  6h (sense aturades)
  • Desnivells acumulats:   +730 m / -730 m                      
  • Interès:  La Serra de l’Argentera i del Pradell
  • Època: Tot l´any. Evitar dies amb vent i de forta calor.
  • Ruta:   estació de Duesaigües-L’Argentera  – Camí Reial – L’Argentera – Pla dels Pous – Els Estrets – Portal del Peiró –Morral del Moster – Cingle Clos – Morral Blanc – L’Enderrocada – Cingle Blanc – Vèrtex de la Serra de Pradell – El Gran Teix – Coll de la Teixeta – Colls del Vicari – Coll de Cairals – Duesaigües – Estació de Duesaigües-L’Argentera
  • Dificultat:  sortida llarga amb desnivell mitjà-alt. Hi ha trams on el sender s’acosta als penya-segats, però sense ser camins aeris. Persones amb vertigen sí que poden tenir sensacions de buit.

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

La línia R15 (Barcelona-Riba Roja d’Ebre) de Rodalies de Catalunya creua la Serra de l’Argentera a través d’un llarg túnel. La seva proximitat a aquesta Serra i a la de Llaberia facilita que puguem fer moltes excursions i travesses aprofitant aquesta línia ferroviària. Podem enllaçar rutes o fer variacions segons el que busquem en cada moment seguint completament o en part alguna d’aquestes rutes:

  • Ruta ST23: Circular al Castell d’Escornalbou des de l’estació de Duesaigües-L’Argentera 8,1km. 
  • Ruta ST67: Travessa entre Duesaigües i Capçanes passant per la Serra de l’Argentera, la Mola de Colldejou i el poble de Llaberia 24km
  • Ruta ST110: Ruta que uneix les estacions de Duesaigües i del Pradell seguint el Túnel de l’Argentera 12km
  • Ruta ST115: Travessa entre les estacions de Duesaigües i del Pradell passant per la Serra de l’Argentera i la Mola de Colldejou 15,5km

 


                                   MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA                                                                  PERFIL DE LA RUTA

Mapa_Serra de l'Argentera02

Mapa de la ruta Serra de l’Argentera-Pradell

Perfil. ruta 133

Perfil ruta Serra de l’Argentera-Pradell


                          

  barra_1200x6

DIFICULTAT

Durant alguns curts trams el corriol va prop de cingleres, en cap cas perillós, però caldrà anar en compte.

Cal tenir en compte que el dia no sigui ventós, fet que pot dificultar, fins i tot impossibilitar, la caminada per la Serra de l’Argentera-Pradell. Si arribeu al Portell del Peiró i fa molt de vent, us recomanem la ruta ST110, caminada que baixa cap a l’estació del Pradell-La Torre de Fontaubella evitant els possibles vents careners.

 

 ELS SENDERS

Bona part del camí va per sender marcat i/o abalisat amb marques de pintura.

  1. Estació de Duesaigües-L’Argentera: un cop al Camí Reial seguim marques de pintura groga fins l’Argentera
  2. L’Argentera-Portell Peiró : seguim tota l’estona el GR-7
  3. Portell Peiró-coll de la Teixeta: marques blanques i grogues de PR
  4. Coll de la Teixeta-quilòmetre 13,5: GR7

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Duesaigües-L’Argentera (300 m) (utm 31T 325509 4556791)

L’estació de tren es troba entre els municipis de Duesaigües i el de l’Argentera, més propera al primer. Per començar la ruta tenim dues opcions:

Opció A (dist. 1500m, 20min)

La més curta, però de menor interès. Un cop sortim de l’estació, prenem la carretera T-343 a la dreta (oest) durant 1.500 metres fins al centre del poble de l’Argentera, on trobarem un pal indicador del sender GR-7 a la plaça d’Escornalbou.

Opció B (dist 3400m, 45min)

És l’opció triada en aquesta sortida. És més llarga que l’anterior i tampoc ens deslliura de caminar 900m per la carretera. però és força més bonica i interessant. Transcorre pel Camí Vell o Reial, sender abalisat amb pintura groga que va pel sud del riu Argentera entre camps de cultiu tot seguint el Barranc Reial.

Des de l’estació, baixem per les escales que ens portaran a la carretera T-343 i la seguim a l’esquerra (est). Abans d’entrar al poble cal que ens fixem en el viaducte ferroviari que salva el barranc d’en Seula, un pont amb 9 arcades i sota el qual passarem a la tornada. Duesaigües té un altre pont ferroviari, el dels Masos, no visible però força més conegut i distingible a primer cop d’ull del primer per tenir 14 arcades i pels arcs centrals reconstruïts després que durant la Guerra Civil es va bombardejar.

Només entrar a Duesaigües trobem a la dreta un pal indicador del Camí del Castell d’Escornalbou on trobem les marques blanques i grogues del PR C-28. Anem en direcció a l’Argentera (2,2km) a través de la pista cimentada que passa pels rentadors del poble, força ben conservats. Poc després arribem a una cruïlla marcada amb pal indicador on abandonem el PR.

1,2 km  20min Abandonem el camí a Escornalbou (250 m) (utm 31T 326008 4556698)

Cruïlla amb uns salzes a la dreta i amb una passera sobre el barranc de l’Argentera que dóna accés a uns camps de cultiu privats. Aquí abandonem el Camí al Castell d’Escornalbou, deixant de costat definitivament el PR C-28 per continuar recte paral·lelament al torrent en direcció a l’Argentera (1,9km, 40min). El sender, abalisat amb pintura groga, segueix el Camí Reial,  un agradable camí carreter que ressegueix pel marge esquerre el barranc entre camps de cultiu. A mà dreta podrem veure l’edifici de l’estació enmig del bosc i la Serra de Pradell davant nostre. El sender va a parar a la granja de Joan Crusat, a la part baixa de l’Argentera. Entrarem a la població pel carrer dels Bous i Camí Reial.

Les vies del tren s’endinsen sota la serra poc abans d’arribar a l’Argentera, punt on comença el seu trajecte de 4.044m sota la muntanya. El túnel es va començar a perforar el 27 d’octubre de 1883 per part de la ‘Compañía de Ferrocarriles Directos Madrid-Zaragoza-Barcelona’, però problemes financers de la companyia van aturar les obres l’any 1887. Eduard Maristany i Gibert, enginyer primer i president després de MZA (Compañia de Ferrocarriles Tarragona-Barcelona-Francia), es va fer càrrec de les obres a partir de l’abril de 1887 fins el març de 1890, quan va aconseguir acabar-lo. El cost total de l’obra va ser de 5.000.000 ptes.

3,1 km  55min L’Argentera (339 m) (utm 31T 324507 4556093)

L’Argentera és un municipi del Baix Camp de 150 habitants. El seu origen es remunta al s. II-III dC quan els romans van arribar fins aquí per explotar plata i galena argentífera (conté plom i plata), mineral que possiblement dóna origen al nom de la vila. Des d’aquí veiem clarament al sud el Castell d’Escornalbou encimbellat dalt d’un turó, i que vam visitar a la ruta de Senderisme en tren ST23 (no ressenyada). El sender PR C-88 hi puja pel bonic Camí dels Frares.

Un cop dins de l’Argentera seguim el carrer Reial en direcció oest fins a trobar una pista de terra a la sortida del poble (pal indicador). Seguim les marques del GR-7  que van pel Camí Reial o de la Serra vers el capdamunt de la Serra de l’Argentera per una pista a trams cimentada, que remunta el Barranc Reial. Caminem entre un bosc de pins amb bones vistes cap als cingles de la Serra de l’Argentera i al castell d’Escornalbou, al sud.

Després de 400m d’agafar la pista, surt un corriol imperceptible (utm 31T 324075, 4556182) a la dreta del camí. Un viarany emboscat i perdedor condueix en 2-3 minuts fins al pou de ventilació número 5, de 58 m de fondària. Durant l’excavació del túnel, Maristany es va anar trobant diferents tipus de roca als quals va anar adaptant el sistema de perforació més adient a cada roca. Així, del Pradell a l’Argentera va trobar 1.210 m de calcària tova, 315 m d’arenassa vermella, 330m d’esquistos i 2.185 m de granit dur, material que correspon a aquesta part de la serra. Una vintena de metres a l’est del pou hi ha el granit que es va extreure per aquest pou.

Serra de l'Argentera

Pujant al Portell del Peiró

Deixem a mà dreta la barraca enrunada del Ros i enfilem la pujada al pla dels Pous a través d’un tram on el camí salva un bon desnivell tot zigzaguejant. Podem fer drecera si poc després de la barraca agafem un tirany que s’enfila per la muntanya de material que es va extreure del pou de ventilació 4, situat al pla dels Pous.

4,5km  1h20min Pla dels Pous (435m) (utm 31T 323491 4556155)

Assolim un replà on trobem el pou de ventilació número 4, de 106m de profunditat.

Tots els pous,  tret del número 5, tenen una boca d’atac de 2x4m i es revestien amb maons per apuntalar-los. A la dreta del camí, al peu d’un marge, hi ha el ‘Polvorí’ , el forat d’entrada d’una mina on es guardava la dinamita utilitzada per a la construcció del túnel. 

El pou 4 es troba sobre un base quadrada de maons que ha perdut bona part de l’arrebossat original, i juntament amb el número 3 van ser els més importants, ja que també van ser utilitzats per a extreure material i aigües gràcies a vagonetes. És per això que trobem restes d’edificacions als voltants d’aquests dos pous, edificis que tenien altes xemeneies amb calderes i màquines a vapor que servien  per alimentar bombes d’aire comprimit. Aquests màquines servien per a fer anar la foradadora Ferroux, una màquina amb sis llances que a raó de 400-500 cops per minut va permetre avançar el forat ella sola 600 m, a raó de 3 m cada dia. La Ferroux només va funcionar en aquest pou, atès que la roca era més dura en aquest tram que no la que es trobava al pou 3, a l’altre costat de la serra.

La situació dels sis pous de ventilació, que els argenterencs anomenen ‘respiraderos’ és:

  • Pou1: (Boca oest): alt. 380m  utm 321005/4555744. Fondària 44m
  • Pou2: alt. 406m  utm 321433/4555819. Fondària 70m
  • Pou3: alt. 466m  utm 322241/4555957. Fondària 129m
  • Pou4: alt. 440m  utm 323477/4556171. Fondària 106m
  • Pou5: alt. 389m  utm 324064/4556272. Fondària 58m. El més petit:1,5x3m (resta 2x4m)
  • Pou6: (Boca est):alt. 341m  utm 324487/4556345. Fondària 38m

A la rodalia del pou es troben restes d’edificis que podrien haver estat de la maquinària necessària per a fer funcionar unes vagonetes que servien tan per treure material del pou com perquè els treballadors entressin i en sortissin.

5,2km  1h45min Los Estrets (504m) (utm 31T 323261 4555980)

Pas entre dues roques on deixem la pista que hem seguit des de L’Argentera per prendre un corriol que s’enfila vessant amunt entre un bosc mixt de pins i alzines. Anem en direcció a Colldejou (pal indicador) a estones amb panoràmiques cap a la nostra dreta als cims rocallosos del Morral del Moster i el Morral Blanc. El camí puja zigzaguejant i passa per la Cova del Cabrer, una petita balma sota una roca de gres vermell. Si ens fixem bé, dalt de la carena podrem veure la Torre de guaita del túnel, una construcció rodona situada entre els molins del parc eòlic.
Panorama_teixeta_01

6,1km  2h10min Portell del Peiró (644m) (utm 31T 322812 4555875)

També conegut com la Divisòria, el coll divideix la Serra de l’Argentera al sud i la Serra del Pradell al nord, tot i que algunes fonts fan aquest separació al Portell de Trucafort, situat més al sud. Dalt del coll trobem un pal indicador dels diferents senders que creuen la collada.  Cap al sud, seguint el GR-7, aniríem fins a Colldejou a través del Coll Roig, i cap a l’est un sender de petit recorregut (PR) baixa fins a la Torre de Fontaubella.

El paisatge durant una estona estarà dominat pel parc eòlic de Trucafort, un parc creat el 1999 que s’escampa en 85 ha al capdamunt de la Serra. Està format per 91 aerogeneradors de dues potències diferents que produeixen en conjunt un total de 80.000 Mwh/any, l’equivalent al consum domèstic de 25.000 famílies.

Anem a la dreta (nord) fins a trobar al cap de 190m (322825, 4556058) una torre de guaita del túnel, una construcció rodona de pedra que va servir com a punt d’observació i direcció de les obres del túnel, mig enrunada quan la vam visitar.

És també en aquesta collada  on el túnel assoleix el màxim calat (gruix de roca sobre el túnel) que és de 317,34m, en el punt aproximat  (322757, 4556029), que és també on es va aconseguir calar el túnel. En va deixar constància de la trobada de les dues boques  una notícia a la ‘La Ilustració Catalana’ publicada el dia 15 d’abril de 1890 (pàg.99). La trobada es va fer a 2.100 m de l’entrada de la boca de l’Argentera i a 1.940m de la del Pradell, tal com estava previst.

Avancem per la carena de la serra entre una brolla de romaní seguint les marques blanques i grogues d’un sender de petit recorregut que va sobre els penya-segats del Cingle Clos i paral·lel a la pista de servei del Parc Eòlic. Deixem enrere el darrer molí a l’alçada de la Punta de la Foradada mentre caminem entre una garriga a tocar de cingle i amb excel·lents vistes dels molins de vent i de la Mola de Colldejou a la nostra esquena.

7,2 km  2h30min Morral Blanc  (704 m) (utm 31T 323283 4556874)

El sender no arriba fins al mateix Morral, però podem apropar-nos al cingle a fi de veure aquest alterós i calcari cim des d’on gaudirem de bones vistes de L’Argentera i de Duesaigües i del Castell d’Escornalbou.

Panorama_teixeta_02

7,7 km  2h40min Cruïlla Barranc dels Abeuradors (699 m) (utm 31T 323384 4557207)

Primera cruïlla d’accés al poble del Pradell (pal indicador), camí que baixa pel Barranc dels Abeuradors fins aquesta població del Priorat. 

El sender és de gran bellesa en aquest tram. Caminem a estones entre pinedes i brolles que a estones ens deixen magnífics paisatges tant de la Serra així com de les muntanyes veïnes d’Escornalbou i Montsant. Baixem un petit grau, des d’on hi ha una magnífica vista de l’Enderrocada, i caminem a tocar de la paret calcària per un tram dominat per un ombrívol alzinar que ens portarà en pocs minuts fins a la collada de l’Enderrocada.

8,4 km  2h55min L’Enderrocada (674 m) (utm 31T 323629 4557803)

Impressionant raconada dominada per l’esfondrament d’aquesta part del cingle de la serra, fenomen geològic que ha estat aprofitat com a pas natural pels habitants dels pobles veïns del Baix Camp i del Priorat. Per aquest punt (pal indicador) un corriol baixa cap a llevant cap a Duesaigües pel Collet de les Cinc, mentre que cap a ponent un sender condueix al Pradell a través del Barranc de Coma Tornera.

Prosseguim la caminada en pujada fins als Enderrocs de la Rovira (727 m) a través d’un tram de serra despullat de vegetació. El camí travessa el Pla del Baró abans d’assolir la cota màxima de la serra.

Panorama_teixeta_05

10,2 km  3h30min Cota màxima (774 m) (utm 31T 324334 4559200)

Estem davant d’un dels pocs casos en què la cota màxima d’una serra sembla no tenir nom. Ni en els mapes de l’ICC ni en els de l’Editorial Piolet apareix cap nom per aquest punt situat just sobre els Colls del Vicari, per on caminarem de tornada a l’estació de Duesaigües. El punt on se situen les antenes donen el nom de Lo Peiró en algunes fonts. Les vistes d’aquest punt són dilatades, arribant a observar bona part de la comarca del Priorat, Baix Camp i Camp de Tarragona.

Envoltem els edificis dels repetidors de telefonia per la dreta seguint les marques de pintura groga. Al poc de caminar per la pista que dóna accés a les antenes, prenem un trencall a la dreta en direcció al Coll de la Teixeta (pal indicador) que baixa força dret entre roques calcàries (compte si està humit) entre un espès alzinar amb teixos.  Després d’un tram on el camí flanqueja entre una petita tartera arribem al Gran Teix, un gran i bonic exemplar d’aquest escàs i protegit arbre. Compte amb els teixos, que són verinosos. Un branquilló a la boca durant una estona ens podria arribar a matar.

Els senyals ens porten cap a l’oest cap al Racó del Grau per anar a trobar la carretera N-420. És més curt abandonar-los per prendre un corriol a la dreta en una marrada a l’esquerra del camí, per baixar per un corriol dret que va sota una línia elèctrica i que ens deixa directament sobre l’antiga carretera a Duesaigües (GR-7).

11,5 km  4h Coll de la Teixeta (535 m) (utm 31T 324020 4560061)

Un viarany que segueix sota la línia elèctrica ens porta a la vella carretera a Duesaigües, ara abandonada i utilitzada només per al sender GR-7. Caminar aquesta carretera que encara conserva les ratlles de pintura mitgeres però mig engolida per la vegetació ens fa pensar que estem enmig d’una pel·lícula apocalíptica.  Avancem arran de paret, on alguns clubs ciclistes han clavat pessebres a la roca, fins a una cruïlla amb pal indicador on agafem l’antiga carrerada que unia els pobles de Porrera i l’Argentera. 

12,8 km  4h20min Colls del Vicari (606 m) (utm 31T 324613 4559121)

També conegut com el coll de la Roca del Poll, d’aquest coll surt un corriol a la dreta (fites) força dret, perdedor i embardissat, que s’enfila cap al capdamunt de la Serra de Pradell, prop de la seva cota màxima.

Continuem per la carrerada en direcció sud sota els cingles de la serra durant 10 minuts més fins a arribar a una corba tancada a la dreta, punt on abandonarem el GR-7 que segueix cap a l’Argentera.

13,5 km  4h35min Corba. Deixem el GR-7 (571 m) (utm 31T 324357 4558591)

Arribem a una primera corba a la dreta molt tancada (la primera des del coll de la Teixeta), punt on abandonarem el GR-7 que veníem seguint.

Podem opcionalment continuar per la carrerada seguint el GR-7 fins a l’Argentera ( 4,7 quilòmetres), des d’on podem prendre de nou el Camí Vell fins a l’estació de Duesaigües. Aquesta opció és 3,1 km més llarga que la proposada.

Continuem ara per un bonic corriol que va entre un bosc típic mediterrani amb pins, arboços, brucs i esbarzers entre altres. Continuem pel sender durant 1.400 metres fins que desemboca al Camí de la Xirivia.

14,4 km  4h55min Font del Gatell. Incorporem a una pista (484 m) (utm 31T 324592 4558192)

Ens incorporem al Camí de la Xirivia, pista d’accés al Mas de la Xirivia, a l’alçada de la Font del Gatell, font envoltada d’una construcció en pedra que trobem a mà dreta del camí mig engolida pels esbarzers. Per l’aspecte que fa quan la visitem, sembla estar seca bona part de l’any. Seguim la pista a la dreta durant 750 metres, camí que flanqueja sense perdre alçada sota l’Enderrocada fins a arribar al coll dels Xiprers.

15,8 km  5h15min Coll dels Xiprers (420 m) (utm 31T 324975 4557622)

Important collada i cruïlla de camins, fàcilment identificable gràcies als enormes xiprers que hi dónen nom. La pista a la dreta puja cap al coll d’en Cabré o dels Crous, mentre que la pista que seguíem ens portaria passant pel Barranc de la Font del Ferro de nou a l’Argentera.

Continuem la ruta agafant el corriol a l’esquerra (est) que baixa un metres fins a desembocar a una esplanada. Seguim a l’esquerra el camí que ens portarà a creuar una línia elèctrica de molt alta tensió provinent d’Ascó i a passar per diversos planots (partides de terreny) com el de la Patrona o del Rabescall.

Aproximadament a la cota 290m, agafem a l’esquerra la bifurcació de pistes. El camí ens portarà a passar sota el Pont Petit, un dels dos ponts monumentals ferroviaris de Duesaigües, i a envoltar el camp de futbol del poble.

17,4 km  5h50min Duesaigües. Barranc d’Ensuela (256 m) (utm 31T 326065 4556949)

De nou a la carretera T-343 de Duesaigües a L’Argentera, girem a la dreta i la seguim durant 740 metres quan trobarem de nou les escales d’accés a l’estació.

Si hem acabat amb temps la caminada, podem retornar a Duesaigües per visitar el Museu de l’Avi, centre que mostra tota mena d’eines que podem trobar en una casa de pagès.  Podeu llegir el llibre PDF sobre el museu. Per concertar visitar contactar a: Montse 659 82 35 86.

18,2 km 6h Estació de Duesaigües-L’Argentera (300 m) (utm 31T 325509 4556791)

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Excursions escollides de la Costa Daurada : 24 itineraris a peu. Antoni Cabré Puig. Ed. Cossetània 2002
  • Revista de Obras Públicas. Any 1890 Núm. 6-24.
  • Llibre de Memòries. Esteve Suñol (1903) pp.91-113
  • Les Rutes del Baró : 19 caminades per la Baronia d’Escornalbou. Jordi Foraster. Editorial Piolet 2013
  • El túnel ferroviari de l’Argentera: article complet a RACO de Josep Suriol, publicat Actes d’Història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol.1 (1)

CARTOGRAFIA

  • Baronia d’Escornalbou. 1.20.000 Editorial Piolet 2011
  • Vall de Cortiella, Serra de Pradell, Puigcerver 1.15.000 Ed. Piolet

WEBGRAFIA TRENS 

EL TEMPS 

HISTÒRIA I PATRIMONI

barra_1200x6FOTOS

barra_1200x6

Anuncis