115. De l’estació de Duesaigües a la del Pradell per la Serra de l’Argentera i la Mola de Colldejou 15,5km

wikiloc

Ruta a Wikiloc

Google earth

Ruta a Google Earth

Fotos

Fotos

Mapa icone

Mapa Ruta

Ruta PDF

360 Mola Colldejou

360 Molla Colldejou

 

 

barra_1200x6INTRODUCCIÓ

Caminada que des de l’estació de Duesaigües-L’Argentera ens portarà a la del Pradell  a través de la Serra de l’Argentera i la Mola de Colldejou, un cim imprescindible de l’excursionisme català i muntanya inclosa en els 100 Cims de la FEEC.

En la Ruta ST110 de Senderisme en tren vam unir aquestes mateixes estacions resseguint el Túnel de l’Argentera, que va sota els nostres peus. Ara, us volem proposar una nova ruta per pujar a la Mola de Colldejou a través d’un itinerari confluent amb la Ruta 110 fins a la Serra de l’Argentera. Des del Portell Peiró seguirem la Serra a través del Parc Eòlic de Trucafort a fi d’anar a buscar la Canal del Batllet de pujada a la Mola. Per baixar utilitzarem la Canal del Mig, que ens portarà directament al poble de la Torre de Fontaubella. Cap de les dues canals presenta dificultats, són corriols drets i rocallosos aptes per a tothom.

La caminada recorre  la Baronia d’Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial del s. XII vinculada a l’arquebisbat de Tarragona i que incloïa els pobles de Colldejou, L’Argentera, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, a més a més del mateix castell monestir d’Escornalbou (veure Ruta ST23).

Durant la travessa també recorrerem una part del túnel de l’Argentera que es va obrir l’any 1890 quan el tren arriba a Falset. De fet el túnel està dividit en dos, el túnel 73 de 4.044m i el fals túnel 72 de 410m (separats per les Dues Boques). Va ser l’enginyer català Eduard Maristany l’encarregat d’obrir-lo, no sense dificultats. En la seva perforació es va trobar un riu subterrani que va necessitar la construcció d’un pont dins del túnel. El rei Alfons XIII li va concedir el títol de Marquès, impulsor també de l’estació de França de Barcelona. No sabríeu pas el nom del carrer on es troba aquesta estació? Durant l’excursió passarem per 5 dels 6 pous de ventilació que foren utilitzats també per extreure material a través de muntacàrregues. L’únic que no visitarem és el número 6, a pocs metres al nord de L’Argentera.

El túnel encara conté més històries. Durant la Guerra Civil dins seu s’amagava un tren hospital de les Brigades Internacionals que guaria els ferits de la Batalla de l’Ebre. Protegit sota les voltes del túnel només sortia de nit a fi d’evitar els bombardejos i perquè els malalts poguessin respirar aire fresc. Una foto de Robert Capa recull el moment que els Brigadistes formen damunt de la boca oest pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938.

 


DADES TÈCNIQUES

  • Sortida:  estació de Duesaigües-L’Argentera Regionals R15 Horari
  • Arribada:  estació del Pradell Regionals R15  Horari
  • Distància: 15,5 km
  • Durada:  5h20min (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   +850 m / -775 m                      
  • Interès:  La Mola de Colldejou, un 100 Cims i el Túnel de l’Argentera
  • Època: Tot l´any. Evitar dies amb vent i de forta calor.
  • Ruta:  Estació de Duesaigües-L’Argentera  – Camí Reial – L’Argentera – Pla dels Pous – Els Estrets – Portal del Peiró –Portell de Trucafort – Parc Eòlic de Trucafort – Coll Roig – Canal del Batllet – Mola de Colldejou – Bassot de la Mola – Canal del Mig – La Torre de Fontaubella – Les Dues Boques – Estació del Pradell
  • Dificultat:   tram rocós d’accés al cim de la Miranda.

         

 

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

La línia R15 (Barcelona-Riba Roja d’Ebre) de Rodalies de Catalunya creua la Serra de l’Argentera a través d’un llarg túnel. La seva proximitat a aquesta serra i a la de Llaberia facilita que puguem fer moltes excursions i travesses aprofitant aquesta línia ferroviària. Podem enllaçar rutes o fer variacions segons el que busquem en cada moment seguint completament o en part alguna d’aquestes rutes:

  • Ruta ST23: Circular al Castell d’Escornalbou des de l’estació de Duesaigües-L’Argentera 8,1km. 
  • Ruta ST67: Travessa entre Duesaigües i Capçanes passant per la Serra de l’Argentera, la Mola de Colldejou i el poble de Llaberia 24km
  • Ruta ST110: Ruta que uneix les estacions de Duesaigües i del Pradell seguint el Túnel de l’Argentera 12km
  • Ruta ST133: Ruta circular per la Serra de l’Argentera-Pradell des de Duesaigües 18,2km


                                      MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA                                                                 RUTA A GOOGLE MAPS

Mapa 115_2

 

 

 

 

 

 

 

                                

                                          PERFIL DE LA RUTA                                                                                      PERFIL DEL TÚNEL

Perfil 115_2

Perfil pous ventilació

(Font Josep Suriol Castellví). Actes d’història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol. 1 (1)

barra_1200x6

DIFICULTAT

Sortida que no presenta cap dificultat tret que sigui un dia ventós, habitual en la zona. En cas que així sigui, la part de la Serra de l’Argentera entre el Portell Peiró i el Coll Roig pot ser impracticable.

L’ascens final a la Mola pot requerir l’ús de les mans, però hi pugen fins i tot gossos. La Canal del Mig és força dreta i pot ser relliscosa amb aigua.

ELS SENDERS

Bona part del camí va per sender marcat i/o abalisat amb marques de pintura.

  1. Estació-Duesaigües-L’Argentera: un cop al Camí Reial seguim marques de pintura groga fins l’Argentera
  2. L’Argentera-Portell Peiró-Mola de Colldejou-Coll de Guix: seguim tota l’estona el GR-7
  3. Mola de Colldejou-Torre de Fontaubella: sender abalisat amb pintura groga.

barra_1200x6

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ITINERARI

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Duesaigües-L’Argentera (300 m) (utm 31T 325509 4556791)

L’estació de tren es troba entre els municipis de Duesaigües i el de l’Argentera, més proper a Duesaigües. Per començar la ruta tenim dues opcions:

  • Opció A (dist. 1500m, 20min)

És l’opció  més curta. Un cop sortim de l’estació, prenem la carretera T-343 a la dreta (oest) durant 1.500 metres fins al centre del poble de l’Argentera, on trobarem un pal indicador del sender GR-7 a la plaça d’Escornalbou.

  • Opció B (dist 3400m, 45min)

És l’opció triada en aquesta sortida. És més llarga que l’anterior i tampoc ens deslliura de caminar 900m per la carretera però és força més bonica i interessant. Transcorre pel camí Reial, sender abalisat amb pintura groga que va pel sud del riu Argentera entre camps de cultiu.

Quan sortim de l’estació, prenem la carretera T-343 a l’esquerra (est). Abans d’entrar al poble cal que ens fixem en el viaducte ferroviari que salva el barranc d’en Seula, pont amb 9 arcades. És un dels dos ponts ferroviaris que hi ha a la rodalia de la població. L’altre pont és el dels Masos, no visible, però força més conegut i distingible a primer cop d’ull del primer per tenir 14 arcades i per tenir els arcs centrals reconstruïts després que durant la Guerra Civil es va bombardejar.

A Duesaigües si tenim temps podem visitar el Museu de l’Avi, centre que mostra tota mena d’eines que podem trobar en una casa de pagès.  Podeu llegir el llibre PDF sobre el museu. Per concertar visitar contactar a: Montse 659 82 35 86.

Només entrar a Duesaigües trobem a la dreta un pal indicador del Camí del Castell d’Escornalbou on trobem les marques blanques i grogues del PR C-28. Anem en direcció a l’Argentera (2,2km) a través de la pista cimentada que passa pels rentadors del poble, força ben conservats. Poc després arribem a una cruïlla marcada amb pal indicador on abandonem el PR.

1,2 km  20min Abandonem el camí a Escornalbou (250 m) (utm 31T 326008 4556698)

Cruïlla amb uns salzes a la dreta amb una passera sobre el barranc de l’Argentera que dóna accés a uns camps de cultiu privats. Aquí abandonem el camí al castell d’Escornalbou, deixant de costat definitivament el PR C-28, per continuar recte paral·lel al torrent en direcció a l’Argentera (1,9km, 40min). El sender, abalisat amb pintura groga, segueix el Camí Reial,  un agradable camí carreter que ressegueix pel marge esquerre el barranc entre camps de cultiu. A mà dreta podrem veure l’edifici de l’estació enmig del bosc i la Serra de Pradell davant nostre.

Les vies del tren s’endinsen sota la serra poc abans d’arribar a l’Argentera, punt on comença el seu trajecte de 4.044m sota la muntanya. El túnel es va començar a perforar el 27 d’octubre de 1883 per part de la ‘Compañia de Ferrocarriles Directos Madrid-Zaragoza-Barcelona’, però problemes financers de la companyia van aturar les obres l’any 1887. Eduard Maristany i Gibert, enginyer de la ‘Compañia de Ferrocarriles Tarragona-Barcelona-Francia’, es va fer càrrec de les obres a partir de l’abril de 1887 fins el març de 1890, quan va aconseguir acabar-lo. El cost total de l’obra va ser de 5.000.000 ptes.

Gràcies a l’experiència obtinguda en la construcció d’aquest túnel, Eduard Maristany va redactar el llibre “El túnel de la Argentera. Tratado de construcción de túneles” una magna obra de 6 volums que es va convertir en tot un referent en el tema i que va arribar a ser traduït a diferents idiomes.

El sender va a parar a la granja de Joan Crusat, a la part baixa de l’Argentera. Entrarem a la població pel carrer dels Bous i Camí Reial.

3,1 km  55min L’Argentera (339 m) (utm 31T 324507 4556093)

L’Argentera és un municipi del Baix Camp de 150 habitants. El seu origen es remunta al s. II-III dC quan els romans van arribar fins aquí per explotar plata i galena, mineral d’on possiblement tindria l’origen el nom de la vila. Des d’aquí veiem clarament al sud el Castell d’Escornalbou encimbellat dalt d’un turó, i que vam visitar a la ruta 23 (no ressenyada). El sender PR C-88 hi puja pel bonic Camí dels Frares.

Un cop dins de l’Argentera seguim el carrer Reial en direcció oest fins a trobar una pista de terra a la sortida del poble (pal indicador). Seguim les marques del GR-7  pujant per una pista a trams cimentada, que remunta el barranc Reial. Caminem entre un bosc de pins amb bones vistes cap als cingles de la Serra de l’Argentera i al castell d’Escornalbou, al sud.

Després de 400m d’agafar la pista, surt un corriol imperceptible (utm 324075, 4556182) a la dreta del camí. Un viarany emboscat i perdedor condueix en 2-3 minuts fins al pou de ventilació número 5, de 58m de fondària. Durant l’excavació del túnel, Maristany es va anar trobant diferents tipus de roca als quals va anar adaptant el sistema de perforació més adient a cada roca. Així, del Pradell a l’Argentera va trobar 1210m de calcària tova, 315m d’arenassa vermella, 330m d’esquistos i 2.185m de granit dur, material que correspon a aquesta part de la serra. Una vintena de metres a l’est del pou hi ha el granit que es va extreure per aquest pou.

Serra de l'Argentera

Pujant al Portell del Peiró

Deixem a mà dreta la barraca enrunada del Ros i enfilem la pujada al pla dels Pous a través d’un tram on el camí fa unes ziga-zagues que salven un bon desnivell. Podem fer drecera si poc després de la barraca agafem un tirany que s’enfila per la muntanya de material que es va extreure del pou de ventilació 4, situat al pla dels Pous.

4,5 km  1h20min Pla dels Pous (435 m) (utm 31T 323491 4556155)

Assolim un replà on trobem el pou de ventilació número 4, de 106m de profunditat. Tots els pous,  tret del número 5, tenen una boca d’atac de 2x4m i es revestien amb maons per apuntalar-los.

El pou 4 es troba sobre un base quadrada de maons que ha perdut bona part de l’arrebossat original, i juntament amb el número 3 van ser els més importants, ja que també van ser utilitzats per a extreure material i aigües gràcies a vagonetes. És per això que trobem restes d’edificacions als voltants d’aquests dos pous, edificis que tenien altes xemeneies amb calderes i màquines a vapor que servien  per alimentar, entre d’altres, bombes d’aire comprimit per a fer anar la foradadora Ferroux, una màquina amb sis llances que a raó de 400-500 cops per minut va permetre avançar el forat ella sola 600 m, a raó de 3 m cada dia. La Ferroux només va funcionar en aquest pou, atès que la roca era més dura en aquest tram que no la que es trobava al pou 3, a l’altre costat de la serra.

Un dels problemes amb els quals es va haver d’enfrontar Eduard Maristany en construir el túnel va ser l’augment de temperatura que provoca la fondària. Amb la referència del túnel de Saint-Gotard de Suïssa, on van morir diversos treballadors per aquesta causa, l’enginyer català va concebre sis pous que connectarien el túnel amb l’exterior. A més a més de ventilar l’interior (les temperatures van rondar entre els 16-24º), els pous 4 i 5 també van servir per atacar el túnel cap a les boques i extreure aigües i material.

La situació dels sis pous de ventilació (waypoints) és:

Pou1: (Boca oest): alt. 380m  utm 321005/4555744. Fondària 44m

Pou2: alt. 406m  utm 321433/4555819. Fondària 70m

Pou3: alt. 466m  utm 322241/4555957. Fondària 129m

Pou4: alt. 440m  utm 323477/4556171. Fondària 106m

Pou5: alt. 389m  utm 324064/4556272. Fondària 58m. El més petit:1,5x3m (resta 2x4m)

Pou6: (Boca est):alt. 341m  utm 324487/4556345. Fondària 38m

Per extreure el material dels pous es feien servir unes vagonetes que funcionaven amb un sistema de politges accionades per màquines a vapor, que també servien per pujar i baixar els treballadors. A la rodalia del pou es troben restes d’edificacions que podrien haver albergat la maquinària necessària per a fer funcionar les vagonetes.

5,2 km  1h45min Los Estrets (504 m) (utm 31T 323261 4555980)

Pas entre dues roques on deixem la pista que hem seguit des de L’Argentera per prendre un corriol que s’enfila vessant amunt entre un bosc mixt de pins i alzines. Anem en direcció a Colldejou (pal indicador) a estones amb panoràmiques cap a la nostra dreta als cims rocallosos del Morral del Moster i el Morral Blanc. El camí puja zigzaguejant i passa per la Cova del Cabrer, una petita balma sota una roca de gres vermell. Si ens fixem bé, dalt de la carena podrem veure la Torre de guaita del túnel, una construcció rodona situada entre els molins del parc eòlic.

Serra de l'Argentera. Baixant cap al Pradell

Serra de l’Argentera. Baixant cap al Pradell

6,1 km  2h10min Portell del Peiró (644 m) (utm 31T 322812 4555875)

Punt més alt del recorregut, també conegut com la Divisòria on trobem un pal indicador dels diferents senders que creuen l’ampla collada. Cap al sud, seguint el GR-7, aniríem fins a Colldejou a través del Coll Roig, i cap al nord, resseguint la carena de la serra del Pradell arribaríem al coll de la Teixeta, on tornaríem a enllaçar amb el GR-7.

Prop del portell en un punt situat 190m al nord (322825, 4556058) es troba la Torre de guaita del Túnel, una construcció rodona de pedra utilitzada ara per caçadors. És també en aquesta collada  on el túnel assoleix el màxim calat (gruix de roca sobre el túnel) que és de 317,34m en aquest punt. Coincideix també que sota els nostres peus (en el punt aproximat utm 322757, 4556029) és on es va aconseguir calar el túnel. En va deixar constància del trobament de les dues boques  una notícia a la ‘La Ilustració Catalana’ publicada el dia 15 d’abril de 1890 (pàg.99). La trobada es va fer a 2100m de l’entrada de la boca de l’Argentera i a 1940m de la del Pradell, tal com estava previst.

El GR-7 que seguíem gira al sud cap al coll Roig a través del Parc Eòlic de Trucafort. El parc està format per 91 aerogeneradors de dues potències diferents que produeixen en conjunt un total de 80.000 Mwh/any, l’equivalent al consum domèstic de 25.000 famílies. 

Collada on assolirem la carena de la Serra de l’Argentera. El paisatge a partir d’aquí i fins al coll Roig estarà dominat pel parc eòlic de Trucafort, un parc creat el 1999 que s’escampa en 85 ha al capdamunt de la Serra de l’Argentera, frontera entre el Baix Camp i el Priorat. Està format per 91 aerogeneradors de dues potències diferents que produeixen en conjunt un total de 80.000 Mwh/any, l’equivalent al consum domèstic de 25.000 famílies. En veure aquest paisatge malmès pels molins de vent, sempre ens preguntem si no hi havia cap més alternativa que destruir el poc que queda sense alterar  el nostre país, les muntanyes, en benefici del medi ambient.

El tram de recorregut a través del parc és confús, tot i que seguirem sempre el GR-7, tret del darrer tram de baixada al coll Roig, que ho farem a través d’un dret corriol que surt des del darrer aerogenerador.

Situats al coll girem a la dreta (sud) per seguir per un corriol que va entre una garriga. Caminem 300m per la pista del parc eòlic fins passat el quart molí quan prendrem un senderó a l’esquerra que va paral·lel a la pista. Seguim pel corriol durant 290m per atènyer el portell de Trucafort, coll poc evident des d’on es pot baixar de nou a Los Estrets. El corriol continua en direcció sud entre molins de vents i amb bones vistes de la Mola de Colldejou al front. En arribar al darrer grup de quatre aerogeneradors, podem seguir el corriol paral·lel a la pista que baixa fins a la carretera o anar tot drets a través d´un senderó poc marcat que baixa directament al coll Roig.

9,1 km  3h Coll Roig (559 m) (utm 31T 322285 4553798)

Seguim la carretera en direcció a la Torre de Fontaubella (dreta) durant un minut. Agafem el camí que surt en pujada  a l’esquerra tot seguint les marques del GR-7 (pal indicador) fins a la bifurcació del camí de pujada a la Mola de Colldejou.

9,2 km  3h05 Bifurcació GR-7.3 pujada a la Mola (602 m) (utm 31T 322147 4553508)

Trencall ben marcat per dos pals indicadors entre el GR-7 que es dirigeix al poble de Colldejou i la seva variant GR7.3 que puja vers la Mola per trobar-se de nou al coll de Guix. Agafem la variant que puja a través de la canal del Batllet per un camí que està ben fressat i  marcat en tot moment pels senyals blancs i vermells de GR. En alguns punts el sender és tant dret que haurem d’ajudar-nos lleugerament de les mans per a seguir pujant, però mai amb cap dificultat tècnica.

10,8 km  3h45min Mola de Colldejou (921 m) (utm 31T 321491 4552856)

En contrast amb els cingles que l’envolten, el cim de la Mola és un enorme altiplà calcari inclinat en el sentit est-oest amb la seva pròpia carena de turons (la serreta dels Coscolls), les seves planes utilitzades per a pastures i les seves basses per abeurar el bestiar. El punt cimer es troba al vessant de llevant, on es troben les ruïnes d’una torre de guaita, de planta circular, construïda durant les guerres carlines del s. XIX i utilitzada com a torre de telegrafia òptica.

Deixem el cim per anar cap a llevant per un corriol poc marcat. Passem a tocar del Bassot de la Mola (una bassa que recull les aigües de pluja) per anar a buscar les marques blanques i vermelles del GR-7.3 que baixen des del Portell de les Processons i de la Móra fins al coll de Guix. Davant nostre veiem el cim de la miranda de Llaberia, amb la bola del radar al seu cim. Si ens fixem bé, a la carena de la serra veurem la Foradada, un pont natural de roca que ha esdevingut un símbol d’aquestes muntanyes.

11,7 km 4h05min Inici Canal del Mig (842 m)  (utm 31T 320688 4552992)

La Canal del Mig és la part més dura de l’ascensió. No presenta cap dificultat tècnica tret de ser un tram molt dret que va entre els grans blocs caiguts de la canal i que ens obligarà en algun punt a utilitzar les mans per a mantenir l’equilibri o per ajudar-nos en la progressió.

Un cop dalt del  grau que supera el Cingle del Motarro, anem a l’esquerra (est) seguint un camí fressat que es va endinsant de mica en mica en l’enorme planúria cimera de la Mola. Caminant per aquest ampli espai calcari podríem pensar que som al Pirineu, més encara si tenim la sort de veure alguna cabra hispànica, que si bé rara, ha fet alguna aparició en l’espai de la Serra de Llaberia. El corriol passa per una  barraca on es pot fer bivac, i poc després pel Bassot de la Mola (una bassa que recull les aigües de pluja), punt on trobarem marques blanques i vermelles del GR-7.3, senyals que seguirem cap a l’est fins a l’ample cim de la Mola.

11,8 km 4h10min Final Canal del Mig (776 m)  (utm 31T 320701 4553058)

Deixem enrere uns camps d’oliveres i una bassa fins a arribar a la carretera T-322 entre La Torre de Fontaubella i Colldejou, que creuarem dos cops. A partir d’aquí el corriol puja cada cop més dret, emboscat entre alzines i roures, pujant a estones entre roques o per alguna petita tartera que baixa de la canal del Mig.

13,9 km 4h50min La Torre de Fontaubella (367 m)  (utm 31T 320715 4554765)

Municipi del Priorat de  127 habitants situat a la confluència de diferents barrancs. Disposa d’una zona d’acampada amb fogons, taules, lavabos i aparcament. El preu del servei és de 2€ per persona que es paguen a l’Ajuntament. Per utilitzar els lavabos i disposar de llenya, podeu trucar al telèfon 629 43 87 48.

Davant de l’església neoclàssica de Santa Maria trobarem un bar. De la plaça de l’ajuntament seguim l’indicador que ens marca la pujada cap a la Mola de Colldejou a través del carrer dels Horts, un vial cimentat que passa a tocar de la zona de lleure de La Plana.

Si agafem la carretera TV-3223 a l’est durant 270m, veurem a mà dreta la gran esplanada de  l’Hospital de Sang, una planúria situada sobre el sostre del fals túnel de 410m que s’inicia a les Dues Boques, punt on acaba l’històric Túnel de l’Argentera, de 4.044m.

La Torre de Fontaubella amb la Mola de Colldejou al fons

La Torre de Fontaubella amb la Mola de Colldejou al fons

15 km  5h10min Les Dues Boques (363 m) (utm 31T 320775 4555710)

Al final de la recta, quan la carretera gira al sud per anar cap a La Torre de Fontaubella surt el camí que puja a les Casetes de l’Estació, uns edificis fets per a la construcció del Túnel que van albergar maquinària i  un hospital.

Si seguim la pista una quarantena de metres amunt, fora del camí a la dreta veurem les Dues Boques, un forat protegit amb tanques metàl·liques on es troben la sortida del Túnel de l’Argentera (túnel  43) i l’entrada del fals Túnel 44. El fals túnel es va construir com a mur de contenció per les constants esllavissades que patia aquest tram d’obra, fet en terrenys poc estables.

Sota el sostre d’aquest túnel, de doble via, hi ha estar estacionat durant la Batalla de l’Ebre (1938) el tren hospital número 20, tren que tenia diversos vagons lliteres i un de quiròfan. Tot i portar pintades les creus vermelles pintades al seu sostre, els trens hospitals eren un objectiu de l’aviació nacional, així que  s’havien d’amagar dins els túnels. Al Pradell, el tren només sortia de nit, quan s’aparcava a l’estació per donar pas a altres trens i perquè els ferits i malalts respiressin aire fresc. Van funcionar com a hospitals estables de primera línia fins que es van fer hospitals de divisió prop de la línia de guerra. Molts ferits del que van  morir aquí van ser enterrats al cementiri de la Torre de Fontaubella, i molts altres en fosses comunes prop del Mas d’en Rafael, a tocar de l’estació en direcció al poble del Pradell. 

L’esplanada va quedar immortalitzada per una foto de Robert Capa, on es veuen les Brigades Internacionals formades. La data  de la foto és incerta, però es creu que es va fer pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938, dia en què es van reunir a L’Espluga de Francolí 2.000 brigadistes per escoltar el president de la república, Juan Negrín. En aquest famós discurs, el president, a més a més de valorar la seva tasca, els brigadistes van sentir la promesa de rebre la nacionalitat espanyola (llegir discurs complet). 

Un cop a la carretera TV-3223 la seguim recte (oest) durant 210m fins a trobar una esplanada a l’esquerra de la carretera, l’Hospital de Sang.

15,3 km  5h15min Hospital de Sang (363 m) (utm 31T 320535 4555731)

Som en una esplanada immortalitzada per una foto de Robert Capa,  on es veuen les Brigades Internacionals formant.

La foto va ser feta sobre el fals túnel ferroviari número 44 de 410m que va de les Dues Boques a l’estació del Pradell. La data  de la foto és incerta, però es creu que es va fer pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938, quan 2.000 brigadistes es reunien a L’Espluga de Francolí per escoltar el president de la república, Juan Negrín, en un discurs de comiat on els va prometre la nacionalitat espanyola (llegir discurs complet).

El 25 de juliol de 1938 s’iniciava una de les batalles més cruentes i decisòries de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. La línia de tren entre Reus i Móra va ser estratègica per al trasllat tant de tropes com de materials, però també per a l’ evacuació de ferits i malalts de la batalla. Es van muntar dos punts d’evacuació del XV Cos d’Exèrcit, un a l’estació dels Guiamets, més proper a la línia de foc i un segon a la del Pradell-Torre de Fontaubella. En aquestes estacions, amb túnels propers, es van instal·lar trens hospital. Als Guiamets s’instal·là el tren número 12 (després de passar pel Pradell), i al Pradell el número 20, el més complert, amb vagó quiròfan.

Tot i portar pintades les creus vermelles pintades al seu sostre, els trens hospitals eren un objectiu de l’aviació nacional, així que  s’havien d’amagar dins els túnels. Al Pradell, el tren només sortia de nit, quan s’aparcava a l’estació per donar pas a altres trens i perquè els ferits i malalts respiressin aire fresc. Van funcionar com a hospitals estables de primera línia fins que es van fer hospitals de divisió prop de la línia de guerra. Molts ferits del que van  morir aquí van ser enterrats al cementiri de la Torre de Fontaubella, i molts altres en fosses comunes prop del Mas d’en Rafael, a tocar de l’estació en direcció al poble del Pradell.

15,5 km  5h20min Estació del Pradell (350 m) (utm 31T 320255 4555770)

L’estació no té cap servei i només disposa d’una petita marquesina on seure. La Torre de Fontaubella es troba només a 1,5km seguint la carretera T-3223, on trobarem un bar davant l’esglèsia.

El poble disposa d’una zona d’acampada amb fogons, taules, lavabos i aparcament. El preu del servei és de 2€ (2105) per persona que es paguen a l’ajuntament. Per utilitzar els lavabos i disposar de llenya, podeu trucar al telèfon 629 43 87 48.

Panorama03

La Torre de Fontaubella amb la Mola de Colldejou al fons

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Revista de Obras Públicas. Any 1890 Núm. 6-24.
  • Llibre de Memòries. Esteve Suñol (1903) pp.91-113
  • Les Rutes del Baró : 19 caminades per la Baronia d’Escornalbou. Jordi Foraster. Editorial Piolet 2013
  • El túnel ferroviari de l’Argentera: article complet a RACO de Josep Suriol, publicat Actes d’Història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol.1 (1)

CARTOGRAFIA

  • Baronia d’Escornalbou. 1.20.000 Editorial Piolet 2011

WEBGRAFIA TRENS 

EL TEMPS 

HISTÒRIA I PATRIMONI

barra_1200x6FOTOS

barra_1200x6

Anuncis

2 responses to “115. De l’estació de Duesaigües a la del Pradell per la Serra de l’Argentera i la Mola de Colldejou 15,5km

  1. Retroenllaç: 115. De Duesaigües a l’estació del Pradell per la Mola de Colldejou (100cims) 15,5km | SENDERISME EN TREN: excursions, travesses i trens

  2. Retroenllaç: EL TÚNEL DE L’ARGENTERA: UN REPÀS HISTÒRIC | SENDERISME EN TREN: excursions, travesses i trens

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s