177. Travessa entre Ripoll i Ribes de Freser per St. Amand i el Taga pel Camí de Vidabona

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Ripoll (R)
Estació d’arribada: Ribes de Freser (R)
Distància/durada: 25,1km / 1-2 dies
Desnivell: +1.750 m / -1-525 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Prenent com a base les travesses realitzades a Senderisme en tren Ruta ST22 Campdevànol-Taga-Ribes i la Ruta ST176 Ripoll-Taga-Ribes de Freser, hem dissenyat aquesta travessa entre les estacions de Ripoll i Ribes de Freser que us portarà per un camí carener fins als cims de Sant Amand i del Taga. És una travessada molt exigent amb més de 1.700 m de desnivell positiu, però de gran bellesa i plena de simbologies i de llegendes lligades al Comte Arnau. Escriptors com Àngel Guimerà, Joan Maragall, Josep Maria de Segarra, Víctor Balaguer, Nicolau Maria Rubió i Balaguer, Joan Brossa o Jacint Verdaguer, entre d’altres, han escrit sobre la que sigui potser una de les figures llegendàries més importants de casa nostra.

Interès: El camí carener fins al cim de Sant Amand, així com la visita de les ruïnes del Santuari de Vidabona.
Època: El Taga pot estar nevat durant l’hivern
Dificultat: Grans desnivells i distància fan la ruta molt dura per fer-la en una jornada. L’excursió no té dificultat tècnica i és de fàcil orientació.

Fins al cim de la muntanya de Sant Amand seguirem el Camí de Vidabona, un brancal senyalitzat d’El Camí, el sender dels Països Catalans. El Camí de Vidabona és un itinerari simbòlic i iniciàtic que ha de conduir a la plenitud (Vidabona) personal (veure més avall).

D’especial interès és el corriol carener que seguirem pràcticament tot el recorregut des de Ripoll fins al Santuari de Vidabona i al cim de Sant Amand, un sender que recorre diferents serrats traspassant petites collades a través d’esplèndides fagedes i rouredes plenes de boix. Malgrat ser un camí enlairat, els espesos boscos per on discorre no ens deixaran gaudir plenament del paisatge.

La caminada també us portarà a conèixer diferents elements patrimonials que ben bé mereixen una aturada per visitar-los. De pujada passarem per davant de Santa Maria de Ripoll i la seva famosa portalada, per l’ermita de Sant Roc i per les ruïnes de Santa Maria de Vidabona, una antiga parròquia d’estil romànic ara abandonada.

La travessa es pot fer en una única i llarga jornada. Però si voleu gaudir del paisatge i del patrimoni que visita la ruta, millor fer-la en dues tot aprofitant el refugi lliure de Sant Jordi, a tocar del Coll de Jou, per a passar la nit. En cas que es vulgui fer la travessa en dos dies, la caminada la podem dividir en les etapes:

1a etapa: Ripoll-Refugi Sant Jordi (coll de Jou): 15,2 km +1.400 m -520m
2a etapa: Refugi Sant Jordi-Taga-Ribes de Freser: 10 km +460 m -1.140m

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Des del cim de Sant Amand podeu enllaçar la caminada amb la Ruta ST22 entre Campdevànol i Ribes per St. Amand i el Taga fins a Ribes de Freser, creant una fantàstica travessa d’un o dos dies (refugi lliure de Sant Jordi). La mateixa ruta ens permet la variant de baixar a Campdevànol seguint íntegrament el GR-3.
La Ruta ST54 uneix també les poblacions de Ripoll i Campdevànol però pel Collet de l’Aurò i els Gorgs de la Cabana, una ruta de 18,5 km i de +520m de desnivell).
Podem arribar a Ripoll per la Ruta ST62 una travessa entre La Farga de Bebié i Ripoll que passa per Sant Moi i Les Terrades seguint el GR-151 de 15,9 km (+590m / -560m).
La Ruta ST71 és una ruta circular que des de Ribes de Freser recorre la vall de Ribes fins a Queralbs a través de diferents poblacions de la vall.
Podem allargar la travessa un dia més amb la Ruta ST75, que sortint de Ribes de Freser puja a Campelles abans de dirigir-se fins a Planoles a través del Camí de la Sois.
Podem allargar la travessa també des de Ribes amb La Ruta ST85 amb la que podrem pujar fins al cim de Costa Pubilla (Montgrony) abans d’acabar la travessa a Planoles.
Ruta ST87travessa entreCampdevànol i Ribes de Freser passant per Sant Pere d’Aüira i les poblacions del Baell i Campelles. 18,3km (+985m / -780m)
La travessa Ruta ST176 entre Ripoll i Campdevànol segueix el mateix recorregut fins al cim de Sant Amand. Aquesta ruta, enlloc de continuar cap al Taga, baixa cap a Campdevànol seguint en part el GR-3.

MAPA TOPOGRÀFIC DE LA RUTA / TRACK A WIKILOC

EL CAMÍ DE VIDABONA

Des de Ripoll i fins al mateix cim de Sant Amand seguirem en tot moment el Camí de Vidabona, un brancal (ampliació) del Camí, el sender dels Països Catalans. El mateix Camí ens defineix aquest sender iniciàtic:

“El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra Conivella, fagedes i rieres, geologia…) i destacats elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, monestir de Ripoll…). Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud en base a mites nacionals i universals de Lluís M. Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a elements geogràfics (vegeu l’esquema). El Camí es pot completar amb una etapa més fins a Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits).”

El sender està molt lligat a la figura de Lluís Maria Xirinacs, sacerdot, filòsof i polític nascut a Barcelona. Xirinacs va ser un dels impulsors de l’Assemblea Catalana i va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60. El 1968, comparegué davant un consell de guerra acusat de ser l’inspirador del Front d’Alliberament de Catalunya i participà en diverses vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el procés de Burgos. Des del 25 de desembre de 1975 s’estigué fent guàrdia 12 hores cada dia davant la presó Model en una campanya per a demanar l’amnistia total dels presos fins que s’aprovaren les mesures d’amnistia de 1977. Va ser candidat el 1975 al premi Nobel de la Pau. L’any 2005 va tornar a entrar a La Model per unes declaracions fetes el 2002 al Fossar de les Moreres on es declarava amic d’ETA.

El 6 d’agost de 2007, dia del seu 75è aniversari, Xirinacs se n’anà cap a Can Pegot, sota la muntanya de Sant Amand, indret on va voler passar els seus últims dies. Va ser trobat mort en els boscos propers uns dies després. L’autòpsia revelà que Xirinacs s’havia deixat morir per inanició. Ens aquests plans es va col·locar l’any 2007 un monòlit en record seu, punt on cada any la Fundació Xirinacs celebra diferents aplecs.

ELS SENDERS

Durant la llarga travessa seguirem o creuarem diferents senders, que de forma principal serà el Camí de Vidabona des de Ripoll, fins al cim de Sant Amand.

Camí de Vidabona (El Camí): brancal del Camí, sender que recorre tots els Països Catalans. Seguirem les seves marques grogues i pals indicadors des de Ripoll fins al mateix cim de Sant Amand.
SL C-11: sender circular de petit recorregut amb sortida i arribada a Ripoll. El seguirem des de Ripoll fins a la Collada de Baubs.
GR-3 sender de gran recorregut que transcorre per la Catalunya interior. El seguirem en diferents trams, tant de pujada a Sant Amand com de baixada a Campdevànol.
A Ripoll en algun punt podrem veure senyals dels GR-151 i GR-1, tot i que no els seguirem en cap moment.
Itinerànnia: durant tot el camí anirem trobant a les cruïlles de la ruta els característics pals grocs (i senyals de pintura groga) d’Itinerànnia. No són senders homologats, però sí formen part d’una gran xarxa de camins ben senyalitzats amb pintura i indicadors verticals a gairebé totes les cruïlles.
PR C-190 des del Taga seguirem completament aquest sender que recorre la Serra Cavallera des de Camprodon fins a Ribes de Freser.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Ripoll (680 m) (gps 31T 433612 4671866)

L´estació de Ripoll es va inaugurar l´any 1880 quan es va inaugurar el tram Sant Quirze de Besora-Ripoll, i ho va fer per connectar amb la línia Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, tancada als anys 80 i ara reconvertida en via verda.

L’estació es troba en un petit parc on hi ha exposada una locomotora de la sèrie 1000 (exactament la 1006) com a monument. Les locomotores de la sèrie 1000 (se’n van fer set) van ser construïdes el 1927 per donar només servei a la línia Ripoll-Puigcerdà quan aquesta (inaugurada el 1922) es va electrificar alhora que es feia arribar fins a La Tor de Querol. Els trens que venien de Barcelona canviaven de màquina en aquesta estació i durant els 15 minuts que durava l´operació l’estació era un bullici de gent que aprofitava l´estona per estirar les cames o fer un cafè. A la nostra dreta tenim un antic edifici d’estil neoromànic actualment en desús.

Podem creuar les vies pel pas inferior per anar a agafar un passeig que va a tocar del riu Ter amunt. Creuarem el riu a través d’una passarel·la de ferro que dóna accés a l’Espai Públic Teatre la Lira, una obra de l’estudi d’arquitectura Aranda, Pigem y Vilalta (RCR Arquitectes), guanyadors del premi Pritzker d’Arquitectura 2017 amb obres com aquesta, entre d’altres.

0,8 km 5 min Santa Maria de Ripoll (690 m) (gps 31T 433110 4672413)

Les marques grogues del Camí ens conduiran des de la plaça de l’Abat Oliva pel Raval de Sant Pere fins a l’avinguda del Comte Guifré, punt on també trobarem les marques blanques i verdes del SL C-11, sender local circular que seguirem fins a Sant Roc i el coll de Baubs.

2,7 km 45 min Sant Roc (910 m) (gps 31T 432939 4673731)

Petita ermita situada prop del cim del turó del mateix nom, enmig d’un prat herbós i prop de la masia de l’homònima.

Sant Roc nasqué a la població de Montpeller l’any 1295. Després de despullar-se de tots els béns ingressà a l’ordre dels franciscans. Es comença a venerar a casa nostra a partir dels episodis de pesta del s. XVI. La festa de Sant Roc se celebra el dia 16 d’agost i, a més de ser tingut com el principal advocat contra la pesta i les malalties contagioses, és també el patró dels pelegrins. La seva figura sempre va lligada a un gos, fins al punt de dir-se que “un i un són dos, Sant Roc i el gos”.

El sender envolta entre prats i basses el turó per llevant, traspassant per una petita collada (909 m) entre els turons de Sant Roc (934 m) i Comallevosa (938 m). Un camí ample ens deixarà al collet de Baubs.

3,5 km 1h Collet de Baubs (839 m) (gps 31T 433338 4674383)

Ampla collada indicada amb pals indicadors. A mà dreta s’incorpora la pista procedent de Comallevosa. En aquest coll abandonem el SL C-11 que veníem seguint des de Ripoll i que es dirigeix cap al riu Freser en direcció oest. Cal continuar l’excursió agafant el corriol que segueix el clar indicador groc del C.E. de Ripoll en direcció a Saltor-Vidabona (nord) entre un bosc de pi roig i boix.

4,1 km 1h05min Bifurcació El Camí (860 m) (gps 31T 433638 4674859)

Atenció en aquest indret atès que el Camí es bifurca. Si seguim l’opció de l’esquerra el sender ens portarà fins al torrent de Moiols, el Gorg de l’Olla i les cases de Moiols abans de pujar fins al collet de Graus. Hem de continuar recte, en direcció a Bruguera (per Sta. Maria de Vidabona) seguint el corriol que careneja entre una pineda de pi roig i boix tot traspassant petites i inapreciables collades com la Collada Fonda i el Collet de l’Ós i des d’on amb sort, podrem observar la serra de Montgrony i muntanyes veïnes.

8,3 km 2h15min Les Saleres (1.246 m) (gps 31T 435369 4677604)

Assolim l’àmplia i clara collada de les Saleres de Vidabona (pal indicador), punt on ens trobem amb el GR-3 que ve de Sant Joan de les Abadesses i que seguirem només fins poc després de Santa Maria de Vidabona.

8,6 km 2h20min Santa Maria de Vidabona (1.300 m) (gps 31T 435370 4677829)

El Camí ens portà ràpidament fins a les ruïnes de Santa Maria de Vidabona, monestir en estat ruïnós i mig colgat per la vegetació.

Es tracta d’un edifici romànic d’una sola nau amb absis i volta apuntada. La nou de l’absis està separada per un arc triomfal. Tant l’exterior com l’interior són de carreus ben treballats. L’interior es troba enguixat. La porta d’accés, amb arc de mig punt, s’obre cap a migdia. La volta es cobria amb llosses de llicorella.

Al cantó de ponent, vers el segle XVIII es construí el cor. L’absis allotja el cambril de la Mare de Déu, també de la mateixa època. A la façana de ponent es troba afegit un edifici (rectoria) en ruïnes.

De Vidabona, igual que de Saltor, es parla ja el 1004, quan era propietat de Ripoll. Al segle XVI passa a ésser sufragània de la parròquia de Sant Julià de Saltor, fins que al segle XVIII esdevé Santuari Marià. Fins al 1936 estava obert al culte, i tenia un aplec molt conegut. Restà abandonat després de 1939 i s’enrunà la seva volta i façana sud el 1969 (Font Patrimoni Generalitat)

CAMÍ DE VIDABONA

Pels qui feu el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, ens trobem en la 4a etapa: LA PLENITUD, la Vidabona. De retorn al món, un cop deslliurats de les cadenes dels aferraments personals (ascètica), inspirats per la consciència plena assolida en la fusió amb l’Amat (mística), i un cop rebuda la crida vital de cadascú, brolla la professió de la consciència plena adquirida i l’acció compromesa amb el món segons cada vocació, com a individus en la nostra societat, i com a nació en el món.
Aquest lliurament total, aquest jugar fort les cartes que li hagin tocat a cadascú, regala la plenitud: el convit permanent, la Vidabona. És il·lustratiu que la Mare de Déu de Vidabona fos advocada pels captius, que hi ofrenaven les seves cadenes un cop alliberats.
El viatge conclou a Ripoll, que representa la tornada a casa, a la societat, al punt de partida, amb el cicle acomplert. A Ripoll hi trobem el sepulcre de Guifré el Pilós: el seu mite de fundació de la nació catalana ens suggereix que, cada dia, amb l’entrega plena (representada per la sang), fundem la nació.

“Si el gra de blat, caient a terra, no mor, no dóna fruit”.

Cal aquí diferenciar entre plenitud (l’estat espiritual profund que sentim en donar els fruits a la vida, mercès a la pròpia entrega en cada moment, i que en alguns casos pot esdevenir plaent i en d’altres fins i tot terrible), i felicitat (aquell estat plaent de benestar interior, gairebé magmàtic, normalment transitori).

El Camí de Vidabona es pot enllaçar amb el Camí de Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) i Montgrony (mite de l’alletament perquè no falti l’aliment als fruits vocacionals).

Aquest procés en espiral cap a la plenitud, com veiem a l’esquema complet d’en Xirinacs, consta de 3 voltes: la 1a com a individus; la 2a com a nació; i la 3a com a Univers. Segons la tradició, només quan tots els individus i nacions de la Terra acomplim el procés, assolirem la plenitud universal com a Humanitat amb la Natura i amb l’Univers sencer, lliurats com un sol ésser ple de tota la diversitat que conté.
Font: plafó El Camí Sta. Maria de Vidabona

9,1 km 2h25min Deixem GR-3 (860 m) (gps 31T 435428 4678269)

Un altre punt on cal estar atents. Després de passar pel Pas dels Maquis (un pas entre roques) i d’algun exemplar de faig considerable, abandonem el GR-3 que segueix a mà esquerra en direcció a Saltor. Prenem a mà dreta un trencall no gaire clar (cal buscar i seguir les marques grogues del Camí) que ens portarà en escassos 50 metres fins al Pla de Toro. Fins a Cal Pegot el camí travessa una excepcional fageda amb arbres monumentals a tocar del camí.

10,3 km 2h50min Cal Pegot (680 m) (gps 31T 435749 4678713)

Assolim les restes de l’antic mas de Cal Pegot, cobert de boix i del qual només en resten els fonaments. El camí s’enfila uns metres sobre la casa per anar a buscar un camí una mica confús pels diferents camins fets pel bestiar i que ens durà cap a llevant fins als Plans del Pegot.

10,9 km 3h Plans del Pegot. Monòlit Xirinacs (1.420 m) (gps 31T 436102 4678930)

La pista que ve del Coll de Jou separa els Plans del Pegot del Pla de la Tuta, on trobarem un plafó explicatiu de la simbologia del Camí de Vidabona d’aquest indret.

Al centre dels Plans del Pegot es troba un monòlit esculpit amb una «X» i un accent tancat obra de Jaume Rodri i que es va inaugurar el dia de Sant Joan de 2008. Aquest indret va ser l’escollit per Lluís Maria Xirinacs per lliurar la seva vida i on cada Sant Joan es celebra un aplec on es fa una ofrena floral al monument, es canta i es llegeixen poesies.

Aquest punt és el centre del 8 del Camí de Vidabona, on l’itinerari dibuixa una X sobre la terra. Ens trobem al pla de cal Pegot. En aquest indret hi va morir en Lluís Maria Xirinacs el 6 d’agost del 2007, dia en què feia 75 anys, segons tenia planificat des de feia anys. Va venir a ofrenar la seva vida en aquest bell indret on, segons deia, es va coure la nostra llengua i nació, en un acte del més alt nivell espiritual i en el moment de més plenitud de la seva vida:

Ofereixo el do més preuat, que és la meva vida, per l’alliberament del meu poble, per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra.

Cap a ponent hi veiem el Collet del Vent. Al sud, el perfil de Montserrat i, al pla verd del sud-oest, s’hi amaga el Santuari de Sta. Maria de Vidabona –segons en Xirinacs, mite de la plenitud nacional, la terra promesa catalana. Al nord, la Serra de Sant Amand, mite de l’Amic de Ramon Llull.

CAMÍ DE VIDABONA

Pels que feu el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, aquest punt té doble significat, car el Camí s’hi troba dues vegades:
Com a final de la 1a ETAPA: l’ASCÈTICA: Aquest punt representa (prenent el testimoniatge d’en Xirinacs) el subjecte lliure que, al llarg del recorregut de la primera etapa, ha identificat les seves dependències a les coses d’aquest món i se n’ha alliberat.

Com a final de la 3a ETAPA (venint del Taga i St. Martí d’Ogassa): aquest punt simbolitza l’entrega a LA CRIDA rebuda al servei a la societat a partir de la pròpia vocació, donació que regala la plenitud (la Vidabona).
Font: plafó Camí de Vidabona: Pla de Pegot

A la dreta veurem la pista per a vehicles que prové de Coll de Jou. El sender, però, s’enfila per enmig del pendent esclarissat del Puig de la Caritat en direcció nord-est. Un cop dalt del turó, el camí tomba a l’esquerra (nord-oest) per endinsar-se muntanya amunt a través d’una pineda de pi negre i boix.

12,2 km 3h20min Coll del Pany de Dalt (1.638 m) (gps 31T 435591 4679446)

Segon pas que no hem de confondre amb el Coll de Pany, una primera i poc clara collada que passarem de camí al cim de Sant Amand.

13,4 km 3h40min min Creu de Sant Amand (1.835 m) (gps 31T 434684 4679449)

El cim emboscat de Sant Amand no permet una vista clara de l’entorn. Per veure’l cal acostar-se fins a la gran creu de ferro, situada en un petit replà sota el cim i on hi ha un altar i una segona creu de petites dimensions. No és estrany que aquest punt es conegui com el ‘Balcó del Ripollès’, atès que des d’aquest punt es tenen unes bastes panoràmiques del sud de la comarca.

13,5 km 3h45min Puig de Sant Amand (1.851 m) (gps 31T 434600 4679542)

S’accedeix al cim per un corriol que segueix unes marques de pintura vermelles. Tot i no ser un 100 Cims, el cim de Sant Amand (o Sant Amanç) és un dels cims més importants de la comarca, eclipsat pel seu veí el Taga.

El castell de Pena apareix documentat per primera vegada l’any 1024, a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Ogassa; en aquell moment el senyor del castell era Joan Oriol, el qual, l’any 1073 cedí la parròquia i el castell al monestir de Sant Joan de les Abadesses però es reservà la castlania i altres drets. La família Oriol prengué el nom de la baronia de Sales, de la qual eren senyors, i continuaren posseint drets al castell de Pena i a Ogassa, mentre que la castlania romangué en mans de Guillem Gaufren d’Espasén i els seus descendents, que eren una branca lateral de la família, tot reconeixent la senyoria dels abats del monestir.

El 1334, l’abat Ramon de Bianya encomanà la batllia del terme de Pena i del castell a Pere de Ribes. A partir d’aquest moment el castell perdé protagonisme en favor de les parròquies del terme. (Inventari Patrimoni Arquitectònic)

CAMÍ DE VIDABONA

Pels que feu el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, aquest punt es troba a mig camí de la 2a ETAPA: la MÍSTICA.
Sant Amanç, que etimològicament, vol dir “l’enamorat per sempre”, segons Xirinacs aquí representa el místic, l’Amic (de Ramon Llull) qui, després de l’alliberament de les pròpies dependències a les coses del món, esdevé subjecte lliure (primera etapa). Foll d’amor, en èxtasi contemplativa de l’Amat (Ramon Llull), l’Absolut, la Mare o Amor creador de l’Univers, segons Xirinacs representada pel Taga, es consumeix en desig de fondre-s’hi.

La llegenda vincula el castell de Pena i la muntanya de Sant Amanç al personatge del Comte Arnau, qui donava sal al seu cavall a les salines dels masos del Jofré i del Boix de Vidabona per fer-lo més veloç. A les nits de tempesta, al Collet del Vent encara s’hi passeja el seu espectre. També es menciona un convent de monges al Pla de Pena, expulsades del monestir de Sant Joan, visitat sovint pel comte. Diu la cançó popular: “Les monges de Sant Amanç, dotze monges, tretze infants”. És sorprenent la carta que Xirinacs, en el seu Dietari final, adreça al Comte Arnau convidant-lo a redimir-se del seu perllongat purgatori, ajudant a la nova revolució catalana consistent en generar comunitats humanes organitzades i fundades en el consens i la concòrdia, que durà a la fi de la lluita de classes i a l’alliberament nacional: Deixa ja la teva Pena vagarosa i ajuda’ns a fer créixer aquest nou i vell plançó ple d’Esperit per totes les terres catalanes i per tot el món: la nova revolució.
L’Amic (Sant Amanç) i l’Amat (la mare Taga) estan units pel Coll de Jou (que vol dir unió, “ioga”). Per completar la unió mística cal transcendir el subjecte, fet aquest representat pel mite de Sant Miquel Arcàngel i l’equivalent mite terrenal de Sant Jordi (que vencen el dimoni/l’aranya: la supèrbia de l’ego). Aquest és el sentit mític de fer nit o estada al refugi de Sant Jordi de Coll de Jou.
Font: Plafó informatiu El Camí Sant Amand

De nou al pla de la Creu, anem ara a la dreta (ponent) seguint un corriol que davalla en direcció oest enmig d’un bosc de pi negre, boix i roques calcàries fins a assolir un segon replà, el Pla de Pena.

13,9 km 3h55min Pla de Pena (1.769 m) (gps 31T 434221 4679499)

Esplanada on podem trobar-hi vaques pasturant i que té excel·lents vistes cap al sud del Ripollès. En aquest indret és on la llegenda del Comte Arnau explica que va construïr un castell que comunicava a través d’un túnel amb el convent femení de Sant Joan de les Abadesses, on residia la seva estimada Emma.

Del Pla de Pena hem de prendre un sender que baixa cap al vessant nord de Sant Amand entre una bonica fageda amb boix que ens portarà fins al Coll de Jou.

14,8 km 4h15min Coll de Jou (1.635 m) (gps 31T 434684 4680042)

Assolim la pista cimentada que uneix Bruguera i Ogassa, punt on trobem

El Coll de Jou (jou significa ‘unió’) uneix el Puig de Sant Amanç -o d’Amand- al sud, amb el Taga al nord, majestuós i pelat com a conseqüència de l’ancestral activitat ramadera. Aquest fet explica l’aspecte tapissat dels prats de la Serra de Conivella (a la qual pertany el Taga) i, més cap a l’est, de la Serra Cavallera (2.013m). Actualment hi pasturen principalment vaques, si bé també alguns ramats d’ovelles i de cabres. La carretera que el travessa comunica Ogassa, Bruguera i Ribes de Fresser.” (Font plafó informatiu Camí de Vidabona)

15,2 km 4h25min Refugi Sant Jordi (1.600 m) (gps 31T 434946 4680066)

Petit refugi lliure situat a llevant del Coll de Jou. En condicions acceptables quan el van visitar, tot i que cal portar sacs i matalassos. Aigua a la rodalia.

Des del coll de Jou emprenem l’exigent ascensió que puja pels prats del vessant sud de la Serra Cavallera, ruta que segueix en tot moment les marques grogues d’El Camí. Cap als 1.800 m passarem pel Pla de Cabanes. Un cop assolim la carena, tombem a l’esquerra per realitzar els darrers metres fins al punt més elevat de l’arrodonit cim del Taga, deixant enrere la Creu del Taga.

17,3 km 5h30min Taga (2.040 m) (gps 31T 434857 4681248)

El Taga és un cim emblemàtic del Ripollès i de Catalunya. No té una altura destacable, però que gràcies al seu aïllament respecte a les muntanyes veïnes el Taga s’erigeix com un mirador extraordinari tant del Pirineu Oriental com de la Catalunya central. El cim forma part de la llista dels 100 Cims de la FEEC.

Cap al nord, entre d’altres cims, podrem distingir els cims del Puigmal, Noufonts, Torreneules, Balandrau o Bastiments. Cap al sud, veurem els cims del Montseny com el Tagamanent o les Agudes, però si el dia és clar arribarem a albirar també Sant Llorenç i Montserrat. Cap a ponent podrem observar els cims del Pedraforca, la Serra del Cadí, la Gallina Pelada i la Tossa d’Alp.

CAMÍ DE VIDABONA

Simbologia del Coll de Jou i del Taga dins del Camí de Vidabona: LA MÍSTICA

Pels que fan el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, ens trobem en la 2a ETAPA: la mística, que es conclou al cim del Taga, segons Xirinacs, mite de la Mare de l’Univers, les aigües primordials, Tiamat, l’Amat (Ramon Llull). Pujar “la Taga”, per tant, és pujar la muntanya de l’Amor Universal creador: passa a passa, anar-se’n amarant, fins la fusió total
en arribar al cim: l’Amic es fon en l’Amat.

La geografia d’aquests indrets, en complicitat amb els mites de Xirinacs i Llull, disposa que Amanç vulgui dir etimològicament “l’enamorat per sempre”, que jou vulgui dir “unió” (“ioga”), i que aquí s’hi trobi el refugi de Sant Jordi: mite de la mort de l’ego superb, pas necessari per endinsar-se en la unió mística. La muntanya Taga, a més de tenir forma de pit, sovint és rondada per voltors que, entre d’altres, són símbol de la maternitat.

Sentir fondre’s, passa a passa, amb la font d’amor creador universal.

Ja no hi ha jo. Només un Sóc! amarat de tota diversitat interior.

(Font: plafó El Camí Coll de Jou-Taga)

Al Taga abandonem definitivament el Camí de Vidabona, camí que continua el seu recorregut iniciàtic cap a Ogassa i Sant Joan de les Abadesses. Emprenem la baixada del cim anant vers el sud-oest pels extensos pendents herbosos que baixen seguint el cordal del Serrat de Conivella, sovint seguint el filat elèctric per a bestiar. Cal seguir les marques blanques i grogues del PR-190, un sender de petit recorregut que uneix Camprodon i Ribes de Freser a través de la Serra Cavallera. De baixada passarem pel Pla de les Eugues, una petita esplanada amb un sortint rocós que deixarem a l’esquerra per continuar baixant amb els boscos més a tocar.

20 km 5h45min Plans de la Maçana (1.445 m) (gps 31T 433187 4683032)

Arribem al camí principal (pista) que cap a l’esquerra condueix fins a les mines de la Conivella, unes antigues explotacions ferruginoses.

Abans d’arribar a la Collada del Manter, trobarem un primer búnquer situat a l’interior del primer revolt de baixada final al coll. Aquesta infraestructura militar formava part de la Línia P, una alineació defensiva creada a mitjans dels anys 40 per Franco per prevenir una hipotètica invasió a través dels Pirineus.

21,9 km 6h15min Collada del Manter (1.147 m) (gps 31T 432400 4684026)

Arribem a la cruïlla de camins que connecta amb Mas Conill i Puigsac (veure Ruta ST10 circular al Taga per Puigsac). Des d’aquí podem baixar directament al centre de Ribes de Freser si seguint els senyals grocs d’Itinerànnia.

Des d’aquest punt val la pena seguir 70 metres el camí a Ribes per acostar-se a l’indret conegut com els Set Fortins, una esplanada on podrem visitar un parell més de búnquers de la Línia P franquista construïts per a protegir la frontera d’una hipotètica invasió a través de les muntanyes.

Continuem la ruta seguint el PR C-190, sender que segueix l’ampla pista vers el sud-oest i que ens portarà a passar pel Prat de Can Maçana i el petit nucli de masies que li donen nom. Després de creuar la via del cremallera, creuarem el riu Freser i tombarem a l’esquerra per dirigir-nos en pocs minuts fins a l’estació dels trens de Rodalies de Catalunya de Ribes de Freser.

25,1 km 7h Estació de Ribes de Freser de Rodalies (904 m) (gps 31T 431201 4683301)

Ribes de Freser compta amb dues estacions, la de Rodalies de Catalunya (que és on acaba la travessa), estació també on té el seu punt d’inici el cremallera de Núria. L’estació de Ribes Vila es troba al centre de la població i només dóna servei al cremallera.

BIBLIOGRAFIA

Vall de Ribes i Camprodon. Caminades i excursions. Carles Gel. Ed. Alpina (2005)
Llegendes i creences de Vall de Núria i vall de Ribes amb la baronia de Toses. Jordi Mascarella. Ed. Farell (2003)
La Vall de Ribes: una visió geogràfica. Jordi Sacasas. Ed. Abadia de Montserrat (2004)
Coneguem l’entorn de Campdevànol. Josep Colomer i Fossas. Ed. Grup Excursionista Campdevànol (1994)
Ripollès. 17 excursions a peu. Pako Crestas. Ed. Cossetània (2012)