178. De Mataró a Arenys de Mar pel Turó d’Onofre Arnau (100 Cims) i Montalt (100 Cims)

ÍNDEX

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Mataró (R)
Estació d’arribada: Arenys de Mar (R)
Distància/durada: 26,6 km / 7-8h (sense aturades)
Desnivell: +/- 840 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Llarga caminada que transcorre pel Parc del Montnegre-Corredor, un espai protegit de 15.000 ha. gestionat per la Diputació de Barcelona. Sortint des de l’estació de Mataró assolirem els cims de dues muntanyes incloses a la llista dels 100 Cims de la FEEC, el Turó d’Onofre Arnau (132 m) i el Montalt (596 m), aquest últim el punt més alt de la Serra de Polseruda, un contrafort situat al sud-est de la carena principal del Corredor.

El fet que gran part del recorregut es fa per pistes sense grans vistes de l’entorn, fa la caminada una mica monòtona. És d’aquelles sortides que pot resultar tediosa sense una guia que us faci apreciar els al·licients ‘amagats’ durant la caminada. Així, durant la travessa trobarem de tant en tant estímuls variats que completaran el nostre coneixement del territori i trencaran amb la uniformitat general del recorregut: les ermites de Sant Simó, Sant Martí de Mata i Sant Miquel de Mata, el Santuari de Llorita, les Esqueieres, la Roca Petonera, el mirador del Roc de l’Avi o la collada de Collsacreu (restaurant), el fondo de Can Rossell…

Cal destacar que la caminada recorre en la seva part inicial les Cinc Sènies, un parc agrari periurbà a semblança dels parcs de Gallecs (veure rutes) o del Parc Agrari del Baix Llobregat (veure track ruta) i situat entre la capital del Maresme i Sant Andreu de Llavaneres i que ja vam recórrer en la Ruta ST55. Entre els productes més coneguts que s’hi cultiven a la zona, ja sigui a l’aire lliure com en hivernacles es troben el tomàquet, la mongeta del ganxet, la carxofa, el pèsol de la floreta, la patata, la ceba, la bleda i l’espinac.

Durant la caminada visitarem indrets rocosos amb nom propi. Ens enlairem fins a les Esqueieres d’en Rogent i el Roc de l’Avi, dues formacions rocoses des de les quals podrem observar les millors panoràmiques de tota la travessa, especialment des de les Esqueieres. Així mateix visitarem la Roca Petonera i la Pedra de la Ferradura, la primera una curiosa formació de rocs i la segona un bloc amb un gravat curiós.

Interès: Els dos 100 Cims de la FEEC, el Turó d’Onofre Arnau i el Montalt
Època: Tot l’any.
Dificultat: Recorregut molt llarg que transcorre per camins i pistes fàcils, tret d’un curt tram de baixada del Montalt, on el camí és dret i incòmode.

ELS SENDERS

La primera part de l’excursió segueix el GR-83 Camí del Nord, un sender abalisat amb marques blanques i vermelles que creua Catalunya des de Mataró fins a Prada de Conflent. Seguirem aquest sender fins a Collsacreu excepte un tram de 4,7 km en què l’abandonarem per pujar al cim del Montalt.
Des de Collsacreu seguirem el sender local SL-75 (marques blanques i verdes) fins a Arenys de Mar.
Ruta de les 3 Viles: circuit senderista i ciclista que recorre els entorns de les poblacions de Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Calders. No té marca pròpia, però sí que molts dels indicadors verticals de la ruta que seguim en fan referència.

DIFICULTAT

Travessa molt llarga i amb desnivell acumulat moderat. Fàcil de seguir atès que bona part recorre senders abalisats, però cal estar atents al tram de 5 km durant el què abandonem el GR-83 per pujar cap al cim del Montalt, on hi ha diverses cruïlles poc o gens indicades.

La ruta té diferents punts d’interès que són opcionals. En cas de no visitar-los escurçarem la ruta en distància i en desnivell. És el cas de l’accés als cims del Turó d’Onofre Arnau (480 m de distància), Santuari de Llorita (165 m) i de les Esqueieres (650 m). Aquest últim punt requereix enfilar-se dalt d’un gran roc on caldrà empènyer-se una mica amb les mans després de passar sota la roca).

Evitar els mesos forts de calor.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Coincideix amb la Ruta ST55 fins al Turó d’Onofre Arnau, quan aquesta última baixa pel vessant sud del turó abans de dirigir-se cap a Sant Andreu de Llavaneres.

MAPA TOPOGRÀFIC ICC / TRACK GPS A WIKILOC

LA RESSENYA

0 km 0h Estació de Mataró (310 m) (gps 31T 453759 4598135)

Sortim de l’estació de Mataró en direcció nord-est per l’Avinguda del Maresme per anar a agafar el pas de Sant Agustí, pas inferior que travessa les vies del tren i que ens porta al passeig Marítim i a la platja del Varador.

L’estació de Mataró és un gran edifici de cinc cossos i tres pisos d’alçada. Just davant trobem una escultura de Joaquim Ros Bofarull de 1948 (centenari de l’arribada del tren) dedicada a l’impulsor del ferrocarril Barcelona-Mataró, Miquel Biada i que representa a Mercuri (missatger dels déus) en una clara al·legoria a aquest mitjà de transport.

Un cop passem l’edifici del Centre de Natació Mataró veiem les encantadores cases del Callao, antigues cases de pescadors dominades per una gran palmera canària. Som al Parc Marítim, on, just al límit de la sorra de la platja del Callao trobem un monument al GR-83 Camí del Nord. Aquí comença aquest sender de gran recorregut que recorda el camí que seguiren molts catalans en el seu exili l’any 1939. El sender creua els Pirineus pel coll de Malrem, a l’Albera, per anar a acabar a Prats de Molló després de 212 km de recorregut.

Continuem pel Parc Marítim entre palmeres seguint el GR-83 fins que creuem l’antiga N-II per un pas inferior per agafar la Ronda de Joan d’Àustria cap al N.

1,5 km 20 min Ermita de Sant Simó (11 m) (gps 31T 454732 4599035)

Abans de continuar carrer amunt podem visitar l’Ermita de Sant Simó (1,7km) que es troba a menys de 100 m per un carreró a la nostra dreta.

Ermita de petites dimensions situada prop de la riera de Valldeix i de la carretera de França. Probablement molt reformada i amb dependències afegides a la farga de l’església, sens dubte l’únic element original de l’edifici del segle XVI. La darrera reforma s’efectuà l’any 1951 amb la restauració dels esgrafiats de la façana, dut a terme pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, amb un gran encert i fidelitat al dibuix original.

El conjunt, amb l’arbrat i la vicaria al costat ens dóna la idea de forta projecció popular. Actualment continua sent molt concorreguda, sobre tot els dissabtes, quan dos sacerdots fan missa.” (Font Patrimoni de la Generalitat)

El 28 d’octubre, festivitat de Sant Simó, encara és una data assenyalada a Mataró. La ciutat s’omple d’activitats per a grans i petits com cercaviles, contes, balls, i espectacles que es clouran el dia de Sant Simó amb la tradicional venda de sabres, el pastís típic d’aquestes dates.

Continuem 400 m pel mateix carrer amunt (ara Ronda Cervantes) amb la riera de Sant Simó a la nostra dreta fins a trobar la cruïlla del Camí de les Cinc Sénies (2,2km) senyalitzada amb un pal indicador.

2,2 km 35 min Parc de les Cinc Sènies (35 m) (gps 31T 454503 4599542)

L’espai agrari Parc de les Cinc Sénies és un parc periurbà d´unes 200 ha situat entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres que ha mantingut els usos tradicionals en una part del nostre territori rarament no urbanitzat.

Caminem amb camps de conreu a costat i costat del camí. Poc després de passar una font demanada pels esportistes que recorren aquesta àrea mancada de punts d´aigua, podem veure clarament el Turó d’Onofre Arnau, el nostre objectiu, amb la característica torre de planta quadrada d’Onofre Arnau uns metres a l’esquerra sota el cim.

L’origen de l’aqüeducte de les Cinc Sènies es remunta al segle XVIII. La Mina de Can Noè (s XVII), també anomenada Mina de les Cinc Sènies i més tard de Can Boter, servia en el seu origen a una única propietat. Al 1775, amb motiu de la divisió de la finca en cinc parts –les denominades Cinc Sènies–, el propietari va fer obres per allargar la distribució d’aigua a cadascuna d’elles.

L’aqüeducte de les Cinc Sènies és una estructura amb arcades de maó massís, elevada respecte al Camí de les Cinc Sènies i que transcorre entre la segona i la quarta sènies. A la part superior suporta la conducció d’aigua, avui un tub de PVC. A cada sènia es troba un registre i una conducció de derivació amb arcades que porta l’aigua al safareig i, junt a aquest, s’hi troben les capelletes d’advocació.

La protecció afectarà al conjunt format per la canonada principal, el sifó, l’aqüeducte de distribució, les derivacions, els safareigs i les capelletes d’advocació.

El camí passa la casa de Ca l’Isidre Pataler i després de dos trams curts de pista cimentada el sender va a buscar el Torrent del Castell (3,7km) a través d’unbosc espès d’alzines, roures i canyissars. El camí esdevé corriol quan comencem a pujar el Turó d’Onofre Arnau. Seguim els pals indicadors pel GR-83 fins que arribem a un Planell (4km) marcat amb un pal indicadoral que arribem després d’un tram de pendent pronunciat.

3,9 km 1h Cruïlla al Turó (94 m) (gps 31T 455642 4600602)

En aquest punt deixem per un moment el GR-83 per acostar-nos fins al cim del Turó d’Onofre Arnau. Prenem el camí de la dreta en la trifurcació per enfilar la pujada al turó. El camí passa a tocar de la Torre d´Onofre Arnau (també coneguda com a Torre de Mata o de Can Triter).

La torre de Can Triter, de planta rectangular i coberta a dues aigües, estava vinculada a la masia del mateix nom. De la torre destaquen els carreus de pedra de les cantonades, el finestral gòtic i les espitlleres del tercer nivell de la torre. Al costat es troben les restes d’un antic dipòsit de pedra de planta circular. A pocs metres es situen les restes dels antics murs de la masia del castell. La torre ha estat restaurada recentment.

Seguint l’evolució cronològica dels noms de la localitat, a la fi del segle XI, hom registra l’aparició del topònim “Mataró” (escrit Matero). Així escrit ja apareix a l’any 1098 per anomenar el castell situat prop de la masia, avui dia desaparegut, que es trobava aixecat al turó d’Onofre Arnau, a llevant de la ciutat, i que documents anteriors a la referida data, anomenen castell o Torre de Mata.

4,2 km 1h10min Turó d’Onofre Arnau (130 m) (gps 31T 455722 4600461)

Pocs metres més i arribem al capdamunt del Turó d´Onofre Arnau (també conegut com Turó de Mata), un cim inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Tot i tenir una més que modesta alçada (131m), des del capdamunt del turó podem albirar unes panoràmiques excel·lents del Maresme, amb la ciutat de Mataró al sud-oest, i tota la plana agrària de les Cinc Sénies al sud amb el Mediterrani al fons.

Dalt del turó hi ha un vèrtex geodèsic i els vestigis de l’antic castell de Mata (després de Mataró), destruït als voltants de Setmana Santa d’entre els anys 1414 al 1416 per forces del sagramental, milicians que es crearen sota el regnat de Jaume I, (J. Graupera, 2009) i del qual pràcticament no en queden restes.

Panorama4 — VISTES DEL MARESME DES DEL TURÓ D’ONOFRE ARNAU

De nou a la cruïlla d’accés al turó, reprenem el camí seguint el GR-83 en direcció nord. Les marques blanques i vermelles ens porten fins a l’ermita de Sant Miquel de Mata després de passar sobre l’autopista C-32 entre cases i camps de conreu.

6,2 km 1h40min Sant Miquel de Mata (221 m) (gps 31T 455307 4602069)

L’ermita de Sant Miquel de Mata és uns metres a l’esquerra del camí, davant d’una esplanada que serveix de pàrquing.

Podem llegir una placa amb informació de l’ermita:

El terme de Mata, avui integrat al de Mataró, és documentat per primer cop el 963. I l’existència de la vil·la de Mata consta també en un document de l’any 989. A l’època, una vil·la tant podria representar una agrupació de masos lliures com un conjunt agrícola depenent d’un senyor.

A l’inici del s. XIV és documentada l’ermita o capella de Sant Miquel, nou centre de culte de la parròquia de Mata, que es troba situada en una elevació del terreny, entre el torrent de la riera de Mata i el torrent de Sant Miquel, a uns 225 m d’altitud, prop de l’ermita de Sant Martí, aquest lloc més central i més accessible respecte al nucli de masies més important del terme. L’edifici actual va construir-se al començament del s. XV, d’estil gòtic tardà, d’una sola nau, amb tres cruixes cobertes amb volta de creueria, els nervis de pedra acaben en la part central en tres claus de volta. En el costat nord hi ha una capella lateral dedicada a la Mare de Déu d’Alarona i una sagristia, edificades en temps posterior. Presideix l’altar una talla de Sant Miquel Arcàngel del segle XVII d’estil barroc.

El 1579, es va construir el cor amb una escala de cargol per accedir-hi, i a l’exterior hi ha el cementiri annex, construït el 1805, actualment actiu.

El 1446 es descriu com a parròquia sufragània de Santa Maria de Mataró, igual que la de Sant Martí.

Aquesta ermita o capella va ser consagrada el 23 de febrer de 1448, segurament pel bisbe de Sulcis (Sardenya). Durant el segle XVI, es va construir un retaule d’estil renaixentista, que fou destruït l’any 1936, però aquí a Sant Miquel, es conservà el basament esculturat de pedra de Montjuïc.

Al costat de l’ermita hi ha la masoveria coneguda com a Cal Monjo, la casa de l’ermità, molt probablement del segle XVII.

A principis de la guerra civil de 1936, l’ermita va ser destruïda i cremada, i el 1940 l’obra de Sant Francesc va contribuir a la seva restauració, així com també veïns i propietaris del terme.” (Font plafó informatiu de l’ermita)

7 km 1h50min Sant Martí de Mata (310 m) (gps 31T 454888 4602499)

Des de Sant Miquel de Mata només cal seguir la pista principal en lleugera pujada durant 800 m (10 min.), quan trobarem el trencall a mà esquerra que ens durà fins a l’ermita de Sant Martí de Mata.

Com a l’ermita anterior, podem llegir una placa d’informació sobre l’ermita:

El terme de Mata, avui integrat al de Mataró, és documentat per primer cop el 963. I l’existència de la vil·la de Mata consta també en un document de l’any 989. A l’època, una vil·la tant podria representar una agrupació de masos lliures com un conjunt agrícola depenent d’un senyor.

A la vil·la de Mata, s’hi originà la parròquia de Sant Martí de Mata, referenciada des del 1096, amb centre de culte a l’actual ermita. L’edifici d’estil pre-romànic, és de planta rectangular. El sostre està format per un embigat de fusta i la teulada és de dos pendents i hi ha un campanar d’espadanya per una sola campana.

La dedicació de la parròquia a Sant Martí, patró dels francs, és indicativa de la seva antiguitat i ens condueix al s. IX que, després de la presa de Barcelona als àrabs per Lluís el Pietós, comença la repoblació del territori. Al segle XIV, la parròquia de Sant Martí va esdevenir sufragània de la parròquia de Santa Maria de Mataró. I fins ben entrat el segle XIX va mantenir el seu caràcter de parròquia rural, juntament amb l’ermita de Sant Miquel de Mata.

Aquesta ermita tenia cementiri annex, avui desaparegut.

Durant el segle XVI es va construir un retaule d’estil renaixentista, que fou destruït l’any 1936 al començament de la guerra civil.

Actualment és oberta al culte al mes de novembre per l’aplec de Sant Martí. (Font plafó informatiu de l’ermita)

8,7 km 2h15min Mare de Déu de Llorita (370 m) (gps 31T 455192 4603845)

Per accedir a les ruïnes de l’antiga ermita de la Mare de Déu de Llorita cal estar força atents a la cruïlla d’accés, situada 350 m a comptar després de deixar el curt tram de camí/carrer cimentat que envolta una gran casa situada al carrer Puigmal núm. 1. de Llavaneres. Cal agafar un trencall a l’esquerra endinsant-nos en un espès bosc durant 80 m de distància en lleugera pujada fins a trobar les ruïnes de l’antiga capella mig engolides per la vegetació.

L’ermita de la Mare de Déu de Llorita la tenim documentada des del segle XVI. Era un edifici gran i espaiós, d’uns 14,5 metres de llarg per 6 m d’ample, amb un recinte destinat a sagristia, a l’esquerra, i habitacions per als ermitans a la dreta. L’ermita era administrada per l’Ajuntament de Llavaneres, tot i que era dins de la propietat de la masia de can Lloreda. El dilluns de Pasqua Florida s’hi celebrava un aplec i s’hi feien altres celebracions al llarg de l’any. (Font Ajuntament Sant Andreu de Llavaneres)

Tornem a la pista principal (GR-83) i continuem per la pista emboscada que passa per l’inapreciable coll de Llorita abans de desembocar al coll Pallarès, punt de creuament de diferents pistes i punt on abandonarem el GR-83.

10,1 km 2h30min Coll Pallarès. Abandonem GR-83 (360 m) (gps 31T 456010 4604613)

Important cruïlla de pistes on abandonarem durant 4,7 km el GR-83 per dirigir-nos cap al cim del Montalt passant per la Roca Petonera i el Roc de l’Avi, atès que el GR-83 flanqueja pel nord el Montalt sense pujar-hi.

D’aquí, opcionalment, podem agafar el corriol que surt a l’esquerra de la pista que es dirigeix pel vessant de llevant del Montalt (la que prendrem per seguir el recorregut, no la principal per la que veníem) i que puja fins a les Esqueieres d’en Rogent (320 m de distància +40 m de desnivell).

10,5 km 2h40min Les Esqueieres d’en Rogent (420 m) (gps 31T 456205 4604757)

Pujada opcional a les Esqueieres d’en Rogent. Cal estar atents a prendre un corriol que surt de la pista situada més a l’esquerra (i per on continuarem després el recorregut) de les tres que se’ns presenten després d’abandonar el GR-83 en tombar a la dreta. La pujada representa 60 m de desnivell que es fan en poc més de 300 metres (650 m anada/tornada).

Juntament amb el Roc de l’Avi, les Esqueieres d’en Rogent representen els dos millors punts panoràmics de tota la travessa. Per accedir al cim del rocam cal primer passar per una escletxa entre els dos grans blocs que formen les Esqueieres. Un cop a l’altre costat ens podem enfilar fins al cim (amb molt de compte), on trobarem unes formacions geològiques anomenades tafone, unes cavitats creades per la meteorització de la roca.

De nou al coll Pallarès seguim per la pista de més a l’esquerra i la seguim caminant durant 470 m (7/9 minuts) fins a la primera corba tancada que fa la pista. La Roca Petonera la trobarem a la dreta del camí.

11,2 km 2h50min Roca Petonera (382 m) (gps 31T 456426 4604786)

La Roca Petonera és un exemple més de les roques amb nom propi que trobem en aquest vessant de la Serralada Litoral. La roca està formada per un curiós bloc granític repenjat per la part superior sobre d’un altre, creant un petit pas entre elles i originant l’efecte que ambdues roques s’estan ‘besant’. Trobarem la roca uns metres fora del camí a la dreta just en un tancat revolt a l’esquerra que fa la pista.

Per acostar-nos fins al Roc de l’Avi, un altre rocam amb nom propi, cal seguir el camí 400 metres i en assolir un petit replà trobarem a mà dreta l’accés (fites de pedra) al Roc de l’Avi.

11,8 km 3h Roc de l’Avi (437 m) (gps 31T 456479 4605111)

Per accedir al Roc de l’Avi cal estar de nou atents al trencall, atès que amb sort, només estarà indicat amb una fita de pedres. Un corriol emboscat ens portarà fins al sortint rocós del Roc de l’Avi, indicat amb un senyal de fusta. Des d’aquí tindrem excel·lents vistes del cim del Montalt, així com del Maresme, especialment de Sant Vicenç de Calders i Caldes d’Estrac.

L’ascens fins al cim del Montalt sigui potser el més complicat de seguir, durant el camí de pujada no hi ha marques d’abalisament i ens trobarem amb cruïlles diverses, cal estar atents. Hem de caminar 1.500 m (25 min) per la pista que va pel vessant est del Montalt sense pràcticament guany de desnivell.

Deixarem dues pistes que baixen cap al mar per prendre un camí a l’esquerra que s’enfila fort vers a ponent (oest) fins a una petita collada que apareix als mapes Alpina anomenada Coll de Paietes o Paieres. En aquest punt, girem a la dreta (est) per un estret corriol tancat i emboscat que ens porta a passar per un segon collet (que segons els mapes de l’ICGC seria el coll de Paietes i no l’altre). A partir d’aquest punt el corriol discorre pel vessant nord del Montalt fins al seu cim.

14,2 km 3h40min Montalt (595 m) (gps 31T 458030 4605947)

El Montalt és el punt més alt de la Serra de la Polseruda (un contrafort paral·lel a la serralada principal del Corredor (Serralada Litoral Catalana) així com dels Tres Turons, una carena formada pel Turó del Mig (550 m), el Turó de Vilanegra (532 m) i el mateix Montalt. El cim forma part de la llista de 308 cotes dels 100 Cims de la FEEC. Es troba entre els municipals de Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Arenys de Munt i Sant Vicenç de Montalt, hi ha un vèrtex geodèsic (veure fitxa) així com diferents pessebres de Nadals anteriors.

Per continuar la travessa cal prendre un corriol que baixa pel vessant nord de la muntanya (a l’est del vèrtex) per un tram de corriol molt dret i incòmode enmig d’una espessa vegetació que ens portarà fins al Camí (pista) i Coll de la Pedra de la Ferradura.

14,4 km 3h50min Coll i Pedra de la Ferradura (512 m) (gps 31T 458128 4606144)

Important cruïlla de pistes on es troba la Pedra de la Ferradura (pal indicador). Al coll trobarem diversos blocs granítics, però cal prestar atenció a dos que hi ha a la dreta, just on comença un corriol que segueix el torrent. En el bloc més petit hi ha un gravat que sembla tenir forma de ferradura, del qual se’n desconeix el significat.

Deixem a mà dreta (llevant) dues pistes i agafem la de la dreta (nord) en lleugera baixada que envolta el turó del mig (550 m). El camí desemboca de nou al GR-83, a 150 m de distància de la Creu de Rupit.

15,5 km 4h05min Creu de Rupit (423 m) (gps 31T 457983 4606894)

Collada on hi convergeixen fins a cinc pistes i on trobarem una creu no gaire visible si no estem atents. De l’indret només hem trobat escassa informació. Només al web de Natura Local en parlen:

Contràriament al que es creu, el topònim de la Creu de Rupit fa referència a una cruïlla de camins. És un vocable antic, semblant a altres de la zona del Maresme: Collsacreu, Creueta, Creu de Canet. Tots ells fan referència a punts on es creuen camins. Geogràficament, la Creu de Rupit és el coll que separa les conques de les rieres de Sobirans i Canyamars, una important cruïlla de camins que porten a diferents llocs del Vallès i del Maresme. A més, en aquest punt de Rupit sempre hi ha hagut una creu; és un element emblemàtic que constitueix una fita dins del paisatge de l’entorn de Rupit. El paisatge aquí dalt combina espais oberts, com la plana de Rupit, amb espais amb boscos densos de pins, alzines i sureres. (Font web Natura Local)

El tram fins a Collsacreu es fa per una llarga pista que ressegueix la carena que baixa del Montalt cap al nord. A mig camí envoltarem la Casa Nova de Pibernat.

20,1 km 5h10min Collsacreu (353 m) (gps 31T 460613 4608410)

Arribem a Collsacreu, una entitat de població d’Arenys de Munt amb 155 hab. (Idescat 2011). Aquí trobem la carretera entre Arenys de Munt i Vallgorguina, punt també on hi ha un restaurant per si volem dinar o descansar una mica.

Del coll baixarem fins a Arenys de Munt seguint en tot moment el SL C-75, un sender local senyalitzat amb pintura blanca i verda que segueix diferents fondos com el de Boldrau i Can Rossell, el més espectacular i conegut d’Arenys. Els fondos són vies de pas per a vianants, que els torrents han excavat, que poden tenir fins a 3 metres de fondària.

El fondo de Can Rossell fou utilitzat com a camí reial fins a mitjan segle XIX, quan es construí l’actual carretera de Sant Celoni. Tothom feia servir el fondo: els pagesos quan anaven al mercat de Sant Celoni, els carboners i altra gent que treballava al bosc per enfilar-se fins al Montnegre, els bous que portaven la fusta necessària per a la construcció de vaixells a les drassanes d’Arenys de Mar. (Font web Ajuntament d’Arenys)

22,3 km 5h40min Arenys de Munt (130 m) (gps 31T 461578 4606813)

Entrarem al municipi d’Arenys de Munt (antigament anomenat Santa Maria d’Arenys) per la part alta de la Rambla, carrer que segueix la riera d’Arenys i que vertebra tant el municipi d’Arenys de Munt com el d’Arenys de Mar. De fet, ambdós pobles prenen el nom d’areny, que significa terreny sorrenc, arenós, fent referència a la riera.

De camí riera avall passarem per diverses cases d’interès com Can Regàs i Can Corder (d’estil eclèctic de principis del s. XX). Sortint de la població podrem veure Can Jelpí, un gran casal amb llac amb aspecte de castell construït al s. XIX sobre la base d’un mas del s. XIII,

“…Històricament i culturalment, Sant Martí d’Arenys ha estat molt més lligat a les terres gironines que no pas a les comarques barcelonines. Durant tota l’edat mitjana i l’edat moderna formà part del terme del castell de Montpalau, dins del vescomtat de Cabrera i comtat de Girona. Durant el segle XVIII formà part del corregiment de Girona i només la divisió provincial de l’any 1833 l’encabí a la província de Barcelona”

El tram de ruta de 3,8 km entre Arenys de Munt i Arenys de Mar és el menys natural de tot el recorregut. El farem seguint la riera d’Arenys i la carretera C-61 entre Arenys i Sant Celoni. Parcs com el de Can Jelpí faran la caminada més agradable.

26,1 km oh Arenys de Mar. Església (30 m) (gps 31T 462497 4603342)

Entrarem als carrers d’Arenys (15.ooo hab.) tot just després de creuar l’autopista seguint la riera. Com bona part dels municipis costaners, Arenys de Mar es van fundar amb posterioritat als municipis situats més a l’interior. Viure prop de la costa suposava estar sota el perill de constants d’atacs per via marítima de pirates o d’exèrcits estrangers.

Per aquells que encara restin sencers després de la travessa, la població ofereix interessants al·licients després de la caminada. Potser els més destacats són:

Centre Cultural Calisay: “El lloc havia estat ocupat inicialment per un molí fariner. La destil·leria Mollfulleda, fabricant del popular Calisay, va ser inaugurada l’any 1896 i remodelada el 1940-41 segons projecte de Cèsar Martinell, i de nou als anys cinquanta. Les façanes s’inspiren en l’arquitectura popular, i utilitzen un ampli repertori d’elements neogòtics o neoromànics (galeries d’arcs de mig punt, finestres coronelles o d’arc conopial, motlluratge goticista amb mènsules esculpides, etc). El conjunt d’edificis és propietat municipal des de 1996 i ha estat adaptat com a centre cultural.” (Font Pobles de Catalunya)

Església Parroquial de Sta. Maria: “Construïda entre els anys 1583 i 1628 per Joan de Tours i els seus fills Joan i Dionís. Al marge de la façana i el campanar, que són posteriors, el temple és el típic exemple d’hibridació entre els estils gòtic i renaixentista. A l’interior es pot veure clarament com les nervadures gòtiques de les voltes de creueria descansen sobre capitells renaixentistes de tipus dòric, sense que això minvi en absolut l’equilibri i l’harmonia de l’obra. El 1755 es va allargar la nau per la part de la façana, que es construí de bell nou en estil barroc, juntament amb el campanar vuitavat. I, entre 1777 i 1789, es va ampliar lateralment amb la construcció de la capella dels Dolors. La capella del Santíssim és de mitjan segle XIX.” (Font Pobles de Catalunya)

Cementiri d’Arenys de Mar: situat a 250 m a ponent de l’estació, dalt un petit turó mirant el mar. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, aquí reposen les restes de Salvador Espriu, autor qui publicà l’any 1946 ‘Cementiri de Sinera’, un poemari de 30 peces que ha esdevingut una de les obres poètiques catalanes més importants del s. XX.

26,6 km 6h45min Estació d’Arenys de Mar (4 m) (gps 31T 462448 4603000)

El tren va arribar a Arenys de Mar l’any 1857 quan va entrar en servei el tram entre aquesta estació i Mataró. A partir d’aquí i fins a Blanes, la línia deixa de ser de doble via per passar a via única.

BIBLIOGRAFIA

Descobrim Mata i Les Cinc Sènies : itineraris de natura, agricultura, història i paisatge. Oriol Bassa i Vila. Ed. Natura (2009)
Els camins de l’Alba: Montegre Corredor. Jordi Roura. Ed. Alpina (2009)
A peu pel Montnegre i el Corredor 15 itineraris. Tomas Muelas Fernández. Ed. Cossetània (2008)