184. De Granollers a Montmeló seguint el PR C-36 Ruta Prehistòrica i pel Camí del Mogent

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Granollers-Centre (R)
Estació d’arribada: Montmeló (R)
Distància: 30,5 km
Desnivell: + 570 m /- 640 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Llarga però extraordinària travessa que ens porta a conèixer tots els elements patrimonials d’interès que es troben en el recorregut del PR C-36 Ruta Prehistòrica.

Des de l’estació de tren de Granollers Centre seguirem íntegrament aquest sender circular en sentit horari. Això vol dir que entre Granollers i La Roca seguirem el camí original sense variants, unes alternatives que tot i ser més interessants (Ruta ST183 Montmeló-Granollers) allarguen la ruta innecessàriament.

Si bé el PR C-36 original fa un recorregut circular des de Granollers, us proposem un final diferent. Un cop arribem al riu Mogent després de baixar de visitar les restes arqueològiques, seguirem aigües avall el riu Mogent en direcció a Montmeló enlloc de tornar de nou a Granollers seguint el PR C-36. A més a més de ser un recorregut en distància similar, o fins i tot menor, té l’al·licient de conèixer millor un riu que presenta petits trams que paga la pena conèixer.

Als nombrosos elements històrics que visita ja de per sí la ruta, cal afegir-hi de forma opcional el poblat ibèric de Can Santpere. Aquest jaciment és també conegut com a Poblat Blau i es troba dalt del cim del Turó Gros (296 m). Si volem el podrem visitar gràcies a un recorregut d’anada i tornada d’1,2 km. Com a curiositat la ruta també trepitja una petita cavitat (mina) situada sota el cim del Turó Rodó (535 m). Si es porta llanterna millor, però tampoc és necessària atesa el curt recorregut que té.

L’excursió transcorre bona part dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, un espai natural protegit a cavall del Maresme i el Vallès Oriental de 7.300 ha. inclòs dins de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i gestionat des de l’any 1992 per un consorci format per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments amb territori dins dels límits del parc. L’any 2015 es va ampliar amb els Plans de Can Vilaró, l’espai agrícola que trepitjarem situat entre el nucli de Montornès del Vallès i el riu Mogent.

Interès: El ric patrimoni prehistòric de la ruta i el Mogent, riu poc conegut però que amaga indrets d’interès.
Època: Tot l’any. Intenteu evitar els mesos d’estiu per la forta calor.
Dificultat: Ruta molt dura per la distància a recórrer.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST01: Ruta que travessa la Serralada Litoral entre Montmeló i Montgat passant pel castell de Montornès.
Ruta ST163 : Circular al castell de Montornès des de Montmeló. Ambdues rutes coincideixen en el tram final del Mogent.
Ruta ST175: Ambdues rutes coincideixen des del Pla de Can Vilaró seguint el Camí fluvial del Mogent fins a l’estació de Montmeló.
Ruta ST183: Les dues rutes coincideixen en el tram entre Montmeló i La Roca seguint el riu Mogent. Aquesta ruta presenta una variant entre Granollers i La Roca que transita per camins entre conreus que fan més agradable la caminada.
Ruta ST185: Ruta Prehistòrica PR C-36 des de Granollers Centre. Coincideixen en tot el tram del sender que visita les restes arqueològiques. La Ruta ST185 torna a Granollers seguint íntegrament el sender PR.
Ruta ST210: Les dues travesses coincideixen només en l’estació de Montmeló i el darrer tram del Besòs.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

EL RIU MOGENT (BESÒS)

El riu Mogent té 24,5 km de longitud i neix de les aigües de les rieres de Cànoves i de Vilamajor que prenen les aigües d’indrets més elevats, com són els cims del Parany (a 1.156 m.) i el pi Novell (a 1.272 m.), al Pla de la Calma.

Conflueix amb el Congost sota el pont de Montmeló en els límits municipals amb Montornès del Vallès, punt on neix el riu Besòs. Les aigües baixen a partir d’aquí travessant la serralada de Marina a Montcada i Reixac fins a Sant Adrià del Besòs, on desemboca finalment al mar.

Si comparem l’estat del riu actual amb el que tenia fa unes dècades el canvi és de la nit al dia. Ara s’hi poden arribar a veure polles d’aigua, ànecs, martinets i bernats pescaires, fins i tot hi hem vist tortugues leproses. Tot i així, el nivell de degradació i agressions que ha patit l’entorn fa difícil creure en la seva recuperació. Massa indústria i pressió antròpica potser han portat aquest riu a un punt sense retorn.

Podem entrar al web del Consorci del Besòs-Tordera a fi d’estar al dia de les darreres actuacions, millores i projectes que afecten el riu. Així mateix hi podrem trobar fitxes de fauna aquàtica i d’ocells que podrem veure pel riu.

DIFICULTAT

Recomanem fer la caminada durant la primavera o bé la tardor. Durant l’estiu, quan apreta la calor i baixa poca aigua pel riu, es desaconsella la caminada.

A Can Prat Vell el camí creua sota la plataforma de les vies del tren d’alta velocitat. El camí més còmode és fer-ho per un tram de camí asfaltat que fa un gran volt a l’esquerra. Més curt, però incòmode, és creuar directament sota les vies un cop siguem just a sota. Una opció més curta però incòmoda atès que no hi ha camí. Podem anar a buscar un petit corriol que surt uns pocs metres a mà dreta un cop arribem a les vies.

ELS TRENS

La ruta té el seu inici a l’estació de Granollers Centre i final a la de Montmeló. Ambdues estacions disposen de bar, taquilles i vestíbul. Pertanyen a la línia Barcelona-Portbou, essent estacions contigües de la R2, R2 Nord i R8.

ELEMENTS PATRIMONIALS I NATURALS

Durant la ruta, en sentit horari, anirem trobant els següents elements d’interès:

–Granollers: capital del Vallès Oriental. L’estació es troba 1.100 m al sud del nucli urbà, on destaca la plaça de la Porxada (s. XVI) i l’ajuntament, d’estil eclèctic amb elements modernistes.

–Riu Mogent: amb l’aiguabarreig amb el Congost forma el riu Besòs a l’alçada de Montmeló. De sub-conca més petita que aquell.

–Ajuntament de La Roca: edifici noucentista obra de Lluís Planas i Calvet.

–Església de Sant Sadurní (300 m al nord de l’ajuntament): església gòtica de nau única i volta de creueria. Origen romànica però engrandida al s. XVI.

–Can Planes de la Muntanya: masia de tipologia clàssica. Es passa uns metres al nord de l’edifici.

–Dolmen de Can Planes: Cista rectangular, dolmen simple, tipus cambra pirinenca o petita galeria catalana, segons l’autor. Període Calcolític (2200 / 1800 ac).

–Pedra Foradada de Can Planes: bloc de granit erràtic buidat artificialment. Possible cambra sepulcral relacionada amb el període megalític. Possible període Neolític Final a Calcolític (2700 / 2200 ac).

–Pedra de l’Escorpí: petita cavitat granítica que podria haver estat utilitzada amb finalitat sepulcrals. Jaciment sense dades científiques corroborades.

–Poblat ibèric de Can Santpere (Turó Gros 296 m): poblat poc conegut i d’accés difícil. El més remarcable és el tram de muralla amb restes d’una porta d’accés encara identificable. Accés final dels darrers metres difícil camp a través.

–Font de la Mansa: bonica font amb un roure i un pi blanc monumentals situada al barranc de Can Companys.

–Ermita de Sant Bartomeu: petita església d’una sola nau documentada des de 1191, amb portal adovellat i un petit campanar d’espadanya.

–Molí de Vent de Can Tarascó (ruïnes): antic molí de vent per pujar aigua de pou destinada a la masia de Can Tarascó. Tot i estar a tocar de la pista té un accés embardissat. Compte amb el pou que no està protegit!

–Mina del Turó Rodó: excavació artificial de 5 metres de profunditat accessible de forma assequible per un pendent. No hem sabut trobar informació de si es tracta d’una cata mineralògica o té relació amb el proper poblat ibèric. Una petita llanterna pot ser útil, no indispensable.

–Turó Rodó: cim amb vèrtex geodèsic encimbellat sobre una roca. Les fitxes de vèrtex geodèsiques de l’ICGC li dóna una alçada de 534,9 m.

–Placa de Céllecs: zona d’escalada i excel·lent mirador del Vallès i del Maresme anomenada La Placa, formada per granit amb blocs que oscil·len entre els 10 i 35 m. Forma part de l’escola d’escalada de Céllecs.

–Poblat ibèric de Céllecs (Turó de Céllecs): cim més alt de la serra (536m). Hi trobem un poblat ibèric, poc estudiat, que es creu era un dels més importants del Vallès. Presentava una muralla i torres. Ocupat a partir del s. VII aC, el poblat es va expandir durant el s. II aC. Difícil visita. Molt tapat per la vegetació.

–Mirador del Vallès: no ‘oficial’. És una plataforma rocosa que esdevé un magnífic mirador de la plana del Vallès.

–Dolmen de Céllecs: galeria catalana petita. Segons el sr. J. Tarrús, “el passadís original devia de fer uns 2m de llarg i el túmul podia arribar als 8m de diàmetre.

–Pedra Plat de Molí: gran bloc granític que presenta una “cassoleta” a la part superior.Es desconeix la cronologia i funció original exacte.

–Pedra de les Creus: Gran bloc de granit ple de tot tipus de creus i signes.Calcolític a Bronze (2200/650 ac).

–Roca de les Orenetes: gran bloc de granit, modelat per l’erosió natural. Una de les cares (orientada a l’est) presenta alvèols i petites cavitats a l’interior de les quals es conserven diverses representacions pictogràfiques, amb un total de 32 figures.

–Dolmen de Can Gol II: calcolític (2200-1800 aC)

–Roca Foradada: Cova artificial excavada en roca. Possible cambra sepulcral, tipus hipogeu. Calcolític (2200 / 1800 ac).

–Dolmen de Can Gol I: datació probable entre els anys 2500 i 2100 aC (neolític final i calcolític)

–Riu Mogent: seguirem aquest riu tota l’estona fins al seu aiguabarreig amb el Congost, a partir d’on baixa aigües avall amb el nom de Besòs.

–Plana de Can Vilaró (zona pícnic): espai agrícola a les planes nord de Montornès del Vallès. Inclòs a l’àrea de protecció del Parc de la Serralada Litoral.

–Camí Fluvial del Mogent: bonic tram de riu que recorre en part entre bosc de ribera entre Montornès i Montmeló.

–Font de Santa Caterina: humida i bella font (Montornès V.) situada a l’aiguabarreig del Besòs.

–Aiguabarreig del Besòs: confluència dels rius Mogent i Congost per formar el Besòs. Entorn marcat per zones industrials, força malmès.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Adrià Triquell. Ed. Piolet (2012)
Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Gonçal Luna. Ed. Diputació de Barcelona (2007)
El Besòs : el riu que mirava passar els trens. Patrícia Gabancho. Ed. Barcelona Regional (1999)
El Pedró : de la serra de Llevant a la ribera del riu Congost. Albert Camps. Ed. Ajuntament de Granollers (2001)

BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

Rodalies de Catalunya
Trenscat: completa informació sobre trens catalans
ADIF: gestor ferroviari estatal

EL TEMPS

ALTRES

CARTOGRAFIA

Serralada de Marina 1:25.000 Ed. Alpina (2013)
Parc de la Serralada Litoral 1:20.000 Ed. Piolet (2015)
Mapa comarcal de Catalunya 41 Vallès Oriental 1.50.000 (2016)
Granollers i el seu entorn 1:20.000 Editorial Alpina (2006)
Del Mogent a la Calma 1:20.000 Ed. Alpina (2007)
Capitals comarcals 17 Mataró 1:25.000 Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serrlada de Marina (2015)