Tag Archives: Millors rutes

Catalunya és un país de platges. Milers de turistes, potser milions, aterren a casa nostra atrets per les nostres costes, el sol i els bons preus, omplint un litoral cada cop més assetjat i difícil de conservar.

Però les platges litorals no són  l’únic lloc a casa nostra on poder fer una remullada. En moltes excursions de Senderisme en tren hem passat per rius, gorgues o pantans on fer un bany o una remullada mentre gaudim de la natura. Habitualment són zones més tranquil·les i sense aglomeracions, i tot i que els caps de setmana d’estiu alguns indrets també són força concorreguts, un bany en zones d’aigua dolça sempre és més tranquil, envoltat de natura i silenci.

La majoria de zones de bany són no controlades, així que cal anar amb compte quan entrem a l’aigua. Alguns ajuntaments tenen prohibit el bany en els rius del seu municipi, ja sigui per motius de mala qualitat de l’agua o de perillositat. Són una excepció la dotzena de platges situades en pantans que controla la Generalitat de Catalunya a través de  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A part del control de la qualitat de l’aigua, en temporada alta poden arribar a tenir vigilància.

Aquest recull de zones de bany interior són les accessibles en tren a través d’alguna de les rutes publicades i ressenyades al nostre web, una selecció de gorgs, rius i pantans on poder fer una capbussada durant alguna de les rutes que, no són gaires, però pot donar una idea a tots aquells que busquin un racó on fer un bany o una remullada. Hem deixat de costat els estanys pirinencs, sempre un recurs vàlid per aquells atrevits que vulguin fer-hi un bany en les seves fredes aigües.

  Recomanacions:

• Assegureu-vos que el bany està permés.
• Feu una immersió gradual, l’aigua pot estar freda.
• Portar sabatilles antilliscants.
• Compte amb els corrents.
• No us tireu de cap, els gorgs i rius solen tenir poca fondària.
• Protegir-se del sol amb crema d’alta protecció.
• No hi deixeu escombreries. 

1. Riu Brugent. La Riba (Alt Camp)  (Ruta ST143)

• Accés: estació de La Riba (R13, R14)
• Temps en tren des de Barcelona: 2 h

La Riba és una població que vista des del tren ofereix un aspecte poc encisador, amb fàbriques papereres que omplen el paisatge de naus industrials. Però el municipi conté bells racons amb carrers empedrats i antigues papereres que fan de bon descobrir. No lluny del poble, a l’ombrívola zona del Clot d’en Goda, ja podem trobar alguns tolls on poder-nos remullar, com el dels Alemanys o el dels Paperers. Els més interessants, però, es troben riu amunt, a l’Esqueix, un bonic estret on un pont nepalí creua el riu Brugent.

2. Riu Glorieta. Alcover (Alt Camp)  (Ruta ST144)

• Accés: estació d’Alcover (R14)
• Temps des de Barcelona: 1h50min

Toll de Niu d’Àliga

Toll de Niu d’Àliga

Toll de Niu d’Àliga

Les Fonts del Glorieta i el Niu d’Àliga són els tolls més coneguts del riu Glorieta, i potser els més interessants per fer-hi un bany  de tots els que us proposem. Cal caminar una estona, però l’entorn s’ho val. Al voltant d’aquests tolls encara es poden trobar d’altres més amagats on també poder fer una remullada.

3. Gorg de la Sort. Aiguafreda (Vallès Oriental) (Ruta ST179)

• Accés amb tren: estació de Sant Martí de Centelles (R3)
• Temps des de Barcelona 1 h

Petit toll situat a la riera de Martinet, un torrent que corre entre els municipis d’Aiguafreda i un ‘enclavament’ de Seva. El toll es troba uns metres al nord d’un pont de fusta que travessa el riu. És molt petit, però està situat en un ombrívol i  bell entorn.

4. Riera de Vallcàrquera. Figaró (Vallès Oriental) (Ruta ST151)

• Accés amb tren: estació de Figaró (R3)
• Temps des de Barcelona: 50 min

La riera de Vallcàrquera és un torrent que baixa del vessant sud dels turons de Monner i Tagamanent. Des del municipi del Figaró cal seguir la Ruta dels Arbres, un sender ideat per l’ajuntament que recorre la riera tot visitant diversos petits salts d’aigua i gorgs. Potser més que un bany podrem remullar-nos els peus i refrescar-nos una mica.  El Gorg de Can Bosc és el més conegut.

5. Gorgs del Torrent de la Cabana. Campdevànol.(Ripollès) (Ruta ST54)

• Accés amb tren: estació de Campdevànol (R3)
• Temps des de Barcelona: 1h55min

El torrent d’Estiula forma un conjunt de set gorgs de mida diferents i grandària variable en el seu curs de baixada fins al riu Merdàs. Fins fa pocs anys aquests gorgs eren tot un clàssic del bany a Catalunya. Actualment, però, i atès a l’acumulació de visitants durant els caps de setmana i l’estiu, s’ha prohibit el bany. I no només això, sinó que s’ha posat un preu d’entrada (perdó, una ecotaxa) per accedir a la zona. No ens podrem banyar, però l’indret igualment val la visita.

La ruta ressenyada surt de Ripoll i acaba a Campdevànol. Els Gorgs de la Cabana es troben al darrer tram de la travessa. Si hi volem anar directament és millor baixar a l’estació de Campdevànol.

*les fotos són fetes a l’hivern. No patiu que durant l’estiu l’aigua baixa més càlida.

6. Riera de Vilardell. Les Llosses (Ripollès) (Ruta ST54)

• Accés amb tren: estació de Ripoll (R3)
• Temps des de Barcelona: 1h45min

Foto de Josep Balius Planellas (del blog Racons de Catalunya)

La mateixa ruta que visita els Gorgs de la Cabana ens serveix per visitar els bonics Salts de la riera de Vilardell, tram de torrent situat al municipi de les Llosses. La Ruta ST54 no els recorre, però sí que hi passa a tocar, atès que els tolls es troben al sud del punt on la travessa creua el torrent (punt quilomètric 5,2 de la ruta). Són 5 salts situats al sud d’aquest punt, el darrer situat a 1,4 km de distància. No tots són de fàcil accés. Podeu consultar aquest track gps d’Ignasi&pilar (usuaris Wikiloc), per veure l’accés als gorgs. Podreu veure fantàstiques fotos al blog Racons de Catalunya, de Josep Balius.

7. Salt del Sot del Bac. Figaró (Vallès Oriental) (Ruta ST25)

• Accés amb tren: estació de  Figaró (R3)
• Temps des de Barcelona: 50 min

Salt del Sot del Bac

Salt del Sot del Bac

Salt del Sot del Bac (les Dues Germanes)

Salt del Sot del Bac

Salt del Sot del Bac

Salt del Sot del Bac

El Salt del Sot del Bac es troba en una preciosa raconada a tocar del sender PR C-33 entre el Figaró i La Trona.  La pujada a aquesta atal·laia és una de les excursions més boniques que es poden fer a la zona, amb la qual podrem observar els Cingles de Bertí en tota la seva esplendor i matisos de colors. El toll del Sot del Bac és petit, i si ha plogut pot ser que les aigües estiguin una mica de color marró, com així estaven en visitar-les, però només per observar aquest indret ja val la pena acostar-s’hi.

8. Lo pas de Barca. Flix (Ribera d’Ebre) (Ruta ST99)

• Accés amb tren: estació de Flix (R15)
• Temps des de Barcelona: 2h45min

Zona de Picnic

Zona de Picnic

Zona de Picnic

Pas de Barca

Pas de Barca

Roca del Tormo

A l’espai dels Xops trobem un zona de pícnic amb taules i barbacoes situada  a l’altre marge del riu Ebre. Cal fer ús del servei del Pas de Barca, un dels últims que queden, per arribar-hi. La Roca del Tormo també ha estat un espai tradicional de bany dels flixancos/ques, unes roques que sobresurten de l’aigua a l’extrem de llevant del poble.

9. Pantà de Camarasa. Les Avellanes-Santa Linya (La Noguera) (Ruta ST171)

• Accés amb tren: estació de Vilanova de Salt (RL2 Tren LLeida-La Pobla de Segur)
• Temps des de Lleida: 45 min

Mapa situació ‘Platja’

Estació Vilanova de la Sal

Pont del tren amb ventre de peix

La zona de bany és al final de la travessa. Si no volem fer-la tota, hem de baixar a l’estació de Vilanova de la Sal del tren Lleida-La Pobla de Segur, i agafar el Camí de les Feixes no gaire estona fins arribar a una zona de bany coneguda com la ‘Platja’ o  ‘Platgeta’. És gairebé l’única zona on hi ha accés a l’aigua del pantà. A més a més té vistes al pont més conegut de tota la línia del Tren dels Llacs. 

10. Pantà de Terradets. Cellers (Pallars Jussà) (Ruta ST30)

• Accés amb tren: estació de Cellers (RL2 Tren Lleida-La Pobla de Segur)
• Temps des de Lleida: 1h10min

Font de la foto: El Punt Avui

Just davant de l’estació de Cellers es troba el “campament de Pago”,  on es trobaven els habitatges dels enginyers durant la construcció de l’embassament de Terradets i on es portaven a terme els pagaments dels sous als treballadors. Aquesta zona, a més, també està habilitada com a zona de pícnic durant la resta de l’any, i compta amb tot un seguit de senders al voltant de l’embassament.

11. Pantà de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera) (Ruta ST56)

• Accés amb tren: estació de Sant Llorenç de Montgai (RL2 Tren Lleida-La Pobla de Segur)
• Temps des de Lleida: 40 min

Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa. Al sud de la població s’estén el pantà de St. Llorenç de M. un lloc envoltat de muntanyes i perfecte per a qualsevol activitat aquàtica, fer-hi un bany o envoltar a peu de forma tranquil·la tot l’embassament.  

***Riu Segre al seu pas per Camarasa: la Platgeta és la zona de bany que el municipi de Camarasa té a la riba del riu Segre. És una de les zones de bany d’aigua dolça controlades per la Generalitat de Catalunya i compta amb un servei de vigilància. Per arribar-hi hauríem d’anar a peu fins a Camarasa durant 3 km per la riba sud del riu Segre.

12. Salts de la Vall de Núria (Ripollès) (Ruta ST30)

• Accés: estació de Queralbs (Cremallera de Núria)
• Temps en tren: BCN-Ribes de Freser (R3) 2h10min ; Ribes-Queralbs 10 min de cremallera. 

Pujant al Santuari seguint el Camí Vell de Queralbs a Núria trobarem diferents gorgs com el el Gorg del Cremal, o el Salt de la Cua de Cavall. No sempre són de fàcil accés i l’aigua de ben segur que serà freda, però poden ser una opció per remullar la magnífica excursió que suposa pujar a Núria a peu. A mitjans primavera el camí queda totalment sense neu. 

13. Salt del Grill (Ripollès) (Ruta ST86)

• Accés: estació de Queralbs (Cremallera de Núria)
• Temps en tren: BCN-Ribes de Freser (R3) 2h10min ; Ribes-Queralbs 10 min de cremallera. 

Bonica cascada situada prop de la central hidroelèctria de Daió, a Queralbs. Baixa pel vessant sud del cim de les Pedrisses, prop de les Roques de Totlomón. Es troba aproximadament a 1 hora de l’estació de Queralbs, al primer tram del camí que puja fins al refugi de Coma de Vaca. Està envoltada d’exhuberant vegetació, mig amagada uns metres al nord del camí. 

14. Gorgues de Carançà. Toès i Entrevalls (Conflent. Catalunya Nord) (Ruta ST36)

• Accés amb tren: estació de Toès-Carançà (Tren Groc SNCF)
• Temps des de Barcelona:
  • BCN-La Tor de Querol: 3h
  • La Tor de Querol – Toès: 2h10min

La  Núria-Carançà segurament és la travessa més interessant de les que es poden fer travessant el Pirineu oriental tot creuant la serralada. Al vessant nord, la ruta segueix el Carançà, torrent que baixa pel nord del pic de Noufonts i que s’engorja a la part baixa del seu recorregut. Unes passarel·les i ponts penjats, aptes per a tothom, ajuden a continuar el recorregut fins a l’estació del tren groc (SNCF) de Toès-Carançà. Trobarem diferents punts durant el recorregut on fer un bany, així com als estanys de Carançà, si un és prou valent!

15. Banys de Sant Tomàs. Fontpedrosa (Conflent. Catalunya Nord) (Ruta ST90)

• Accés amb tren: estació de Planès o Fontpedrosa (Tren Groc SNCF)
• Temps des de Barcelona:
  • BCN-La Tor de Querol: 3h
  • La Tor de Querol – Planès: 2h

Banys de Sant Tomàs

Banys de Sant Tomàs

Cascada a la Tet

No són de lliure accés, però els banys termals de Sant Tomàs són tot un clàssic. són accessibles a peu des de l’estació de Planès (1h) per un bonic camí emboscat que passa (opcionalment) sota l’espectacular pont Gisclart. De camí es passa prop d’una petita cascada on es pot fer una remullada.

Ja fora de la ruta original hi ha unes piscines naturals d’aigua calenta (lliures) a 2 quilòmetres dels banys. Es troben 300 m al nord-est del darrer revolt de la carretera de Fontpedrosa a Prats de Balaguer.

16. Piscines d’aigües calentes. Merenç (Arieja. França) (Ruta ST73)

• Accés amb tren: estació de Mérens-les-Vals (SNCF)
• Temps des de Barcelona:
  • BCN-La Tor de Querol: 3h
  • La Tor de Querol-Mérens-les-Vals: 40 min

Foto de Didier Gleyzes (Flick)

Foto d’Alain Baschenis (Pyrennees Airegeois)

Foto: extreta del web Histoire d’Ariege

A 1 h de camí des de Merens seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107) en direcció a L’Hospitalet-près-l’Andorre trobem cinc piscines naturals d’aigües calentes. Són petites i concorregudes, i a l’hivern deu ser força agradable fer-hi un bany calent amb l’entorn tot nevat. 

Les fotos no són nostres. Quan hi vam passar era ple de gent i no en vam fer. Les hem agafat d’internet. Esmentem l’autor.

MÉS INFORMACIÓ DE  ZONES DE BANY A CATALUNYA

• AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (ACA) 
• Viure en família (web excursions amb nens)
• PDF de Platges i zones de bany iteriors (diari Ara)
• 10 salts d’aigua de Catalunya a la primavera (revista Descobrir Catalunya)
• Les 20 millors gorgues de Catalunya (Timeout)
• Les millors piscines naturals de Catalunya (Timeout)
• Cinc gorgs per banyar-se a l’estiu (El País)
• Els 5 llocs on prendre un bany en plena natura al Centre de Catalunya (Surt de casa)
• Gorgues a Girona (Naturaki)
• Els 5 llocs a Ponent on fer-se un bany en plena natura (Surt de casa)
• Els 5 llocs on prendre un bany en plena natura al Centre de Catalunya (Surt de Casa)
• Nació Digital: mapa de google amb els millors gorgs 
• Nació Digital: mapa de google amb les millors platges interiors

A senderisme en tren portem desenes d’excursions que ens han permès de conèixer belles raconades i pobles del nostre país que potser mai abans hauríem visitat si no fos gràcies a estar connectades pel ferrocarril. Així és com hem trepitjat cims de quasi 3.000 metres, visitat monestirs històrics, seguit rius i camins a tocar de mar i conegut infraestructures ferroviàries que són patrimoni industrial de casa nostra.

Però és de justícia reconèixer que algunes d’aquestes rutes no són gaire engrescadores. Tot i que a l’hora d’idear-les sobre el mapa semblaven que havien de tenir prou al·licients, el resultat final, per diferents motius, no és del tot positiu. En primer lloc trobem rutes amb camins clars i interessants però que la degradació de l’entorn no fan la ruta agradable de recórrer. És el cas del Turó de les Tres Creus o de la travessa entre Sitges i Vilanova seguint el GR-92.

En altres casos la causa d’aquest menor interès és l’error en la tria d’un cert corriol o camí en una part del recorregut. Tot i que a l’hora de fer la ruta ens podia semblar bo, els comentaris posteriors ens han fet adonar de l’error de la tria. És el cas de la baixada del Turó d’Onofre Arnau o del Turó de Montcada, on seguim camins poc fressats o  desapareguts que donen problemes de seguiment. 

Amb això no volem dir que no es puguin fer o que no tinguin interès. Fent alguna d’aquestes sortides també coneixerem una part del nostre país (malauradament  massa comú) que  si bé no guanyaria cap premi de paisatge favorit paga la pena prendre consciència que cal conservar el nostre territori.

1. Sitges a Vilanova i la Geltrú pel litoral  (Ruta ST15)

Excursió que recorre el litoral entre el mar i les vies del tren. Durant la caminada es visiten cales poc conegudes (algunes de naturistes) seguint sempre el GR-92 però l’entorn és degradat i poc agradable. Veurem com la part de la costa que el ferrocarril no va malmetre, ho van fer les urbanitzacions.

2. Mataró a Sant Andreu de Llavaners pel Turó d’Onofre Arnau (Ruta ST55)

La primera part de l’excursió segueix fàcilment el GR-83 Camí del Nord fins al cim del Turó. De baixada, però,  vam seguir un corriol de només 300 metres de distància però certament poc evident i que està donant problemes a aquells que segueixen la ruta. Un entorn desnaturalitzat, amb hivernacles i pistes transitades per vehicles acaben convertint la caminada en poc engrescadora. 

3.  El turó de les Tres Creus. Montmeló (Ruta ST175)

 Es tracta d’una ruta fàcil, familiar i amb diferents al·licients que la fan interessant, però les extenses zones industrials dels entorns, les autopistes, el Circuit i perquè no dir-ho, les vies de tren, ens ofereixen un paisatge fortament antròpic, una mostra clara de com s’ha malmès el paisatge en aquesta part de la comarca del Vallès Oriental. Tot i així, les vistes des de la talaia del turó valen la pena, des d’on podrem albirar quatre parcs naturals catalans (Montseny, Sant Llorenç, Montserrat i Collserola), així  com vistes més properes dels parcs de la Serralada Litoral, de Marina, i del Montnegre-Corredor.

4.  El Turó de Montcada. Collserola (Ruta ST32)

A principis del s. XX dalt del cim del Turó de Montcada (que feia 300 m d’altura) hi havia una ermita i un petit edifici fet de canyes. El turó acollia trobades i excursionistes que volien gaudir de les vistes que es tenien d’aquesta gran talaia. Quan l’any 1917 es va instal·lar l’empresa Asland al municipi hi va construir unes cases per als treballadors, d’estil suís, que podeu veure en una de les fotografies. Cent anys després l’ermita s’ha perdut,  el turó s’ha rebaixat fins a 273 m i l’empresa encara continua. Els montcadencs/ques lluiten pel seu tancament argüint que la seva activitat actual està provocant un índex més alt de  casos de càncer entre els seus habitants.

La ruta presenta algun problema de recorregut. Hi ha trenderistes que ens han comentat que des del dipòsit d’aigües de Montcada fins l’antiga pedrera el camí pot estar tallat o tenir accessos poc evidents. En la mesura que puguem intentarem tornar-hi per esbrinar com està aquest tram de recorregut.

Ermita al cim del Turó

Cases Asland

Montcada Bifurcació

Turó de Montcada

Turó de Montcada

Turó de Montcada

TÚNEL DE MONTGAT (primer túnel ferroviari estatal)

El ferrocarril va suposar un important canvi en les comunicacions, aportant rapidesa i comoditat en els desplaçaments. Però la seva construcció ha de tenir en compte el territori, sovint muntanyós, com el cas de casa nostra. Les línies de tren tenen el seu taló d’Aquil·les en els amplis radis de curvatura i els desnivells a superar, encara que aquests siguin petits, uns aspectes d’enginyeria que marquen de forma indefugible el disseny d’una nova línia. En un territori muntanyós els ponts i els túnels esdevenen uns recursos constructius indispensables a fi de fer avançar un nou traçat de tren. Cars i de costosa construcció, aquestes obres un cop construïdes romanen després com a infraestructures que sovint passen a formar part del patrimoni industrial d’un país. 

TÚNELS CATALANS

A casa nostra la primera posició l’ocupa el túnel ferroviari per a trens d’alta velocitat que travessa els Pirineus per la Jonquera. La construcció i gestió ha estat privada, generant un dèficit inassumible segons l’empresa concessionària a causa d’un nombre molt inferior de passatgers dels esperats. L’Estat “haurà” de pagar  un rescat de 200 M d’euros a la constructora, diners que haurem de pagar tots els ciutadans a l’empresa de Florentino Pérez.

1. túnel del Pertús (ferroviari): 8.300 m (2009)
2. túnel de Vielha (viari): 5.230 m (1948)
3. túnel del Cadí (viari): 5.026 m (1984)
4. túnel de Bracons (viari): 4.556 m (2009)
5. túnel de l’Argentera (ferroviari):  4.044 m (1890)
6. túnel de Toses (ferroviari): 3.914 m (1922)
7. túnel de Vallvidrera (viari) : 2.517 (1991)

*Si mai s’acaba la L9 del metro de Barcelona (43,3 km) seria el setè túnel més llarg del món i primer a Europa.

TÚNELS DEL MÓN

Els deu túnels més llargs del món, comptant fins i tot els viaris, són túnels ferroviaris, molts d’ells de línies de metro, però també túnels específicament ferroviaris:

1. Metro linia 3 de Guangzou (Xina): 60,4 km
2. Túnel ferroviari de Saint Gotthard (Suïssa): 50,3 km
3. Metro linia 1 de Beijing (Xina): 57,1 km
4. Túnel de Seikan (Japó): 53,8 km
5. Eurotunnel ferroviari (França-GB): 50,5 km
6. Metro túnel linia 5 de Seul (Korea): 47,6 km
7. Metro Moscou (Rússia): 41,5km
8. Metro L-12 Madrid (Espanya): 40,9 km

De totes les excursions que hem fet a Senderisme en tren hi ha algunes sortides, que a més a més d’unir dues estacions contigües d’una mateixa línia de tren transiten sobre sengles túnels ferroviaris. Podeu conèixer alguns túnels i algunes històries que amaguen tot caminant sobre aquests túnels:

EXCURSIONS PER TÚNELS

1. Túnel de l’Argentera 4.044 m (ruta ST110)

Entre les estacions de: Duesaigües-l’Argentera (Baix Camp) i Pradell (Priorat)

El túnel de l’Argentera es va obrir l’any 1890 quan el tren arriba a Falset. Està format per dos túnels, el túnel 73 de 4.044 m i el fals túnel 72 de 410 m (separats per les Dues Boques). Va ser l’enginyer català Eduard Maristany l’encarregat d’obrir-lo no sense dificultats. En la seva perforació es va trobar un riu subterrani que va necessitar la construcció d’un pont dins del túnel. El rei Alfons XIII li va concedir el títol de Marquès, impulsor també de l’estació de França de Barcelona. 

El túnel es troba a la Baronia d’Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial del s. XII vinculada als arquebisbes de Tarragona i que incloïa els pobles de Colldejou, L’Argentera, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, a més a més del mateix castell monestir d’Escornalbou.

Durant la Guerra Civil al seu interior s’amagava durant el dia un tren hospital que només sortia de dia nit per airejar els vagons. 

Estació del Pradelll

Túnel 72 (410m)

Fals túnel. Estació

2.  Túnel de Montgat 135 m (ruta ST50)

Entre les estacions de: Montgat (Maresme) i Montgat Nord (Maresme)

El Turó de Montgat s’aixeca al nord d’aquest municipi del Maresme entre les estacions de tren de Montgat (R1, Adif) i Montgat Nord (R1, Adif).  Té 36 m d’altura i tot i la seva insignificança és un cim inclòs en la llista dels 100 Cims de la FEEC. És, evidentment el pic més baix de tota la llista i el cim més fàcilment assolible. Sota seu es va excavar el que va ser el primer túnel ferroviari de l’estat espanyol, el túnel de Montgat.

Ruta ST50 Túnel de Montgat

Ruta ST50 Turó de Montgat

Túnel Montgat foto angita

3.  Túnel de Pimorent  5.414 m (ruta ST148)

Entre les estacions de:  Portè (Alta Cerdanya) i l’Ospitalet (Arieja)

Aquest túnel ferroviari supera el coll de Pimorent (1.920 m), collada que separa l’Alta Cerdanya de l’Arieja. Té 5.414 metres de llargària i  va ser clau per a la connexió del Transpirinenc Oriental entre Tolosa de Llenguadoc i Puigcerdà, atès que superava la collada més alta que s’interposava entre els dos vessants pirinencs. Com curiositat, el túnel té a cada extrem una porta prop de cada boca d’entrada a fi d’evitar la formació d’estalactites de gel durant l’hivern a causa de les filtracions d’aigua i que havien ferit diversos mecànics de la SNCF, així com galeries de col·locació d’explosius per a la seva destrucció. 

Túnel Pimorent (Font Inventaire Tunnels Ferroviaires)

Boca sud (Portè)

Túnel Pimorent (Font Inventaire Tunnels Ferroviaires)

4.  Túnel de Belitres 1.064 m (ruta ST149)

Entre les estacions de: Portbou (Alt Empordà) i Cervera M. (Rosselló)

El túnel dels Belitres es troba entre les estacions de Portbou i Cervera de la Marenda. Té una llargària de 1.064 m, dels quals 469 metres són dins de territori francès, i 595 en l’espanyol. L’obra és de doble via, amb ample de via ibèric la via al costat dret si anem en sentit a França, i ample europea a l’altre costat. Com a túnel considerat estratègic, en aquest cas per unir dos països, en la seva construcció es van fer tres galeries d’1×1,6 m expressament construïdes per a destruir aquesta obra d’enginyeria. 

Túnel de Balitres

Túnel de Balitres: galeries de destrucció

Túnel de Balitres

5.  Túnel de Toses 3.904 m (ruta ST128)

Entre les estacions de: Toses (Ripollès) i La Molina (Cerdanya)

Per travessar la collada de Toses va caldre perforar dos túnels  entre els anys 1911 i el 1919. El primer que es troba venint de Ribes de Freser és el del Cargol (helicoïdal) situat entre les estacions de Planoles i la de Toses. Entre Toses i La Molina és on es va perforar el més llarg de la línia, el Túnel de Toses, de 3.904 m. que inclou 200 m de fals túnel a la seva boca nord.  Dins d’aquest túnel és on es troba el punt culminant de tota la línia, a 1.494 m, punt també més elevat de tots els ferrocarrils estatals en adherència  en ample ibèric.  

Mapa de la ruta

Entrada boca sud

Cap a la Molina

Montroig del Camp, les Coves Roges, Castellví de Rosanes, el Collroig, Rojals, els Rogerets, la Roca Roja… Tots aquests topònims de casa nostra inclouen en el seu nom una clara referència al color roig.

Afloraments Buntsandstein a Catalunya. Font: Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona

La raó de tan vermell cal anar-lo a buscar sota els nostres peus, a la geologia del nostre territori. Tots aquests indrets tenen en comú el fet de trobar-se en afloraments del Buntsandstein, un estatge geològic caracteritzat pel color vermell de les roques sedimentàries que la componen. Aquesta tonalitat és originada per la presència d’òxids fèrrics al seu interior, tot i que en algunes ocasions i per diferents motius es pot presentar blanc  (Sant Pere Sacama).

Va ser el geòleg alemany Friedrich August Von Alberti qui a l’any 1834 va definir el Triàsic com aquell període geològic format per tres fàcies  ben diferenciades i de fàcil identificació segons el tipus de roca que les componen. Von Alberti va dividir el Triàsic en:

1. Buntsandstein: ‘roca de sorra roja’ en alemany. Fàscia formada per conglomerats vermells i gresos. Sedimentació  d’origen continental. (Triàsic inferior)
2. Muschelkalk: té tres fàcies: M1 calcària, M2 gresos i argiles vermelles, M3 dolomies i calcàries. Ambient bàsicament de sedimentació marina. (Triàsic mitjà)
3. Keuper:  format per guixos i argiles vermelloses. Sedimentació i evaporació en llacunes salines.  (Triàsic superior)

Mar de Tetis al Juràssic inferior (200Ma)

El període Triàsic forma part  de l’era Mesozoica, essent el primer (més antic) crono-estratigràficament, seguit pel Juràssic i el Cretaci. El Triàsic compren aproximadament entre els 250-200 Ma , etapa durant la qual a la terra només existia un gran supercontinent anomenat Pangea, en un moment en què la terra estava marcada per una climatologia càlida i seca.

A casa nostra tot l’arc mediterrani per sota del qual ara són els Pirineus (antiga serralada herciniana) estava inundat pel mar interior de Tetis, un mar poc profund i càlid on s’anaven sedimentant els materials. Poc a poc s’anaven dipositant sediments que formaven capes poc potents en comparació als que es formaven en aigües més profundes, com les que correspondrien a l’actual Europa oriental. La posterior orogènesi Alpina durant el Terciari (65 Ma) fa aixecar tots aquests materials del que més endavant seria Catalunya, encara a temps per veure els darrers dinosaures.

Font: Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona

1. Castell d’Escornalbou. Baix Camp (ruta ST23)

El Castell Monestir d’Escornalbou es troba situat a la comarca del Baix Camp, a la Serralada Prelitoral Catalana, en un punt de contacte d’aquesta serra amb la Depressió Prelitoral. El castell va ser construït amb gres vermell del Buntsandstein, tot i que la seva base i  el turó de Santa Bàrbara és un aflorament del carbonífer-permià (360-250 Ma).

Des del mirador de santa Bàrbara podrem veure la Muntanya de l’Areny amb l’ermita de la Mare de Déu de la Roca al capdamunt, un altre clar exemple d’aflorament del Buntsandstein.

El castell monestir va ser el centre de la Baronia d’Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial del s. XII vinculada als arquebisbes de Tarragona i que incloïa els pobles de Colldejou, L’Argentera, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes.

Castell d’Escornalbou

Castell d’Escornalbou

Castell d’Escornalbou

2. Serra de l’Argentera-Pradell. Baix Camp (ruta ST132) 

La Serra de l’Argentera-Pradell forma part també de Serralada Prelitoral Catalana i tenen una orientació nord-sud, assolint una alçada màxima de 773m.  Els penya-segats orientats a llevant ens permeten observar els estatges vermells del Buntsandstein (Triàsic inferior) sota capes de roques calcàries corresponents al Muschelkalk (Triàsic mitjà). El conjunt ens poden recordar als Cingles de Bertí, muntanyes que veurem més endavant.

Al Coll de la Teixeta es pot observar una falla on entren en contacte els materials de la base del paleozoic amb els del triàsic (última foto).

La serralada està travessada completament pel túnel ferroviari de l’Argentera, un gran obra d’enginyeria portada a terme per Eduard Maristany, nomenat Marquès de l’Argentera pel Rei Alfons XIII el 1918.

Ruta ST133 Serra de l’Argentera

Ruta ST133 Serra de l’Argentera

Ruta ST133 Antiga carretera (GR-7)

Falla del Coll de la Teixeta

3. Ermita de Bruguers. Garraf (ruta ST51)

L’ermita de Bruguers es troba a llevant del Garraf en una zona caracteritzada pel color roig de l’aflorament del Buntsandstein, fet pel qual és conegut com el Garraf vermell. A més a més de l’ermita també l’antic castell  d’Eramprunyà està fet amb aquest tipus de roca. L’element més curiós potser sigui la Foradada, un arc natural que trobarem al camí de pujada al Castell.

L’aflorament  segueix una línia que va des de Gavà (turó de Caçagats) fins a Martorell (Pont del Diable) passant pel Castell de Cervelló, elements tots ells caracteritzats per estar construïts per la roca vermella d’aquesta fàcies del Triàsic inferior.

Ruta ST51 La Foradada (Garraf)

Ermita de Brugeuers

Font: Isabel Benet. Amics del Museu de Geologia de Seminari de Barcelona

4. Sant Pere Sacama  (ruta ST64)

L’ermita de Sant Pere Sacama es troba la muntanya del Puigventós prop d’Olesa de Montserrat, a la Serralada Prelitoral Catalana. 

L’ermita i l’antic castell de Sant Pere Sacama es troba just sobre el contacte entre els materials paleozoics al sud (esquistos i llicorelles de l’Ordovicià i Silurià 480-420 Ma) i els del mesozoic inferior al nord, és a dir del Buntsandstein (252-247 Ma). El contacte és discordant, amb els conglomerats basals quarsífers situats verticalment, que donada la seva duresa respecte a la resta de materials ha produït la formació de ‘hogbacks’ o espases, les mateixes formacions que es poden trobar a la propera ermita de Sant Salvador de les Espases.

Aquí els sediments no tenen el característic color vermell sinó que són ben blancs. Segons apunta Isabel Benet al web dels Amics del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, possiblement la manca de color va ser degut per un procés de lixiviació, és a dir, per un rentat dels sediments a causa de l’aigua.

Sant Pere Sacama

Sant Pere Sacama

Font: Algeps Revista de Geolgia 498. Octubre 2009

5. Ermita de Sant Gregori. Falset (ruta ST116)

L’ermita es troba a dos quilòmetres de Falset, sota una gran balma als peus de la muntanya de l’Altafalla o de les Torres, a les Muntanyes de les Soleies. A tot l’entorn hi domina l’aflorament del Buntsandstein. No podem deixar de visitar les Raconades, un espai màgic on l’aigua i el vent han erosionat el terreny creant figures capricioses amb noms com el Caragol o el Gegant.

L’ermita de Sant Gregori data de finals del s. XVI o principis del s. XVII.  El conjunt consta d’una caseta de l’ermità i de la mateixa ermita, amb porta de mig punt adovellada, un ull de bou i campanar d’espadanya a un costat.

L’ historiador i metge reusenc  Salvador Vilaseca va descobrir l’any 1928 i excavar-hi els anys 1931 i 1933 un jaciment neolític sota la balma. La seva troballa més important va ser un cérvol gravat en una petita roca de llicorella, datat 8.000 anys aC, el que demostra que l’indretva estar habitat des de fa milenis. 

Ruta ST116: Sant Gregori (Falset)

Les Raconades

Les Raconades

Les Raconades

Les Raconades

Ruta ST116: Les Raconades (Falset)

6. Tagamanent-El Figaró (ruta ST20)

Tot l’entorn del cim del Tagamanent i del Pla de la Calma (Montseny) trobem un aflorament del Triàsic inferior de poca potència (amplada) a causa de l’erosió que va patir. El cim del Tagamanent, però, s’aixeca sobre una fàscia de calcàries i dolomies del Muschelkalk. 

Prop del cim trobem el geòtop de Can n’Agustí, relacionat amb el del Garraf, on es pot observar la discordança entre el substrat paleozoic i el triàsic del Buntsandstein.  

Segons l’Enciclopèdia catalana, un gèotop és “un espai que conté elements geològics (roques, estructures, formes d’erosió) d’especial interès per a reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els processos que l’han modelada”.

Tagamanent

Tagamanent

Geòtop Ca n’Agustí. Discordança a la zona plana sota la masia. Font: Dep. Medi Ambient

7. Cingles de Bertí (ruta ST25)

De fa dècades la zona dels Cingles de Bertí han estat una escola de geologia. En els seus penya-segats nombrosos alumnes ha après i observat les diferents fàcies del  Triàsic de forma crono estratigràfica, és a dir, en el mateix ordre en què es van anar dipositant els materials en el temps, sense veure’s afectades per falles o plegament posteriors.

Es poden observar les fàcies del Buntsandstein i del Muschelkalk sobre el sòcol del paleozoic , no les del Keuper ni de la resta de materials de la era Mesozoica, és a dir, dels períodes Juràssic i Cretaci, que o bé mai es van dipositar o bé van ser erosionats.  Per sobre les fàcies del Muschelkalk es troben directament materials de l’eocè (56 Ma).

Cingles de Bertí

Sot del Bac. Cingles de Bertí

Font. Isabel Benet. Amics del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona

8. Serra de Prades (ruta ST104)

La Serra de Prades forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, muntanyes formades per un sòcol paleozoic de pissarres del carbonífer sobre el qual s’assenten materials mesozoics que van del Triàsic complet fins a la base del Juràssic. L’orogènia herciniana va trencar i plegar els materials paleozoics. 

La fàcies del Buntsandstein aflora sobretot al vessant oriental de la Serra de Prades que rep el nom de ‘Pedra de Prades’ en aquest territori.  Es poden veure els diferents estatges del Mesozoic si anem per la Vall, un bonic barranc que puja a Rojals des de Montblanc. El PR C-20 entre Alcover i Mont-ral també va tallant les diferents fàcies de materials mesozoics.

Rojals. La Vall

Rojals. La Vall

Font: Amics del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona

9 . Agulles de Santa Àgueda. Desert de les Palmes. (ruta ST160)

Les Agulles de Sta. Àgueda fomen part del Desert de les Palmes, una serra costanera que forma part de la Serralada Ibèrica, a la part més oriental del Maestrat. La Generalitat valenciana va declarar  aquest espai com a parc natural el 16 d’octubre de 1989. Té una extensió de 3.200 ha i inclou els espais protegits del Desert de les Palmes i de la Serra de les Santes, tot ocupant part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana.

La ruta és espectacular. Travessa íntegrament la cresta de roques de gres vermell de la serra. Així mateix, veurem les curioses formacions rocoses (fins i tot es passa pel mig d’un forat) que la meteorització ha creat sobre el gres. Els agents atmosfèrics han modelat formes capricioses com els ‘àlveols‘, petites cavitats semiesfèriques que reben el nom de ‘tafoni‘ o ‘talfoni’ si són grosses. També podrem observar ‘cadolles‘ (panholes), petites cavitats circulars que es formen sobre la roca. Són les típiques banyeres amb aigua que trobem a les roques després de ploure.

Formacions al gres vermell

Inici de la creta (Reserva de caça)

El Trampolí

WEBGRAFIA

• Visor de mapes geològics de Catalunya (ICG)
• Amics del Museu Geològic de Seminari de Barcelona, fantàstica web on trobareu tot d’explicacions, rutes i croquis sobre geologia i muntanyes. Podeu consultar-hi tres entrades específiques del Triàsic:
  • Triàsic (I): Buntsandstein
  • Triàsic (II): Muschelkalk
  • Triàsic (III): Keuper
• Geozona estació d’Olesa-Riera Sant Jaume (Direcció General del Medi Natural)
• El Figaró- Cingles de Bertí (Geologia UDG)
• Xaragall: Recorregut de Recerca Geològica: Escornalbou, Argentera, Duesaigües, Coll de la Teixeta (UPCommons)
• Xaragall: Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Priorat: des de Falset a Marçà, al Masroig, al Molar i a la Figuera de Falset (UPCommons)
• Geografia física Parc del Garraf (Parcs de la Diputació de Barcelona)
• Discordança pretriàsica a Can Agustí (Pla de la Calma). Dep. Medi Ambient
• Algeps Revista de Geologia 641. Agost 2013. Itinerari Geològic Olesa, Sant Pere Sacama, Sant Salvador de les Espases
• BLOC DE CAMP: Sant Pere Sacama

Sant pere sacama

La transmissió d’informació entre ciutats, exèrcits o persones de la forma més ràpida possible  sempre ha estat una prioritat en la comunicació humana. En són uns bons exemples la creació de xarxes viàries per on hi circulaven missatgers a peu o a cavall, la utilització de senyals de fum o de llum, o els coloms missatgers que els grecs ja utilitzaven per transmetre els resultats dels Jocs Olímpics. 

Torre de telegrafia òptica

Pals senyalitzadors

Exemples de codis

Fruit d’aquesta necessitat, el 19 de juliol de 1794 s’enviava a França el primer missatge transmès gràcies a un nou mitjà de comunicació, la telegrafia òptica. Les ciutats de Paris i Lille van quedar unides per 22 torres sobre les quals Claude Chappe, el seu inventor, hi va col·locar un sistema de codificació visual. Dalt de cada torre hi havia un pal vertical anomenat “regulador” que suportava un travesser al final del qual es troben uns  “indicadors”. Les figures que aquest sistema podien crear permetien múltiples variants.  Els missatges codificats s’anaven transmeten de torre a torre i eren de fàcil identificació en la distància gràcies a la utilització de binocles o ulleres de llarga vista. 

Molts estats van acabar copiant aquest sistema, i  l’estat espanyol, tot i que tard, també. Durant una època marcada per les guerres carlines,  l’estat considera necessari l’establiment d’un sistema de comunicació ràpid i segur que ajudés a consolidar el nou estat liberal. A Catalunya on la Guerra dels Matiners (II Guerra Carlina) marcava l’agenda, aquesta necessitat era urgent. Entre els anys 1848 i 1849 es va construir una xarxa de telegrafia òptica militar que el coronel José Maria Mathé va adaptar del sistema de Claude Chappe, creant nous codis numèrics gràcies a nous sistemes de senyalització instal·lats a les torres.

Les torres eren ocupades per personal militar, els anomenats torrers, en un nombre de quatre, dos caporals i dos soldats, que vivien a la mateixa torre. Les torres van ser construïdes seguint uns estàndards marcats per Madrid. De planta quadrada, alçada habitual de 5 metres, entrada a la segona planta i amb espitlleres a la resta de pisos i havien de guardar una distància de 8-10 km entre torre i torre en línia recta. A casa nostra s’arribaren a instal·lar un total de 88 torres, que s’estenien des de Barcelona cap a la Jonquera passant per Girona, Lleida. Una de circular passava per Solsona, Vic i Granollers. 

(mapa de localització de torres de telegrafia òptica)

Els contratemps que suposava aquest sistema de comunicació, molt influenciat per les condicions meteorològiques, l ‘implantació del ferrocarril,  però sobretot de la creació de la telegrafia elèctrica va suposar la mort definitiva d’aquest mitjà de comunicació a partir del 1855, quan una llei del Govern espanyol implementava la telegrafia elèctrica.

Si voleu més informació podeu llegir:

• Historia de la telegrafia óptica en España. Sebastián Olivé Roig
• Telegrafía óptica catalana
• Blog de telegrafia òptica del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
• Wiki del Telégrafo Óptico
• Facebook Telegrafia Óptica
• Article sobre la telegrafia òptica al Vallès Oriental

1. Torre del Telègraf 200 m. Montornès del Vallès  (Ruta ST01)

La torre es troba a la zona de Can Buscarons, prop de l’aiguabarreig del Besòs. Formava part de la branca entre Barcelona i Vic, situada entre la torre de Can Casaca (prop del coll de la Manya de Granollers) i de la del Turó de Montcada (desareguda).

Que quedar abandonar a partir de l’any 1862. L’any 2013 es va acabar la seva restauració, que ha suposat la seva museització. Des de l’any 2011 l’espai té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local. Es fan de forma habitual visites comentades i també concertades al telèfon 93 572 11 70. 

2. Sant Miquel 385 m. Girona/Celrà  (Ruta ST108) 

La torre es troba als contraforts occidentals de la serra de les Gavarres, on hi havia una antiga ermita i castell.

A principis de 1849 una primera torre de telegrafia militar ja estava en funcionament, construïda aprofitant l’absis de l’ermita de Sant Miquel. Una segona torre d’una línia de telegrafia civil, es va construir de nova planta al seu costat. 

Aquesta nova torre era la núm. 62 que formava part de la línia Girona a Olot, situada entre les torres de  Girona núm. 61(restes al parc dels Alemanys) i la de Borgonyà (núm. 63).

Actualment podem pujar al capdamunt per una escala de cargol, des d’on hi ha un magnífic mirador de les Gavarres.

Podeu llegir aquest article de la restauració de la torre aquí

3.  Torre de Puiggraciós 696 m. El Figaró (Ruta ST25)

Caminada que ens portarà des de La Garriga al Figaró passant pel Santuari de Puiggraciós i els Cingles de Bertí seguint en bona part el PR C-33 Volta a La Garriga.

La torre de Puiggraciós era la núm. 45 de la línia Vic a Barcelona, i està situada prop del Santuari de Puiggraciós (Vallès Oriental), a tocar de l’antiga capella. Tenia com a torres de referència a la de Centelles (núm. 44) i la de Granollers (núm. 46).

Puiggraciós

Puiggraciós

Si aquesta petita mostra us ha deixat amb ganes de conèixer altres torres, podeu visitar:

• Torre del Petrol a La Riba (Ruta ST52)
• A Molins de Rei en trobem una de curiosa annexa a l’ermita de Sant Pere Romaní.
• Torre de Can Casaca a Granollers (coll de la Manya), única per ser circular.
• Dalt del Turó de Montgat n’hi havia una de molt fotogènica, sobre el túnel ferroviari, que va ser molt fotografia.
• A Sant Pere Màrtir n’hi havia una de la línia Madrid-Barcelona, ara desapareguda.
• Al Castell de Montjuïc en trobem una de molt ben conservada.

A casa nostra podem trobar nombrosos indrets identificats com a La Foradada o Roca Foradada. Per començar tenim a la comarca de la Noguera un municipi anomenat La Foradada.  També tenim roques ‘foradades’  excavades artificialment en una gran pedra per a ser utilitzades com a enterraments neolítics. És el cas de la Roca Foradada de la Ruta Prehistòria de La Roca del Vallès, al Vallès Oriental.

Però bona part d’aquestes obertures són d’origen natural que gràcies a una meteorització capriciosa ha produït una obertura en forma de forat a la roca. És el que en terminologia geològica es coneix com a ‘tafoni’.  A tocar de la costa també en trobem produïdes per l’acció del mar, com la Foradada de Torroella de Montgrí. També podem trobar cims de muntanyes amb aquest nom, sovint lligades a punts on trobem aquests tipus de formacions, com el cas de la Roca Foradada, una muntanya de 1.979 m a Bellver de Cerdanya, o la Roca Foradada que trobem a tocar de la Pobla de Segur.

Des de Senderisme en tren un volem donar a conèixer tres d’aquestes ‘Roques Foradades’ que pel seu especial interès mereixen una visita.  Alguns d’aquests forats només es poden travessar volant (veure el vol d’Alexander Polli a La Foradada de Montserrat) o navegant (veure video de la Foradada de l’Estartit), però hi ha d’altres que permeten acostar-s’hi a peu fins a la seva boca i fer-la servir com a marc incomparable d’unes bastes panoràmiques de l’entorn.  Sobre algunes d’aquestes roques també podem caminar-hi, això sí, només aquelles persones sense vertigen.

 1. La Foradada. Serra de Montsià  (Ruta ST63)

Segon cim de la serra de Montsià (695 m), la Foradada ha esdevingut tot un símbol de les Terres de l’Ebre i és sens dubte l’element més característic de la serra.  L’esforç necessari per pujar-hi serà plenament recompensat per les vistes excepcionals que ofereix l’ull d’aquesta roca de la plana del Delta de l’Ebre.

La seva ascensió més clàssica comença des de Sant Carles de la Ràpita tot seguint el PR C-83, un sender circular de 43km amb sortida i acabada en aquest municipi de la comarca del Montsià.

Ruta ST63 Serra de Montsià. La Foradada

Ruta ST63 Serra de Montsià

Ruta ST63 La Foradada (Montsià)

2. Roca Foradada (Bruguers).  Garraf  (Ruta ST51)

Situada Prop de l’ermita de Bruguers, a Gavà (Baix Llobregat), trobem aquest singular arc gairebé perfecte de gres vermell que recorda, en miniatura, els grans arcs de l’Arches National Park de Utah, als Estats Units. Aquesta zona de la serra és coneguda com el Garraf Vermell atès que hi predominen roques formades a partir de dunes i sediments de rius que li confereixen aquest color característic. La Foradada es troba a escassos 100m de l’ermita de Bruguers, església també construïda amb aquest tipus de roca vermella.

Ruta ST51 La Foradada (Garraf)

3. La Foradada. Serra de Llaberia  (Ruta ST 111)

L’última de les ‘foradades’ que us volem mostrar la trobem a la serra de Llaberia. Està situada al caire de la cinglera entre el cim de la Miranda de Llaberia i el Portell de Llaberia.  A través de la seva boca podrem gaudir d’increïbles vistes de la Mola de Colldejou i aquells que no tinguin vertigen podran caminar-hi per sobre, sempre amb molt de compte.

Serra de Llaberia

Miranda de Llaberia

La Foradada

La Foradada

A Senderisme en tren hem donat preferència, tret d’alguna excepció, a caminades i travesses que es poden realitzar en un sol dia.

Òbviament, podem enllaçar moltes de les rutes tren a fi de crear llargues rutes de diversos dies. Però en aquesta entrada un volem donar 10 idees per anar de travessa utilitzant, com no, el tren a l’hora de fer moltes de les Rutes Temàtiques que han anat apareixent arreu. Són rutes tancades, sovint circulars, que connecten refugis o allotjaments de zones naturals que es volen promocionar. Tenen l’avantatge de no haver de pensar quin circuit  cal buscar, donat que ja ve fet, però per contra poden ser zones amb acumulació de caminants.

Només utilitzant el tren com a mitjà de transport podrem realitzar moltes d’aquestes Rutes Temàtiques, sovint de gran interès, tant a nivell paisatgístic com patrimonial. Aquí en teniu una tria:

1.  El Cinquè Llac

• Estació de sortida/arribada: La Pobla de Segur. Tren dels Llacs
• Distància: 105km
• Etapes: 5 dies
• Desnivell positiu: +6.300 m

Ruta que recorre les comarques del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça per un itinerari que uneix diversos municipis d’aquestes comarques. 

2. La Senda de Camille 

• Estació de sortida/arribada: Canfranc (Osca). Tren El Canfranero
• Distància: 108km
• Etapes: 6-7 dies
• Desnivell positiu: +6.000 m

Ruta que recorre els  Pirineus d’Osca i França passant per la Selva de Oza. Podem agafar un tren a Saragossa (Regionals i AVE) on podem enllaçar amb El Canfranero, línia ferroviària que havia de creuar els Pirineus que pel vessant francès mai va arribar a connectar. El tren que ens deixarà a la magnífica estació de Canfranc. El refugi d’Aysa, on podem inciar la travessa,  es troba a 6km  seguint el Camí de Sant Jaume (GR-65.3).

3.  Refugis del Torb

• Estació de sortida/arribada: Núria. Cremallera
• Distància: 73km (opció Standard )  / 108km (opció Altitude)
• Etapes: 5 dies (Standard) / 7 dies (Altitude)
• Desnivell positiu: +5.000 m (Standard)

Travessa circular que recorre el Pirineu oriental i que uneix els refugis d’Ulldeter, Merialles, Ras de Carançà. L’opció més llarga afegeix la possibilitat de pujar al Canigó, el Bastiments i el Puigmal.

4.  El Brogit de la Vall 

• Estació de sortida/arribada: La Riba (Regionals R13, R14)
• Distància: 68km
• Etapes: 4 dies
• Desnivell positiu: +2.659 m

Bonica travessa que recorre la Serra de Prades entre les comarques tarragonines de la Conca de Barberà, i el Baix i l’Alt Camp. Tot i que es pot fer tot l’any, es recomanable de fer-la evitant les setmanes més caloroses de l’estiu.

El tren ens deixa als afores de la Riba, des d’on no ens portarà gaire estona a peu fins al refugi dels Masets.

5. Els Bastions

• Estació de sortida/arribada: Planoles (R3), Ribes de Freser (R3), Santuari de Núria (Cremallera)
• Distància: 105km
• Etapes: 5 dies
• Desnivell positiu: +7.600 m

Aquesta travessada recorre el sud dels Pirineus orientals en una dura ruta circular que uneix diferents poblacions com Planoles, Ribes, Campelles, El Serrat o Nevà. És per això que la podem iniciar en qualsevol de les tres estacions de tren per on hi passa: Ribes de Freser, Planoles i Núria.

A principis de juny té lloc la cursa d’ultra resistència dels Bastions, amb diferents modalitats segons la llargada de la cursa. La modalitat Open permet realitzar-la en qualsevol moment e l’any, adaptant-la a les etapes que més ens convinguin.

6. Camí de Sant Jaume català

• Estació de sortida: Llançà (R11)
• Estació d’arribada: Lleida (AVE, Adif)
• Distància: 400km
• Etapes: 17 dies
• Desnivell positiu: +5.000 m

Dels diferents camins que surten de Catalunya cap a Sant Jaume de Compostel·la, el que surt del Port de la Selva passant pel Santuari de Sant Pere de Rodes potser sigui el més conegut.  Podem pujar al monestir des de l’estació de Llançà per enllaçar amb aquest recorregut clàssic.

Sinó, també tenim les opcions més curtes del Camí de Barcelona, Tarragona o Tortosa, totes elles amb estacions de ferrocarril des d’on iniciar el nostre romiatge.

7. Travessa dels 3 Refugis 

• Estació de sortida/arribada: Queralbs i/o Santuari de Núria
• Distància: 53km
• Etapes: 5/6 dies
• Desnivell positiu: +3.000 m

Travessa que recorre el Pirineu oriental per paratges similars a la Refugis del Torb. Com a novetat aquesta caminada afegeix la pujada i baixada des de Núria fins a Queralbs.

 8.  Ruta del Císter

• Estacions de sortida/arribada: Montblanc i L’Espluga de Francolí (R13, R14)
• Distància: 105km
• Etapes: 5/6 dies
• Desnivell positiu: +3.180 m

Una altra ruta que recorre les comarques tarragonines.  En aquesta ocasió seguirem el GR-175, un sender de gran recorregut que uneix els tres monestir cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. 

La ruta passa per les poblacions de Montblanc i L’Espluga de Francolí, totes dues amb estació de ferrocarril.

 9. Camí Ignasià

• Estació de sortida: Lleida (tram català) (AVE, Adif)
• Estació arribada: Manresa  (R4, R12)
• Distància: 177km
• Etapes: 7 dies
• Desnivell positiu: +3.200 m

Camí de romiatge que segueix les passes que Sant Ignasi de Loiola va realitzar el 1522 des de la seva casa natal a Loiola fins a Manresa. 

Segueix bona part el mateix camí del Camí de Sant Jaume.

 10.  Gran Volta a la Cerdanya

• Estacions: Puigcerdà, La Molina, Alp i La Tor de Querol (R3), Tren Groc (Oceja, Er, Eina, Ur)
• Distància: 262km
• Etapes: 14 dies
• Desnivell positiu: +12.000 m

Que millor que els mesos d’estiu per completar aquesta nova, dura i llarga travessa que recorre les comarques de la Baixa i l’Alta Cerdanya. En el seu recorregut passarem per diferents poblacions amb servei de tren on començar o acabar aquesta travessa circular que recorre la part mitja-alta de la comarca.

Catalunya va ser una terra de frontera durant molts segles. Les necessitats de defensar el territori va implicar que es construïssin innombrables torres de guaita i castells al llarg i ample del país. De tot aquest bast patrimoni històric, molts elements han desaparegut o es troben en estat pèssim, però molts d’altres s’han mantingut dempeus, reformant-se i  adaptant-se a cada època  i oferint-nos encara avui dia, la sort de poder trepitjar el seu interior.

És difícil de fer una tria entre els castells que hem visitat durant les més de 100 rutes que portem caminades a Senderisme en tren. De tots ells, us volem proposar tres, que a més a més de tenir històries similars, ha arribar drets fins als nostres dies, el que permet fer-hi una visita, guiada o lliure, pel seu interior.

1. Castell d’Escornalbou. Baix Camp (Ruta ST23)

VISITA: Només guiades. Preu 2,5€ (caps de setmana 5,50€). Gratuït: 11,27-29 set. i 4nov.

El castell monestir d’Escornalbou es troba en un contrafort de la Serra de l’Argentera entre els municipis de L’Argentera, Duesaigües i Riudecanyes, al qual pertany administrativament. El turó està dominat per l’ermita de Santa Bàrbara, ocupant un espai habitat en èpoques neolítiques, ibèriques, romanes i musulmanes, des d’on s’obtenen bastes panoràmiques de la comarca.

Situat sota l’ermita, el monestir de Sant Miquel d’Escornalbou va ser fundat a mitjans del s. XII  quan Alfons I d’Aragó les va conquerir als musulmans. Un cop sota el seu poder, les va cedir a Joan de Santboi, qui va rebre l’encàrrec de construir-hi, amb l’ajut d’una comunitat de frares agustinians, un monestir dedicat a Sant Miquel. 

El castell va ser el centre de la Baronia d’Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial del s. XII vinculada als arquebisbes de Tarragona i que incloïa els pobles de Colldejou, L’Argentera, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, a més a més del mateix castell monestir.

A principis del s. XX Eduard Toda (diplomàtic, egiptòleg, antropòleg…)  va comprar el castell i s’hi instal·là. Entre el 1910 i el 1924 el va reformar amb total llibertat. Avui dia es poden visitar sales  com la biblioteca, el saló Blau o el menjador, totes reformades per Toda com a casa senyorial. Actualment l’edifici és gestionat pel Museu d’Història de Catalunya.

Castell d’Escrornalbou

Castell d’Escrornalbou

Castell d’Escrornalbou

Castell d’Escrornalbou

Castell d’Escrornalbou

Castell d’Escrornalbou

2. Castell de Castellet. Alt Penedès  (Ruta ST26)

VISITA: Visita gratuïta i només guiada de 45min cada 2n cap de setmana de mes. Recomanable reserva 93.814.45.06

El Castell es troba al municipi de Castellet i la Gornal enlairat sobre el Foix on el riu dibuixa un meandre que ha estat aprofitat per a la construcció d’un pantà.  Tot l’entorn es troba dins del Parc del Foix, un espai protegit depenent de la Diputació de Barcelona de 3.157ha d’extensió que forma part morfològicament del massís del Garraf (veure mapa del parc).

La documentació més antiga del castell es remunta a l’any 977, quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat. L’element més antic que es conserva és la torre mestra, de 15m d’alçada datada del s. XII. La resta de construccions són posteriors al romànic i en destaca el mur est del s. XIV, que formava part del nucli central del castell.

A finals del s. XIX el castell es trobava enrunat. Entre els anys 1928-30 Josep de Peray i March, advocat i polític fill de militar, va realitzar obres de restauració aplicant-hi un estil neogòtic.  L’any 1999 se’n fa càrrec l’empresa Acesa, que va restaurar-lo curosament.  Avui dia és la seu de la Fundació Abertis, seleccionada recentment com a nou centre UNESCO per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies.

Castell de Castellet

Castell de Castellet

3.  Castell de Castelldefels  (veure rutes)

VISITA: Portes obertes cada 2n diumenge de cada mes.

Castelldefels és coneguda per les seves platges i  per ser també  una porta d’entrada del proper Parc Natural del Garraf. Però també podem visitar l’interessant castell que va donar nom a la ciutat. 

Al s. X aquestes eren frontereres entre els Comtats Catalans i l’Emirat de Còrdova.  Probablement fou cap a l’any 967 que es construeix el primer castell. D’aquest any és el primer document del castell, un cartulari on s’esmenta una donació d’Ermengarda a l’església del castell, Santa Maria. El castell estava sota domini del monestir de Sant Cugat, i era conegut com a Castello de Felix, Castrum Felix, Castello de Feles o Castrum Fidelis, noms que donarien origen a l’actual nom de la ciutat.

L’actual edifici està format per tres cossos.

1. L’església (s. X). Dedicada a Santa Maria,  és la part més antiga del castell. Va ser fortificada als s. XIV-XV.

2. Cos A. (1550)  Felip II, davant el perill de l’expansió otomana i els atacs pirates, fa aixecar un conjunt de castells per tota la costa peninsular. És en aquest context que es construeix el Cos A del castell, fet amb pedra de marès vermella.

3. Cos B. (s.XVIII). Ampliació de l’església construcció del cos occidental, en aquest cas fet amb pedra blanca que li confereix un color beix al conjunt.

A finals del s. XIX el castell, com els dos anteriors, estava en ruïnes. Manuel Girona compra el castell i el fa restaurar a Enric Sagnier, arquitecte de molts edificis d’estil neogòtics a Barcelona.  L’any 1988 l’Ajuntament se’n fa càrrec i endega un programa d’usos i d’obres de restauració i rehabilitació que acabarien fins a deixar-lo en l’actual aspecte.

Castell de Castelldefels

Castell de Castelldefels

Ruta ST51 Castell de Castelldefels

Castell de Castelldefels

Castell de Castelldefels

Castell de Castelldefels

Castell de Castelldefels

4. Castell de Claramunt. Anoia  (Ruta ST170)

VISITA:  el castell es troba al poble de La Pobla de Claramunt, encimbellat dalt d’un turó rocós de la Serra de la Guàrdia. Paga la pena tenir en compte els horaris de visita per fer-los coincidir amb la ruta que us proposem. Des del cim d’aquest bonic castell es tenen unes fantàstiques vistes de bona part de l’Anoia.

Horaris 2017- Preu 3,5€
Del 01.05 al 30.09
Matí: 10 – 13.30 h (+30) / Tarda: 16 – 18.30 h (+30)

Del 01.10 – 30.04
Matí: 9.30 – 13.30 h (+30) / Tarda: 15 – 16.30 h (+30)

De dimecres a diumenge, inclosos els festius. Tancat els dilluns i els dimarts no festius, el 25 i el 26 de desembre i l’1 i el 6 de gener. 

El castell de Claramunt estava integrat dins el comtat de Barcelona i va ser una avançada del temps de la Reconquesta. La primera notícia d’aquest monument, que avui en dia encara conserva la fesomia de fortalesa i sentinella de la Conca d’Òdena,  és de 978.

Els primers senyors del castell van ser els Claramunt, entre el segle X i principis del segle XIV. El 1306 els Claramunt van traspassar el seu senyoriu als Cardona. Posteriorment, al segle XVII, el castell es va convertir en centre comarcal del domini dels Cardona-Medinaceli damunt les terres de la Pobla i la Torre de Claramunt, Carme, Castellolí, Òdena, Orpí, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Rubió i Vilanova del Camí. Els Cardona-Medinaceli van ser els últims senyors feudals del castell, que el van regentar fins el segle XIX quan va quedar del tot abolit l’Antic Règim.

Castell de Claramunt

Castell de Claramunt

Castell de Claramunt

Castell de Claramunt

Castell de Claramunt

Castell de Claramunt

Es fa difícil fer una tria de quines són les millors estacions de la xarxa de trens de casa nostra. N’hi ha de deixades, sense cap mena de serveis i amb les parets plenes de grafits. Però també n’hi ha moltes que mereixen la nostra atenció. Des del punt de vista excursionista, la mateixa ADIF té un catàleg d’estacions ‘Estaciones Verdes‘, però només fan referència a l’aspecte de l’entorn natural. Aquest petit recull intenta tenir en compte també els seus valors arquitectònics i històrics. 

1. Estació de Ripoll  (veure rutes)

L´estació de Ripoll es va inaugurar l´any 1880 quan es va obrir el tram entre Sant Quirze de Besora i Ripoll.  El tren no arriba a Ribes de Freser fins a l’any 1919 i a Puigcerdà fins al 1922.  Ripoll havia d’esdevenir una estació internacional del Transpirinenc, projecte que no es va arribar a dur a terme.

A ponent de les vies trobem exposada una locomotora de la sèrie 1000 (exactament la 1006). Les locomotores de la sèrie 1000 (se’n van fer set) van ser construïdes el 1927 per donar expressament servei a la línia Ripoll-Puigcerdà quan aquesta línia va arribar a La Tor de Querol, moment que es va aprofitar per electrificar-la. Els trens que venien de Barcelona canviaven de màquina aquí, i durant els 15 minuts que durava l’operació, l’estació era un bullici de gent que aprofitava aquesta curta estona per estirar les cames o fer un cafè.

A la dreta de l’estació podem visitar un antic edifici d’estil neoromànic actualment en desús. Cal fixar-se en les seves dues torres, que imiten les de Santa Maria de Ripoll, fins i tot en el detall de la torre reconstruïda a vuit aigües a imatge de la de Santa Maria de Ripoll.
Per acabar podem visitar del pont de Calatrava, obra de l’arquitecte valencià Santiago Calatrava i que comunica l´estació amb l’altre marge del riu Ter.

Un 447 sortint de l’estació

Estació de Ripoll

Estació de Ripoll

Ruta ST54 Estació de Ripoll. Loc. Sèrie 1006

Sèrie 1006

Edifici neoromànic

El riu Ter

Pont de Santiago Calatrava

2. Estació de Portbou (veure rutes)

Última estació catalana abans d’entrar a França, va ser inaugurada el 20 de gener de 1878. 

L’actual edifici és de 1929 i està formada  per una àrea de viatgers i una altra de mercaderies atès el seu caràcter internacional. La zona de viatgers està coberta per una gran marquesina metàl·lica obra de l’arquitecte barceloní Joan Torras i Guardiola, autor també d’altres estructures com la dels mercats de Lleida i Tortosa. A l’est de l’edifici de viatgers hi ha dues vies d’ample internacional on tenen el final alguns trens regionals francesos.

Durant la Guerra Civil per aquesta població van passar bona part de les 450.000 persones refugiades, moltes a través de l’estació. Els túnels propers van servir com a refugi dels atacs aeris. Durant la segona Guerra Mundial, molts refugiats del terror nazi van fer el camí contrari. Un dels que van passar per aquí va ser el filòsof jueu Walter Benjamin, mort per sobredosi de morfina a la pensió França d’aquesta població. 

Estació

Placa del Centenari

Interior

Placa commemorativa de la electrificació

Tren francès

Placa Espais de Memoria Walter Benjamin

Punt quilomètric 273.0. A l’interior

Interior

Edifici viatgers costat de llevant, vies ample internacional

Interior

3.  Estació de Núria (veure rutes)

L’estació de Núria, situada a 1.964m, és la més alta de tota la xarxa catalana i la més alta d’Europa excloent-hi els Alps. És l’única estació que té accés només a peu i la que ens deixa en una estació d’esquí. Té un recorregut de 12,491km dels quals els darrers 6km ho fa com a tren cremallera, salvant un desnivell total de 1.060m des de Ribes-Enllaç. Es va inaugurar el 22 de març de 1931.

D’aquesta estació podem fer travesses molt interessants cap al nord travessant els Pirineus per acabar a qualsevol de les estacions del Tren Groc (SNCF). La més coneguda és la Núria-Carançà, però n’hi ha tantes com estacions té aquest encantador tren. 

Alguns dies d’estiu el cremallera fa un viatge especial d’època en cotxe saló, amb comentaris sobre els punts de pasi amb cava i pastes. Aquesta opció turística també inclou un dinar al restaurant del Santuari. Des de 1986 està integrat a Ferrocarrils de la Generalitat, com el Cremallera de Montserrat.

Estació

Estació de Núria

Estació de Núria

Ruta ST30 Cremallera de Núria

Tres ermites romàniques de nom Sant Salvador, les tres encimbellades en esperons rocosos, i totes tres tenen o han tingut refugis lliures.

1. Montsec: Sant Salvador del Bosc  (ruta 69)

Ermita del s. XI  situada a 1.226 d’alçada a la cara nord del Montsec de Rúbies. El seu accés es fa a través del Camí de les Cent Corbes, un espectacular camí que té al voltant de cent ziga-zagues. Des de l’ermita, on hi ha un malmès refugi d’excursionistes, s’obtenen unes àmplies panoràmiques dels Pirineus.

Sant Salvador del Bosc

Sant Salvador del Bosc

Sant Salvador del Bosc

Sant Salvador del Bosc

Accés a Sant Salvador del Bosc

Pantà de Terradets

Sant Salvador del Bosc

2. Montserrat:  Sant Salvador (ruta 47)

Datada de principis del s.XIII, l’ermita es troba a la zona de la Tebaida, sota l’agulla de l’Elefant. Va ser destruïda l’any 1812 durant la Guerra del Francès. Només en queden restes de murs i terrasses.  Sota una balma es troba una construcció moderna penjada sobre sobre l’abisme d’aquesta agulla montserratina, utilitzada com a refugi lliure o habitatge.

Ruta ST47 Ermita de Sant Salvador

Sant Salvador

Sant Salvador

3.  Puigventós: Sant Salvador de les Espases (ruta 58)

Ermita documentada des de l´any 1342 i construïda sobre una altra d’anterior que corresponia al desaparegut Castell de les Espases (s.IX). Es troba a 400m d’alçada sobre un esperó rocós de les Roques de l’Afrau, prop de la muntanya de Puigventós. Al costat de l´ermita, aprofitant una gran balma, hi ha un petit refugi molt ben conservat pels ‘Amics de Sant Salvador de les Espases’. L´accés a l´ampli menjador és lliure, tot i que el dormitori roman tancat. Per pujar al cim de Sant Salvador (100 Cims) cal entrar al menjador (obert)  i travessar la porta. Unes escales ens conduiran al cim del turó, des d’on tindrem una excel·lent panoràmica de Montserrat i de les muntanyes de Puig Cendrós i Puigventós.

Sant Salvador de les Espases

Refugi de Sant Salvador de les Espases

Sant Salvador de les Espases

Sant Salvador de les Espases

Sant Salvador de les Espases

Cim de Sant Salvador de les Espases

Us presentem tres rutes ben difernts que pel seu variat o singular patrimoni històric i cultural, mereixen  un especial interès. 

La primera, el Camí de Walter Benjamin, ho és per la seva significança històrica. Recorrerem el camí que va fer aquest filòsof jueu en la seva fugida de l’horror nazi. Pel vessant català, trobarem plafons informatius amb diferents textos de l’autor.

En la segona caminada visitarem nombrosos elements arquitectònics d’interès, que tot i estar prop de Barcelona, resten mig desconeguts. Esglésies romàniques, dolmens, poblats ibèrics i un acceptable entorn natural són els seus valors més importants en aquesta ruta que recorre la Serralada Litoral.

En la darrera travessa coneixerem les històries lligades a la construcció del túnel ferroviari de l’Argentera, una important obra d’enginyeria del s. XIX que anirem seguint sobre el terreny,  i sense oblidar-nos de les històries que van amagar el túnel durant la Guerra Civil.

1. Camí de Walter Benjamin: Portbou-Banyuls 17,7km (ruta 66)

Emotiva travessa que en sentit invers en portarà a recorre les passes que va seguir l’any 1940 el filòsof alemany d’origen jueu Walter Benjamin en el seu camí de fugida de l’horror nazi. Però al vessant sud dels Pirineus manava una altra dictadura. Va ser descobert per la policia del règim, i ja fos per suïcidi al veure’s que seria retornat de nou a França,  o fos assassinat per agents estalinistes (les causes de la mort no són clares), Walter Benjamin morí a la pensió Franca d’aquesta població alt empordanesa. 

Si la història no ens deixa indiferents, l’entorn natural tampoc. Caminarem pel Parc Natural del Cap de Creus, i pujarem al Querroig, un 100 Cims amb fastàstiques vistes d’aquesta part del litoral català.

Monument a Walter Benjamin

Estació de Portbou

Plafó informatiu durant la ruta

Vistes de Banyuls

Indicador

Estació de Portbou

Cim del Querroig

2.  De Montcada Reixac a Mollet 22km (ruta 60)

Caminada que recorre la part més meridional del Parc de la Serralada Litoral tot buscant els elements patrimonials més interessants. Visitarem dolmens, poblats ibèrics com el de les Maleses o Castellruf, ermites romàniques com la de Sant Pere de Reixac, i cementiris com el del Còlera. Passarem prop de monestirs com el de la Cartoixa de Montalegre, de torres de telegrafia òptica i del castell de Sant Miquel. Tot plegat crea un fantàstic fil històric que ens ajudarà a conèixer una part del nostre passat, i a tocar de Barcelona.

Sant Pere de Reixac

Dolmen de Castellruf

Ruta ST60 Cementiri del Còlera (La Conreria)

Pobla ibèric de Castellruf

Poblat ibèric de les Maleses

3.  Túnel de l’Argentera. De Duesaigües al Pradell. 12km (ruta 110)

Durant molts anys el túnel de l’Argentera, de 4.044m, va ser el més llarg de casa nostra. Vas ser l’enginyer català Eduard Maristany l’encarregat d’obrir-lo no sense dificultats. En la seva perforació es va trobar un riu subterrani que va necessitar de la construcció d’un pont dins del túnel. El rei Alfons XIII va concedir el títol de Marquès a l’enginyer català, impulsor també de l’estació de França de Barcelona. No sabríeu pas el nom del carrer on es troba aquesta estació? 

Però el túnel encara conté més històries. Durant la Guerra Civil dins seu s’amagava el tren hospital de les Brigades Internacionals que guaria els ferits de la Batalla de l’Ebre. Protegit sota les voltes del túnel només sortia de nit a fi d’evitar els bombardejos i perquè els malalts poguessin respiressin aire fresc. Una foto de Robert Capa recull el moment que els Brigadistes formen damunt de la boca oest pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938.

Foto Frank Capa

Entrada túnel

Parc Eòlic de Trucafort

Entrada túnel

Pou ventilació

Viaducte

Casetes de l’estació

Aquells a qui agradi caminar amb la sensació de tenir el món als seus peus, gaudiran d’allò més amb aquestes rutes. Són caminades que sense tenir mai cap dificultat tècnica ni ser perilloses, sí que van pel caire d’una carena. No són crestes, sinó caminades que segueixen a estones el fil d’una cinglera. Potser aquells excursionistes amb vertigen  patiran una mica, però l’esforç serà recompensat sobrerament gràcies a les vastes panoràmiques que obtindrem de les muntanyes de l’entorn. 

1. Serra de Llaberia. De Pradell a Capçanes. 18.4km (ruta 111)

Es fa difícil fer una tria de quina ruta és la més interessant a la serra de Llaberia. De les que hem realitzat, triem aquesta travessa que després de pujar a la Mola de Colldejou, va tot carenejant  per la Foradada.  Ja pels cingles de la Desenrocada visita l’Avioneta, aparell estavellat situat just a la carena d’aquest espectacular cinglera.

L’Avioneta

La Foradada

La Desenrocada

Mola de Colldejou

Llaberia

La Desenrocada

Pas equipat

2. Serra de Mont-roig i Pala Alta 950 m. 

Agafar el Tren dels Llacs sempre és una garantia de gaudir de bons paisatges, però si a més a més l’agafem per anar a seguir la carena de la Serra de Montroig per pujar la Pala Alta, el gaudi és ja absolut.  La carena es troba a La Noguera, entre els municipis de Camarasa, Vilanova de la Sal (Les Avellanes) i Sant Llorenç de Montgai. Al nord limita amb el pantà de Camarasa i al sud amb el de Sant Llorenç. De tons rogencs gràcies a les roques vermelloses, ofereix una travessa fàcil però espectacular entre l’ermita de la MD de Montalegre i el cim del Mont-roig. La carena ofereix unes panoràmiques superbes del prepirineu català. Diferents rutes s’hi acosten, ja sigui des del nord (Ruta ST188), com des del sud (Ruta ST56, Ruta ST171 i Ruta ST189). Només cal triar la que més us agradi!

Serra de Montroig

3. Montsec de Rúbies 29,5km (ruta 69)

Llarg però complet itinerari que ens portarà des de l’estació d’Àger a la de Cellers passant per innombrables paratges d’interès. Assolirem el pic més alt del Montsec, el Tossal de Mirapallars, però també visitarem el poble abandonat de Rúbies,  la cova Forat de Gel, baixarem pel Camí de les Cent Corbes i tindrem increïbles vistes dels cims nevats dels Pirineus tot caminant per la carena del Montsec de Rúbies. Tot un espectacle.

Congost de Terradets pujant cap a Rúbies

Ruta ST 69 Montsec de Rúbies. Després de la Portella Blanca, de camí al Tossal de la Torreta

Ruta ST 69 Montsec de Rúbies. Forat de Gel

Ruta ST 69 Montsec de Rúbies. Tren a la Pobla de Segur

4. Travessa de la Serra Gelada, Benidorm (Alacant)

Espectacular ruta que recorre el caire de la carena de la Serra Gelada, un parc natural a tocar de Benidorm (Marina Baixa, Alacant), per un sender que va sobre penya-segats de 300 metres que cauen directament al mar. Vistes al mar i a les muntanyes veïnes fan d’aquesta ruta carenera molt especial i interessant, gairebé únic.

Tres propostes per fer en banyador que ens faran conèixer trams costers força interessants. Seguirem totalment o en part el GR-92, sender que recorre la costa catalana des de Portbou a Alcanar sempre prop del mar, o com és en aquest cas, a tocar d’ell. Cales, platges i de vegades trens, són els elements més comuns que trobarem en aquestes propostes.

1. Cim i platja del Torn. 13,8km (ruta 105)

Ruta que sortint de l’Hospitalet de l’Infant visita l’Espai d’Interès Natural de la Rojala i Platja del Torn, un espai protegit que comprèn un variat paisatge que va des del mar als cims de les Rojales i el Torn, i que inclou parts amb vegetació dunar, arbustiva seca i de pinedes disperses. La ruta es completa força patrimoni de la Guerra Civil.

Illot del Torn

Al fons l’Illot del Torn

Castell del Torn i cap a la platja

2.  De l’Ametlla de Mar a l’Ampolla pel GR-92. 17km (ruta 107)

Aquesta caminada ha esdevingut tota una clàssica de l’excursionisme català. Recorre multitud de cales i platges, moltes només accessibles a peu, entre penya-segats feréstecs amb vistes fantàstiques sobre el mar blau.  

Ruta ST107 L’Ametlla de Mar a L’Ampolla. Platja de Santes Creus

Penya-segat

Gavià

3.  De Sitges a Vilanova i la Geltrú pel GR-92. 8,7km (ruta 15)

Curta ruta que ens portarà a seguir la costa barcelonina entre les poblacions de Sitges i Vilanova i la Geltrú. Sempre a tocar de les vies del tren, aquest és precisament també un dels seus al·licients, el contacte amb el mar i els trens.

Ruta ST26 Museu Ferrocarril Vilanova i la Geltrú

A tocar de la via

4.  De Portbou a Cervera de la Marenda pel Camí de Ronda 5km (ruta ST147)

Curta però espectacular travessa que segueix el Camí de Ronda entre les estacions internacionals de Portbou i Cervera de la Marenda (Rosselló). L’itinerari segueix els espectaculars penya-segats que hi ha a banda i banda de la frontera. Les dues estacions per si soles ja mereixen una visita.

Caseta dels Alemanys (Gestapo)

Litoral

5. Travessa de la Serra Gelada, Benidorm (Alacant)

Espectacular ruta que recorre el caire de la carena de la Serra Gelada, un parc natural a tocar de Benidorm (Marina Baixa, Alacant), per un sender que va sobre penya-segats de 300 metres que cauen directament al mar. 

El riu sempre han estat una font d’inspiració i de metàfora de la vida humana, tant per als habitants de ribera com per a cultures senceres. Les seves aigües generadores de vida i els seus terrenys fèrtils han vist néixer els primers assentaments humans a la vora del Tigris i de l’Eufrates, així com grans cultures com l’egípcia i les de la vall de l’Indus.

Us presentem tres rutes que ressegueixen tres rius ben diferents. El més gran de Catalunya, l’Ebre, el més important de les comarques gironines, el Ter, i l’únic torrent amb “gairebé” sempre aigua de la serra de Collserola, la Rierada.  

1. Riu Ter (ruta 95)

Fantàstica travessa entre Vic i Manlleu seguint les rutes del Gurri i del Ter, dos itineraris abalisats de la Ruta del Ter i que seguirem durant tot el recorregut. La travessa va per excel·lents boscos de ribera, passant per elements patrimonials  com les rescloses construïdes per l’aprofitament hidràulic.

2. Riu Ebre (ruta 99)

Itinerari circular que ens portarà a fer la volta al meandre de Flix, retomb del riu al voltant d’aquesta població del Baix Ebre. L’excursió segueix el Camí de l’Aumaec, recentment recuperat, seguint el meandre pel seu marge exterior. 

El meandre

3. La Rierada (ruta 106)

També coneguda com a riera de Vallvidrera, aquest petit afluent del Llobregat és l’únic curs d’aigua permanent de Collserola. Recorrerem el seu tram mig entre bonics boscos de ribera i amb el Salt com a màxim al·licient, un petit caient de la riera situat en una bella i ombrívola raconada.

Ruta ST106 Collserola. La Rierada El Salt

La Rierada

La Rierada

4. Riu Brugent. Muntanyes de Prades (ruta 140)

Un dels millors itineraris per riu que podem fer a casa nostra. Després que el 1994 uns aiguats malmetessin el camí entre La Riba i Farena seguint el Brugent, el camí ha estat recentment recuperat. S’hi han instal·lat passarel·les i un parell de ponts penjats que fan d’aquest itinerari una excursió indispensable.

Ponts de l’Esqueix

Els Tres Pilons

El riu Brugent

Passera sobre el Brugent

Toll de l’Esqueix

Farena

5. Riu Glorieta. Muntanyes de Prades (ruta 138)

Com el seu riu germà el Brugent, el riu Glorieta és un afluent del Francolí. Neix prop dels Motllats, i resseguint aquest riu a través d’un sender de petit recorregut coneixerem  molins d’aprofitament hidràulic i visitarem magnífics tolls on fer un bany a l’estiu. Una petita joia.

Ruta ST137 Vall del riu Glorieta

Molins Nous

Vall del riu Glorieta des del Mirador

Cartell ‘Camino Natural’

6. Riu Mogent (Ruta St183)

No és un gran riu ni massa conegut, però forma amb el Congost el Besòs un cop conflueixen a l’alçada de Montmeló. Entre aquesta població i fins a La Roca es pot seguir aquest riu pel Camí del Mogent, un camí que s’ha anat recuperant de mica en mica i que passa per punts amb cert interès. Recomanable per la primavera o la tardor.

Mogent entre Vilanova i La Roca

Mogent entre Vilanova i La Roca

Riu Mogent

Riu Mogent

Xops al Pla de Can Vilaró

Montornès

Només hi ha una línia ferroviària que travessa els Pirineus i que connecta amb els trens gals, el Transpirinenc, línia que uneix Ripoll i la Tor de Querol a través dels Pirineus orientals, i que es va inaugurar solemnement el 21 de juliol de 1929.  Pocs anys més tard, el 22 de març de 1931 s’inaugurava el Cremallera de Núria.

Gràcies a aquestes obres d’enginyeria podem gaudir de travesses i ascensions a pics de quasi 3.000 metres utilitzant aquests mitjans de transport. Les travesses des de Núria són ben conegudes entre els excursionistes del nostres país, però no tan quan es tracta de fer caminades pel vessant francès.

Us presentem les tres ascensions a pics de més alçada que podem fer des d’estacions de tren catalanes o nordcatalanes que ens portaran a trepitjar el cims més alts de la Cerdanya, el Carlit, el Puigpedrós i el Puigmal.

1. Carlit 2.921m (ruta 74) 33km

Des de l’estació de Portè Pimorent (la més alta de França en ample internacional) pujarem al cim més alt dels Pirineus Orientals per la canal oriental (F) a través del llac de Lanós. Podem baixar pel mateix itinerari, pel camí dels enginyers o bé seguir la ruta proposada fins a l’estació de L’Ospitalet baixant per la preciosa vall de Bésines.

2. Puigpedrós 2,915 (ruta 42) 28,5km

Segon cim més alt dels Pirineus Orientals. Sortirem de l’estació final del transpirinenc de La Tor de Querol per pujar al refugi de Malniu pel GR-11. Després de fer-hi nit el dia següent assolirem  el cim del Puigpedrós i baixarem per la vall de Campcardós fins a l’estació de Portè Pimorent.

Refugi de Malniu

Cim del Puigpedrós

Cap a Campcardós

3. Puigmal 2.910m (Rutes 49, 88, 91)

Cim emblemàtic de l’excursionisme català. Tothom qui pretengui ser un bon excursionista l’ha de pujar un cop a la vida. De les rutes utilitzades per al seu ascens destaquem la travessa en Núria i La Molina, un itinerari llarg que careneja a gran alçada a increïbles vistes dels Pirineus.

Cap al Puigmal

Cap al coll de Finestrelles

Cim del Puigmal

Els boscos han tingut una significació important en moltes cultures. Amagats per una natura desbordant, els boscos ens han fet volar la imaginació i on hem situat l’habitatge de bruixes, gnoms i follets.  Entre els seus arbres i vegetació era on s’hi amagaven malfactors i bandolers com en Perot Rocaguinarda, però també de vegades benefactors, com en Robin Hood.

Avui dia veiem el bosc de manera diferent. Ha passat de ser una font econòmica dels nostres avantpassats, a ser un indret d’esbarjo, relaxació i entreteniment, un valor afegir que cal conservar per la seva biodiversitat i per el seu paper climàtic.

Hem fet una tria de les rutes que hem anat fent a Senderisme en tren, per fer-vos tres propostes que creiem que són de les més interessants per caminar a través de la seva boscúria.

1. Montlluís-Toès-Carançà (ruta 90)

Per la seva gran varietat paisatgística i frondositat i perquè en bona part recorre per un ‘Sentier Botanique’ d’interpretació naturalístic amb plafons informatius que ens ajudaran a reconèixer el noms dels arbres. Una ruta excel·lent per gaudir de la natura però també de la ciutat de Montlluís, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.

2. Sant Quirze de Besora – Santuari de Bellmunt – Torell (ruta 16)

Llarga travessa que recorre el vessant nord de la serra de Bellmunt dominada per extenses fagedes. Completa la travessa la visita del Santuari de Bellmunt, un 100 Cims de la FECC, des d’on tindrem extenses panorames al nostre entorn. 

Santuari de Bellmunt

3. Campdevànol – Campelles – Ribes de Freser (ruta 87)

Entre Campdevànol i Ribes de Freser, passarem per Sant Pere d’Auira i Campelles sempre entre bonics boscos que alhora ens deixaran entreveure bonics panorames de les muntanyes de Núria.