111. Del Pradell a Capçanes per la Mola de Colldejou (100 Cims), la Miranda, la Foradada, la Desenrocada i l’Avioneta

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: El Pradell (Baix Camp)
Estació d’arribada: Capçanes (Priorat)
Distància/durada: 18,4 km / 6h30 (sense aturades)
Desnivell: +1.060 m / -1.200 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Espectacular travessa que ens aproparà a la Mola de Colldejou i a la Serra de Llaberia recorrent els cingles d’en Jover i d’en Calàs per camins penjats sobre les cingleres des d’on podrem gaudir de vastes panoràmiques.

La Serra de Llaberia són unes muntanyes poc conegudes però de gran bellesa. D’origen calcari, estan dominades per un paisatge agrest, amb grans cingleres que les recorren per diferents vessants. Formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, i estan incloses a l’Espai d’Interès Natural de les serres de Tivissa, Vandellós i Llaberia, un espai protegit de 24.500 ha que agrupa tres zones abans protegides separadament.

La sortida té múltiples al·licients, amb la pujada a l’espectacular Mola de Colldejou per la canal del Mig, un 100 Cims indispensable de les comarques tarragonines, com un dels destacats. La part més interessant de la sortida són els trams de caminada seguint el caire de les cingleres, fet que ens portarà a visitar la curiositat geològica de La Foradada, una arcada natural situada entre la Miranda i el Portell de Llaberia.

Un interessant, i fàcil, pas equipat amb cadenes ens portarà a la Desenrocada i l’Avioneta, un monomotor estavellat el 1994 al fil del cingle de Calàs.

La travessa és complementària amb la Ruta ST67 de Senderisme en tren, travesses similars que es diferencien per recórrer aquesta última els còmodes senders abalisats i homologats que travessen la serra.

Interès: La Mola de Colldejou, un 100 Cims, i les impressionants vistes que tindrem des de dalt del cingles.
Època: Tot l´any. Compta amb els dies forts de calor.
Ruta: Estació del Pradell – La Torre de Fontaubella – Àrea de lleure La Plana – Canal del Mig – Bassot de la Mola – Mola de Colldejou – Portell de les Processons – Portell de Móra – Coll de Guix – Drecera d’en Ramon – Pla del Molló – La Miranda (lo Molló) – La Foradada – Portell del Valent – Portell de Llaberia – Camí dels Revolts – Lo Grauet (pas equipat) – La Desenrocada – L’Avioneta – Cingle de Calàs – Forat de Llaberia – Camí del Mas de Calàs – Corral de Gavaldà – Camí de Pratdip – Capçanes – Font Boja – Riera de Marçà – Estació de Capçanes

MAPES

TOPOGRÀFIC

Mapa ruta 110_2 — Mapa topogràfic de la ruta

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

PUNTS DE PAS (WAYPOINTS)

DIFICULTAT

Llarg itinerari amb fort desnivell acumulat que discorre en part per corriols incòmodes i poc fressats, sovint per damunt dels cingles. Tot i així, sempre podrem caminar uns metres per sota i evitar el caire del cingle.

Una de les dificultats del recorregut és el pas equipat que supera el cingle de Calàs. És un pas estret, que puja al capdamunt del cingle gràcies a un pas equipat amb cadenes. Puja per una escletxa, per tant no és aeri ni tampoc difícil, però caldrà anar amb compte.

ELS SENDERS

Bona part del recorregut segueix corriols no homologats, tot i que, més o menys, sempre amb algun senyal o un altre. També trobarem sovint pals indicadors a les cruïlles més importants.

Cal parar atenció especial al corriol que recorre l’obaga del cingle d’en Jover, un camí estret i poc fressat, on la vegetació ens pot dificultar la progressió en alguns trams.

Entre els senders homologats que trobarem:

GR-7.3: Només un curt tram de baixada de la Mola de Colldejou fins al coll de Guix
PR C-92 / PR C-88: tram entre el Corral de Gavaldà i Capçanes

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h0min Estació del Pradell (350 m) (utm 31T 320249 4555769)

Si agafem la carretera TV-3223 a l’est durant 270m, veurem a mà dreta la gran esplanada de l’Hospital de Sang, una planúria situada sobre el sostre del fals túnel de 410m que s’inicia a les Dues Boques, punt on acaba l’històric Túnel de l’Argentera, de 4.044m.

L’esplanada va quedar immortalitzada per una foto de Robert Capa, on es veuen les Brigades Internacionals formades. La data de la foto és incerta, però es creu que es va fer pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938, dia en què es van reunir a L’Espluga de Francolí 2.000 brigadistes per escoltar el president de la república, Juan Negrín. En aquest famós discurs, el president, a més a més de valorar la seva tasca, els brigadistes van sentir la promesa de rebre la nacionalitat espanyola (llegir discurs complet).

Sota el sostre d’aquest túnel, de doble via, hi ha estar estacionat durant la Batalla de l’Ebre (1938) el tren hospital número 20, tren que tenia diversos vagons lliteres i un de quiròfan. Tot i portar pintades les creus vermelles pintades al seu sostre, els trens hospitals eren un objectiu de l’aviació nacional, així que s’havien d’amagar dins els túnels. Al Pradell, el tren només sortia de nit, quan s’aparcava a l’estació per donar pas a altres trens i perquè els ferits i malalts respiressin aire fresc. Van funcionar com a hospitals estables de primera línia fins que es van fer hospitals de divisió prop de la línia de guerra. Molts ferits del que van morir aquí van ser enterrats al cementiri de la Torre de Fontaubella, i molts altres en fosses comunes prop del Mas d’en Rafael, a tocar de l’estació en direcció al poble del Pradell.

0,52 km 5min Les Dues Boques (363 m) (utm 31T 320775 4555710)

Al final de la recta, quan la carretera gira al sud per anar cap a La Torre de Fontaubella surt el camí que puja a les Casetes de l’Estació, uns edificis fets per a la construcció del Túnel que van albergar maquinària i un hospital.

Si seguim la pista una quarantena de metres amunt, fora del camí a la dreta veurem les Dues Boques, un forat protegit amb tanques metàl·liques on es troben la sortida del Túnel de l’Argentera (túnel 43) i l’entrada del fals Túnel 44. El fals túnel es va construir com a mur de contenció per les constants esllavissades que patia aquest tram d’obra, fet en terrenys poc estables.

La Torre de Fontaubella amb la Mola de Colldejou al fons

1,7 km 25min La Torre de Fontaubella. Pl Església (366 m) (utm 31T 320711 4554772)

Municipi del Priorat de 127 habitants situat a la confluència de diferents barrancs. Disposa d’una zona d’acampada amb fogons, taules, lavabos i aparcament. El preu del servei és de 2€ per persona que es paguen a l’Ajuntament. Per utilitzar els lavabos i disposar de llenya, podeu trucar al telèfon 629 43 87 48.

Davant de l’església neoclàssica de Santa Maria trobarem un bar. De la plaça de l’Ajuntament seguim l’indicador que ens marca la pujada cap a la Mola de Colldejou a través del carrer dels Horts, un vial cimentat que passa a tocar de la zona de lleure de La Plana. Deixem enrere uns camps d’oliveres i una bassa fins arribar a la carretera T-322 entre La Torre de Fontaubella i Colldejou, que creuarem dos cops. A partir d’aquí el corriol puja cada cop més dret, emboscat entre alzines i roures, pujant a estones entre roques o per alguna petita tartera que baixa de la canal del Mig.

3,8 km 1h30min Canal del Mig (775 m) (utm 31T 320701 4553064)

La Canal del Mig és la part més dura de l’ascensió. No presenta cap dificultat tècnica tret de ser un tram molt dret que va entre els grans blocs caiguts de la canal i que ens obligarà en algun punt a utilitzar les mans per a mantenir l’equilibri o per ajudar-nos en la progressió.

Un cop dalt del grau que supera el Cingle del Motarro, anem a l’esquerra (est) seguint un camí fressat que es va endinsant de mica en mica en l’enorme planúria cimera de la Mola. Caminant per aquest ampli espai calcari podríem pensar que som al Pirineu, més encara si tenim la sort de veure alguna cabra hispànica, que si bé rara, ha fet alguna aparició en l’espai de la Serra de Llaberia. El corriol passa per una barraca on es possible de fer-hi bivac, i poc després pel Bassot de la Mola (una bassa que recull les aigües de pluja), punt on trobarem marques blanques i vermelles del GR-7.3, senyals que seguirem cap a l’est fins a l’ample cim de la Mola.

4,8 km 1h50min Mola de Colldejou (921 m) (utm 31T 321481 4552865)

En contrast amb els cingles que l’envolten, la Mola és un enorme altiplà calcari inclinat en el sentit est-oest amb la seva pròpia carena de turons, com la serreta dels Coscolls, les seves planes utilitzades per a pastures i les seves basses per abeurar el bestiar. El punt cimer es troba al vessant de llevant, on es troben les ruïnes d’una torre de guaita, de planta circular, construïda durant les guerres carlines del s. XIX, també utilitzada com a torre de telegrafia òptica.

Reprenem la travessa refent les passes pel GR-97.3 que torna a passar pel Bassot. De la part enlairada dominem tot l’altiplà que verdeja, si hi anem per primavera, i amb visions dilatades sobre els cingles de la Serra de Llaberia. Davant nostre veiem el cim de la miranda de Llaberia, amb la bola del radar meteorològic al seu cim. Si tenim bona vista podrem veure la Foradada dalt del cingle i per on passarem d’aquí una estona. Els senyals de sender baixen a través dels portells de les Processons i de la Móra zigzaguejant fins al boscós coll de Guix.

6,8 km 2h25min Coll de Guix (631 m) (utm 31T 320883 4551854)

Assolim l’àmplia collada del Coll de Guix, on trobem diversos pals indicadors. El coll comunica els pobles de Colldejou i Marçà pel Camí dels Maquis (Ruta 14 SeT). Just a l’altre costat de la pista agafem la Drecera del Ramon que s’enfila (sud) vers els cingles de la serra de Llaberia. El corriol no té pèrdua, menys si anem seguint unes escadusseres marques de pintura blaves que anirem trobant durant la pujada. Pugem dret entre un bosc mixt d’alzina i pi blanc fins que assolim al cap de 700m (20min) el Pla del Molló, una esplanada on podrem descansar de l’esforç mentre gaudim d’espectaculars vistes dels cingles que separen el Cavall Bernat i la Miranda.

L’accés final al cim de la Miranda el fem per un grau rocós, costerut però fàcil, on potser haurem d’utilitzar les mans com a punt de suport per a la progressió.

7,8 km 3h Miranda de Llaberia (918 m) (utm 31T 320509 4551216)

Cim característic gràcies al gran edifici del radar meteorològic que s’hi va instal·lar l’any 2008 i al seu vèrtex geodèsic.

Aquest vèrtex va ser utilitzat per Méchain a finals del s. XVIII per a mesurar el meridià Dunkerke-Barcelona i establir una mesura estable i menys arbitrària del metre. El paisatge està marcat per una pista d’accés al radar que puja des del collet dels Colivassos i que l’enlletgeix. Tot i així les vistes són vastíssimes i comprenen bona part de la Serra de Llaberia el Camp de Tarragona.

Uns metres al sud d’on som, el 4 d’agost de 1939 el trimotor Junker JU-52 ‘Hans Wende’ s’estavellava a la Canal del Roc, sota la Miranda de Llaberia. Van morir els set ocupants, 4 viatgers i 3 tripulants, entre els quals el fundador de la ‘Legión Condor’, el coronel nazi Alexander Von Scheele. (llegir notícia a La Vanguardia del 6 agost 1939) (llegir noticia de La Vanguardia del 8 agost 1939), (llegir noticia La Vanguardia de la trobada de les restes 2014).

L’avió volava de Tolosa a Casablanca i portava una curiosa càrrega de patates. Donades les dificultats d’aquells anys, just acabada la Guerra Civil, els veïns dels pobles de la rodalia van aprofitar les restes de l’avió per fer campanes o sabatilles amb els neumàtics de les rodes.

Els cossos van ser traslladats a Barcelona, on es va fer un funeral amb tots els honors a la capella de l’Escola Alemanya de Barcelona, situada al carrer Moià número 10. L’any 1945 l’escola va reobrir després d’uns anys d’estar tancada, però una ordre dels consolats nord-americà, britànic i francès (forces aliades guanyadores de la II Guerra Mundial) va clausurar el centre definitivament el 25 de setembre. Avui dia al mateix número de carrer es troba el Liceu Francès.

Continuem la caminada en direcció nord-oest seguint pel fil del cingle. Trobarem rastres poc clars de sender i alguns senyals de pintura blava, fàcils de perdre entre el terreny calcari trencat i la vegetació baixa amb predomini del garric. És recomanable seguir fins a la Foradada pel fil del penya-segat per poder gaudir de vistes espectaculars cap a la Mola de Colldejou i de la resta del cingle sobre el qual caminem. Aquelles persones amb vertigen sempre poden caminar uns metres a l’esquerra (sud) sense més dificultats que la incomoditat del terreny calcari amb garric que impedeix una progressió còmoda.

8,2 km 3h15min La Foradada de Llaberia (874 m) (utm 31T 320179 4551392)

Arc natural format just al caire del cingle que forma un esplèndid marc per observar la Mola de Colldejou a través de l’ull d’aquest curiós element geològic. Les persones amb vertigen no cal que patiu, que no és obligat de passar-hi per sobre. Es pot evitar sense dificultats seguint el camí que va uns metres per sota la carena.

El camí fins al Portell de Llaberia és una mica més incòmode que el que ens ha portat fins aquí, però més espectacular si cap, per l’ampli panorama que tenim des d’aquesta increïble talaia. Davant nostre veiem la Desenrocada i tot el cingle d’en Jover, sota el qual caminarem més endavant.

No confongueu el Portell de Llaberia amb el Portell del Valent, aquest últim un primer pas que trobarem mig amagat per la vegetació aproximadament 10 min. abans d’arribar al Portell.

9 km 3h30min Portell de Llaberia (782 m) (utm 31T 319473 4551444)

Pas que comunica els pobles de Llaberia i Colldejou a través del pas més franc que travessa els cingles. Per aquí transcorre el GR-7 i el PR C-88 Ruta del Carrasclet. Seguint el sender a l’esquerra (sud) arribaríem al llogarret de Llaberia en 30 minuts. Nosaltres baixem a la dreta seguint el Camí dels Revolts, un corriol que davalla tot fent giragonses cap al coll de Guix. Cal parar atenció a seguir-lo aproximadament 200 m (7 revolts) fins a un gir a la dreta on trobem una bifurcació marcada amb fites de pedra.

9,2 km 3h35min Deixem el Camí dels Revolts (742 m) (utm 31T 319482 4551555)

Després de 5 minuts i 7 revolts d’haver deixat el Portell abandonem el Camí dels Revolts en una cruïlla que només està indicada per unes fites de pedra. Anem a l’esquerra seguint un corriol marcat amb senyals de pintura blava, fet que ens serà molt útil atès que el camí està poc fressat i va força emboscat. De tant en tant, s’obren petites clarianes que ens deixen veure la Mola de Colldejou i l’espectacular cingle d’en Jover sota el qual caminem. Al cap de 20 minuts (850m) de prendre el corriol, trobem un trencall a l’esquerra que puja al Pas de les Cabres.

10 km 3h55min Cruïlla al Pas de les Cabres (779 m) (utm 31T 318922 4552068)

Pas que s’enfila sense cap dificultat dalt de la carena per connectar amb el GR-7 entre Llaberia i el Portell de Llaberia.

Si es vol evitar el pas equipat (tot i que no presenta dificultat), podem pujar pel Pas de les Cabres dalt del cingle i continuar, fora sender, sobre la carena del cingle de Jover fins al punt superior del pas equipat (1,3km).

L’itinerari continua resseguint l’obaga del cingle. Les heures i la molsa que trobem en aquest humit tram de camí ens farà semblar que estiguem en altres latituds. Hem de parar atenció al corriol i les marques de pintura blaves, atès que aquesta part del camí està encara menys fressada i va més emboscada, si cap, que el primer tram. Finalment, arribem a la bifurcació que puja del Mas del Cosme, marcada amb fites i amb les direccions escrites amb pintura negra sobre unes roques.

11,3 km 4h25min Bifurcació Mas del Cosme (638 m) (utm 31T 317817 4551866)

Cruïlla ombrívola i emboscada marcada amb fites de pedra i amb les direccions escrites amb pintura negra sobre les roques de l’entorn. A la dreta baixa un senderó que en 30-35 minuts (1km) ens portaria al Mas del Cosme i Marçà pel Camí de Ricorb (Rutes 112 i 114 SeT). Nosaltres tombem a l’esquerra en direcció al cingle (sud) seguint unes fletxes verdes pintades que ens conduiran al peu de Lo Grauet.

11,38 km 4h40min Lo Grauet. Pas Equipat (656 m) (utm 31T 317812 4551839)

El primer a superar és un estret pas entre dues roques que se supera tibant de la cadena instal·lada. Un cop dalt, d’on veiem l’estret que acabem de superar, flanquegem uns metres a la dreta ajudats d’una cadena que ens fa de passamà. Seguim els punts blaus amunt per un tram rocós que ens porta de nou a l’esquerra cap al centre de la canal. Una darrera cadena ens ajuda a pujar el tram final de la canal.

Un cop dalt del Cingle d’en Jover la vegetació canvia bruscament. Deixem les alzines, la molsa, l’heura i el galzeran per trobar una vegetació escassa i baixa, dominada pel llentiscle i el romaní. Agafem un camí a la dreta que abandonarem al cap de pocs minuts per iniciar la pujada a la Desenrocada. Darrere nostre veiem el cingle d’en Jover baixar suaument vers al sud, contrastant amb les parets verticals que presenta per la cara nord. L’ascens final el farem fora sender, evitant la vegetació i buscant el pas més evident sobre les roques calcàries.

11,9 km 4h45min La Desenrocada (764 m) (utm 31T 317483 4551954)

Cim poc marcat però aeri, des d’on albirem unes vastes panoràmiques que arriben a la Serra de Llaberia, el Montsant, Cardó i els Ports. Sota els peus podem veure el poble de Capçanes, final del nostre itinerari, a tocar del pantà de Guiamets i del viaducte ferroviari amb diverses arcades.

12,2 km 4h55min L’Avioneta (748 m) (utm 31T 317348 4551697)

Després de 7-8 minuts de caminar sobre la cinglera de Calàs, anem a parar a les restes d’una avioneta estavellada just al caire del cingle. El monomotor es va estavellar el 12 de març de 1994 quan volava des de l’aeròdrom de ‘Cuatro Vientos’ de Madrid cap a l’aeroport de Reus. L’accident va provocar la mort dels tres ocupants, i es va indicar la boira, com a causa més probable de l’incident (llegir noticia a La Vanguardia).

Reprenem el camí que ressegueix en tot moment arran de la cinglera sobre una balconada excepcional. Anem enlairats per un camí aeri i poc fressat amb vistes cap a les parets del mateix cingle de Calàs i cap a les muntanyes del Priorat i la Ribera d’Ebre, com el Montsant, la Picossa o els Ports.

Si tenim vertigen, tenim la possibilitat d’anar uns metres per sota del fil de la cinglera (esquerra), tot i que perdrem bona part de la panoràmica.

13,1 km 5h10min Forat de Llaberia (694 m) (utm 31T 316914 4550924)

Cruïlla de camins. El Forat comunica el poble de Llaberia amb Capçanes pel camí més curt. Si encara tenim forces, és força més interessant d’anar a Capçanes a través del PR C-88 Ruta del Carrasclet, sender que va pels cingles del Tortó, la Fou i el Racó de la Sendal. L’itinerari s’allarga en 4-5km (1h30min), tot seguint part de la Ruta 67 de Senderisme en tren.

Anem a la dreta (est) i baixem pel corriol que baixa molt dret en aquest primer tram. Cal anar amb compte de no relliscar, agafant-nos si cal de les branques de les nombroses alzines. A poc a poc el descens es suavitza, donant pas a un tram menys costerut i boscós gràcies al tallafoc obert aprofitant aquest tram de camí.

14 km 5h30min Pista Camí del Mas de Malàs (450 m) (utm 31T 316349 4551302)

El corriol desemboca en una esplanada, cruïlla de camins, on trobem un pal indicador. Desemboquem al Sender de la Fou, pista que comunica La Fou (sud) amb la Caseta de la Vall (nord), indret que visitem a la Ruta 112.

Prenem la pista que baixa en direcció est, a l’esquerra del barranc del Mas de Calàs. La pista és apta per a vehicles i es fa monòtona i molt calorosa l’estiu. Mentre baixem podem gaudir de les vistes del Montalt, un 100 Cims que sobresurt al sud i que vam visitar a la Ruta 100 de SeT.

16,5 km 6h Corral de Gavaldà. PR C-88 i PR C-92 (228 m) (utm 31T 314897 4551186)

Atenyem una pista cimentada on trobem el PR C-92, sender que connecta L’Hospitalet de l’Infant amb Capçanes. La seguim a la dreta (NO) a través de conreus de vinya i ametllers, encara amb bones vistes de la serra de Montalt a la nostra esquerra. El camí travessa diferents guals inundables. Passem per la font Boja, una font d’aixeta on sempre trobarem aigua.

18 km 6h20min Capçanes. Cruïlla deixem PR C-92 (195 m) (utm 31T 313945 4552286)

Bifurcació a l’entrada de Capçanes on deixem a la dreta el sender PR C-92 que es dirigeix a Falset. Anem a l’esquerra (sud-oest) i entrem al poble per les piscines municipals. El carrer Llaberia ens portarà al Celler Corporatiu de Capçanes, davant del qual es troba l’estació.

18,4 km 6h30min Estació de Capçanes (209 m) (utm 31T 313604 4552464)

El tren arribà a Capçanes l’any 1890, quan es va inaugurar la línia entre Reus i Falset-Marçà. L’estació no té cap servei, només una petita marquesina a l’única andana de què disposa.

Només hi circulen trens de la línia R15 (Barcelona – Móra – Riba-Roja d’Ebre) i de la Ca6 (Barcelona-Saragossa) amb una baixa freqüència de pas amb 5/6 trens al dia. Cal estar atents als horaris de tornada atès que és possible que només passi un tren a la tarda.

FOTOGRAFIES

PANORÀMIQUES

FOTOS 360º

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Per les Serres de Mestral : 16 itineraris a peu (2 vol.). Antoni Cabré i Puig. Ed. Cossetània 2000
De les muntanyes de Prades a l’Ebre : 30 itineraris en BTT, a peu o a cavall : Muntanyes de Prades, Serra del Montsant, Moles de Colldejou i de Llaberia, Serres de l’Esteve i de la Creu, Serres de Car. Autor Josep Insa. Ed. Cossetània 2003
Revista de Obras Públicas. Any 1890 Núm. 6-24.
Llibre de Memòries. Esteve Suñol (1903) pp.91-113
Les Rutes del Baró : 19 caminades per la Baronia d’Escornalbou. Jordi Foraster. Editorial Piolet 2013
El túnel ferroviari de l’Argentera: article complet a RACO de Josep Suriol, publicat Actes d’Història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol.1 (1)