116. Del Pradell a Marçà-Falset per Lo Morral (100 Cims), St. Gregori i els Racons

ÍNDEX DE CONTINGUTS

  1. DADES TÈCNIQUES
  2. LA TRAVESSA
  3. MAPES
    1. TOPOGRÀFIC
    2. TRACK A WIKILOC
    3. PERFIL DE LA RUTA
    4. PUNTS DE PAS (TRACKPOINTS)
  4. DIFICULTAT
  5. ELS SENDERS
  6. LA RESSENYA
  7. FOTOGRAFIES
    1. PANORÀMIQUES
  8. BIBLIOGRAFIA
    1. LLIBRES
    2. BIBLIOGRAFIA WEB
    3. CARTOGRAFIA
  9. RUTES RELACIONADES

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida: Marçà-Falset (Priorat)
  • Estació d’arribada: El Pradell (Priorat)
  • Distància/durada: 19,8 km / 5h45 (sense aturades)
  • Desnivell:  +770 m / -800 m
  • Dificultat:
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Llarga travessa entre les estacions del Pradell i de Marçà-Falset que ens durà a conèixer unes contrades poc conegudes del Baix Priorat que gràcies a la seva diversitat paisatgística i patrimonial ens farà gaudir d’una excel·lent jornada de muntanya.

El principal atractiu de la ruta és probablement Sant Gregori, una ermita situada sota una gran balma de gres vermell. L’ermita, reconstruïda al s. XX després que una esllavissada destruís l’anterior, està formada per carreus de la mateixa pedra, el que dóna al conjunt un particular color vermell. A tocar de l’ermita trobem Les Raconades, un aflorament d’aquesta roca sedimentària que l’aigua i el vent han erosionat creant un espai màgic on les roques han adoptat formes capricioses anomenades Roca del Gegant o Caragol.  

La caminada conté d’altres al·licients com Lo Morral de Falset, un cim alterós que esdevé un magnífic mirador de les muntanyes veïnes,  sostre del municipi de Falset i de la Serra de les Quimeres. A més a més, aquesta muntanya té l’al·licient d’haver estat inclosa a la llista dels 100 Cims a l’ampliació feta l’any 2022.  Durant la caminada passarem per diversos elements arquitectònics de la Guerra Civil, com trinxeres, caus i emplaçaments de bateries, tot i que no estan indicades i algunes són de localització difícil. 

Un element especial que visitarem són dues petites cavitats. La primera és l’Avenc de les Torres, una cavitat de 20 m de profunditat prop del Mirador del la U. La segona és la cova de Sant Cristòfol, situada a tocar de les ruïnes de l’ermita de Sant Cristòfol i on es diu que hi visqué l’ermità i sant.  Podem visitar la cavitat compartida entre una imatge del sant, flors, i algun rat-penat.

360 Sant Gregori
360 Sant Gregori
360 Morral
360 Morral
  • Interès: L’ermita de Sant Gregori i els Racons.
  • Època:  Tot l’any. Compte a l’estiu amb el dies forts de calor.
  • Quan? Per Santa Càndia (4 setembre), patrona de la ciutat de Falset.
  • Ruta: Estació del Pradell – les Dues Boques – Pla dels Ràfols – Barranc del Pas – El Pradell – Font del Ferro – Coll de la Manxa –  Coll dels Rosegalls – La Creu – Lo Morral – Coll del Guix – Mirador de la U – Sant Cristòfol – Cova de Sant Cristòfol – Font de Sant Gregori – Mirador de la Creu – Sant Gregori – Les Raconades – Alzina del Magí  – Coll de les Soleies – Les Trinxeres – L’Eudalda – Coll de l’Eulàlia  – Caus i bateries – Barranc de les Trampetes – Mas d’en Crusat  – Estació de Marçà-Falset
  • Dificultat: Cal anar amb atenció en alguns trams de la ruta poc o gens senyalitzada. Ruta trenca-cames.

MAPES

TOPOGRÀFIC
Mapa 116_2
Mapa de la travessa Falset- El PRadell
TRACK A WIKILOC
Track a Wikiloc
PERFIL DE LA RUTA
Perfil 116_2
Perfil de la travessa
PUNTS DE PAS (TRACKPOINTS)
Waypoints 116
Punts de pas de la travessa

DIFICULTAT

Travessa llarga i trenca-cames  per les múltiples pujades i baixades que haurem de superar durant el recorregut. 

 Cal evitar les setmanes més caloroses de l’estiu. 

ELS SENDERS

Bona part del recorregut segueix corriols no homologats, tot i que, més o menys, sempre amb algun senyal o  pal indicador a les cruïlles més importants. El principal sender homologat que seguirem és el:

  • PR C-53: seguirem aquest sender durant 7,3km entre el Coll dels Rosegalls i el coll de l’Eulàlia.

Cal estar força atents al Camí Vell entre l’estació del Pradell i el poble del Pradell, poc o gens indicat i amb constants cruïlles.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació del Pradell (350 m) (utm31T 320256 4555770)

L’estació no té cap servei i només disposa d’una petita marquesina on seure. La Torre de Fontaubella es troba només a 1,5km seguint la carretera T-3223, on trobarem un bar davant l’església. El poble disposa d’una zona d’acampada amb fogons, taules, lavabos i aparcament. El preu del servei és de 2€ (2105) per persona que es paguen a l’ajuntament. Per utilitzar els lavabos i disposar de llenya, podeu trucar al telèfon 629 43 87 48.

Seguim la carretera TV-3223 en direcció a La Torre de Fontaubella (est) durant 500 m, quan trobarem un replà a mà dreta. 

Som en una esplanada immortalitzada per una foto de Robert Capa,  on es veuen les Brigades Internacionals formant. La foto va ser feta sobre el fals túnel ferroviari número 44 de 410m que va de les Dues Boques a l’estació del Pradell. La data  de la foto és incerta, però es creu que es va fer pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938, quan 2.000 brigadistes es reunien a L’Espluga de Francolí per escoltar el president de la república, Juan Negrín, en un discurs de comiat on els va prometre la nacionalitat espanyola (llegir discurs complet).

El 25 de juliol de 1938 s’iniciava una de les batalles més cruentes i decisòries de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. La línia de tren entre Reus i Móra va ser estratègica per al trasllat tant de tropes com de materials, però també per a l’ evacuació de ferits i malalts de la batalla. Es van muntar dos punts d’evacuació del XV Cos d’Exèrcit, un a l’estació dels Guiamets, més proper a la línia de foc i un segon a la del Pradell-Torre de Fontaubella. En aquestes estacions, amb túnels propers, es van instal·lar trens hospital. Als Guiamets s’instal·là el tren número 12 (després de passar pel Pradell), i al Pradell el número 20, el més complert, amb vagó quiròfan.

Tot i portar pintades les creus vermelles pintades al seu sostre, els trens hospitals eren un objectiu de l’aviació nacional, així que  s’havien d’amagar dins els túnels. Al Pradell, el tren només sortia de nit, quan s’aparcava a l’estació per donar pas a altres trens i perquè els ferits i malalts respiressin aire fresc. Van funcionar com a hospitals estables de primera línia fins que es van fer hospitals de divisió prop de la línia de guerra. Molts ferits del que van  morir aquí van ser enterrats al cementiri de la Torre de Fontaubella, i molts altres en fosses comunes prop del Mas d’en Rafael, a tocar de l’estació en direcció al poble del Pradell.

0,5 km 5min Les Dues Boques (363 m) (utm 31T 320775 4555710)

Al final de la recta, quan la carretera gira al sud per anar cap a La Torre de Fontaubella surt el camí que puja a les Casetes de l’Estació, uns edificis fets per a la construcció del túnel que van albergar maquinària i  un hospital.

Si seguim la pista una quarantena de metres amunt, fora del camí a la dreta veurem les Dues Boques, un forat protegit amb tanques metàl·liques on es troben la sortida del Túnel de l’Argentera (túnel  43) i l’entrada del fals Túnel 44. El fals túnel es va construir com a mur de contenció per les constants esllavissades que patia aquest tram d’obra, fet en terrenys poc estables.

Sota el sostre d’aquest túnel, de doble via, hi ha estar estacionat durant la Batalla de l’Ebre (1938) el tren hospital número 20, tren que tenia diversos vagons lliteres i un de quiròfan. Tot i portar pintades les creus vermelles pintades al seu sostre, els trens hospitals eren un objectiu de l’aviació nacional, així que  s’havien d’amagar dins els túnels. Al Pradell, el tren només sortia de nit, quan s’aparcava a l’estació per donar pas a altres trens i perquè els ferits i malalts respiressin aire fresc. Van funcionar com a hospitals estables de primera línia fins que es van fer hospitals de divisió prop de la línia de guerra. Molts ferits del que van  morir aquí van ser enterrats al cementiri de la Torre de Fontaubella, i molts altres en fosses comunes prop del Mas d’en Rafael, a tocar de l’estació en direcció al poble del Pradell. 

0,67 km 8min Bifurcació al Pradell. Camí dels Ràfols (366 m) (utm 31T 320885 4555711)

Després de 140 m de les Dues Boques seguint la pista, trobem una bifurcació a l’esquerra. És el Camí dels Ràfols, camí carreter que s’enfila fort vers el nord en direcció al Pradell de la Teixeta. El camí no està marcat i trobarem diferents cruïlles que ens faran dubtar. En línies generals hem d’agafar sempre l’opció de la dreta atès que la pujada va en sentit nord-est per passar per ponent el cim del Puig. El camí passa per diferents casetes de pedra com la de l’Alberto, la del Raimundo i la del Jaume Raimundo abans no assoleix el planell de Les Solanes.

2,5 km 45min Les Solanes (490 m) (utm 31T 321650 4556719)

Ampli planell on trobarem camps d’ametllers i avellaners separats amb marges de pedra seca i amb magnífiques vistes a la Mola de Colldejou i la Serra de l’Argentera amb el parc eòlic de Trucafort al capdamunt.  

La ruta segueix pel camí més evident en direcció nord en baixada, per anar a buscar el Barranc del Pas on trobarem diversos plafons naturalístics quan coincidim amb la ruta de la Pedra Seca del Pradell. El camí va a parar a la part baixa del Pradell, on trobem diversos indicadors i plafons de camins.

4,9 km 1h20min Pradell de la Teixeta (463 m) (utm 31T 321772 4558355)

Municipi de la comarca del Priorat de 190 habitants. De la plaça de l’església, dedicada a Santa Maria Magdalena, agafem el carrer de la font que ens durà als antics rentadors. Anem en direcció a la Font del Ferro, segons ens marca un pal indicador, a través d´un corriol, a trams empedrat, que s’enfila pel vessant del Puig de la Font amunt fins a la carretera N-420.

5,4 km 1h30min N-420 (514 m) (utm 31T 321500 4558496

Creuem una gran esplanada per anar a buscar un camí que surt a l’altre costat de la carretera. Agafem el Camí de les Sentius en direcció nord-oest que puja amb algun tram de camí asfaltat amb bones vistes de les roques del Barranc dels Racons a la nostra dreta.

6,4 km 1h50min Font del Ferro. Camí (578 m) (utm 31T 320751 4558809)

Cruïlla cimentada indicada amb pal indicador on trobem  la bifurcació.  La font es troba una trentena de metres al sud-est. Cap a la dreta (nord-est) el camí va cap al Coll de la Teixeta, mentre que nosaltres hem de continuar a l’esquerra (sud-oest) en direcció a Falset seguint la Ruta de les Ermites. El camí puja fins al proper coll de la Manxa (600m) i continua entre camps d’avellaners per la zona de l’Ermita Vella amb bones vistes de les roques de gres vermell de la Roca Roja.

8 km 2h25min Coll dels Rosegalls. La Creu (576 m) (utm 31T 319711 4558517)

Important cruïlla també coneguda com La Creu gràcies a la creu de ferro que hi trobarem. També aquí es troba la Pedra de Santa Càndia, on es diu que es va deixar reposar el cos de la patrona de Falset en el seu camí de trasllat a la ciutat. Actualment les relíquies de la santa reposen a l’església de Santa Maria de Falset, i pel seu dia, el 4 de setembre, la vila celebra la Festa de Sant Càndia, un bon moment per visitar la ciutat.

En aquest indret trobem el PR C-53, sender de petit recorregut que seguirem durant 7,3km fins al coll de l’Eulàlia. Prenem el senderó a la dreta en direcció a Lo Morral tal com ens informa el pal indicador per un corriol que s’enfila entre un ombrívol alzinar pel vessant nord de Lo Morral.

8,4 km 2h40min Collada d’accés a Lo Morral (638 m) (utm 31T 319738 4558234)

Collada que separa el vessant est i oest de la serra de les Quimeres i on trobem un pal indicador. El senderó cap al Morral surt  a la dreta del coll, enfilant-se per un corriol incòmode pel poc fressat que està i pels pins i la vegetació baixa com el garric i el romaní que embrossen el camí. 

8,6 km 2h50min Lo Morral 100 Cims (678 m) (utm 31T 319618 4558314)

Punt més elevat de la Serra de les Quimeres, excel·lent mirador i muntanya inclosa als 100 Cims de la FEEC. Dalt estant, podem observar bona part de les muntanyes del Priorat, des del Montsant, la muntanya de les Soleies, la Mola de Colldejou i la Serra de l’Argentera entre d’altres.

El cim del Morral es troba al començament de la carena cimera, però si volem, podem continuar encara més uns 300m fins a un mirador que es troba al final de la carena.

De nou a la cruïlla, seguim les marques del PR C-53 en direcció al Pla del Cocó. El sender puja  per Lo Grauet, un tram dret de camí que va a tocar d’unes roques. Travessem el Pla del Cocó, per on anirem trobant diferents trencalls, indicats amb pals indicadors, que van cap al Mirador de les Sentius, al Mirador del Cucó i a una barraca de pedra en sec.  El sender desemboca a una cruïlla on a mà esquerra (nord) surt un camí que condueix a la Cova dels Quatre Gats, a 150m de distància segons ens informa un pal indicador. Seguim a la dreta cap a Sant Cristòfol, per un camí que va sota una línia elèctrica.

10,4 km 3h25min Coll de Guix N-420 (530 m) (utm 31T 319418 4557304

Travessem amb precaució la carretera atès que no hi ha cap mena de pas de vianants i prenem la pista que va en pujada durant 6-8min. (370m), fins a trobar un pal indicador en un revolt a la dreta. Deixem la pista i continuem per un corriol molt ombrívol amb incòmodes pujades i baixades fins al trencall (pal indicador) de l’Avenc de les Torres.

A 15m del trencall seguint el corriol embrossat arribarem a l’entrada de l’Avenc de les Torres, una petita cova de 20m de profunditat, amb alguns blocs encastats que arriba a 5 m de profunditat.

11,3 km 3h45min Mirador de la U (553 m) (utm 31T 318794 4557122

Petit punt d’observació des d’on tenim bones vistes de  la Serra de les Quimeres. Arribem a un replà entre una pineda on trobem un pal indicador d’accés a Sant Cristòfol.

12,1 km 3h55min Sant Cristòfol (541 m) (utm 31T 318382 4557048

L’ermita es troba sota una gran balma rocosa.

Temple d’origen medieval transformat al s. XVII avui dia en esta ruïnós. Només es conserven l’arc de la portalada primitiva i algun mur lateral. Tot i que va haver intent a principis del s. XX per a restaurar-la, finalment només es va intervenir en la de Sant Gregori.

Un cop aquí no podem deixar de visitar la Cova de Sant Cristòfol, situada a 30 m a ponent de les ruïnes tot seguint un corriol indicat per un senyal de fusta. La cova fa aproximadament 12 m de fondària al fons de la qual trobarem una petita imatge del sant, entre algun ratpenat.

De nou al replà, reprenem el sender PR C-53 en direcció sud.  Només 150m després trobem el trencall a l’esquerra que puja cap al cim de la muntanya de les Torres d’Altafalla (631m) a través del grau de les Torres (grimpada). Una mica amagada entre la vegetació a la dreta del camí que puja al grau trobarem la font de Sant Gregori.

12,8 km 4h05min Sant Gregori (450 m) (utm 31T 318349 4556519)

El sender, amb bones vistes de Falset a ponent, desemboca al Mirador de la Creu, a tocar de la Roca del Gegant, una esvelta agulla que s’erigeix al costat del mirador. Una gran creu de ferro domina aquest excel·lent punt d’observació de l’ermita de Sant Gregori, Falset i de Les Raconades.

Accedim a l’ermita de Sant Gregori per unes escales tallades a la roca vermella del Bundsandstein,  roques del triàsic formades per gres i conglomerat que li donen un color vermell característic. Trobem aquest tipus de roques també a la zona de Bruguers al Garraf, i al Figaró.

L’ermita de Sant Gregori, bellament protegida sota una gran balma, data de finals del s. XVI o principis del s. XVII. L’any 1897 va ser malmesa per una esllavissada de la balma, essent reconstruïda el 1927. El conjunt consta d’una caseta de l’ermità i de la mateixa ermita, amb porta de mig punt adovellada, un ull de bou i campanar d’espadanya a un costat. L’ historiador i metge reusenc  Salvador Vilaseca va descobrir l’any 1928 i després d’excavar-hi els anys 1931 i 1933, un jaciment neolític sota la balma. La seva troballa més important va ser un cérvol gravat en una petita roca de llicorella, datat 8.000 anys aC, el que demostra que la balma va estar habitada des de fa molt anys. Si passem per Reus podem visitar el Museu Salvador Vilaseca, on podrem apreciar aquesta important peça.

Deixem l’ermita i seguim l’itinerari, que ens portarà als Racons tot seguint l’indicador de pintura blanca on podrem recórrer aquest espai màgic on l’aigua i el vent han modelat figures capricioses que han donat noms com el Caragol o el Gegant.

Seguint les marques de pintura del PR C-53 ens portarà a passar per l’alzina de Magí en un ombrívol tram de corriol abans d’arribar al coll de les Soleies.

14 km 4h25min Coll de les Soleies (503 m) (utm 31T 318705 4556398)

Ampli coll entre pinedes enmig de la pujada i on trobem un pal indicador. Continuem en direcció sud cap al coll de l’Eudalda i Falset, amb bones vistes cap a la Mola de Colldejou a la nostra esquena. El corriol puja per un interessant tram

14,7 km 4h35min Punta de les Soleies. L’Eudalda (551 m) (utm 31T 318373 4555921

Magnífic mirador del Priorat, amb vistes extenses als 360º, tant cap a la fossa de Falset com a les muntanyes de Llaberia. Uns metres abans del cim, hi ha un indicador que ens indica el camí al pessebre fet al petit refugi de la Guerra Civil construït al cim de l’Eudalda.

El camí baixa pel vessant sud de la muntanya de les Soleies entre antics bancals entre una brolla de romaní i ginesta amb vistes a la Mola, la Serra de l’Argentera i la Torre de Fontaubella. Si ens fixem bé, també podrem veure l’estació del Pradell des d’on hem iniciat la caminada, així com l’entrada al fals túnel 73.

Després de 400m del cim, el corriol desemboca en una cruïlla amb pal indicador. A l’esquerra el camí va cap a La Torre de Fontaubella, però nosaltres hem de continuar recte (est) en direcció a Falset durant 130m (2minuts) per un tram de camí empedrat amb vistes a la muntanya de les Torres d’Altafalla i a l’aflorament de gres vermell dels Racons.

15,2 km 4h40min Coll de l’Eulàlia (478 m) (utm 31T 318115 4555826)

Uns metres més avall del coll abandonem el PR C-53 que hem seguit durant 7,3km. Cal no confondre aquest coll amb el coll de l’Eudalda, situat a 500m d’aquí en direcció a La Torre de F. Deixem el camí que es dirigeix cap a Falset, per prendre un corriol no indicat però evident a l’esquerra. El camí, amb vistes cap a Marçà i l’estació de tren, passa per emplaçaments de bateries i caus de la Guerra Civil abans no s’endinsa en el Barranc de les Trampetes, torrent que creuarem per un inesperat, i ben conservat, pont de pedra.

17,4 km 5h15min Coll de les Trampetes (336 m) (utm 31T 317772 4554689)

Collada poc marcada però fàcilment identificable perquè per sota dels nostres peus passa la línia del ferrocarril entre Reus i Móra. Poc després tornarem a trobar uns caus de la Guerra Civil excavats a la roca. Amb bones vistes cap a la Mola de Colldejou, el camí desemboca finalment al camí que ens conduirà entre camps d’avellaners i ametllers al Mas d’en Crusat.

18,5 km 5h30min Mas d’en Crusat (312 m) (utm 31T 316935 4555018)

Passada la casa deixem el PR C-92 que es dirigeix a Marçà per agafar una pista al nord que va entre vinyes fins a trobar un túnel sota les mateixes vies del tren. Sense creuar-les, girem a l’esquerra en pujada per un camí que ens portarà directament a l’estació de tren.

19,8 km 5h45min Estació de Marçà-Falset (310 m) (utm 31T 316216 4555609)

FOTOGRAFIES

PANORÀMIQUES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES
  • Per les Serres de Mestral : 16 itineraris a peu (2 vol.). Antoni Cabré i Puig. Ed. Cossetània 2000
BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

EL TEMPS

HISTÒRIA I PATRIMONI

CARTOGRAFIA
  • Serra de Llaberia 1.20.000 Editorial Piolet
  • Vall de Cortiella, Serra de Pradell 1.15.000 Ed. Piolet

RUTES RELACIONADES

Publicada a:

, , , , , , , , , , , , , , , , ,
Advertisement

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s