114. Volta a la Desenrocada des de Capçanes per Lo Grauet, l’Avioneta i el Racó de la Sendal

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Capçanes (Priorat)
Distància/durada: 18,8 km / 6h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 910 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

La Serra de Llaberia són unes muntanyes poc conegudes però de gran bellesa. D’origen calcari, estan dominades per un paisatge agrest, amb grans cingleres que les recorren per diferents vessants. Formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, i estan incloses a l’Espai d’Interès Natural de les serres de Tivissa, Vandellós i Llaberia, un espai protegit de 24.500 ha que agrupa tres zones abans protegides separadament.

La sortida té diversos al·licients, amb la pujada a la Desenrocada a través del pas equipat de Lo Grauet (un fàcil pas equipat amb cadenes que supera el cingle) com a punt de màxim interès. El tram més espectacular de la sortida és el tram de caminada que segueix el caire de la cinglera de Calàs, un corriol poc fressat que va a tocar del fil del cingle entre la Desenrocada i el Forat de Llaberia. Al bell mig del cingle podrem visitar l’Avioneta, un monomotor estavellat el 1994.

De pujada visitarem nombrosos elements de pedra en sec englobades en el conegut com a Camí de les Taules. Cada element està marcat i amb un plafó informatiu.

Interès: L’aresta de la Desenrocada, amb impressionants vistes des de dalt del cingle i les barraques de pedra seca del Camí de les Taules
Època: Tot l´any. Compte amb els dies forts de calor.
Ruta: Estació de Capçanes – Riera de Marçà – Camí de les Taules – Caseta de la Vall – Cresta del Gall – Font de la Mina de Ricorb – Mas del Cosme – Lo Grauet – La Desenrocada – L’Avioneta – Forat de Llaberia – Grau del Tortó – Font de la Mata – Racó de la Sendal – Estació de Capçanes
Dificultat: Ruta llarga i dura que recorre el fil de la Desenrocada per terreny incòmode sovint poc fressat.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

PUNTS DE PAS (TRACKPOINTS)

DIFICULTAT

Llarg itinerari amb fort desnivell acumulat que discorre en part per corriols incòmodes i poc fressats, sovint per damunt dels cingles. Tot i així, sempre podrem caminar uns metres per sota i evitar el caire del cingle.

Una de les dificultats del recorregut és el pas equipat que supera el cingle de Calàs. És un pas estret, que puja al capdamunt del cingle gràcies a cadenes. No és aeri i tampoc difícil, però caldrà anar amb compte.

ELS SENDERS

Bona part del recorregut segueix corriols no homologats, tot i que, més o menys, sempre amb algun senyal o un altre. També trobarem sovint pals indicadors a les cruïlles més importants.

Cal parar atenció especial al corriol que recorre el cingle de Calàs (La Desenrocada), un camí poc fressat que va prop del fil de la carena. És un corriol aeri, amb espectaculars vistes, però no apte per a aquelles persones amb vertigen. Sempre cap la possibilitat de caminar uns metres allunyat del fil del cingle on trobaran més vegetació, però cap dificultat.

EL CAMÍ DE LES TAULES

Camí abalisat que recorre diferents elements de pedra seca, totes indicades amb plafons explicatius. La pedra seca, també anomenada pedra en sec, és un sistema de construcció tradicional que no utilitza cap mena d’argamassa entre les pedres, sinó que les encaixa per crear elements arquitectònics per a múltiples usos. Segons la seva utilitat, trobem:

Barraca: és la construcció més coneguda. Són casetes que servien per allotjar pagesos i animals.
Marge: el més comú. Servien per parcel·lar i adaptar el terreny al conreu. Molt comú en conreus d’oliveres, ametllers, garrofers i vinyes.
Arnera: cavitats orientades al sud, sovint als marges, que servien per allotjar abelles.
Cocó: cavitats naturals o excavades que emmagatzemaven aigua provinent de l’entorn. El seu interior sovint es revestia amb calç. L’aigua era generalment pels animals.
Sopluig: construcció adossada al marge d’una barraca que serveix per aguantar el sostre. De petites dimensions, servia per guardar eines, o per refugiar-se del mal temps.
Forn de calç: servien per coure pedra calcària per a extreure la calç utilitzada per als cocons i per a pintar.
Clapers i galeres: amuntegament de pedres.
Codolleta: construcció per mantenir aliments i begudes fresques
Corral: murs de pedra que delimitaven l’espai per al bestiar.
Recers: molt habituals als cims de les muntanyes, serveixen per protegir-se del vent o d’altres inclemències meteorològiques.
Fites o mollons de pedra: element bàsic de l’excursionisme, serveixen per indicar cruïlles o camins poc fressats.

El Camí de les Taules comprèn diversos elements patrimonials de pedra en sec. Bona part els visitem durant la travessa. Aquests són:

Taula 1. Sopluig de Ca la Roseta (foto exterior a Senderisme en tren) Alt. 281m (utm 314940, 4552559). (no visitada)
Taula 2. Recer de Cal Florit (foto exterior a Senderisme en tren). Alt 295m (utm 315028, 4552550) (no visitada)
Taula 3. Caseta de Ca la Marina (foto exterior a Senderisme en tren) (visita opcional a 200m) Alt. 368m (utm 315541, 4552745)
Taula 4. Caseta de l’Obaga de Cal Mas d’en Francisco. Alt. 359m (utm 315454 4552877)
Taula 5. Caseta de l’Obaga de Cal Mas d’en Francisco. Alt. 351 (utm 315376 4552881)
Taula 6. Sopluig de Ca l’Espardanyer. Alt. 316m (utm 315140 4552837)
Taula 7. Caseta de Ca la Paula. Alt. 296 (utm 315011 4552877)
Taula 8. Forn de Calç. Alt. 304m (utm 315065 4552815)
Taula 9. Caseta de Ca l’Espardanyer. Alt 301m (utm 315043 4552796)
Taula 10. Caseta de Ca l’Arengada. Alt. 290m (utm 314991 4552720)
Taula 11. Arneres de Ca l’Arengada (foto exterior Senderisme en tren). Alt 288m (utm 314981 4552734)
Taula 12. Cocó doble de Ca l’Arengada (foto exterior a Senderisme en tren). Alt 288m (utm 314976 4552719)
Taula 13. Sopluig, caseta i arnera de Ca l’Arengada. Alt.281m (utm 314952 4552702)
Taula 14. Sopluig, caseta i codolleta de Ca la Roseta. Alt. 283m (utm 314928 4552652)
Taula 15. Cocó de Cal Colom. Alt 269m (utm 314835 4552673)
Taula 16. Caseta doble Cal Colom. Alt 271m (utm 314848 4552651)
Taula 17. Cocó de Cal Ximo de Cama. Alt 255m (utm 314778 4552701)

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Capçanes (209 m) (utm31T 313605 4552459)

L’estació es troba al nord de la població. Davant el Celler Cooperatiu, al carrer de Pau Casals, podem visitar el monument a Pere Joan Barceló i Anguera.

Dit el Carrasclet, Per Joan va ser un fuseller de muntanya nat a Capçanes l’any 1682 que lluità a favor de la causa austriacista durant la Guerra de Successió. Passada la guerra, va passar uns anys amagat a la Serra de Llaberia dedicant-se a atacar combois. Va ser reclutat pel Duc de Berwick, qui li concedí el grau de coronel, per lluitar a favor de França en la Guerra de la Quàdruple Aliança contra l’Espanya de Felip V. Després del conflicte, finalment s’exilià a Hongria gràcies a les terres concedides per Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic qui va ser aspirant a la corona espanyola durant la Guerra de Successió.

Una ruta de 78km, el PR C-88, recorre la Serra de Llaberia entre Capçanes i Reus en el seu record.

Agafem el carrer de Llaberia, que després de passar per la zona esportiva arriba a la cruïlla dels camins del Collet i el Nou de les Taules.

0,44 km 10min Cruïlla Camí del Clotet (PR C-88) i Camí Nou de les Taules (PR C-92) (195 m) (utm 31T 313952 4552293)

Cruïlla amb un pal indicador on abandonem el PR C-88 Ruta del Carrasclet que gira a la dreta pel Camí del Clotet. Utilitzarem aquest camí per a la tornada a Capçanes quan enllacem amb aquest sender a la baixada del Forat de Llaberia. Continuem recte tot seguint el PR C-88 durant 450m (6-7min) en direcció a Falset. El camí creua la riera de Marçà i entre camps de cultiu amb bones vistes a la Desenrocada arribem al trencall del Camí de les Taules.

0,92 km 20min Deixem el PR C-92 (194 m) (utm31T 314261 4552550)

Deixem el sender PR C-92 que es dirigeix cap a Falset i tombem a la dreta Camí de les Taules amunt, entre camps d’ametllers i amb bones vistes sobre Capçanes a la nostra esquena.

Taula 17 (pal indicador). Després de 620m (8min) d’agafar el camí, trobem a l’esquerra un indicador que ens porta en 20m a la Taula 17 Cocó de Cal Ximo de Cama entre oliveres. Aproximadament 200m més endavant, surt el corriol d’ inici del Camí de les Taules.

1,8 km 35min Inici Camí de les Taules (271 m) (utm31T 314820 4552588)

Abandonem la pista del Camí de les Taules per prendre a l’esquerra un corriol que ens portarà a visitar tot un reguitzell de construccions de pedra en sec que inclou barraques, arneres, cocons, marges i sopluigs entre els elements més destacables. La ruta està senyalitzada amb fletxes i pintura groga, i recorre prop d’una vintena de construccions fetes amb aquesta tècnica. Al costat de cada caseta (barraca) o element trobarem un plafó informatiu amb el seu nom, un número, i una petita explicació de cadascuna d’elles.

A la introducció hem explicat breument què és cadascun d’aquests elements i hem fet un quadre amb els números, noms i localització de cadascun dels elements de pedra en sec que trobarem. Al voltant de la Taula 10 és on trobem més elements arquitectònics. Barraques, marges, arneres i cocons se situen en un espai limitat que ens farà voltar per l’entorn i buscar cadascun d’aquests elements.

El corriol desemboca de nou a la pista del Camí de les Taules que hem deixat 1,2km abans.

3 km 1h10min Retrobem la pista del Camí de les Taules (351 m) (utm31T 315452 4552876)

La Caseta de l’Obaga de Cal Mas d’en Francisco (Taula 4), és l’últim element de pedra en sec que trobem a tocar del camí. Es troba a pocs metres de seguir la pista amunt (est). De petites dimensions, aquesta barraca té una protecció en forma de ela per a protegir l’entrada del vent. Uns metres més endavant surt un trencall a la dreta (indicador) que va a la Caseta de Ca la Marina (Taula 3). Prosseguim la marxa per la pista que puja al sud del barranc de la Llúdriga a través d’una pineda poc espessa.

4,9 km 1h45min Camí de Calàs (534 m) (utm31T 316889 4552579)

Important cruïlla que comunica la Caseta de la Vall amb el Mas de Calàs i el Mas de la Vall. Passarem per l’inici d’aquesta pista quan siguem prop de la Font del Mata (km 13,6). Seguim la pista a l’esquerra (nord) durant 200m amb els cingles de Calàs (la Desenrocada) a la nostra dreta. Just abans d’arribar a la caseta, a la cruïlla d’accés, trobem al marge esquerra del camí, el Cocó de la Casa de la Vall.

5,1 km 1h50min Caseta de la Vall (559 m) (utm31T 316969 4552777)

La Caseta es troba elevada respecte a l’entorn, des d’on tindrem bones vistes de la Desenrocada i dels camps de vinyes que hi ha al seus peus.

La Caseta de la Vall és un important nus de cruïlles. A més a més dels camins que estem recorrent, aquí hi desemboquen el Camí dels Calassos i el del Cingles dels Portells, camins que surten prop de Marçà. També acaba aquí el Camí de Calàs, i el de les Taules.

Creuem les vinyes envoltant-les per l’esquerra anant en compte de seguir la direcció al Mas d’en Cosme que llegirem als pals indicadors.

Deixem les vinyes enrere per prendre un corriol que s’endinsa en un dens alzinar que puja pel vessant oriental de la Cresta del Gall, un turó de 664m que enllaça amb els cingles de la Desenrocada.

6,2 km 2h15min Cresta del Gall (662 m) (utm31T 317469 4552499)

Assolim el punt més elevat de l’excursió a través d’un ampli i inapreciable pas emboscat que creua la carena que uneix els cingles de Calàs (la Desenrocada) amb el cim de la Cresta del Gall, l’ampli turó que estem travessant amb el punt més elevat a 200 metres al nord d’on ens trobem.

De baixada al Mas del Cosme passarem per alguns bons exemplars de teixos i per la font de la Mina de Ricorb, fàcil de deixar-nos-la enrere si no estem atents.

El sender desemboca a una cruïlla (pal indicador). Per anar al Mas del Cosme cal seguir a l’esquerra 110m.

7,1 km 2h30min Mas del Cosme (512 m) (utm31T 317945 4552535)

Mas en ruïnes format per dues edificacions engolides per la vegetació i pràcticament indistingibles. A tocar del mas hi ha una gran llosa rodona envoltada de pedres que és un bon lloc per descansar o per menjar alguna cosa després de l’esforç.

De nou a la cruïlla per on hem baixat de la Cresta del Gall, anem ara en direcció al Grau (pas equipat) i Llaberia i segons ens informa el pal indicador. El corriol està mig engolit per la vegetació i és una mica perdedor i incòmode, amb trams pedregosos i variants que ens faran dubtar de quin camí seguir. Hem d’estar atents de seguir unes marques de pintura blava que trobarem de tant en tant pintada als arbres i les pedres.

8 km 3h Bifurcació al Camí dels Revolts (638 m) (utm31T 317817 4551866)

Cruïlla ombrívola i emboscada marcada amb fites de pedra i amb les direccions escrites amb pintura negra sobre les roques de l’entorn. A la dreta baixa un senderó que en 30-35 minuts (1km) ens portaria al Mas del Cosme i Marçà pel Camí de Ricorb (Rutes 112 i 114 SeT). Nosaltres tombem a l’esquerra en direcció al cingle (sud) seguint unes fletxes verdes pintades que ens conduiran al peu de Lo Grauet.

8,05 km 3h02min Lo Grauet. Pas Equipat (656 m) (utm31T 317812 4551839)

El primer a superar és un estret pas entre dues roques que se supera tibant de la cadena instal·lada. Un cop dalt, d’on veiem l’estret que acabem de superar, flanquegem uns metres a la dreta ajudats d’una cadena que ens fa de passamà. Seguim els punts blaus amunt per un tram rocós que ens porta de nou a l’esquerra cap al centre de la canal. Una darrera cadena ens ajuda a pujar el tram final de la canal.

Un cop dalt del Cingle d’en Jover la vegetació canvia bruscament. Deixem les alzines, la molsa, l’heura i el galzeran per trobar una vegetació escassa i baixa, dominada pel llentiscle i el romaní. Agafem un camí a la dreta que abandonarem al cap de pocs minuts per iniciar la pujada a la Desenrocada. Darrere nostre veiem el cingle d’en Jover baixar suaument vers al sud, contrastant amb les parets verticals que presenta per la cara nord. L’ascens final el farem fora sender, evitant la vegetació i buscant el pas més evident sobre les roques calcàries.

8,5 km 3h20min La Desenrocada (764 m) (utm31T 317483 4551954)

Cim poc marcat però aeri, des d’on albirem unes vastes panoràmiques que arriben a la Serra de Llaberia, el Montsant, Cardó i els Ports. Sota els peus podem veure el poble de Capçanes, final del nostre itinerari, a tocar del pantà de Guiamets i del viaducte ferroviari amb diverses arcades.

8,8 km 3h30min L’Avioneta (748 m) (utm31T 317348 4551697)

Després de 7-8 minuts de caminar sobre la cinglera de Calàs, anem a parar a les restes d’una avioneta estavellada just al caire del cingle. El monomotor es va estavellar el 12 de març de 1994 quan volava des de l’aeròdrom de ‘Cuatro Vientos’ de Madrid cap a l’aeroport de Reus. L’accident va provocar la mort dels tres ocupants, i es va indicar la boira, com a causa més probable de l’incident. (llegir noticia a La Vanguardia).

Reprenem el camí que ressegueix en tot moment arran de la cinglera sobre una balconada excepcional. Anem enlairats per un camí aeri i poc fressat amb vistes cap a les parets del mateix cingle de Calàs i cap a les muntanyes del Priorat i la Ribera d’Ebre, com el Montsant, la Picossa o els Ports.

Si tenim vertigen, tenim la possibilitat d’anar uns metres per sota del fil de la cinglera (esquerra), tot i que perdrem bona part de la panoràmica.

9,8 km 3h50min Forat de Llaberia (694 m) (utm31T 316914 4550924)

Cruïlla de camins. El Forat comunica el poble de Llaberia amb Capçanes pel camí més curt. Cap a llevant baixa un dret corriol que va a parar al Camí de Calàs, una opció ràpida per si volem escurçar la sortida. És força més interessant d’anar a Capçanes a través del PR C-88 Ruta del Carrasclet. L’itinerari s’allarga en 4-5km (1h30min) però passarem per l’interessant Grau del Tortó, la Font de la Mata i el Racó de la Sendal.

Baixem en direcció oest amb vistes al barranc del Tortó a la dreta i dels cims de Montalt amb la Serra de Mestral al fons. El camí recorre uns metres el fons del barranc d’en Jover abans d’arribar a la cruïlla amb el GR-7.

11 km 4h20min Cruïlla amb el GR-7 (596 m) (utm 31T 317733 4550651)

El camí desemboca al sender GR-7, on trobem un pal indicador. Agafem el sender a la dreta en direcció a Capçanes pel camí Vell entre un bosc d’alzines i pi blanc. Planegem per sobre el barranc del Tortó en un entorn força interessant amb bones vistes del cim de l’Enderrocada (763m) a la nostra dreta mentre veiem aparèixer la muntanya de Montalt al fons.

12,2 km 4h35min Portell del Tortó (510 m) (utm 31T 317218 4550094)

Espectacular camí que baixa els cingles del Tortó fent ziga-zagues per un corriol amb marges de pedra seca. A mig camí, en un revolt, hi ha instal·lat un pessebre en una petita balma. El pedregós senderó baixa fort entre un espès bosc de pins i amb un important sotabosc de bruc i llentiscle que ens donarà força ombres durant l’estiu. Un cop som al fons de la vall, 280m abans de la Font de la Mata, trobem un trencall (pal indicador) que va cap al Mas del Remer, Vandellós i Tivissa.

13,6 km 5h Font de la Mata (298 m) (utm31T 316689 4549611)

Raconada ombrívola i encisadora que convida a descansar una estona sota l’ombra dels seus arbres. El corriol desemboca poc després a una pista que seguirem a l’esquerra durant 920m (15min) quan trobem un trencall a la dreta. Aquí deixem el GR-7 per continuar ara només pel PR C-91. Passem sota l’hotel del Mas del Collet fins al proper Racó de la Sendal.

15 km 5h20min Racó de la Sendal (295 m) (utm31T 315744 4550112)

Bonic racó ple d’encant on l’aigua que baixa del torrent del Collet ha creat formes capricioses als cingles calcaris que envolten l’indret. El sender segueix enlairat sobre el barranc de la Vall, arribant a uns camps d’oliveres poc abans de desembocar de nou al Camí de la Vall.

16,8 km 5h55min Corral de Gavaldà (227m) (utm 31T 314955 4551019)

De nou a la cruïlla amb la pista que porta a Mas Collet, anem a la dreta pel camí cimentat de nou fins a Capçanes.

18,8 km 6h30min Estació de Capçanes (209 m) (utm31T 313604 4552464)

El tren arribà a Capçanes l’any 1890, quan es va inaugurar la línia entre Reus i Falset-Marcà. L’estació no té cap servei, només una petita marquesina a l’única andana de què disposa.

Només hi circulen trens de la línia R15 (Barcelona – Móra – Riba-Roja d’Ebre) i de la Ca6 (Barcelona-Saragossa) amb una baixa freqüència de pas amb 5/6 trens al dia. Cal estar atents als horaris de tornada atès que és possible que només passi un tren a la tarda.

FOTOGRAFIES

PANORÀMIQUES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Per les Serres de Mestral : 16 itineraris a peu (2 vol.). Antoni Cabré i Puig. Ed. Cossetània 2000
De les muntanyes de Prades a l’Ebre : 30 itineraris en BTT, a peu o a cavall : Muntanyes de Prades, Serra del Montsant, Moles de Colldejou i de Llaberia, Serres de l’Esteve i de la Creu, Serres de Car. Autor Josep Insa. Ed. Cossetània 2003
Revista de Obras Públicas. Any 1890 Núm. 6-24.
Llibre de Memòries. Esteve Suñol (1903) pp.91-113
Les Rutes del Baró : 19 caminades per la Baronia d’Escornalbou. Jordi Foraster. Editorial Piolet 2013
El túnel ferroviari de l’Argentera: article complet a RACO de Josep Suriol, publicat Actes d’Història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol.1 (1)