Els 100 Cims i altres llistes

Vivim en un món que cada cop té més obsessió per categoritzar i ordenar. I el món de l’excursionisme, com un àmbit més de la cultura, no s’escapa a aquesta moda. Existeixen cada cop més llistes a completar relacionades amb aquests punts geogràfics tant específics com són els cims de les muntanyes.

ELS 100 CIMS

Tot i que el títol del repte dels 100 Cims fa pensar que es tracta d’una llista formada per 100 cims, no és ben bé així. 

La llista dels 100 Cims és un catàleg de 308 cims situats a Catalunya, la Catalunya Nord i Andorra establerta per la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) per raó de la seva rellevància en l’àmbit natural, paisatgístic o excursionista. Es considera que l’ascensió a qualsevol d’aquests cims aporta un coneixement extra de geografia catalana.  Si em fem un total de cent, el coneixement del nostre territori pot ser força complet.

El repte dels 100 Cims suposa assolir 100 cims de la llista, siguin quins siguin. Són les entitats excursionistes a les que estiguem adscrits els que validaran que hem fet el cim que diem que hem trepitjat. Amb aquesta informació la FEEC realitza un compte dels cims que més ascensions han vist, i els que menys. Així, a mitjans de 2017, el cim més realitzat (i validat) és el Matagalls (940 ascensions), mentre que el que suma menys és la Punta Harlé (9 cims). 

Amb Senderisme en Tren podeu pujar també a desenes de 100 Cims. Hem pujat cims coneguts com el Tagamanent, el Turó de Galzeran, el Castell de Sant Miquel o la Mola de Colldejou a Tarragona, sempre, evidentment, tenint la sortida i l´arribada des de qualsevol de les estacions de tren del nostre territori.

ALTRES LLISTES

Al món hi ha nombroses llistes a de muntanyes a completar,  i algunes no estan exemptes de grans polèmiques. Només cal recordar la lluita entre la  coreana Oh Eun-Sun i Edurne Pasabán per ser la primera dona en fer els 14 vuitmils honor que va recaure sobre la basca després que Oh  ‘falsegés’ la seva  ascensió al Kanchenjunga.

La llista que ara per ara està més d’actualitat a casa nostra és la del primer català en completar els  els 14 cims de més de 8.000 m que hi ha al planeta. Ferran Latorre aconseguia ser el primer català  en fer els 14×8000 a la primavera de 2017 en pujar l’Everest  amb l’ajut, però, d’oxígen suplementari. Per contra, Òscar Cadiach aconseguia ser el primer català en pujar els 14 cims superiors a 8.000 m sense utilitzar oxigen en culminar l’ascenció al Broad Peak el 27 de juliol del 2017.

Més a prop de casa no podem oblidar la llista dels 3000 dels Pirineus, relació de cims que superen la màgica xifra dels 3000 metres. La relació definitiva es troba sota la indefinició de saber quins cims són els que realment la formen. Hi ha més d’una llista (Buyse, Lleida…) i fins i tot cada any  es ‘descobreixen’ diferents candidats (veure la web de ‘Cazafantasmas‘).

Una llista prou coneguda també és la ‘Seven Summits’, que engloba els set cims més alts de cada continent. També hi ha la polèmica de saber quin cim és el més alt de cada continent, fet gens banal, ja que la resposta implica preguntar-se quants continents hi ha al món. És Europa una península del continent asiàtic? Austràlia és una illa o una illa-continent? I la Antàrtida, què és?

Però d’exemples de llistes muntanyenques a completar són extenses. Entre moltes altres trobem:

 

 

Anuncis

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s