100. Montalt Nord (100 cims) per la canal del Plom des de Capçanes 16,8Km

Portada100RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació de Capçanes (Priorat)
100 Cims: Montalt Nord
Distància: 16,8 Km
Desnivells: +/- 800m

Una ressenya de fa 125 anys.Ruta1

El tren arribà a Montmeló el 1854. Uns anys després ja existia una guia amb itineraris que alguns sortien des d´estacions de tren. Parlem de la “Guia Itineraria de las Serras de la Costa de Llevant ó sia del Besós al Tordera”, publicada l´any 1888 a Barcelona. L´autor és Arthur Osona, que tal com indica al llibre, era soci de l´Associació d´excursions Catalana. Autor que a més d´aquesta obra va publicar-ne´n d´altres sobre moltes serralades catalanes.

El llibre conté 125 itineraris diferents i molts d´ells surten o acaben en estacions de tren. La ruta 29 és la que transcrivim parcialment aquí. Costa de vegades imaginar-se com seria fer excursions pel Parc de la Serralada Litoral fa ara quasi 125 anys.

Per simple curiositat, podeu comparar-la amb la nostra Ruta1 (Montmeló-Montgat Nord), ruta que coincideix amb gairebé igual fins el Turó de Galzeran.

Nº 29

DE MONTMELÓ Á MONTORNÉS

AL ENDERROCAT CASTELL DE MATEIX NOM Ó DE SANT MIQUEL Y Á VALLROMANAS.

Montmeló te 514 habitant. Alt. apr. 80 metres.

De la estació de Montmeló en direcció Est per un bon camí de carros, ab 35 minuts, ´s va á Montornes. Se surt de la plassa de Montornés prenent un camí de carros en direcció Sud-Est que es un camí de desemboscar, que als 2 minuts passa per Can Claramunt, ´s puja seguint la mateixa direcció per lo esmentat camí de carros, passant per vinyas y boscos de roures, alsinas, bruchs y arbossos, als 35 minuts, s´ acaba lo camí carreter de desemboscar y llavors,  no hi ha mes remey que endintzarse en lo bosch baix per entre los bruchs, estepas, arbossos y altres arbustos, tan espessos y alts que cubreixen un home, y pujar fatigosament en zig-zag en direcció al Castell ab cosa de 20 minuts, al cim del Turó de Sant Miquel hont estigué edificat lo grandiós Castell que tingué tres lineas de defensa com encara ´s poden veurer, per los restos de paret que quedan en peu. Lo millor conservat es la Torra del homenatje, que ´s mostra encara tota dreta, á escepció de la part que mira al Sud y Sud-Est que te alguns enderrochs; sota de la mateixa en direcció Sud-Est encara ´s veuhen en peu las quatre parets sens la teulada de la que fou capella del Castell coneguda per la Capella de Sant Miquel. L´altitut será de 420 metres apr. Lo turó y castell pertanyen al Duch de Almenara Alta y Compte de Fivaller.

Del castell seguint per la carena de la montanya en direcció Sud-Est ´s baixa ab cosa de mitja hora al Collet de Sant Miquel de hont girant llavors cap al Sud, ´s baixa ab 20 minuts al Collet de Can Gurri de hont ´s puja seguint la mateixa direcció Sud ab 25 minuts, al Turó de Castell Ruf que tindrá apr. 430 ó 435 metres, en qual cim hi ha encara molts restos del que fou Castell Ruf, de hont seguintper la carena en direcció Sud per lo Turó de Pí Casals, ab cosa de mitxa hora llarga ´s va al Turó de Galceran, lo culminant de la regió y ab poch més, á la conreria de Montalegre.

Eastern Oriental Express

Quan es parla de grans viatges en tren a ningú li va a la ment la companyia Renfe. Potser fins i tot a més d’un, aquest nom, llegit en un bloc de viatges,  li sonarà antagònic.

Però parlar d’Orient Express sí que es sinònim de viatges, luxe i glamur. El primer trajecte d’aquest mític tren sortia de Paris direcció Viena un 5 de juny de 1883. Més tard el trajecte s’ampliaria fins a Istanbul, la ciutat a cavall d’Europa i Àsia, donant sentit ara sí al seu nom.

Actualment encara existeixen dos “Orient Express” a Europa.  L’Orient Express que només circula entre Estrasburg i Viena,  i el Venice-Simplon Orient Express, una iniciativa privada de trens de luxe que uneix Londres amb Venècia.

La mateixa companyia que opera el tren del Simplon també opera al sudest asiàtic diferents línies de tren de luxe. L’E&O Express té com a línia estrella la que circula entre Singapur i Bangkok (Tailàndia). Des del seu punt de sortida a Singapur fins a Bangkok, el tren recorre més de 2.000 quilòmetres en 43 hores de trajecte. En el seu recorregut travessa tot Malàisia de sud a nord, amb les parades estrella de Kuala Lumpur (la capital malàia) i Butterworth (Penang). L’E&O Express és l’únic tren que circula des de Singapur a Bangkok sense haver de fer canvis de tren.

La línia fèrria que transcorre dins de  Singapur, i la seva estació de tren (Tanjong Pagar), pertanyen  a Malàisia. Encara ara, el control d’immigracióde sortida malai es fa a l’estació de Singapur, mentre que el control de sortida de Singapur es fa a la frontera entre els dos països (Causeway). Anar de Singapur a Malàisia en tren son nomes 30 min de trajecte.

Els trens malais (KTM) son còmodes, puntuals, i no gaire ràpids. La xarxa malàia consta de dues línies. La Nord-Sud, que recorre el pais per la costa oest, entre Tailàndia i Singapur (per on circula L’E&O Express), i l’Est (anomenada també la Jungle Train), que travessa el país des de Gemas fins a Kota Bharu, a l’extrem nordest, tot circulant per la part més boscosa de Malàisia. Només hi ha un tren entre Malàisia i Tailàndia, l’Internasional Ekspres, que fa en 22h el recorregut diari entre Butterworth i Bangkok .

Fer el trajecte entre Singapur i Bangkok en la classe “Presidential Suite” dels luxosos vagons del l’E&O Express costa 3.660$  per persona i trajecte (com per perdre el tren!).  Nosaltres vam fer servir els trens expres locals, i gràcies a déu, només ens hi vam gastar 60$!

De Java a Barcelona en tren: 25.000 km de vies

És al vast continent euroasiàtic on es pot fer el trajecte en tren més llarg del món. Només interromput per la obsoleta xarxa cambodjana, es pot recorrer la colossal distància que hi ha entre Singapur i Barcelona només utilitzant transport ferroviari. És el que vam fer durant vuit mesos entre 2009 i 2010.

Les xifres també ón enormes. Durant el nostre recorregut vam passar 404 hores dalt un tren,  18 nits dormides, 25.000 quilòmetres de trajecte i 14 països transitats (Singapur, Malàisia, Tailàndia, Cambodja, Vietnam, Xina, Kazkhastan, Rússia, Ucraïna, Polònia, Eslovènia, Croàcia, Itàlia i França).

El trajecte no va ser fácil, sobretot un cop a Beijing, quan havíem de travessar sibèria per arribar a Europa. A la Xina no expedeixen visats russos si no són de trànsit i tens ja el transport d´entrada i sortida del país comprat. Així que vam optar pel Kazakhstan des d´or surten trens directes cap a Ucraïna.

Una experiència irrepetible i totalment recomanable.

Taules de trens