Vivim en un país llatí i per tant sembla que sigui genètic dinar a quarts de quinze, veure partits de futbol a altes hores de la nit, suportar música a tot drap a les botigues i cridar més que parlar quan estem en un espai públic, ja sigui un bar, un restaurant o al tren.
Quants de vosaltres en un tren ha cridat l´atenció a un veí del tren que parlava, ja no dic cridar, sinó que parlar amb un to massa elevat? Hem de suportar de sentir les converses veïnes, i no només les trucades de telèfon de mig minut que bàsicament són de dos tipus:
- “hola” (…) “al tren” (…) “prop l´estació de…” “adéu”
- “hola papa, estic arribant. Hem vens a buscar?”
sinó també les llargues converses que duren tot el trajecte del tren, o la música que alguns joves fan sentir a tot el vagó gràcies als altaveus del mòbil.
Si com jo n´esteu fins els nassos de tot això i com jo heu arribat a pensar que sou un sociòpates (com jo) perque us molesta tant de soroll, no us espanteu. La sol.lució està inventada i s´anomena “Quiet car” o “Quiet Coaches” segons la companyia de tren que l´apliqui. Són els “vagons silenciosos” vagons on està PROHIBIT parlar, despenjar cap telèfon o escoltar música que no sigui amb auriculars.
Companyies de tren com la nordamerica Amtrak, l´operadora britànica East Coast, l´Eurostar o els trens holandesos NS ja disposen en alguns trens de vagons d´aquesta mena. En veurem algun dia cap a casa nostra?
SENDERISME EN TREN 
A Dinamarca també n’hi ha de vagons del silenci. No es pot fer servir el mòbil i són el paradís!!!
Però el més sorprenent és que els vagons normals, amb famílies amb un mínim de 3 nens, que no tenen cartell de silenci, l’ambient és tranquil, agradable i silenciós. Jo amb un vagó normal de Dinamarca ja em conformo!
Siii… aquest país viu en el soroll soroll constant. Si fóssim igual d´educats…potser no caldria vagons silenciosos!!
Gràcies pel comentaris.
Bona ruta