240. Volta a les mines de Ribes de Freser i retorn per la cova de Rialb, Ventaiola i el castell de St. Pere

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida/arribada: Ribes de Freser (Rodalies)
  • Distància/durada: 18 km / 6h (sense aturades)
  • Desnivell:  +/- 780 m
  • Dificultat: Exigent
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Interessant ruta circular amb sortida i arribada a l’estació de Ribes de Freser que ens portarà a seguir de forma parcial la coneguda Ruta de les Mines. Aquesta caminada visita algunes de les mines més conegudes que es troben al vessant sud del cim d’Estremera (1.944 m), un contrafort del Puig de Dòrria.

La Vall del riu Freser posseeix un ric patrimoni miner que es creu originària de l’època romana. L’abundància del ferro a la vall i l’aprofitament hidràulic del Freser van fer aparèixer nombrosos molins i fargues.

Entre tot aquest patrimoni industrial de la vall, podrem treure el cap (només el cap) a les mines de Can Paloca, la Fernanda i la Gerona, aquesta última la més interessant de totes pel recorregut de les seves galeries. Recordeu, però, que tal com informen els indicadors de la ruta és prohibit d’entrar a les mines per la seva perillositat.

Us proposem recórrer la primera part de la travessa, la que visita totes les mines. Des de Ribes de Freser pujarem fins a la colla de Segura des d’on ens acostarem a la mina de Can Paloca i Ventolà. El municipi podrem visitar una interessant ermita romànica. El camí ascendeix a través d’un camí pel vessant sud de l’Estremera des d’on tenim àmplies panoràmiques del Taga i el Ripollès. De baixada a Batet visitarem les mines Fernanda i Gerona, aquesta última en un recorregut d’anada i tornada.

Des de Batet, enlloc de tornar a Ribes directament, continuarem cap a Rialb a fi de visitar la cova de Rialb, una gran i interessant cavitat visible des de la mateixa carretera que puja a Queralbs.

Des de Rialb seguirem cap al nord durant aproximadament 260 metres la ingrata carretera a Queralbs seguint, això sí, les marques grogues d’Itinerànnia. Tornarem a Ribes seguint la Ruta de les Centrals Hidroelèctriques a través d’un agradable corriol que va pel marge dret del riu Freser. A l’entrada del poble visitarem les ruïnes museïtzades del castell de Sant Pere.

VARIANT DE RETORN RUTA DE LES MINES

L’itinerari ‘original’ més conegut de la Ruta de les Mines torna a Ribes de Freser directament des de Batet, creuant de nou la collada de Segura. Aquesta opció és més curta, i té també l’al·licient de visitar les mines de Can Possons. Per contra, des de la collada recorre els mateixos camins que hem fet a l’anada.

DIFICULTAT

Ruta de dificultat moderada si atenem al seu desnivell mitjà sense grans pendents continuades. Itinerari que trepitja habitualment pistes tret d’alguns trams de corriols.

Com recorden els indicadors que hi ha davant d’alguna de les mines, entrar-hi està prohibit.

ELEMENTS D’INTERÈS

KM 0

Estació de Ribes de Freser: L’estació de Rodalies va entrar en servei l’any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser, tot i que no va ser fins a finals de 1922 que la línia del Transpirinenc va quedar completada quan el tren va arribar a Puigcerdà.

Per contra, l’estació del cremallera és de 1935 que tot i que els trens sortien d’aquí, aquesta estació no es va inaugurar fins a quatre anys més tard que la resta de la línia.

KM 1 (Desn. +40 m ; 10 min)

Capella i font de Sant Cristòfol: E

A tocar de la capella hi ha un plafó informatiu de la Ruta de les Mines on podem llegir:

“Les aigües del Freser i l’abundància de meners de ferro i de fusta dels boscos de la vall van fer proliferar els molins i les fargues. Des del segle XVII, trobem documentades les fargues de Ribes, Planoles, Ventolà i Campelles, i tot i que ja existien molt abans. Les barres de ferro que s’hi fabricaven s’enviaven a Ripoll o Campdevànol, on destacava la indústria d’armes, claus, cadenes i eines del camp.

La vall del Freser posseeix un ric patrimoni miner, herència d’aquesta activitat econòmica avui extingida, però que es creu originària de l’època romana.

L’explotació de les mines va passar per diverses èpoques: per la mineria de ferro i les fargues catalanes, per l’extracció d’arsènic, d’antimoni i materials preciosos, per les extraccions durant l’era industrial i, per les últimes explotacions de materials preciosos, que no va varen resultar rendibles, a la dècada del 1980.

La mineria va transformar el paisatge i va marcar la vida social dels habitants de la vall. Podreu observar aquest llegat al llarg de la Ruta de les Mines que us convidem a descobrir.”

KM 2 (Desn. +180 m ; 40 min)

Collada de Segura: Important collada situada al sud de la masia de Segura. Separa el turó de Segura, situat al sud-est del coll, i la serra del Castell, un contrafort que baixa de la serra d’Estremera.

Hem de deixar la pista a mà esquerra i enfilar-nos uns metres per la carena de la serra del Castell. De seguida el camí flanqueja sota la serra fins arribar a la mina de Can Paloca.

KM 3,2 (Desn. +185 m / -35 m ; 1h)

Mina de Can Paloca: Mina de ferro iniciada als segles XVI i XVII. Se n’obtenia òxid de ferro que abastia les fargues de Planoles, Ventolà i Campdevànol.

Un plafó informatiu a l’entrada de la mina informa:

“Explotacions de ferro iniciades als segles XVI i XVIII. De quatres de les vint-i-sis explotacions se n’obtenien òxids de ferro que abastaven les fargues de Planoles, de Ventolà i de Campdevànol. De la resta d’explotacions se n’obtenia arsènic i or.

Explotacions a cel obert, excavacions, galeries i petites prospeccions, pous d’arsènic i una galeria possible de polvorí.

Les explotacions es van abandonar en trobar-hi la dolomia a l’extrem de les galeries, signe evident que la mineralització s’havia acabat.”

KM 5,2 (Desn. +140 m / -100 m ; 1h30)

Ventolà: Un altres dels nuclis de població de Ribes. Situat al vessant meridional de la serra d’Estremera. Al petit nucli es pot visitar l’església de Sant Cristòfol, un edifici romànic del s. XI. A l’entrada, podem llegir en un plafó informatiu:

“Romànica i modificada. Conserva tota la nau coberta amb volta de canó i un absis. El campanar, de finestrals apuntats o ogivals, és més tardà. Ha estat restaurada recentment, i s’hi ha afegit un porxo moderns, amb estructura antiga.”

De camí de l’ermita passem pel grèvol de Ventolà (Ilex aquifolium), un bell exemplar femella de 12,5 metres d’altura i d’11,5 de capçada. Està declarat arbre d’interès local i monumental.

KM 8,2 (Desn. +240 m / -100 m ; 2h25)

Mina Fernanda: Davant de la mina, un plafó amb un mapa de les diferents rutes mineres, explica:

“Explotació de pirita arsenical iniciada l’any 1886. Situada davant un gran replà fet amb les escombres extretes de la mina. Al seu costat hi ha les restes d’un antic rentador que segurament comunicava amb les galeries.”

KM 7,7 (Desn. +60 m / -175 m ; 2h50)

Mina Gerona: La més interessant. Mina de ferro de l’any 1900. Després de una primera galeria, aquesta es divideix en tres braços. El de més a l’esquerra és el de més extensió (26 metres).

Davant la mina, en un plafó informatiu que conté una planta de la mina, llegim:

“Mina Gerona. Demarcació de 16 pertinences de ferro realitzada l’any 1900. Una boca d’accés i tres galeries en forma de forca, seguint al pendent suau del filó, formen l’explotació.”

KM 11,1 (Desn. +60 m / -360 m ; 3h45)

Batet: Nucli de població de Ribes de Freser, situat a sobre la carretera de Queralbs. Va sorgir cap al segle XVII o XVIII. Té una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, bastida sobre un penyal i coronada per un petit campanaret d’espadanya. En el plafó informatiu de l’ermita, llegim:

“Bastida sobre un penyal; de planta rectangular, té un campanaret d’espadanya. Precedeix l’entrada un atri cobert, amb bancs laterals. Ha estat restaurada.”

Aquest barri, d’un magnífic entorn paisatgístic, es caracteritza per una destacada tradició agrària. Darrerament també és conegut pels establiments que elaboren productes làctics d’altíssima qualitat. (Extret web Ajuntament de Ribes de Freser)

KM 12,5 (Desn. +50 m / -125 m ; 4h05)

Cova de Rialb: Important jaciment arqueològic. Va ser excavada per l’IEC als anys 30 del segle passat i per Eudald Carbonell a finals del s. XX, arqueòleg que va poder recuperar elements del neolític i del paleolític. El seu vestíbul principal està penjat sobre les vies.

S’hi accedeix per un camí que deixa les vies a la dreta i un camp esportiu a l’esquerra (indicador de fusta).

KM 13 (Desn. +/- 30 m ; 4h15)

Riu de Serrat: Es creua un pont sobre la riera i se segueix el camí d’accés a Vilardell, tot i que de seguida es pren un corriol a la dreta (senyals). El camí, força emboscat, va sobre camps de cultiu. Més endavant, deixem enrere l’enrunat mas de Can Cerdà.

KM 15,8 (Desn. +140 m / -180 m ; 4h55)

Mas Ventaiola: Gran masia situada a mig camí del nucli de Ribes i del barri de Ribesaltes. A partir d’aquí seguirem ja per pista cimentada fins a Ribes.

KM 16,5 (Desn. -80 m ; 5h05)

Castell de Sant Pere: Castell situat als afores de Ribes de Freser. Força derruït, però gràcies a escales i passarel·les de ferro i es pot fer una interessant visita per les restes.

“dels segles XIII – XVIII sobre una construcció anterior. En els seus inicis devia ser una petita torre, com molts castells roquers del nostre país. Està situat sobre un turó que domina tota la vall a la part alta del poble de Ribes. Aquest castell està molt destruït, només en resten paraments de pedra baixos. Actualment, es compon d’una torre mig enrunada i espoliada dels elements arquitectònics de les finestres. També conserva algun llenç de murs, amb arcs de descàrrega i algunes naus soterrades.”(Extret Inventari del Patrimoni Arquitectònic GC)

KM 16,7 (Desn. – ; 5h10)

Estació de Ribes-Vila (Cremallera): Estació situada al centre de la població. Es va inaugurar el 1931 amb l’obertura del cremallera entre Ribes i Núria. L’edifici de viatgers és de planta baixa i pis construït en pedra de pissarra i les cantoneres de terra treballada amb teulada de pissarra. L’any 2002 es va convertir les velles cotxeres situades a tocar de l’estació en un espai d’exposició permanent d’antic material ferroviari.

Opcionalment podem finalitzar aquí la ruta i agafar el tren cremallera fins a l’estació de Ribes-Enllaç (Cremallera), estació que connecta amb la de Ribes de Freser (Rodalies). Potser més endavant unifiquin els noms d’ambdues estacions, però ara per ara, tot i estar contigües, porten diferents noms.

KM 18,1 (Desn. -30 m ; 5h30)

Estació de Ribes de Freser (Rodalies): L’estació de Rodalies va entrar en servei l’any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser. No va ser fins a finals de 1922 que el tren va arribar a Puigcerdà.

L’estació del cremallera es va construir l’any 1935, quatre anys més tard de la inauguració de la línia l’any 1931, tot i que el cremallera ja partia des d’aquest indret. 

MAPA DE LA TRAVESSA

MAPA DE LA TRAVESSA (CLICA PER AMPLIAR)

ELS SENDERS

La ruta no segueix estrictament senders homologats, és a dir, SL, PR o GR però seguirem en tot moment camins marcats amb el senyal groc d’Itinerànnia. També trobarem a punts estratègics pals indicadors verticals amb les direccions i els temps que hi ha a cada destinació.

Itinerànnia és un projecte comú de les comarques del Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà per a crear una xarxa de camins unida per nusos. No hi ha rutes (propostes tancades en forma de SL, PR o GR) sinó una malla de camins que s’entrecreuen. Podem així establir els itineraris més idonis als nostres gustos sabent que trobarem senyals de guiatge en tot moment.

ELS TRENS

La travessa és circular amb inici i final des de l’estació de Rodalies de Ribes de Freser. Opcionalment, i atès que la ruta de tornada passa pel centre de la ciutat, podem acabar la ruta a l’estació del cremallera de Núria de Ribes-Vila. D’aquesta manera ens estalviaríem encara no, 1,5 quilòmetres, la distància que hi ha entre les estacions de Ribes-Vila (cremallera) i la de Ribes de Freser (Rodalies).

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Ribes de Freser: L’estació és al sud del nucli urbà. Connecta amb el Cremallera de Núria.

OPCIÓ 2 ARRIBADA (opcional): 

Ribes-Vila: Opcionalment podem acabar la ruta a l’estació del cremallera de Ribes-Vila.

Podeu consultar aquí els horaris dels diferents transports:

RODALIES DE CATALUNYA

CREMALLERA DE NÚRIA

FOTOGRAFIES

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA

  • Mapa Alpina 25: Parc Natural Capçaleres del Ter i del Freser 1:25.000
  • Mapa Comarcal ICGC 1:50.000 Ripollès – 31

ENTRADES RELACIONADES

Publicada a:

, , , , , , , , , , , , , , , , ,

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s