130. Montlluís: ruta circular per Planès i el Tour de la Ciutadella

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Montlluís- La Cabanassa (Conflent)
Distància/durada: 10,9 km / 3h (sense aturades)
Desnivell: +/- 435 m
Dificultat: Fàcil
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Preciosa caminada circular que des de l’estació del Tren Groc de Montlluís-La Cabanassa ens portarà a visitar paratges dominats per boscos caducifolis amb vistes a espectaculars viaductes ferroviaris. A mig camí passarem per l’estació del Tren Groc de Planès, només accessible a peu, des d’on podem agafar el tren de nou si volem escurçar el recorregut.

Montlluís és una ciutat fortificada declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO i mereix per sí sola una visita. És per això que fem el circuit en direcció anti-horària per deixar per al final la visita a aquesta vila emmurallada.

A fi de protegir el coll de la Perxa, Sébastien Le Preste de Vauban, Mariscal i enginyer sota les ordres de Lluís XIV (el Rei Sol) construeix el 1679 una nova fortificació pocs anys després que el Tractat dels Pirineus (1659) fes canviar les fronteres entre Catalunya i França. Vauban va anomenar la nova ciutat en honor al seu Rei.

A part d’idear un eficaç mètode de setge militar que porta el seu nom, Vauban també va saber construir un sistema defensiu que va aplicar a desenes de fortificacions arreu de França. Dotze d’aquestes ciutadelles avui dia són Patrimoni Mundial, entre les que es troben la de Montlluís i la de Vilafranca de Conflent. La Ciutadella encara està ocupada per l’exèrcit francès i només es pot conèixer amb visites guiades a través de l’Oficina de Turisme.

Interès: Uns boscos excepcionals, i la Ciutadella de Montlluís, Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Època: Tot l´any. Atenció a l’hivern que podem trobar-hi neu.
Ruta: Estació de Montlluís – La Cabanassa – Planès – Planès de Dalt – Estació de Planès – Riu Tet – La Cassanya – La Castellassa – Montlluís – Tour de la Ciudadella – Estació de Montlluís
Dificultat: Ruta amb camins senyalitzats amb desnivell moderat.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Aquesta caminada connecta amb les travesses de Senderisme en tren:

Ruta ST82: Núria a Planès pel coll de Noufonts i refugi de l’Orri 18,2km
Ruta ST89: Núria-Montlluís per la Torre d’Eina i Cambradase 20km.
Ruta ST90: De Montlluís a Carançà seguint el riu Têt

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL

DIFICULTAT

Excursió sense dificultats remarcables. L’itinerari transita per corriols amb constants cruïlles però amb bona senyalització, tant vertical com horitzontal (marques de pintura).

Desnivell de pujada només constant en tram de pujada del riu Têt fins a la Cassanya d’uns 300 m d’ascens.

ELS SENDERS

Caminada que segueix en tot moment senders abalisats.

De la sortida i fins a Planès seguirem les marques blanques i vermelles del GR-10. Després compartirem ruta durant una estona amb el PR5 Les arbres du Haut-Conflent, un camí botànic per on anirem trobant plafons que identifiquen diferents espècies arbòries de la vora del camí.

Durant la caminada també visitarem patrimoni arquitectònic ferroviari. Així podrem veure dos ponts monumentals de la línia del Tren Groc. D’especial interès és el pont de Gisclard, únic pont penjat ferroviari de França. El pont porta el nom de l’enginyer que el va dissenyar i que va morir en un accident amb cinc persones més durant unes proves de càrrega.

ELS TRENS

TREN DE RODALIES

Hem d’accedir a La Tor de Querol-Enveig a fi d’agafar el Tren Groc. La Tor de Querol és el final de la R3 de Rodalies de Catalunya i es troba a la línia del Transpirinenc, únic tren que travessa els Pirineus pel centre de la serralada de les tres connexions internacionals que hi ha entre l’estat espanyol i el francès.

A l’estació internacional de La Tor de Carol-Enveig hi conflueixen tres amples de via diferents. Aquí tenen el seu final els trens de via internacional (1.435mm) de la companyia pública francesa SNCF, però també té com a estació de terme a l’Alta Cerdanya, el Tren Groc, ferrocarril d’adherència d’ample mètric (1.000mm). Finalment aquí finalitzen el recorregut els trens d’amplada ibèrica (1.668mm) de Renfe.

Hi ha una proposta, que no passa de ser encara un estudi, de convertir l’estació de Puigcerdà en estació internacional en detriment de La Tor de Carol. Aquí tindrien parada el trens de la SNCF i també del Tren Groc.

Horaris de Rodalies de Catalunya

TREN GROC

El Tren Groc (Train Jaune en francès) és una línia ferroviària de 62km que uneix les poblacions nord-catalanes de La Tor de Carol-Enveig i Vilafranca de Conflent. A cada extrem de la línia, podem connectar amb la xarxa de trens regionals TER.

La seva construcció es va iniciar l’any 1903 i no es va completar fins el 1927 quan es va inaugurar el tram entre Montlluís i La Tor de Carol. És un tren que circula només en adherència per una via mètrica (1.000mm). La presa de les Bulloses va ser construïda per generar l’electricitat que necessitava el Tren Groc, alimentant-se a través d’un tercer carril que pot resultar mortal si trepitgem alhora una via i el carril d’alimentació elèctrica. Gràcies a l’ample de via estret que li permet fer revolts més tancats i a l’electrificació, el tren pot superar pendents que d’altra manera necessitaria mitjans com el cremallera.

Moltes de les parades del Tren Groc són facultatives. Això vol dir que cal avisar el conductor d’on volem baixar, així com fer-li senyals clares si n’esperem un en una estació facultativa. Només l’estació de Toès-Carançà és facultativa de les tres estacions que ens interessen.

Una opció (més llarga) de tornada a Catalunya és agafar el Tren Groc cap a Vilafranca de Conflent per enllaçar amb trens regionals TER francesos fins a Perpinyà. De la capital del Rosselló i de la Catalunya Nord podem agafar un TAV cap a Girona, Figueres o Barcelona. Aquesta opció depèn dels horaris de tres diferents transports, el que el fa menys adaptable, però si trobem una combinació avantatjosa podem guanyar temps.

HORARIS DEL TREN GROC

HORARIS TAV (Renfe)

Montlluís mirant cap al pic de Cambra d'Ase — Montlluís mirant cap al pic de Cambra d’Ase

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h0min Estació Montlluís-La Cabanassa (1.511 m) (gps 31T 427133 4705934)

L’estació de Montlluís del Tren Groc es troba al terme municipal de La Cabanassa, municipi de l’Alta Cerdanya de prop de 700 habitants i quasi envoltat totalment pel de Montlluís.

A l’exterior de la mateixa estació veurem plafons informatius de diferents senders i un mapa de rutes en BTT. Entre les rutes més interessants trobem el sender PR14 Randonnez avec le Train Jaune i el PR12 Le Train Jaune, dos camins que segueixen aproximadament el recorregut del tren groc i que vam seguir en la ruta de Senderisme en tren Ruta ST90 Montlluís-Carançà.

Sortim de l’estació vers a llevant per anar a buscar l’Ave. Lax, carrer que homenatja Jules Lax, enginyer de Camins i Ponts a qui es deu la decisió d’electrificar la línia i de dotar-la d’una amplada mètrica (1.000mm). Aquestes sol·lucions tècniques van fer que el tren pogués afrontar radis de corba menors i superar rampes més importants sense necessitat d’utilitzar cremallera.

0,4 km 5min La Cabanassa (1.491 m) (gps 31T 427280 4705744)

L’Avenue Lax creua amb l’Avenue Ingénieur Gisclard (més endavant parlarem d’aquest personatge) en una placeta amb una font i un cartell indicador. Aquí trobem les marques blanques i vermelles del GR-10, sender de gran recorregut que seguirem fins a Planès. Anem a l’esquerra en direcció a La Cassanya (a 2,4km segons l’indicador) seguint el PR14 per camins amb molta història. Aquest sender formava part de la Via Ceretana romana, una via que connectava Ruscino, ciutat romana situada prop de Perpinyà, amb Llívia i Catalunya.

0,61 km 10min Cruïlla GR-10 a Planès (1.450 m) (gps 31T 427607 4705839)

Girem a la dreta (cartells indicadors) seguint el GR-10 en direcció a Planès. El camí va entre camps de conreus amb vistes a ponent de la població de Sant Pere dels Forcats. Un cop assolim el Pla dels Camps Grans, tindrem bones vistes cap al pic de Cambradase i a Montlluís. Creuem el Rec del Molí i entre prats i conreus arribarem al barri del Castell de Planès.

2,8 km 40min Planès. El Castell (1.530 m) (gps 31T 428979 4704925)

El barri del Castell és un dels tres veïnats que conformen aquest municipi de l’Alta Cerdanya i on es troba la Gîte de La Malaza, una de les dues del municipi. La gîte de l’Orri de Planès es troba uns metres a la dreta, per sobre l’església.

Continuem per la carretera vers a llevant. En arribar a la Mairie abandonarem el GR-10 que hem seguit des de la Cabanassa, sender que tomba al sud per dirigir-se cap al refugi de Ras de Carançà.

Continuem per la carretera 130m més i agafem el primer carrer a l’esquerra (pal indicador de senders i un altre de fusta que marca la direcció a la ‘Gare’). Seguim el sender PR5 Les arbres du Haut-Conflent, un sender botànic circular de 10,2 km amb sortida i arribada davant l’Ajuntament de Planès.

El camí baixa per un sender força ombrívol per on anirem trobant alguns plafons indicadors davant de diferents tipus d’arbres: freixes, oms, avellaners… Passem sota una gran roca amb instal·lacions per a l’escalada i sota les vies del Tren Groc abans d’arribar al trencall que dóna accés a l’estació.

4,4 km 1h05min Estació de Planès (1.385 m) (gps 31T 429096 4705755)

Única estació de la línia del tren groc accessible només a peu. L’estació es troba 75m seguint el camí a la dreta després de passar sota el viaducte del tren.

El camí segueix baixant cap a la fondalada del riu Têt. Estem seguint el ‘Sentier Botanique’ entre un humit i variat bosc per on trobarem més plafons informatius de les espècies arbòries que anem trobant pel recorregut.

Poc abans d’assolir la fondalada del riu trobem una cruïlla. Tombem a l’esquerra (nord) deixant a la nostra dreta els senders PR5 i PR12 que es dirigeixen cap a Fontpedrosa. Podem continuar 550m seguint el PR12 Train Jaune, si volem visitar el pont Gisclard, atès que el sender ens portarà a a passar sota el mateix pont, una variant interessant per aquells que vulguin veure de més a prop aquest famós pont.

4,9 km 1h15min Riu Têt (1.327 m) (gps 31T 429178 4706094)

Som al punt més baix de la caminada. A tocar del riu, els bedolls, erabres, saücs i roures ens envolten en un entorn humit i gairebé màgic.

A partir d’aquí ens esperen prop de 300 m de desnivell d’ascens força dret fins a la Cassanya. A mesura que pugem, els roures, avellaners, bàlecs i esbarzers predominen en el bosc, que es fa menys frondós, fet que podrem aprofitar per gaudir d’unes bones vistes sobre el pont Gisclard.

El pont Gisclard, o també pont de la Cassanya, deu el seu nom a Albert Gisclard enginyer que el va dissenyar i que morí en l’accident del Pallat (Sautó). El dia 31 d’octubre de 1931, després d’unes proves de càrrega, el tren va perdre el control i es va precipitar en direcció a Fontpedrosa, on un quilòmetre després del pont finalment va descarrilar. Els fets van provocar la mort de Gisclard i de cinc treballadors més. És l’únic pont penjat ferroviari de França, fa 151 m de llarg i se sosté sobre dues pilastres de 32 i 28 metres d’alçada. Vist d’aquí, el pont sembla sorgir meravellosament del bosc. Semblaria que fos impossible que per aquí hi passés cap línia de tren si no fos perquè si ens fixem podrem veure l’estació de Planès, única només accessible a peu de la línia.

5,6 km 1h45min La Cassanya (1.418 m) (gps 31T 429238 4706497)

Veïnat del municipi de Sautó (Conflent) situat sobre el riu Têt, on trobem una Gîte d’Etape. De l’esplanada (pal indicador) de terra que trobem un cop hem superat el pendent, anem a la dreta (oest) per un camí que faldeja sobre el riu amb bones panoràmiques vers els cims de Gallinàs (un 100 Cims de la FECC) i del pic Rodó.

El camí s’endinsa en un ombrívol bosc amb avellaners en trobar-nos per segon cop amb el riu Têt, que travessem per un pontet de ferro, 500m abans d’arribar al viaducte del Jardó.

6,9 km 2h Cruïlla a Tour d’Ovança (1.440 m) (gps 31T 428337 4706193)

Hem d’agafar un trencall a la dreta (PR 4 Tour d’Ovança) aproximadament 500 m abans d’arribar al viaducte del Jardó (1.461m) (gps 31T 428250 4706180), un bonic pont amb arcs de volta situat al quilòmetre 26,593 de la línia del Tren Groc.

El corriol puja fent ziga-zagues per un sender no massa fressat, guanyant vistes del pont a mesura que ens enlairem. Al fons podrem observar els pics de Gallinàs i Rodó i el coll Mitjà, per on passa el Gr-10 de camí al refugi de Ras de Carançà, situat just a l’altre vessant.

A mig camí trobarem les restes de la Torre d’Ovança o de la Castellassa (1.540 m). Formava part de l’antic castell d’Ovança (s. XII-XIII) que protegia l’antic Vilar d’Ovança, un antic poblat (documentat l’any 965) i abandonat al s. XVIII per habitar la nova ciutat de Montlluís.

8 km 2h15min Montlluís (entrada) (1.578 m) (gps 31T 427877 4706547)

Si volem visitar l’interior de la ciutadella cal dirigir-se a l’oficina de turisme, que organitza les visites exclusives pel seu interior ocupat pel CNEC Centre National d’Entraînement Commando de l’exèrcit francès.

El circuit dóna el tomb per l’exterior de la ciutadella en un recorregut d’aproximadament 2 quilòmetres.

9,9 km 2h45min Final Volta de la Ciutadella (1.567 m) (gps 31T 427858 4706432)

Un cop finalitzat el tomb a la Ciutadella, prenem la Traverse du Vauban i l’Avenue du Haute Conflent durant 1 km que ens portaran de nou a l’estació del tren groc.

10.9km 3h Estació Montlluís-La Cabanassa (1.511m) (gps 31T 427133 4705934)

L’estació de Montlluís del Tren Groc es troba al terme municipal de La Cabanassa, municipi de l’Alta Cerdanya de prop de 700 habitants i quasi envoltat totalment pel de Montlluís.

A l’exterior de la mateixa estació veurem plafons informatius de diferents senders i un mapa de rutes en BTT.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Núria, Puigmal, Cambradase : guia d’excursions i travesses. Josep Nuet. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1999)
Les esglésies romàniques de la Cerdanya. Enric Ventosa i Serra. Ed. Farell (2004)
Cerdanya. Ed. Alpina (2000)
50 passejades i excursions per la Cerdanya i el Capcir. Raymond Ratio. Ed. Pòrtic (1998)
30 ascension per la Catalunya Nord. Carles Gel. Ed. Cossetània (2004)
Muntayes de Núria, Carançà i Vall del Ter. Pako Sánchez. Cossetània (2002)
Fronteras y ferrocarriles: Génesis, toma de decisión y construcción de los carriles transpirenaicos (1844-1929). Esther Vidal. UDL (1999)