162. Circular al castell de Montornès (Benicàssim)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Benicàssim (Renfe)
Distància/durada: 9,7 km / 2h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 480 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Iniciem una sèrie d’excursions dedicades a visitar tres diferents castells anomenats Castell de Montornès. La primera ens portarà fins a Benicàssim, a la comarca castellonenca de la Plana Alta, per pujar fins al seu castell situat dalt d’un turó rocós del Parc Natural del Desert de les Palmes.

Benicàssim és el punt de sortida i arribada de la caminada. Tot i que pocs la situarien com a destinació excursionista, aquest municipi de la comarca de la Plana Alta situat a escassos 13 quilòmetres de Castelló té, a més a més de les seves platges, tot un parc natural a les seves portes on poder realitzar multitud d’excursions pels seus vessants: el Parc Natural del Desert de les Palmes.

Vam visitar àmpliament aquest parc a la Ruta ST159 Volta al Desert de les Palmes, on també vam trepitjar el castell. Per aquells que busquin una ruta més assequible i diferent per pujar-lo, us proposem aquesta caminada circular que des de l’estació de ferrocarril de Benicàssim visita tots els seus components: el Polvorí, torre circular, aljubs, muralles i castell.

Durant la ruta gaudirem de fantàstiques vistes de tot el parc, que inclouen les Agulles de Sta. Àgueda i el Bartolo (el cim més alt), així com de les muntanyes veïnes com la Serra d’Irta. Tampoc se’ns escaparà el contrast cromàtic de les roques que formen aquestes muntanyes, dominades pel gres vermell i les calcàries blanques del Triàsic.

Tot i que el recorregut no té dificultats, sí que hem d’estar atents a les múltiples cruïlles i trencalls de la ruta.

Interès: El castell de Montornés.
Època: Tot l’any. Compte amb la calor durant l’estiu.
Dificultat: Itinerari moderat que presenta algun punt de dubtes a les cruïlles després del Mas del Salandó. Accés al castell per un corriol dret amb algun fàcil tram amb minúscula grimpada

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Totes les rutes tenen el seu inici i final a l’estació de Benicàssim:

Ruta ST159: Volta al Desert de les Palmes. Ruta que recorre bona part dels al·licients d’aquest espai natural 17 km (+/- 920 m)
Ruta ST160: Integral a la cresta de les Agulles de Santa Àgueda 9,5 km (+/- 660 m)
Ruta ST161: Volta a les Agulles de Sta. Àgueda i Font Tallà pels senders PR-CV 397 i PR-CV 397.1 10,3 km (+/- 435 m)

MAPES

TOPOGRÀFIC

mapa-castell-montornes_benicassim2 — Mapa ruta

TRACK A WIKILOC

EL CASTELL DE MONTORNÉS (BENICÀSSIM)

El castell de Montornés va ser construït al s. X pels musulmans sobre restes d’origen romà. Hi van crear un ‘hīsn’, un mot que en àrab tant podia fer referència a una ‘madīna’ com a turons rocosos adequats per a la defensa d’un territori, com és aquest cas. Aquestes fortificacions tenien la particularitat al País Valencià d’estar habitades permanentment, i aquest va ser el cas del Castell de Montornés, com indica la referència que fa l’historiador Ibn al-Abbar al s. XII en referències al ‘hīsn’ de Mutarnīsh (Montornés).

El castell passà per primer cop a mans cristianes l’any 1094 quan el rei Pere I El Gran, rei d’Aragó i de Navarra, va conquerir-lo amb l’ajuda del cavaller Rodrigo Ruiz Díaz de Vivar, el Cid. Establert a València (i on moriria l’any 1099), El Cid havia pactat amb el rei aragonès i amb el Comte de Barcelona Ramón Berenguer III (qui es casaria amb la seva filla Maria) la lluita contra els almoràvits.

foto-gv_inventari-patrimoni_nom — Foto font: Patrimoni Generalitat Valenciana

L’any 1103 el castell cau de nou sota poder musulmà, i no és fins 131 anys després quan el rei Jaume I no el conquerí definitivament per als cristians. Habitualment el rei acabava donant els castells com a recompensa per serveis rebuts o com a pagament. En el cas del castell de Montornés el donà al seu notari reial Pere Sanz de Martell, i successivament, per compravenda o donació va anar passant a Jacques Sanç, Ximén Peris de Taraçona o d’Arenós, Pere Eiximenis, el monestir de Sant Vicent de València, el monestir de Poblet, a Alfons de Tous, els Centelles i els Pagés. L’any 1516 el va comprar finalment el llinatge Casalduch, família encara propietària del castell, i que regenten el títol nobiliari de barons de la Baronia de La Pobla Tornesa.

El 1603 Violant de Casalduch atorga la carta de poblament a Benicàssim, població que no es consolidà fins a finals del s. XVIII. Naixia així aquesta vila de la Plana Alta.

CONSTRUCCIÓ

reconstruccio-castell — RECONSTRUCCIÓ FETA PER MCCLOUD I PENJADA A WIKI DESERT DE LES PALMES

El castell, de tipologia muntana, està situat dalt d’un turó de roca calcària des d’on es domina un panorama extens que permet controlar molts quilòmetres de costa, així com totes les muntanyes del Desert de les Palmes. Té origen musulmà (tot i que està construït sobre restes romanes), i va ser construït al s. X, quan només feia dos segles de la conquesta inicial de la península.

El conjunt està format per tres línies de muralla, essent la tercera la inferior i més visible, mentre que la segona és pràcticament irreconeixible. La primera formaria part de l’edifici principal, el situat a la part més elevada de l’esperó rocós on s’aixeca la construcció.

La part més alta, situada a 444 m d’altura, sembla que correspon al pati d’armes del castell. Es conserven diferents murs al vessant nord i oriental construïts amb barreja de carreus de pedra calcària i de gres vermell (‘rodeno’). Així mateix es conserva alguna resta de torre amb espitlleres a la paret nord. A la part de ponent hi ha un aljub (dipòsit d’aigua), construcció de maçoneria feta amb maons de roca calcària i de gres vermell. Conserva tot el sostre i es pot accedir al seu interior a través d’un senderó.

Uns metres al sud, a una alçada de 403 m, es troba un segon aljub, més gran que l’anterior, tot i que està mig enfonsat. Es troba just dins de la tercera línia de muralla, de la qual en queden drets alguns murs al costat de l’aljub. Si accedim a peu des del sud, es pot apreciar millor aquesta línia defensora aixecada per protegir el vessant meridional del castell, el més accessible, atès que al septentrional els penya-segats ja fan de barrera natural del complex. Aquesta muralla envolta tot el castell per llevant fins a connectar amb el vessant nord, on les roques fan de protecció natural. L’accés normal des de la carretera de les Palmes creua per un orifici aquesta muralla.

Apartat del complex principal, trobem dues torres de guaita. La més espectacular i característica és la torre de planta cilíndrica construïda amb carreus de roca calcària que es troba a pocs metres al nord. Conserva bona part de la seva estructura, tret de la teulada. Està situada a la part nord del castell, la més protegida pels penya-segats, i tenia funcions de vigilància.

Una segona torre, anomenada El Polvorí als mapes, es troba apartada sobre el caire dels Cingle de Gorrís. És de planta quadrada i segons la informació publicada a l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, servia de suport a la torre circular per al control de l’accés a la zona a través de les muntanyes. No en sabem l’origen del nom, però potser va tenir aquesta finalitat durant les guerres carlines o la civil.

La Pobla Tornesa és un municipi de la Plana Alta de 1.200 habitants. Està situat al vessant interior del Desert de les Palmes. Pel seu terme hi passava la Via Augusta, de la qual en són testimonis alguns mil·liaris romans. Així mateix, pel seu mateix centre hi passa el Meridià 0. El seu nom manté una relació evident amb el castell. De les XII Jornades Culturals de la Plana de l’Arc (Vilafamés 2007), podem llegir de l’article de P. Castellet Marqués ‘Aproximació al poblament islàmic de la Plana de l’Arc’:

Barceló afirma que el topònim és pre-àrab i així ho corrobora també Guichard (1980:225). Penso, com és evident, que guarda una forta relació amb el topònim de Montornés, que en alguns documents es cita com Monte Tornesio, Montem Ornes o Mont Tornes. El fet que el nom estiga lligat amb Pobla ens indica que es tractaria, potser, d’una repoblació en època cristiana d’una possible qarya. Aquesta possibilitat es referma amb la notícia del document del 10 de novembre de 1268 on Jaume I concedeix i confirma la propietat del lloc de Tornesa amb els seus termes a Peres Eximenis, senyor de Montornés, així com les restes d’estructures i els materials apareguts en una excavació feta al nucli urbà darrere les escoles l’any 2007 (Barceló, 1982:214; Castellet, 2003- 2005:327-328,337-338; Huici Cabanes, 1976-1988:doc 1614; Cabanes Ferrer-Herrero, 1981:375-376).

PARC NATURAL DEL DESERT DE LES PALMES

Mapa del Desert de les Palmes — MAPA DEL DESERT DE LES PALMES

Les serres del Desert de les Palmes estan incloses a la Serralada Ibèrica, concretament a la part més oriental del Maestrat. La Generalitat Valenciana va declarar aquest espai com a parc natural el 16 d’octubre de 1989. Té una extensió de 3.200 ha i inclou els espais protegits del Desert de les Palmes i de la Serra de les Santes, tot ocupant part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana.

Van ser els carmelites els qui van donar nom al parc, atès que per a aquest orde religiós un ‘Desert’ era aquell espai solitari i allunyat de poblacions on retirar-se per dedicar-se a la vida eremítica i contemplativa. El nom de Palmes fa referència al gran nombre de margalló (Chamaerops humilis) que hi ha al parc.

Dins del parc podem trobar múltiples elements d’interès:

Patrimonials: pels vessants del Desert trobemels castells de Montornés, Miravet i Sufera, així com els nombrosos elements religiosos que s’escampen per aquestes muntanyes. L’establiment de l’orde dels carmelites descalços va equipar de convents, ermites, antres, coves i pilars devocionaris, tot el parc. L’Ermita de les Santes, el Convent Nou i el Vell dels Carmelites, i l’Ermita de la Magdalena, antic nucli de població que donà origen a Castelló, són els elements més importants.
Mediambiental: el parc és de gran valor paisatgístic, botànic i faunístic, declarat zona LIC (zona d’interès comunitari). Els matollars silícics cobreixen bona part de la seva extensió, amb una petita part ocupada per pinedes de pinastre i pi blanc. Hi ha una presència important del margalló, planta que ha acabat donant nom al parc. El parc compta amb diverses espècies endèmiques, com la campaneta de roca (Leucojum valentinum) i conté la Microreserva de les Agulles de Santa Àgueda. El parc està declarat zona ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus). El cim més elevat és el Bartolo 753 m.
Geològics: al Desert podrem observar diferents fàscies del Triàsic, com el gres vermell (‘rodeno’ en lexicologia valenciana) del Buntsandstein, així com calcàries del Triàsic mitjà i superior. No podem oblidar la Falla de Montornès. Tot plegat omple aquestes muntanyes d’una varietat cromàtica espectacular de grisos i vermells.
Històrics: en pocs espais podem trobar personatges com el Cid, els reis Pere I d’Aragó i Jaume I, l’astrònom Pierre Méchain o monjos carmelites coincidint en tan poc espai.

ELS SENDERS

Durant l’excursió trobarem els senders homologats i abalisats següents:

PR-CV 397 Volta a les Agulles: sender circular que des de Benicàssim envolta les Agulles de Santa Àgueda, una serra situada a llevant del Desert. Aquest sender té la variant PR-CV 397.1. Tots dos senders els vam recórrer a la Ruta ST160 Integral a les Agulles i Ruta ST161 Volta a les Agulles.

Com és habitual als parcs naturals valencians, a més a més dels senders homologats que el recorren, també trobem diferents rutes creades pel parc. Al web dels parcs naturals de la Generalitat Valenciana podeu trobar la descripció de cadascuna d’elles, així com descarregar-vos els tracks per al gps.

Podem descarregar-los clicant aquí un mapa per a GPS al web de l’Institut Cartogràfic Valencià). Cal registrar-se per a accedir a les descàrregues.

Les rutes del Parc Natural són:

Ruta 1: El Bartolo
Ruta 2: Les Crestes
Ruta 3: El Bartolo i les Santes
Ruta 4: La Pobla Tornesa
Ruta 5: El Castell de Montornés
Ruta 6: El Castell de Miravet
Ruta 7: Les fonts del Desert
Ruta 8: Benicàssim – la Font Tallada
Ruta 9: Les Santes

DIFICULTAT

Travessa circular amb desnivell acumulat moderat. Cal tenir en compte l’horari atès que bona part de la caminada va per corriols no sempre còmodes de fer, i per tant, lents.

El corriol de pujada al castell és força dret. El d’accés al castell pot requerir posar les mans en algun punt aïllat, sempre senzill.

Es recomana evitar l’estiu. Durant aquests mesos la forta calor pot fer endurir la ruta.

EL FERROCARRIL

El ferrocarril va arribar a Benicàssim l’any 1863 quan es va obrir el tram amb Castelló que volia unir València amb Tarragona. L’any 2003 es va obrir una variant interior de la línia de tren que va traslladar l’estació 750 m al nord-oest, on es troba ara. L’antic traçat, que recorria la costa ha estat reconvertit en Via Verda, i l’antiga estació, situada encara a la plaça de l’estació, està ara ocupada per la Policia Local.

La ruta comença i acaba a l’estació de Benicàssim, edifici situat a l’extrem nord de la població, del qual és l’última edificació. Aquesta situació, a tocar del parc natural, fa que sigui un bon punt d’inici de rutes pel Desert.

A principis del 2017, les connexions i preus des de Benicàssim a les principals ciutats eren:

– Barcelona (7/8 trens dia): Talgo 2h30min-2h45min (25-30€) ; MD 3h30min (17€) amb transbordament; Regional Expres: 4h15min (23€)

– València (8/9 trens dia): Talgo: 50 min (18€) ; Regional Express: 1h20min (8€)

– Castelló: (8/9 trens dia): Talgo 7 min. / Regional 8 min.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km Estació de Benicàssim (34 m) (gps 31T 249046 4438340)

L’estació és l’últim edifici de la població, situat més enllà de la N-340. Té dues andanes i quatre vies (via 3 direcció València i via 4 direcció Barcelona), mentre que les dues centrals estan reservades per als trens que no tenen parada. No té cap servei de bar o restauració, ni tampoc trobarem cap local a prop.

Sortint de l’estació girem a l’esquerra (nord-est) fins a trobar el sender PR-CV 397 que vé del centre del municipi. El camí ens porta a passar per sobre del túnel ferroviari fins a anar a parar a prop de la part posterior de l’estació. Ja per camí de terra, el sender ens condueix, en ascens, fins al pas subterrani de l’AP-7.

1,1 km 15 min Túnel AP-7 (85 m) (gps 31T 248873 4438811)

Creuem l’AP-7 per un pas inferior tot seguint l’ample camí que ens porta a passar per una petita pineda i una torre de telefonia. El sender ens porta pel sud de les agulles des d’on podrem observar bé aquest vessant de la muntanya per on s’inicia la seva travessa integral (Ruta ST160).

1,7 km 35 min Camí del Pla de Salandó. Cruïlla PR-CV 397 (107 m) (gps 31T 248506 4439115)

Cruïlla on abandonem el PR-CV 397 Volta a les Agulles, per prendre el Camí del Pla de Salandó, un camí que creua el Pla de Salandó i des d’on tenim una visió directa cap a la torre del Polvorí i a les ruïnes del castell de Montornès just davant nostre. El camí va paral·lel a l’autopista seguint la Ruta 8 del Parc Natural fins al Mas de Salandó i el circuit de motocròs, a tocar de la carretera al Desert.

2,7 km 50 min Mas del Salandó (104 m) (gps 31T 247894 4438876)

El Mas de Salandó, que dona nom a aquesta Partida del Desert, és un bell exemple de casa rural valenciana. Datada amb anterioritat del s. XVIII, té adossada a la part posterior una església d’una sola nau amb sostre a dues aigües.

Travessem la carretera que puja al Desert i seguim un evident corriol que creua el Barranc del Desert a la poca estona d’agafar-lo. Tenim ara un curt tram de recorregut on trobarem tres cruïlles que ens poden fer dubtar. Resumint, hem de fer:

1a cruïlla: girem dreta (nord). En un revolt tancat, deixem l’evident pista que es dirigeix vers al sud.
2a cruïlla: tombem esquerra (sud) tot seguint uns 30 metres la Carrerassa del Mas dels Frares, toponímia castellanitzada com a ‘Vereda del Mas dels Frares’, un camí que puja al coll de la Mola de pas cap a la Pobla Tornesa.
3a cruïlla: anem dreta (nord). Agafem finalment el camí que puja cap als cingles de Gorrís.

Un cop som al corriol correcte, el senderó ens porta entre l’Agulla del Salandó a la nostra esquena i la carena de turons que formen el Polvorí i el castell. A estones força dret i pedregós (roca de gres vermell), el camí ens porta entre una interessant brolla formada per vegetació baixa de margalló, romaní, llentiscle, bruc, arboç i amb algun pi aïllat. El senderó assoleix una petita collada després d’envoltar els cingles de Gorrís, des d’on surt un corriol que s’enfila fins al Polvorí.

4,5 km 1h 25 min El Polvorí (425 m) (gps 31T 246871 4439242)

L’edifici de la torre se situa al caire dels cingles, és de planta quadrada i tenia funcions de suport de la primera torre per al control de l’accés a la zona a través del Desert. Desconeixem l’origen del nom de Polvorí amb el qual es coneix. Potser va tenir aquesta finalitat durant les guerres carlines o la civil.

Baixem de nou fins al petit coll, un sender ens portarà en 200 m fins al trencall de la ruta normal d’accés al Castell del Centre d’Interpretació de la Bartola, punt on trobem un pal que ens informa que el castell es troba a 25 minuts.

FALLA DE MONTORNÈS: Si ens fixem en el color de les roques de l’entorn, veurem que passen del roig del punt on ens trobem al blanc del cim del castell. Som just a sobre de la Falla de Montornès, una falla normal de distensió en el contacte entre les roques calcàries blanques del Muschelkalk (Triàsic mitjà, 100 Ma) i les vermelles de gres del Buntsandstein (Triàsic inferior, 230 Ma). La falla discorre gairebé en vertical i ha provocat que la fàscia calcària del Muschelkalk (castell de Montornès) es trobi desplaçada cap avall respecte a la fàscia vermella del Buntsandstein. La falla s’aprecia molt millor des del mirador que hi ha a la carretera.

5,1 km 1h 40 min Torre circular (422 m) (gps 31T 246625 4439009)

El trencall a la torre es troba 350 m al sud de la cruïlla al Polvorí. Un trencall amb un plafó metàl·lic del parc ens marca un petit corriol que dóna accés a l’element espectacular del conjunt arquitectònic del castell, una torre de planta cilíndrica construïda amb carreus de roca calcària. Conserva bona part de la seva estructura, tret de la teulada. Està situada a la part nord del castell, la més protegida pels penya-segats, i tenia funcions de vigilància.

VARIANT: és possible pujar fins al cim del Castell des de la torre. Per això, cal seguir un corriol que sense perdre alçada va fins a les roques del nord del castell. Un curt tram de grimpada ens portarà fins a la cantonada nord-oriental de les restes. Tot i ser un pas curt i no difícil, sí que cal estar acostumat a les grimpades.

De nou al camí principal el seguim a la dreta (sud) per un sender que flanqueja per llevant l’esperó cimer del castell. Al cap de 100 m creuem la muralla exterior per un forat en un tram força ben conservat que baixa vessant avall abans d’envoltar el castell pel sud, el tram més desprotegit del castell, atès que l’esperó rocós del nord feia de protecció natural.

5,5 km 1h 55 min Aljub inferior: pujada (403 m) (gps 31T 246626 4438742)

El corriol desemboca directament en una esplanada on trobem un primer aljub situat uns metres al sud del castell. Amb funcions d’emmagatzematge d’aigua, l’aljub es troba dins d’una tercera línia de muralles del castell de la qual encara en queden dempeus algunes restes. Podem entrar amb compte dins de l’aljub (ruïnes), el primer dels dos que trobem en tot el recinte. Aquí caldrà retornar per continuar l’excursió.

De la dreta de l’aljub surt un corriol que s’enfila cap al cim del castell, un camí embardissat i que s’enfila per algun curt i fàcil tram rocós on haurem de fer servir alguna mà com a suport.

5,7 km 2h Castell de Montornés (444 m) (gps 31T 246638 4438866)

El castell està situat dalt d’un turó rocós calcari des d’on es domina un panorama extens de 360º que pentina molts quilòmetres de costa així com totes les muntanyes del Desert de les Palmes. Té origen musulmà, segurament del s.X, només dos-cents anys després de la conquesta inicial de la península.

La part superior sembla correspondre al pati d’armes del castell. Es conserven diferents murs al vessant nord i oriental construïts amb barreja de carreus de pedra calcària i de gres vermell (‘rodeno’). Així mateix es conserva alguna resta de torre amb espitlleres a la paret nord.

A la part de ponent hi ha el segon aljub, construcció de maçoneria feta amb maons de roca calcària i de gres vermell. Conserva tot el sostre i es pot accedir al seu interior a través d’un caminoi.

5,9 km 2h 10 min Aljub inferior: baixada (403 m) (gps 31T 246626 4438742)

Retornem de nou a l’aljub inferior, des d’on gaudim de nou de les bones vistes de tota la costa inclosa la ciutat de Benicàssim.

De la mateixa esplanada, just davant de l’aljub baixa un corriol en direcció sud que agafarem per continuar la ruta. Aquest sender s’acaba bifurcant en tres camins on cal estar atents.

1. Al cap de 100 m de l’aljub, trobem la primera bifurcació. El camí més evident és el que baixa cap al Barranc de la Parreta seguint unes marques de pintura verda. Deixarem de costat aquesta opció per prendre a l’esquerra un altre corriol menys evident.

2. Després de 80 metres de la primera bifurcació, arribem a un altre trencall indicat per una fita de pedra. Cap a l’esquerra baixa el camí més clar i evident que va pel Barranc de l’Arrufada, que vam seguir a la Ruta ST159, i que ens conduiria al mateix punt.

3. Ara però, volem baixar l’interessant camí que va pel llom de la carena de turons que neixen del cim del mateix castell. El senderó baixa sempre en direcció sud seguint la línia de la carena oferint-nos fantàstiques panoràmiques de les Agulles de Sta. Àgueda a l’esquerra, de la costa de Benicàssim i del mateix castell a la nostra esquena, amb la muralla exterior clarament distingible. A la llunyania podem distingir les antenes del cim del Bartolo.

7,3 km 2h 33 min Poblat ibèric Mas del Pi (131 m) (gps 31T 247396 4437897)

Les ruïnes es troben dalt de l’espero rocós amb accés dificultós. Les restes són de poca extensió, d´època republicana i van estar habitades fins als anys 190-180 aC. L’historiador de l’ICAC Ramón Járrega, al seu llibre ‘La Plana romana’ coeditat entre la Universitat Jaume I i la Diputació de Castelló ens dóna informació d’aquest jaciment molt malmès pel pillatge i mala conservació:

En el extremo superior de una cresta rocosa con fuerte pendiente, aparecen restos de hábitat y de murallas, estudiados por Gusi, Díaz y Oliver (1991). Su extensión es de 60 x 20 m, y tiene una superficie de aproximadamente 0,12 o 0,13 hectáreas.

….

Se trata de un poblado ibérico que tiene su origen cuando menos en el periodo ibérico pleno (y quizás el paleoibérico), como lo demuestran los materiales fenicios y la cerámica ática que se han hallado en este lugar. Los restos amurallados subrayan su papel defensivo. No sabemos qué trascendencia pudo tener éste al inicio de la romanización, pero el ánfora greco-itálica podría datarse tanto en el siglo III como en el II a. de J. C. Por ello, no podemos valorar adecuadamente si este poblado resultó abandonado o no, como consecuencia de la represión de Catón.

Aquí deixem la carena per anar a buscar per tombar a l’esquerra (nord-est) per un camí a estones poc definit que baixa fins al camí paral·lel a l’autopista que seguirem 225 m fins a trobar el pas inferior sota.

7,9 km 2h 40 min Túnel sota la AP-7 (70 m) (gps 31T 247735 4438298)

Un cop sortim del túnel, continuem per la pista que ens porta a passar per la dreta d’un dipòsit fins a un camí asfaltat.

Atenció: el corriol que hem d’agafar surt passat el torrent entre uns pins després de seguir 7-8 metres la pista asfaltada a la dreta.

El corriol va uns metres per sobre del barranc de Farjà. En l’única cruïlla que trobarem, prop d’una torre elèctrica, el seguim a l’esquerra. En 280 m (3 min.), desembocarem en una rotonda de la carretera que puja al Desert de les Palmes, on trobem un plafó de la Ruta 8 (Benicàssim-Font Tallada). El carrer que baixa en direcció a la Urbanització Montemolino ens portarà directament a l’estació després de creuar les vies sota un pas.

9,7 km 3h Estació de Benicàssim (34 m) (gps 31T 249046 4438340)