160. Integral a les Agulles de Sta. Àgueda, Desert de les Palmes (Benicàssim)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Benicàssim (Renfe)
Distància/durada: 9,5 km / 3-4h (sense aturades)
Desnivell: +/- 660 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Vertiginós, espectacular i divertit recorregut que travessa la cresta de les Agulles de Santa Àgueda, una serra que forma part del Parc Natural del Desert de les Palmes, a Benicàssim (Castelló). La ruta segueix un camí carener amb constants grimpades, mai complicades, que assoleix el cim de diverses agulles mentre gaudim de vastes panoràmiques sobre les muntanyes del Desert de les Palmes i de Benicàssim.

Aquesta ciutat de la comarca de la Plana Alta (Castelló) potser no és gaire coneguda com a destinació senderista. Però des de la seva estació de tren (L7 Regionals València-Tortosa i Llarga Distància) podem realitzar molt interessants recorreguts pel parc natural del Desert de les Palmes, un espai protegit per la Generalitat Valenciana de gran valor mediambiental, patrimonial, històric i geològic.

Interès: La integral de les crestes de gres vermell de les Agulles de Sta. Àgueda.
Època: Tot l’any. Compte amb la calor durant l’estiu.
Dificultat: Itinerari que no requereix material tècnic però sí estar avesats a les grimpades i a les altures. Nombroses grimpades i passos aeris.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Totes les rutes tenen el seu inici i final a l’estació de Benicàssim:

Ruta ST159: Volta al Desert de les Palmes. Ruta que recorre bona part dels al·licients d’aquest espai natural 17 km (+/- 920 m)
Ruta ST161: Volta a les Agulles de Sta. Àgueda i Font Tallà pels senders PR-CV 397 i PR-CV 397.1 10,3 km (+/- 435 m)
Ruta ST162: Circular al castell de Montornès 9,7 km (+/- 480 m)

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PARC NATURAL DEL DESERT DE LES PALMES

Les serres del Desert de les Palmes estan incloses a la Serralada Ibèrica, concretament a la part més oriental del Maestrat. La Generalitat Valenciana va declarar aquest espai com a parc natural el 16 d’octubre de 1989. Té una extensió de 3.200 ha i inclou els espais protegits del Desert de les Palmes i de la Serra de les Santes, tot ocupant part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana.

Van ser els carmelites els qui van donar nom al parc, atès que per a aquest orde religiós un ‘Desert’ era aquell espai solitari i allunyat de poblacions on retirar-se per dedicar-se a la vida eremítica i contemplativa. El nom de Palmes fa referència al gran nombre de margalló (Chamaerops humilis) que hi ha al parc.

Dins el parc podem trobar múltiples elements d’interès:

Mapa del Desert de les Palmes — MAPA DEL DESERT DE LES PALMES

patrimonials: pels vessants del Desert trobem els castells de Montornés, Miravet i Sufera, així com els nombrosos elements religiosos que s’escampen per aquestes muntanyes. L’establiment de l’orde dels carmelites descalços va equipar de convents, ermites, antres, coves i pilars devocionaris, tot el parc. L’Ermita de les Santes, el Convent Nou i el Vell dels Carmelites, i l’Ermita de la Magdalena, antic nucli de població que donà origen a Castelló, són els elements més importants.
mediambientals: el parc és de gran valor paisatgístic, botànic i faunístic, declarat zona LIC (zona d’interès comunitari). Els matollars silícics cobreixen bona part de la seva extensió, amb una petita part ocupada per pinedes de pinastre i pi blanc. Hi ha una presència important del margalló, planta que ha acabat donant nom al parc. El parc compta amb diverses espècies endèmiques, com la campaneta de roca (Leucojum valentinum) i conté la Microreserva de les Agulles de Santa Àgueda. El parc està declarat zona ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus). El cim més elevat és el Bartolo 753 m.
geològics: al Desert podrem observar diferents fàscies del Triàsic, com el gres vermell (‘rodeno’ en lexicologia valenciana) del Buntsandstein, així com calcàries del Triàsic mitjà i superior. No podem oblidar la Falla de Montornès. Tot plegat omple aquestes muntanyes d’una varietat cromàtica espectacular de colors grisos i vermells, les roques de l’entorn.
històrics: en pocs espais podem trobar personatges com el Cid, els reis Pere I d’Aragó i Jaume I, l’astrònom Pierre Méchain o monjos carmelites coincidint en tan poc espai.

ELS SENDERS

Durant l’excursió trobarem els senders homologats i abalisats següents:

PR-CV 397 Volta a les Agulles: sender circular que des de Benicàssim envolta les Agulles de Santa Àgueda, una serra situada a llevant del Desert.
PR-CV 397.1 Volta a les Agulles: variant del sender anterior que va per la Carrerassa del Revoll.

Com és habitual als parcs naturals valencians, a més a més dels senders homologats que el recorren, també trobem diferents rutes creades pel parc. Al web dels parcs naturals de la Generalitat Valenciana podeu trobar la descripció de cadascuna d’elles, així com descarregar-vos els tracks per al gps.

Podem descarregar-nos clicant aquí un mapa per a GPS al web de l’Institut Cartogràfic Valencià). Cal registrar-se per a accedir a les descàrregues.

Les rutes del Parc Natural són:

rutes-parc-natural — RUTES DEL PARC NATURAL

Ruta 1: El Bartolo
Ruta 2: Les Crestes
Ruta 3: El Bartolo i les Santes
Ruta 4: La Pobla Tornesa
Ruta 5: El Castell de Montornés
Ruta 6: El Castell de Miravet
Ruta 7: Les fonts del Desert
Ruta 8: Benicàssim – la Font Tallada
Ruta 9: Les Santes

DIFICULTAT

Ruta no apta per a persones no habituades a les grimpades o amb vertigen. Tot i així no presenta cap dificultat tècnica destacable i es pot fer sense cap material tècnic.

Tot el recorregut va sobre gres vermell (‘rodeno’), una roca del Buntsandstein del Triàsic inferior (230 Ma). És molt adherent i facilita la progressió, però si està molla, es desaconsella absolutament la travessa.

És recomana evitar l’estiu. Durant aquests mesos la forta calor pot fer endurir la ruta.

ELS TRENS

antiga-estacio-benicassim_street_view — ANTIGA ESTACIÓ DE BENICÀSSIM (FONT GOOGLE STREET VIEW)

El ferrocarril va arribar a Benicàssim l’any 1863 quan es va obrir el tram amb Castelló que volia unir València amb Tarragona. L’any 2003 es va obrir una variant interior de la línia de tren que va traslladar l’estació 750 m al nord-oest, on es troba ara. L’antic traçat, que recorria la costa ha estat reconvertit en Via Verda, i l’antiga estació, situada encara a la plaça de l’estació, està ara ocupada per la Policia Local.

La ruta comença i acaba a l’estació de Benicàssim, edifici situat a l’extrem nord de la població, del qual és l’última edificació. Aquesta situació, a tocar del parc natural, fa que sigui un bon punt d’inici de rutes pel Desert. Té dues andanes i quatre vies (via 3 direcció València i via 4 direcció Barcelona), mentre que les dues centrals estan reservades per als trens que no tenen parada. No té cap servei de bar o restauració, ni tampoc trobarem cap local a prop.

A principis del 2017, les connexions i preus des de Benicàssim a les principals ciutats eren:

– Barcelona (7/8 trens dia): Talgo 2h30min-2h45min (25-30€) ; MD 3h30min (17€) amb transbordament; Regional Expres: 4h15min (23€)

– València (8/9 trens dia): Talgo: 50 min (18€) ; Regional Express: 1h20min (8€)

– Castelló: (8/9 trens dia): Talgo 7 min. / Regional 8 min.

pano_cresta_02 — CRESTA DE LES AGULLES DE SANTA ÀGUEDA

LA RESSENYA

La ruta segueix un corriol carener que travessa tota la serra de les Agulles de Santa Àgueda. A més a més d’estar fitat, també està pintat amb cercles de pintura groga a partir de l’Agullot. Si seguim el corriol i les marques no ens embolicarem mai, atès que el camí evita els trams més exposats i aguts de la cresta. Només aquells que vulguin seguir el fil més retallat necessitaran material tècnic, no pas la resta. Només cal tenir clar quins punts complicats podreu trobar durant la travessa i com evitar-los.

Hem dividit la ruta en tres parts:

1) Estació de Benicàssim (34 m) a Inici cresta (106 m) (tram: 1,9 km)

Sortint de l’estació girem a l’esquerra (nord-est) fins a trobar el sender PR-CV 397 que vé del centre del municipi. El camí ens porta a passar per sobre del túnel ferroviari i entre una petita pineda i una torre de telefonia. Durant aquest tram ja podem veure clarament el recorregut que farem de pujada atès que des d’aquí es tenen bones vistes del primer tram de cresta per on puja inicialment el camí.

Trobarem dues cruïlles en poc més de 50 metres, ambdues marcades amb sengles pals indicadors. En totes dues hem de seguir les indicacions que ens marquen el camí en direcció a la variant que va per la Carrerassa del Revoll. Només 140 metres després de la segona, surt a l’esquerra del camí el corriol d’accés a la cresta.

2) Inici cresta de les Agulles de Sta. Àgueda – Coll de les Agulles (Tram: 3,2 km)

Dividim aquest tram en tres parts diferenciades:

2.1 DE L’INICI DE LA CRESTA A L’AGULLOT (538,6 m)

L’accés a la cresta es fa just on es troben els senyals de pintura blanca de reserva de caça. Sense temps per acostumar-se, el camí s’enfila ràpidament i ens obliga d’entrada a utilitzar les mans per a la progressió. Cal anar seguint les nombroses fites de pedra que anirem trobant. Tot i així, cal estar atents a no perdre-les de vista, fet que pot passar fàcilment.

Un pas característic d’aquest tram és una placa llisa que en alguna web he vist que anomenen el ‘pas del Koala‘. Són una desena de metres de roca tombada d’aproximadament 35-40º d’inclinació que es fan bé gràcies a l’adherència de la roca, els seus sortints, i els pins on agafar-se.

Pel camí podem assolir un parell d’agulles secundàries, una primera a 376,9 m d’alçada, i la segona i més prominent , a 412,89 m., un cim que sembla anomenar-se El Molló (per confirmar).

2.2 DE L’AGULLOT (538,6 m) AL TRAMPOLÍ

Aquest tram és el més espectacular. Passa pel costat de curioses formacions rocoses (fins i tot pel mig d’un forat) que la meteorització ha creat sobre el gres vermell. Els agents atmosfèrics han modelat formes capricioses com els ‘àlveols‘, petites cavitats semiesfèriques que reben el nom de ‘tafoni‘ o ‘talfoni’ si són grosses. També podrem observar ‘cadolles‘ (panholes), petites cavitats circulars que es formen sobre la roca. Són les típiques banyeres amb aigua que trobem a les roques després de ploure.

L’Agullot és el cim més conegut i segurament trepitjat de tota la cresta. És elegant i prominent, però no és el punt més elevat de la serra. Aquest honor el té una agulla sense nom (conegut) situada a pocs metres a ponent del Trampolí i que s’aixeca fins als 539,23 m.

El tram més difícil de la travessa és la baixada d’aquest cim. Hi ha dues opcions de baixada, i per a totes dues hem de passar primer per una bretxa que surt del mateix cim en direcció oest. El pas és espectacular, però fàcil i gens aeri. El que més impressiona és entrar-hi. Un cop dins, les pedres a manera d’escala faciliten molt la baixada.

Un cop superada la bretxa, tenim dues opcions:

-El ‘Tub’ i el ‘Tobogan’ (opcional): variant difícil de baixada des del cim, però també el més espectacular. Un cop sortim de la grimpada inicial passada la bretxa, GIREM A LA DRETA per a ficar-nos per una feixa plana però aèria en lleuger descens. Aquesta feixa és el conegut Tub. El primer punt complicat és passar del Tub al Tobogan a través d’un pas aeri, senzill, però on no hem de caure (compte). El Tobogan és una placa llisa d’aproximadament 40º d’inclinació en direcció a l’est (dreta segons baixem). Impressiona una mica, però amb compte, i potser a la gatzoneta, es pot anar baixant sense gaire problemes. Un cop al Tobogan és important de PASSAR A LA PLACA DE MÉS A L’ESQUERRA possible. Baixem amb compte amb l’ajuda d’un pi que creix enmig de la roca. Trobarem dues sortides a l’esquerra. La primera més tècnica, i uns metres més avall una de més fàcil i practicable. Ja per terreny fàcil guanyem uns metres per anar a buscar el camí marcat.

-Baixada fàcil de l’Agullot: és la variant senzilla de baixada de l’Agullot, el que baixa pel camí normal que puja des del Camí de la Font Tallà. Sortint de la bretxa cimera, anem recte seguint un camí amb marques grogues de pintura que baixa pel nord. El corriol flanqueja per sota el ‘Tub’ i el ‘Tobogan’, que ajudats per alguna corda, connecta finalment amb el camí carener.

Aproximadament 200 metres després del Tub, seguint ja el camí marcat amb els senyals grocs, veurem un corda amb nusos a la dreta del camí. És una via d’escapament que va a buscar el sender PR CV-397 que baixa pel vessant de llevant de la serra.

Atenció de no passar de llarg del Trampolí, situat abans del pas de l’Escletxa.

2.3 DEL TRAMPOLÍ AL COLL DE LES AGULLES

El Trampolí (opcional) és sense dubte l’agulla i l’element més espectacular de tota la travessa, una placa llisa inclinada cap amunt que penja de l’abisme. Es troba abans del pas de l’Escletxa o de la seva variant fàcil de ‘l’Arbre’, i per arribar-hi cal pujar per una canal vertical amb molta vegetació (marques de pintura groga) fins a la cresta. Atenció! Cal continuar pel fil de la cresta (no baixar, tot i que sembla el més fàcil), per anar a buscar una bretxa prop del penya-segat. No és difícil però sí aèria. Un cop superada arribem sense dificultats al Trampolí.

Des del Trampolí cal desfer el camí i tornar a baixar per la canal per anar a buscar el segon punt delicat de la travessa (l’Escletxa), tot i que hi ha un pas fàcil que l’evita.

-L’Escletxa (opcional): pas que puja per un forat per on cal grimpar i tenir força de braços per sortir pel forat amunt. Dalt hi ha unes anelles per rapelar de baixada.

-Pas de l’Arbre (alzina surera) (alternativa fàcil a l’Escletxa): Si volem evitar l’Escletxa, cal baixar uns 10-15 metres cap al sud per trobar el camí (marques de pintura groga) que supera aquest punt del recorregut per una fàcil grimpada sense complicacions. Reconeixerem aquest pas des del Trampolí per una característica alzina surera situada dalt de la part accessible.

3) Coll de les Agulles – Estació de Benicàssim (34 m) (gps 31T 249046 4438340) (Tram: 4,4 km)

En arribar al coll s’acaben totes les dificultats. Per aquest punt creua el sender circular PR-CV 397 Volta a les Agulles de Santa Àgueda.

Si el seguim al nord, passant pel Barranc de la Comba, Benicàssim està a 5.488 m; anant pel sud, pel camí de Covarxos són 4.582 m. Hem triat aquesta segona opció per ser més directa, però podem optar a baixar pel Barranc de la Comba seguint la Ruta ST161 Volta a les Agulles.

El sender baixa pel vessant de solell, amb vistes a Benicàssim, el mar i l’arrodonit pic dels Covarxos i el seu barranc entre aquest cim i la Lloma de Moltó, una carena de turons que s’endinsa cap a la costa. El camí va entre matollars formats per garric, romaní, bruc i alguns pins. Durant el descens podrem observar bona part de la cresta que hem fet, entre les quals una visió de l’Agulló que ens permet veure el Tub i el Tobogan clarament.

Al quilòmetre 6,3 de la ruta arribem a la cruïlla de la Carrerassa del Revoll (203 m) (gps 31T 249399 4440006), on comença la variant PR-CV 397.1 del sender, un bonic camí que va entre una pineda fins a tornar a passar pel punt d’inici de la cresta.

PUNTS DE PAS DE LA RUTA

(datum ETRS89)

0 km Estació de Benicàssim (34 m) (gps 31T 249046 4438340)
1 km Túnel AP-7 (85 m) (gps 31T 248883 4438873)
1,7 km Cruïlla Camí del Pla de Salandó (107 m) (gps 31T 248502 4439060)
1,75 km Cruïlla PR-CV 397 i variant PR-CV 397.1 (107 m) (gps 31T 248506 4439115)
1,9 km Inici cresta (106 m) (gps 31T 248616 4439177)
3,2 km Molló (496,6 m) (gps 31T 248785 4440217)
3,4 km L’Agullot (538,6 m) (gps 31 T 248763 4440347)
4,1 km El Trampolí (530 m) (gps 31T 249056 4440644)
4,4 km Agulla del pas de l’Escletxa (539 m) (gps 31T 249131 4440681)
4,5 km Agulla (535 m) (gps 31T 249227 4440761)
5,1 km Coll de les Agulles ( m) (gps 31T 249643 4440953)
6,3 km Cruïlla Carrerassa del Revoll PR-CV 397.1 (203 m) (gps 31T 249399 4440006)
7,7 km Cruïlla PR-CV 397 i variant PR-CV 397.1 (107 m) (gps 31T 248506 4439115)
9,5 km Estació de Benicàssim (34 m) (gps 31T 249046 4438340)