159. Volta al Desert de les Palmes fent el cim del Bartolo (Benicàssim, Castelló)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Benicàssim (Renfe)
Distància/durada: 17 km / 5h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 960 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

La ciutat de Benicàssim és coneguda a casa nostra bàsicament per dos dels seus atractius; el primer les seves llargues platges de sorra fina, i el segon, pel FIB (Festival Internacional de Benicàssim) un festival de música que des de l’any 1995 acull, precisament a les seves platges, concerts de música alternativa de tot tipus: independent, pop, rock i música electrònica entre d’altres.

Poca gent situaria Benicàssim com a destinació excursionista. Però sí, aquest municipi de la comarca de la Plana Alta i situat a escassos 13 quilòmetres de Castelló té a més a més de les seves platges, tot un parc natural a les seves portes on poder realitzar multitud d’excursions pels seus vessants: el Parc Natural del Desert de les Palmes.

El parc és ric en patrimoni natural, arquitectònic, històric i també geològic. Visitarem el Castell de Montornés (s. X) del qual queden diverses restes d’interès com dues torres de guaita i dos aljubs. També visitarem (compte amb els horaris d’obertura) el Monestir del Desert de les Palmes dels carmelites descalços i pujarem al punt més alt de la serra, el Bartolo, on trobem l’ermita de Sant Miquel i un vèrtex geodèsic utilitzat per a la mesura del metre, accessible per una escala de ferro en pèssim estat (perill).

També passarem per algunes de les ermites que hi ha escampades per la serra i gaudirem, naturalment, de fantàstiques vistes de tot el parc i muntanyes veïnes com la Serra d’Irta o del Montsià, així com de la varietat cromàtica de les roques que formen aquestes muntanyes, dominada pel gres vermell i les calcàries blanques del Triàsic.

Tot plegat fa que aquesta sortida pel Parc Natural del Desert de les Palmes sigui de primer ordre, gairebé indispensable. Si només teniu un dia per visitar-lo i esteu mitjanament forts físicament, aquesta proposta us omplirà. Tot i que és exigent físicament, recorre bona part dels al·licients naturals, geològics i patrimonials que podem trobar al Desert de les Palmes. En definitiva una ruta circular força completa per a aquells que vulguin conèixer aquest parc natural.

Interès: El castell de Montornés i el cim del Bartolo, el punt més alt del parc.
Època: Tot l’any. Compte amb la calor durant l’estiu.
Itinerari Estació de Benicàssim – AP7 – barranc de l’Arrufada – muralla exterior – aljub inferior -Castell de Montornés 444m – torre circular – El Polvorí – carretera CV-147 – Monestir del Desert de les Palmes – ermita – la Porteria Alta – pista de la Pobla Tornesa – font del Coll de la Mola – Coll de la Mola – Cantal Gros – coll de l’Ondí – el Cargol de la Panxa – Creu del Bartolo – El Bartolo – Ermita de Sant Miquel – Ermita de Montserrat – Antre de Sant Eutimi – Camí de la Font Tallada – Barranc de la Comba – Corral de la Comba – Camí del Pla de Salandó – Mas de Queralt – estació de Benicàssim
Dificultat: itinerari llarg, amb força cruïlles, però sense cap dificultat tècnica. Força desnivell acumulat.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Totes les rutes tenen el seu inici i final a l’estació de Benicàssim:

Ruta ST160: integral a la Cresta de les Agulles de Santa Àgueda 9,5 km (+/- 660 m)
Ruta ST161: volta a les Agulles de Sta. Àgueda i Font Tallà pels senders PR-CV 397 i PR-CV 397.1 10,3 km (+/- 435 m)
Ruta ST162: circular al castell de Montornès 9,7 km (+/- 480 m)

MAPA TOPOGRÀFIC / RUTA A WIKILOC

mapa-desert-de-les-palmes_tallat_ruta2 — MAPA DE LA RUTA

PARC NATURAL DEL DESERT DE LES PALMES

Les serres del Desert de les Palmes estan incloses a la Serralada Ibèrica, concretament a la part més oriental del Maestrat. La Generalitat Valenciana va declarar aquest espai com a parc natural el 16 d’octubre de 1989. Té una extensió de 3.200 ha i inclou els espais protegits del Desert de les Palmes i de la Serra de les Santes, tot ocupant part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana.

Van ser els carmelites els qui van donar nom al parc, atès que per a aquest orde religiós un ‘Desert’ era aquell espai solitari i allunyat de poblacions on retirar-se per dedicar-se a la vida eremítica i contemplativa. El nom de Palmes fa referència al gran nombre de margalló (Chamaerops humilis) que hi ha al parc.

Dins el parc podem trobar múltiples elements d’interès:

Mapa del Desert de les Palmes — MAPA DEL DESERT DE LES PALMES

patrimonials: pels vessants del Desert trobemels castells de Montornés, Miravet i Sufera, així com els nombrosos elements religiosos que s’escampen per aquestes muntanyes. L’establiment de l’orde dels carmelites descalços va equipar de convents, ermites, antres, coves i pilars devocionaris escampats per tot el parc. L’Ermita de les Santes, el Convent Nou i el Vell dels Carmelites, i l’Ermita de la Magdalena, antic nucli de població que donà origen a Castelló, són els elements més importants.
mediambiental: el parc és de gran valor paisatgístic, botànic i faunístic, declarat zona LIC (zona d’interès comunitari). Els matollars silícics cobreixen bona part de la seva extensió, amb una petita part ocupada per pinedes de pinastre i pi blanc. Hi ha una presència important del margalló, planta que ha acabat donant nom al parc. El parc compta amb diverses espècies endèmiques, com la campaneta de roca (Leucojum valentinum) i conté la Microreserva de les Agulles de Santa Àgueda. El parc està declarat zona ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus). El cim més elevat és el Bartolo 753 m.
geològics: al Desert podrem observar diferents fàscies del Triàsic, com el gres vermell (‘rodeno’ en lexicologia valenciana) del Buntsandstein, així com calcàries del Triàsic mitjà i superior. No podem oblidar la Falla de Montornès. Tot plegat omple aquestes muntanyes d’una varietat cromàtica espectacular de grisos i vermells les roques de l’entorn.
històrics: en pocs espais podem trobar personatges com el Cid, els reis Pere I d’Aragó i Jaume I, l’astrònom Pierre Méchain o monjos carmelites coincidint en tant poc espai.

pano_castell_09 — CASTELL DE MONTORNÉS. AL FONS EL BARTOLO I AGULLES STA. ÀGUEDA A L’ESQUERRA

EL CASTELL DE MONTORNÉS (BENICÀSSIM)

UN APUNT HISTÒRIC

El castell de Montornés va ser construït al s. X pels musulmans sobre restes d’origen romà. Hi van crear un ‘hīsn’, un mot que en àrab tant podia fer referència a una ‘madīna’ com a turons rocosos adequats per a la defensa d’un territori, com és aquest cas. Aquestes fortificacions tenien la particularitat al País Valencià d’estar habitades permanentment, i aquest va ser el cas del Castell de Montornés, com indica la referència que fa l’historiador Ibn al-Abbar al s. XII en referències al ‘hīsn’ de Mutarnīsh (Montornés).

El castell passà per primer cop a mans cristianes l’any 1094 quan el rei Pere I El Gran, rei d’Aragó i de Navarra, va conquerir-lo amb l’ajuda del cavaller Rodrigo Ruiz Díaz de Vivar, el Cid. Establert a València (i on moriria l’any 1099), El Cid havia pactat amb el rei aragonès i amb el Comte de Barcelona Ramón Berenguer III (qui es casaria amb la seva filla Maria) la lluita contra els almoràvits.

L’any 1103 el castell cau de nou sota poder musulmà, i no és fins 131 anys després quan el rei Jaume I no el conquerí definitivament per als cristians. Habitualment el rei acabava donant els castells com a recompensa per serveis rebuts o com a pagament. En el cas del castell de Montornés el donà al seu notari reial Pere Sanz de Martell, i successivament, per compravenda o donació va anar passant a Jacques Sanç, Ximén Peris de Taraçona o d’Arenós, Pere Eiximenis, el monestir de Sant Vicent de València, el monestir de Poblet, a Alfons de Tous, els Centelles i els Pagés. L’any 1516 el va comprar finalment el llinatge Casalduch, família encara propietària del castell, i que regenten el títol nobiliari de barons de la Baronia de La Pobla Tornesa.

El 1603 Violant de Casalduch atorga la carta de poblament a Benicàssim, població que no es consolidà fins a finals del s. XVIII. Naixia així aquesta vila de la Plana Alta.

CONSTRUCCIÓ

reconstruccio-castell — RECONSTRUCCIÓ FETA PER MCCLOUD I PENJADA A WIKI DESERT DE LES PALMES

El castell, de tipologia muntana, està situat dalt d’un turó de roca calcària des d’on es domina un panorama extens que permet controlar molts quilòmetres de costa, així com totes les muntanyes del Desert de les Palmes. Té origen musulmà (tot i que està construït sobre restes romanes), i va ser construït al s. X, quan només feia dos segles de la conquesta inicial de la península.

El conjunt està format per tres línies de muralla, essent la tercera la inferior i més visible, mentre que la segona és pràcticament irreconeixible. La primera formaria part de l’edifici principal, el situat a la part més elevada de l’esperó rocós on s’aixeca la construcció.

La part més alta, situada a 444 m d’altura, sembla que correspon al pati d’armes del castell. Es conserven diferents murs al vessant nord i oriental construïts amb barreja de carreus de pedra calcària i de gres vermell (‘rodeno’). Així mateix es conserva alguna resta de torre amb espitlleres a la paret nord. A la part de ponent hi ha un aljub (dipòsit d’aigua), construcció de maçoneria feta amb maons de roca calcària i de gres vermell. Conserva tot el sostre i es pot accedir al seu interior a través d’un senderó.

Uns metres al sud, a una alçada de 403 m, es troba un segon aljub, més gran que l’anterior, tot i que està mig enfonsat. Es troba just dins de la tercera línia de muralla, de la qual en quedem drets alguns murs al costat de l’aljub. Si accedim a peu des del sud, es pot apreciar millor aquesta línia defensora aixecada per protegir el vessant meridional del castell, el més accessible, atès que al septentrional els penya-segats ja fan de barrera natural del complex. Aquesta muralla envolta tot el castell per llevant fins a connectar amb el vessant nord, on les roques fan de protecció natural. L’accés normal des de la carretera de les Palmes creua per un orifici aquesta muralla.

Apartat del complex principal, trobem dues torres de guaita. La més espectacular i característica és la torre de planta cilíndrica construïda amb carreus de roca calcària que es troba a pocs metres al nord. Conserva bona part de la seva estructura, tret de la teulada. Està situada a la part nord del castell, la més protegida pels penya-segats, i tenia funcions de vigilància.

Una segona torre, anomenada El Polvorí als mapes, es troba apartada sobre el caire dels Cingle de Gorrís. És de planta quadrada i segons la informació publicada a l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, servia de suport a la torre circular per al control de l’accés a la zona a través de les muntanyes. No en sabem l’origen del nom, però potser va tenir aquesta finalitat durant les guerres carlines o la civil.

La Pobla Tornesa és un municipi de la Plana Alta de 1.200 habitants. Està situat al vessant interior del Desert de les Palmes. Pel seu terme hi passava la Via Augusta, de la qual en són testimonis alguns mil·liaris romans. Així mateix, pel seu mateix centre hi passa el Meridià 0. El seu nom manté una relació evident amb el castell. De les XII Jornades Culturals de la Plana de l’Arc (Vilafamés 2007), podem llegir de l’article de P. Castellet Marqués ‘Aproximació al poblament islàmic de la Plana de l’Arc’:

“Barceló afirma que el topònim és preàrab i així ho corrobora també Guichard (1980:225). Penso, com és evident, que guarda una forta relació amb el topònim de Montornés, que en alguns documents es cita com Monte Tornesio, Montem Ornes o Mont Tornes. El fet que el nom estiga lligat amb Pobla ens indica que es tractaria, potser, d’una repoblació en època cristiana d’una possible qarya. Aquesta possibilitat es referma amb la notícia del document del 10 de novembre de 1268 on Jaume I concedeix i confirma la propietat del lloc de Tornesa amb els seus termes a Peres Eximenis, senyor de Montornés, així com les restes d’estructures i els materials apareguts en una excavació feta al nucli urbà darrere les escoles l’any 2007 (Barceló, 1982:214; Castellet, 2003- 2005:327-328,337-338; Huici Cabanes, 1976-1988:doc 1614; Cabanes Ferrer-Herrero, 1981:375-376).”

ELS SENDERS

Durant l’excursió trobarem els senders homologats i abalisats següents:

PR-CV 397 Volta a les Agulles: sender circular que des de Benicàssim envolta les Agulles de Santa Àgueda, una serra situada a llevant del Desert.
PR-CV 422 Els Camins del Desert: un sender de petit recorregut que surt de La Pobla Tornesa per a fer un recorregut circular per les Santes i el Bartolo.

Com és habitual als parcs naturals valencians, a més a més dels senders homologats que el recorren, també trobem diferents rutes creades pel parc. Al web dels parcs naturals de la Generalitat Valenciana podeu trobar la descripció de cadascuna d’elles, així com descarregar-vos els tracks per al gps.

Podem descarregar-nos clicant aquí un mapa per a GPS al web de l’Institut Cartogràfic Valencià). Cal registrar-se per a accedir a les descàrregues.

Les rutes del Parc Natural són:

rutes-parc-natural — RUTES DEL PARC NATURAL

Ruta 1: El Bartolo
Ruta 2: Les Crestes
Ruta 3: El Bartolo i les Santes
Ruta 4: La Pobla Tornesa
Ruta 5: El Castell de Montornés
Ruta 6: El Castell de Miravet
Ruta 7: Les fonts del Desert
Ruta 8: Benicàssim – la Font Tallada
Ruta 9: Les Santes

DIFICULTAT

Travessa circular amb fort desnivell acumulat. Cal tenir en compte l’horari atès que bona part de la caminada va per corriols no sempre còmodes de fer, i per tant, lents.

El tram de sender que va per la cresta fins al Bartolo és incòmode, rocós, o pot ser que en un petit tram, les persones amb vertigen puguin tenir sensació de buit, però no és res difícil.

Es recomana evitar l’estiu. Durant aquests mesos la forta calor pot fer endurir la ruta. Tot i passar per alguna font, molt probablement no rajarà. Prop del Convent dels Carmelites hi ha un restaurant.

ELS TRENS

El ferrocarril va arribar a Benicàssim l’any 1863 quan es va obrir el tram amb Castelló que volia unir València amb Tarragona. L’any 2003 es va obrir una variant interior de la línia de tren que va traslladar l’estació 750 m al nord-oest, on es troba ara. L’antic traçat, que recorria la costa ha estat reconvertida en Via Verda, i l’antiga estació, situada encara a la plaça de l’estació, està ara ocupada per la Policia Local.

La ruta comença i acaba a l’estació de Benicàssim, edifici situat a l’extrem nord de la població, del qual és l’última edificació. Aquesta situació, a tocar del parc natural, fa que sigui un bon punt d’inici de rutes pel Desert.

A principis del 2017, les connexions i preus des de Benicàssim a les principals ciutats eren:

– Barcelona (7/8 trens dia): Talgo 2h30min-2h45min (25-30€) ; MD 3h30min (17€) amb transbordament; Regional Expres: 4h15min (23€)

– València (8/9 trens dia): Talgo: 50 min (18€) ; Regional Express: 1h20min (8€)

– Castelló: (8/9 trens dia): Talgo 7 min. / Regional 8 min.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0km Estació de Benicàssim (34 m) (gps 31T 249046 4438340)

L’estació és l’últim edifici de la població, situat més enllà de la N-340. Té dues andanes i quatre vies (via 3 direcció València i via 4 direcció Barcelona), mentre que les dues centrals estan reservades per als trens que no tenen parada. No té cap servei de bar o restauració, ni tampoc trobarem cap local a prop.

Sortint de l’estació hem de tombar a la dreta (sud-oest) i seguir l’avda. Mediterrani. Al cap d’un minut (180 m) creuem les vies pel pas inferior i girem a l’esquerra seguint paral·lels a la via. El carrer desemboca en una rodona on trobem un plafó de la Ruta 8 del Parc Natural. Cal travessar la carretera i prendre el camí a la dreta que surt a l’altre costat de la carretera. El camí esdevé corriol mentre segueix el Barranc de Farchá pel marge dret, amb l’esplanada d’un càmping al marge contrari.

Atenció a aquest punt. El corriol desemboca en una pista que cal creuar. Veurem el camí 4-5 metres a la dreta que continua vers el nord-oest, deixant a l’esquerra un dipòsit per anar a buscar el pas inferior de l’autopista.

1,7 km Túnel sota la AP-7 (65 m) (gps 31T 247820 4438220)

Un cop sortim del túnel, girem a l’esquerra (sud) i seguim paral·lels a l’autopista durant 75 m, quan haurem de prendre un clar camí (pista) a la dreta (nord-oest). Un cop creuem el barranc de l’Arrufada, deixem un trencall a la dreta que puja al castell per sota els Cingles de Gorrís, per continuar pujant ara ja clarament vers a ponent.

Quan assolim els 129 m d’alçada, la pista arriba a un replà. Continuem recte (oest) per l’evident corriol que s’enfila fort pels vessants del turó on es troba el castell. A mesura que ens hi acostem, podrem observar millor les muralles que envolten el vessant sud-est del castell, les més rellevants del complex.

3,5 km Aljub inferior del Castell de Montornés: pujada (403 m) (gps 31T 246626 4438742)

El corriol desemboca directament a l’esplanada de l’aljub inferior. Amb funcions d’emmagatzematge d’aigua, l’aljub es troba dins d’una tercera línia de muralles del castell de la qual encara en queden dempeus algunes restes. Aquí caldrà retornar per continuar l’excursió.

Des de l’esplanada es tenen bones vistes de tota la costa i de Benicàssim. Podem entrar amb compte dins de l’aljub (ruïnes), un dels dos que visitarem. De la dreta de l’aljub surt un corriol que s’enfila cap al cim del castell, un camí embardissat i que s’enfila per algun curt i fàcil tram rocós on haurem de fer servir alguna mà com a suport.

3,7 km Castell de Montornés (444 m) (gps 31T 246638 4438866)

El castell està situat dalt d’un turó rocós calcari des d’on es domina un panorama extens de 360º que pentina molts quilòmetres de costa així com totes les muntanyes del Desert de les Palmes. Té origen musulmà, segurament del s.X, només dos cents anys després de la conquesta inicial de la península.

La part superior sembla correspondre al pati d’armes del castell. Es conserven diferents murs al vessant nord i oriental construïts amb barreja de carreus de pedra calcària i de gres vermell (‘rodeno’). Així mateix es conserva alguna resta de torre amb espitlleres a la paret nord.

A la part de ponent hi ha el segon aljub, construcció de maçoneria feta amb maons de roca calcària i de gres vermell. Conserva tot el sostre i es pot accedir al seu interior a través d’un caminoi.

VARIANT: és possible baixar des de la part alta del castell cap al nord i connectar amb el corriol que va a la torre de guaita circular. Per això cal desgrimpar un curt pas de roca que surt de la cantonada nord-oriental. Tot i ser un pas curt i no difícil, sí que cal estar avesat a les grimpades.

3,9 km Aljub inferior del Castell de Montornés: baixada (403 m) (gps 31T 246626 4438742)

Situats de nou a l’esplanada, agafem el sender que flanqueja l’esperó cimer del castell per llevant. Per un forat creuem la muralla exterior en un tram força ben conservat que baixa vessant avall abans d’envoltar el castell pel sud, el tram més desprotegit del castell, atès que l’esperó rocós del nord feia de protecció natural.

4,2 km Torre circular (422 m) (gps 31T 246625 4439009)

Un trencall amb un plafó metàl·lic del parc ens marca un petit corriol que dóna accés a l’element espectacular del conjunt arquitectònic del castell, una torre de planta cilíndrica construïda amb carreus de roca calcària. Conserva bona part de la seva estructura, tret de la teulada. Està situada a la part nord del castell, la més protegida pels penya-segats, i tenia funcions de vigilància.

De nou al camí principal d’accés al camí, el seguim a l’esquerra (nord) durant 350 m quan trobarem el trencall al Polvorí (pal indicador).

FALLA DE MONTORNÈS: Si ens hem fixat en el color de les roques, hem passat de les roques blanques del castell i el seu entorn, al roig del gres vermell. I és que som just a sobre de la Falla de Montornès, una falla normal de distensió en el contacte entre les roques calcàries blanques del Muschelkak (Triàsic mitjà: 100 Ma) i les vermelles del Buntsandstein (Triàsic inferior: 230Ma). La falla discorre gairebé en vertical i ha provocat que la fàscia calcària del Muschelkalk (castell de Montornès) es trobi desplaçada cap avall respecte a la fàscia vermella del Buntsandstein.

4,9 km El Polvorí (425 m) (gps 31T 246871 4439242)

S’accedeix a la torre del Polvorí seguint 200 metres el trencall a la dreta allà on trobem un pal que ens informa que el castell es troba a 25 minuts pel camí per on hem vingut. És el camí que baixa cap a Benicàssim passant sota els cingles de Gorrís.

L’edifici de la torre se situa al caire dels cingles, és de planta quadrada i tenia funcions de suport de la primera torre per al control de l’accés a la zona a través del Desert. Desconeixem l’origen del nom de Polvorí amb el qual es coneix. Potser va tenir aquesta finalitat durant les guerres carlines o la civil.

5,7 km Carretera CV-147 d’accés al castell (407 m) (gps 31T 246558 4439849)

Un cop arribats a la carretera de les Palmes CV-147 tenim dues opcions:

OPCIÓ 1: la que seguirem. Tot i ser un pèl més llarga (300 m) dóna l’opció de visitar el Monestir del Desert de les Palmes i veure les muralles de la Porteria Alta. Seguim la carretera a la dreta (nord) fins al pàrquing del monestir. De darrere surt un corriol que passa per l’ermita de Sant Joan i la Porteria Alta.
OPCIÓ 2: més curta. Estalviem 300 m de recorregut si anem a l’esquerra en direcció al centre d’interpretació de La Bartola, on des de la seva part posterior surten diverses rutes que connecten amb la pista de la Pobla Tornesa.

6,1 km Monestir dels Carmelites Desert de les Palmes (420 m) (gps 31T 246480 4440214)

La ruta ens portarà davant l’entrada del Convent del Desert de les Palmes.

Els Carmelites és un orde mendicant que va néixer al s. XII a Palestina (Mont Carmel) amb un ideari eremític: vida contemplativa, separació del món, pobresa absoluta, dejuni, meditació de la Sagrada Escriptura i treball. Per a aquesta finalitat buscaven emplaçaments retirats del món als que anomenaven ‘Deserts’, mot que donarà nom al parc.

Però va ser l’any 1562 que Santa Teresa de Jesús qui va fundar l’Orde de les Carmelites Descalces (sis anys després ho faria amb l’orde masculina), tot buscant un retorn a la vida senzilla i austera dels primers carmelites. Després de buscar per Aragó diverses ‘seus’ per al seu ‘Desert’, l’orde es va establir finalment a Benicàssim gràcies a l’adquisició de la masia de Gavarrell per 23.000 lliures, compra que es va fer efectiva el 2 de febrer de 1694.

A finals de l’any 1783 unes pluges torrencials provoquen grans danys a l’edifici del convent, el que provoca el seu abandó i la construcció de l’actual l’any 1784. L’església no s’acabaria fins al 1796.

Les ruïnes del Convent Vell, situades a 500 m al nord-est, són potser la imatge més icònica del parc. Es pot visitar el monestir, en horari de matí i tarda, preferentment els diumenges.

Continuem la ruta tot prenent un corriol que surt del pàrquing i que s’enfila fins al Centre d’Espiritualitat Santa Teresa de Jesús. Som a la zona de la Porteria Alta, un dels trams de muralla que envoltava pel nord el recinte del convent amb la funció de separació de la zona enclaustrada així com dissuassiva. Passem a tocar de l’Antre de Sant Francesc de Sena, una senzilla edificació de retir amb una porta de mig punt, deixant a mà esquerra, enlairades i adossades a la muralla l’ermita de Sant Joan i l’ermita del Carme.

6,7 km Cruïlla al Centre d’Interpretació de la Bartola (437 m) (gps 31T 246117 4440108)

Important cruïlla per on s’inicien les rutes 1,2,3 i 5 del parc natural. Aquí anirem a parar si hem escollit l’Opció 1 després de passar pel centre d’Interpretació de la Bartola (5 min.).

7,3 km Pista de la Pobla Tornesa (476 m) (gps 31T 245660 4440054)

Diversos plafons de les rutes del Parc i les marques del Camí de Sant Jaume de Castelló ens acompanyen fins al Coll de la Mola. De camí al coll passarem per la Font de la Mola (gps 31 T245333 4440106) i

OPCIÓ AL BARTOLO: després de la font surt a la dreta la pista del Mas d’Huguet, una variant més senzilla i amb menys desnivell que puja al Bartolo seguint la Ruta 1 del parc, tot i que és molt menys interessant paisatgísticament que la que seguirem. Pot ser una bona alternativa si estem cansats i volem escurçar la ruta.

7,9 km Coll de la Mola (538 m) (gps 31T 245020 4440189)

El coll és una ampla collada i ben indicada per plafons i pals indicadors. Aquí comença la travessa carenera que ens portarà fins al cim del Bartolo a través d’un fantàstic corriol, un dels millors de tot el parc.

Al coll enllacem amb el PR-CV 422 Els Camins del Desert, un sender de petit recorregut circular amb inici i final a la Pobla Tornesa, que visita el Bartolo i les Santes. Així mateix veurem marques blanques i verdes d’un sender local no homologat.

El camí s’enfila ràpidament entre roques pel vessant oest per un dur però bonic sender carener entre pinastres seguint els límits municipals de Benicàssim i la Pobla Tornesa.

8,5 km Cantal Gros (699 m) (gps 31T 245375 4440459)

Primer cim de la carena, d’on es tenen vistes tant de vessant marítim com de les muntanyes de l’interior de Castelló. Entre el Cantal i el Cargol es traspassa el coll de l’Ondí (649 m) per trams rocallosos i ben humits de sender que van pel vessant nord de la serra.

9,2 km Cargol de la Panxa (696 m) (gps 31T 245895 4440780)

Dalt del cim un senyal de fusta ens indica que el Bartolo és a 1,5 km (40 min.). El corriol traspassa una collada (659 m) abans d’arribar als primers edificis amb antenes repetidores.

10,2 km Creu del Bartolo (696 m) (gps 31T 246557 4441403)

Arribem a la Creu del Bartolo, de 24 metres d’altura i 90 tones de pes. Es va inaugurar el 26 d’octubre de 1902 al mateix cim del Bartolo, però va ser dinamitada el 17 d’agost de 1936 per seguidors del Front Popular.

L’actual creu, situada uns metres a ponent del cim, va ser reconstruïda i inaugurada l’any 1985 impulsada per una comissió de veïns de Castelló i Benicàssim lligats a moviments catòlics. El pressupost va arribar als 10,2 milions de pessetes, i va tenir un superàvit de 100.000 ptes gràcies als donatius recollits (més informació al llibre de Pedro Asín Bernal “La Creu del Bartolo. Crónica de dos Cruces”).

Per commemorar la construcció de la primera creu, cada últim diumenge d’octubre es fa una peregrinació que surt de Castelló a les 5:30 h de la plaça Joan XXIII. Un cop al Convent dels Carmelites, a les 10:30 h s’inicia la pujada a la creu resant el Sant Rosari i cantant himnes.

10,6 km Alt del Bartolo (736 m) (gps 31T 246868 4441468)

L’entorn del cim està desnaturalitzat per les nombroses antenes de televisió i telefonia que s’hi van col·locar a mitjans del segle passat, així com per un edifici de servei d’una empresa de telecomunicacions. Es pot accedir per una pista (accés restringit) fins al mateix cim.

NOM DEL CIM: el nom actual prové de Fra Bartolomé de la Santísima Trinidad, un dels primers anacoretes de l’ordre dels carmelites descalços. Fra Bartolomé va viure en una cova prop del cim a mitjans del s. XVII, fet que acabaria per donar nom al cim.

ERMITA: l’ermita va ser construïda l’any 1752 per iniciativa del pare Vincent de la Concepció. Té vocació de santuari i no només de capella per al culte o retir.

VÈRTEX GEODÈSIC: dalt del cim trobem un curiós vèrtex geodèsic elevat dalt d’una alta columna. S’accedeix al vèrtex per una escalinata rovellada i perillosa. El cim va servir a l’astrònom i geògraf Pierre Méchain per a calcular el meridià Dunkerke-Barcelona per establir el patró universal del metre. Durant els dos mesos d’estada i treballs van viure a l’ermita de Sant Miquel. A les nits encenia fogueres que vistes des d’Eivissa servirien per fer triangulacions per a la mesura del metre. Méchain, va morir a Castelló a causa de la febre groga.

El camí de descens s’inicia baixant pel mig d’una placa de ciment davant de l’ermita. El corriol, ben fressat, baixa força dret (330 m de desnivell en 1 km) entre una brolla amb garric i margallons. Si bé el cim del Bartolo té un origen calcari (roca blanca) que correspon al Muschelkalk (Triàsic mitjà) i que forma afloraments rocosos com la Roca Corba, ben aviat caminarem sobre roca clarament vermella corresponent al Buntsandstein (Triàsic inferior). I sempre amb magnífiques vistes davant nostre, que comprèn Benicàssim i altres pobles de la rodalia (Castelló, Almassora, Vila-Real) i bona part del parc natural, des del Castell de Montornés, a l’Agulla del Salandó (per on discorre la carretera) i més a l’esquerra les Agulles de Santa Àgueda, així com les ruïnes del Monestir Vell.

11,6 km Cruïlla Ruta 7 (fites) (403 m) (gps 31T 247104 4440775)

El corriol desemboca en un camí marcat amb grans fites de pedra. És el camí que uneix la Font de Sant Josep i el Pla de les Muletes tot seguint la Ruta 7 del Parc Natural.

OPCIÓ: podem acostar-nos a l’ermita de Sant Josep si anem a la dreta (oest). Una de les més antigues, construïda gràcies a les almoines a principis del s. XVIII pel Pare Miguel de San José.

Girem a l’esquerra (est) i seguim els indicadors d’aquesta ruta en direcció primer cap al Pla de les Muletes (al qual no arribarem) i després cap a la Font Tallà (a la que tampoc cal arribar). De camí passarem per l’Ermita de Montserrat, fundada al s. XVIII per Andreu de Montserrat, governador de Castelló. El seu interior està dividit en les clàssiques estances d’aquests tipus d’ermites: vestíbul o locutori, dormitori, cuina i capella. Uns metres més avall trobarem l’Antre de Sant Eutimi.

12,9 km Carretera: Corral de Miravet (376 m) (gps 31T 247822 4440748)

Arribem a la carretera CV-147 que seguirem durant uns metres fins a agafar un camí paral·lel a aquesta i que ens deixarà a la pista asfaltada del Camí de la Font Tallada (pal indicador de rutes). La cara nord de les espectaculars Agulles de Santa Àgueda dominen el paisatge, amb l’Agullot en primer terme i si ens fixem, podrem també observar el Trampolí, potser l’agulla més espectacular de tota la cresta.

13,4 km Camí de la Font Tallada (337 m) (gps 31T 248048 4440358)

Seguim aquest camí asfaltat a l’esquerra (nord-est) escassos 100 metres fins a trobar el pal indicador del PR-CV 397.

13,5 km PR-CV 397 (332 m) (gps 31T 248202 4440451)

La cruïlla està senyalitzada amb un pal indicador. Deixem el camí asfaltat i anem a la dreta en direcció a Benicàssim tot seguint el PR-CV 397 Volta a les Agulles. No abandonarem en cap moment aquest sender fins a arribar a tocar de la mateixa estació de tren.

D’aquest punt, baixarem seguint el PR-CV 397 pel camí més curt en direcció a Benicàssim. Però si no n’hem tingut prou, podem triar de fer alguna d’aquestes opcions:

Pujar l’Agullot per un senderó que s’enfila pel vessant nord 45 min).
Arribar-nos fins a la Font Tallada. La font és una fresca raconada, però cal seguir tota l’estona la pista asfaltada per arribar-hi.
Tornar a Benicàssim a través del Coll de les Agulles.

El camí és a estones incòmode per la seva irregularitat, però alhora agradable i estètic. Baixa pel Barranc de la Comba encaixonat entre l’Agulla del Salandó a la nostra dreta i l’Agullot a l’esquerra.

15,1 km Corral de la Comba (128 m) (gps 31T 248458 4439211)

Trobem a l’esquerra del camí les ruïnes d’aquest antic corral construït amb pedra vermella i que ens ofereix un bonic primer pla fotogràfic amb les Agulles al fons.

15,2 km Cruïlla PR-CV 397 i variant PR-CV 397.1 (107 m) (gps 31T 248506 4439115)

Primera cruïlla de les dues gairebé consecutives que trobarem. Aquesta primera és on s’uneix per l’esquerra (est) la variant PR-CV 397.1 del sender que envolta les agulles de Sta. Àgueda.

Només 50 metres més endavant trobem una segona cruïlla (pal indicador), d’on surt a la dreta (oest) el Camí del Pla del Salandó, un camí que va paral·lel a l’autopista seguint la Ruta 8 del Parc Natural i que porta al Mas de Salandó i al circuit de motocròs, a tocar de la carretera al Desert.

Nosaltres continuem a la dreta seguint les marques de pintura en direcció a Benicàssim per una ampla pista amb bones vistes del vessant sud de les Agulles de Sta. Àgueda, molt més tombat i accessible que no pas el de la cara nord. El camí que ens porta a passar entre una petita pineda i una torre de telefonia abans d’arribar al túnel de l’autopista.

15,9 km Túnel AP-7 (85 m) (gps 31T 248883 4438873)

El sender ens porta a passar de nou sota l’AP-7 fins a arribar al darrere de l’estació. Caldrà envoltar les vies passant per sobre del túnel del ferrocarril per accedir fins a l’edifici de viatgers de l’estació.

17 km Estació de Benicàssim (34 m) (gps 31T 249046 4438340)