ÍNDEX DE CONTINGUTS
- DADES TÈCNIQUES
- LA TRAVESSA
- MAPES
- EL PARC NATURAL DEL MONTGÓ
- ELS SENDERS
- EL TRENET DE LA MARINA
- LA RESSENYA
- BIBLIOGRAFIA
- RUTES RELACIONADES
DADES TÈCNIQUES
- Estació de sortida: Alqueries. Dénia (Trenet de la Marina)
- Estació d’arribada: La Xara. Dénia (Trenet de la Marina)
- Distància/durada: 19,7 km / 6-7h (sense aturades)
- Desnivell: +1.250 m / -1.290 m
- Dificultat: Molt Exigent
- Track a Wikiloc
LA TRAVESSA
“Dénia és una ciutat situada sobre la vora del mar, molt populosa i bella. A aquesta ciutat acudeixen moltes embarcacions i hi ha un arsenal per a la seua construcció. A la part meridional hi ha una muntanya gran, de forma redona, des de la cima de la qual es descobreixen les muntanyes d’Eivissa en alta mar. Aquesta muntanya s’anomena Caon”
Muhàmmad ibn Àïxa (1092). General almoràvit.
La serra del Montgó és un espectacular massís calcari que s’eleva fins als 735 m a tocar del mar, entre les poblacions de Dénia i Xàbia, a la Marina Alta (Alacant). Forma part del sistema Prebètic, i és el darrer relleu abans de ressorgir més endavant com a l’illa d’Eivissa.
El massís permet fer infinitat de recorreguts pels seus vessants, però de tots ells hem creat aquesta proposta que, a més a més d’unir les estacions de tren de La Xara i d’Alqueries, resulta espectacular i completa, tot recorrent gairebé de forma íntegra tota la carena de la serralada de ponent a llevant.
La travessa és dura, amb força desnivell acumulat, assolint el punt més elevat de la serra, el Cap Gros del Montgó (735 m), així com el de la Creu de Dénia (698 m). A més a més, la ruta que us proposem també visita punts d’interès arquitectònic rellevants, com el poblat ibèric situat al cim de l’Alt de Benimàquia i els dos trams de muralla ibèrica situada prop de la Penya de l’Àliga. També podrem observar les restes d’un aljub àrab i un grafiti d’època romana situats a la cova de l’Aigua, cavitat situada sota els penya-segats del vessant nord de la serra des d’on gaudirem d’un panorama espectacular.
La ruta visita tres coves durant el recorregut. Dues les trobarem de pas a tocar del camí, la Cova Ampla i la cova del Camell, i la tercera i més interessant, la Cova de l’Aigua és opcional de visitar-la o no, atès que es troba apartada i cal fer prop de 140 metres de desnivell més quan ja en portem força d’acumulats. Però paga la pena l’esforç de la pujada per visitar les restes de l’aljub musulmà i el grafiti romà, en un entorn natural espectacular amb precioses vistes de Dénia.
- Interès: La Cova de l’Aigua i la carena del Montgó
- Època: Tot l’any. Compte amb la calor durant l’estiu. Sense punts d’aigua durant el recorregut.
- Ruta: Estació de la Xara – inici Ruta 1 (marró) – cova de l’Andorial (a tocar) – Punta de Benimàquia (poblat ibèric) – Racó Fosc – Coll de Pous – Coll del Serrallo – Cova Ampla – Muralles ibèriques (penya de l’Àguila) – Cruïlla Racó del Bou – Creu de Dénia – Montgó – sender de Cresta – Cova del Camell – Camí de l’Aigua – Forn de calç – Cruïlla sender Esgarracabassos – Cova de l’Aigua – Ermita del Pare Pere – Pou de la Muntanya – Estació d’Alqueries (Dénia)
- Dificultat: Gran desnivell acumulat. Cap dificultat tècnica però els senders són incòmodes i lents de fer. Un curt tram aeri a la baixada del cim del Montgó.
MAPES
TOPOGRÀFIC
TRACK A WIKILOC
EL PARC NATURAL DEL MONTGÓ
Geològicament el Montgó és un sinclinal d’aproximadament 20º de cabussament orientat en direcció NO-SE. Pertany a la serralada Bètica, concretament al sistema prebètic, essent la seva darrera elevació abans de tornar a sortir del mar com a Eivissa i Formentera. Està format per un relleu calcari compost per roques del cretaci (110-65 Ma, entre Albià i Maastrichtià) i del quaternari.
El massís s’aixeca fins als 753 m d’altitud a la comarca alacantina de la Marina Alta entre els municipis de Dénia al nord, de Xàbia al sud i de Gata de Gorgos al sud-est. L’entorn va ser declarat Parc natural per la Generalitat Valenciana el 30 de març del 1987 i ocupa una extensió de 2.092 ha. A més d’aquesta figura també hi ha la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, així com diferents Microreserves de Flora, espais d’especial protecció botànica, com la Cova de l’Aigua i el barranc de l’Emboixar).
Com en molts indrets de la geografia valenciana, el Montgó també ha patit una pressió urbanística desaforada. Incendis, alguns provocats, i urbanitzacions que s’eleven pels vessants de la muntanya han posat en perill no només el seu valor paisatgístic, sinó també el botànic. El Montgó conté més de 600 espècies de plantes, de les quals 52 són endemismes, el 32% del total del País Valencià.
La teoria més versemblant de l’orígen etimològic de ‘Montgó’ diu que el mot té un orígen romà ‘Mon Agonum’ o ‘Podium Montegaone’, que faria referència a la muntanya arrodonida situada al sud de Dénia. Durant l’època musulmana la serra era coneguda amb el nom de ‘Jabal Qā’ūn’ o ‘Caon’, topònim que hauria derivat amb el temps en Mont Caon – Mont Gaun – Montgó.
ELS SENDERS
Durant l’excursió trobarem dos senders homologats i abalisats:
- PR-CV 152: sender que surt de l’entrada (inici senders) del Parc i que ressegueix tot el Camí de la Colònia fins als cims del Montgó, i de la Creu, on acaba. Seguirem aquest sender durant tota la baixada des del cim del Montgó.
***Alguns mapes (com el de l’ICV) marquen aquest sender fins al centre de Dénia passant per l’estació d’Alqueries. De fet, trobarem alguna escadussera marca blanca i groga entre l’entrada del parc i l’estació.
- PR-CV 355, un sender de petit recorregut circular que des de Xàbia, una bonica població situada al sud de la serra, ascendeix fins al cim tot passant pel Cap de Sant Antoni i la Torre del Gerro. Coincideix amb l’anterior sender durant la baixada del Montgó.
A més a més, el Parc Natural ha creat diferents rutes numerades a les quals les hi ha assignat un color a cadascuna. Les rutes només estan senyalitzades amb indicadors de fusta a bona part de les cruïlles (no amb pintura). Sabrem quina ruta seguim si ens fixem en el color de la fletxa indicadora. Un sistema poc intuïtiu i confús, si no es coneixen bé quines rutes són i on van.
Al web de Parcs Naturals podeu trobar la descripció de cadascuna d’elles, així com descarregar-vos els tracks. Les rutes són:
- Ruta 1 (marró): Benimàquia al Coll de Pous
- Ruta 2 (verda clara): Les Planes
- Ruta 3 (groga): Cova de l’Aigua i Racó del Bou
- Ruta 4 (blava): Camí de la Colònia i Cova del Camell
- Ruta 5 (taronja): Camí de la Colònia al Cim del Montgó
- Ruta 6 (gris): Camp de Tir al Cim del Montgó
- Ruta 7 (vermella): Cap de St. Antoni al Port de Xàbia
- Ruta 8 (marró clar): Torre del Gerro als Molins
- Ruta 9 (verda): Àrea recreativa als Molins
La nostra proposta segueix la Ruta 1 (marró) des de l’inici fins al coll de Pous, on connectem amb la Ruta 2 (verda) que puja al cim del Montgó des de Jesús Pobre i que seguirem tota l’estona. Baixarem del cim per la Ruta 6 (gris) fins a trobar la bifurcació a la cova del Camell, on la Ruta 4 (blava) ens conduïrà fins al punt d’inici de les rutes del parc.
EL TRENET DE LA MARINA
La travessa uneix les estacions del Trenet de la Marina de La Xara i d’Alqueries, totes dues pertanyents al municipi de Dénia. La Xara és entitat local menor situada a 4 km a l’oest de Dénia. Allargant l’itinerari un kilòmetre més pels carrers de Dénia podem arribar a l’estació final de línia del tren.
El Trenet de la Marina és un ferrocarril de via estreta (1.000 mm) de més de 100 anys d’història que connecta Alacant amb Dénia passant per bona part dels municipis turístics de les comarques alacantines de la Marina Baixa i de la Marina Alta, com ara els municipis de Vila Joiosa, Benidorm, Altea, Calp i La Gata de Gorgos.
La línia va ser inaugurada en un primer tram fins a Altea el 28 d’octubre 1914, i fins a Dénia l’11 de juliol de 1915 quan es va inaugurar definitivament per part de la Companyia dels Ferrocarrils Estratègics i Secundaris d’Alacant (ESA). Entre l’any de la inauguració i el 1936, el Trenet de la Marina va transportar una mitjana de 240.000 passatgers, nombre que va arribar als 1.100.000 l’any 1973.
L’any 1964 la gestió va passar a l’empresa pública FEVE i el 1986 la gestió del ferrocarril va ser cedida a la Generalitat Valenciana, institució que gestiona el tren a través de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Actualment la línia s’emmarca en TRAM Metropolità d’Alacant, una xarxa de metro i tramvia que connecta la ciutat d’Alacant amb els pobles de la seva àrea d’influència.
Entre els anys 1971 i 2005, gràcies a un promotor britànic, va funcionar entre Benidorm i Gata de Gorgos el primer tren turístic de l’estat espanyol. Anomenat ‘Limón expres‘, aquest tren amb vagons de fusta de color groc dels anys 20 va arribar a ser declarat Bé d’Interès Cultural, però ara descansa a les cotxeres del Campello esperant que fructifiqui alguna de les propostes de restauració de la línia.
L’estació de Calp es troba a l’extrem nord-oest de la població, allunyada del centre. Podeu consultar els horaris de METRO ALACANT aquí.
Des del juliol de 2016 el tram entre Calp i Dénia està tallat per treballs d’adequació del traçat. Està prevista la seva reobertura a l’any 2019, però hi ha molts dubtes al voltant d’aquesta infraestructura bàsica per a la Marina. La reforma no té un pressupost tancat per al conjunt de la reforma, sinó que serà any a any que es pressupostaran les obres. Si a més a més hi sumem l’etern projecte aturat de la nova línia anomenada Tren de la Costa, que ha d’unir Alacant-Dénia-València, els dubtes sobre la seva reobertura són més que raonables. Podeu llegir més sobre el tema al diari Marina Plaça ‘Dotze mites falsos sobre el Tren de la Costa i el TRAM Dénia-Calp‘.
ATENCIÓ: Mentre durin les obres, circula un bus alternatiu entre les estacions que estan fora de servei.
LA RESSENYA
(datum ETRS89)
0 km Estació de La Xara (32 m) (gps 31S 245081 4301194)
El baixador del trenet de la Marina es troba a 950 metres de La Xara, el nucli de població situat a 4 quilòmetres de Dénia al qual pertany administrativament. De l’estació a l’inici de la Ruta 1 (marró) de les senyalitzades pel parc i que comunica aquest punt amb el coll de Pous, hi ha 400 m que els podem fer, amb compte, caminant per la carretera. Sinó, també podem evitar-la seguint un camí que des de l’estació segueix la pista de la volta al Montgó en btt.
El sender, ben fressat i fàcil de seguir, s’enfila ràpidament pel vessant oriental de la serra. La vegetació, com en gairebé tota la sortida, es caracteritza per ambients vegetals amb predomini del matollar mediterrani, entre els quals podem trobar el garric (Quercus coccifera), el margalló (Chamaerops humilis), el romaní (Rosmarinus officinalis), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’aladern (Rhamnus alaternus) o estepa blanca (Cistus albidus). Qui vulgui més informació pot visitar la fantàstica entrada ‘Recorrido botánico en el Montgó‘ de l’excel·lent pàgina web ‘Apatita’.
Per accedir fins al cim de l’Alt de Benimàquia cal sortir del camí principal aproximadament quan siguem a l’alçada de 190 m. El trencall només està indicat per unes fites de pedra. Un corriol menys marcat que el que anàvem seguint ens conduirà fins al cim.
1,5 km Alt de Benimàquia (poblat ibèric) (222 m) (gps 31S 245806 4300524)
El cim de Benimàquia està ocupat per les restes del més important poblat ibèric dels quatre que es troben al Montgó.
Està datat del s. VI aC i tot el recinte ocupa una àrea de 4,5 ha, amb una muralla conservada de més de 100 metres, amb sis torres adossades, que protegia el vessant nord menys escarpat del poblat. A l’àrea excavada es van trobar diferents trulls per a l’elaboració de vi, dels més antics de la península, així com àmfores i ceràmiques. Podeu trobar molta més informació a wikipedia (Alt de Benimàquia).
Sortirem del poblat seguint un corriol poc marcat i mig ocupat pel garric que ens porta a tocar de les darreres cases de la urbanització La Marquesa IV. Aquest tram fins al Coll de Pous serà l’únic boscós de la ruta. El sender, ajudat per senyals indicadors de la Ruta 1, ens conduirà entre pins fins al Coll de Pous. Compte que la Ruta 1 del parc acaba al carrer del Camí dels Pous de la urbanització. El Coll de Pous encara està 175 m seguint el clar corriol.
2,8 km Coll de Pous (200 m) (gps 31S 246746 4299942)
Cruïlla de camins (pal indicador) on s’afegeix el Camí del Coll de Pous que puja pel sud des de Jesús Pobre i les Foies Blanques. A la rodalia d’aquest coll se situa un altre poblat ibèric, del qual no en veurem les restes.
El camí surt del bosc per ascendir per un corriol fàcil que en 10-15 minuts ens deixarà al Coll de Serrallo, amb bones vistes cap al municipi del Pedreguer i els cims bessons del Miquelet i La Sella.
3,3 km Coll de Serrallo. Cova (276 m) (gps 31S 247085 4300083)
Uns metres després del coll, ens incorporem al Camí del Coll de Pous, una antiga pista que s’enfila des del municipi de Jesús Pobre i per on ve la Ruta 2 (verd clar). Arribarem a la Cova Ampla o Cova de l’Àguila al segon revolt de la pista.
El tram de prop de 2,2 quilòmetres fins a la cruïlla que baixa a Dénia és molt escènica i interessant. Sempre amb bones vistes cap a Dénia, el corriol va entre grans extensions de margallons pel vessant nord de la Penya de l’Àguila, cim de 485 m on se situa un altre poblat ibèric. No veurem restes del poblat però sí de dos trams de muralles ibèriques construïdes amb la tècnica de pedra en sec.
5,5 km Cruïlla baixada a Dénia (477 m) (gps 31S 248746 4300037)
Un plafó clavat a la roca ens indica que som a 3,4 km del cim del Montgó i a 3,2 km de Dénia seguint la Ruta 2 (verda) i la Ruta 5 (taronja) que baixa per un dreturer corriol a través del Racó del Bou. Moltes propostes de rutes pugen per aquest camí per fer tot l’itinerari que també farem nosaltres a partir d’ara, passant pel Montgó i tornant pel Camí de la Colònia.
7,2 km La Creu de Dénia (opcional) (696 m) (gps 31S 249908 4299393)
L’existència de creus en aquest cim està documentada des de l’any 1684. L’actual de ferro, però, es va col·locar el 1999 i va necessitar l’ajuda d’helicòpters.
OPCIÓ: des de la Creu de Dénia podem carenejar fins al cim del Montgó passant per la Casa de Biot, segona cota més elevada (712 m), i on es troben les ruïnes d’una edificació. Nosaltres vam tornar al camí principal, però segons la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de València, el PR-CV 152 acaba a la Creu després de carenejar des del cim del Montgó per trams fora de sender.
El corriol que uneix la cruïlla d’accés a La Creu i el cim del Montgó potser és el més incòmode i de mal fer de tota la sortida. És irregular, pedregós, relliscós i lent de fer. Al cap de 950 m (20 min) del trencall de La Creu, arribem a una segona cruïlla a mà esquerra, més clara que la primera.
8,5 km Cruïlla barranc de l’Emboixador (679 m) (gps 31S 250476 4299070)
Trencall a l’esquerra no indicat que si el seguíssim uns metres més amunt, trobaríem la cruïlla on s’uneixen el camí que ve de La Creu per la cresta i el normal que flanqueja sota aquest cim i que hem seguit.
La cruïlla comunica amb la Senda d’Esgarracabassos que baixa (perill segons el mapa Piolet) pel barranc de l’Emboixar i que va a parar al Camí de la Colònia.
Continuem en direcció al cim del Montgó passant per un pi solitari característic, amb bones vistes enrere dels cims de La Creu i en un entorn marcat per vegetació baixa com el romaní, el bruc i el margalló.
8,8 km Cim del Montgó (753 m) (gps 31S 250717 4298855)
Dalt del cim trobem un vèrtex geodèsic i un senyal que ens indica la direcció cap a Jesús Pobre i Xàbia. Del cim tenim magnífiques vistes del cap de Sant Antoni a llevant, i del Penyal d’Ifac, les serres d’Oltà, Bèrnia i Aitana, i fins i tot el Puig Campana al sud. Si mirem vers el nord, veiem el Golf de València, i en primer terme les serres de Segària i Migdia i més enllà la de Cullera. Es diu que en dies clars es pot albirar l’illa d’Eivissa.
La baixada del cim la fem seguint les marques de pintura del PR-CV 152 i PR-CV 355, senders que coincideixen fins a l’alçada de 300 metres, on ambdós senders divergeixen. El descens s’inicia per un ‘Tram difícil‘ segons un senyal del camí. El camí és una mica aeri, però tret de ser força dret, pedregós i irregular, no té més dificultat.
11 km Cruïlla senders PR-CV 152 i PR-CV 355 (307 m) (gps 31S 251515 4298827)
Cal anar amb compte de deixar el camí que anem seguint per prendre en un revolt tancat a la dreta (pal indicador), el sender que es dirigeix a Dénia seguint el PR-CV 152. El camí baixa recte vessant avall i és menys fressat que el que seguíem, però les marques de pintura ens conduiran fins a la cova del Camell en pocs minuts.
11,3 km Cova del Camell (207 m) (gps 31S 251679 4299011)
La cova del Camell és una petita cavitat, o balma, situada sota el camí de baixada del Montgó i envoltada de vegetació. És accessible sense massa dificultats. Anant amb compte per entrar, hi poden accedir també nens.
Aquí s’inicia el Camí de la Colònia, un camí ample que ressegueix a la mateixa alçada la paret nord del Montgó. Hem de seguir aquest camí vers al nord-oest seguint en tot moment el sender PR-CV 152 i la Ruta 4 (blava) del Parc Natural. Al cap de 600 m (10 min) de seguir-lo passarem per un Pou de calç (gps 31S 251505 4299390), així com per diverses casetes blanques que no són sinó aljubs (fonts) que recullen l’aigua que baixen dels torrents de la muntanya. Nosaltres en vam trobar un d’obert, però el normal és que estiguin tancats amb cadenat.
15,7 km Cruïlla accés Cova de l’Aigua (198 m) (gps 31S 248916 4300359)
La visita de la Cova és opcional. Es troba apartada seguint el corriol indicat que s’enfila a tocar dels penya-segats nord del Montgó. Cal fer prop de 140 metres de desnivell fins a dalt. Es fan força feixucs quan ja en portem força d’acumulats, com és el nostre cas.
Pel camí passem per una microreserva de flora, que entre altres espècies, protegeix una de les plantes més representatives del Montgó, el card sand del Montgó (carduncellus dianius), un planta endèmica d’aquest massís i de l’illa d’Eivissa.
16,2 km Cova de l’Aigua OPCIONAL (375 m) (gps 31S 248975 4300126)
Val la pena l’esforç de la pujada extra a la cova per gaudir de les vistes excepcionals de Dénia, així com dels penya-segats de roca calcària blanca d’aquest vessant del massís.
El darrer tram d’accés a la cova es fa per una escala. La cova ha estat utilitzada al llarg de la història per bona part de les cultures que han habitat la zona. Així, s’hi han localitzat restes ibèriques i romanes, com testimonia la inscripció romana datada de l’any 238 dC, que es conserva darrere d’una reixa metàl·lica. La part superior està dominada per un aljub musulmà.
Al web dels Parcs Naturals de la Generalitat Valenciana, en la seva part d’història del Montgó, podem llegir:
A la cova de l’Aigua podem observar una inscripció romana que ens documenta l’existència en el Montgó d’un destacament militar, probablement per a la vigilància de la costa. Cap a l’any 238 d. de C., Lucius Alfius Donatus s’encarrega de la realització d’aquest epígraf, que evidencia la presència en la contornada de la cova d’una vexilatio de la legió VII Gemina, al comandament de Caius Iulius Urbanus. Es tracta d’una inscripció excepcional per al coneixement de l’activitat militar al Tarraconense, i valora la muntanya del Montgó com a punt d’interès estratègic i de control del territori circumdant.
De nou a la cruïlla d’accés a la cova, només cal continuar per la carretera del Camí de la Colònia fins a la cadena que marca l’entrada al parc, punt d’inici de les rutes 3,4 i 5 dissenyades per l’oficina del parc natural.
17, 9 km Entrada al Parc. Inici senders (112 m) (gps 31S 248792 4300606)
El camí desemboca al carrer de Fenàs, punt d’inici de les Rutes 3, 4 i 5 del Parc, així com del PR-CV 152. Una cadena evita que a partir d’aquí puguin passar els vehicles. També hi trobem una font, que segons indica un plafó, no és potable.
A escassos 100 metres a la dreta d’aquí, es troba l’ermita del Pare Pere, un bonic edifici emblanquinat del s. XX que té al seu costat la caseta del Pare Pere (sempre oberta), que segons la tradició va ser utilitzada per Fra Pere Esteve, un monjo franciscà nascut a Dénia (1583-1658) al qual se li atribueix l’any 1633 la sanació de còlera, gràcies a la seva interdicció, de nombrosos deniers quan la ciutat patia una epidèmia.
Els carrers Camí de la Colònia i Camí del Pou de la Muntanya ens conduiran directes a l’estació tot passant pel pou de la Muntanya, una construcció circular en pedra que veurem a un costat del carrer.
Hi ha mapes com el de l’ICV (Institut Cartogràfic Valencià) que marquen el sender PR-CV 152 fins al centre de Dénia passant per l’estació d’Alqueries. Trobarem alguna escadussera marca blanca i groga de baixada a l’estació.
19,7 km Estació d’Alqueries (6 m) (gps 31S 248510 4302161)
L’estació d’Alqueries, des d’on tenim vistes del Montgó, és un simple baixador situat a l’avda. Joan Fuster de Dénia. L’estació final del Trenet de la Marina es troba 1.300 metres al final d’aquesta avinguda. Si ens hi acostem, podrem visitar al vestíbul de l’estació diferents plafons amb fotos històriques del trenet, en commemoració del seu centenari.
BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA WEB
TRENS
- TRAM Metropolità d’Alacant
- Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
- Trenscat: completa informació sobre trens catalans i valencians
- ADIF: gestor ferroviari estatal
EL TEMPS
INFORMACIÓ
- Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
- Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana : Montgó
- Turisme Ajuntament de Dénia
- Senders de la Comunitat Valenciana FEMECV (Fed. Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana)
- Geologia del Montgó (web Senderos Geológicos)
- Història de Dénia
- Recorregut botànic pel Montgó (magnífica entrada del blog Apatita)
CARTOGRAFIA
RUTES RELACIONADES
161. Volta a les Agulles de Sta. Àgueda i font Tallà seguint el PR-CV 397 (Benicàssim)
Dist. 10,3 km Desn. +/- 435 m
Llegiu més
160. Integral a les Agulles de Sta. Àgueda, Desert de les Palmes (Benicàssim)
Dist. 9,5 km Desn. +/- 660 m
Llegiu mésS'està carregant…
Something went wrong. Please refresh the page and/or try again.
Publicada a:
SENDERISME EN TREN 
Thanks for another fantastic post. Where else could anyone get that kind of information in such a perfect way of writing? I have a presentation next week, and I’m on the look for such information.