263. Caminada de la Marinada des de l’estació de Sant Guim de Freixenet (la Segarra)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Sant Guim de Freixenet (Regionals)
Distància/durada: 33,8 km / 8h (sense aturades)
Desnivell: +/- 730 m
Dificultat: Molt exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Moltes de les nostres rutes les recomanem de fer per primavera, quan els cultius esclaten del color verd de l’ordi, del blat i de la civada i del groc de la colza. És en aquesta època de l’any quan les vistes als conreus es gaudeixen més que no pas en altres, quan els camps presenten la monocronia ocre de la terra i es fan més avorrida la sortida.

Però quan parlem d’aquesta travessa, més que d’una recomanació, fer-la per primavera és una obligació. Saber triar el moment de sortir a caminar també forma part del manual bon excursionista. I si voleu gaudir d’aquesta ruta, sense cap mena de dubte, l’heu d’emprendre en aquesta època de l’any.

La caminada és brutal. Si ja de per sí els camps de cultiu ofereixen un gran espectacle, aquest encara el podem eixamplar més amb la visita dels onze nuclis de població que componen el municipi de Sant Guim. Carrers coberts, esglésies i capelles, castells, algun que altre safareig, un poble abandonat, diferents fonts, barraques de pedra… La ruta és un no parar d’elements interessants que no ens deixarà indiferents.

La ruta la iniciarem des de l’estació de Sant Guim de Freixenet, un municipi de poc més de 1.000 habitants situat a la Segarra (Lleida) i per on passa la línia R12 de Rodalies de Catalunya. Sikarra Nostra és una agrobotiga i punt d’informació sobre la comarca situat en un edifici adjacent a la mateixa andana de l’estació. A més a més de vendre productes de proximitat i de donar informació, s’encarreguen d’organitzar anualment cada primer diumenge de maig, la Caminada de la Marina, una ruta de 30 km pels volts del municipi. L’any 2022 ha arribat a la 8a edició.

Cada any la caminada canvia d’itinerari, així que a l’hora de triar-ne un en concret i que fos representatiu no ha estat fàcil. Totes tenen el seu interès. Finalment, ens hem decidit a fer la proposta de Caminada de la Marina tal com està marcada al Mapa turístic que Sikarra Nostra ha publicat al seu web i que conté també altres propostes de rutes de senderisme al voltant de la població. A aquesta proposta nosaltres hi hem afegit visites laterals d’interès, com el turó del Magre, el cim més alt de Sant Guim, el safareig del Filat i fins i tot la Font de Gàver, allí on té el naixement el riu Sió.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

SANT GUIM: NUCLIS DE POBLACIÓ

Sant Guim de Freixenet és un municipi de 1.059 habitants (dades 2021) i de 25 km2 que viuen dispersos en 11 nuclis de població. Precisament un dels principals al·licients de la caminada és que el visita tots, i tots ells tenen alguna particularitat que el fa interessant.

D’acord amb el sentit de la ruta visitarem els nuclis de:

– Sant Guim de Freixenet. 872 hab. El nucli és modern. De fet, antigament era conegut com Sant Guim de l’Estació. Els ferrocarril Lleida-Manresa ja passava per aquí des del 1860, però no va ser fins el 1885 quan es va fer l’estació, al voltant de la qual va anar creixent un nucli de població nou que a la llarga seria el més important.

– Amorós. 13 hab. Petit conjunt de cases amb una torre a l’interior i amb la capella de Sant Cosme i Sant Damià, d’època medieval. Situat a 750 m al sud de Sant Guim.

– La Tallada. 41 hab. Primer agregat on tindrem contacte amb els passos coberts. L’església parroquial de Sant Martí es troba separada del nucli. Important castell del s. XI. Remodelat i integrat al poble. La millor vista del conjunt és des de la part nord, per on passa la carretera.

– Palamós. 0 hab. Deshabitat i abandonat. Les antigues cases del poble estan en ruïnes, així com la capella de Sant Joan. Una tanca evita entrar-hi i prendre mal.

– La Rabassa. 15 hab. Poblat amb petits passos coberts i ermita dedicada a Sant Cristòfol, edifici d’una sola nau i de planta rectangular.

– Sant Guim de la Rabassa. 19 hab. Petit nucli a tocar de l’imponent edifici de l’antic convent jesuïta, una antiga casa senyorial i castell que aquest ordre religiós va comprar al s. XVIII i que ampliaren per a fer-hi una residència.

– Freixenet de Segarra. 34 hab. Potser som davant del poble més interessant. Nucli original, independent fins el 1932, quan d’ell depenien la pràctica totalitat dels nuclis que ara ho fan de Sant Guim. Bonics passos coberts amb escales, algun amb interessants cases medievals. Al centre hi ha l’antic forn, ara adequat com allotjament de turisme rural. A la part baixa interessant safareig i creu de terme.

– Altadill. 0 hab. La Masia Salat és el nucli d’aquest llogarret. En destaca una torre circular de pedra d’estil medieval.

– Les Masies de Melió. 6 hab. Després del de Palamós, el nucli més petit de tots. Format per quatre cases orientades d’est a oest.

– El Castell de Santa Maria. 14 hab. Situat dalt d’un petit turó que quan es porten 30 quilòmetres a les cames sembla una gran muntanya. Del castell només en resta alguna paret a la part alta. Al centre hi ha l’església de Santa Maria, un edifici romànic d’una sola nau i coberta amb volta de canó.

– Sant Domí. 26 hab. Nucli situat a poc més d’un quilòmetre de Sant Guim. L’església parroquial dedicada a Sant Pere va està lligada al bisbat de Vic fins el 1957. El nucli de cases amaga l’antic castell, poc visible i del qual resten poques parets.

FONT DEL GÀVER (naixement del riu Sió)

És l’escapada lateral més llarga que us proposem. Des de la cruïlla on ens separem del recorregut i fins a la font hi ha 800 metres, la meitat dels quals sobre asfalt.

La visita és OPCIONAL. Si aneu justos de temps o de cansament, podeu saltar-vos aquest aquest tram de 1,6 km atès que l’itinerari retorna a la mateixa cruïlla de partida un cop visitada la font.

El riu Sió neix a Gàver (nucli d’Estaràs) a la Segarra, travessa l’Urgell i acaba a la Noguera, quan vessa les seves aigües al Segre a l’alçada de Balaguer, en un recorregut total de 77 km.

La font en sí és una surgència subterrània i l’entorn ha estat arranjat per a les visites. Hi ha taules de fusta i plafons amb informació sobre la Ruta del Sió, una marxa ciclo-turística que travessa 15 municipis fins arribar a la desembocadura.

PUNT D’INTERÈS

Enumerar tots i cadascun dels punts interessant que trobarem a la ruta seria interminable. Sí que esmentarem alguns detalls generals que ens han cridat l’atenció.

– ELS PASSOS COBERTS. Molt típic en alguns munipis de la Segarra. D’origen medieval, alguns son passos oberts al recinte clos de poble. Altres sorgiren de la necessitat d’ampliar els habitatges, que va comportar la construcció d’edificacions damunt dels carrers permetent el pas per sota. Els de Freixenet són potser els més interessants que trobarem durant la ruta.

– POUS I FONTS. Uns dels elements que ens ha cridat l’atenció són els pous d’aigua escampats per arreu. Se’n troben tant als camps de cultiu com als nuclis urbans. Sol ser una construcció rectangular de pedra amb un sostre a dues aigües. Tenen una porta lateral de ferro.

Per l’indret on es troba la fonts més interesant és la font i safareig del Filat, apartada 250m del camí principal. També interessant és la font de les Branques. S’hi accedeix per un arc apuntat de pedra que baixa fins a la font. Les fonts de la Torre i de Palamós no van saber localitzar-les.

– ELS CASTELLS. La Segarra és terra de castells. Durant els segles XI-XII en aquestes terres s’hi dibuixava la frontera entre els comptats catalans cristians i l’Al-Àndalus àrab. La necessitat de fer construccions defensives era vital. Durant la caminada visitarem alguns nuclis amb castell dins el seu clos. Són de poca entitat respecte als que es troben en altres municipis segarrencs. El de la Tallada, vist del nord, és el més agraït a la vista. La torre de Vilalta, amb un mirador al capdamunt accessible per una escala metàl·lica de cargol és d’obligada visita.

– EL SINDICAT AGRÍCOLA. És l’obra més rellevant de Sant Guim de Freixenet. Edifici modernista de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, construït l’any 1921 per encàrrec del Sindicat Agrícola de Cervera i la seva comarca. Els arcs parabòlics de l’interior recorden poderosament alguna de les obres de Gaudí. Actualment propietat de la família Valls de Sant Guim.

Amb el Sindicat de Cervera forma el que Rosa Matas (La Vanguardia 30.05.2017) anomena les Catedrals del Pa.

Malauradament les visites estan restringides. Tenim entès que es fan visites el primer dissabte de mes de les 11 a les 13 h. Es poden concertar prèviament trucant a l’ajuntament (973.556.035) o bé enviant un correu a ajuntament@santguim.cat.

DIFICULTAT

No hi ha cap bar o establiment en cap nucli tret del de Sant Guim de F. Sí que trobarem algunes fonts per a proveir-nos d’aigua ens els nuclis d’alguns pobles. Compte si agafeu aigua de les fonts, algunes no tractades, i sent com està la comarca farcida de granges, vigileu que no estiguin contaminades.

El sender recorre de forma general pistes amples i en bon estat amb pocs trams de ferm dur. Només trepitjarem asfalt a l’entrada a Altadill (600 m) i anant a la font del Gàver (450 m). També trobarem curts trams de ciment en diferents punts del recorregut. Tot plegat insignificant si tenim en compte la durada de la travessa.

Hi ha trams de corriol estret i ombrívol a la primera part del recorregut i en un parell de cops caminarem a tocar de cultius. Aneu amb compte a les cruïlles.

Els senyals d’orientació són inexistents, ni marques ni indicadors verticals, així que com comentàvem més amunt, és imprescindible dur un aparell gps i estar atents al track per no passar-nos cap trencall. Compte que de vegades n’hi ha un quan menys ens ho esperem!

També cal anar en cura amb l’època de l’any en què emprenem la travessa. Tot i que Sant Guim es troba a 740 m d’alçada i es nota en un clima menys càlid, no es recomanable de fer-la des de mitjans de juny fins a finals d’agost, quan la forta calor pot fer-nos patir males passades.

Així mateix durant l’hivern, caldrà estar atents a no iniciar el recorregut durant els períodes d’espessa boira que sol cobrir molts dies la comarca.

ELS SENDERS

En els més de 30 quilòmetres de travessa no trobarem cap sender senyalitzat ni homologat. Només algun cop coincidirem amb El Camí, moment que veurem les seves característiques marques.

Les senyalitzacions verticals es poden comptar amb els dits d’una mà. No cal dir que l’ús d’un aparell GPS és imprescindible.

ELS TRENS

Travessa circular amb sortida i arribada des de la mateixa estació. Els caps de setmana només hi ha tres serveis al dia en cada sentit.

Entre el primer tren que arriba a Sant Guim en direcció Lleida i l’últim que torna a Barcelona (horari 2022) hi ha una finestra de temps de 10h20 per a fer la travessa, temps suficient si aneu a pas normal i no us entreteniu gaire durant la marxa.

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Sant Guim de Freixenet. L’estació és al centre del poble, on trobarem a tocar diferents bars i botigues. L’antic edifici de viatgers és ara el CAP i l’edifici del moll l’agrobotiga Sikarra Nostra.

Com a títol orientatiu i teniu una idea de les possibilitats horàries a l’hora de planificar la travessa, els horaris de caps de setmana al novembre de 2022 eren:

Barcelona Pl. Catalunya – Sant Guim de Freixenet
Sortida/arribada:
07:57-10:08
14:27-16:38
18:42-20:53

Sant Guim de Freixenet – Barcelona Pl. Catalunya
Sortida/arribada:
09:41-11:49
16:11-18:19
20:27-22:37

Podeu consultar els horaris de RODALIES.