Sabíeu que només hi ha una línia ferroviària que travessa els Pirineus catalans i connecta directament amb la xarxa ferroviària francesa? Es tracta del Transpirinenc, una línia històrica que uneix Ripoll amb la Tor de Querol, tot creuant els Pirineus orientals. Aquesta línia, una obra d’enginyeria de gran mèrit, va ser inaugurada solemnement el 21 de juliol de 1929, obrint una nova via de comunicació entre els dos vessants de la serralada.
Només dos anys més tard, el 22 de març de 1931, es posava en marxa el Cremallera de Núria, un tren de muntanya que permetia accedir a l’idíl·lic santuari i a l’alta vall de Núria sense necessitat de fer llargs ascensos a peu.
Gràcies a aquests dos mitjans de transport, avui podem accedir fàcilment a indrets d’alta muntanya, començar travesses a més de 2.000 metres d’altitud o fer ascensions a cims que freguen els 3.000 metres, tot utilitzant el tren com a punt de partida.
Les travesses des de Núria són força conegudes entre els excursionistes del país, però el vessant nord —el francès— de la Cerdanya, sovint queda fora del radar. I és una llàstima, perquè també ofereix grans oportunitats senderistes, accessibles amb tren i amb molt menys afluència de visitants.
En aquest article us proposem algunes ascensions, totes elles amb inici a estacions de tren catalanes o nord-catalanes, que ens permetran pujar a alguns dels cims més alts del nostre país, cims amb paisatges diferents però un nexe comú, la possibilitat d’arribar-hi amb tren.
ELS CIMS
Pica del Carlit 2.921 m
- Ruta ST74. Pujada al Carlit (100 Cims) en travessa de Portè Pimorent (SNCF) a Andorra-L’Hospitalet pel llac de Lanós i el refugi de Bessines
abíeu que des de l’estació de tren més alta de França amb ample internacional es pot començar una de les ascensions més espectaculars del Pirineu oriental? Des de l’estació de Portè Pimorent (1.568 m), situada als peus del coll del mateix nom, us proposem pujar al Carlit (2.921 m), el cim més alt dels Pirineus Orientals, per un itinerari de gran bellesa natural i interès excursionista.
L’ascens es fa per la canal oriental, una ruta directa (classificada com a fàcil en condicions estivals, F), que passa pel llac de Lanós, un dels embassaments d’alta muntanya més grans dels Pirineus. L’ambient d’alta muntanya i les vistes des del cim fan que l’esforç valgui molt la pena.
Un cop al cim, tenim diverses opcions de descens:
- Tornar pel mateix camí d’anada.
- Seguir el Camí dels Enginyers, un traçat aeri i panoràmic que voreja el llac de Lanós.
- O bé allargar la ruta i completar una gran travessa baixant per la preciosa vall de Bésines, fins arribar a l’estació de tren de L’Ospitalet-près-l’Andorre, ja dins la xarxa francesa.
Aquesta darrera opció, la que hem seguit, converteix l’ascensió en una ruta circular per etapes, molt atractiva per a qui vulgui fer una escapada de muntanya amb inici i final accessibles amb tren. A més, l’ús del transport públic permet fer una travessa lineal sense preocupar-se de recuperar el vehicle.
Puigpedrós 2.915 m
- Ruta ST42. Cim del Puigpedrós (100 Cims) pel refugi de Malniu, en travessa des de La Tor de Querol a Portè
El Puigpedrós (2.914 m) és el segon cim més alt dels Pirineus Orientals i una de les grans muntanyes del Pirineu oriental català. Forma part del repte dels 100 Cims de la FEEC i és, a més, un lloc privilegiat per gaudir de grans panoràmiques sobre la Cerdanya, el massís del Carlit i el Cadí.
La ruta que us proposem permet fer-ne l’ascensió en travessa, utilitzant les estacions de tren com a inici i final de recorregut, tot combinant natura i mobilitat sostenible. Comença a l’estació de La Tor de Querol, punt final del Transpirinenc, i puja pel GR-11 fins al refugi de Malniu, un indret acollidor situat entre boscos de pi negre i envoltat de llacs d’alta muntanya. Aquí es fa nit al refugi, ideal per repartir l’esforç i gaudir de l’entorn amb tranquil·litat.
L’endemà, amb les primeres llums del dia, es fa l’ascensió al Puigpedrós, que es pot coronar sense dificultats tècniques des del coll de Mulleres. Un cop al cim, la ruta continua en descens per la vall de Campcardós, una vall salvatge i molt poc transitada, que ofereix un ambient alpí i silenciós, fins a arribar a l’estació de Portè Pimorent, on podem reprendre el tren.
Una travessa completa, variada i espectacular, que uneix dos vessants dels Pirineus, combina el GR-11 amb senders menys coneguts, amb el valor afegit de fer-la tota sense necessitat de vehicle privat.
Puigmal 2.910 m
- Ruta ST49. Ascens al Puigmal (100 Cims) des de Núria pel coll de Finestrelles i Pic del Segre
- Ruta ST88.Travessa de Núria a La Molina pel Puigmal (100 Cims), el Puig de Dòrria (100 Cims) i les Colladetes
- Ruta ST91. Travessa de Núria a Oceja pel Puigmal (100 Cims), el Puig de Dòrria (100 Cims) i Vallcebollera
- Ruta ST199. L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena (2×100 Cims)
El Puigmal (2.910 m) és, sens dubte, un dels cims més emblemàtics del Pirineu català. Considerat una meta obligada per a tot bon excursionista, és un d’aquells llocs que cal pujar almenys una vegada a la vida per poder dir que s’ha viscut una experiència autèntica de muntanya. La seva imponent silueta es veu des de molts racons del país, i la seva ascensió ofereix unes vistes espectaculars dels Pirineus orientals i la Cerdanya, que mai oblidarem.
Una de les rutes més espectaculars per assolir aquest cim és la travessa entre Núria i La Molina, un itinerari llarg i exigent que careneja a gran alçada i ofereix panoràmiques increïbles dels voltants. Aquesta ruta segueix una línia de gran alçada, alternant trams de roques, prats alpins i llacs d’alta muntanya, amb una forta sensació d’estar caminant en un paisatge verge i salvatge.
Des de Núria, on podem arribar en cremallera, comencem l’ascens a través de senders que guaiten sobre els cims propers i els prats verds, fins arribar al Puigmal, on l’últim tram de l’ascens ens condueix a un cim amb vistes infinites sobre els Pirineus, fins a les terretes de la Cerdanya i Andorra.
Una de les raons per les quals aquest cim és tan popular és la seva accessibilitat relativa, tenint en compte la seva alçada, gràcies a l’existència de mitjans de transport públic que permeten començar i acabar la ruta en llocs ben connectats.
Noufonts 2.865 m – pic d’Eina 2.789 m
- Ruta ST38. Núria. Ruta circular pel cim del Noufonts (100 Cims) i del pic d’Eina
- Ruta ST199. L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena (2×100 Cims)
Aquestes rutes ens porten a ascendir dos dels pics més representatius de la vall, el Noufonts i el pic d’Eina, dos cims inclosos a la llista dels 100 Cims de la FEEC.
Aquesta ruta ofereix una combinació perfecta entre esforç, panoràmiques espectaculars i natura salvatge. Des de Núria, el refugi més conegut de l’Alta Cerdanya, sortim en direcció a la carena que separa els dos pics. En el Noufonts, el segon cim més alt de l’Olla de Núria, només superat pel Puigmal, gaudirem d’una vista espectacular sobre la vall i els cims dels voltants, com el Puigmal, el pic d’Eina i el Carlit.
Puigpedrós de Lanós 2.842 m
- Ruta ST118. Puigpedrós de Lanós 2.842m (100 Cims) des de l’estació de Portè-Pimorent
Excursió d’alta muntanya que ens portarà a fer el Puigpedrós de Lanós (2.842 m), un dels cims destacats dels Pirineus orientals, situat just damunt de l’impressionant estany de Lanós, el llac artificial més gran del vessant nord pirinenc. El cim, que forma part dels 100 Cims de la FEEC, és un excel·lent mirador sobre el massís del Carlit i la vall de Campcardós.
Sortim des de l’estació de tren de Portè-Pimorent, a l’Alta Cerdanya, i remuntem el Camí dels Enginyers, un sender panoràmic que ens acosta al refugi lliure dels Enginyers, una bona opció per fer nit a mitja ruta (assegureu-vos que estigui obert abans d’emprendre la ruta). El recorregut travessa el Parc Natural Regional dels Pirineus Orientals, un espai protegit de gran riquesa natural que s’estén entre la Cerdanya, el Capcir, el Conflent i l’Arieja.
Pics d’Envalira 2.822 m
- Ruta ST174. Els pics d’Envalira (100 Cims) pel Pas de la Casa (Andorra) des de Portè i Pimorent (SNCF)
Ruta exigent i espectacular que es pot fer en dues jornades, partint de l’estació de tren de Portè-Pimorent, a l’última població nord-catalana abans del mític coll de Pimorent (1.921 m). L’objectiu és coronar dos cims destacats: el Pic d’Envalira i el Pic Negre d’Envalira, aquest últim inclòs en la llista dels 100 Cims de la FEEC.
L’itinerari avança sempre per terreny d’alta muntanya, envoltat de cims imponents com el Puigpedrós, el Fontnegra, el Roc Melé, o la Cabaneta. Es tracta d’una zona sovint poc transitada a peu, però amb un valor paisatgístic i geogràfic altíssim, on no és estrany veure isards, marmotes o rapinyaires.
L’estació de sortida i arribada és la de Portè i Pimorent/Porté-Puymorens, dels ferrocarrils francesos SNCF (Societé National de Chemins de Fer). Connectada amb l’estació internacional de La Tor de Querol, on acaben molts dels trens de la línia R3 de Rodalies de Catalunya.
L’Alt de Juclar (2.588 m) i el pic d’Escobes (2.781 m)
- Ruta ST182. L’Alt de Juclar (100 Cims) i el pic d’Escobes (100 Cims) en ruta circular des de l’Ospitalet pel GRT 2
Ruta circular d’alta muntanya amb sortida i arribada a l’estació de tren d’Andorra–L’Hospitalet, que ens permet coronar dos cims del llistat dels 100 Cims de la FEEC: l’Alt de Juclar (2.588 m) i el Pic d’Escobes (2.781 m). Un recorregut dur i espectacular que segueix en part el GRT 2, la ruta circular pels estanys d’Andorra.
L’itinerari passa per espais d’alta bellesa natural com la vall del riu Arieja, l’estany de Juclar o l’estany de Couart, amb opcions per adaptar la travessa en dues o tres jornades, i combinar refugis lliures i guardats. L’ascensió a l’Alt de Juclar és tècnica i exposada (amb trams herbosos i grimpada), mentre que el Pic d’Escobes requereix certa experiència en terreny rocós i carenes aèries.
La Cabaneta 2.847 m i al Roc Melé 2.812 m
- Ruta ST132. La Cabaneta 2.847 m i al Roc Melé 2.812 m (100 Cims) des d’Andorra-L’Hospitalet
Ruta circular d’alta muntanya amb inici a l’estació de tren de L’Ospitalet-près-l’Andorre, petit poble francès als peus del coll de Pimorent. Tot i el seu reduït encant, L’Ospitalet és un magnífic punt de partida per a nombroses travesses pels Pirineus orientals.
Aquesta proposta ens porta a recórrer la carena entre el Roc Melé (2.822 m) –un dels 100 Cims de la FEEC– i la Cabaneta (2.847 m), tot passant per entorns solitaris i panoràmics. Pujarem per un tram sense camí definit des de les Bordes de l’Home Mort fins a la carena, on les vistes són espectaculars. El descens es fa per un sender evident però poc fressat fins al coll dels Clots, des d’on seguirem el GR pel riu Siscar fins tornar a L’Ospitalet.
Tot i que no hi ha passos tècnics, la ruta és molt exigent física i orientativament, especialment el tram sense sender per pujar a la carena. Ideal per excursionistes amb experiència en terreny d’alta muntanya fora de camins marcats.
El Punxó 2.579 m
- Ruta ST131. De La Tor de Querol a Portè i Pimorent passant per Bena i el Punxó (100 Cims)
Travessa llarga i exigent fins al Punxó (2.579 m), un cim poc conegut de l’Alta Cerdanya inclòs recentment a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Situat a l’extrem occidental de la Serra de la Portella de Bac d’Ortella, ofereix panoràmiques excepcionals de tota la Cerdanya i dels grans cims veïns com el Carlit, Puigpedrós o Fontnegra.
Sortim de l’estació internacional de La Tor de Querol-Enveig, on arriba la línia R3 de Rodalies, i anem guanyant alçada fins a assolir la carena. El tram final d’ascens i descens del cim transcorre fora de camins marcats, exigint orientació i bon sentit de la muntanya.
Ruta recomanada per a excursionistes amb experiència, que busquin solitud i grans vistes des d’un cim recentment redescobert per l’excursionisme català.
El Taga 2.040 m
- Ruta ST10. El Taga (100 Cims) per Conivella i descens per Puigsac des de Ribes de Freser
- Ruta ST22. De Campdevànol a Ribes de Freser pel Taga (100 Cims)
- Ruta ST177. Travessa entre Ripoll i Ribes de Freser per St. Amand, el Taga i el Camí de Vidabona
- Ruta ST212. Cims del Taga 2.040 m (100 Cims) i de St. Amand (1.851 m) passant per St. Julià de Saltor i Bruguera
Aquesta muntanya, situada al cor del Ripollès, a cavall entre la Vall de Ribes i la de Camprodon, és un autèntic tresor per als amants de la natura i la tranquil·litat, i un punt de referència emblemàtic per als habitants de la zona.
Tot i no ser un gegant dels Pirineus, el Taga és un mirador privilegiat. Des del seu cim, la vista de 360 graus és espectacular. Podreu gaudir d’una panoràmica impressionant que abasta des dels cims més alts del Pirineu Oriental, com el Puigmal o el Canigó, fins a la plana de Vic i, en dies clars, fins i tot el massís de Montserrat. És un lloc ideal per aturar-se, respirar aire pur i sentir-se part d’un paisatge immens i variat.
L’entorn del Taga és típicament prepirinenc, amb boscos de pi roig i avet que es barregen amb prats alpins a mesura que guanyem alçada. Aquests boscos són l’hàbitat de nombroses espècies de fauna, des de cérvols i isards fins a rapinyaires com l’àguila daurada. La flora també és rica i variada, amb espècies adaptades als diferents nivells d’altitud.
Un dels grans atractius del Taga és la seva accessibilitat. Així i tot, no us confieu. La pujada des de Ribes de Freser presenta un dels desnivells continus més importants de la zona que posarà a prova les nostres capacitats físiques.
SENDERISME EN TREN 