174. Pic Negre d’Envalira (100 Cims) pel Pas de la Casa des de Portè (SNCF)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Portè (SNCF)
Distància/durada: 31,1 km / 2 dies
Desnivell: +/- 1.500 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Exigent travessa a realitzar en dues jornades que ens portarà a ascendir el pic bicèfal d’Envalira 2.821 m (inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC) sortint des de l’estació de tren de Porté, última població de l’Alta Cerdanya abans del coll de Pimorent.

La ruta té força al·licients i es desenvolupa sempre amb bones vistes sobre els gegants pirinencs de la zona com són els pics de la Cabaneta (2.822 m), del Roc Melé (2.822 m), de Fontnegra (2.878 m), de Puigpedrós (2.916 m) o del Puigpedrós de Lanós (2.842 m) entre molts d’altres.

De ben segur que molts de nosaltres hem passat amb cotxe pel coll de Pimorent (1.921 m), collada que separa la comarca nord-catalana de l’Alta Cerdanya amb l’Arieja occitana. Amb aquesta travessa pujarem a peu a aquest mític coll, des d’on ens endinsarem a la vall del riu Arieja flanquejant a certa alçada sota els pics de la Mina i de Pedrons, tot passant per les ruïnes de les antigues explotacions mineres de la zona, i amb fantàstiques vistes del cim de la Cabaneta i Roc Melé.

Després de visitar El Pas de la Casa (sic) ens enfilarem fins al coll dels Isards, des d’on accedirem al cim bicèfal dels pics d’Envalira. El situat més a llevant és el pic Negre d’Envalira (2.821 m) un cim catalogat a la llista dels 100 Cims de la FEEC. El més alt, però, és el pic d’Envalira, de 2.823 m. La baixada la farem per la preciosa vall de Campcardós. Tot i que no és obligat, paga la pena acostar-se a la Portella Blanca d’Andorra, una collada on podrem posar el peu a tres estats diferents alhora: Andorra, França i Espanya.

Interès: Els pics d’Envalira, un dels quals inclòs a la llista de 100 Cims de la FEEC (Pic Negre)
Quan: Evitar l’hivern i primavera, quan grans gruixos de neu cobreixen la zona.
Dificultat: Ruta d’alta exigència física. Camins fressats i amb senyals de pintura i/o indicadors verticals.

ETAPES (2 dies)
La caminada està pensada per fer-la en dues etapes, dormint al Pas de la Casa (Andorra) al final de la primera jornada. La ciutat compta amb multitud d’allotjaments a bon preu fora de la temporada d’esquí. Les dues etapes es distribueixen en:

1a etapa: estació de Porté – El Pas de la Casa (Andorra): 12,3 km (+770 m/ -240 m)
2a etapa: El Pas de la Casa – pics d’Envalira – estació de Porté: 18,8 km (+830 m/ -1.350 m)

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST42: La Tor de Querol a Porté pel Puigpedrós. La travessa finalitza a l’estació de Porté, punt d’inici de la ruta circular al Pas de la Casa i els Pics d’Envalira.
Ruta ST74: Porté a l’Ospitalet pel Carlit (33 km). Mateix punt d’inici però seguint itineraris ben diferents, un per ponent i l’altre a llevant de la línia de ferrocarril.
Ruta ST118: Puigpedrós de Lanós des de Porté (28 km). Les dues rutes comparteixen el punt d’inici per visitar dos gegants dels pirineus orientals.
Ruta ST131: De La Tor de Querol a Porté pel Punxó 2.581 m.
Ruta ST148: Seguint el túnel de Pimorent. Ambdues rutes són coincidents fins al coll de Pimorent, o aquesta enlloc d’anar al Pas de la Casa baixa cap a l’Ospitalet.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

EL PIC NEGRE D’ENVALIRA… QUIN CIM ÉS?

La FEEC va establir en la seva famosa llista de 100 Cims el Pic Negre d’Envalira com a un dels 308 cims a assolir de la seva famosa llista. Però, quin és aquest cim?

Els pics d’Envalira són un conjunt de cims al nord del Pas de la Casa situats a la carena que hi ha entre el Coll dels Isards i la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni segons els mapes andorrans). A les cartografies publicades només solen aparèixer amb nom propi el Pic d’Envalira i el Pic Negre d’Envalira, dos cims molt pròxims i només separats per un petit coll. El primer cim està situat al nord-est i fa 2.815,6 m, mentre que el segon situat al sud-oest del primer fa 2.822,9 m. En altres fonts (Enciclopèdia Catalana, webs…) també s’esmenta el Pic Blanc d’Envalira (2.723 m), un cim situat als contraforts septentrionals dels dos cims principals i el Pic Sud d’Envalira (2.780 m), punta situada prop de la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni), cims que sí que consten al mapa d’Andorra de l’editorial Piolet.

Però segons quin mapa consultem no està clar quin cim és cadascun d’ells. Segons els mapes de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) i els mapes de l’editorial Alpina i Sua, el Pic Negre d’Envalira (el 100 Cims) seria el de menor altura (pic cota 2.815,6 m), és a dir, aquell situat més al nord-est dels dos. Cal senyalitzar que el nou mapa d’Andorra de l’editorial Piolet anomena al conjunt dels dos cims Pic Negre d’Envalira, pic format per la Punt Nord i la Punta Sud.

Per contra, els mapes IDE del Govern d’Andorra i els mapes IGN francesos anomenen i situen el Pic Negre d’Envalira com aquell cim de cota més alta (pic cota 2.822,9 m), és a dir, aquell cim situat més al sud-oest dels dos.

És per això que en les ressenyes escrites en llibres, revistes o webs de casa nostra situen el Pic d’Envalira com el cim situat més al sud-oest dels dos. Mentre que les escrites a França assimilen el cim més alt com el Pic Negre d’Envalira.

La construcció del túnel d’Envalira (inaugurat el 2002) va suposar la proposta per part del govern andorrà d’una modificació de la frontera a fi de que el traçat d’aquest viaducte no ocupés territori francès. Un primer acord de 2000 deixava per més endavant l’establiment definitiu dels nous límits, també els d’altres zones com el Clot de les Abelletes, els dos pics d’Envalira i el pic de la Palomera, on no estava clara la línia fronterera.

Deu haver pocs exemples on el cim d’una muntanya estigui descrit de forma oficial en un document legal. Però això succeeix amb els pics d’Envalira. L’1 de setembre de 2015 va entrar en vigor un acord entre els estats andorrà i francès on s’establien oficialment tots els límits entre ambdós països. Així és com els pics d’Envalira apareixen esmentats en el Butlletí Oficial del Principal d’Andorra (núm. 38 del 8 d’agost de 2012) de l’esmentat acord fruit d’aquella necessitat andorrana de modificació fronterera a fi de construir el túnel d’Envalira. L’Acord, en el seu article 1, en parlar dels límits fronterers des del coll dels Isards, diu literalment:

“- passa a l’est de l’estació de captació i després voreja la pista d’esquí que queda en territori andorrà, prop dels punts de
coordenades:
X=550 118,39 – Y=25 318,15
X=550 102,11 – Y=25 289,75
X=550 070,20 – Y=25 241,49

després segueix en línia recta, a l’oest del camí del Coll dels Isards que queda en territori francès entre els punts de coordenades:
X=550 053,64 – Y=25 171,90
X=550 043,84 – Y=24 940,96
X=550 116,40 – Y=24 693,80

a partir del qual remunta en direcció sud-sud-est per la carena que prové del Coll dels Isards fins al punt on reprèn la carena principal dels Pirineus;

–segueix aquesta línia d’aigües vessant oest fins a la cimera nord del pic d’Envalira i després continua al llarg de la carena, a l’inici vers el sud després vers el sud-oest fins al punt culminant (pic Negre d’Envalira). La frontera baixa llavors vers el sud-est, seguint la línia d’aigües vessant que s’inflexiona vers el sud i es transforma en una carena ben marcada que segueix fins a la portella Blanca d’Andorra, on es troba la fita 427 de la frontera franco-espanyola.”

Per tant, sembla clar que de forma ‘oficial’ el Pic Negre d’Envalira és el cim de 2.822,9 m situat més al sud-oest dels dos cims principals. Corroboraria aquesta localització el fet que la mateixa pàgina web de la FEEC dóna com a coordenades d’aquest pic les corresponents al cim més alt de 2.822,9 m (31T 394973 4708001, datum ETRS89).

També cal dir que el cim que es pot veure des del Pas de la Casa correspon a la cota 2.815,6 m, no sent visible des d’aquesta localitat la punta situada més al nord i de més altitud (2.822,9 m).

DIFICULTAT

Travessa d’alta muntanya però que segueix sempre corriols ben fressats. Trobarem trams amb fort pendent i incòmodes però sense dificultat tècnica.

Cal evitar l’hivern i principis de primavera quan s’acumulen grans gruixos de neu a la zona.

ELS SENDERS

Durant bona part de la travessa seguirem camins senyalitzats i en bona part també homologats.

GR-107 Camí dels Bons Homes: durant 16 km del total de 31 seguirem les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut que corresponen a les etapes 4a i 5a que uneixen Bellver de Cerdanya i Merenç passant per l’Ospitalet (l’Hospitalet-près-l’Andorre) i la vall del riu Arieja.
GR-7 sender de gran recorregut que coincideix amb l’anterior des de la Portella Blanca d’Andorra fins a Porté de camí fins a Mirepoix (Arieja).
Coll de Pimorent-Pas de la Casa : així mateix quan no seguim aquest sender de gran recorregut seguirem les marques grogues franceses de petit recorregut entre aquests dos punts.
Camí de les Abelletes: la pujada als pics d’Envalira des del Pas de la Casa segueix aquest camí no abalisat però sí indicat amb pals.
HRP (Alta ruta pirinenca): entre el coll de Pimorent i la Portella Blanca d’Andorra seguim aquest sender no abalisat.

EL TRANSPIRINENC ORIENTAL

La travessa comença a l’estació de Porté, situada en estat francès. Per arribar-hi des de Catalunya segurament haurem hagut d’agafar el tren passant per Ripoll, Puigcerdà i La Tor de Querol. El transpirinenc oriental és el nom d’aquell ferrocarril que uneix els dos vessants pirinencs a través de la Cerdanya i el departament francès de l’Arieja, una línia ferroviària de 155,2 km entre les poblacions de Portet-Saint-Simon (Tolosa) i Puigcerdà. El seu origen cal anar a buscar-lo en una comissió mixta franco-espanyola creada l’any 1865 que tenia la funció d’estudiar diferents opcions per unir amb ferrocarril els dos vessants dels Pirineus. El tren va arribar a Ripoll el 1880, el mateix any que a Acs (Ax-les-Thermes), però no és fins al 22 de juliol de 1929 quan el rei Alfons XIII i el president de la República Francesa Gaston Doumergue inauguraven oficialment el Transpirinenc Oriental. Els dos vessants dels Pirineus quedaven units per un nou enllaç, el quart en funcionament en aquells moments. El 2013 es va afegir a aquesta llista la connexió amb alta velocitat pel túnel de la Jonquera.

Irun-Hendaia, 1864
Portbou-Cervera de la Marenda, 1878
Canfranc-Oloron, 18 de juliol de 1928 (fora de servei)
Puigcerdà-La Tor de Querol, 22 de juliol de 1929
Figueres-Perpinyà (alta velocitat), 2013

ELS TRENS

L’estació de Porté (Porté-Puymorens) pertany als ferrocarrils francesos (SNCF) Està connectada amb l’estació internacional de La Tor de Querol, des d’on podrem agafar trens de la línia R3 de Rodalies de Catalunya, operada per RENFE.

Aproximadament hi ha 5 circulacions diàries que surten de La Tor de Querol que passen per Porté en direcció a Tolosa de Llenguadoc , espaiats cada 2h. El temps de trajecte entre La Tor de Querol i Porté és de 21 minuts.

Si es vol començar a caminar el mateix dia que se surt en tren de per exemple Barcelona, la combinació de trens més ràpida surt l’any 2017:

Barcelona-La Tor de Querol: 07:06-10:13 (trajecte: 3h07′)
La Tor de Querol-Porté: 13:21-13:42 (trajecte: 16′)

Atès que la primera jornada de la travessa no és llarga (3-4 h) és factible arribar al Pas de la Casa el primer dia, tot i que caldrà estar atents a la meteorologia, atès que les tempestes sovintegen a les tardes.

Si volem sortir a caminar abans, no queda més opció que arribar el dia anterior a La Tor de Querol o a Porté per fer-hi nit per agafar un tren ben d’hora l’endemà. Atenció si es reserva un hotel, que l’estació de La Tor de Querol-Enveig està a tocar de la població d’Enveig.

HORARIS:

Rodalies de Catalunya
SNCF (trens francesos)

PANORÀMICA 360º DES DEL PIC NEGRE D’ENVALIRA (CLICA PER AMPLIAR)

VEURE EN FORMAT PANORÀMIC 360º

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Porté i Pimorent (1.562 m) (gps 31T 403500 4710299)

L’estació de Porté és la situada a més altitud de tota la xarxa de ferrocarrils francesos en ample de via internacional (1.435 mm). L’estació de Bolquèra-Eina del Tren Groc (1.000 mm), situada a 1.592 m d’altura, és per només 30 metres l’estació més alta de França si excloem els cremalleres.

Tot i tenir edifici de viatgers, està tancat, i només hi ha una petita marquesina per a protegir-se d’una meteorologia adversa. L’estació es troba davant del peatge del túnel viari de Pimorent, apartada 1,1 quilòmetres al sud de la població. Té un accés pèssim, gairebé inexistent per als vianants, un dels pitjors de totes les estacions que hem trepitjat a Senderisme en tren. Totes les opcions suposen o bé caminar per la carretera (perill), o bé utilitzar alguna petita escapatòria alternativa. La variant que us proposem és una sortida prou acceptable.

L’absència de cap camí que creui les vies i el peatge del túnel viari, ens obliga a fer un llarg tomb sobre les boques dels dos túnels. Sortim de l’estació seguint l’única andana en direcció nord, cap a l’entrada sud del túnel ferroviari. Abans d’arribar al final, un petit corriol a la dreta que discorre entre herbes ens portarà entre les tanques de les vies i les d’un habitatge, fins al camí d’accés de la casa. Seguint ara aquest camí evident trobarem tot seguit els senyals de pintura blanca i vermella del GR-7 que prové de Porté. Les seguim a l’esquerra continuant l’ample camí que envolta les boques dels túnel ferroviari i del viari fins a arribar a l’altre costat del peatge i del túnel ferroviari.

SORTIDA OPCIONAL: si no veiem clar la sortida de l’estació, podem agafar la carretera en direcció nord cap a Porté durant 950 m. Compte que és estreta i no hi ha vorals! Només passat el riu de Querol veurem un corriol (pal indicador) a l’esquerra. Aquest sender (marques de pintura grogues i de GR) ens portaran al GR-107 passant prop de la Torre Cerdana.

0,5 km 5 min Cruïlla, prenem el GR-107/GR-7 (1.570 m) (gps 31T 403313 4710381)

Cruïlla senyalitzada situada al costat oposat de l’estació de tren. Prenem el camí cimentat que puja ben dret a la dreta entre bedolls i que ens condueix al cap de 350 metres a una esplanada on per la dreta se’ns afegeixen unes marques grogues.

Si seguim a la dreta, aquest corriol ens portarà a la Torre Cerdana (1.667 m, 31T 203111, 5242658), una fortificació del s. XIII de planta circular que protegia l’entrada a la Cerdanya pel nord. Tot i anomenar-se torre, tenia les funcions d’un castell, on a part de funcions de guaita, allotjava un guarniment armat. El castell és de planta circular i es troba enrunat.

El camí puja travessant un parell de pistes d’esquí, amb panoràmiques a la dreta de Porté, el darrer municipi de l’Alta Cerdanya (129 habitants) abans de la pujada al coll de Pimorent (1.920 m). Un cop creuem el rec de Pimorent, un torrent que baixa de l’Estanyol, un llac situat a 2.045 m situat sobre nostre, el camí surt del bosc per pujar a través de prats amb vistes cap a la N-320, carretera que s’enfila cap al coll i que travessarem un primer cop abans d’arribar a una petita cabana de pedra a tocar del camí.

2,6 km 45 min Cabana (1.824 m) (gps 31T 402820 4712136)

Petita cabana lliure amb espai per a una o dues persones. L’entorn no és gaire agradable per a fer-hi nit, atès que està situada entre dos grans revolts de la carretera N-320 que puja al coll, així com el tram de camí que seguim, marcat per la proximitat de la carretera, les vistes a les pistes d’esquí i els edificis que s’albiren dalt del coll, que a la distància, semblen talment abandonats.

3,4 km 1h Coll de Pimorent (1.920 m) (gps 31T 402316 4712659)

El coll de Pimorent separa la comarca nord-catalana de l’Alta Cerdanya amb l’Arieja, pas que separa les aigües que acaben desembocant a l’Atlàntic a través del riu Arieja al nord, amb les que desemboquen al Mediterrani pel riu Querol al sud.

Tot i el túnel viari inaugurat l’any 1994 de 4.820 m que travessa el coll gairebé paral·lel al ferroviari, el pas per la collada és encara imprescindible per arribar fins al Pas de la Casa (Andorra). Dalt del coll hi ha un parell d’allotjaments lligats a l’estació d’esquí de Porté-Pimorent, així com diversos pàrquings que donen a l’espai un aire deixat.

De l’extrem sud del coll i del pàrquing, hem de prendre una pista asfaltada en els primers metres i que s’endinsa vers a ponent cap a la Coma de l’Orri de la Vinyola pel que a l’hivern és part de l’estació d’esquí de Porté Puymorens. Per anar fins al Pas el camí segueix la HRP, tot i que no trobarem marques de pintura de GR, però sí uns senyals de pintura grocs que ens conduiran fins al Pas de la Casa mateix.

6,2 km 1h40min Estela funerària (2.133 m) (gps 31T 398248 4710932)

A l’alçada del riu de l’Estorredor veurem una estela a mà esquerra, una mica elevada sobre el camí, on podem llegir:

“A la memoire d’André Peix, 30 anys et Fidel Conesa, 11 ans, engloutis par une avalanche le 4 mars 1954”

El camí, que envolta els primers contraforts del pic de la Mina pel nord, assoleix amb rapidesa les ruïnes de les antigues explotacions mineres de Pimorent amb màgiques vistes cap als pics de la Cabaneta (2.847 m i 100 Cims de la FEEC) i del Roc Melé (2.811 m), cims que vam visitar a la Ruta ST132 en ruta circular des de l’Ospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre) pujant per la Solana d’Andorra.

8,1 km 2h15min Mines de Pimorent (2.100 m) (gps 31T 398978 4711804)

Les Mines de Pimorent són un conjunt d’edificis antigament destinats a l’explotació del ferro extret del vessant nord del pic de la Mina, al qual dóna nom.

Si ens fixem al nostre voltant podrem observar tot de muntanyes de tonalitats vermelles. Podrem apreciar aquest color als pics d’Envalira, al pic de Pedrons, al Puig Peric, al Carlit i fins i tot a d’altres que han agafat en el seu topònim aquesta característica, com els pics de Collroig, prop del Carlit. Aquestes muntanyes estan formades per pissarres que han patit un procés de mineralització ferruginosa que els ha donat aquest color vermell, de vegades gairebé negre.

Geològicament les mines de Pimorent, estan situades dins els materials cambroordovicians que formen una estreta franja entre el batòlit granodiorític de Montlluís-Andorra, al sud, i els gneis del semidom de l’Ospitalet al nord, en el sector que actualment s’anomena Apilaments Antiformes de la Zona Axial (Guimerà et al. 1992).

El mineral extret era bàsicament magnetita, un òxid de ferro amb característiques magnètiques, tot i que també s’extreia oligist i hematites. L’explotació de les mines va començar a l’edat mitjana de forma superficial, amb una època d’intens aprofitament durant els s. XVII i XVIII gràcies a la tècnica de la ‘farga catalana’. En època contemporània l’explotació comença a principis del s. XX amb l’excavació de galeries (alguna visible) tot i que també es va fer a cel obert. D’aquesta darrera tècnica extractiva són les escombreres esglaonades que es poden veure sobre els edificis.

Les restes de les Mines de Pimorent estan formades per diferents edificis encara identificables segons els usos que van tenir. El més gran i important era el dels treballadors, tot i que també n’hi ha un altre d’auxiliar que podrien haver estat connectats. Dins l’edifici encara es poden observar elements originals com cuines, dutxes i vestidors (compte, l’estat dels edificis és ruïnós!).

Uns metres sota la resta hi ha les restes de l’edificació que albergava l’estació superior del telefèric. L’estació inferior va ser enderrocada i estava situada a la carretera d’accés a Andorra on ara hi ha una esplanada utilitzada com a pàrguing.

Deixem enrere les edificacions de les antigues mines per continuar per un corriol que flanqueja pel nord el pic de la Mina fins a travessar el Rec de Baladrar, a la Coma dels Pedrons (VEURE PANORÀMICA 360º), un racó silenciós i espectacular amb vistes a la cara nord dels pics de Fontnegra.

El riu Arieja marca la frontera entre França i Andorra, curs que ressegueix tot l’extrem est del nucli habitat i que dóna nom al departament francès situat més enllà del coll de Pimorent i que té Foix com a capital. No entrarem en territori andorrà fins que no el creuem.

12,5 km (0 km) 3h30min – 0h El Pas de la Casa (2.096 m) (gps 31T 396034 4710779)

El Pas de la Casa és un nucli de població pertanyent a la parròquia d’Encamp (Andorra) separat de la resta del país pel Port d’Envalira (2.409 m), la carretera més alta que travessa els Pirineus. Aïllat de la resta del país per aquest pas muntanyenc, El Pas esdevé l’únic punt habitat del país situat a la vessant atlàntica. La ciutat està situada a 2.050 d’altitud, el que la converteix en el quart nucli habitat permanent més alt d’Europa.

La sortida del Pas cap a l’estany de Fontnegra pot ser confusa a causa de les amples pendents d’herba ocupades per pistes d’esquí d’aquest vessant de la muntanya. Per evitar-les, hem seguit un corriol, a estones no gaire fressat, que va pel marge esquerra (costat francès) del riu Arieja. Es pot agafar el camí prop del final de l’avinguda d’Encamp, on trobarem una passera sobre el riu i un plafó de fusta de senders que ens informa que el llac és a 54 min de caminada d’aquest punt. El camí va sempre pel vessant francès, primer per una pista d’esquí i després ja per corriol fins al llac.

EL PAS DE LA CASA. AMB EL PIC DE LA CABANETA A LA DRETA

14 km (1,5 km) 45min Estany de les Abelletes (2.258 m) (gps 31T 395946 4709417)

L’estany, també anomenat de Fontnegra, és freqüentat a l’estiu per pescadors que pugen fins aquí a la recerca de la truita. El llac es considera el naixement de l’Arieja, riu de 144 km que vessa les seves aigües a l’Atlàntic després de desembocar a la Garona.

Les aigües del riu Arieja marquen la frontera natural entre els estats francès i andorrà durant el seu recorregut fins al fons de la vall. Però la construcció del túnel d’Envalira (inaugurat el 2002) va suposar la proposta per part del govern andorrà d’una modificació de la frontera a fi de que el traçat d’aquest viaducte no ocupés territori francès. Un primer acord de 2000 deixava per més endavant l’establiment definitiu dels nous límits, també els d’altres zones com el clot de les Abelletes, els dos pics d’Envalira i la Palomera, on no estava clara la línia fronterera.

Finalment l’1 de setembre de 2015 entrava en vigor un Acord signat a París el 6 de març de 2012 entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa de delimitació de la frontera, pel qual es fixava de forma il·limitada les fronteres entre ambdós països “en un esperit d’amistat i de bon veïnatge, i en el respecte dels principis pertinents del dret internacional”.

L’acord estableix en l’article 1 descripcions geogràfiques i punts de coordenades gps Lamberd III (datum NTF Paris) per la delimitació fronterera. Pel que fa a l’estany de les Abelletes estableix la seva divisió entre els dos estats, no sense polèmica pel que això suposa a l’hora de l’explotació del seu recursos hídrics. També estableix que el corriol de pujada al coll dels Isards és dins de territori francès i que la frontera passa pel mig dels dos cims d’Envalira.

En assolir el llac trobem un plafó de fusta i un pal indicador ens marquen el corriol a prendre i que s’enfila pel rocós Clot de les Abelletes tot deixant enrere les últimes pistes d’esquí i snowboard del Pas de la Casa.

15,4 km (2,9 km) 1h15min Fals coll dels Isards (2.505 m) (gps 31T 395712 4708385)

Si estem avisats de la seva existència no ens vindrà de nou la petita decepció en assolir aquest fals coll després de l’esforç que hem fet per arribar-hi. Uns metres abans d’arribar-hi hi ha un trencall (fites) d’accés a la VF Coll dels Isard (dreta i esquerra) dues vies ferrades d’iniciació situades al rocam de la dreta del camí que comparteixen inici i final de via.

15,9 km (3,4 km) 1h30min Coll dels Isards (2.654 m) (gps 31T 395672 4707986)

Important pas de muntanya anomenat Port de Fontnegra segons quins mapes consultem. Situat en la carena que comunica els pics situats a llevant del coll de Font Freda (2.738 m) i Font Negra (2.878 m) amb els pics d’Envalira que tenim a ponent.

El camí d’accés als pics d’Envalira no té res a veure amb el que hem seguit fins a pujar a la collada, sinó que un còmode corriol entre prats herbosos ens durà fins al cim del primer pic. Recomanem arribar fins a la petita collada entre cims per accedir-hi, atès que el camí des d’aquí és més còmode.

16,6 km (4,1 km) 1h55min Pic d’Envalira (2.815 m) (gps 31T 395062 4708132)

Com ja hem comentat a la introducció, els mapes oficials del geoportal de la infraestructura de dades espacials d’Andorra (IDE) i l’Acord entres els governs andorrà i francès, atribueixen a aquest cim de 2.815 m el nom de Pic d’Envalira. També ho fan els mapes francesos de l’IGN (Institute Géographique National). Per contra, els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i els Alpina li atribueixen el de Pic Negre d’Envalira, desacord que ha creat dubtes i confusions en moltes ressenyes escrites sobretot des de casa nostra.

PICS D’ENVALIRA PUJANT DES DEL COLL DELS ISARDS

16,8 km (4,3 km) 2h05min Pic Negre d’Envalira (2.823 m) (gps 31T 394978 4708005)

Som dalt del cim més alt de la carena de pics coneguts com els pics d’Envalira. La panoràmica és enorme i abasta bona part dels cims més alts del Pirineu oriental. Des d’aquesta talaia, i en dies clars, podem albirar cims com el Carlit, els dos cims de Puigpedrós, el Puigmal i Bastiments, la Serra del Cadí, el pic de la Serrera, l’Estanyó i la Cabaneta i més a la llunyania el Comapedrosa (cim més alt d’Andorra), el Medecorba i fins i tot la Pica d’Estats i el Montcalm.

VARIANT BAIXADA: si no volem desfer el camí de nou fins al coll dels Isards, podem continuar pel camí carener en direcció oest i que passa pel Pic Sud d’Envalira fins a la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni en mapes andorrans). Des d’aquesta collada un camí senyalitzat amb les marques del GR-7 ens portaran fins a la portella Blanca d’Andorra.

17,6 km (5,1 km) 2h20min Coll dels Isards (2.654 m) (gps 31T 395672 4707986)

De nou al coll dels Isards (o Port de Fontnegra), continuem la travessa en direcció sud baixant per un dreturer corriol en direcció al visible estany Negre (o de les Passaderes), la Portella Blanca d’Andorra amb el Cadí com a fons, i el pic de la Tosseta de l’Esquella (2.869 m) al fons.

18,1 km (5,6 km) 2h30min Estany de les Passaderes (2.565 m) (gps 31T 395570 4707651)

Un cop al llac, també anomenat estany Negre, seguim el bonic camí que el ressegueix per la riba esquerra.

VARIANT: si no volem arribar-nos fins a la Portella Blanca d’Andorra, hem d’agafar un trencall a l’esquerra 550 m després del final del llac, que va entre pendents herbosos sota el coll fins a anar a buscar de nou el fressat camí GR que baixa del mateix coll.

19,3 km (6,8 km) 2h15min Portella Blanca d’Andorra (2.517 m) (gps 31T 395298 4706598)

Important collada on es troba la frontera de tres estats i ben reconeixible gràcies a un aflorament de granit blanc situat just al pas. El coll és un important punt fronterer, el que els seguidors de les rareses geogràfiques anomenen un ‘tripoint’, punt de confluència de fronteres de tres països, en aquest cas les de França, Andorra i Espanya.

La delimitació exacta fronterera dels tres països no està gens clara. Existeixen diferents acords entre França i Espanya (el darrer del qual data de 1868) que han delimitat les seves fronteres. Recentment (any 2015) això també va succeir entre França i Andorra gràcies a un acord de delimitació fronterera. Però no existeix cap tractat conegut entre Espanya i Andorra tret d’una comissió hispano-andorrana de 1868 que simplement es va dedicar a marcar la frontera.

També hi trobarem la muga fronterera 427 que delimita la separació entre França i Espanya. De la magnífica web sobre les mugues dels Pirineus, extraiem un paràgraf escrit en castellà de l’Acta final de la delimitació fronterera entre Espanya i França signada a Baiona el dia 11 de juliol de 1868, que separen els dos països des de la Vall d’Andorra al Mediterrani sobre aquesta fita concreta, que diu:

“427. Del pico den Valira, situado en la cresta del Pirineo, entre Francia y Andorra, se desprende hácia el Sur un estribo, en el que se encuentra un paso bien conocido con el nombre de Coll den Gait ó Portella Blanca de Andorra. Aquí se ha colocado un mojon con el nú. 427 en la orilla del Norte del camino, en un punto comun á España, Francia y Andorra.”

El camí baixa a través de la Pleta de Barrera primer i després per la Coma de Campcardós (VEURE PANORÀMICA 360º), uns amplis prats defensats per un gran circ de muntanyes que els envolten, i on gràcies a la verdor de les mulleres, el bestiar hi sol pasturar durant l’estiu. Des d’aquí tindrem bones vistes del Coll dels Isards, els contraforts sud dels pics de Fontfreda i del Peiraforca i Roc Colom, cims que de mica en mica comencen a treure el nas i que no hem de confondre amb la Bressola (2.721 m), un primer i prominent cim rocós situat al sud del circ escortat pels cims d’Engorgs al fons.

22,5 km 3h Trencall a la Portella de Meranges (2.160 m 31T 397981 4706909)

D’aquest punt (no indicat) surt a la dreta un corriol poc fressat que puja fins a la Portella de Meranges i el Puigpedrós (Ruta ST42). El camí, que segueix sempre les marques blanques i vermelles de sender de gran recorregut, i que no abandonarem fins a l’estació de Porté, va pel marge dret del riu enmig de grans camps de neret i bàlec amb rosers silvestres i amb vistes al fons cap a l’estany Gros i el Petit, que depèn de l’època de l’any pot ser que estiguin pràcticament secs.

23,8 (11,3 km) 3h10min Creuem l’estany Petit (2.059 m) (gps 31T 399139 4707004)

Creuem per un llit de pedres el riu Campcardós just sota l’Estany Petit. La vall es va tancant de mica en mica, amb el cim del Punxó (Ruta ST131) sobresortint al fons. Podrem veure la cabana de pastors enfilada sobre un petit turó mentre baixem entre prats i tancats per a bestiar de pedra seca.

24,8 km (12,3 km) 3h25min Cabana (1.955 m) (gps 31T 400076 4707009)

Segons baixem, uns metres a la nostra dreta (S) veurem una cabana reservada als pastors de la zona amb una taula de fusta al costat. Situada sobre un petit promontori, i amb el rocallós cim del Peiraforca al fons, podrem gaudir de magnífiques panoràmiques i observar les diferents vegetacions que hi ha als dos vessants de la vall, ben dispars. Mentre que el vessant sud, que baixa del Puigpedrós, està poblat per un intens bosc de pins negres, l’assolellat i rocallós marge esquerre que baixa dels pics de Fontnegra ho està per un matollar de bàlec amb algun pi negre dispers.

El camí a partir d’ara s’eixampla i sense arribar a ser una pista sí que pren una amplada més important i és més fàcil de seguir, sempre amb l’omnipresent cim del Punxó tancant la vall al fons.

26,9 km (15,4 km) 3h45min Cortal Grasset (1.737 m) (gps 31T 402003 4707698)

Trencall amb un pal indicador que ens marca el camí abalisat que va en direcció a La Tor de Querol (11,5 km) i Guils de Cerdanya (13,7 km) seguint la vall del riu Querol.

Seguim l’indicador en direcció a Porta (2,4 km) per un camí que de mica en mica s’endinsa en una magnífica avellanosa amb bedolls, freixes i moixeres. Caminem per una pista empedrada i a estones amb marges de pedra seca, que tomba cap al NE fins a agafar una drecera (compte que abandonem la pista) enmig del bosc que evita un repetidor de telefonia.

Trepitgem de nou l’asfalt i poc després arribem a una esplanada amb un pal indicador amb les direccions i distàncies del Camí dels Bons Homes. Creuem el riu Querol fins el pàrquing d’accés a la vall de Campcardós.

28,6 km (16,1 km) 4h05min Pàrquing accés a la vall de Campcardós (1.522 m) (gps 31T 403113 4708600)

Esplanada utilitzada com a pàrquing per a vehicles per la majoria d’excursionistes que s’acosten a la vall de Campcardós situat a tocar del riu Querol. Un pal indicador ens informa que som a 9 km de la Portella Blanca d’Andorra i a 67 km de Montségur seguint el Camí dels Bons Homes. El camí segueix pel marge esquerre del riu Querol en bona part asfaltat.

28,9 km (16,4 km) 4h25min Porta (1.509 m) (gps 31T 403319 4708885)

El camí va entre el riu i les vies del tren. Trobarem una zona de picnic amb taules en el punt on hi ha un pas inferior que dóna accés a Porta, un municipi de l’Alta Cerdanya de 124 hab. amb pocs serveis. Tot i així, encara hi podrem trobar un bar a tocar de carretera.

31,1 km (18,6 km) 5h Estació de Porté i Pimorent (1.562 m) (gps 31T 403500 4710299)

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

El valor patrimonial de la mina de hierro de Pimorent. Josep M. Mata-Perelló, dins de 1r Simposio Interfronterizo sobre el Medio Natural Pirenaico. (Sort 2001)