182. L’Alt de Juclar (100 Cims) i el pic d’Escobes (100 Cims) seguint el GRT-2 en ruta circular des d’Andorra-L’Ospitalet (SNCF)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Andorra-L’Hospitalet (SNCF)
Distància/durada: 33,5 km / 2-3 dies
Desnivell: +/- 2.350 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Prenent com a base el GRT 2 Volta als estanys (veure Ruta ST181 ), us volem suggerir una variant més curta que aquella però que permet conèixer igualment aquesta part dels Pirineus, alhora que facilita l’ascens als dos 100 Cims de la zona, l’Alt de Juclar i el pic d’Escobes,

La ruta, també circular, té el mateix inici i final a l’estació de ferrocarril d’Andorre-l’Hospitalet (SNCF) i durant dos o tres jornades us portarà a caminar entre grans cims pirinencs d’Andorra i França resseguint trams del GRT 2 Volta als estanys, un sender interfronterer (marques blanques i vermelles) que visita bona part dels estanys que s’amaguen en aquesta zona poc coneguda però plena de valls de gran bellesa i solitud dels Pirineus orientals.

A diferència del GRT 2 en aquesta proposta farem l’accés al refugi de la Cabana de la Portella a través dels riu Arieja i Sant Josep enlloc de fer-ho pel coll dels Clots i la Solana d’Andorra. Aquest camí no és tant panoràmic però escurcem en distància i desnivell l’accés al refugi de la Cabana de la Portella. El corriol que recorre la vall no està gaire fressat i sol estar enfangat, però ens podem plantar al refugi en poc més de 3h.

La segona gran diferència respecte la Ruta ST 181 la trobem deixant de fer l’etapa entre els refugis guardats de Juclar i Rulhe. Així, des del refugi de Juclar pujarem directament a la collada de Juclar per estalviar-nos un dia de travessa i afegir més temps de marge per a pujar el pic d’Escobes.

La ruta es pot fer en un cap de setmana (laboral) aprofitant per pujar al refugi lliure de la Cabana de la Portella un divendres per la tarda. En aquest cas caldrà carregar un matalàs i un sac per passar la nit en un d’aquests refugis lliures.

El punt de sortida i arribada és el municipi de l’Ospitalet (en francès l’Hospitalet-près-l’Andorre) un petit poble de 91 habitants situat a 1.400 m d’altura al vessant nord del coll de Pimorent, ja al departament francès de l‘Arieja, regió d’Occitània (abans Migdia-Pirineus). Tot i que la població no té gran interès turístic ni sembla gaire agradable per la central hidroelèctrica que hi ha als afores, sí que es pot afirmar clarament que el poble és un nus d’excursions i travesses de primer ordre. D’aquest municipi podem realitzar nombroses sortides circulars o en travessa per indrets poc concorreguts però de gran valor paisatgístic i natural. Podeu consultar rutes al voltant de la població amb sortides des de la població clicant aquí. Al poble trobarem un petit hotel i una Gîte d’Étape.

Horari: 2/3 jornades
Època: Entre finals de primavera i principis de tardor. Trobarem neu fins ben entrada la primavera.
Interès: La gran quantitat d’estanys de la ruta i els dos 100 Cims de la FEEC, l’Alt de Juclar (2.588 m, difícil) i el Pic d’Escobes (2.781 m, difícil).
Dificultat: Trobarem dos curts trams amb un pas amb cadena que tret de la incomoditat del terreny no presenten problemes. En general travessa sense dificultats tècniques si no es fan els cims opcionals.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST35: Volta al pic de Nérassol des de l’Ospitalet. Les dues rutes coincideixen en un tram de pujada a l’estany de Siscar i des de l’estany de Pedourrés fins al final.
Ruta ST73: També des de l’Ospitalet podem fer aquesta interessant travessa fins a Merenç seguint el GR-107 que s’endinsa en les valls de llevant del municipi.
Ruta ST74: Travessa que puja al Carlit sortint des de Portè i acaba també a l’estació d’Andorra-L’Hospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre).
Ruta ST132: Coincident entre el tram del Coll dels Clots i l’estació.
Ruta ST148: Túnel de Pimorent. Travessa que segueix el GR-107 Camí dels Bons Homes entre Portè i l’Ospitalet (10 km).
Ruta ST181: Travessa que recorre la mateixa zona, però més completa. Es puja al refugi de la Portella pel coll dels Clots i es fa un dia més llarga al fer nit al refugi de Rulhe.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

ETAPES I SENTIT DEL RECORREGUT (REFUGIS)

Durant el recorregut passarem per dos refugis lliures situats entre l’Hospitalet-près-l’Andorre i el refugi de Juclar i que aprofitarem per a fer-hi nit. El total d’etapes que invertim en fer tota la ruta vindrà donat per si utilitzem només el refugi guardat de Juclar o bé també fem ús d’un dels lliures de la xarxa andorrana de refugis, bàsics però sempre en bon estat de manteniment.

La travessa es pot fer en un cap de setmana si caminem la primera etapa la tarda de divendres.

RUTA 3 DIES (1 nit en refugi lliure+1 nit refugi guardat)

Recomanem de fer la travessa en sentit horari i dormint al refugi de la Cabana de la Portella, atès que així podem dividir la primera etapa, la que seria més llarga, en dues de més còmodes.

Aquesta opció implica que per a la primera nit a un dels dos refugis lliures d’Andorra haurem de carregar matalàs i sac de dormir, un sobrepès assumible si fem la ruta en tres etapes.

L’Hospitalet-près-l’Andorre – Vaca Morta – Cabana de la Portella: 8,9 km (+850 m)
Cabana de la Portella – Refugi de Juclar: 7,2 km (+575 m / -520 m) / +ascens Alt de Juclar 3h (+/- 320 m)
Refugi de Juclar – pic d’Escobes – L’Hospitalet-près-l’Andorre: Total 15,2 km (+710 m / -1.600 m)/ sense pujada al pic d’Escobes +13,1 km (+ 425 m/- 1.315 m)

La primera etapa es pot fer en mitja jornada. Si és estiu i hi ha suficients hores de llum es pot iniciar a la tarda a fi d’arribar al refugi abans que es faci fosc. El camí està poc fressat i és incòmode a estones, pel fang i els prats per on transita.

La segona etapa és curta, però podem aprofitar per pujar l’Alt de Juclar, un 100 Cims de la FEEC (ascens difícil per pendents herbosos de 40-45º). A evitar totalment si l’herba està humida!

La quarta etapa de baixada a L’Hospitalet és llarga. Del refugi cal ascendir fins al coll d’Alba per emprendre un llarg descens per camins pedregosos. Tot i així dóna temps d’acostar-nos fins al segon 100 Cims de la travessa, el pic d’Escobes.

REFUGIS

Refugis guardats:

Refugi de Juclar 2.310 m (Andorra). 43 places. Obertura 1 juny-30 setembre. Pot ser que també obri els caps de setmana d’octubre. Fora de temporada té un petit refugi hivernal per a 6 places amb llar de foc però sense mantes ni matalassos.

Refugis lliures:

Cabana de la Portella 2.265 m (6 places). Amb llar de foc, aigua i pica a l’interior. Cal dur matalàs.
Refugi de Siscaró 2.145 m (10 places). Disposa de llar de foc, amb una font d’aigua a l’exterior. Sense matalassos.

ELS 100 CIMS

ALT DE JUCLAR 2.588 M (Molt difícil)
Atenció: ascens difícil per pendents herbosos molt inclinats. Requereix grimpar per terreny inestable i sobretot baixar per pendents d’herba que donen poca seguretat. A la part final cal superar un petit diedre de I+/II.

L’ascensió s’inicia del mateix refugi de Juclar, just a l’altre costat (nord) de la presa. Fins al petit estany que hi ha sota el pic es va per camí poc fressat seguint algunes fites de pedra. A partir d’aquí tenim dues opcions, o bé emprendre l’ascens directament pels durs pendents herbosos de la cara sud o bé anar a buscar una canal que s’enfila pel vessant oest del pic. Qualsevol de les dues opcions implica pujar per pendents d’herba de 45-50º que si està molla, és del tot desaconsellable, amb risc de caiguda assegurada.

Per pujar vam utiltizar la cara sud. El tram més difícil és al final, quan trobarem una placa inclinada de roca (diedre) que cal superar amb una curta grimpada. L’entorn és aeri. Un cop superada s’accedeix a la cresta que dóna ja més còmodament (però aèria) al cim de l’Alt de Juclar.

Una altra opció de pujada (o baixada) és la canal d’ascens que hi ha a ponent del pic. Vista des de dalt sembla no tenir sortida i que en qualsevol moment quedarà penjada al buit, però no és així. Cal desgrimpar trams de roca i sobretot herba fins que finalment el terreny s’obre en direcció a la Pleta del Forquilló. Recomanem més l’opció de la canal com a via de pujada que no pas de baixada.

PIC D’ESCOBES 2.781 M (DIFÍCIL) i PIC DE NOÉ 2.748 M

L’ascens s’inicia al Coll de l’Alba 2.546 m. El camí fins al cim es fa per pendents de roca amb camí marcat clarament per fites de pedra. Tot i que és dret es pot anar pujant a peu sense complicacions, o com a molt, posar una mà aquí o allà. Un cop a la carena entre el pic Noé i l’Escobes, se segueix un clar sender que va pel vessant contrari (est) i que ens portarà a la part final de l’ascensió. El camí va a buscar un canal de terra i herba a l’esquerra del cim (sud) per enfilar-se a la part final per una xemeneia (II) que ens portarà dalt del cim.

El pic de Noé presenta menys dificultats. Del punt on el camí assoleix la carena entre ambdós pics, cal anar a l’esquerra (est) seguint la carena per algun tram aeri fins assolir el cim.

ELS TRENS

Per arribar a l’estació de l´Ospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre) hem de fer un canvi de tren a l’estació Internacional de La Tor de Querol-Enveig, final de la R3 (L’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà) de Rodalies de Catalunya.

Des de La Tor de Carol surten aproximadament 6-8 trens diaris cap a l’Ospitalet, el primer dels quals a les 5:21h (7:21h en caps de setmana). Fer la ruta en un sol dia sortint de Barcelona resulta gairebé impossible. S’ha de fer nit a Enveig per agafar un tren de primera hora que ens asseguri temps suficient per la ruta i tenir temps d´agafar el darrer tren francès (17:27h) direcció La Tor de Carol amb connexió amb la Renfe (18:55h).

Cal parar atenció que l´estació, tot i que és més coneguda pel nom de La Tor de Querol-Enveig, es troba més a prop del municipi d´Enveig. Si hem d’anar a dormir prop del punt de sortida, millor buscar allotjament en aquest darrer municipi o millor encara a l’Hôtel du Puymorens o la Gîte d’etape d’Orlu tots dos establiments situats dins de l’Ospitalet.

HORARIS:

SNCF

RODALIES DE CATALUNYA

PANORÀMIQUES DE LA TRAVESSA

Vista del Port Dret (dreta) des del Cap dels Clots de Massat

Alt de Juclar vist des del vessant sud (camí de pujada pel pedent herbós per anar a agafar el diedre central (a la dreta de les dues puntes)

Estany de Juclar vist des del cim de l’Alt de Juclar. Al fons el pic d’Escobes

Caminant pel l’estany de Juclar passat el refugi de Juclar

Arribant a la collada de Juclar amb el pic d’Escobes a la dreta.

Estany de Juclar (vessant francès del coll d’Alba)

Camp de gòdua arribant a la vall del riu Siscar

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Par-delà les frontières d’Ariège-Pyrénées vers l’Andorre et la Catalogne. Topoguide no. 1098. Descriu aquesta travessa en la versió de 3 dies.
De la Solana d’Andorra. Martí Salvans Abetlla. Ed. Consell General, Principat d’Andorra (2011)
La Solana d’Andorra, un conflicte mil·lenari pel control dels recursos naturals. Jacinto Bonales Cortés. Ed. Comú d’Encamp (2003)