181. GRT 2 Volta als estanys d’Andorra 41,5 km (3/4 dies)

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Mapa ruta

Mapa ruta

Fotos

Fotos

pdf

PDF

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Us proposem una ruta circular amb inici i final a l’estació de ferrocarril  d’Andorre-l’Hospitalet (SNCF) que durant tres o quatre jornades (42 km) us portarà a caminar entre els grans cims pirinencs d’Andorra i França. I per fer-ho resseguirem  en tot moment el GRT 2 La Volta als estanys, un sender de gran recorregut interfronterer (marques blanques i vermelles) que visita bona part dels estanys que s’amaguen en aquesta zona poc coneguda però plena de valls de gran bellesa i solitud dels Pirineus orientals. La ruta aprofita per a fer nit en els dos únics refugis guardats que trobarem, el de Rulhe i el de Juclar,  però també passa a tocar de dos refugis lliures andorrans, els de la Cabana de la Portella i el refugi de Siscaró, que es poden aprofitar per dividir una de les etapes per fer-la més fàcil i accessible. En aquest darrer cas caldrà carregar un matalàs i un sac per passar la nit en un d’aquests refugis lliures.

Seguint sempre els senyals de pintura blanca i vermella del GRT2, traspassarem un mínim de vuit collades, ens endinsarem en profundes valls que vessen les seves aigües tant al Mediterrani com a l’Atlàntic i visitarem no menys de tretze estanys distribuïts al llarg de tot el recorregut.  L’excursió també us portarà a conèixer una Andorra absolutament desconeguda, la de la Solana d’Andorra, l’únic territori (no carener) que aboca les seves aigües al vessant atlàntic.

El punt de sortida i arribada és el municipi de l’Ospitalet (en francès l’Hospitalet-près-l’Andorre) un petit poble de 91 habitants situat a 1.400 m d’altura al vessant nord del coll de Pimorent, ja al departament francès de l‘Arieja, regió d’Occitània (abans Migdia-Pirineus). Tot i que la població no té gran interès turístic ni sembla gaire agradable per la central hidroelèctrica que hi ha als afores, sí que es pot afirmar clarament que el poble és un nus d’excursions i travesses de primer ordre. D’aquest municipi podem realitzar nombroses sortides circulars o en travessa per indrets poc concorreguts però de gran valor paisatgístic i natural. Podeu consultar un document PDF editat per l’ajuntament de la població amb sortides des de la població clicant aquí. Al poble trobarem un petit hotel i una Gîte d’Étape.

 

FITXA TÈCNICA

  • Sortida/arribada:  estació Andorra-l´Hospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre (SNCF)
  • Distància: 41,5 km 
  • Desnivells:  +/-  2.800 m
  • Horari:  3/4 jornades
  • Època: entre finals de primavera i principis de tardor. Trobarem neu fins ben entrada la primavera.
  • Interès: la gran quantitat d’estanys de la ruta, així com les vistes als grans cims del Pirineu Oriental andorrans i francesos. Possibilitat de fer opcionalment dos 100 Cims de la FEEC, l’Alt de Juclar (2.588 m, difícil) i el Pic d’Escobes (2.781 m, difícil).
  • Dificultat: trobarem dos curts trams amb un pas amb cadena que tret de la incomoditat del terreny no presenten problemes. En general travessa sense dificultats tècniques si no es fan els cims opcionals.

       

     

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • Ruta ST35 volta al pic de Nérassol des de l’Ospitalet. Les dues rutes coincideixen en un tram de pujada a l’estany de Siscar i des de l’estany de Pedourrés fins al final.
  • Ruta ST73: també des de l’Ospitalet podem fer aquesta interessant travessa fins a Merenç seguint el GR-107 que s’endinsa en les valls de llevant del municipi.
  • Ruta ST74: travessa que puja al Carlit sortint des de Portè i acaba també a l’estació d’Andorra-L’Hospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre). 
  • Ruta ST132: coincident entre el tram del Coll dels Clots i l’estació. 
  • Ruta ST148: túnel de Pimorent. Travessa que segueix el GR-107 Camí dels Bons Homes entre Portè i l’Ospitalet (10 km).

                                           MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                              TRACK A WIKILOC

Mapa topogràfic (en verd els pics opcionals)

Track gps a Wikiloc

ETAPES I SENTIT DEL RECORREGUT (REFUGIS)

La travessa està dissenyada originalment per fer-se en tres jornades i en sentit antihorari atès que la pujada més curta a qualsevol dels dos refugis guardats és al de Rulhe (7-8h). Per contra, pujar directament al refugi de Juclar ens portarà de 8 a 10 hores de caminada, fer 3 quilòmetres més de distància (18 km)  i 300 metres més de desnivell (+1.700 m), una excursió apta només per a valents.

Durant el recorregut passarem també per dos refugis lliures situats entre l’Hospitalet i el refugi de Juclar i que podem aprofitar per a fer-hi nit. Són molt útils si es fa aquest tram de la travessa de pujada. Per tant, el total d’etapes que invertim en fer tota la ruta vindrà donat per si  utilitzem només els dos refugis guardats o bé també fem ús d’un dels lliures de la xarxa andorrana de refugis, bàsics però sempre en bon estat de manteniment.

OPCIÓ 3 DIES (2 nits en refugi guardat). 

Opció a seguir si volem només utilitzar els dos refugis guardats pels quals passa la travessa. En aquest cas és preferible fer la travessa en sentit antihorari.

  1. L’Hospitalet-près-l’Andorre – Refuge de Rulhe: 15 km (+1.400 m / -700 m)
  2. Refuge de Rulhe – Refugi de Juclar: 8,6 km (+700 m / – 580 m)
  3. Refugi de Juclar – L’Hospitalet-près-l’Andorre: 18 km (+800 m / -1.700 m)

-La primera etapa pot resultar molt esgotadora. A partir de l’estany de Quart i fins al nord de l’estany de Juclar el camí és pedregós, lent i pesat. La pujada final al refugi (+90 m) pot acabar amb nosaltres.

-La segona etapa entre els refugis guardats és relativament curta comparada amb les altres dues, però es pot aprofitar la tarda per pujar al pic de l’Alt de Juclar (difícil ascensió per pendents herboses de fins a 45º), cim situat a tocar del refugi de Juclar i inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

-L’etapa final, tot i ser de baixada, també és llarga i dura. El tram entre el refugi de Juclar i l’estany de Siscaró és pedregós i lent. El tram que passa per la Solana d’Andorra (de la Cabana de la Portella fins al Coll dels Clots) és dur, sense camí marcat i on caldrà estar atents a les marques de GR en tot moment. 

OPCIÓ 4 DIES (1 nit en refugi lliure+2 nits refugi guardat)

En aquest cas el millor sentit per fer la travessa és en sentit horari. Dividim en dos la jornada d’ascens al refugi de Juclar, que tot i que pot semblar el contrari fer-la d’una tirada seria extremadament dura, sobretot el pas per la Solana d’Andorra. 

Aquesta opció implica que per a la primera nit a un dels dos refugis lliures d’Andorra haurem de carregar matalàs i sac de dormir.

  1. L’Hospitalet-près-l’Andorre – Cabana de la Portella: 10,7 km (+1.100 m / -300 m)
  2. Cabana de la Portella – Refugi de Juclar: 7,2 km (+560 m / -520 m)
  3. Refugi de Juclar – Refuge de Rulhe: 8,6 km (+580 m / – 700 m)
  4. Refuge de Rulhe – L’Hospitalet-près-l’Andorre: 15 km (+700 m / -1.400 m)

El desnivell de la primera etapa és superior a 1.000 m i el sender que va per la Solana no està fressat i cal anar buscant les marques entre l’herba i les roques, fet que alenteix la marxa i acaba esgotant més del que semblaria.

La segona etapa és curta, però podem aprofitar per pujar l’Alt de Juclar, un 100 Cims de la FEEC (ascens difícil per pendents herbosos de 40-45º. A evitar totalment si l’herba està humida.

La quarta etapa de baixada a L’Hospitalet és llarga. Del refugi cal ascendir fins al coll d’Alba per emprendre un llarg descens per camins pedregosos.

REFUGIS

Refugis guardats:

  • Refugi de Juclar 2.310 m (Andorra). 43 places. Obertura 1 juny-30 setembre. Pot ser que també obri els caps de setmana d’octubre. Fora de temporada té un petit refugi hivernal per a 6 places amb llar de foc però sense mantes ni matalassos.
  • Refugi de Rulhe 2.185 m (França). 53 places. Obertura 1 juny-30 setembre. Part hivernal amb 10 places amb matalassos i mantes.

Refugis lliures:

  • Cabana de la Portella 2.265 m (6 places). Amb llar de foc, aigua i pica a l’interior. Cal dur matalàs.
  • Refugi de Siscaró 2.145 m (10 places). Disposa de llar de foc, amb una font d’aigua a l’exterior. Sense matalassos.

ACCÉS EN TREN

Per arribar a l’estació de l´Ospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre) hem de fer un canvi de tren a l’estació Internacional de La Tor de Querol-Enveig, final de la R3 (L’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà) de Rodalies de Catalunya.

Des de La Tor de Carol surten aproximadament 6-8 trens diaris cap a l’Ospitalet, el primer dels quals a les  5:21h (7:21h en caps de setmana). Fer la ruta en un sol dia sortint de Barcelona resulta gairebé impossible. S’ha de fer nit a Enveig per agafar un tren de primera hora que ens asseguri temps suficient per la ruta i tenir temps d´agafar el darrer tren francès (17:27h) direcció La Tor de Carol amb connexió amb la Renfe (18:55h).

Cal parar atenció que l´estació, tot i que és més coneguda pel nom de La Tor de Querol-Enveig, es troba més a prop del municipi d´Enveig. Si hem d’anar a dormir prop del punt de sortida, millor buscar allotjament en aquest darrer municipi o millor encara a l’Hotel du Puymorens o la Gîte d’etape d’Orlu tots dos establiments situats dins de l’Ospitalet.

HORARIS:

SNCF (Société National de Camins de Fer Français)

SNCF (Société National de Camins de Fer Français)

Horaris Rodalies de Catalunya

 

 

 

Caminant per la Solana d’Andorra (pic de la Cabaneta al fons)

LA SOLANA D’ANDORRA

Solana: Plànol General

La Solana, Plànol General. Font ‘De la Solana d’Andorra’ Martí Salvans (2011)

“La Solana és tota aquella part d’Andorra les aigües de la qual vessen al riu Arieja. No hi ha en tot aquest territori cap bosquet per arrecerar-se a l’ombra. D’animals, pocs de salvatges i, els mesos d’estiu, algun ramat d’ovelles i dos o tres vaques. De persones que s’hi passegin, comptades amb els dits. Una senzilla ullada als mapes d’Andorra mostra que és la zona del país amb una densitat més baixa de topònims. En definitiva, gairebé un desert en molts sentits, compost majorment d’engleves i tarteres” 

De la Solana d’Andorra. Martí Salvans Abetlla (Ed. Consell General Principat d’Andorra) 2011

La caminada que us proposem s’endinsa en la Solana d’Andorra, que tal com la defineix Martí Salvans en el seu llibre, és tota aquella terra andorrana les aigües de la qual desemboquen al riu Arieja,  riu nivopluvial que neix sota els pics de Fontnegra i que vessa les seves aigües a l’Atlàntic després de desembocar al riu Garona prop de Tolosa. Aquest territori, conegut com la Devesa pels habitants d’Encamp i Canillo, és força desconegut i seria estrany coincidir amb algun altre excursionista durant la sortida

La Solana s’ha dividit històricament en Cortons, Dècs i Allargades. Els Cortons són les zones de pastura altes, que amb una existència de 12, també es podien dividir en Herbes Mitgeres. Nosaltres caminarem pel Cortó dels Colls, que inclou la zona de la Devesa més propera a l’Ospitalet. Els Dècs es distribueixen en Jossans i Sobirans segons l’alçada de les pastures, entenent com a ‘sobirans’ els superiors i els ‘jossans’ com els inferiors. Finalment les Allargades són espais que es deixen de lliure accés en determinades èpoques, que històricament coincidien la primera amb la Mare de Déu d’Agost, la segona, dues setmanes després i la tercera, per la festa de les marededéus trobades, pel setembre.

Mapa dels Cortons

Mapa dels Cortons.Font ‘De la Solana d’Andorra’ Martí Salvans (2011)

Des del s. XI la Solana d’Andorra ha viscut innombrables episodis de litigis i conflictes per l’ús de les seves pastures. Els camps de pastura d’aquests terrenys orientats a solell han estat indispensables no només per a l’alimentació del bestiar dels Comuns  d’Encamp, Canillo i de les valls de Querol i de Merenç, sinó també per l’existència dels mateixos pobles, que depenien de les pastures per a la seva supervivència.  

Mapa Solana d'Andorra

Mapa de la Solana d’Andorra i ruta seguida. Font ‘De La Solana d’Andorra’ Martí Salvans (2011)

Martí Salvans cita en el seu llibre com Pierre Astrié (andorrà) amenaça l’any 1783 a Jan d’Orella, ospitalenc:

“Si aquest any anaba bestiar a la Solana, hi auria una matanssa mes forta que may agues estat”.

La darrera història polèmica per la utilització d’aigua d’un estany ha suposat que Andorra hagi crescut 26 ha. per l’entrada en vigor el 2015 l’Acord internacional entre Andorra i França de 2012 que resol un conflicte a la zona que es portava arrossegant des de l’any 1988. La disputa per l’accés a l’aigua de l’Estany de les Abelletes, prop del Pas de la Casa, va arribar a provocar que policia andorrana disparés trets a l’aire. El conflicte ha acabat amb la cessió d’una part de territori francès a Andorra.

PANORÀMIQUES DE LA TRAVESSA

Vall de Siscar (pic Cabaneta a la dreta, Nerassol al centre).

Coll dels Clots

Per la solana d’Andorra (pic de Cabaneta al fons)

Refugi Cabana de la Portella

Vista del Port Dret (dreta) des del Cap dels Clots de Massat

Estany de Juclar vist des del cim de l’Alt de Juclar. Al fons el pic d’Escobes

Estany de Fontargent

Pic de Rulhe i refugi (petit) a l’esquerra

Refugi de Rulhe (pic de Fontargent a l’esquera)

L’Estanyol

Estany de Juclar (vessant francès del coll d’Alba)

Estany d’Alba

Camp de gòdua arribant a la vall del riu Siscar

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Par-delà les frontières d’Ariège-Pyrénées vers l’Andorre et la Catalogne. Topoguide no. 1098. Descriu aquesta travessa en la versió de 3 dies.
  • De la Solana d’Andorra. Martí Salvans Abetlla. Ed. Consell General, Principat d’Andorra (2011)
  • La Solana d’Andorra, un conflicte mil·lenari pel control dels recursos naturals. Jacinto Bonales Cortés. Ed. Comú d’Encamp (2003)

CARTOGRAFIA

  • Mapa Andorra 1.40.000 Ed. Piolet
  • Mapa Andorra 1:40.000 Ed. Alpina
  • Mapa Cerdanya 1:25.000 Ed. Alpina
  • IGN TOP25 2148 ET Ax-les-Thermes
  • IGN  TOP25 2249 OT Bourg-Madame – Col de Puymorens – Pic Carlit

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

Anuncis