132. Pics de Roc Melé 2.811 m (100 Cims) i Cabaneta 2.818 m des de l’estació d’Andorra-L’Hospitalet

ÍNDEX DE CONTINGUTS

“La Solana és tota aquella part d’Andorra les aigües de la qual vessen al riu Arieja. No hi ha en tot aquest territori cap bosquet per arrecerar-se a l’ombra. D’animals, pocs de salvatges i, els mesos d’estiu, algun ramat d’ovelles i dos o tres vaques. De persones que s’hi passegin, comptades amb els dits. Una senzilla ullada als mapes d’Andorra mostra que és la zona del país amb una densitat més baixa de topònims. En definitiva, gairebé un desert en molts sentits, compost majorment d’engleves i tarteres”

De la Solana d’Andorra. Martí Salvans Abetlla (Ed. Consell General Principat d’Andorra) 2011

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Andorra-L’Hospitalet (SNCF)
Distància/durada: 18,5 km / 7h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 1500 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Us proposem una ruta circular amb inici a l’estació del ferrocarril (SNCF) de l’Ospitalet (en francès l’Hospitalet-près-l’Andorre) que us portarà a fer els cims del Roc Melé, una muntanya catalogada a la llista dels 100 Cims, i del pic de la Cabaneta (2.818 m), cim més alt de la zona. L’excursió us portarà a conèixer una Andorra absolutament desconeguda, la Solana d’Andorra, únic territori del país pirinenc (no carener) que les seves aigües desemboquen a l’Atlàntic.

L´Ospitalet és una petit municipi de la regió d’Occitània (antiga Migdia-Pirineus) del departament francès de l‘Arieja. Es troba a 1.400 m d’alçada al vessant nord del coll de Pimorent i té 91 habitants censats. Tot i que la població no sembla gaire agradable per la central hidroelèctrica que hi ha als afores, és un nus d’excursions i travesses de primer ordre. D’aquest municipi podem realitzar nombroses sortides circulars o en travessa per indrets poc coneguts però de gran valor paisatgístic i natural. Podeu consultar un document PDF editat per l’ajuntament de la població amb sortides des de l’Ospitalet clicant aquí.

Horari: 7h30min (sense aturades).
Època: Estiu. Trobarem neu fins ben entrada la primavera.
Interès: La Solana d’Andorra i el pics de la Cabaneta (2.818 m) i del Roc Meler (2.814 m), un 100 Cims de la FEEC.
Dificultat: Ruta amb fort desnivell que discorre entre les Bordes de la Vaca Morta i la carena del Roc Meler fora de sender.

360º Carena Roc Melé

360º Cabaneta 2.818m

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST35: Volta al pic de Nérassol des de l’Ospitalet. Les dues rutes coincideixen en el tram d’accés a l’estany de Siscar.
Ruta ST73: També des de l’Ospitalet podem fer aquesta interessant travessa fins a Merenç seguint el GR-107
Ruta ST74: Travessa que puja al Carlit sortint des de Portè i acabant a l’Ospitalet.
Ruta ST148: Túnel de Pimorent. Travessa que segueix el GR-107 Camí dels Bons Homes entre Portè i l’Ospitalet (10 km).
Ruta ST181: Circular des de l’Ospitalet que segueix completament el GRT-2, un circuit circular de 3 dies pel Pirineu Oriental de França i Andorra.
Ruta ST182: Variant curta de la Ruta ST181 però que puja els cims de l’Alt de Juclar (100 Cims) i del pic d’Escobes (100 Cims).

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

LA SOLANA D’ANDORRA

Solana: Plànol General — La Solana, Plànol General. Font ‘De la Solana d’Andorra’ Martí Salvans (2011)

L’excursió segueix les marques blanques i vermelles del GRT 2 La Volta als Estanys, una ruta circular molt interessant de 40 km i 5.600 m de desnivell acumulat que recorre alguns dels estanys andorrans i francesos més bonics d’aquesta part del Pirineu oriental. Per fer la travessa calen 2/3 dies, i passa pels refugis guardats de Juclar (Andorra) i Rulhe ( França).

La caminada que us proposem s’endinsa en la Solana d’Andorra, que tal com la defineix Martí Salvans en el seu llibre, és tota aquella terra andorrana les aigües de la qual desemboquen al riu Arieja, riu nivopluvial que neix sota els pics de Fontnegra i que vessa les seves aigües a l’atlàntic després de desembocar al riu Garona prop de Tolosa. Aquest territori, conegut com la Devesa pels habitants d’Encamp i Canillo, és força desconegut i seria estrany coincidir amb algun altre excursionista durant la sortida.

La Solana s’ha dividit històricament en Cortons, Dècs i Allargades. Els Cortons són les zones de pastura altes, que amb una existència de 12, també es podien dividir en Herbes Mitgeres. Nosaltres caminarem pel Cortó dels Colls, que inclou la zona de la Devesa més propera a l’Ospitalet. Els Dècs es distribueixen en Jossans i Sobirans segons l’alçada de les pastures, entenent com a ‘sobirans’ els superiors i els ‘jossans’ com els inferiors. Finalment les Allargades són espais que es deixen de lliure accés en determinades èpoques, que històricament coincidien amb la Mare de Déu d’Agost, la segona, dues setmanes després i la tercera, per la festa de les marededéus trobades, pel setembre.

Mapa dels Cortons.Font ‘De la Solana d’Andorra’ Martí Salvans (2011)

Des del s. XI la Solana d’Andorra ha viscut innombrables episodis de litigis i conflictes per l’ús de les seves pastures. Els camps de pastura d’aquests terrenys orientats a solell han estat indispensables no només per a l’alimentació del bestiar dels Comuns d’Encamp, Canillo i de les valls de Querol i de Merenç, sinó també per l’existència dels mateixos pobles, que depenien de les pastures per a la seva supervivència.

Mapa Solana d'Andorra — Mapa de la Solana d’Andorra i ruta seguida. Font ‘De La Solana d’Andorra’ Martí Salvans (2011)

Martí Salvans cita en el seu llibre com Pierre Astrié (andorrà) amenaça l’any 1783 a Jan d’Orella, ospitalenc:

“Si aquest any anaba bestiar a la Solana, hi auria una matanssa mes forta que may agues estat”.

La darrera història polèmica per la utilització d’aigua d’un estany ha suposat que Andorra hagi crescut 26 ha. per l’entrada en vigor el 2015 l’Acord internacional entre Andorra i França de 2012 que resol un conflicte a la zona que es portava arrossegant des de l’any 1988. La disputa per l’accés a l’aigua de l’estany de les Abelletes, prop del Pas de la Casa, va arribar a provocar que policia andorrana disparés trets a l’aire. El conflicte ha acabat amb la cessió d’una part de territori francès a Andorra.

VISTA DES DE PROP DE LES MINES DE PIMORENT

DIFICULTAT

La ruta transcorre per terreny d’alta muntanya. Assolirem els 2.818 m d’alçada al cim del pic de La Cabaneta envoltats en tot moment de grans cims dels Pirineus com el pic d´Ascobes (2.779m) o el pic d´Alba (2.764m).

L’ascens per la Solana es fa fora sender. Tot i no tenir dificultat tècnica sí que cal orientació per anar cercant el millor camí d’ascensió.

Atenció a l’època en què emprenem la travessa. Trobarem neu fins a finals de primavera. Cal mirar les condicions d’innivació a l’hora de realitzar aquesta ruta.

Com en tota sortida a l’alta muntanya, cal portar material adequat per a vents forts, pluja i fred.

ACCÉS EN TREN

Per arribar a l’estació de l´Ospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre) hem de fer un canvi de tren a l’estació Internacional de La Tor de Querol-Enveig, final de la R3 (L’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà) de Rodalies de Catalunya.

Des de La Tor de Carol surten aproximadament 6-8 trens diaris cap a l’Ospitalet, el primer dels quals a les 5:21h (7:21h en caps de setmana). Fer la ruta en un sol dia sortint de Barcelona resulta gairebé impossible. S’ha de fer nit a Enveitg per agafar un tren de primera hora que ens asseguri temps suficient per la ruta i tenir temps d´agafar el darrer tren francès (17:27h) direcció La Tor de Carol amb connexió amb la Renfe (18:55h).

Cal parar atenció que l´estació, tot i que és més coneguda pel nom de La Tor de Querol-Enveig, es troba més a prop del municipi d´Enveig. Si hem d’anar a dormir prop del punt de sortida, millor buscar allotjament en aquest darrer municipi o millor encara a l’Hotel du Puymorens o la Gîte d’etape d’Orlu tots dos establiments situats dins de l’Ospitalet.

HORARIS RODALIES DE CATALUNYA

HORARIS SNCF

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h0min Estació de l’Ospitalet (1.428 m) (utm 31T 404687 4723648)

Sortim de l’estació de la SNCF en direcció sud-est, cap al centre de la població. Als 200m passem per la Marie (ajuntament), on ja trobem uns pals indicadors cap a l’inici de les caminades. Continuem recte pel carrer Pré du Moulin fins a passar per l’església i el cementiri que deixarem a la nostra esquerra.

Passem per sobre una gran canonada que baixa del pic del Tossal Mercader, just al punt on té la boca nord el túnel ferroviari de Pimorent (5.414 m). Creuem el riu Arieja per arribar a un petit pàrquing amb una àrea de lleure a la nostra dreta, indret per on tornarem en acabar la ruta.

0,73 km 10min N-20 (1.450 m) (utm 31T 401193 4715484)

Un cop a la carretera N-20 la seguim amb compte en direcció al coll de Pimorent durant 1.200 m fins a una primera corba tancada a l’esquerra.

2 km 35min Deixem N-20 (1.548 m) (utm 31T 400642 4714459)

Prenem una pista a la dreta que puja fort per uns metres. El camí s’endinsa per la vall del riu Arieja i al cap de 400 m de deixar la carretera entrem a territori andorrà tot seguint les marques de pintura blanques i vermelles del GRT2 Volta als Estanys.

Entrem a la Solana d’Andorra per l’Allargada migana seguint un camí conegut amb diferents noms com “Chemin d’Ax”, “Chemin de Barcelone” o “Chemin d’Andorre”, que ens parla de la importància que aquest camí havia tingut antigament. El sender segueix cap a ponent (en direcció al Port Dret o el Pas de la Casa) tot creuant els rius Munter dels Colls i de la Costa del Tern mentre caminem entre els Prats de la Solana, pastures i camps de conreu amb marges de pedra seca. El camí flanqueja pel sud el coll dels Clots (per on passarem de baixada) i el cim del Roc de Carroig.

5,2 km 1h30min Bordes de la Vaca Morta (1.789 m) (utm 31T 398048 4713420)

Trobarem un parell de barraques a mà dreta, una mica elevades sobre el Pla o Clot de la Vaca Morta. El nom podria provenir (no confirmat) d’uns fets ocorreguts l’any 1686 entre andorrans i un grup de bestiar del batlle d’Enveig. Unes vaques van creuar el riu Arieja i van entrar en terrenys andorrans. Els habitants de Canillo i Encamp van fer ús de la tradició de la “degolla”, és a dir, matar un dels caps de bestiar com a mostra de la falta comesa, mentre que s’enduïen la resta. L’afer va implicar la intervenció del Governador de Montlluís, qui va detenir sis andorrans per aquest fet. El conflicte va arribar al Rei de França qui va prohibir a partir de llavors la degolla i va crear uns instructors de bestiar per encarregar-se de valorar els conflictes posteriors.

Abandonem el sender que en 3,5 km ens portaria al refugi lliure andorrà de la Portella (2.265 m), i comencem la dura ascensió per la Solana d’Andorra, els forts pendents herbosos situats al sud del cim del Cap de la Cometa del Forn (2.688 m).

Iniciem la pujada per la dreta (est) del riu del Soler seguint restes de sender. Compte amb no seguir un corriol que puja vers el nord-est i que ens portaria a l’estany de la Solana o de la Palomera (2.325 m).

Cap als 1.950 m assolim el Pla del Soler, una primera esplanada on descansar, i per on creua paral·lel al pendent el Camí dels Colls, corriol que separa les Allargades d’Aixivernil i de Migana. Trobarem molts camins paral·lels a mesura que pugem. Molts són rastres de senders fets pel bestiar, però d’altres van ser construïts com a sistema d’afitament de terrenys.

A partir d’aquí el més còmode és anar a buscar el Serrat de Guimar cap a l’oest a fi d’agafar la Costa de la Penya, un pendent ample i més còmode de pujar. Durant l’ascens podrem veure el pic de Roc Melé entre el Roc del Guter, i les roques de la Balma de Ribaló. Cap als 2.250 m creuem el Camí del Mener, un altre camí que separa allargades, en aquest cas la Migana i la Sobirana.

La pujada es fa amb excel·lents vistes a la nostra esquena del Pas de la Casa, del pic de la Mina i de les muntanyes d’Envalira i dels Pessons.

7,8 km 4h Cussol del Goter. Carena (2.670 m) (utm 31T 397580 4715257)

Assolim la carena cimera al Cussol del Guter, on trobem una enorme fita de pedra que marca el límit de la Devesa. La carena uneix el cim del Roc de Carroig (2.150m i abocat a la N20) amb el Roc Melé, la Cabaneta i més enllà per trams de cresta, amb els pics de Siscaró i d’Escobes. Fins ara amagada, se’ns obre al nord el circ de Siscar, amb els pics de Siscaró, Escobes, Rulhe i Alba com a cims més destacats de la carena que l’envolten.

Seguim les traces de corriol vers l’esquerra (nord-oest). Podem assolir el cim del Cap de la Cometa del Forn (2.691m), o bé evitar-lo si el flanquegem pel sud. Després de traspassar el coll de Ribaló, seguim el camí dreturer que ens conduirà al Roc Melé, primer cim important de la jornada.

8,8 km 4h20min Cim del Roc Malé (2.811 m) (utm 31T 396771 4715812)

També anomenat antigament pic de l’Estrella, aquest cim està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, que amb el pic d’Ascobes i l’Alt de Juclar són els únics de la llista d’aquesta àrea.

9,6 km 4h45min Pic de la Cabaneta (2.818 m) (utm 31T 396098 4715929)

El cim de la Cabaneta és el pic més elevat d’aquest grup muntanyenc i des d’on podrem gaudir d’un superb panorama que va del Carlit al Mont Valier passant pel pic de Tarbésou, Trois Seigneurs i els cims andorrans.

Veure panoràmica 360º del cim (foto)

Podeu veure un panorama de 360º generat per ordinador aquí.

Desfem el camí de tornada al pic del Cap de la Cometa del Forn passant de nou pel Roc Melé. El tram de camí fins el coll dels Clots és molt agraït i amb vistes espectaculars cap als dos vessants de la muntanya, on podrem observar alhora els estanys de Siscar a la nostra esquerra (nord) i el de la Solana a la dreta (sud). El camí de vegades no és del tot evident amagat sota l’herbatge, però no té pèrdua atès que cal seguir sempre pel fil de la carena, amb petits trams aeris però sense dificultat sempre que no hi trobem neu.

13,4 km 6h Coll dels Clots (2.159 m) (utm 31T 399455 4715032)

Marcada collada fàcil d’identificar gràcies a les marques de GRT que el creua. Més enllà (15min) el camí culmina al Roc de Carroux (2.150 m), el darrer de la carena.

Seguim el camí, ara ja molt més evident, vers el nord baixant cap al fons de la vall del riu Siscar tot seguint les marques blanques i vermelles. El sender desemboca al camí (pal indicador) que puja vers l’estany de Siscar, a l’alçada del Salt del Toro.

Panorama_cabaneta_08 — Baixant cap al coll dels Clots amb el Carlit i Puigpedrós al fons. Estany de Siscar (esq.) i estany de la Solana (dreta)

14,6 km 6h30min Camí a l’estany de Siscar (1.975 m) (utm 31T 399261 4715354)

Anem en direcció a l’Hospitalet pel GRT d’acord a l’indicador de fusta que trobem a la cruïlla. A partir d’ara també ens acompanyaran les marques grogues de sender de petit recorregut francès que seguirem pel marge nord del riu Siscar sota les roques del Roc de Pouzole, punt on els camins dels estanys de Pedourres i Siscar s’uneixen just abans de creuar el riu Siscar.

16 km min 6h50min Cruïlla Pedourrés (1.740 m) (utm 31T 400207 4715966)

Creuem el riu Siscar pel pont de Pouzole i baixem zigzaguejant per la Jaça de Pouzole i entre una bonica fageda seguint la gran canonada d’aigua per a la central hidroelèctrica d’Ospitalet. Quan tenim la població a tocar, ens desviem a l’esquerra per seguir un camí de nova creació que va a creuar la N-20 sota un pont que dóna accés a una zona de lleure amb taules.

18,6km 7h30min Estació de l’Ospitalet (1.428 m) (utm 31T 404687 4723648)

Tot i la petita mida de la localitat, habitualment podem trobar obert el bar de l’Hotel du Puymorens i si encara no és massa tard un petit comerç de queviures.

FOTOGRAFIES

FOTOS PANORÀMIQUES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

De la Solana d’Andorra. Martí Salvans Abetlla. Ed. Consell General, Principat d’Andorra (2011)
La Solana d’Andorra, un conflicte mil·lenari pel control dels recursos naturals. Jacinto Bonales Cortés. Ed. Comú d’Encamp (2003)