172. Pel Canal d’Urgell i la Quarta Sèquia passant per les estacions de Les Borges Blanques i Juneda

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Les Borges Blanques (Regionals)
- Opció: Estació de Juneda (Regionals)
Distància/durada: 20,8 km / 6h (sense aturades)
Desnivell: Inapreciable
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

L’excursió que recorre el Canal d’Urgell i la Quarta Sèquia entre les poblacions garriguenques de les Borges Blanques i Juneda és tota una clàssica que podreu trobar ressenyada en diversos llibres i webs turístiques oficials. Precisament ha estat aquest factor el que ens ha fet endarrerir la realització de la caminada i posterior ressenya a Senderisme en tren. Però finalment aquest any, i aprofitant la primavera, ens hem decidit a fer-la. No aportem cap gran novetat amb aquesta ruta, però la recomanem pel seu valor històric, paisatgístic i natural. Paga la pena que us acosteu fins a aquestes poblacions per descobrir uns racons que us sorprendran, un recorregut amb salts d’aigua, infraestructures amb història i poblacions amb nuclis que mereixen una descoberta.

El Canal d’Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l’Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues. Té una capacitat total de rec de 75.000 ha, de les quals es reguen 69.912 ha que inclouen 45.192 finques i 20.194 propietaris (Jaume Mateu, 2012). El seu punt d’inici és al riu Segre, aigües avall de la localitat de Ponts, i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida.

Entre els anys 1861-1865 es van construir les quatre sèquies de distribució del canal principal, que amb un total de 102,6 km totals van permetre de regar el territori independentment. Així mateix es va construir el canal auxiliar que inicia el seu recorregut al Pantà de Sant Llorenç de Montgai i acaba unint-se al canal principal al terme municipal d’Artesa de Lleida, amb una longitud total de 76,6 km.

Acompanyen el canal una sèrie d’obres que fan possible el seu funcionament. Durant el recorregut visitarem algunes antigues cases de vigilants del canal, mòduls que contenen les claus de pas, ponts, salts d’aigua, centrals hidroelèctriques i fites que indiquen els punts quilomètrics. Tot això forma un conjunt harmònic d’estil neoclàssic que avui en dia encara està en ús. Però cal estar alerta i denunciar les agressions paisatgístiques que pugui patir l’entorn, com el cas d’un tram de banqueta (camins que ressegueixen el canal) prop de Lo Collet, que a causa d’unes obres de revestiment de la llera del canal va sofrir una tala d’arbres que va alterant greument el valor paisatgístic del canal.

Interès: Els Nou Salts i la Primera i Segona màquina.
Època: Tot l’any. Ideal durant la primavera.
Dificultat: Cap dificultat tret de la distància a tenir en compte.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

ELS CANALS D’URGELL

Es parla en plural de canals d’Urgell atès que l’obra està formada per un de principal, un canal auxiliar i quatre séquies.

Canal principal: té un recorregut de 144,2 km. Neix a la presa del Tossal, al municipi de Ponts,i arriba fins al terme de Montoliu de Lleida, on es torna a trobar amb el riu Segre. Cabal màxim de captació d’aigua en origen de 33 m³/s.
Canal auxiliar: els treballs de construcció s’iniciaren el 4 de maig de 1929 i acabaren el dia 18 de juliol de 1932. Inicia el seu recorregut al Pantà de Sant Llorenç de Montgai i acaba unint-se al canal principal al terme municipal d’Artesa de Lleida. Longitud de 76,6 km, cabal màxim de 8 m³/s.
Quatre sèquies principals: construïdes entre 1861-1865. Sumen un total de 102,6 km.

SÉQUIA O SÈQUIA?

El mot séquia o síquia (Mallorca) prové de l’àrab saqiya, amb el mateix significat, participi actiu de sáqà, ‘regar’. La paraula la podreu trobar escrita tant amb accent tancat com obert, segons on la llegiu. Davant el dubte, hem consultat la web Optimot, d’on extraiem:

“D’acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s’ha d’escriure amb accent tancat. Aquesta grafia ha estat modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

La forma sèquia és el resultat de la pronúncia oriental del mot occidental sèquia (en els dialectes orientals molts mots patrimonials acabats en -ia acostumen a tenir la vocal tònica oberta).”

BREU HISTÒRIA

La idea de transportar aigua cap a la plana de ponent ja es va portar a terme durant la dominació musulmana de la plana de Lleida quan els sarraïns van construir séquies als rius Segre i Corb. Una primera idea de canal que portés aigua a la plana de Lleida es remunta a l’any 1346, en època del rei Pere III el Cerimoniós. Però els primers estudis seriosos per a la construcció del canal no van arribar fins al s. XVI per ordre dels reis Carles I i Felip I d’Aragó, projectes que no van arribar a fructificar.

Des de llavors i fins a mitjans del segle XIX es van dur a terme construccions de sèquies, com la sèquia nova o reial i el canal principal amb presa
a Tiurana i l’auxiliar de Camarasa. Però no va ser fins al 1853 que es va donar la concessió de les obres a la societat SA Canal de Urgel que inicià la construcció aquell mateix any de l’actual canal d’Urgell amb un projecte de Pere de Andrés i Puigdollers dirigit per l’enginyer Domingo Cardenal i Gandasegul.

El projecte es va atorgar sota el preu real de l’obra pressupostat en 32 milions de rals, preu que va ser revisat a l’alça finalment fins a 57.642.695,17 rals (equivalent a 86.545€). Els problemes financers de l’empresa van ser constants i l’empresa concessionària va necessitar fins a quatre lleis d’auxili estatals d’ajut econòmic. El 25 de març de 1862, 350 anys després dels primers projectes, es va regar la primera finca que fou la de Tarassó, del senyor Jaume Mestres, d’Agramunt. .

ORGANITZACIÓ

El 17 de febrer de 1862 es signava a la capital espanyola el Conveni de Madrid entre els representants de l’empresa i una comissió de propietaris. El pacte, que no va ser del grat de cap de les dues parts, establia un cànon per la cessió de l’ús de l’aigua que seria d’una novena part de la collita els primers seixanta anys de la concessió i una vint-i-cinquena els darrers trenta-nou.

L’obra es va donar com a oficialment conclosa el 9 de juliol de 1865. Acabat el termini de la concessió de noranta-nou anys, el Ministeri d’Obres Públiques va instruir expedient per determinar si el Canal d’Urgell havia de revertir a l’Estat, com deia el RD de 3 de novembre de 1852, o bé als regants, tal com disposava la Llei d’aigües vigent. Per Ordre Ministerial de 10 d’agost de 1964 es resolgué, d’acord amb el dictamen del Consell d’Estat, que els regants d’Urgell havien de constituir una Comunitat General de Regants que seria titular a perpetuïtat de la concessió de l’aprofitament de les aigües i de la totalitat de les obres necessàries per al reg.

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell és la societatpropietària del canal. Està formada per tots els propietaris i altres usuaris autoritzats per regar les seves terres, els titulars de cases i els ajuntaments i altres entitats autoritzades, així com els titulars d’aprofitament hidroelèctric i indústries.

La comunitat de Regants té gràcies a diferents resolucions la concessió d’aigua del riu Segre amb un màxim que no pot superar els 9.000 m3/hectàrea i any i que es mantindran fins el dia 1 de gener de l’any 2061, d’acord amb allò que disposa la Llei d’aigües de 2 d’agost de 1985.

El Sindicat General de Regs ésl’associació encarregada de tenir les atribucions de representació, defensa de la comunitat, neteja dels desguassos principals, distribució de les aigües i policia de regs i inspecció dels comptes dels sindicats particulars. Finalment es dota d’un Jurat de Regs.

Com a punt destacat d’aquest reglament cal fer esment que a causa de la gran extensió de l’àrea de reg, aquesta es va dividir en vint-i-una col·lectivitats de regants. Tenen atribucions respecte a la millor distribució de les aigües, establir torns de reg, neteja i conservació de les lleres de distribució i desguassos subalterns entre d’altres.

DIFICULTAT

Sense cap dificultat, si no tenim en compte els 20 km de llargària de la ruta. La caminada no té desnivells i recorre els camins paral·lels als canals anomenats ‘banquetes’. Cruïlles senyalitzades amb pals indicadors i plafons informatius als punts de més interès fan de la travessa un ruta còmoda sense complicacions.

PUNT DE SORTIDA I SENTIT

Tant Les Borges Blanques com Juneda compten amb estacions, que a més a més són contigües de la línia Barcelona-Lleida per Picamoixons. Per tant, la proposta d’excursió permet diferents opcions i adaptar-la als gustos o necessitats de cadascú. Tant es pot sortir des de Les Borges Blanques com des de Juneda, i tant és pot fer en el sentit de les agulles del rellotge com en direcció contrària.

SORTIDA LES BORGES: Les Borges Blanques, com a capital de comarca, ofereix més serveis i activitats d’interès que potser Juneda. A la ciutat podem visitar l’Espai Macià, l’antic molí de Can Gineret o el Palau Marqués d’Olivart, que acull el Museu Arqueològic (visites concertades). És per això que la proposta que us fem surt d’aquesta població. Recomanem anar en el sentit horari per acabar la ruta amb un millor regust de boca, fent el tram més interessant al final.

SORTIDA JUNEDA: si sortim de Juneda tindrem una experiència menys urbana. El Canal d’Urgell passa per l’extrem nord de Les Borges Blanques sense trepitjar pràcticament els seus carrers. Si iniciem la ruta en aquesta població cal tenir en compte que és millor fer-la en sentit anti-horari i deixar per al final el tram més interessant de la caminada, la part de les ‘màquines’, els Nou Salts i el Parc de la Banqueta.

TRAM ÚNIC: si el que volem és fer només un tram entre Les Borges Blanques i Juneda, el més interessant és el que segueix la Quarta Sèquia, el tram nord que passa per la Font Vella, Lo Collet, Els Nou Salts i la Primera i Segona Màquines. Surt així una travessa d’aproximadament 8-9 km.

MILLOR ÈPOCA

El Clima de Les Garrigues té forts contrastos. Molt calent a l’estiu i fred i boirós a l’hivern. L’època ideal és per la primavera. Tot i que no és pot dir que sigui una excel·lent ruta per veure fruiters en flor, sí que podrem veure camps verds o grocs de colza, així com alguns camps d’arbres fruiters.

ELS SENDERS

Seguirem pocs senders abalisats i homologats durant la caminada. Tot i així la ruta està ben senyalitzada amb diferents pals indicadors. De camí trobarem:

GR-3 Sender de la Catalunya Central. Només un curt tram a la sortida i arribada a Les Borges Blanques.
El Camí: tram al Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues, Urgell i Segarra (140 km). En gran part seguirem aquest tram entre les Borges Blanques i Juneda seguint el Canal d’Urgell i la Caseta del Tei.
Camí de Sant Jaume: en un curt tram entre les Borges Blanques i Juneda pel tram nord veurem marques d’aquest recorregut. És una variant del Camí de Tarragona a Lleida que passa per Arbeca.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h0min Estació de les Borges Blanques (gps 31T 322870 4598860)

L’estació de les Borges Blanques es troba a l’extrem nord-est de la població, allunyada més de 500 m del centre. Disposa de vestíbul i bar, l’únic que hi ha pels voltants. La ruta circular que seguirem serà en sentit horari. Per veure altres possibilitats consulteu l’apartat de Punt de sortida i sentit més amunt.

Després de morir el seu pare, el qual es dedicava al negoci de l’oli a les Borges, Francesc Macià va ingressar als 16 anys a l’Acadèmia militar de Guadalajara al cos d’enginyers de l’Exèrcit espanyol, especialitzant-se en ponts, ferrocarrils i telègrafs. Però la relació de l’Avi amb el ferrocarril va anar una mica més enllà. Ens ho explica el periodista Miquel Andreu en un article publicat a Nació Digital i a la revista municipal de les Borges el Terrall (núm. 161 febrer 2017). Andreu explica com Macià, després de nou anys de diputat a Corts, va plegar el 1915 convençut a no tornar a fer mai més política. Tot i que no es va presentar a les eleccions d’abril de 1916, la gent del districte de les Borges el va votar en massa. Sí que assistí a Lleida a la sortida i l’arribada del tren format per onze vagons de garriguencs que van portar la seva acta de diputat a Madrid. Macià va quedar impressionat i va acabar acceptant el càrrec. A les següents eleccions sí que es tornaria a presentar, i va arrasar quatre vegades més. El periodista acaba afirmant que “M’atreveixo a dir que es pot entendre Companys sense el Tarròs i que es pot entendre Macià sense Vilanova i la Geltrú, però és impossible entendre Macià sense les Borges Blanques”.

Sortim de l’estació i anem a la dreta (oest) per l’avinguda Santiago Rusiñol, amb el Canal d’Urgell ja visible a l’altre costat de les vies. Després de passar el pont que supera les vies (i per on arribarem de tornada a l’estació), hem de continuar recte fins al final del passatge Joan Cornudella Barber. Aquí ja trobarem un primer pal indicador que ens informa que la Casella del Tei és a 6 quilòmetres.

El Canal d’Urgell envolta les Borges pel nord sense arribar a entrar mai dins del nucli urbà. Caminem pel primer tram de banqueta (camí que ressegueix el canal) en la mateixa direcció de les aigües pel marge dret del rec desproveït aquí d’arbres. En aquest tram trobarem una canalització de ferro que el creua (no apte per a vianants) i els primers salts del canal a tocar d’uns grans pollancres gavatx.

1,6 km 25 min Sortim de Les Borges Blanques (gps 31T 321638 4599032)

Creuem l’avinguda de Joan de Segarra (N-240a) per deixar enrere les Borges Blanques. Aquí topem amb les marques del GR-3 Sender de la Catalunya Central en la seva etapa 20, que uneix les poblacions de Les Borges i Aspa. El seguirem només un quilòmetre.

Abans de creuar la N-240a val la pena fixar-nos a mà esquerra del canal per observar la Farinera Cervós, una més de les moltes indústries i activitats que van créixer a redós de les aigües del canal i que anirem trobant durant la caminada. L’edifici és de planta rectangular dividida en planta baixa, tres pisos i un soterrani que s’annexa i comunica amb l’antiga fàbrica que es remunta al s. XIX. Exteriorment la construcció està arrebossada i pintada, i té coberta plana. La petita central hidroelèctrica encara dóna pel consum intern.

Tot i que l’entorn pel qual comencem la ruta no és massa agradable (carreteres, magatzems, depuradores…), sí que cal fer esment al bonic tram de banqueta d’aquesta secció de canal protegida per quatre fileres d’esplendorosos plataners. Hi ha un caminoi que va entre els arbres i que a més d’oferir belles estampes del canal, fan ombra, molt agraïda depenent de l’època de l’any en què fem la caminada. La banqueta que ens porta fins a la Caseta del Tei és agradable, amb vistes de les Borges a la nostra esquena i envoltats de camps de fruiters, oliveres i ametllers.

6,4 km 1h35min Caseta del Tei (gps 31T 318468 4599783)

La Caseta del Tei, terme municipal de Juneda, era una més de les cases construïdes al costat del canal a fi de controlar equitativament la distribució de l’aigua. El darrer canaler que hi viure va ser el senyor Freixes (de cal Tei), el qual hi va residir amb la seva família fins a mitjan del s. XX. Un plafó a la caseta ens fa cinc cèntims de la seva història:

“… construcció vinculada al Canal d’Urgell, molt característica en tot el territori per on passa l’esmentat canal i les quatre sèquies principals. En aquestes cases hi vivia el canaler, que era l’encarregat del manteniment de les infraestructures del canal i de la distribució de l’aigua per les boqueres. Una altra tasca dels canalers fou la implantació de l’arbrat al voltant dels canals, i que avui en dia podem observar en molts trams.

La casella del Tei està formada per dos edificis, en què destaquen la utilització dels maons com a elements decoratius de les obertures i de les cantoneres, i els murs de tàpia ben visibles en l’edifici annex.”

Al costat de la caseta hi ha un gran embassament, encerclat per una tanca, que controla les aigües durant el tram final del canal. En aquest punt deixem el Canal d’Urgell, que retrobarem més endavant a Lo Collet, per continuar al nord un camí asfaltat que ens portarà entre camps de conreu i solars fins a l’entrada de Juneda.

8,1 km 2h Rentadors de Juneda (gps 31T 318769 4601249)

Poc després de creuar la N-240 (perill, no hi ha pas de vianants) i abans de creuar les vies del tren, ens desviem a l’esquerra uns metres per visitar els rentadors vells de Juneda, arranjats, i on trobem un plafó explicatiu on podem llegir:

Abans del Canal d’Urgell l’aigua era un bé escàs. De les diferents fonts del municipi, moltes desaparegudes, en destacaven dues, la font Vella i la font Nova. Al tossal de la Llàntia, a poc més de 500 m d’aquí al nord de la torre del Cistellera, hi havia la font Vella, un pou des d’on es recollia aigua que era transportada passant pel Molí de Baix a través de La Canonada, un canal soterrat que portava l’aigua fins a la font Vella, prop d’on ara som. De la font Nova l’aigua saltava a tres piques. La primera es destinava per a beure mentre que les dues restants eren per al bestiar. D’allí l’aigua saltava als rentadors públics.

8,4 km 2h05 Molí de Baix (gps 31T 318905 4601402)

Després de passar sota les vies del tren i abans d’anar a l’estació de Juneda, ens podem acostar al Molí de Baix, situat només a 160 metres al nord seguint el carrer de la Font del Gat. Va ser un molí fariner des del seu remot passat fins el 1962 quan s’aturà l’activitat per baixa producció. Un plafó situat al lloc ens explica la seva història:

El Molí de Baix és un bon exemple d’arquitectura pre-industrial, sobre la base de l’aprofitament de l’energia hidràulica de la Femosa com a força motriu.

És de planta rectangular i s’hi han fet diverses reconstruccions al llarg del temps. El cos central és el molí pròpiament dit, i consta de planta baixa i dos plantes superiors. A la planta baixa es conserven els mecanismes de funcionament de l’any 1872. A la primera planta hi havia la sala de les moles i, finalment, a la segona planta hi havia l’habitatge.

Fou construït principalment amb carreus de pedra lligats amb morter de calç, però també amb murs de pedra. Del conjunt destaca el pont de pedra a l’entrada del pou interior i la bassa feta de carreus per acumular l’aigua. Inclou l’espai conegut popularment com la Font del Gat (o del Torrent).

8,7 km 2h08min Estació de Juneda (gps 31T 318684 4601400)

L’estació de Juneda és la contigua de la de Les Borges Blanques, ambdues situades a les línies R13 i R14 de Rodalies de Catalunya. El tren va arribar aquí el 19 de setembre de 1878 provinent des de Les Borges Blanques quan s’inaugurà el tram de 5.070 m entre una i l’altra estació. El tren no va arribar a Lleida per la línia de Tarragona fins el 19 de maig de 1879, amb la inauguració del tram de 19,279 km entre aquest municipi i Lleida i que completava la línia que connectava la capital de la terra ferma amb Tarragona. El ferrocarril, però, ja havia arribat a Lleida l’any 1860 provinent de Manresa.

Tot i que l’estació va entrar en servei al segle XIX l’edifici actual data de 1920, una obra austera de reminiscències neoclàssiques, que fou reformada el 1980 com a sala d’espera. Destaca també l’anomenada Casilleta, una petita estança que originàriament era de fusta i usada com a estació provisional, situada al creuament entre l’antic camí de les Borges Blanques i la via, i que tenia la funció d’alberg per al guardabarrera. Precisament arran de la Setmana Tràgica de 1909, durant la qual es calà foc al tren correu de Tarragona a Lleida a l’altura de la Floresta, un grup de junedencs incendià la Casilleta motiu pel qual fou substituïda per una de pedra. En total es comptaven fins a quatre caselles més: la del Salat o d’en Simó, la d’en Xammar, la Casilla de la Reina i la de l’estació, la majoria de les quals foren enderrocades. (Font: Ajuntament de Juneda)

El carrer de la Font primer i el Major després ens portaran fins a la plaça de l’església on es troba l’Església de la Transfiguració del Senyor.

9,4 km 2h15min Juneda. Pl. de l’Església (gps 31T 318642 4602031)

Som davant de l’església de la Transfiguració del Senyor de Juneda, una població d’origen medieval de 3.343 hab. de la comarca de les Garrigues. D’acord amb Joan Coromines, el topònim té un origen àrab (Junâda: refugi, lloc elevat/enlairat, jardí/hort). A la web de l’ajuntament podem llegir un resum de les característiques de l’església:

Església de planta rectangular de creu llatina de 24 metres de llarg per 20 metres d’ample amb un enlairat cimbori i gran presbiteri. L’estructura està formada per tres naus dividides en 6 pilars amb la central més elevada que la resta i coberta per una volta cilíndrica d’arcs torals i llunetes amb finestrals.

El temple es començà a construir com a església nova l’any 1740, ja es pogué visitar el 1746 i fou consagrada el 1748 per Gregori Galindo, bisbe de Lleida.

La façana és d’estil neoclàssic amb elements del barroc i on destaca la porta central amb un arc de mig punt guardada per dues columnes damunt bases motllurades i capitells.

Aquest temple nou, d’estil entre renaixentista i barroc, comptava amb un Altar Major barroc construït el 1763 per l’escultor Antoni Ochando, de Constantí, que fou destruït durant la Guerra Civil, malgrat ser considerat una joia del barroc acadèmic i dels millors altars de la Catalunya del segle XVIII. El 2 d’abril de 1938 l’edifici fou bombardejat per l’exèrcit franquista destruint part del cimbori i causant nombrosos danys.

Reprenem la ruta tot anant a buscar la Quarta Sèquia que trobarem al final del carrer Torregrossa. De camí passarem pel Portal del Marca, una de les antigues entrades medievals de la població. Tot i que podem fer drecera i arribar a la séquia abans si baixem per algun carrer lateral, val la pena arribar-nos fins al final del carrer per resseguir un major tram de séquia justament on la banqueta que el ressegueix va entre un bell tram embolcallat entre grans plataners. Els plataners del costat dret van ser plantats per l’antiga societat de Juneda de La Palestra l’any 1935, mentre que els de la riba esquerra són de 1948 i foren plantats pels canalers de la societat Canal d’Urgell (Ajuntament de Juneda).

9,8 km 2h20min La Quarta Séquia (gps 31T 318732 4602380)

Reprenem en aquest punt el recorregut pels canals assolint la Quarta Séquia, última de les quatre canals que comuniquen el canal principal amb el Segre i que rega les comarques de les Garrigues i el Segrià. El camí va seguint per la riba esquerra aigües amunt per banqueta protegida per enormes plataners.

La Quarta Séquia va ser construïda al mateix temps que el Canal d’Urgell durant els anys 1853 i 1865. Neix al Collet (per on passarem més endavant) i finalitza el seu recorregut de 25,9 km al municipi de Lleida, al polígon industrial El Segre.

El traçat de la 4a Séquia segueix planer sempre cercant els punts alts a fi de poder irrigar el màxim de terreny. En trobar el desnivell corresponent al canvi d’estrat geològic, el salva mitjançant el conjunt de 9 salts d’aigua. Abans d’arribar als Nou Salts, encara hi ha dos bells salts més: el de la Segona i el de la Primera Màquina.

El canal envolta pel nord Juneda en direcció a ponent. Més avall de Margalef, es creua amb el canal Auxiliar (al punt quilomètric 20,580) on rep noves aportacions d’aigua. Finalment, travessa la finca de Torreribera i desemboca, gairebé exhaurit, a la riera dels Canals, prop de la seva confluència amb el Segre, al municipi de Lleida (Polígon Industrial El Segre), després d’haver recorregut 29,5 quilòmetres.

10,5 km 2h20min Parc de la Banqueta (gps 31T 319018 4601834)

El parc de la Banqueta de Juneda és un dels espais més interessants de Juneda. Sobre un tram de 700 m de canal soterrat s’hi ha construït un parc de lleure on es pot fer gimnàstica i pícnic gràcies als bancs de fusta situats sota la bonica arbreda del Salt Desfet.

Des del parc durant la primavera tindrem unes interessants vistes del poble sorgint darrere els camps de colza pintats de groc intens.

La 4a Séquia compta amb una mostra destacada d’obres arquitectòniques (caselles, mòduls, aqüeductes, túnels, ponts, salts d’aigua…), construïdes en l’estil neoclàssic propi de mitjan s. XIX, cosa que els concedeix bellesa i elegància sense perdre però la seva funcionalitat.

A més, la seva banqueta així com la del tram final del Canal d’Urgell compten amb nombrosos arbres (plàtans, freixes de fulla petita, àlbers, etc.) alineats o en bosquets que proporcionen ombra i companyia als seus visitants. (Font plafó informatiu a Lo Collet)

11,1 km 2h25min Primera Màquina (gps 31T 319497 4601856)

Al final del parc de la Banqueta, quan el canal torna a ser visible, arribem a la primera de les dues màquines que trobarem abans dels Nou Salts:

Aquesta minicentral hidroelèctrica fou construïda per Ferrant Torrent Rius (cal Francisquet 1863-1939) aprofitant la concessió del canal per subministrar electricitat a les poblacions de Juneda i Torregrossa.

Es tractava d’una central hidroelèctrica en canal de reg o d’abastament, és a dir, que aprofitava el desnivell existent al canal (salt).

Mitjançant una presa i una canonada forçada que menava l’aigua fins a la turbina, en passar l’aigua, la turbina transformava l’energia mecànica en energia elèctrica i l’aigua retornava al canal.

En el moment de la seva posada en marxa, la cessió del cabal d’aigua cap a la central fou de 1.098 litres/segon. Gràcies al salt de 6,2 m, la central podia produir 90,75 cavalls de potència (66 kw).

Fou inaugurada la primera encesa el 12 de març de 1902 i la instal·lació d’enllumenat públic contractat per a l’ajuntament de Juneda va ser de 56 làmpades de 16 bugies.

Juntament amb la posada en marxa de la Segona Màquina (1911), a més de donar llum a les cases de les dues poblacions, s’alimentaven els motors d’una cinquantena de premses i molins. Els edificis d’ambdues màquines foren enderrocats als anys 80. (Font Plafó informatiu)

Continuem pel marge esquerre del canal i deixant a mà dreta el Pont del Tancat, construït amb pedra i situat a tocar de la bassa del mateix nom. Aquí trobem un pal indicador. Seguim en direcció a la Segona Màquina i Els Nous Salts seguint un bonic camí estret.

Poc abans d’arribar la Segona Màquina, val la pena creuar el canal per una passarel·la de ferro per endinsar-nos pel Bosquet de la Segona Màquina, l’únic que trobarem durant la travessa. Al bosc, on hi ha una esplanada amb un banc de fusta, també hi ha una escultura en record de Josep M. Minguella, impulsor de l’ADPN La Banqueta.

Fins a principis dels anys 90 aquest bosquet, de poc més de mitja hectàrea, no existia i aquestes terres eren cultivades pels seus propietaris. En quedar ermes s’inicià el procés de successió ecològica i en pocs anys van ser colonitzades per arbres de creixement ràpid, com l’ailant (Ailanthus Altissima) i la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia). A poc a poc, a l’ombra d’aquests arbres hi han anat creixent arbres autòctons de ribera, com ara el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i l’àlber (Populus alba) que han format un bosc frondós amb un sotabosc de nombroses plantes lianoides com l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i el llúpol (Humulus lupulus). (Font plafó informatiu 2a Màquina)

12,4 km 2h35min Segona Màquina (gps 31T 320677 4601875)

Arribem a un dels espais més bonics de la caminada, la Segona Màquina, on podrem llegir en un plafó informatiu una mica sobre la història d’aquesta infraestructura:

La tardor de 1853 el Canal de Urgel, SA va iniciar la construcció del canal d’Urgell (de 144,2 km), feina que es prolongà fins a la tardor de 1861. L’enginyer director d’aquesta obra fou Domingo Cardenal Gandasegui. L’enginyer autor del projecte i director general de l’obra fou Pere de Andrés i Puigdollers.

Aquest salt va ser realitzat durant les obres de construcció de la 4a Séquia Principal dels canals d’Urgell (1855-1865).

L’any 1911, l’empresari junedenc Francesc Torrent Rius (cal Francisquet 1863-1939) va acordar amb la societat Canal d’Urgell la cessió d’aquest salt on va construir-hi una màquina per al seu aprofitament hidroelèctric. La concessió fou de 1.098 litres/segon. La central podia produir 81,5 cavalls aprofitant el desnivell del salt, de 5, 14 metres.

El 8è punt del pacte de cessió diu: “Francisco Torrent se compromete a suministrar en los saltos que se acensan con preferencia a todo otro empleo la fuerza necesaria para mover una máquina trilladora durante los días y las horas diarias que fueran precisas para la trilla de cereales correspondientes al noveno”.

De fet, l’edifici -existent a pocs metres d’on sou ara-, va pertànyer a la “Casa Canal” i s’utilitzà com a magatzem dels fruits procedents del novè, un tribut que van pagar els propietaris de les terres regades a Canal de Urgel, SA durant més de 70 anys per tal de sufragar les obres de construcció del canal d’Urgell.

13,8 km 2h50min Los Nou Salts (gps 31T 321493 4601069)

Los Nou Salts és un tram de la 4a Séquia de 400 metres de longitud, amb un desnivell de prop de 23 metres i un pendent mitjà de 5,8% que se salva amb nou bells salts d’aigua. Per tal d’aprofitar aquest desnivell del cabal mitjà aproximat de 3.000 litres per segon que transporta aquesta séquia, l’any 2002, la Comunitat General de Regants va construir-hi una central hidroelèctrica que produeix, de forma neta i sostenible, uns 2.000.000 de Kw/h anuals. Això suposa un estalvi d’emissions de 1.428,571 tones de CO2 anuals a l’atmosfera de la Terra.

Per tal d’assegurar un flux laminar de l’aigua al canal d’Urgell, els enginyers i constructors d’aquesta estratègica obra per a l’època (de mitjans de segle XIX), van donar, tant a aquest canal com a les seves sèquies principals, un pendent mínim i inapreciable inferior al 0,03%. Aquest pendent garantia que les lleres també conegudes com a caixers (construïdes sobre terreny natural o terraplenat), no serien erosionades per la força de l’aigua ni tampoc no hi hauria deposicions dels materials erosionats.

En alguns trams, però, el relleu natural tenia un fort pendent, cosa que obligà a construir salts amb carreus de pedra on l’aigua pogués dissipar la seva energia sense causar danys ni erosió.

A principis del s. XX, es va veure que aquesta energia podia aprofitar-se per moure molins o produir electricitat. Exemples els tenim a les dues “màquines” de Juneda, aigües avall i els salts del canal principal al Collet i a la Farinera de les Borges, aquests dos darrers encara en funcionament.” (Font plafó informatiu Los Nou Salts)

Deixem enrere Los Nou Salts per continuar remuntant la Quarta Sèquia aigües amunt tot passat pel Meandre de les Planes, on el canal fa un bonic revolt envoltat de plataners i esplendorosos àlbers.

15,8 km 3h15min Pont del Valeri (293 m) (gps 31T 322915 4600188)

Atenció a la cruïlla amb un pal indicador que ens pot fer agafar el camí equivocat. Bona part de la ruta que hem fet ha seguit la Ruta pels canals d’Urgell creada pel Consell Comarcal de les Garrigues. En aquest punt l’abandonem per continuar recte per l’esquerra del canal sense fer cas al pal indicador que ens marca el camí a Lo Collet i la Font Vella per una opció més llarga.

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (coneguda popularment com la Casa Canal) va iniciar a finals de 2013 uns treballs de substitució de les lleres originals per unes altres de formigó en la zona compresa entre el pont del Valeri i el Collet. Les obres van suposar la tala dels arbres de la banqueta sense cap mesura de restitució paisatgística, el que va suposar la pèrdua important del patrimoni natural d’aquest tram de canal. Diferents entitats de Juneda i Les Borges Blanques van criticar la obra atès que consideren que ha transformat un paisatge declarat bé cultural d’interès local (BCIL). Tot i les mobilitzacions en contra, la desaparició del passeig arbrat que acompanyava el rec és un fet en aquest tram de séquia, una pèrdua important si pensem que gairebé totes les terres de la comarca es dediquen al cultiu, i els boscos i zones verdes de lleure són residuals. Podeu llegir més sobre el tema en aquest article publicat al Punt Avui (24 abril 2014).

16,7 km 3h30min Lo Collet (gps 31T 323689 4600023)

Després de travessar la carretera a Mollerusa, assolim el Collet, punt situat al quilòmetre 109,62 del Canal d’Urgell.

L’indret també és conegut com la Forestal d’Urgell atès que durant molt anys aquí hi va haver un molí paperer de transformació de fusta, troncs que arribaven precisament d’aigües amunt i d’on també s’extreia la força necessària per moure les maquinàries. Podeu llegir una excel·lent entrada d’aquest tema al blog ‘Quina la Fem‘.

Que som en un punt estratègic del Canal en dona fe el fet que la casella del canaler és de dos pisos quan la majoria només tenen planta baixa. Aquí residia un canaler de rang superior i coordinador de tots els canalers de la zona.

Unes comportes, ara automatitzades, donen pas a l’aigua que recorrerà la Quarta Séquia, l’última de les que travessen de llevant a ponent la plana lleidatana, abans de desembocar a la riera dels Canals després de recórrer 25,9 km.

En aquest punt retrobem el canal d’Urgell que havíem abandonat a la Casella del Tei. En un punt on el canal fa un gran revolt a la dreta, passarem per un parell de salts que fan distreta la caminada per aquest tram de canal.

18,4 km 3h50min Molí tèxtil (gps 31T 323567 4599243)

Cruïlla de camins a l’alçada d’un estètic salt d’aigua que abastia una empresa tèxtil reconvertida ara en granja on veurem un pal indicador a quatre direccions i on retrobem el GR-3 que havíem seguit a l’inici de la ruta. Per anar a la Font Vella hem de tombar a l’esquerra i seguir el GR per deixar-lo al cap de 140 m i prendre el primer carrer a la dreta que ens portarà a la font en pocs minuts.

18,7 km 3h55min La Font Vella (gps 31T 323567 4599243)

Arribem a l’espai de lleure i berenador de la Font Vella, situada a la fondalada de la vall de la Femosa i que també acull l’ermita de Sant Cristòfol. El parc és un indret ben conegut i visitat pels habitants de les Borges Blanques que venen fins aquí a fer-hi trobades sota l’ombra dels plataners. L’any 2002 l’ajuntament va declarar l’ermita i l’entorn Bé Cultural d’Interès Local.

La font, que dona nom a l’espai, és d’estic neoclàssic i està formada per tres brolladors amb un frontal de pedra treballada situat un metre per sota el nivell del terra. Al seu costat hi ha un un plataner amb un tronc d’amples dimensions.

La ubicació de l’ermita de Sant Cristòfol s’explica, segurament, per l’existència precedent de la Font Vella, deu natural molt antiga que bastia tota la població i que encara raja regularment, malgrat que l’aigua avui en dia no és potable. L’ermita és un edifici contemporani, de l’any 52, d’una nau ovalada. L’interior del temple és precedit per una imatge del sant i ornamentat amb pintures al·legòriques i protegit per una reixa exterior de ferro colat.

El cap de setmana més proper al dia 10 de juliol, dia del patró, se celebra anualment l’Aplec que organitza l’Associació d’Amics de la Fontvella amb el patrocini de l’Ajuntament de la Ciutat. Ambdós entitats col·laboren en el manteniment de l’entorn. (Font web Ajuntament de les Borges Blanques)

El més recomanable és desfer el camí fins al molí tèxtil per continuar pel canal fins a una passarel·la que ens portarà fins a l’estació. Però es pot fer drecera si prenem el Camí de la Font Vella que creua en biaix el canal i els camps de fruiters de la zona.

20,8 km 4h15min Estació de Les Borges Blanques (gps 31T 322870 4598860)

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Per les banquetes dels Canals d’Urgell. Ramon Gassió i Monico. Borges Blanques (2002).
El tresor dels Canals d’Urgell. Jaume Mateu. Pagès ed. (2012)
L’Enginyer Domingo Cardenal (1825-1901) : entre la pagesia de Ponent i la burgesia de Barcelona. Jaume Mateu i Giral. Ed. Pagès (2000)