Pels millors boscos

ls boscos han tingut un paper destacat en la imaginació col·lectiva de moltes cultures. Coberts per una natura exuberant, sovint han estat percebuts com espais misteriosos, plens de vida i secrets. En l’imaginari popular, els boscos han estat escenari de llegendes i contes, refugi d’éssers fantàstics com bruixes, follets o gnoms. Però també han estat espais d’amagatall per a figures històriques ben reals: des de bandolers com el català Perot Rocaguinarda fins a personatges llegendaris com Robin Hood, que actuaven, cadascun a la seva manera, des de la penombra del bosc.

Amb el pas del temps, la relació de les persones amb el bosc ha anat canviant. Antigament, era una font directa de recursos: llenya, fusta, caça, fruits silvestres… Avui dia, tot i que encara manté cert ús econòmic, predomina la seva dimensió com a espai de lleure, tranquil·litat i connexió amb la natura. El bosc ha esdevingut un valor afegit que cal preservar: tant per la seva riquesa en biodiversitat com pel paper essencial que juga en la regulació del clima i en la salut dels ecosistemes.

A Senderisme en tren, hem recorregut molts d’aquests boscos i hem volgut fer una selecció de rutes que creiem especialment interessants per gaudir de la seva boscúria. Us presentem unes propostes que conviden a caminar, descobrir i connectar amb la màgia natural dels nostres boscos.

  1. Montlluís-Toès-Carançà
  2. Sant Quirze de Besora – Santuari de Bellmunt – Torelló
  3. Campdevànol – Campelles – Ribes de Freser
  4. La Sauva Negra des de Centelles
  5. Parc de la Serralada Litoral.
  6. El Montnegre i el Corredor

Montlluís-Toès-Carançà

  • Ruta ST90. De Montlluís a Toès-Carançà seguint el Tren Groc

Per la seva gran varietat paisatgística i frondositat i perquè en bona part recorre per un ‘Sentier Botanique’ d’interpretació naturalístic amb plafons informatius que ens ajudaran a reconèixer el noms dels arbres. Una ruta excel·lent per gaudir de la natura però també de la ciutat de Montlluís, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Sant Quirze de Besora – Santuari de Bellmunt – Torelló

  • Ruta ST03. De Sant Quirze de Besora a La Farga de Bebié pel castell de Besora (100 Cims) i els Bufadors de Beví 
  • Ruta ST16. De St. Quirze de Besora a Torelló pel Santuari de Bellmunt (100 Cims)
  • Ruta ST208. Volta al Bisaura pels castells de Besora (100 Cims) i Montesquiu i el Salt del Mir
  • Ruta ST278. De St. Quirze Besora a Torelló pel Serrat Alt (100 Cims), els Tres Batlles i el castell de Torelló

Llarga travessa que recorre el vessant nord de la serra de Bellmunt dominada per extenses fagedes. Completa la travessa la visita del Santuari de Bellmunt, un 100 Cims de la FECC, des d’on tindrem extenses panorames al nostre entorn. 

Campdevànol – Campelles – Ribes de Freser

  • Ruta ST87. Campdevànol a Ribes de Freser per St. Pere d’Aüira, El Baell i Campelles

Entre Campdevànol i Ribes de Freser, passarem per Sant Pere d’Auira i Campelles sempre entre bonics boscos que alhora ens deixaran entreveure bonics panorames de les muntanyes de Núria.

La Sauva Negra des de Centelles

  • Ruta ST195. Castells de Centelles i Castellcir per La Sauva Negra des de l’estació de Centelles

Extraordinari espai protegit de 100 ha inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i on podrem gaudir de faigs, roures, blades, aurons i avellaners.

Parc de la Serralada Litoral.

  • Ruta ST01. De Montmeló a Montgat Nord pel castell de Sant Miquel, el poblat ibèric de Castellruf i el turó de Galzeran (100 Cims)
  • Ruta ST311. De Mollet a Montgat Nord pel poblat ibèric de Castellruf i el turó de Galzeran 
  • Ruta ST325. De Granollers a Vilassar-Cabrera per la Ruta Prehistòrica de Céllecs i el castell del Burriac (100 Cims) 

El Parc de la Serralada Litoral és un dels espais naturals més accessibles i propers a l’àrea metropolitana de Barcelona. Situat entre el Maresme i el Vallès Oriental, aquest parc forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i destaca per una gran diversitat d’ambients, especialment pels seus boscos, que cobreixen bona part del territori.

Els boscos són majoritàriament mediterranis, amb un predomini clar del pi blanc, tot i que també hi trobem alzines, roures i espècies de sotabosc com el bruc, la gatosa o el llentiscle. La vegetació respon tant a les condicions climàtiques (temperades i humides en les zones obagues, més seques i assolellades a les carenes) com a la història d’ús del sòl, ja que molts d’aquests espais van ser conreats fins fa poques dècades.

Tot i estar relativament a prop de nuclis urbans, els boscos conserven una notable riquesa ecològica. Són hàbitat de diverses espècies d’ocells, mamífers petits, rèptils i una gran varietat d’insectes. A més, compleixen una funció essencial en la regulació hídrica, la prevenció de l’erosió i la millora de la qualitat de l’aire, a més de contribuir al benestar emocional i físic de les persones que els visiten.

El Montnegre i el Corredor

  • Ruta ST218. La Vall d’Olzinelles SL C-79 des de l’estació de Sant Celoni
  • Ruta ST229. De Llinars a St. Celoni pel Corredor, el Castell Vell, El Far, Sta. Eulàlia de Tapioles i els dòlmens de Ca l’Arenes i Pedra Gentil
  • Ruta ST233. Massís del Montnegre des de Riells i Viabrea fins a St. Celoni passant pels turó Gros i d’en Vives
  • Ruta ST282. PR C-228 Llinars-El Corredor complet per l’aiguabarreig del Mogent i Castellvell 

El Parc del Montnegre i el Corredor, situat entre el Maresme i el Vallès Oriental, forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. És una serra prelitoral que s’estén paral·lela al mar, i que ofereix un mosaic de paisatges on el bosc és el gran protagonista. Aquest espai natural combina una gran riquesa biològica amb un important patrimoni cultural i històric, fet que el converteix en un lloc ideal per a l’excursionisme i la descoberta del medi natural.

Els boscos del parc són predominantment mediterranis, amb algunes zones de transició cap a ambients més humits. Hi trobem grans extensions d’alzina surera, una de les espècies més emblemàtiques del Montnegre, així com alzina comuna, pi pinyer, pi blanc i castanyers, aquests últims més abundants a les zones fresques i obagues. A més, a les parts més elevades del Montnegre es poden observar boscos de roures i fins i tot alguna fageda residual, testimoni d’ambients més humits del passat.

Aquests boscos acullen una gran diversitat de fauna, amb mamífers com la guineu, el porc senglar o la geneta, i una rica varietat d’ocells, rèptils i amfibis. També són fonamentals per a la conservació del sòl i de l’aigua, i tenen un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic, en fixar CO₂ i regular el microclima de la zona.

Fes un comentari