160. Integral a la cresta de les Agulles de Sta. Àgueda (Benicàssim) 9,5 km

portadaRESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Est. de Benicàssim (Castelló)
Distància: 9,5 Km
Desnivells: +/- 660 m
Interès: La cresta de les Agulles
Anuncis

159. Volta al Desert de les Palmes i cim del Bartolo (Benicàssim, Castelló) 17 km

portada159RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Est. de Benicàssim (Castelló)
Distància: 17 Km
Desnivells: +/- 960 m
Interès: el PN del Desert Palmes

158. Travessa del PN del Montgó entre La Xara i Alqueries (Dénia, Alacant) 19,7 km

portada01RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida: Estació de La Xara (Dénia)
Arribada: Estació d'Alqueries(Dénia)
Distància: 19,7 Km
Desnivells: + 1.250 m /- 1.290 m
Interès: la travessa O-E del Montgó

157. PR-CV 439 Sender del Palmerar d’Elx 10,1 km

portadaRESSENYA - MAPA - WIKILOC

Sortida/arribada:
Estació d'Elx Parc(Alacant)
Distància: 10,1 Km
Desnivell: inapreciable
Interès: El Palmerar d'Elx

156. Travessa de la Serra Gelada entre Altea i Benidorm 17,1 km

portadaRESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida: Estació d’Altea
Arribada: Estació de Benidorm
Distància: 17,1 Km
Desnivells: + 1.050m / - 950 m
Interès: vistes als penya-segats

155. Serra d’Oltà des de Calp amb el Trenet de la Marina (Metro Alacant) 11,7 km

portada3RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació de Calp (Alacant)
Distància: 11,7 Km
Desnivells: +/- 710 m
Interès: El cim d'Oltà 587 m
Imatge

2017_arribada-de-tren_claude-monet_2

154. Penyal d’Ifac des de Calp amb el Trenet de la Marina (Metro Alacant)

portada02RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació de Calp (Alacant)
Distància: 15,2 Km
Desnivells: +/- 780 m
Interès: El Penyal d'Ifac 332m

153. Carena de Torrella: travessa entre Vacarisses i Aeri de Montserrat per St. Salvador (100 cims) 11,6 km

portadaRESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. est. de Vacarisses-Torreblanca
Arrib. est. Aeri de Montserrat  
Interès: Carena de Torrella i La Puda
Distància: 11,6 km
Desnivells:  +385 m /-570 m

152. Serra de Collcardús: Turó del Ros (100 Cims) entre Viladecavalls i Vacarisses 10 km

portada152RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH
Sort. estació de Viladecavalls
Arrib.est. Vacarisses-Torreblanca  
Interès: Serra de Collcardús
Distància: 10,1 km
Desnivells:  +560m / -510m

151. Quatre coves al voltant del Figaró 9,8 km

portada_151_02RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida: El Figaró   
Interès: 4 coves-mina
Distància: 9,8 km
Desnivells:  +/- 390 m

Mitama: el gat que és Cap d’estació de tren

mitama_gat-perichQue els gossos ocupen moltes més tasques que no els gats és cert. Però tot i així tenim constància de l’Stubbs,  el gat alcalde de Talkeetna (Alaska), en Larry, el gat amb el càrrec oficial de “Caçador de ratolins” que viu al 10 de Downing Street. Cameron va plegar, però Larry va seguir al mateix lloc amb la seva tasca, ara amb Theresa May. També tenim en Ed, el gat policia del cos de Nova Gal·les del Sud (Austràlia). Però hi ha també un gat que també ocupa un altre càrrec singular, un gat que és cap d’una estació de tren!

Es tracta de Mitama (Tama II), un gat que és el  Cap d’estació de Kishi, una parada situada a la població de Kinawaka, una ciutat situada a 85 km al sud d’Osaka a la prefactura de Wakyama.

Mitama ocupa aquest càrrec des del 2015 després que Tama,  la primera a ocupar aquest càrrec de responsabilitat, morís a l’edat de 16 anys (podeu visitar la seva entrada a wikipedia).

Tama era una gata recollida del carrer que va ser adoptava pel cap d’estació de Kishi el 1997. Quan el 2004 Nankai Electric Railway va tancar la línia de tren entre Kinawaka i Kishi per problemes de baixa ocupació, la nova operadora de la línia, Wakayama Electric Railway, va designar la gata com a Cap d’estació a fi de revitalitzar el ferrocarril. Vestida amb gorra i amb la placa corresponent, va atraure multituds de viatgers que volien veure-la, fet que va incrementar significativament els viatgers de la línia i per tant en l’augment de la seva rendibilitat. 

La gata es va convertir en tota una celebritat. Se li va obrir un restaurant temàtic i una botiga amb souvenirs de tota mena. Fins i tot se li va dedicar tot un tren!

mitama_visita-temple-sintuista

Mitama visitant el temple dedicat a Tama

Tama va morir el juny del 2015 i al seu enterrament, que va seguir el ritu xintoïsta (Shinto) hi van assistir més de 3.000 persones. Va ser incinerada i les seves cendres es va llençar al riu Kishi. Prop de l’estació se li va construir un santuari xintoïsta al seu honor.

Després dels preceptius 50 dies de dol que la religió Xintoïsta demana de respectar, es va nomenar un successor, Mitama, gat que ocupa actualment el càrrec.

Mitama no és l’únic gat que treballa en una estació de tren, també ho fa Felix, gat que treballa a l’estació de Huddersfield (fins i tot té pàgina de Facebook), una ciutat anglesa del Comtat de West Yorkshire. El proppassat mes de febrer del 2016 va ser ascendit a ‘Senior Pest Controller’.

 

Les millors rutes seguint túnels ferroviaris

tunel-de-montgat

TÚNEL DE MONTGAT (primer túnel ferroviari estatal)

El ferrocarril va suposar un important canvi en les comunicacions, aportant rapidesa i comoditat en els desplaçaments. Però la seva construcció ha de tenir en compte el territori, sovint muntanyós, com el cas de casa nostra. Les línies de tren tenen el seu taló d’Aquil·les en els amplis radis de curvatura i els desnivells a superar, encara que aquests siguin petits, uns aspectes d’enginyeria que marquen de forma indefugible el disseny d’una nova línia. En un territori muntanyós els ponts i els túnels esdevenen uns recursos constructius indispensables a fi de fer avançar un nou traçat de tren. Cars i de costosa construcció, aquestes obres un cop construïdes romanen després com a infraestructures que sovint passen a formar part del patrimoni industrial d’un país. 

TÚNELS CATALANS

A casa nostra la primera posició l’ocupa el túnel ferroviari per a trens d’alta velocitat que travessa els Pirineus per la Jonquera. La construcció i gestió ha estat privada, generant un dèficit inassumible segons l’empresa concessionària a causa d’un nombre molt inferior de passatgers dels esperats. L’Estat “haurà” de pagar  un rescat de 200 M d’euros a la constructora, diners que haurem de pagar tots els ciutadans a l’empresa de Florentino Pérez.

  1. túnel del Pertús (ferroviari): 8.300 m (2009)
  2. túnel de Vielha (viari): 5.230 m (1948)
  3. túnel del Cadí (viari): 5.026 m (1984)
  4. túnel de Bracons (viari): 4.556 m (2009)
  5. túnel de l’Argentera (ferroviari):  4.044 m (1890)
  6. túnel de Toses (ferroviari): 3.914 m (1922)
  7. túnel de Vallvidrera (viari) : 2.517 (1991)

*Si mai s’acaba la L9 del metro de Barcelona (43,3 km) seria el setè túnel més llarg del món i primer a Europa.

TÚNELS DEL MÓN

Els deu túnels més llargs del món, comptant fins i tot els viaris, són túnels ferroviaris, molts d’ells de línies de metro, però també túnels específicament ferroviaris:

  1. Metro linia 3 de Guangzou (Xina): 60,4 km
  2. Túnel ferroviari de Saint Gotthard (Suïssa): 50,3 km
  3. Metro linia 1 de Beijing (Xina): 57,1 km
  4. Túnel de Seikan (Japó): 53,8 km
  5. Eurotunnel ferroviari (França-GB): 50,5 km
  6. Metro túnel linia 5 de Seul (Korea): 47,6 km
  7. Metro Moscou (Rússia): 41,5km
  8. Metro L-12 Madrid (Espanya): 40,9 km

De totes les excursions que hem fet a Senderisme en tren hi ha algunes sortides, que a més a més d’unir dues estacions contigües d’una mateixa línia de tren transiten sobre sengles túnels ferroviaris. Podeu conèixer alguns túnels i algunes històries que amaguen tot caminant sobre aquests túnels:

EXCURSIONS PER TÚNELS

1. Túnel de l’Argentera 4.044 m (ruta ST110)

Entre les estacions de: Duesaigües-l’Argentera (Baix Camp) i Pradell (Priorat)

El túnel de l’Argentera es va obrir l’any 1890 quan el tren arriba a Falset. Està format per dos túnels, el túnel 73 de 4.044 m i el fals túnel 72 de 410 m (separats per les Dues Boques). Va ser l’enginyer català Eduard Maristany l’encarregat d’obrir-lo no sense dificultats. En la seva perforació es va trobar un riu subterrani que va necessitar la construcció d’un pont dins del túnel. El rei Alfons XIII li va concedir el títol de Marquès, impulsor també de l’estació de França de Barcelona. 

El túnel es troba a la Baronia d’Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial del s. XII vinculada als arquebisbes de Tarragona i que incloïa els pobles de Colldejou, L’Argentera, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, a més a més del mateix castell monestir d’Escornalbou.

Durant la Guerra Civil al seu interior s’amagava durant el dia un tren hospital que només sortia de dia nit per airejar els vagons. 

2.  Túnel de Montgat 135 m (ruta ST50)

Entre les estacions de: Montgat (Maresme) i Montgat Nord (Maresme)

El Turó de Montgat s’aixeca al nord d’aquest municipi del Maresme entre les estacions de tren de Montgat (R1, Adif) i Montgat Nord (R1, Adif).  Té 36 m d’altura i tot i la seva insignificança és un cim inclòs en la llista dels 100 Cims de la FEEC. És, evidentment el pic més baix de tota la llista i el cim més fàcilment assolible. Sota seu es va excavar el que va ser el primer túnel ferroviari de l’estat espanyol, el túnel de Montgat.

3.  Túnel de Pimorent  5.414 m (ruta ST148)

Entre les estacions de:  Portè (Alta Cerdanya) i l’Ospitalet (Arieja)

Aquest túnel ferroviari supera el coll de Pimorent (1.920 m), collada que separa l’Alta Cerdanya de l’Arieja. Té 5.414 metres de llargària i  va ser clau per a la connexió del Transpirinenc Oriental entre Tolosa de Llenguadoc i Puigcerdà, atès que superava la collada més alta que s’interposava entre els dos vessants pirinencs. Com curiositat, el túnel té a cada extrem una porta prop de cada boca d’entrada a fi d’evitar la formació d’estalactites de gel durant l’hivern a causa de les filtracions d’aigua i que havien ferit diversos mecànics de la SNCF, així com galeries de col·locació d’explosius per a la seva destrucció. 

4.  Túnel de Belitres 1.064 m (ruta ST149)

Entre les estacions de: Portbou (Alt Empordà) i Cervera M. (Rosselló)

El túnel dels Belitres es troba entre les estacions de Portbou i Cervera de la Marenda. Té una llargària de 1.064 m, dels quals 469 metres són dins de territori francès, i 595 en l’espanyol. L’obra és de doble via, amb ample de via ibèric la via al costat dret si anem en sentit a França, i ample europea a l’altre costat. Com a túnel considerat estratègic, en aquest cas per unir dos països, en la seva construcció es van fer tres galeries d’1×1,6 m expressament construïdes per a destruir aquesta obra d’enginyeria. 

5.  Túnel de Toses 3.904 m (ruta ST128)

Entre les estacions de: Toses (Ripollès) i La Molina (Cerdanya)

Per travessar la collada de Toses va caldre perforar dos túnels  entre els anys 1911 i el 1919. El primer que es troba venint de Ribes de Freser és el del Cargol (helicoïdal) situat entre les estacions de Planoles i la de Toses. Entre Toses i La Molina és on es va perforar el més llarg de la línia, el Túnel de Toses, de 3.904 m. que inclou 200 m de fals túnel a la seva boca nord.  Dins d’aquest túnel és on es troba el punt culminant de tota la línia, a 1.494 m, punt també més elevat de tots els ferrocarrils estatals en adherència  en ample ibèric.  

150. De La Garriga al Figaró pels Nanets, Roca Centella i el Mojó 17,5 km

portada-150RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH
Sortida: La Garriga  
Arribada: Figaró   
Interès: Roca Centella 1.000 m
Distància: 17,5 km
Desnivells:  +800m / -740m

Muntanyes de pel·lícula 5: óssos i altres bèsties

especies-dossos-portada

ESPÈCIES D’ÓSSOS. CLICA PER AMPLIAR

L’ós és un animal del gènere ursus que segons l’espècie pot arribar a pesar entre 150-450 kg els mascles i entre 100-350 kg les femelles. Tenen una esperança de vida en llibertat de 25-30 anys i sovint s’usa l’adjectiu de plantígrad per definir aquest animal, atès que com els humans, trepitja amb tota la planta del peu. Actualment hi ha vuit espècies d’óssos:

  • Ós bru (Ursus arctos). Entre altres subespècies trobem:
    • Ós bru europeu (Ursus arctos arctos)
    • Grizzly (Ursus arctos horribilis).  Es troba per Alaska, Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone. És el més fort de tots els óssos.
    • Kodiak (Ursus arctos middendorffi) subespècie més grossa. Fins a 500 kg. L’ós kodiak viu a les illes de l’arxipèlag Kodiak al sud d’Alaska. S’alimenta de cadàvers dels animals morts, baies, algues, cérvols, ants i salmons.
    • Ós bru de l’Himàlaia (Ursus arctos isabellinus)
  • Ós negre americà (Ursus americanus). Es troba pels boscos d’Estats Units, Canadà, d’Alaska i a Mèxic, essent molt conegut a l’Amèrica del Nord.
  • Ós polar (Ursus maritimus). Només a les illes que hi ha a la vora de l’oceà Àrtic. Recordeu que Antàrtida prové etimològicament d’anti-arctos (sense óssos).
  • Ós d’antifaç (Tremarctos ornatus). L’única espècie que hi ha en Americà del Sud. Viu al llarg de la serralada dels Andes des de Veneçuela fins a Bolívia.
  • Ós negre asiàtic o tibetà (Ursus thibetanus)
  • Ós panda gegant (Ailuropoda melanoleuca). Es troba únicament als boscos de bambú de la Xina.
  • Ós morrut (Melursus ursinus). Viu per les selves de l’Índia, el Nepal i Sri Lanka.
  • Ós malai (Helarctos malayanus). Habita els boscos del sud-est asiàtic i a les regions tropicals i subtropicals equatorials.

L’ós bru (Ursus arctos arctos)  és l’espècie que habita les nostres contrades. El seu hàbitat és l’alta muntanya pirinenca, on es mou entre avetoses, pinedes de pi negre o fagedes situades entre els 1400 i 1.800 metres d’alçada preferiblement. És un animal omnívor, però la seva dieta és herbívora en un 75%.  Entre desembre i març hivernen en una cova, quan els seus ritmes cardíacs i respiratoris s’alenteixen, tot i que no al nivell d’altres animals com la marmota.

L´ós bru es va extingir a casa nostra cap a finals dels anys 1980s i principis dels 1990s, quan només va quedar un petit reducte als Pirineus occidentals. A fi de reintroduir novament la espècie, l’any 1996 es van alliberar al Pirineu les ósses capturades a Eslovènia Melba i Ziva. Es dóna la curiositat que els óssos més afins genèticament als pirinencs són els que habiten al sud d’Escandinàvia, tot i que ateses les latituds van adoptar costums diferents, d’aquí la tria d’exemplars provinents de l’est, que a més a més tenen poblacions molt més nombroses. El 6 de juny de 2016 s’alliberava a la Vall d’Aran Goiat, un nou mascle d’ós  bru procedent d’Eslovènia amb el que es vol ampliar l’espectre genètic d’aquesta espècie reintroduïda. 

Els óssos van desaparèixer de les nostres contrades però fa anys n’hi havia per arreu. Molts topònims conserven una arrel relacionada amb aquest animal, fet que testifica la seva presència per tot el territori, les canals de l´Ós a Alfara de Carles, o la Cova de l´Ós a la Morera del Montsany en són dos exemples.  

Multitud de cultures han associats l’ós amb la seva mitologia. Fins i tot els investigadors debaten científicament si els Neandertals van professar alguna mena de culte religiós i simbòlic a l’ós durant el paleolític mitjà ateses les diferents pintures d’óssos que es poden trobar en coves com les de Chauvet (França) o Magura (Bulgària).

A l’Europa sense simis  els óssos són els animals als qui hem comparat més als humans. La seva aparença antropomòrfica, sense cua, amb certa capacitat per al bipedisme i intel·ligència, ha fet que lliguéssim aquest animal a mites antropològics. L´ós és la figura central de la mitologia pirinenca que s’expressa a través de multituds de llegendes, festes i tradicions. Cada any per la Candelera pobles com el Pont de Suert, Encamp, Arles de Tec,  Prats de Molló o Sant Llorenç de Cerdans, celebren la Festa de l’Ós, una festa que està lligada, entre altres simbologies, a l’arribada de la primavera, quan l’ós sortia del seu amagatall hivernal, símptoma inequívoc de la fi de l’hivern.

També és comú trobar el mite de la fecunditat relacionat amb l´ós.  Una de les llegendes més universals és la del mite de Joan de l’Ós, una història estesa pràcticament arreu el món (podeu llegir-la a  Pep Coll: “Muntanyes maleïdes” Empúries, Barcelona, 1994 ) i que estaria lligada a la creença que l’home prové de l’ós, narració que explicaria com es va fer el salt d’una espècie a l’altra.

A bona part de les cultures la figura de l’ós és un vincle entre la terra i el cel, entre l’home i els esperits, de vegades relacionant aquest animal amb la d’una persona que ha estat relegada a aquesta condició per alguna acció malvada.  Pels inuits del Labrador l’ós polar era la forma que adaptava el déu Tuurngasuk per a presentar-se davant els homes. A l’antiga Grècia els óssos, tot i no estar representat directament per cap déu concret, sí que estaven vinculats a Àrtemis, la deessa dels llocs salvatges i naturals. 

Els celtes van associar l’ós a la idea de força i virilitat, però sobretot la de reialesa. Algunes fonts situen la figura mitològica del rei Artur en el món celta, on el nom etimològicament vindria d’artos, que significa alhora ós i guerrer i figura que estaria lligada a la deessa ‘Artio’.

L’arribada del cristianisme va suposar una depreciació i demonització progressiva de la figura de l’ós, estretament lligat a creences paganes. L’evangelització va suposar fins i tot substituir la figura dels lleons de Sant Marc per óssos en alguns frescos romànics d’esglésies de la vall de Cardós. El sotmetiment i depreciació dels animals en aquesta religió potser sigui una de les causes de l’extinció de l’ós, els llops i altres animals lligats a figures demoníaques a casa nostra.

Altres títols de la sèrie:

PEL·LÍCULES

en-el-bosque-sobrevive_2014En el bosque sobrevive (Backcountry) (Canada) (2014) Film basat en la història real dels excursionistes Jacqueline Perry and Mark Jorda, quan el 2005 es perden al bosc mentre realitzaven una ruta pel Missinaibi Lake Provincial Park, un park de la província d’Ontario, Canada. Parella i anell de compromís pel mig, mal presagi.  Material tècnic tot nou de trinca. 

 

el-oso_1988L’Ós (L’Ours) (França) (1988) Pel·lícula dirigida per Jean-Jacques Annaud (Siete años en el Tíbet, El nombre de la rosa) on els óssos passen de ser agressors, a víctimes. Un cadell d’ós orfe és adoptat per un ós kodiak, una subespècie dels óssos bruns. Les seves vides correran perill per culpa d’un caçador obsessionat amb la seva cacera.

 

grizzly-man_2005Grizzly man (2005) Dirigida per Werner Herdog, el film és un biopic de Timothy Treadwell (un visionari o un il·lumitat?) personatge que entre 1990 i 2003 va conviure entre óssos salvatges. Les imatges que ell mateix es gravava van ser utilitzades i incloses al film. Va acabar com no podia ser d’altra forma. 

 

 

territorio-grizzliTerritorio Grizzly (Into the grizzly maze) (USA) (2014) Thriller de poca qualitat però entretingut on els óssos tornen a tenir el seu paper habitual de bèstia cruel.  

 

 

grizzly-park_2008Grizzly park (USA) (2008) Sota un programa de reinserció, vuit joves conflictius són enviats durant una setmana a fer tasques socials dins un parc californià. 

 

 


el-desafio_1997El desafío (The Edge)
 (USA) (1997)
Història de supervivència a Alaska on després d’un accident aeri els supervivents es veuran les cares amb un ós kodiak, entre altres penalitats. Protagonitzat per Anthony Hopkins, Alec Baldwin i Elle Macpherson i amb música de Jerry Goldsmith. Previsible, però entretinguda per passar una tarda de diumenge.

 

midnight-sun_2014Midnight sun : una aventura polar (Midnight sun) (Canada) (2014) Dirigida per Peter Spottiswoode (El mañana nunca muere, Air America, el Tren del terror), el film narra la història del jove Luke que ajudarà un ossall d’ós polar perdut a retrobar-se amb la seva mare. 

 

 

el-renacido_2015El Renacido (The Revenant) (USA) (2015) Tot i que l’ós hi té un curt paper  respecte al llarg metratge d’aquesta pel·lícula,  la seva aparició marcarà tota l’obra. Protagonitzada per Leonardo Dicaprio (oscar), els escenaris reals brutals i la bona ambientació fan totalment recomanable el film, que es mou entre el cinema d’aventures, el de supervivència i el de natura.

 

alaska_1996Alaska (USA) (1996)   Pel·lícula que narra l’aventura de dos germans que surten a buscar el seu pare accidentat i perdut en la immensitat d’Alaska després de patir un accident d’avió. Un ós polar serà el seu aliat. Film juvenil, està interpretat per Dirk Benedict (El Equipo A), amb l’aparició de Charlon Heston.

 

walking-out_2016_osWalking out (USA) (2016) Un noi de ciutat que se’n va de cacera a Montana amb el seu pare. L’encontre amb un grizzly convertirà la sortida en una partida de supervivència.

 

 

unnatural_2015Unnatural (USA) (2015) El canvi climàtic global anima una companyia científica a modificar genèticament els óssos polars d’Alaska, amb terribles resultats (FILMAFFINITY).

 

 

el-abominable-hombre-de-las-nieves_1957El abobinable hombre de las nieves (The Abominable Snowman) (GB) (1957) El gran mestre de l’alpinisme modern Reinhold Messner va dedicar anys a la recerca i estudi del Yeti i que el portaria a escriure el llibre ‘Yeti: leyenda y realidad’. Segons Messner el Yeti no seria un altre ésser que un híbrid entre ós polar i ós bru. De tant en tant surten estudis científics que avalarien la teoria (llegir notícia a Barrabés). Sigui la teoria certa o simple mitologia, podem passar una bona estona amb aquest film protagonitzat per Peter Cushing.

ALTRES ANIMALS

el-ultimo-cazador_2011El último cazador (The Hunter) (Austràlia) (2011). De tant en tant apareixen als diaris de casa nostra la notícia d’un possible albirament d’un exemplar de l’extingit tigre de Tasmània (La Vanguardia, 9 de setembre 2016). Aquesta pel·lícula, de tall ecologista i protagonitzada per William Dafoe, parla precisament d’això i d’un caçador furtiu que vol aquest preciós trofeu. Interessant i recomanable.

 

gorilas-en-la-niebla_1988Gorilas en la niebla (Gorillas in the mist) (USA) (1988). Un gran clàssic del cinema ecologista. El  llargmetratge narra la lluita de Dian Fossey per protegir els goril·les de muntanya. Després  de 28 anys de la seva estrena, malauradament la lluita per protegir els grans simis africans segueix més vigent que mai.

 

los-lobos-no-lloran_1983Los lobos no lloran (Never Cry Wolf) (USA) (1983). Un biòleg poc experimentat es trasllada a Alaska per estudiar els llops. Sol i aïllat, establirà una relació vital amb la natura i aquests animals. Un nou film ecologista que ofereix bons paisatges.

 

 

infierno-blanco_the-grey_2011Infierno blanco (The Grey) (USA) (2011) Un grup de treballadors pateix un accident aeri a Alaska. Protagonitzada per Liam Neesom, el film es mou entre la pel·li de supervivència i la de terror, quen el grup supervivent es veurà assetjat per un ramat de llops salvatges. 

 

 

wolf-totem_2015El último lobo (Wolf Totem) (Xina-França) (2015) Dirigida també per Jean-Jacques Annaud (L’ós, 1988), la història tracta d’un noi de ciutat que és enviat a conviure amb nòmades de Mongòlia Interior, on aprendrà la veneració i temor als llops que hi ha a les estepes.

 

 

entrelobos_2010Entrelobos (Espanya) (2010) Llargmetratge de Gerardo Oliveras basada en la història real de Marcos Rodríguez Pantoja, el Nen salvatge de Sierrra Morena, un nen pastor venut pel seu pare que va sobreviure 12 anys sol entre els llops. Dos anys més tard va filmar el documental ‘Marcos: el lobo solitario’on interioritza amb el personatge real inspirador de la pel·lícula.

149. De Portbou a Cervera de la Marenda pel coll de Belitres 3,4 km

portada-149RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. est.de Portbou (Alt Empordà)
Arrib. Cervera de la Marenda SNCF
Interès: el Camí de Ronda
Distància: 3,4 km
Desnivells:  +/- 170m

148. Túnel de Pimorent: seguint el GR-107 entre Portè i l’Ospitalet 10,3 km

foto-construccio-tunel_05_entrada-porte_bRESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort: Portè(SNCF)
Arrib:L'Hospitalet-près-l'Andorre 
Distància: 10,3 km / 2h30min
Interès: El túnel de Pimorent
Desnivells: +470 m / -585 m

147. De Portbou a Cervera de la Marenda pel Camí de Ronda/Sentier Littoral 5 km

portada-147RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. est.de Portbou (Alt Empordà)
Arrib. Cervera de la Marenda SNCF
Interès: el Camí de Ronda
Distància: 5 km
Desnivells:  +/- 250m

146. Portbou circular: ruta pel coll de Belitres, Puig Cervera i Camí de Ronda 5 km

portada146RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estac.de Portbou (Alt Empordà)
Distància/durada: 4,9 Km/1h35min
Desnivells: +/- 270 m

122. La Cuerda Larga: del Pto. de Navacerrada a Miraflores de la S. 29,5 km (Guadarrama)

portada-122RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH
Sortida: est. Pto.de Navacerrada
Arribada: est. Miraflores S. 
Dist./horari: 29,5 Km / 9-11h 
Interès: La Cuerda Larga,
la gran clàssica de Guadarrama
Desnivells: + 1.250m/-2.000m
 

145: Olla de Cervera de la Marenda: circular pel Puig Cervera, Querroig i Puig Gallina 15 km

portada-145RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació de Cervera de la Marenda SNCF
Interès: El Querroig (100 cims)
Distància/horari: 15 km / 4h20min
Desnivells:  +/- 850m

121. Parc Nacional de la Serra de Guadarrama: circular al Peñalara 2.428 m

Portada121RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació Cotos(Guadarrama,Madrid) 
Dist/horari: 12,9 Km / 4h 
Interès: Peñalara 2.428m
Desnivells: +/- 600m
 
 

Muntanyes de pel·lícula 4: thriller i terror

Les muntanyes i els boscos han estat sovint una font inesgotable de mitologia per a la majoria de cultures. Les muntanyes, per la seva altitud, han estat considerades properes als Déus, i on se situava la seva residència. Fins i tot les mateixes muntanyes tenen la consideració de sagrades en moltes cultures d’arreu del món. 

Els boscos, tot i que n’hi ha de sagrats, són espais desconeguts i habitats per feres que fins fa no massa temps ens infringien por, domini d’éssers reals (óssos, llops…) i de mitològics com els simiots, els follets, les dones d’aigua o els gnoms. En els boscos s’amagaven les bruixes, els bandolers i els delinqüents i per tant han estat vistos històricament amb recel.

Per tant no és estrany que el cinema hagi begut de totes aquestes fonts i ens presenti els espais naturals com un indret on desenvolupar-hi històries terrorífiques. 

Podeu veure altres llargmetratges del gènere a:

 

THRILLERS

Vertigo_Vertige__2009Vértigo (Vertige) (2009) França. Bon llargmetratge que barreja muntanya, escaladors i un psicòpata que pretén eliminar-los. Cops d’efectes i bons paisatges ens faran passar una bona estona.

 

 

Un lugar solitario para morir_2011Un lugar solitario para morir (2011) GB. Un grup d’escaladors descobreix una nena enterrada viva enmig d’un bosc escocès. Un film de temàtica similar a l’anterior, amb ritme i sorpreses que congenia prou bé els gèneres de muntanya i el thriller.

 

 

Venganza en la cumbre_2010Venganza en la cumbre (2010) USA. Una guia de muntanya porta un grup d’excursionistes pel bosc. Però alguns d’ells busquen un tresor i no dubtaran a utilitzar la força per a aconseguir-lo. Ni la trama ni les recreacions de muntanya tenen veracitat. Prescindible, tret que sigui un diumenge a la tarda i tinguem mandra.

 

Dispara a matar_1988Dispara a matar (Deadly pursuit) (1988). Pel·lícula protagonitzada per Sidney Poitier i Tom Berenger en la que una part de la trama discorre per muntanyes frontereres entre els Estats Units i Canada. Dirigida per Roger Spottiswoode (El mañana nunca muere, el sexto dia i el Tren del terror). 

 

 

Una espacada perfecta_2009Una escapada perfeca (Perfect Gateway)  (2009) USA. Thriller ambientat al Kalalau Trail,  un trekking força conegut que recorre la Napali Coast de l’illa de Kauai (Hawai). Una parella recorreran aquest trek amb certa por després de conèixer l’assassinat d’una altra parella. Sap mantenir la tensió durant la pel·li, amb girs inesperats inclosos.

 

Anuncio de muerte (Mortelle Randonnee)_1983Anuncio de muerte (Mortelle randonnée) (1983) França. Dirigida per Claude Miller i protagonitzada per Isabella Adjani.  Un detectiu privat observa un assassinat, però enlloc de denunciar-ho, preferirà seguir a l’assassina.

 

 

Licencia para matar_1975Licencia para matar (The Eiger sanction) (1975) USA.Clàssic d’aventures i acció dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood en el paper d’un professor d’art amb doble vida que haurà d’escalar la cara nord de l’Eiger per descobrir qui va matar un agent. Durant el rodatge del film va morir un especialista en una escena de risc. El director de fotografia Frank Stanley també va patir un accident que el mantingué en cadira de rodes durant uns mesos. 

Màxim risc_1993Màximo riesgo (Cliffhanger) (1993) USA. Protagonitzada per Sylvester Stallone. Un grup criminal perd un valuós material a les Muntanyes Rocalloses. Per recuperar-lo segrestaran dos guies de muntanya, un d’ells l’Stallone!

 

 

Beacon Point_2016_thriBeacon Point (2016) USA. Llargmetratge americà dirigit per Eric Blue. Durant un trekking pels Apalatxes uns excursionistes descobreixen un secret pertorbador. Film barreja entre ciència-ficció i thriller. Estrenat el juny de 2016 a USA.

 

 


Deadfall trail_2009Deadfall Trail
(2009) USA
. Tres amics s’endinsen en el bosc en un viatge de supervivència de tres setmanes. Al cap de set dies, els esdeveniments els portaran a enfrontar-se al pitjor de tots ells.

 

 

 

TERROR

Blood glacier_2013Blutgletscher (Blood glacier) (2013) Austria. Uns científics descobreixen en una muntanya remota una glacera tenyida de vermell. Barreja de terror i ciència ficció amb bitxos com a protagonistes.

 

 

 

Frozen_bajo cero_2010Frozen (Bajo cero) (2010) USA. Llargmetratge de terror, en part psicològic, que narra la història d’uns snowboarders que es queden penjats durant la nit als telecadires. Per sobreviure hauran de lluitar no només contra el fred i la solitud de la situació, sinó contra un enemic pitjor encara.

 

 

El paso del Diablo_2013El paso del Diablo (The Dyatlov Pass Incident. Devil’s Pass) (2013) GB. Dirigida per Renny Harlin (Màximo Riesgo, Isla de las Cabezas Cortadas), aquest film és una barreja d’excursionisme, de thriller i de ciència-ficció. Un grup d’excursionistes es desplaça a Rússia per investigar l’estranya mort de tot un grup d’alpinistes ocorregut uns anys abans.

 

YellowBrickRoad_2010The Yellow Brick Road (2010) USA. Film de terror amb un argument que conté algunes semblances inicials a l’anterior. Aquí, però, és un poble sencer que l’any 1940 s’endinsa en un camí i desapareix per sempre sense deixar rastre. Una expedició intentarà esbrinar 7o anys després què va passar.

 

 

The hike_2011The hike (2011) GB.  Una veterana de la guerra d’Afganistan marxa de trekking amb unes amigues. Quan una d’elles desapareix, la resta haurà de buscar-la sinó volen que sigui la darrera excursió de les seves vides.

 

 

Canivals & crampons_2001Cannibals and crampons (2002) No, no és el tipus de pel·li que us esteu imaginant! Estem davant un documental de 52′ (veure’l a youtube) que tot i no ser l’objectiu d’aquesta llista no hem pogut deixar de posar-lo pel seu cridaner títol. Bruce Parry (anglès) i Mark Anstice (escocès) marxen durant 77 dies per la selva d’Irian Jaya per escalar el Puncac Mandala, el tercer pic més alt d’Australàsia. Durant el recorregut coneixeran tribus mai contactades abans.

144. Alcover: ruta circular pel riu Glorieta, passant pel Niu d’Àliga, les Fonts i l’ermita de les Virtuts 18,2 km

Portada 144_2RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Est.d'Alcover (Alt Camp)
Distància: 18,2 Km
Desnivells: +/- 620 m
Interès: la vall del riu Glorieta

143. La Riba circular pel riu Brugent, el Pinetell i Clot d’en Goda 16,6 km

Portada02RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació de La Riba 
Dist./horari: 15,6 Km / 5h
Interès: El Camí del Brugent
Desnivells: +/- 580m