Mitama: el gat que és Cap d’estació de tren

mitama_gat-perichQue els gossos ocupen moltes més tasques que no els gats és cert. Però tot i així tenim constància de l’Stubbs,  el gat alcalde de Talkeetna (Alaska), en Larry, el gat amb el càrrec oficial de “Caçador de ratolins” que viu al 10 de Downing Street. Cameron va plegar, però Larry va seguir al mateix lloc amb la seva tasca, ara amb Theresa May. També tenim en Ed, el gat policia del cos de Nova Gal·les del Sud (Austràlia). Però hi ha també un gat que també ocupa un altre càrrec singular, un gat que és cap d’una estació de tren!

Es tracta de Mitama (Tama II), un gat que és el  Cap d’estació de Kishi, una parada situada a la població de Kinawaka, una ciutat situada a 85 km al sud d’Osaka a la prefactura de Wakyama.

Mitama ocupa aquest càrrec des del 2015 després que Tama,  la primera a ocupar aquest càrrec de responsabilitat, morís a l’edat de 16 anys (podeu visitar la seva entrada a wikipedia).

Tama era una gata recollida del carrer que va ser adoptava pel cap d’estació de Kishi el 1997. Quan el 2004 Nankai Electric Railway va tancar la línia de tren entre Kinawaka i Kishi per problemes de baixa ocupació, la nova operadora de la línia, Wakayama Electric Railway, va designar la gata com a Cap d’estació a fi de revitalitzar el ferrocarril. Vestida amb gorra i amb la placa corresponent, va atraure multituds de viatgers que volien veure-la, fet que va incrementar significativament els viatgers de la línia i per tant en l’augment de la seva rendibilitat. 

La gata es va convertir en tota una celebritat. Se li va obrir un restaurant temàtic i una botiga amb souvenirs de tota mena. Fins i tot se li va dedicar tot un tren!

mitama_visita-temple-sintuista

Mitama visitant el temple dedicat a Tama

Tama va morir el juny del 2015 i al seu enterrament, que va seguir el ritu xintoïsta (Shinto) hi van assistir més de 3.000 persones. Va ser incinerada i les seves cendres es va llençar al riu Kishi. Prop de l’estació se li va construir un santuari xintoïsta al seu honor.

Després dels preceptius 50 dies de dol que la religió Xintoïsta demana de respectar, es va nomenar un successor, Mitama, gat que ocupa actualment el càrrec.

Mitama no és l’únic gat que treballa en una estació de tren, també ho fa Felix, gat que treballa a l’estació de Huddersfield (fins i tot té pàgina de Facebook), una ciutat anglesa del Comtat de West Yorkshire. El proppassat mes de febrer del 2016 va ser ascendit a ‘Senior Pest Controller’.

 

Les millors rutes seguint túnels ferroviaris

tunel-de-montgat

TÚNEL DE MONTGAT (primer túnel ferroviari estatal)

El ferrocarril va suposar un important canvi en les comunicacions, aportant rapidesa i comoditat en els desplaçaments. Però la seva construcció ha de tenir en compte el territori, sovint muntanyós, com el cas de casa nostra. Les línies de tren tenen el seu taló d’Aquil·les en els amplis radis de curvatura i els desnivells a superar, encara que aquests siguin petits, uns aspectes d’enginyeria que marquen de forma indefugible el disseny d’una nova línia. En un territori muntanyós els ponts i els túnels esdevenen uns recursos constructius indispensables a fi de fer avançar un nou traçat de tren. Cars i de costosa construcció, aquestes obres un cop construïdes romanen després com a infraestructures que sovint passen a formar part del patrimoni industrial d’un país. 

TÚNELS CATALANS

A casa nostra la primera posició l’ocupa el túnel ferroviari per a trens d’alta velocitat que travessa els Pirineus per la Jonquera. La construcció i gestió ha estat privada, generant un dèficit inassumible segons l’empresa concessionària a causa d’un nombre molt inferior de passatgers dels esperats. L’Estat “haurà” de pagar  un rescat de 200 M d’euros a la constructora, diners que haurem de pagar tots els ciutadans a l’empresa de Florentino Pérez.

  1. túnel del Pertús (ferroviari): 8.300 m (2009)
  2. túnel de Vielha (viari): 5.230 m (1948)
  3. túnel del Cadí (viari): 5.026 m (1984)
  4. túnel de Bracons (viari): 4.556 m (2009)
  5. túnel de l’Argentera (ferroviari):  4.044 m (1890)
  6. túnel de Toses (ferroviari): 3.914 m (1922)
  7. túnel de Vallvidrera (viari) : 2.517 (1991)

*Si mai s’acaba la L9 del metro de Barcelona (43,3 km) seria el setè túnel més llarg del món i primer a Europa.

TÚNELS DEL MÓN

Els deu túnels més llargs del món, comptant fins i tot els viaris, són túnels ferroviaris, molts d’ells de línies de metro, però també túnels específicament ferroviaris:

  1. Metro linia 3 de Guangzou (Xina): 60,4 km
  2. Túnel ferroviari de Saint Gotthard (Suïssa): 50,3 km
  3. Metro linia 1 de Beijing (Xina): 57,1 km
  4. Túnel de Seikan (Japó): 53,8 km
  5. Eurotunnel ferroviari (França-GB): 50,5 km
  6. Metro túnel linia 5 de Seul (Korea): 47,6 km
  7. Metro Moscou (Rússia): 41,5km
  8. Metro L-12 Madrid (Espanya): 40,9 km

De totes les excursions que hem fet a Senderisme en tren hi ha algunes sortides, que a més a més d’unir dues estacions contigües d’una mateixa línia de tren transiten sobre sengles túnels ferroviaris. Podeu conèixer alguns túnels i algunes històries que amaguen tot caminant sobre aquests túnels:

EXCURSIONS PER TÚNELS

1. Túnel de l’Argentera 4.044 m (ruta ST110)

Entre les estacions de: Duesaigües-l’Argentera (Baix Camp) i Pradell (Priorat)

El túnel de l’Argentera es va obrir l’any 1890 quan el tren arriba a Falset. Està format per dos túnels, el túnel 73 de 4.044 m i el fals túnel 72 de 410 m (separats per les Dues Boques). Va ser l’enginyer català Eduard Maristany l’encarregat d’obrir-lo no sense dificultats. En la seva perforació es va trobar un riu subterrani que va necessitar la construcció d’un pont dins del túnel. El rei Alfons XIII li va concedir el títol de Marquès, impulsor també de l’estació de França de Barcelona. 

El túnel es troba a la Baronia d’Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial del s. XII vinculada als arquebisbes de Tarragona i que incloïa els pobles de Colldejou, L’Argentera, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, a més a més del mateix castell monestir d’Escornalbou.

Durant la Guerra Civil al seu interior s’amagava durant el dia un tren hospital que només sortia de dia nit per airejar els vagons. 

2.  Túnel de Montgat 135 m (ruta ST50)

Entre les estacions de: Montgat (Maresme) i Montgat Nord (Maresme)

El Turó de Montgat s’aixeca al nord d’aquest municipi del Maresme entre les estacions de tren de Montgat (R1, Adif) i Montgat Nord (R1, Adif).  Té 36 m d’altura i tot i la seva insignificança és un cim inclòs en la llista dels 100 Cims de la FEEC. És, evidentment el pic més baix de tota la llista i el cim més fàcilment assolible. Sota seu es va excavar el que va ser el primer túnel ferroviari de l’estat espanyol, el túnel de Montgat.

3.  Túnel de Pimorent  5.414 m (ruta ST148)

Entre les estacions de:  Portè (Alta Cerdanya) i l’Ospitalet (Arieja)

Aquest túnel ferroviari supera el coll de Pimorent (1.920 m), collada que separa l’Alta Cerdanya de l’Arieja. Té 5.414 metres de llargària i  va ser clau per a la connexió del Transpirinenc Oriental entre Tolosa de Llenguadoc i Puigcerdà, atès que superava la collada més alta que s’interposava entre els dos vessants pirinencs. Com curiositat, el túnel té a cada extrem una porta prop de cada boca d’entrada a fi d’evitar la formació d’estalactites de gel durant l’hivern a causa de les filtracions d’aigua i que havien ferit diversos mecànics de la SNCF, així com galeries de col·locació d’explosius per a la seva destrucció. 

4.  Túnel de Belitres 1.064 m (ruta ST149)

Entre les estacions de: Portbou (Alt Empordà) i Cervera M. (Rosselló)

El túnel dels Belitres es troba entre les estacions de Portbou i Cervera de la Marenda. Té una llargària de 1.064 m, dels quals 469 metres són dins de territori francès, i 595 en l’espanyol. L’obra és de doble via, amb ample de via ibèric la via al costat dret si anem en sentit a França, i ample europea a l’altre costat. Com a túnel considerat estratègic, en aquest cas per unir dos països, en la seva construcció es van fer tres galeries d’1×1,6 m expressament construïdes per a destruir aquesta obra d’enginyeria. 

5.  Túnel de Toses 3.904 m (ruta ST128)

Entre les estacions de: Toses (Ripollès) i La Molina (Cerdanya)

Per travessar la collada de Toses va caldre perforar dos túnels  entre els anys 1911 i el 1919. El primer que es troba venint de Ribes de Freser és el del Cargol (helicoïdal) situat entre les estacions de Planoles i la de Toses. Entre Toses i La Molina és on es va perforar el més llarg de la línia, el Túnel de Toses, de 3.904 m. que inclou 200 m de fals túnel a la seva boca nord.  Dins d’aquest túnel és on es troba el punt culminant de tota la línia, a 1.494 m, punt també més elevat de tots els ferrocarrils estatals en adherència  en ample ibèric.  

150. De La Garriga al Figaró pels Nanets, Roca Centella i el Mojó 17,5 km

portada-150RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH
Sortida: La Garriga  
Arribada: Figaró   
Interès: Roca Centella 1.000 m
Distància: 17,5 km
Desnivells:  +800m / -740m

Muntanyes de pel·lícula 5: óssos i altres bèsties

especies-dossos-portada

ESPÈCIES D’ÓSSOS. CLICA PER AMPLIAR

L’ós és un animal del gènere ursus que segons l’espècie pot arribar a pesar entre 150-450 kg els mascles i entre 100-350 kg les femelles. Tenen una esperança de vida en llibertat de 25-30 anys i sovint s’usa l’adjectiu de plantígrad per definir aquest animal, atès que com els humans, trepitja amb tota la planta del peu. Actualment hi ha vuit espècies d’óssos:

  • Ós bru (Ursus arctos). Entre altres subespècies trobem:
    • Ós bru europeu (Ursus arctos arctos)
    • Grizzly (Ursus arctos horribilis).  Es troba per Alaska, Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone. És el més fort de tots els óssos.
    • Kodiak (Ursus arctos middendorffi) subespècie més grossa. Fins a 500 kg. L’ós kodiak viu a les illes de l’arxipèlag Kodiak al sud d’Alaska. S’alimenta de cadàvers dels animals morts, baies, algues, cérvols, ants i salmons.
    • Ós bru de l’Himàlaia (Ursus arctos isabellinus)
  • Ós negre americà (Ursus americanus). Es troba pels boscos d’Estats Units, Canadà, d’Alaska i a Mèxic, essent molt conegut a l’Amèrica del Nord.
  • Ós polar (Ursus maritimus). Només a les illes que hi ha a la vora de l’oceà Àrtic. Recordeu que Antàrtida prové etimològicament d’anti-arctos (sense óssos).
  • Ós d’antifaç (Tremarctos ornatus). L’única espècie que hi ha en Americà del Sud. Viu al llarg de la serralada dels Andes des de Veneçuela fins a Bolívia.
  • Ós negre asiàtic o tibetà (Ursus thibetanus)
  • Ós panda gegant (Ailuropoda melanoleuca). Es troba únicament als boscos de bambú de la Xina.
  • Ós morrut (Melursus ursinus). Viu per les selves de l’Índia, el Nepal i Sri Lanka.
  • Ós malai (Helarctos malayanus). Habita els boscos del sud-est asiàtic i a les regions tropicals i subtropicals equatorials.

L’ós bru (Ursus arctos arctos)  és l’espècie que habita les nostres contrades. El seu hàbitat és l’alta muntanya pirinenca, on es mou entre avetoses, pinedes de pi negre o fagedes situades entre els 1400 i 1.800 metres d’alçada preferiblement. És un animal omnívor, però la seva dieta és herbívora en un 75%.  Entre desembre i març hivernen en una cova, quan els seus ritmes cardíacs i respiratoris s’alenteixen, tot i que no al nivell d’altres animals com la marmota.

L´ós bru es va extingir a casa nostra cap a finals dels anys 1980s i principis dels 1990s, quan només va quedar un petit reducte als Pirineus occidentals. A fi de reintroduir novament la espècie, l’any 1996 es van alliberar al Pirineu les ósses capturades a Eslovènia Melba i Ziva. Es dóna la curiositat que els óssos més afins genèticament als pirinencs són els que habiten al sud d’Escandinàvia, tot i que ateses les latituds van adoptar costums diferents, d’aquí la tria d’exemplars provinents de l’est, que a més a més tenen poblacions molt més nombroses. El 6 de juny de 2016 s’alliberava a la Vall d’Aran Goiat, un nou mascle d’ós  bru procedent d’Eslovènia amb el que es vol ampliar l’espectre genètic d’aquesta espècie reintroduïda. 

Els óssos van desaparèixer de les nostres contrades però fa anys n’hi havia per arreu. Molts topònims conserven una arrel relacionada amb aquest animal, fet que testifica la seva presència per tot el territori, les canals de l´Ós a Alfara de Carles, o la Cova de l´Ós a la Morera del Montsany en són dos exemples.  

Multitud de cultures han associats l’ós amb la seva mitologia. Fins i tot els investigadors debaten científicament si els Neandertals van professar alguna mena de culte religiós i simbòlic a l’ós durant el paleolític mitjà ateses les diferents pintures d’óssos que es poden trobar en coves com les de Chauvet (França) o Magura (Bulgària).

A l’Europa sense simis  els óssos són els animals als qui hem comparat més als humans. La seva aparença antropomòrfica, sense cua, amb certa capacitat per al bipedisme i intel·ligència, ha fet que lliguéssim aquest animal a mites antropològics. L´ós és la figura central de la mitologia pirinenca que s’expressa a través de multituds de llegendes, festes i tradicions. Cada any per la Candelera pobles com el Pont de Suert, Encamp, Arles de Tec,  Prats de Molló o Sant Llorenç de Cerdans, celebren la Festa de l’Ós, una festa que està lligada, entre altres simbologies, a l’arribada de la primavera, quan l’ós sortia del seu amagatall hivernal, símptoma inequívoc de la fi de l’hivern.

També és comú trobar el mite de la fecunditat relacionat amb l´ós.  Una de les llegendes més universals és la del mite de Joan de l’Ós, una història estesa pràcticament arreu el món (podeu llegir-la a  Pep Coll: “Muntanyes maleïdes” Empúries, Barcelona, 1994 ) i que estaria lligada a la creença que l’home prové de l’ós, narració que explicaria com es va fer el salt d’una espècie a l’altra.

A bona part de les cultures la figura de l’ós és un vincle entre la terra i el cel, entre l’home i els esperits, de vegades relacionant aquest animal amb la d’una persona que ha estat relegada a aquesta condició per alguna acció malvada.  Pels inuits del Labrador l’ós polar era la forma que adaptava el déu Tuurngasuk per a presentar-se davant els homes. A l’antiga Grècia els óssos, tot i no estar representat directament per cap déu concret, sí que estaven vinculats a Àrtemis, la deessa dels llocs salvatges i naturals. 

Els celtes van associar l’ós a la idea de força i virilitat, però sobretot la de reialesa. Algunes fonts situen la figura mitològica del rei Artur en el món celta, on el nom etimològicament vindria d’artos, que significa alhora ós i guerrer i figura que estaria lligada a la deessa ‘Artio’.

L’arribada del cristianisme va suposar una depreciació i demonització progressiva de la figura de l’ós, estretament lligat a creences paganes. L’evangelització va suposar fins i tot substituir la figura dels lleons de Sant Marc per óssos en alguns frescos romànics d’esglésies de la vall de Cardós. El sotmetiment i depreciació dels animals en aquesta religió potser sigui una de les causes de l’extinció de l’ós, els llops i altres animals lligats a figures demoníaques a casa nostra.

Altres títols de la sèrie:

PEL·LÍCULES

en-el-bosque-sobrevive_2014En el bosque sobrevive (Backcountry) (Canada) (2014) Film basat en la història real dels excursionistes Jacqueline Perry and Mark Jorda, quan el 2005 es perden al bosc mentre realitzaven una ruta pel Missinaibi Lake Provincial Park, un park de la província d’Ontario, Canada. Parella i anell de compromís pel mig, mal presagi.  Material tècnic tot nou de trinca. 

 

el-oso_1988L’Ós (L’Ours) (França) (1988) Pel·lícula dirigida per Jean-Jacques Annaud (Siete años en el Tíbet, El nombre de la rosa) on els óssos passen de ser agressors, a víctimes. Un cadell d’ós orfe és adoptat per un ós kodiak, una subespècie dels óssos bruns. Les seves vides correran perill per culpa d’un caçador obsessionat amb la seva cacera.

 

grizzly-man_2005Grizzly man (2005) Dirigida per Werner Herdog, el film és un biopic de Timothy Treadwell (un visionari o un il·lumitat?) personatge que entre 1990 i 2003 va conviure entre óssos salvatges. Les imatges que ell mateix es gravava van ser utilitzades i incloses al film. Va acabar com no podia ser d’altra forma. 

 

 

territorio-grizzliTerritorio Grizzly (Into the grizzly maze) (USA) (2014) Thriller de poca qualitat però entretingut on els óssos tornen a tenir el seu paper habitual de bèstia cruel.  

 

 

grizzly-park_2008Grizzly park (USA) (2008) Sota un programa de reinserció, vuit joves conflictius són enviats durant una setmana a fer tasques socials dins un parc californià. 

 

 


el-desafio_1997El desafío (The Edge)
 (USA) (1997)
Història de supervivència a Alaska on després d’un accident aeri els supervivents es veuran les cares amb un ós kodiak, entre altres penalitats. Protagonitzat per Anthony Hopkins, Alec Baldwin i Elle Macpherson i amb música de Jerry Goldsmith. Previsible, però entretinguda per passar una tarda de diumenge.

 

midnight-sun_2014Midnight sun : una aventura polar (Midnight sun) (Canada) (2014) Dirigida per Peter Spottiswoode (El mañana nunca muere, Air America, el Tren del terror), el film narra la història del jove Luke que ajudarà un ossall d’ós polar perdut a retrobar-se amb la seva mare. 

 

 

el-renacido_2015El Renacido (The Revenant) (USA) (2015) Tot i que l’ós hi té un curt paper  respecte al llarg metratge d’aquesta pel·lícula,  la seva aparició marcarà tota l’obra. Protagonitzada per Leonardo Dicaprio (oscar), els escenaris reals brutals i la bona ambientació fan totalment recomanable el film, que es mou entre el cinema d’aventures, el de supervivència i el de natura.

 

alaska_1996Alaska (USA) (1996)   Pel·lícula que narra l’aventura de dos germans que surten a buscar el seu pare accidentat i perdut en la immensitat d’Alaska després de patir un accident d’avió. Un ós polar serà el seu aliat. Film juvenil, està interpretat per Dirk Benedict (El Equipo A), amb l’aparició de Charlon Heston.

 

walking-out_2016_osWalking out (USA) (2016) Un noi de ciutat que se’n va de cacera a Montana amb el seu pare. L’encontre amb un grizzly convertirà la sortida en una partida de supervivència.

 

 

unnatural_2015Unnatural (USA) (2015) El canvi climàtic global anima una companyia científica a modificar genèticament els óssos polars d’Alaska, amb terribles resultats (FILMAFFINITY).

 

 

el-abominable-hombre-de-las-nieves_1957El abobinable hombre de las nieves (The Abominable Snowman) (GB) (1957) El gran mestre de l’alpinisme modern Reinhold Messner va dedicar anys a la recerca i estudi del Yeti i que el portaria a escriure el llibre ‘Yeti: leyenda y realidad’. Segons Messner el Yeti no seria un altre ésser que un híbrid entre ós polar i ós bru. De tant en tant surten estudis científics que avalarien la teoria (llegir notícia a Barrabés). Sigui la teoria certa o simple mitologia, podem passar una bona estona amb aquest film protagonitzat per Peter Cushing.

ALTRES ANIMALS

el-ultimo-cazador_2011El último cazador (The Hunter) (Austràlia) (2011). De tant en tant apareixen als diaris de casa nostra la notícia d’un possible albirament d’un exemplar de l’extingit tigre de Tasmània (La Vanguardia, 9 de setembre 2016). Aquesta pel·lícula, de tall ecologista i protagonitzada per William Dafoe, parla precisament d’això i d’un caçador furtiu que vol aquest preciós trofeu. Interessant i recomanable.

 

gorilas-en-la-niebla_1988Gorilas en la niebla (Gorillas in the mist) (USA) (1988). Un gran clàssic del cinema ecologista. El  llargmetratge narra la lluita de Dian Fossey per protegir els goril·les de muntanya. Després  de 28 anys de la seva estrena, malauradament la lluita per protegir els grans simis africans segueix més vigent que mai.

 

los-lobos-no-lloran_1983Los lobos no lloran (Never Cry Wolf) (USA) (1983). Un biòleg poc experimentat es trasllada a Alaska per estudiar els llops. Sol i aïllat, establirà una relació vital amb la natura i aquests animals. Un nou film ecologista que ofereix bons paisatges.

 

 

infierno-blanco_the-grey_2011Infierno blanco (The Grey) (USA) (2011) Un grup de treballadors pateix un accident aeri a Alaska. Protagonitzada per Liam Neesom, el film es mou entre la pel·li de supervivència i la de terror, quen el grup supervivent es veurà assetjat per un ramat de llops salvatges. 

 

 

wolf-totem_2015El último lobo (Wolf Totem) (Xina-França) (2015) Dirigida també per Jean-Jacques Annaud (L’ós, 1988), la història tracta d’un noi de ciutat que és enviat a conviure amb nòmades de Mongòlia Interior, on aprendrà la veneració i temor als llops que hi ha a les estepes.

 

 

entrelobos_2010Entrelobos (Espanya) (2010) Llargmetratge de Gerardo Oliveras basada en la història real de Marcos Rodríguez Pantoja, el Nen salvatge de Sierrra Morena, un nen pastor venut pel seu pare que va sobreviure 12 anys sol entre els llops. Dos anys més tard va filmar el documental ‘Marcos: el lobo solitario’on interioritza amb el personatge real inspirador de la pel·lícula.

149. De Portbou a Cervera de la Marenda pel coll de Belitres 3,4 km

portada-149RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. est.de Portbou (Alt Empordà)
Arrib. Cervera de la Marenda SNCF
Interès: el Camí de Ronda
Distància: 3,4 km
Desnivells:  +/- 170m

148. Túnel de Pimorent: seguint el GR-107 entre Portè i l’Ospitalet 10,3 km

foto-construccio-tunel_05_entrada-porte_bRESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort: Portè(SNCF)
Arrib:L'Hospitalet-près-l'Andorre 
Distància: 10,3 km / 2h30min
Interès: El túnel de Pimorent
Desnivells: +470 m / -585 m

147. De Portbou a Cervera de la Marenda pel Camí de Ronda/Sentier Littoral 5 km

portada-147RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. est.de Portbou (Alt Empordà)
Arrib. Cervera de la Marenda SNCF
Interès: el Camí de Ronda
Distància: 5 km
Desnivells:  +/- 250m

146. Portbou circular: ruta pel coll de Belitres, Puig Cervera i Camí de Ronda 5 km

portada146RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estac.de Portbou (Alt Empordà)
Distància/durada: 4,9 Km/1h35min
Desnivells: +/- 270 m

122. La Cuerda Larga: del Pto. de Navacerrada a Miraflores de la S. 29,5 km (Guadarrama)

portada-122RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH
Sortida: est. Pto.de Navacerrada
Arribada: est. Miraflores S. 
Dist./horari: 29,5 Km / 9-11h 
Interès: La Cuerda Larga,
la gran clàssica de Guadarrama
Desnivells: + 1.250m/-2.000m
 

145: Olla de Cervera de la Marenda: circular pel Puig Cervera, Querroig i Puig Gallina 15 km

portada-145RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació de Cervera de la Marenda SNCF
Interès: El Querroig (100 cims)
Distància/horari: 15 km / 4h20min
Desnivells:  +/- 850m

121. Parc Nacional de la Serra de Guadarrama: circular al Peñalara 2.428 m

Portada121RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació Cotos(Guadarrama,Madrid) 
Dist/horari: 12,9 Km / 4h 
Interès: Peñalara 2.428m
Desnivells: +/- 600m
 
 

Muntanyes de pel·lícula 4: thriller i terror

Les muntanyes i els boscos han estat sovint una font inesgotable de mitologia per a la majoria de cultures. Les muntanyes, per la seva altitud, han estat considerades properes als Déus, i on se situava la seva residència. Fins i tot les mateixes muntanyes tenen la consideració de sagrades en moltes cultures d’arreu del món. 

Els boscos, tot i que n’hi ha de sagrats, són espais desconeguts i habitats per feres que fins fa no massa temps ens infringien por, domini d’éssers reals (óssos, llops…) i de mitològics com els simiots, els follets, les dones d’aigua o els gnoms. En els boscos s’amagaven les bruixes, els bandolers i els delinqüents i per tant han estat vistos històricament amb recel.

Per tant no és estrany que el cinema hagi begut de totes aquestes fonts i ens presenti els espais naturals com un indret on desenvolupar-hi històries terrorífiques. 

Podeu veure altres llargmetratges del gènere a:

 

THRILLERS

Vertigo_Vertige__2009Vértigo (Vertige) (2009) França. Bon llargmetratge que barreja muntanya, escaladors i un psicòpata que pretén eliminar-los. Cops d’efectes i bons paisatges ens faran passar una bona estona.

 

 

Un lugar solitario para morir_2011Un lugar solitario para morir (2011) GB. Un grup d’escaladors descobreix una nena enterrada viva enmig d’un bosc escocès. Un film de temàtica similar a l’anterior, amb ritme i sorpreses que congenia prou bé els gèneres de muntanya i el thriller.

 

 

Venganza en la cumbre_2010Venganza en la cumbre (2010) USA. Una guia de muntanya porta un grup d’excursionistes pel bosc. Però alguns d’ells busquen un tresor i no dubtaran a utilitzar la força per a aconseguir-lo. Ni la trama ni les recreacions de muntanya tenen veracitat. Prescindible, tret que sigui un diumenge a la tarda i tinguem mandra.

 

Dispara a matar_1988Dispara a matar (Deadly pursuit) (1988). Pel·lícula protagonitzada per Sidney Poitier i Tom Berenger en la que una part de la trama discorre per muntanyes frontereres entre els Estats Units i Canada. Dirigida per Roger Spottiswoode (El mañana nunca muere, el sexto dia i el Tren del terror). 

 

 

Una espacada perfecta_2009Una escapada perfeca (Perfect Gateway)  (2009) USA. Thriller ambientat al Kalalau Trail,  un trekking força conegut que recorre la Napali Coast de l’illa de Kauai (Hawai). Una parella recorreran aquest trek amb certa por després de conèixer l’assassinat d’una altra parella. Sap mantenir la tensió durant la pel·li, amb girs inesperats inclosos.

 

Anuncio de muerte (Mortelle Randonnee)_1983Anuncio de muerte (Mortelle randonnée) (1983) França. Dirigida per Claude Miller i protagonitzada per Isabella Adjani.  Un detectiu privat observa un assassinat, però enlloc de denunciar-ho, preferirà seguir a l’assassina.

 

 

Licencia para matar_1975Licencia para matar (The Eiger sanction) (1975) USA.Clàssic d’aventures i acció dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood en el paper d’un professor d’art amb doble vida que haurà d’escalar la cara nord de l’Eiger per descobrir qui va matar un agent. Durant el rodatge del film va morir un especialista en una escena de risc. El director de fotografia Frank Stanley també va patir un accident que el mantingué en cadira de rodes durant uns mesos. 

Màxim risc_1993Màximo riesgo (Cliffhanger) (1993) USA. Protagonitzada per Sylvester Stallone. Un grup criminal perd un valuós material a les Muntanyes Rocalloses. Per recuperar-lo segrestaran dos guies de muntanya, un d’ells l’Stallone!

 

 

Beacon Point_2016_thriBeacon Point (2016) USA. Llargmetratge americà dirigit per Eric Blue. Durant un trekking pels Apalatxes uns excursionistes descobreixen un secret pertorbador. Film barreja entre ciència-ficció i thriller. Estrenat el juny de 2016 a USA.

 

 


Deadfall trail_2009Deadfall Trail
(2009) USA
. Tres amics s’endinsen en el bosc en un viatge de supervivència de tres setmanes. Al cap de set dies, els esdeveniments els portaran a enfrontar-se al pitjor de tots ells.

 

 

 

TERROR

Blood glacier_2013Blutgletscher (Blood glacier) (2013) Austria. Uns científics descobreixen en una muntanya remota una glacera tenyida de vermell. Barreja de terror i ciència ficció amb bitxos com a protagonistes.

 

 

 

Frozen_bajo cero_2010Frozen (Bajo cero) (2010) USA. Llargmetratge de terror, en part psicològic, que narra la història d’uns snowboarders que es queden penjats durant la nit als telecadires. Per sobreviure hauran de lluitar no només contra el fred i la solitud de la situació, sinó contra un enemic pitjor encara.

 

 

El paso del Diablo_2013El paso del Diablo (The Dyatlov Pass Incident. Devil’s Pass) (2013) GB. Dirigida per Renny Harlin (Màximo Riesgo, Isla de las Cabezas Cortadas), aquest film és una barreja d’excursionisme, de thriller i de ciència-ficció. Un grup d’excursionistes es desplaça a Rússia per investigar l’estranya mort de tot un grup d’alpinistes ocorregut uns anys abans.

 

YellowBrickRoad_2010The Yellow Brick Road (2010) USA. Film de terror amb un argument que conté algunes semblances inicials a l’anterior. Aquí, però, és un poble sencer que l’any 1940 s’endinsa en un camí i desapareix per sempre sense deixar rastre. Una expedició intentarà esbrinar 7o anys després què va passar.

 

 

The hike_2011The hike (2011) GB.  Una veterana de la guerra d’Afganistan marxa de trekking amb unes amigues. Quan una d’elles desapareix, la resta haurà de buscar-la sinó volen que sigui la darrera excursió de les seves vides.

 

 

Canivals & crampons_2001Cannibals and crampons (2002) No, no és el tipus de pel·li que us esteu imaginant! Estem davant un documental de 52′ (veure’l a youtube) que tot i no ser l’objectiu d’aquesta llista no hem pogut deixar de posar-lo pel seu cridaner títol. Bruce Parry (anglès) i Mark Anstice (escocès) marxen durant 77 dies per la selva d’Irian Jaya per escalar el Puncac Mandala, el tercer pic més alt d’Australàsia. Durant el recorregut coneixeran tribus mai contactades abans.

144. Alcover: ruta circular pel riu Glorieta, passant pel Niu d’Àliga, les Fonts i l’ermita de les Virtuts 18,2 km

Portada 144_2RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Est.d'Alcover (Alt Camp)
Distància: 18,2 Km
Desnivells: +/- 620 m
Interès: la vall del riu Glorieta

143. La Riba circular pel riu Brugent, el Pinetell i Clot d’en Goda 16,6 km

Portada02RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació de La Riba 
Dist./horari: 15,6 Km / 5h
Interès: El Camí del Brugent
Desnivells: +/- 580m 

Muntanyes de pel·lícula 3 : els Alps

Continuem amb la sèrie dedicada a pel·lícules de cinema on la muntanya hi té un paper preponderant amb un recull de llargmetratges dedicats als Alps.

Són molts els films que parlen de gestes i proeses on l’acció es desenvolupa en aquesta serralada.  Abans que el francès Maurice Herzog escalés el 3 de juny de 1953 el primer 8.000 escalat per l’home, gairebé totes les pel·lícules se centraven en les muntanyes alpines, bàsicament tractaven l’escalada o bé al Mont Blanc, o al Matterhorn o a l’Eiger. Durant els anys 20 i 30 del segle passat van ser nombrosos els llargmetratges amb aquesta temàtica, especialment a Alemanya.

Bona part d’aquestes produccions parlen de les gestes dels primers conqueridors dels cims alpins. Sovint, gairebé sempre, apareix la figura del guia, de vegades amb la figura d’heroi, en alguna altra com a malvat,  però sempre indispensables com a bons coneixedors de la muntanya. 

Atesa la diferència de mitjans i de tècnica emprada comparades amb les d’avui dia, no poden deixar de sorprendre’ns els passos d’espatlla, les cordes de cànem, els piolets de travessa llarguíssims, l’absència de cargols de gel, els ràpels i asseguraments a l’esquena, sense peus de gat, les botes de claus… Tots aquests materials i tècniques sorprendran als escaladors actuals. Especialment recomanable és ‘Les Étoiles de midi’, primer llargmetratge rodat completament en alta muntanya amb la única participació com a actors de grans escaladors francesos com Lionel Terray.

Podeu consultar altres títols de la sèrie de Pel·lícules de muntanya:

MASSÍS DEL MONT-BLANC

Les etoiles de midi_1959Les étoiles de midi (1959) França. Aquest docu-drama relata diferents accions d’uns alpinistes en un dia de muntanya al massís del Mont-Blanc, amb escenes realistes i reals gravades íntegrament a alta muntanya que res tenen a veure amb films com Vertical Limit. Dirigida pel cineasta, explorador i alpinista Marcel Ichac, va comptar com a actors amb els millors alpinistes del moment, com Lionel Terray, René Desmaison o Michael Vaucher. La música va recaure a Maurice Jarre, en la seva primera participació en un llargmetratge. Una petita joia que podeu gaudir a Youtube.

Tempesta al Mont Blanc_1930Tormenta en el Montblanc (Stürme über dem Montblanc) (1930) Alemanya- Producció dirigida per Arnold Fanck, un director pioner en pel·lícules de muntanya, autor també de films com la ‘Muntanya Sagrada’ (1926) o ‘Prisioneros en la montaña’ (1929).

 

 

Premier de cordée_1944Premier de cordée (1944) França. Un jove de Chamonix vol ser guia com el seu pare. Amb l’accident del seu pare, haurà de superar les dificultats que pateix per a recuperar el seu cos. Una pel·lícula francesa en blanc i negre per gaudir de com s’escalava, s’assegurava i es repelava fa 70 anys. Basat en la novela de Roger Frison-Roche escrita entre 1938-41 a Alger que situava la trama a l’Agulla del Dru. Hi ha també una minisèrie de 2 capítols de 1999.

La montaña siniestra_1956La Montaña siniestra (The Mountain) (1956) USA. Producció on Spencer Tracy protagonitza un vell guia de muntanya. Tot i que el relat podria ser en qualsevol part dels Alps, la pel·lícula es va rodar a Chamonix. Amb un fort component cristià, la pel·li explica el rescat per part de dos germans, d’un avió estavellat a les muntanyes, amb intencions ben diferents. 

 

Mort d'un guide_1975Mort d’un guide (1975) França. Telefilm que narra la tentativa d’escalada de la cara Oest del Dru per Michel Servoz i un jove aspirant a guia Patrick Falavier.

 

 

 

La aventura de los Águilas_2006La aventura de los Águilas (Les aiguilles rouges) (2006) França. Producció de cinema juvenil on uns nois pretenen escalar el cim de Brevent, just davant del Mont-Blanc. L’aventura començarà per ells quan no trobin el refugi on havien de dormir. 

 

 

Malabar Princess_2004Malabar Princess (2004) França. La recerca d’un nen de 8 anys de la seva mare, desapareguda en una glacera del Mont Blanc cinc anys abans. La trama relacionarà aquesta recerca amb la història d’un avió desaparegut.

 

 

 

MATTERHORN-CERVINO

El tercer hombre en la montaña_1959El tercer hombre en la montaña (Third man on mountain) (1959) USA. Produïda per Walt Disney i basat en el llibre ‘La Torre blanca’, de James Ramsey. El film explica la història d’un noi suís que treballa de rentaplats i que vol pujar el Cerví, muntanya que matà el seu pare. Gravada a Suïssa, va comptar amb Gaston Rebuffat com a cap de fotografia de muntanya. La pel·lícula va inspirar l’atracció ‘Matterhorn Bobsleds‘ de Disneyland Park (Anaheim. Califòrnia).

La montaña trágica_1950La montaña trágica (The White Tower) (1950) USA. Film protagonitzat per Glenn Ford. “Una allau tremenda d’emocions, terrible suspens, espectacularment gravada als Alps suïssos, poderosa en els seus sentiments… ” així la defineix (més o menys acertada la traducció) el trailer del film. 

 

 

El Drama del Mont Cervin (Der Kampf ums Matterhorn) (1928) Alemanya. Dramatització (cine mut) de la primera ascenció al Matterhorn. Es van fer tres remakes, un de sonor el 1934 i un d’anglès, El Reto (The Challenge)  i un altre d’alemany Der Berg ruft! (1938), on l’actor Luis Trenker hi va actuar en el paper de guia. Es va estrenar el 31 de desembre de 1929 al cinema Capitol i Lido Cine de Barcelona.

El reto_1938El Reto (The Challenge) (1938) GB. Remake sonor (B/N) del film anterior. Va ser dirigit per Milton Rosmer, Luis Trenker i Vincent Korda. La podreu trobar a Youtube.

 

 

High_Conquest_1947High Conquest (1947) USA. Producció que barreja drama, romanticisme i alpinisme. Un jove vol escalar la muntanya que va veure perdre el seu pare en un accident al Matterhorn. Durant l’ascensió lluitarà també amb el guia per l’amor d’una jove. 

 

EIGER

Nordwand_Cara Norte_2009Cara Norte (Nordwand) (2008) Alemanya. Som davant d’una de les millors pel·lícules de muntanya. Producció alemanya que relata el tràgic intent d’ascens el 1936 a aquest cim  per Toni Kurz i Andi Hinterstoisser per la seva cara nord (Nordwand), últim gran desafiament que quedava per realitzar als Alps a la dècada dels anys 30 del segle passat. Bones imatges i ambientació, i amb paper  inclòs per al tren més alt d’Europa, el Jungfraujoch.

La llamada del silencio_2007La llamada del Silencio (Beckoning Silence) (2007). Documental.  Tot i que aquesta secció de pel·lícules de muntanya només hi tenen cabuda els llargmetratges, aquest documental completa la visió dels mateixos fets de 1936. Joe Simpson (Touching the Void) recrea l’ascens de Toni Kurz i Andi Hinterstoisser, tot afegint noves informacions sobre els tràgics fets.

 

Licencia para matar_1975Licencia para matar (The Eiger sanction) (1975) USA. Clàssic d’aventures i acció dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood en el paper d’un professor d’art amb doble vida d’assassí a sou. Per descobrir i matar qui va acabar un amic, haurà d’escalar la cara nord de l’Eiger. 

 

 

 

Ueli SteckUeli Steck. Rècord de velocitat Cara nord de l’Eiger (2015). Petit vídeo de Youtube de 4 minuts sobre l’ascens de l’escalador suís Ueli Steck a la Cara Nord de l’Eiger en solitari i en només 2h22′ el que va suposar un nou rècord de velocitat d’escalada de la paret. Especialment impactant si acabem de veure Nordwand.

 

SUÏSSA

Cinco dias un verano_1982Cinco dias un verano (Five days one summer) (1982). Dirigida per Fred Zinnemann (Chacal, De aquí a la eternidad, Solo ante el peligro), el film va ser un fracàs de taquilla segons va explicar més tard el mateix director. Protagonitzada per Sean Connery i Betsy Brantley, va ser gravada a Latsch, Suïssa, als mateixos escenaris on es va rodar Heidi (1952) de Luici Comencini. 

142. Serra d’Irta: circular des d’Alcalà de Xivert pel Castell i Campanilles 22,2 km

Portada 142RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
Estació Alcalà de Xivert(Castelló)
Distància: 22,2 Km
Desnivells: +/- 780 m
Interès: Castell de Xivert

Muntanyes de pel·lícula 2: senderisme i llargues travesses

El ‘Peripatoi’ era una galeria o portal del Liceu, escola-gimnàs fundat al s. VI aC. Aristòtil feia moltes de les seves classes tot passejant per aquest espai, raó per la qual els seus seguidors van agafar el nom de ‘peripatètics‘, del grec ‘περίπατος’, que significa passeig, caminada.

Aristòtil va ser el primer, però pensar i caminar han estat sempre lligats. Kant sempre metòdic, sortia cada dia a la mateixa per a fer el mateix itinerari, Nietsche, que dóna importància a l’ascens d’un turó a fi de trobar un punt superior, Rousseau, qui caminava pels boscos, o Thoureau, qui va escriure el primer llibre sobre els passeigs, tenien tots ells les caminades com un punt central en el seu procés pensatiu. Fins i tot els creadors de grans religions van ser grans caminants: Jesús, Mahoma, Buda, Guru Nanak

‘Caminar no és un esport’ segons afirma el filòsof Fréderic Gros en el seu llibre ‘Andar, una filosofia’ (Ed. Taurus, 2015). Mentre caminen hores seguides, afirma, el cansament fa que perdem la nostra identitat. És llavors quan ens podem reinventar, donar-nos altres identitats, altres rols socials. Gros ens diu que aprendre a caminar és aprendre a desobeir. Caminant, un retroba un poder crític personal i una certa intimitat, no una intimitat psicològica, sinó política. Fins i tot diu que algun dia hauríem de deixar de llegir notícies,  que ens arriben a infoxicar i no ens permeten pensar.

No és estrany, doncs, que moltes de les pel·lícules de senderisme o grans travesses a peu tinguin la recerca personal i la refundació personal com a trama. Per mostrar paisatges o parlar d’un camí concret, ja estan els reportatges. 

Podeu consultar altres llargmetratges relacionats amb les muntanyes a:

CAMÍ DE SANT JAUME

El pelegrinatge ha estat sempre lligat a totes les religions, i sense cap mena de dubte el Camí de Sant Jaume és un dels  més coneguts avui dia a casa nostra.  La xarxa de camins abalisats amb la característica fletxa groga que s’escampa per tota la península Ibèrica, amb ramificacions que arriben fins a Roma o París. El més conegut és el Camí Francès (780 km), sender que surt des de Roncesvalles. També hi ha el Camí Català que surt de Montserrat o del Cap de Creus, el del Nord per la costa cantàbrica, l’Aragonès, etc.  

El Camino_The Way_2010

El camino (The Way) (2010). Producció americana amb Martin Sheen com a protagonista. Tot i els tòpics en el desenvolupament de la trama, els fets van succeint a bon ritme, sense fer-se pesada.  Segueix el Camí de Sant Jaume Francès des de Saint-Jean de Port-Roncesvalles.

 

 

Al final del Camino_2009Al final del camino (2009). Producció espanyola dirigida per Roberto Santiago i protagonitzada per Fernando Tejero, Malena Alterio, Javier Gutiérrez, Diego Peretti i Javier Mora. 

 

 

Pelegrinos_Saint Jacques.... La Mecque_2005Peregrinos (Saint Jacques… la Mecque) (2005). En aquest cas, dos germans que s’odien hauran de recórrer junts el Camí de Sant Jaume des de Le Puy-en-Velay (França) a fi de poder cobrar una herència. Com en el cas del film ‘Tres solteros y un biberón (1985), Colline Serrau és la directora i guionista. 

 

Bueno me largo_2015Bueno, me largo (Ich bin dann mal weg) (2015). Pel·lícula de producció alemanya adaptació del bestseller ‘Ich bin dann  mal weg’ de Hape Kerkeling, conegut humorista, escriptor i cantant alemany. El llibre va ser tota una revolució a alemanya. L’any 2015 van suposar que fossin el 16% del total de pelegrins estrangers que van fer la ruta, després dels italians, els més nombrosos.

 

La via lactea_1969La Vía Láctea (La Voie Lactée) (1969). Producció francesa dirigida per Luis Buñuel, el mestre del surrealisme de Calanda. La pel·lícula explica el periple de dos rodamons que emprenen un viatge a Santiago des de París. Durant la caminada viuran passatges íntimament lligades a l’experiència religiosa, a la que critica amb enginy i humor. No en va, Buñuel va dir “soy ateo, gracias a Dios”. Va rebre el premi Interfilm al Festival de Berlin de 1969.

PACIFIC CREST TRAIL (USA)

El Pacific Crest Trail és un sender de 4.279 km (2.659 mi) que travessa l’oest americà entre les fronteres del Canadà i de Mèxic. El punt més alt és el Forester Pass, de 4.009 m i durant la travessa, de 5/6 mesos, creua 7 parcs nacionals.

Alma salvaje_2014Alma salvaje (Wild) (2014). La pel·li està basada en el llibre ‘Wild: From Lost to Found on the Pacific Crest Trail‘, un drama autobiogràfic de Cheryl Strayed. La narració és una expiació del passat i una recerca personal de la protagonista, que sense cap mena d’experiència emprèn el trek com un canvi regeneratiu. Podeu llegir una experiència diferent de la protagonista a Viajarpie.

 

APALACHIAN TRAIL (USA)

El sender dels Apalatxes o ‘Appalachian Trail‘ és un itinerari abalisat de 2,200 milles (3.500 km) que recorre 14 estats de l’est dels Estats Units entre Geòrgia al nord i Maine al sud. El punt més elevat és el Clingmans Dome a 2.025 metres.

Un paseo por el bosque_2015Un paseo por el bosque (A walk in the Woods) (2015). Film dirigit per Ken Kwapis i protagonitzat pels veterans Robert Redford i Nick Nolte, amb una interpretació d’aquest últim que potser és el millor del film. Dos amics passats d’edat decideixen emprendre l’Appalachin Trail. El guió és previsible i amb poques sorpreses, i només se salva per les imatges muntanyenques.

 

Southbounders_2005Southbounders (2005). Film nord-americà dirigit per Ben Wagner que s’apropa al documental. Explica la història de 3 ‘thru- hikers’ que recorren el sender en tota la seva llargària. Molt difícil de trobar o veure a casa nostra.

 

 

Beacon Point_2016_thriBeacon Point (2016). Llargmetratge americà dirigit per Eric Blue. Durant un trekking pels Apalatxes, uns excursionistes descobreixen un secret pertorbador. Film barreja entre ciència-ficció i thriller, estrenat el juny de 2016 a USA.

 

 

Appalachian Trail_2004Appalachian Trail (2004). Cine d’aventures juvenils. Quatre amics adolescents es perden al bosc mentre realitzaven una caminada amb els pares. 

 

 

 

Defensa_1972Defensa (Deliverance) (1972). Dirigida per John Boorman, autor de ‘La Selva esmeralda’ i ‘Excalibur’ entre d’altres. Amb John Voight i Burt Reynolds, la pel·lícula narra la història d’uns amics que baixen en barca per un riu als Apalatxes, una excursió que no transcorrerà com tenien previst. 

 

 

KALALAU TRAIL (Hawai)

Una espacada perfecta_2009Una escapada perfecta (A Perfect Gateway) (2009). Thriller ambientat al Kalalau Trail,  un trekking força conegut que recorre la Napali Coast de l’illa de Kauai (Hawai). És un recorregut d’anada i tornada de 22 mi (35 km) totals, que apareix sovint entre els treks més perillosos atès que transita per camins força humits sobre penya-segats.

 

GR-20 CÒRCEGA (França)

Los excursionistas_1997Los excursionistas (Les randonneurs) (1997). Comèdia francesa sobre uns amics que van a Còrcega per a fer el GR-20, un sender de 175 km que travessa l’illa de nord a sud.  Atès l’èxit d’aquesta producció, el film va tenir una segona part, ‘Les randonnerus à Saint-Tropez’, amb els mateixos amics però ara gaudint d’uns dies de mar a la costa francesa. És el sender que va ‘obrir’ els ulls al filòsof Frédéric Gros.

 KUNGSLEDEN (Suècia)

El trekking del Kungsleden (The King’s Path) és un sender de 440 km entre Abisko (195 km al nord del Cercle Polar) i Hemavan, dues poblacions al nord de Suècia. El punt més elevat només està a 1.150m sobre el nivell del mar. Durant el recorregut es pot allotjar en refugis distanciats a una jornada a peu entre ells.

Kungsleden (1964). Thriller suec que transcorre en el sender Kungsleden. Una parella després d’iniciar una relació caminant el sender, queden per trobar-s’hi de nou 10 anys després. Un fet tràgic marcarà la pel·lícula.

 

 

ALTRES

Tot i no estar lligats a senders abalisats i coneguts,  els següents llargmetratges tenen la gran travessa a peu com a eix principal en la seva trama.  Es dóna la circumstància que tots quatre films són basats en fets reals.

El viaje de tu vida_2013El viaje de tu vida (Tracks) (2013). Robyn Davidson travessa el 1977 el desert australià a peu durant 1.700 milles acompanyat del seu gos i quatre camells. Dirigida per John Curran (‘El Velo Pintado’). La pel·lícula narra la recerca personal de la protagonista, tal com succeeix en altres films, com ara ‘Wild’ o ‘The Way’. 

 

Siete años en el Tibet_1997Siete años en el Tibet (1997).Film de Jean-Jacques Annaud  basat en el llibre de  Heinrich Harrer,  alpinista i esportista austríac que va competir als Jocs Olímpics d’hivern de 1936 i que l’any 1938 va realitzar la primera ascensió de la cara nord de l’Eiger. El 1939, mentre intentava pujar el Nanga Pargat,  esclata la II Guerra Mundial, essent detingut pels britànics i empresonat a Dehradun. Quatre anys després s’escapa i travessa l’Himàlaia a peu fins a Lhasa  en un recorregut de 2.500 km. 

Generación robada_2002Generación robada (Rabbid-Proof Fence) (2002). Producció australiana dirigida per Phillip Noyce (‘Salt’ i ‘Peligro imminente’) que ens relata la fugida  durant 1.500 milles (2.400 km) de dues germanes i una cosina mestisses que fugen d’un centre d’internament australià. Basada en uns fets reals ocorreguts el 1931.

 

Camino a la libertad_2010Camino a la libertad (The way back) (2010). Molt semblant a l’anterior trobem aquesta pel·lícula dirigida per Peter Weir, australià autor d’altres films com ‘El club de los Poetas muertos’, el ‘Show de truman’ o ‘Único testigo’.  La història explica la fugida a peu des d’un camp de concentració a Sibèria fins a l’Índia travessant el desert del Gobi i el Tibet. Està basada en el llibre ‘The Long walk: The True Story of a Trek to Freedom’ de Slavomir Rawicz.  Hi ha dubtes sobre la veracitat dels fets narrats a la novel·la original.

Col·laboració amb revista Excursionisme núm. 393 jul./ag. 2016

Ja podeu anar a comprar el darrer número de la revista Excursionisme, amb un interessant article d’una travessa entre Monlluís i Carançà on hi ha col·laborat Senderisme en tren. 

 20160628133947_00001 20160628133947_00002

Muntanyes de pel·lícula 1: l’Himàlaia

Amb aquesta entrada iniciem una mini sèrie on us volem mostrar pel·lícules on la muntanya i l’excursionisme és un dels protagonistes. Dividirem les entrades per temàtiques generals, començant pels llargmetratges que tracten o succeeixen a l’Himàlaia. Mica en mica introduirem altres temàtiques com els Alps,els thrillers o la supervivència a fi d’ordenar una mica millor la multitud de films que hi ha sobre aquest tema.

No hi són totes les pel·lícules que hi podrien ser, ja sigui per desconeixement de tota la filmografia possible sobre aquesta temàtica, o per decisió expressa de no fer-les constar per raons diverses. Només volem fer-vos avinent alguns títols, de vegades clàssics, altres només coneguts i  potser d’altres desconeguts, amb els quals passar una bona estona veient cinema muntanyenc.

Només parlarem de pel·lícules, excloent els documentals, massa nombrosos i variats que mereixerien per sí sols un apartat propi.

Podeu consultar altres temes d’aquesta sèris de pel·lícules a:

HIMALAISME

EVEREST

L’Everest és la muntanya més alta de la terra amb 8.850m, i tot un reclam de taquilla per si sola. Diverses pel·lícules i documentals aprofiten la tirada del seu nom per a explicar diferents gestes o tragèdies viscudes en els seus vessants.

Everest_2015 Everest (2015)  és un llargmetratge de Baltasar Kormákur que relata els tràgics successos del 10 de maig de 1996 quan van morir 8 alpinistes durant l’atac i descens del cim. Ferran Latorre en el seu blog (veure entrada), fa una crítica positiva pel que fa a la fidelitat en els aspectes alpinístics. La pel·lícula és distreta , amb bones imatges i bona ambientació tal com expressa Latorre, atesa la dificultat que representa ambientar un llargmetratge que sembli real a aquestes alçades. Una de les preferides.

Into thin air_1997Tragedia en la montaña : Into the thin air‘,  film  TV  dirigit per Robert Markowitz que porta el mateix títol que el llibre de Jon Krakauer. Narra els mateixos fets  a l’Everest de l’any 1996, filmada només un any després de l’accident, des del punt de vista de Krakauer. Senzilla, de baix pressupost, i amb una mala ambientació, tot i que les raons de l’accident són gairebé els mateixos que la pel·li de Kormákur de 2015. L’esglaó Hillary sembla la pujada al Puigmal. 

Everest_the summit of the gods_2016

Everest : the summit of the Gods (2016)  és una producció japonesa no estrenada a casa nostra. Parla sobre la troballa a Kathmandú d‘una antiga càmera de fotos que podria pertànyer  a George Mallory en el intent de cim de 1924. El film està basat en el manga de Yumemakura Baku, publicat a casa nostra per Ponent Mon amb el títol  de ‘La Cumbre de los dioses’, de 5 volums.

 

Everest_2007_Canada

Amb el mateix títol ‘Everest (2007), trobem aquest film canadenc que relata en dos episodis el primer ascens d’alpinistes d’aquest país nord-americà en una expedició de 1982, quan fer pics de 8.000 metres encara era una qüestió gairebé d’estat i no comercial.  Està basat en el llibre ‘Canadians on Everest: The Courageous Expedition of 1982’ de Bruce Patterson. Llarga però entretinguda, amb bona ambientació i bones imatges del trek d’aproximació. 

K2

Molt menys assídua en les cartelleres, el K2, la segona muntanya més alta del món amb 8.611 m, també apareix com a protagonista en un parell del films.

K2_1991K2 (1991). Pel·lícula dirigida per Frank Roddam (el mateix de Quadrophenia, 1979) basada en una obra de teatre de Patrick Meyers. Narra la història de dos amics amb caràcters ben diferents que intenten pujar aquest famós cim.  El film té bones escenes de muntanya i està ben assessorada tècnicament pel que fa a aspectes tècnics alpinístics. El resultat és que és una de les millors films de muntanya, tot i que no acaba de ser creïble que la trama estigui passant a l’Himàlaia.

Límit vertical_2000Límit vertical (2002) és un film dirigit per Martin Campbell on viurem un èpic rescat en aquesta muntanya. Va rebre fortes crítiques des del punt de vista alpinístic per ajustar-se ben poc a la realitat. Tothom recordarà l’escena on el protagonista després d’un salt de 30 metres queda clavat de dos piolets. Aquesta escena ha estat triada com una de les pitjors de la història en pel·lícules de muntanya. Si deixem de costat els aspectes tècnics, és una bon film d’entreteniment amb el qual gaudirem de bones vistes dels Alps de Nova Zelanda on es va rodar.

NANGA PARBAT

Nanga Parbat_2010Nanga Parbat (2010). Pel·lícula dirigida per l’alemany Joseph Vilsmaier, autor també de ‘L’últim tren a Auschwitz’. El film explica l’èpic ascens i el tràgic descens de Reinhold i Günter Messner a la novena muntanya més alta (8.125 m) l’any 1970. Té un bon relat, bona ambientació i sensació real de què la trama es desenvolupa a l’Himàlaia.  A més a més ens dóna una versió sobre la controvertida història dels fets ocorreguts a la muntanya. Tot plegat fa d’aquesta pel·lícula una de les millors.

The Climb_1986The Climb‘ (1986) és una coproducció anglo-canadenca de 1986 en la qual el director Donald Shebib, escenifica el primer ascens al Nanga Parbat l’any 1953. Hermann Buhl va aconseguir fer cim en solitari i sense oxígen, únic cop que això succeirà en la conquesta de tots els 8.000 de la terra.  

 

 

BUTAN

Ascenso mortal_2011Ascenso mortal (2011). Si voleu passar una estona distreta i riure força podeu veure aquesta pel·lícula TV de serie B de l’any 2011. Explica la història d’uns exploradors que viatgen al Butan amb el rerefons de de la recerca de la mítica ciutat de Shangrila. Un film USA que barreja aventura, ciència ficció i suspens totalment prescindible, ideal per fer la migdiada un diumenge a la tarda.

 

ALTRES

Us presentem diverses pel·lícules més que tot i no ser estrictament muntanyenques, sí que es desenvolupen en l’entorn d’aquesta gran serralada:

Himalaya_1999 Himalaya (1999) és una coproducció Nepal-França-GB-Suissa que narra la història sobre la caravana anual de iaks de les muntanyes a les planes. Va ser candidata a l’Oscar com a millor pel·lícula estrangera. 

 

 

Siete años en el Tibet_1997 Siete años en el Tibet (1997), film de Jean-Jacques Annaud  basat en el llibre autobiogràfic de  Heinrich Harrer,  alpinista i esportista austríac que va competir als Jocs Olímpics d’hivern de 1936 i que l’any 1938 va realitzar la primera ascensió de la cara nord de l’Eiger.  El 1939, mentre intentava pujar el Nanga Pargat,  esclata la II Guerra Mundial, essent detingut pels britànics i empresonat a Dehradun. Quatre anys després s’escapa i travessa l’Himàlaia a peu fins a Lhasa  en un recorregut de 2.500 km. 

Camino a la libertad_2010Camino a la libertad (2010), pel·lícula dirigida per l’australià Peter Weir, autor d’altres films com ‘El club de los Poetas muertos’, el ‘Show de truman’ o ‘Único testigo’.  La història, basada en fets reals, narra la fugida a peu des d’un camp de concentració de Sibèria fins a l’Índia travessant el desert del Gobi i el Tibet. La història es basa en el llibre ‘The Long walk: The True Story of a Trek to Freedom’ de Slavomir Rawicz. Recauen dubtes sobre la veracitat dels fets narrats a la novel·la original.

Horizontes perdidos_1937Horizontes perdidos (1937). Clàssic en B/N dirigit per Frank Capra, amb Ronald Colman, Jane Wyatt, John Howard i Edward Everett Horton. Després d’un accident d’avió a l’Himàlaia, i quan ja esperaven el pitjor, els supervivents són rescats pels habitants de Shangrila, la ciutat mítica del budisme. El film va rebre dos premis Oscar a la millor direcció artística i muntatge.

 

Avui fa 90 anys de dues efemèrides ‘ferroviàries’

L1 METRO DE BARCELONA
Avui 10  juny de 2016 fa 90 anys que es va inaugurar el ‘Metropolitano Transversal‘ entre les estacions de La Bordeta i de Plaça de Catalunya, línia que tothom coneix ara com la L1 (vermella) del metro de Barcelona.
 La primera pedra la va posar el rei Alfons XIII el 1923, i les obres no es van acabar fins 3 anys després. Prop de l’estació de Villarroel es va produir l’accident més greu, amb 11 víctimes mortals.
 
La finalitat de les obres era connectar els ferrocarrils que tenien el seu final entre Sants i l’estació de França. És per això que el seu ample de via és de 1.674mm. És dels pocs ferrocarrils que tenen aquest ample (potser l’únic) i és per això que els metros de la L1 són més amples que la resta.
Aquest ample és conegut com a ample ibèric antic, que de fet, són els ‘seis pies castellanos’ originals de l’adaptació de l’amplada dels trens espanyols d’acord amb l’Informe Subercase de 1844. El 1955 Renfe va reduir l’amplada als 1.668 mm, ample conegut ara com l’ample ibèric convencional. 
 
ANTONI GAUDÍ
El mateix dia que s’inaugurava la L1 del metro de Barcelona moria Don Anton, és a dir, Antoni Gaudí.  Després de ser atropellat el dia 7 de juny de 1916 per un tramvia de la línia 30 (avui seria una bicicleta?) entre els carrers Bailen i la Gran Via. Antoni Gaudí va ser traslladat a l’antic Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, edifici que avui dia alberga la seu de la Biblioteca de Catalunya, on finalment va morir el 10 de juny de 1916 a l’edat de 74 anys.

20 estris curiosos per anar a la muntanya

Sortir a la muntanya no tornarà a ser el mateix amb aquests estris.

1. LIFESTRAW (25€)

Us atreviríeu a beure aigua amb una canyeta directament de la claveguera? Amb Lifestraw teòricament ho podríeu fer. Un estri que no necessita piles ni bateries i que elimina a l’instant, sense necessitat d’espera:

  • 99,9999% dels bacteris
  • 99,999 dels virus
  • 99,9% dels paràsits

Els filtres poden netejar fins a 1.000 L d’aigua. No elimina contaminants pesats. Aprofita una tecnologia pensava per a potabilitzar aigua a l’Àfrica.

2. VENTURE HEAT. 139$

Un clàssic, roba amb calefacció. Les peces de Venture Heat utilitzen un USB extern on es pot adaptar una bateria externa com a font d’energia.

3. POWER PRACTICAL (80$)

Pels que no podeu sortir al camp sense estar connectats al Whatsupp. Permet carregar el vostre aparell mentre us feu el sopar. Aprofita l’energia tèrmica del fogonet per a crear una sortida de 5W que permet carregar mòbils, GPS o altres aparells

4. FONTUS

Aquesta empresa austríaca us promet crear la cantimplora que es carrega sola. L’ampolla, gràcies a un panell d’energia solar extraible que l’envolta, crea aigua condensant la humitat de l’aire. Hi ha un model BTT que aprofita el corrent d’aire de quan es circula en bicicleta enlloc del panell solar.

5.LUMINOODLE. 20$

La corda lluminosa, un pas més enllà de les llanternes. Una corda amb llums led recarregable amb USB que es pot modificar de forma segons la necessitat: llanterna, cable, cinturó per a ciclista…

6. GOTENNA. 149$

No, no es tracta d’una compresa per anar a la muntanya, sinó d’una radio digital que es connecta amb Bluetooth al  mòbil. Gràcies a una aplicació i la interconnexió de diferents aparells com aquests, es crea una xarxa de comunicació allà on fins i tot no hi ha cobertura. Cal, això sí, que si més no un d’aquests aparells tingui connexió.

7. HANDPRESSO. 79-99€

What else? La Nespresso portàtil per aquells que tot i ser a la muntanya, volen un bon cafè acabat de fer.

8. COLEMAN QUIK POT. 139$

Cafetera de filtre que funciona amb un cartutx de gas. A part de ser gran i pesada per dur a la motxilla, a qui li agrada el cafè de filtre?

9. TIMBERLAND RADLE TRAIL CAMP

Sabatilles plegables amb cremallera. Ús? A saber, però oi que són mones?

10. X-POT SEA TO SUMMIT

Olla plegable! Olla plegable de silicona que gràcies a una base feta d’alumini serveix per a cuinar. No són massa lleugeres (1.4L pesa 250gr), però això sí, ocupen poc espai!

 11. BIOLITE ENERGY

Si us va agradat el Powerpractical, aquí teniu la variant biològica. Un fogonet que funciona amb fusta i que produeix energia elèctrica per als vostres aparells electrònics.

BIOLITE01

12. FORN PORTABLE A GAS. 250$

Pizzes, magdalenes, pa acabat de fer… els usos d’aquest forn portable són il·limitats! 

13. LLANTERNA 3.500 LUMENS. 390$

Una bèstia de 3.500 lumens que pot il·luminar  fins als 415 metres de distància. 

14. SCRUBBA: MÀ-QUINA DE RENTAR PORTÀTIL.

Aquells que porten la mateixa samarreta durant setmanes quan estan de viatge, no tenen excusa. Anar net, el més important!

15. BIKE CAMPERS

Aquells que viatgen en bici, definitivament poden deixar la tenda i les alforges a casa i remolcar aquesta motorhome que a més a més pot plegar-se per a un millor transport.  

16. KISHA: EL PARAIGÜES INTEL·LIGENT

El promocionen com el primer paraïgues ‘smart’, connectable a través d’una app al vostre telèfon.  100% contra el vent i la corrosió. Li trobo a faltar que sigui de Gore-tex!

17. SIVA CYCLE GENERATOR

De nou pensant en els soferts ciclistes, presentem aquest estri que carrega els vostres aparelles mentre pedaleu. Es podria carregar amb aquest mètode una bateria elèctrica que us permetés anar en bici sense pedalar?  El moviment perpetu està més a prop!

18. JAKPACK all-in-one. 200$

Jaqueta, sac de dormir, tenda… tot en un. A què esteu esperant a comprar-lo?

19. GAGLA CONNECT: BOTES CONNECTADES BLUETOOTH

Oblideu el Fitbit o Jawbone, i compreu-vos aquestes botes connectades amb Bluetooth al vostre mòbil. Us transmetra dades com la distància, calories gastades, l’alçada…

20. ALTRES ‘NECESSITATS’

I finalment, no podíem oblidar diferents estris per aquells que volen fer les necessitats més còmodament que a la gatzoneta, per molt sa que diguin que és aquesta postura. No pregunteu com es fan servir els shittens!

141. RUTA DELS MOLINS DE PRADES: travessa pels rius Brugent i Glorieta 27,7 km

Portada_141_2RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort.Estació de La Riba(Alt Camp) 
Arrib.Estació d'Alcover(Alt Camp)
Dist/horari: 27,7 Km / 2 dies(8h)
Interès: rius Brugent i Glorieta
Desnivells: +1.030m / - 1.000m
 
 

EL TÚNEL DE L’ARGENTERA: UN REPÀS HISTÒRIC

Perfil del túnel

Perfil del Túnel de l’Argentera. Font: Tratado de Construcción de túneles

El túnel de l’Argentera es va obrir l’any 1890 coincidint amb la inauguració de la línia de ferrocarril entre Reus i Falset. Creua perpendicularment la Serra del Pradell-l’Argentera entre les estacions de Duesaigües-L’Argentera i de Marçà-Falset, muntanya fronterera entre les comarques del Baix Camp i del Priorat, que alhora separa les conques del riu Francolí i de l’Ebre respectivament.

Amb els seus 4.044 metres va ser el més llarg de l’estat construït fins a l’època. Va tenir un cost econòmic total de 4.945.650,41 pessetes i un cost humà de 14 persones mortes en diferents accidents laborals ocorreguts durant les obres. En el llibre d’Eduard Maristany podem consultar els noms, dates i causes de tots els accidents.

Accidents

Accidents durant la construcció del túnel

EL CONSTRUCTOR

Eduard Maristany01

Eduard Maristany

L’enginyer encarregat de construir el túnel va ser Eduard Maristany i Gibert, fill de Barcelona i de família ferroviària (el seu avi  va ser president de diverses companyies ferroviàries).  Va ser enginyer en cap de la construcció i estudi de noves línies de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, empresa que es va fusionar l’any 1898 amb la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA), de la qual Maristany va arribar a ser-ne el director entre els anys 1908 i 1934.

Atès el gran prestigi assolit per les seves obres, entre les quals inclou ser l’impulsor de l’estació de França de Barcelona, el rei Alfons XIII li va concedir-li el títol de marquès l’any 1928. Sabeu com es diu el carrer on es troba aquesta cèntrica estació barcelonina?

Tratado construccion

Tractat d’Eduard Maristany

Maristany es va trobar amb múltiples dificultats durant la perforació del túnel, entre les que destaca un riu subterrani que va necessitar la construcció d’un pont dins del túnel. Gràcies a l’experiència obtinguda, Maristany va redactar el llibre “El túnel de la Argentera. Tratado de construcción de túneles” una magna obra de 6 volums que es va convertir en tot un referent en el tema i que va arribar a ser traduït a diferents idiomes. 

LES ESTACIONS

El túnel travessa la Serra de l’Argentera entre les poblacions de l’Argentera (Alt Camp) i la Torre de Fontaubella (Priorat). A banda i banda de les muntanyes es van fer dues estacions lluny dels nuclis urbans de les poblacions properes. Van entrar en funcionament l’any 1890, quan es va inaugurar el servei del tram de ferrocarril entre Reus i Marça-Falset. Així trobem les estacions de:

  • Estació de Duesaigües-L’Argentera: situada entre els pobles de Duesaigües i de l’Argentera, situada més a prop del primer. L’estació es troba uns metres sobre la carretera a L’Argentera. S’hi accedeix per una escalinata que dóna accés a l’edifici de viatgers.
  • Estació del Pradell: al vessant oest de la serra, al Priorat, i enmig del no res, trobem aquesta estació situada a 1,3 km de la Torre de Fontaubella i a 4 km del Pradell. L’edifici de viatgers està tapiat. En una de les seves parets hi trobarem una placa de 1983 en honor a Eduard Maristany.

VIADUCTES FERROVIARIS DELS MASOS I D’ENSEULA

A banda i banda del poble de Duesaigües, abans de la boca de llevant del túnel, trobem dos bells exemples de patrimoni ferroviari lligat íntimament al túnel, els viaductes dels Masos i d’Enseula. Tots dos estan construïts amb carreus de roca vermella (buntsandstein) i tots dos estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 

El viaducte dels Masos és el més bell i conegut. Té un perfil corb de  217 metres, fa 37 metres d’alçada i està format per 14 arcs semicirculars. La part central d’aquest pont va ser destruït pels propis republicans a la fi de la Batalla de l’Ebre. Després de la Guerra va ser reconstruït amb formigó, part clarament reconeixible per la diferència de color d’aquesta part reconstruïda. 

El viaducte d’Enseula és més petit  (també conegut com el Pont Petit), és de perfil recte i està situat a ponent de Duesaigües, a tocar del camp de futbol. És el que visitem en les rutes de Senderisme en tren atès que és el que està situat més a prop de l’estació del tren.

Pont Petit, viaducte del tren a l'Argentera

Pont Petit, viaducte del tren a l’Argentera

BOCA EST

Les vies del tren s’endinsen sota la serra poc abans d’arribar a l’Argentera. El túnel està format per dues unitats, el túnel 73 de 4.044m i el fals túnel 72 de 410m, tots dos separats per les Dues Boques. Es va començar a perforar el 27 d’octubre de 1883 per part de la ‘Compañía de Ferrocarriles Directos Madrid-Zaragoza-Barcelona’, però problemes financers de la companyia van aturar les obres l’any 1887. Eduard Maristany i Gibert, enginyer de la ‘Compañía de Ferrocarriles Tarragona-Barcelona-Francia’, es va fer càrrec de les obres a partir de l’abril de 1887 fins el març de 1890, quan va aconseguir acabar-lo. El cost total de l’obra va ser de 5.000.000 ptes.

Durant l’excavació del túnel Maristany es va anar trobant diferents tipus de roca als quals va anar adaptant el sistema de perforació més adient a cada roca. Així, del Pradell a l’Argentera va trobar 1.210 metres de calcària tova, 315 metres de gres vermell, 330 mestres d’esquistos i 2.185 metres de granit dur, material que correspon a aquesta part de la serra. Una vintena de metres a l’est del pou hi ha el granit que es va extreure per aquest pou.

BOCA OEST : LES DUES BOQUES

Prop de la Torre de Fontaubella, uns metres a l’esquerra (sud) del camí, per trobar enmig de la vegetació i protegida per una tanca metàl·lica podem veure la sortida oest del túnel, on podrem notar l’olor ferroviari característic. Aquest túnel va ser el més llarg de la península fins el 1957, quan es va obrir el del Padornelo de 5.800m a la línia Zamora-La Coruña.

Separada per escassos metres, hi ha l’entrada d’un fals túnel (No.72), de 410m, que va a parar a prop de l’estació del Pradell. Va ser construït  amb una doble via per a què, segons Maristany, servís d’aparcament per a reparacions d’altres trens, tot i que com veurem més endavant, també es va servir per a una finalitat ben diferent. El fals túnel es va construir com a mur de contenció per les constants esllavissades que patia aquest tram d’obra, fet en terrenys poc estables.

CASETA D’OBSERVACIÓ: EL CALAT

P1010320Prop del Portell del Peiró, en un punt situat 190 metres al nord (322825, 4556058), trobem les restes de la torre d’observació del túnel, una construcció rodona de pedra utilitzada ara per caçadors. Tal com explica Eduard Maristany en el seu tractat de construcció de túnels, aquests observatoris havien de servir per a poder comprovar el traçat així com de refugi en cas de mal temps. 

És també en aquesta collada  on el túnel assoleix el màxim calat (gruix de roca sobre el túnel) que és de 317,34 m en aquest punt. Coincideix també que sota els nostres peus (en el punt aproximat utm 322757, 4556029) és on es va aconseguir calar el túnel (unió dels dos extrems de perforació).  En va deixar constància del trobament de les dues boques  una notícia a la ‘La Ilustració Catalana’ publicada el dia 15 d’abril de 1890 (pàg.99). La trobada es va fer a 2100 metres de l’entrada de la boca de l’Argentera i a 1940 metres de la del Pradell, tal com estava previst.

ELS POUS DE VENTILACIÓ

Perfil pous ventilacióUn dels problemes amb els quals es va haver d’enfrontar Eduard Maristany en construir el túnel va ser l’augment de temperatura que provoca la fondària. Amb la referència del túnel de Saint-Gotard de Suïssa, on van morir diversos treballadors per aquesta causa, l’enginyer català va concebre sis pous que connectarien el túnel amb l’exterior. A més a més de ventilar l’interior (les temperatures van rondar entre els 16-24º), els pous 4 i 5 també van servir per atacar el túnel cap a les boques i extreure aigües i material.

Per extreure el material dels pous es feien servir unes vagonetes que funcionaven amb un sistema de politges accionades per màquines a vapor, que també servien per pujar i baixar els treballadors. A la rodalia del pou es troben restes d’edificacions que podrien haver albergat la maquinària necessària per a fer funcionar les vagonetes.

La situació dels sis pous de ventilació, coneguts pel argenterencs com els ‘respiraderos’  és:

  • Pou1: (boca oest): alt. 380 m. Fondària 44 m (utm 321005/4555744)
  • Pou2: alt. 406 m. Fondària 70 m (utm 321433/4555819)
  • Pou3: alt. 466 m. Fondària 129m  (utm 322241/4555957)
  • Pou4: alt. 440 m. Fondària 106m (utm 323477/4556171)
  • Pou5: alt. 389 m. Fondària 58m. (utm 324064/4556272)
  • Pou6: (boca est): alt. 341 m. Fondària 38m (utm 324487/4556345)

Tots els pous (excepte el número 5 que era de 5x3m), tenen una boca d’atac de 2×4 metres i es revestien amb maons per apuntalar-los. A la dreta del camí, al peu d’un marge, hi ha el ‘Polvorí’, el forat d’entrada d’una mina on es guardava la dinamita utilitzada per a la construcció del túnel. 

El pou de ventilació 1 és situat al barranc de les Comes Joanes a la dreta del camí a l’alçada del Mas del Marquet. 

El pou 2 es troba també al barranc de Comes Joanes, prop del Mas de Ràfols.

Casetes de l'estació. Pou 3

Pou 3. Casetes de l’Estació

El pou 3 es troba a les Casetes de l’Estació, de les que parlarem més endavant.

Vista general Pou 4

Pla del Pous (pou 4)

El pou 4 es troba al vessant oriental de la Serra, al Pla dels Pous, enmig del camí de pujada al Portell Peiró. El pou té una base quadrada de maons que ha perdut bona part de l’arrebossat original. 

Si hem pujat des de l’Argentera, haurem vist totes les roques extretes a través del pou i que van ser abocades al costat del camí. A diferència de la resta de pous, tan el pou 3 com el 4 van servir servir per a extreure aigües i material ajudats de vagonetes. És per això que al voltant d’aquests dos pous podem trobar ruïnes d’antics edificis que van  albergaven màquines a vapor per a fer funcionar foradadores. Una de les mes conegudes va ser la Ferroux, una màquina formada per sis llances que a raó de 400-500 cops per minut, va permetre avançar la perforació  del túnel en 3 metres diaris per a un total de 600 metres. La Ferroux només va funcionar en aquest pou, atès que la roca era més dura en aquest tram que no la que es trobava al pou 3, a l’altre costat de la serra.

El pou  5 es troba 400m després d’agafar el camí del Portell Peiró des de l’Argentera. Un corriol emboscat i imperceptible (utm 324075, 4556182) a la dreta del camí condueix en 2-3 minuts fins al pou de ventilació, de 58m de fondària.

Finalment, i el més accessible de tots, és el pou de ventilació 6, atès que es troba a pocs metres al nord de l’Argentera, en una esclarissada prop del barri de la Quadra. 

(fotos extretes del Tratado de construcción de túneles. Eduard Maristany)

BARRANC DE COMES JOANES

Prop de la Torre de Fontaubella surt una pista de serveis que s’enfila amunt pel barranc de Comes Joanes en direcció a la Serra de l’Argentera. La pista va ser construïda per a arribar a les Casetes de l’Estació, on també es va situar el pou d’extracció número 3

Veurem que hi ha trams del barranc amb la llera cimentada. Quan les obres van arribar als 600 metres de perforació des de la boca del Pradell, es va descobrir  sota mateix de les vies una cova de 8-9 metres de fondària que va provocar greus inconvenients a les obres. A fi de poder continuar la perforació amb seguretat, es va haver de construir un pont interior reforçat amb multitud de pilars per evitar-la.  És per eliminar les filtracions d’aigua al túnel que es van cimentar alguns trams de la pista.

La cova encara existeix, i és coneguda com La Cova del Túnel. Va ser ressenyada per primer cop l’any 1981 per membres del GES – CMB, i només és visitable pels espeleòlegs. Té el seu accés a l’interior del túnel a 200 m en direcció a l’Argentera des del pou 2 (per on es pot baixar amb corda de seguretat). Té 58 m de recorregut i encara avui dia es poden veure els pilars i la paret que suporta la via del tren, obres que es van haver de construir per a continuar amb la construcció d’aquesta gran obra d’enginyeria.  

Cova del túnel

CASETES DE L’ESTACIÓ

La pista que puja pel barranc de Comes Joanes acaba a les Casetes de l’Estació, unes edificacions en ruïnes i mig engolits per la vegetació que es van construir per a les diferents necessitats dels treballadors, entre els quals, un hospital de campanya.  En aquestes edificacions es van instal·lar les màquines a vapor de les dinamos (tipus Gramme) que feien funcionar un sistema elèctric d’il·luminació per arc voltaic, que va ser utilitzat per primer cop subterràniament en la construcció d’aquest túnel.

En aquest punt es troba el pou número 3, de 129 m de fondària, el de més profunditat de tots els que es van perforar.

HOSPITAL DE SANG.EL FALS TÚNEL

Foto Robert Capa. Brigadistes sobre el fals túnel

Foto Robert Capa. Brigadistes sobre el fals túnel

Entre l’estació del Pradell i les Dues Boques hi ha una esplanada immortalitzada per una foto de Robert Capa on es veuen les Brigades Internacionals formant. La foto va ser feta sobre el fals túnel ferroviari número 72 de situat entre les Dues Boques i l’estació del Pradell. La data  de la foto és incerta, però es creu que es va fer pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938, quan 2.000 brigadistes es reunien a L’Espluga de Francolí per escoltar el president de la república, Juan Negrín, en un discurs de comiat on els va prometre la nacionalitat espanyola (llegir discurs complet).

El 25 de juliol de 1938 s’iniciava una de les batalles més cruentes i decisòries de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. La línia de tren entre Reus i Móra va ser estratègica per al trasllat tant de tropes com de materials, però també per a l’ evacuació de ferits i malalts de la batalla. Es van muntar dos punts d’evacuació del XV Cos d’Exèrcit, un a l’estació dels Guiamets, més proper a la línia de foc i un segon a la del Pradell-Torre de Fontaubella. En aquestes estacions, amb túnels propers, es van instal·lar trens hospital. Als Guiamets s’instal·là el tren número 12 (després de passar pel Pradell), i al Pradell el número 20, el més complert, amb vagó quiròfan.

003-TrenHospital-7

Interior d’un tren hospital (7)

Tot i portar pintades les creus vermelles pintades al seu sostre, els trens hospitals eren un objectiu de l’aviació nacional, així que  s’havien d’amagar dins dels túnels. Al Pradell, el tren només sortia de nit, quan s’aparcava a l’estació per donar pas a altres trens i perquè els ferits i malalts respiressin aire fresc. Van funcionar com a hospitals estables de primera línia fins que es van fer hospitals de divisió prop de la línia de guerra. Molts dels que van  morir aquí van ser enterrats al cementiri de la Torre de Fontaubella, i molts altres en fosses comunes prop del Mas d’en Rafael, a tocar de l’estació en direcció al poble del Pradell.

CAMINADES I TRAVESSES

A Senderisme en tren  hem fet diverses rutes i excursions que passen en part pel túnel de l’Argentera. La travessa ST110 recorre íntegrament aquesta obra ferroviària entre les estacions de Duesaigües i el Pradell. Les rutes  fetes per la zona que inclouen la Serra de l’Argetnera són:

  • Ruta ST23: Circular des de Duesaigües al Castell d’Escornalbou 8,1km (+450m / -450m)
  • Ruta ST67: Duesaigües-L’Argentera a Capçanes per la Serra de l’Argentera, la Mola de Colldejou (100 cims) i Llaberia  24,1km (1.075m / -1.150m)
  •   Ruta ST110: Túnel de l’Argentera: travessa entre Duesaigües i l’estació de Pradell seguint un túnel ple d’història 12km (+550 / -440m)
  • Ruta ST115:  de l’estació de Duesaigües a la del Pradell per la Serra de l’Argentera i la Mola de Colldejou (100 Cims) 15,5km (+850m / -775m)
  • Ruta ST132:  ruta circular a la Serra del Pradell-L’Argentera des de l’estació de Duesaigües 18,2km (+/- 730m) 

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Revista de Obras Públicas. Any 1890 Núm. 6-24.
  • Llibre de Memòries. Esteve Suñol (1903) pp.91-113
  • El túnel ferroviari de l’Argentera: article complet a RACO de Josep Suriol, publicat Actes d’Història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol.1 (1)

WEBGRAFIA TRENS 

HISTÒRIA I PATRIMONI

140.Camí del Brugent: de La Riba a Montblanc per Farena i Rojals 29,7km

RESSENYAPortada_140 - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. Estació de La Riba 
Arrib. Estació de Montblanc 
Dist/horari: 29,7 Km / 2 dies(9h)
Interès: El Camí del Brugent
Desnivells: +1.280m / - 1.200m
 
 

5 càmeres (curioses) indispensables

Cinc noves càmeres que tot bon excursionista aviat haurà de portar a sobre:

1.NIXIE

El dron-pulsera per a selfies. Podem portar-lo al canyell i llançar-lo a volar quan volguem fer-nos una foto. El dron està programat per tornar al seu punt d’origen.

nexie1

2.LIGHT L16

La càmera amb forma de mòbil de 16 objectius. Utilitza el sistema operatiu Android M, disposa de wifi i pantalla de 5 pulzades i no és un telèfon! Pot capturar imatges de 52 Mb. 

lightl16

3.LA LENTILLA-CÀMERA

Sony, Google i Samsung ja treballen en aquesta idea, una càmera-lentilla que funcioni gràcies a la detecció “conscient” de l’ull. Fer fotos, serà un obrir i tancar d’ulls.  Ara per ara és ciència ficció, però, quan trigarà a ser una realitat?

Camera ull

4.PANONO

La càmera 360º d’alta resolució ideada per tres alemanys que capta imatges de 72 Mb gràcies a les 36 càmeres disposades en forma de bola.  El mètode més curiós d’utilitzar-la és llançar-la a l’aire. El seu acceleròmetre detecta el punt més elevat, punt on activa les càmeres. Ara bé, vigileu on us va a parar que no la perdeu!

panono_980p

5.ROAM-E FLYINGSELFIES

Una càmera amb forma de ventilador que fa fotos 360º.  Gràcies al seu reconeixement de cara i el botó “follow-me” pot volar fins a 3 metres separat del propietari  uns minuts per prendre espectaculars preses des de l’aire.

roam-e-unfolded