145: Olla de Cervera de la Marenda: circular pel Puig Cervera (100 Cims), Querroig (100 Cims) i El Puig Gallina

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Cervera de la Marenda (SNCF)
Distància/durada: 15 km / 4h20 (sense aturades)
Desnivell: +/- 850 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Seguint les passes de la Ruta ST136 Olla de Portbou, us proposem de fer un itinerari també circular però amb sortida i arribada a l’estació internacional de Cervera de la Marenda (Gare de Cerbère en francès). La caminada ressegueix els camins careners de les muntanyes de l’Albera que envolten completament aquest municipi situat a la comarca nord-catalana del Rosselló, a la costa de la Marenda, rebatejada actualment amb el nom turístic de la ‘Côte Vermeille’

Es tracta d’una ruta amb fantàstiques vistes de la Serra de l’Albera i el Cap de Creus i que trepitja el cim del Querroig, una muntanya inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC dalt de la qual es troben les restes d’un antic castell i una torre de guaita.

Aquesta ruta conté també un important component històric i patrimonial. Visitarem dòlmens, antics castells i farem un repàs a la nostra història més trista i recent, aquella marcada per la Guerra Civil, l’exili i la Segona Guerra Mundial.

Molts de nosaltres potser hem sentit a parlar algun cop de la Línia Maginot, un sistema defensiu francès basat en búnquers i casamates construït després de la I Guerra Mundial per a protegir el país de les amenaces nazis i feixistes d’alemanys i italians. Però les nostres fronteres també han conegut sistemes defensius similars. I no un, sinó tres de diferents construïts en només un parell de dècades, entre els anys 30 i 40. Són la línia defensiva costanera republicana construïda durant la Guerra Civil, la Línia P franquista erigida durant la postguerra i que mirava de protegir-se de tothom, i finalment, la ‘Sperrlinie Pyranäenfront’, aixecada pels alemanys en la França ocupada per protegir-se de Franco i potser dels aliats. Durant la caminada visitarem alguns exemples de línies defensives.

Interès: L’entorn de l’estació de Cervera i el coll de Belitres, amb múltiples elements de memòria històrica que no hem d’oblidar.
Època: Tot l’any
Ruta: Estació de Cervera – platja de Cervera – Far del Cap de Cervera – Puig de Cervera – Coll de Belitres – Coll del Frare – Coll de la Farella – Dolmen del coll de la Farella – Puig de l’Àliga – Coll de Querroig – Torre de Querroig (100 Cims) – Coll de les Portes – Coll de Cervera – Pic Joan – Puig de la Gallina – Cervera – Estació de Cervera
Dificultat: Ruta que recorre camins abalisats de vegades inclinats, sobretot a la part final del Querroig.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST66: Ruta Walter Benjamin entre Portbou i Banyuls de la Marenda. Coincideix amb aquesta caminada al Querroig (100 Cims).
Ruta ST135 Olla de Portbou. Les dues “olles” coincideixen entre els cims de Puig Cervera (100 Cims) i de Querroig.
Ruta ST146: Portbou circular. Coincideix entre el Puig Cervera (100 Cims) i el coll de Belitres. Podem seguir aquesta ruta si volem baixar a Portbou pel Camí de Ronda o bé pel més ràpid camí interior.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

LA VAGA DE LES ‘TRANSBORDEUSES D’ORANGES’

L’any 1906 l’estació de Cervera va viure la primera vaga femenina de França, tot i que algunes fonts afirmen que la primera va ser la de cotilleres de Llemotges de 1895.

A finals del s. XIX i principis del s. XX es venien pels carrers parisencs taronges al crit de La Valence! La Valence! La Valence! La fruita arribava en trens a l’estació de Cervera on, com encara ara passa, els diferents amples de via utilitzats pels dos estats feia obligat que la mercaderia hagués de ser ‘transbordada’ dels trens espanyols als francesos. Aquesta feixuga tasca estava encomanada a les dones, que eren conegudes com les ‘Transbordeuses de Cerbère’ o ‘transbordeuses d’oranges’.

A principis de segle XX arribaven a Cervera 10.000 vagons plens de fruita. Es calcula que a aquesta feina temporal s’hi dedicaven entre 50-190 dones que vivien d’aquesta activitat controlada pel servei de duanes. La tasca es dividia en equips formats per cinc dones ordenats de forma jeràrquica. La feina es distribuïa segons l’ordre de cada equip, sempre començant pel primer equip, el que produïa grans diferències de sous entre els primers, que sempre tenien un vagó a transbordar, i els següents, quan potser ja no hi havia més vagons per transportar i per tant no tenien garantida la feina.

El 26 de febrer de 1906 l’exigència d’un salari més digne, i la demanda d’un ascens d’equips inferiors a superiors per antiguitat, va portar a aquestes dones a començar la primera de tres vagues per reivindicar un augment incomplert del 25% del sou promès tres anys abans. La revolta obrera no va acabar fins al desembre, quan aquestes dones van aconseguir bona part de les reivindicacions.

DIFICULTAT

Travessa de distància i desnivell moderat-alt que transcorre gairebé sempre per camins abalisats i en bona part per pista. Només el tram de pujada i baixada del Querroig i del Puig Gallina es fa per un bonic corriol carener sense dificultats.

Cal parar atenció a la tramuntana que sol bufar en aquestes comarques.

ELS SENDERS

La travessa discorre sempre per camins abalisats, tret d’un tram després del coll de Belitres.

PR-CER13: sender local de Cervera que uneix aquesta població amb el coll de la Farella, i el Querroig i que seguirem en gran part de la nostra excursió.
PR-CER17: sender circular que va pel Puig Cervera, el coll de Belitres i el coll de la Farella.
PR-BAN10 “À saute Montagne” sender de petit recorregut que uneix Banyuls amb el coll del Rumpissó. Coincidirem amb aquest camí entre el coll de Querroig i el Puig Joan.

ELS TRENS

SORTIDA: la ruta comença i acaba a l’estació de Cervera (Gare de Cerbère en francès). És el final de línia d’alguns trens de la R11 (Barcelona-Portbou-Cervera), amb una circulació de 6/7 trens diaris per sentit.
TORNADA: els trens de Renfe finalitzen el recorregut a Cervera però no agafen passatges de tornada a Portbou. Per anar a Portbou cal agafar un dels 4/5 trens TER (regionals francesos) que passen per Cervera i acaben el seu recorregut a Portbou.

Podeu consultar horaris a:

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0 h Estació de Cervera (30 m) (gps 31T 513446 4698861)

L’estació i el seu entorn és un petit museu en record de guerres i lluites obreres. Només hem creuat el túnel del coll de Belitres, i en aquest costat de la frontera sembla que es cuiden millor els records que no pas al vessant sud.

Només baixar del tren, encara a l’andana E d’arribada dels trens d’ample ibèric procedents de Portbou, veurem una placa signada per la SNCF, l’Ajuntament de Cervera i la FFREEE (Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode) on podrem llegir en francès, espanyol i català:

Del 20 de gener al 10 de febrer de 1939, més de 100.000 espanyols, homes, dones i nens van passar per aquest túnel i aquesta estació de Cerbère, empesos cap a l’exili després de 3 anys de lluita contra el franquisme. Van ser les primeres víctimes de la 2a. Guerra Mundial.

Dins del gran vestíbul de l’edifici de viatgers, situat al vessant muntanya de les vies, trobarem consignes, lavabos, màquines de begudes i taquilles on comprar els bitllets, tot, en bon estat.

Un cop fora de l’edifici, prenem l’avenue Pierre Semard a la dreta (nord-est). Després de passar per un pas inferior, trobarem una altra placa de record, en aquest cas establerta a la memòria de treballadors de la SNCF morts a l’estació de Cervera per fets de guerra entre 1939-1945.

Podem creuar les vies del tren a través del pas a nivell, però si optem pel pas elevat, podrem gaudir de millors vistes de l’antic Hotel Belvédère du Rayon Vert, un antic hotel construït per l’arquitecte perpinyanès Léon Baille entre 1928 i 1932 en estil modernista i amb aparença de vaixell. Tot i el seu abandonament, està protegit com a edifici històric des del 1987.

Una escalinata a tocar del mur de doble arc que suporta les vies ens porta fins a les cases de Cervera, on trobem un vagó memorial en record de les “Transbordeuses d’oranges”, de les que ja hem parlat abans.

Per acabar amb els memorials que trobem prop de l’estació, fer esment del plafó del projecte Recurut (recuperació històrica de rutes migratòries transpirinenques 1936-1939) que hi ha a tocar del vagó.

0,35 km 10 min Platja de Cervera (5 m) (gps 31T 513628 4698872)

La millor platja de la població és la Perafita (Peyrefite en francès), al nord del cap del mateix nom i coneguda pel seu “Sentier sous-marin”. Però un cop acabada la caminada, la platja de Cervera també ens pot servir per a refrescar-nos una mica.

El camí és abalisat en pintura groga per la carretera en direcció a Portbou fins a trobar, just passat el cementiri on trobem l’inici del ‘Sentier du douanier’, nom amb el qual també es coneix a un ‘Sentier Littoral’, com el que uneix Cervera i Argelès en aquest cas, equivalent als nostres ‘camins de ronda’.

2 km 35 min Far de Cap de Cervera (10 m) (gps 31T 514538 4698587)

Situat a l’extrem del Cap de Cervera, a tocar d’un revolt de la carretera a Portbou. La zona al voltant del cap ha estat arranjada amb zones de passeig i bancs. El far és de 1982, i fou dissenyat per un bufet d’arquitectes parisencs amb alimentació solar per no desnaturalitzar el paisatge.

Seguim el senyal en direcció al Puig Cervera (20 min) per un sender que puja força dret a tocar dels penya-segats que donen a la platja del Mineral, només accessible per mar, amb vistes força salvatges d’aquesta part de la costa. Compte a acostar-se gaire al caire del cingle.

2,8 km 1h Puig de Cervera 100 Cims (206 m) (gps 31T 514043 4698115)

Assolim el cim de la muntanya que separa els municipis de Portbou i Cervera, també anomenat Puig de les Fresses i inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Al cim trobem un vèrtex geodèsic, la muga geodèsica 601 i una casa mig enrunada, la Caseta dels Alemanys. La darrera de les mugues frontereres, la 602, es troba dins la Cova Foradada, accessible per mar.

Quan l’any 1942 els nazis ocupen França tenen la necessitat de controlar les fronteres. És en aquesta avinentesa que la Gestapo (la Policia Secreta de l’Estat Alemany) construeix aquesta edificació a fi de tenir vigilades la frontera i la vila de Portbou.

Seguim en direcció a les marques grogues vers a ponent, traspassant el poc marcat coll de les Fresses.

Uns metres abans del coll trobarem un niu de metralladora en força bon estat. Som a la ‘Sperrlinie Pyranäenfront’, la línia defensiva creada pels alemanys als anys 40 per a protegir la frontera francesa que havien ocupat de l’Espanya de Franco, de la que no es fiaven.

Aquest niu està format per la torreta d’un tanc Panzer 38 (t) construït per Skoda dins d’una Txèquia ocupada pels nazis. Disposava d’un canó de 3,7 cm i d’una metralladora Mg 37 (t) coaxial. Els dos elements encara estaven in situ fins fa pocs anys, ara desapareguts.

3,9 km 1h20min Coll dels Belitres (164 m) (gps 31T 513120 4698089)

Collada que és límit municipal, comarcal i estatal. Hi conflueixen les carreteres internacionals, N-260 espanyola i la D-914 francesa. Sota els nostres peus hi circula el túnel ferroviari entre Portbou i Cervera i a totes dues collades hi ha elements patrimonials de la Guerra Civil.

El mateix coll és un interessant indret on descobrir passatges de la nostra història. Per aquest coll van passar entre els mesos de gener i febrer de 1939 prop de 400.000 persones que fugien dels vencedors de la Guerra Civil. En commemoració pel 70è aniversari d’aquests fets, l’any 2009 es va inaugurar un Memorial de l’Exili, un format per uns plafons amb fotografies i explicacions d’aquest trist esdeveniment. Més trist encara resulta la presència al coll d’un monòlit franquista, tot i que té un plafó explicatiu del seu context.

A més a més del Memorial a l’Exili, l’entorn del coll conté altres elements patrimonials d’interès.

Al voltant del coll podem visitar una altra torreta de Panzer II, així com una casamata per a metralladores Mg 34, un búnquer pels duaners alemanys, i un canó PaK 36 de 3,7 cm.

També trobarem un monòlit en record dels 100.000 exiliats que van travessar la frontera l’any 1939 per aquest pas, així com un altre de franquista del 1939-40 en record de la IV Divisió de Navarra.

Reprenem el camí seguint en direcció oest la carena de muntanyes que envolten Cervera. El camí abalisat segueix una ampla pista, a parer nostre, avorrida, que va pel vessant de Portbou. Deixem de costat la pista per agafar un corriol que surt a la dreta uns metres després de la masia de Can Mariano.

El camí s’enfila pendent amunt entre uns bancals de vinyes tot caminant entre un matollar format per bruc d’hivern i estepes amb escassos arbres. El corriol carener és força panoràmic, des d’on podrem observar les estacions internacionals de Cervera i de Portbou alhora, així com la duana francesa i el coll dels Belitres. Just abans del coll del Frare passem per una barraca de pedra en sec.

4,7 km 1h30min Coll del Frare (236 m) (gps 31T 512539 4698114)

Arribem a un primer encreuament de pistes, ara marcat per un contenidor-dipòsit d’aigua. En aquest punt, tornem a trobar la pista abalisada amb marques de pintura grogues. Tornem a tenir dues opcions:

A) Seguir les marques de pintura i continuar per l’ampla pista que va pel vessant de la Ribera de Portbou.
B) Deixar de banda els senyals de pintura i indicadors i continuar recte per un camí no abalisat que va pel vessant de Cervera. Aquest camí és més curt que l’anterior.

Prenem el camí francès, més curt que la variant abalisada de Portbou, amb vistes del Querroig davant nostre. Així mateix podrem observar com el vessant de Cervera té més massa arbòria que la de Portbou fruit de diferents campanyes de repoblaments.

El camí passa pel nord del cim del Puig de la Farella (359 m), on es troben les restes de dos possibles dòlmens prop d’una casa enrunada:

Dolmen del Puig de la Farella I (349 m, gps 31t 511522 4697869)
Dolmen del Puig de la Farella II (350 m, gps 31t 5115204697830)

6,2 km 2h Coll de la Farella (306 m) (gps 31T 511118 4698145)

Important cruïlla de camins, on trobem una mica abans del coll la muga fronterera 598 (317 m , 31 T 511148 4698142). Del coll podem anar a Portbou, Colera i Llançà baixant a l’esquerra per la vall de Portbou (pal indicador) pel camí que passa pel Mas de Budellers. A mà dreta baixa un sender abalisat cap a Cervera a través de la Coma Estepera.

Emprenem la pujada per un dret però bonic corriol que puja per un alzinar i que no abandonarem fins al coll de Querroig. Després de 500 metres d’agafar el senderó toparem a mà esquerra amb el dolmen del coll de la Farella (377 m, gps 31t 510670 4698089), un sepulcre de corredor amb passadís estret i cambra trapezoïdal, datat de la segona meitat del IV mil·lenni aC.

7,8 km 2h40min Coll de Querroig (626 m) (gps 31T 509875 4698390)

Cal fer esment de la diferència entre el cim del Querroig (636 m) i la Torre de Querroig (672 m). El primer és el cim on es troba el vèrtex geodèsic (encimbellat en un esperó rocós) i és l’alçada que habitualment figura als mapes. Per contra, el cim culminant de la muntanya és el cim on es troben les restes de l’antiga torre del castell.

Un sender s’enfila superant un petit mur de roca (fàcil) seguint el fressat camí fins al cim de la Torre de Querroig.

7,9 km 2h45min Torre de Querroig (672 m) (gps 31T 509944 4698446)

Cim que forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC on hi conflueixen dos estats i tres municipis, Portbou, Cervera de la Marenda i Banyuls de la Marenda. Des d’aquest punt s’obtenen meravelloses vistes de la mediterrània a llevant i de les muntanyes de l’Albera a ponent, en una panoràmica de 360º magnífica que inclou el Puig de Sallafort, el Puig Neulós i el Cap de Creus.

Al cim trobem les ruïnes d’un antic castell medieval del s. X-XI. La torre rodona és una construcció posterior del s. XIV o s. XV. Fins al Tractat dels Pirineus (1659) quan les actuals comarques nord-catalanes passaren sota jurisdicció francesa, el castell depenia del comte d’Empúries i del bisbat de Girona eclesiàsticament. La tècnica constructiva, com el material, recorden al castell de Sant Salvador Saverdera, prop de Sant Pere de Rodes, cim també inclòs en la llista dels 100 Cims.

Salvem Querroig és una associació nord-catalana que pretén restaurar les restes del castell. Per això, ha hagut de contactar amb l’hereu de l’últim propietari conegut, Ponç Hug, Comte d’Empúries (1309). L’actual propietària ha resultat ser Sol María de la Blanca de Medina i Orléans-Braganza, comtessa d’Empúries, de la Casa Ducal de Medinaceli, amb seu a Sevilla (llegir notícia), i que ha concedit el seu permís per a les obres.

Iniciem la baixada del cim cap al nord en direcció a ‘Cerbère par coll de Cerbère’ com ens marca el pal indicador que hi ha al cim. El corriol baixa per la dreta de la carena, en aquest tram massa rocosa per seguir pel seu caire. Caminem entre uns camps de ginesta amb magnífiques vistes cap a la vall, amb Cervera i el mar al fons.

8,7 km 3h Coll de les Portes (490 m) (gps 31T 509981 4699130)

Arribem a una marcada collada que separa els municipis de Banyuls i Cervera. Uns metres amunt seguint el camí trobem el dolmen coll de les Portes (470 m, gps 31t 510130 4699372). Com la majoria d’aquesta zona, és un dolmen de corredor, amb cambra trapezoïdal i amb passadís estret. La seva datació és del Neolític final (segona meitat IV mil·lenni aC.).

9,7 km 3h15min Coll de Cervera (418 m) (gps 31T 510693 4699738)

El corriol desemboca en una ampla pista amb un gran contenidor d’aigua contra incendis al coll de Cervera. Aquí trobem un pal indicador de direccions que ens indica que el Puig Joan és a 15 minuts.

El camí envolta pel nord el petit turó on es troba la Tour de Guet, una torre metàl·lica de vigilància contra incendis. Al vessant nord tenim bones vistes cap a Banyuls i les plantacions de vinyes d’aquesta població del Rosselló.

Els vins de Banyuls, amb denominació d’origen (AOC Banyuls i AOC Banyuls Gran Cru) tenen gran tradició. La vinya va arribar des d’Empúries amb els grecs, però van ser els templers qui durant l’edat mitjana van crear el sistema de bancals (tallats en la forma dita de peus de gall) que podem observar des d’aquí. La vinya ocupa 1.300 ha de superfície, amb la garnatxa com a principal varietat que arriba a ser el 75% del total en la varietat de vi Gran Cru.

10,7 km 3h30min Puig Joan (434 m) (gps 31T 511183 4700333)

El sender no puja al mateix cim, ocupat per unes antenes de telefonia, sinó que l’envolta per l’esquerra. És després de 190 metres de deixar enrere el cim, al seu vessant nord, que trobem una cruïlla on el sender PR BAN10 baixa cap a Banyuls.

La pista comença a baixar pel vessant nord de la carena vers a llevant. Quan assolim de nou la carena, surt un camí indefinit a la dreta (sud) que en tres minuts condueix al dolmen de Coma Estepera, també anomenat del Coll del Cerverol (323 m, 31 T 511792 4699947), de la mateixa època i característiques de la resta de túmuls de la zona. No està senyalitzat, així que el gps és pràcticament indispensable si no volem perdre una estona buscant-lo.

Poc després, en un revolt tancat a l’esquerra, abandonem la pista per emprendre la lleugera pujada cap al Puig de la Gallina.

12,3 km 3h40min Puig de la Gallina (342 m) (gps 31T 512284 4699918)

Al capdamunt del cim hi ha un indicador de direcció de vent i un plafó informatiu de la Federació Francesa de Vol Lliure. Des del pic, despullat de vegetació, es tenen bones vistes de tot el recorregut fet fins ara, amb el Querroig a la nostra esquena, Cervera al sud, i el cap i la platja de Perafita al nord. Un corriol baixa dreturer pel vessant sud-est del puig per un entorn degradat pels diferents incendis que ha patit la zona.

12,9 km 3h50min Coll de la cisterna (148 m) (gps 31T 512658 4699590)

Àmplia collada on trobem la pista que s’endinsa en la Coma Estepera (vall de Cervera), camí tancat al pas de vehicles durant l’estiu. Una pista planera ens portarà fins a les primeres cases de Cervera. Seguint els senyals grocs del PR-Cer13 ens conduiran fins a les vies del tren.

14,8 km 4h15min Pas elevat sobre vies (30 m) (gps 31T 513671 4699002)

Deixem de costat el pas elevat que creua les vies i per on van les marques del sender, per continuar recte per l’Avenue Pierre Semard, carrer que ens portarà en dos minuts novament a l’estació de tren.

15 km 4h20min Estació de Cervera (30 m) (gps 31T 513446 4698861)

Els trens de la R11 de Rodalies de Catalunya, tot i acabar el seu recorregut aquí, no agafen passatge de tornada. Cal agafar un tren de SNCF que ens porti fins a Portbou, on enllaçar, ara sí, amb el ferrocarril català.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

L’Albera : guia excursionista transfronterera = Les Albères : guide de randonnée transfrontalier. Ed. Albera Viva (2000)
Flora i fauna dels espais naturals l´Albera. Toni Llobet. Brau Edicions (2011)
Alt Empordà: 17 excursions a peu. Sergi Lara. Cossetània Comarcal (2009)
Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar del temps de guerra 1936-1939. Josep Clarà. Ed. Dalmau (2012)
Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. Josep Clarà. Ed. Dalmau (2010)
Poblats, dolmens i menhirs : els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) / Josep Tarrús i Galter. Ed. Diputació de Girona (2002)
Camí de Ronda: la travessa a peu de la Costa Brava. Ed. Alpina 2014
La Costa Brava a peu : 20 itineraris. Sergi Lara. Ed. Cossetània (2007)
Revista Descobrir Catalunya: Camins de Ronda núm. 182 (juny 2013)

BIBLIOGRAFIA WEB

Mapa Patrimoni de la Generalitat
Memorial Walter Benjamin
Rutes Walter Benjamin a Portbou
Itinerannia. Xarxa de rutes amb tota mena d´informació
Marxa de Resistència del Cap de Creus
Camins de Ronda
Mugues frontereres (fites)
Megalítica (fitxes de dolmens, menhirs…)

TRENS

EL TEMPS

CARTOGRAFIA

L´Empordà Cap de Creus en detall a peu i en BTT. 1:25.000 Ed. Piolet
Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Col·lecció 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Massís de l’Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Mapa comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Escala 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.
Itinéraires mégalithiques. Jean Abélanet. Edicions Trabucaire 2011.
Poblats, dolmens i menhirs. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona 2002.