122. La Cuerda Larga: Del Puerto de Navacerrada a Miraflores de la Sierra (Guadarrama)

• Mail
• Twitter
• Facebook

ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. DADES TÈCNIQUES
2. LA TRAVESSA
3. MAPES
   1. TOPOGRÀFIC
   2. TRACK A WIKILOC
   3. PERFIL DE LA RUTA
4. PARC NACIONAL DE LA SERRA DE GUADARRAMA
5. EL TREN DE LA NATURALEZA
6. VARIANTS
7. LA RESSENYA
8. BIBLIOGRAFIA
   1. LLIBRES
   2. BIBLIOGRAFIA WEB
   3. CARTOGRAFIA
9. ENTRADES RELACIONADES

DADES TÈCNIQUES

LA TRAVESSA

Si  fem l’odiosa comparativa que toca sempre fer amb Madrid, no ens equivocaríem gaire en afirmar que la Cuerda Larga seria l’equivalent en forma de ruta lineal de l’Olla de Núria, la més coneguda de les travesses lineals que recorren les carenes del Parc Nacional de Guadarrama. Una altra travessa similar seria la de La Mujer Muerta, ruta també carenera  que recorre en aquesta cas l’ala occidental del parc.

La Cuerda Larga potser és la travessa més coneguda i reconeguda de Guadarrama. Des del Puerto de Navacerrada (1.858m) fins al Puerto de la Morcuera (1.777 m), aquesta carena recorre 20 quilòmetres de longitud a una alçada mitjana de 2.100 m durant la qual s’ascendeix a 11 cims superiors als dos mils metres i es traspassen una desena de collades. La seva llargària i desnivell acumulat la converteixen en la més exigent i compromesa de la serra, alhora que esdevé imprescindible per a qualsevol excursionista atesa la seva gran bellesa paisatgística.

La ruta té el valor afegit d’utilitzar la línia de tren C9 Cercedilla-Cotos dels trens de rodalia de Madrid. Aquesta línia ferroviària, coneguda amb el nom turístic de ‘Tren de la Naturaleza‘, s’eleva fins als 1.820 m a l’estació de Cotos, la més alta d’Europa en trens en adherència. La travessa comença a l’estació de Puerto de Navacerrada (1.765 m), estació situada uns metres sota el port i única de la línia on el tren té parada fixa tret de l’inici i final de línia.

La travessa té una petita trampa. La ruta uneix efectivament dues estacions de tren, però l’estació final de Miraflores de la Sierra està fora de servei des de 1998. Tot i que es va parlar d’incloure-la en l’ampliació de rodalies del 2015 de la C-4, de moment caldrà esperar que algun dia el tren arribi de nou finalment a Miraflores. 

• Sortida: estació de Puerto de Navacerrada (Tren de la Naturaleza)
• Arribada: estació de Miraflores de la Sierra (ATENCIÓ: estació fora de servei)
• Distància: 29,5 km
• Durada: 9-11hores (sense aturades)
• Desnivell acumulat:  +1.250 m /- 2.000 m
• Interès: Recórrer la carena de cims més interessant i reconeguda de Guadarrama, la Cuerda Larga.
• Època: Evitar l’hivern o quan encara hi hagi neu als cims, o amb boira o temps inestable.
• Dificultat: Dura i llarga travessa però fàcil sense neu. ATENCIÓ: recorregut sense aigua durant el tot el recorregut.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

PARC NACIONAL DE LA SERRA DE GUADARRAMA

La Serra de Guadarrama és un massís muntanyós del Sistema Central situat entre les províncies de Madrid, Segòvia i Àvila. Té una longitud de 80 quilòmetres estesos en direcció nord-est a sud-oest, i una amplada que no supera els 20 km. El Pic de Peñalara de 2.428 m és el cim més alt de la serra. D’origen terciari, la seva orogènia és anterior a la dels Pirineus, els Alps o l’Himàlaia. Hi predominen el granit i el gneis.

Va ser el rei Felip II qui va escollir el 1561 Madrid com a capital del seu imperi gràcies a la seva proximitat a la serra, entre altres factors. Aquest mateix factor ha fet que hagi estat molt freqüentada des dels inicis de l’excursionisme, punt favorit dels seus habitants per desenvolupar les seves activitats de muntanya ja des del s.XIX i principis del s.XX. 

La llei 7/2013, de 25 de juny, va declarar Parc Nacional un espai de 33.960 ha. de la zona amb més valor ecològic de Guadarrama, que bàsicament comprèn la zona carenera del parc. Així mateix va establir una zona perifèrica de protecció de 62.687 ha. 

La creació del parc nacional no ha estat lliure de controvèrsies. Des del seu inici, entitats ecologistes com ‘Ecologistas en Acción’, van criticar que el parc nacional va ser creat més per interessos polítics i econòmics que no pas per temes naturalístics. Així critica que no s’hagin inclòs terrenys privats dins de la delimitació del parc, es deixen de costat àrees de gran importància (Pinar de los Belgas) i es manté una franja de possible unió de les estacions encara en funcionament de Navacerrada i Valdesquí. 

A tots aquests factors cal sumar-hi la sobre utilització del parc deguda a la seva proximitat a la capital. La massificació de visitants en llocs puntuals com Cotos, la Pedriza o Fuenfría, la pressió als recursos hídrics o la superpoblació de cabres fan que el parc necessiti una especial protecció i pla d’usos per a mantenir en bon estat un patrimoni que tot i amb polèmiques, s’ha aconseguit establir.

EL TREN DE LA NATURALEZA

La línia C9 dels trens de rodalia de Madrid  uneix les estacions de Cercedilla i Cotos a través del Puerto de Navacerrada, on també hi té parada i des d’on iniciarem la nostra travessa. Es tracta d’un tren de via mètrica (1.000 mm d’ample de via electrificada) inaugurat el 12 de juliol de 1923 pel rei Alfons XII que en un recorregut de 18,7 quilòmetres guanya 664 metres de desnivell. És conegut com el ‘Ferrocarril Eléctrico del Guadarrama’, encara que està explotat turísticament amb el nom de ‘El tren de la naturaleza‘. L’estació final de Cotos, situada a 1.820 m és la més alta d’Europa en adherència, és a dir, en línies ferroviàries que no utilitzen cap sistema de tracció extra com pot ser un cremallera. El tren té vuit estacions, totes facultatives, tret del punt d’inici i final de la línia i del Puerto de Navacerrada, on hi para sempre.  

L’estació de Cercedilla està situada a 1.157 m (5 metres més alta que la de Puigcerdà), població on connecta amb la C8 de Cercanías de Madrid, línia que la uneix amb Madrid-Atocha en un recorregut de 75 minuts. Per Cercedilla també hi passen trens regionals Madrid-Segòvia. Atesa la seva alçada, quan a la capital ronden els 40º podem estar relativament frescos a Cercedilla. Per tot això, aquesta població de la Sierra esdevé un punt ideal on establir la base des d’on realitzar excursions ja sigui per la Vall de Fuenfría o en tren per la serra.

El tren de Cotos havia de connectar l’estació madrilenya de Cercedilla (antigament coneguda com a Cercedilla-Empalme) amb la població de Gargantilla de Lozoya (Segòvia) on connectaria amb la línia General del Nord a través d’un túnel excavat sota el Puerto de Cotos. Les obres del túnel van començar només pel vessant sud, a tocar de l’estació de Cotos, però van quedar aturades quan es va descartar definitivament la connexió. L’única boca excavada  serveix com a magatzem de material ferroviari.

Finalment aquesta connexió va arribar amb l’alta velocitat. La serra està travessada pel túnel ferroviari de Guadarrama, una enorme obra d’enginyeria de 28 km de llarg, excavada en doble túnel, de 28,4 km de llargària. Cobreix la línia Madrid-Segòvia-Valladolid i és el més llarg de l’estat, el sisè d’Europa i el novè del món (2016).  Té una boca prop de la població de Miraflores de la Sierra i no surt fins a les proximitats de Segòvia. 

Diuen d’Antonio Machado que no era un bon caminant, que fins i tot ho feia amb dificultat en pla, però sovint contemplava Guadarrama des de les finestres del tren quan viatjava entre Segòvia i Madrid, trajecte que realitzava sovint. D’aquestes muntanyes va escriure:

¿Eres tu, Guadarrama, viejo amigo,

la sierra gris y blanca,

la sierra de mis tardes madrileñas

que yo veía en el azul pintada?

Por tus barrancos hondos

y por tus cumbres agrias,

mil Guadarramas y mil soles vienen,

cabalgando conmigo, a tus entrañas.

Camino de Valsaín/ Campos de Castilla

VARIANTS

• El PR M-11 flanqueja per ponent el cim de La Najarra, evitant la seva pujada des del Coll de la Najarra. Nosaltres hem optat per sumar aquest cim i fer així la carena completa de la Cuerda Larga.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0km  0h  Estació de Puerto de Navacerrada  (1.765 m) (gps 30T 415223 4515278)

El primer tren que puja des de Cercedilla arriba a l’estació del Puerto de Navacerrada a les 9:59h. Atesa la llargària i duresa del recorregut, és molt recomanable de pujar el dia abans i aprofitar els allotjaments del Puerto per a fer una sortida ben d’hora l’endemà.

Per pujar fins al port, des del costat contrari on es troba l’edifici de viatgers i on trobem la capella dedicada a la Virgen de las Nieves, seguim el carrer a l’esquerra (nord-est) fins a trobar l’indicador del ‘Sendero Arias’. El camí ens porta fins al port a través d’una escalinata i de les antigues instal·lacions del telecadira que unia l’estació de tren amb la d’esquí, on encara són visibles algunes torres d’aquest mitjà de transport en projecte de recuperació.

700 m  15min  Puerto de Navacerrada  (1.858 m) (gps 30T 415356 4515757)

El Puerto de Navacerrada (terme municipal de Cercedilla), és el punt poblat més elevat de la Comunitat de Madrid i on es troba l’accés principal de l’estació d’esquí de Puerto de Navacerrada. El complex disposa d’hotels, albergs, residències militars i vivendes. Per aquí creua la serralada la carretera M-601 que uneix Collado Villalba amb Valladolid, un dels passos històrics entre ambdós territoris.

Des de l’edifici de taquilles situades a l’altre costat de la carretera surt una pista asfaltada que puja fins a la Bola del Mundo, però nosaltres agafem el camí marcat amb senyals blancs i grocs del PR M-11 que puja suaument entre un camp de gòdua amb vistes sobre el mateix port de Navacerrada. Un cop assolim la ‘Cuerda de las Cabrillas’, prop del coll de Emburriaderos (1939 m.), el sender tomba al nord per seguir ara el llom de la carena. A la nostra esquena podrem veure els Siete Picos sobresortint darrere del Pto. de Navacerrada.

4,1 km  1h30min  Bola del Mundo  (2.258 m) (gps 30T 417320 4515397)

Som al cim més occidental de la Cuerda Larga, primer de la travessa, amb el nom real de l’Alto de las Guadarramillas, tot i que és més conegut com a Bola del Mundo. Dalt del cim hi ha un vèrtex geodèsic i unes grans antenes repetidores de televisió i ràdio (1959) que donen nom al cim. Durant la dècada dels 60, quan s’iniciaven les emissions de TVE s’emetia des d’aquestes instal·lacions el senyal d’una esfera terrestre i una antena de televisió que donaren origen al nom.  La muntanya ha estat final d’etapa de la ‘Vuelta a España’ (port especial) un parell de cops als anys 2010 i 2012.

A partir d’aquí comença la travessa de la Cuerda Larga.  En tot moment, tret de la dura pujada a La Najarra (opcional), seguirem les marques de pintura blanques i grogues del petit recorregut PR M-11 Cuerda Larga. Seguint aquestes marques per sender ben fressat, travessem el Collado de las Guadarramillas 2.169m, amb les pistes d’esquí de Valdesquí al vessant nord de la serra i el bonic cim de la Maliciosa al sud.

5,9 km  2h10min  Cerro de Valdemartín  (2.282 m) (gps 30T 418808 4516220)

El sender passa pel sud del cim, així que si el volem ascendir, ens haurem de separar uns metres a fi d’assolir-lo. El vessant nord  està dominat per les pistes d’esquí de Valdesquí, encara en funcionament. Més agradable són les vistes vers el sud, on se situa el Ventisquero de la Condesa, una coma situada entre la Sierra de la Maliciosa i la Loma de Valdemartín i on diverses fonts conformen el naixement del riu Manzanares, afluent del Jarama, riu que alhora desemboca al Tajo. L’indret porta el nom de Doña Francisca del Silva y Mendoza, Marquesa de Santillana i Comtessa del Real de Manzanares (1707-1770), que explotava el gel que s’acumulava a la vall.

De baixada veiem clarament el Collado de Valdemartín, pas que hem de passar per continuar la ruta. Al fons, el cim del Cabeza de Hierro i a la seva esquerra el cim rocós del Escalerón, i cap al nord l’omnipresent Peñalara, sostre de tot Guadarrama.

8,2 km  3h  Cabeza de Hierro Menor (2.376 m) (gps 30T 420874 4516559)

Atenyem el primer cim, el de menor altitud, d’aquesta muntanya bicèfala que és la Cabeza de Hierro. La baixada del cim és rocosa, amb un curt tram on haurem de posar les mans (fàcil) per assolir el petit coll que hi ha entre els cims  (2.319 m /30T 421073 4516671).  En aquest punt s’afegeix per l’esquerra (nord) el sender de petit recorregut PR M-27 que uneix el Puerto de Cotos amb el Cabeza de Hierro. 

8,8 km  3h10min Cabeza de Hierro Mayor (2.381 m) (gps 30T 421299 4516909)

Assolim el cim principal del Cabeza de Hierro,  on trobem un vèrtex geodèsic al capdamunt. Amb els seus 2.381 m es discuteix amb el Risco de los Claveles (2.388 m) l’honor de ser el segon cim més alt de Guadarrama. El cim és 7 metres més baix que el Risco, però algunes fonts consideren aquest segon cim, un cim secundari a redós del Peñalara.

El que és segur és que som al punt més elevat de la Cuerda Larga i dalt d’un dels principals cims de tot Guadarrama juntament amb el Peñalara. D’aquest cim podem observar el camí fet fins ara, amb la Bola del Mundo a ponent, així com el tram de carena que ens resta per fer, amb el cim de la Najarra, últim cim de la Cuerda Larga, sobresortint de l’esplanada cimera.

El camí inicia un fort desnivell de baixada (-150 m) fins a  Las Lomas de Pandasco, un tram de la serra planera sense cims rellevants. 

9,8 km  3h40min  Peña de los Vaqueros/Lomas de Pandasco  (2.224 m) (gps 30T 422140 4516957)

Un cop finalitzada la baixada del Cabeza de Hierro Mayor, veurem la gran roca de la Peña de los Vaqueros (2.224 m) sobresortint de la carena a la nostra dreta. Aquí comencen les ‘Lomas de Pandasco’, un llarg tram de carena sense relleus importants que ofereix bones vistes cap a la Pedriza al sud i l’omnipresent Peñalara al nord.

Traspassem el Collado de la Zorra (2.177 m) abans de superar l’irrellevant pic de Navahondilla (2.234 m), des d’on en pocs minuts assolim l’Asómate de Hoyos.

13,5 km  4h40min Asómate de Hoyos  (2.242 m) (gps 30T 425532 4517585)

El cim es troba uns metres al sud del camí principal, però val la pena acostar-s’hi i pujar aquest rocós cim per gaudir de les magnífiques vistes que es tenen cap a la part superior de la Pedriza (Torres de la Pedriza), amb la qual està connectada a través d’una carena que l’uneix amb el cim de Peña Lindera (2.107 m).

Pocs metres després de continuar la ruta trobem la cruïlla amb el PR M-2 (2.217 m, 30T 425835/4517514),  sender que condueix  fins a ‘Canto Cochino’ (Manzanares el Real) a través del ‘Collado del Miradero’ i el ‘Circo de la Pedriza Posterior’.

El camí baixa entre un important camp de gódua amb el cim de Los Bailanderos i La Najarra ben visibles davant nostre. Abans, hem de traspassar el Collado de la Peña de los Lobos (2.051 m) per iniciar el Paso de los Bailanderos, un tram d’ascens força rocós que ens farà estar atents a seguir les marques del PR per no perdre el camí i en algun moment a ajudar-nos de les mans (molt fàcil) per a completar la pujada.

15,8 km  5h30min Los Bailanderos  (2.133 m) (gps 30T 427123 4518513)

Cim també evitable atès que el sender va pel nord. Com en els altres casos, sempre és recomanable de fer el cim per gaudir de les vistes que inclouen La Najarra i el Puerto de la Morcuera.

17,8 km  6h  Collado de la Najarra  (1.976 m) (gps 30T 428974 4518382)

El PR M-11 Cuerda Larga evita la dura ascensió a La Najarra tot seguint un sender que flanqueja per l’oest la muntanya fins al puerto de la Morcuera, opció que podem seguir per evitar aquest cim.

Però si volem completar el cordal hem de pujar fins al cim de La Najarra,  assolir-lo és dur. Tot i haver-hi “només” 150 metres de desnivell fins al capdamunt, la distància recorreguda i el desnivell acumulat fan que ens hàgim de treballar l’arribada al cim. De camí al cim passem pel refugi de La Najarra, una petita edificació molt bàsica, sense porta, que pot ser útil en cas d’emergència. 

19,3 km  6h30min La Najarra  (2.120 m) (gps 30T 430164 4518598)

Situat a l’extrem oriental de la Cuerda Larga, és el darrer cim que ascendirem durant la travessa i un dels tres únics amb vèrtex geodèsic al seu cim (els altres són la Bola del Mundo i la Cabeza de Hierro Mayor). És un dels cims superiors a 2.000 metres de més fàcil ascens gràcies al seu fàcil accés des del puerto de la Morcuera.  

El sender local SL05 uneix el cim de La Najarra amb la Fuente del Cura, a Miraflores de la Sierra. Trobarem les marques blanques i verdes d’aquest sender durant tota la baixada, força dreta, i que fem pel seu vessant nord seguint el llom carener.

20,9 km  7h15min  Puerto de la Morcuera  (1.777 m) (gps 30T 429990 4519986)

Collada per on passa la carretera M-611 que uneix Miraflores de la Sierra i Rascafría. Seguint 1.200 metres la carretera cap al nord, trobem el refugi juvenil de la Comunitat de Madrid, Refugio del Puerto de la Morcuera. Només funciona sota reserva (mínim 8 persones). S’ha de sol·licitar a l’ Oficina Central de Reservas e Información (tel. 912 767 478).

A part del sender PR M-11 Cuerda Larga, pel coll també hi passa el PR M-12 Soto del Real-Alameda del Valle.

El camí fins a l’embassament és força agradable. L’hem d’anar a buscar a l’extrem sud del mirador (hem de deixar el pàrquing a l’esquerra) d’on baixa un corriol que va pel vessant nord de La Najarra i que s’endinsa ràpidament en una interessant pineda de pi roig. Cap als 1.450 m d’alçada el camí creua els ‘Llanos de la Matanza’, uns prats enmig del bosc on quan hi vam passar nosaltres hi havia braus pasturant. El camí ens portarà entre una magnífica roureda ràpidament fins a l’embassament.

24,5 km  8h20min  Embassament Miraflores de la Sierra  (1.305 m) (gps 30T 432710 4519257)

Petit embassament construït l’any 1975 de només 1 hm3 de capacitat amb un Club Esportiu de Pesca de truita adjacent.  Una pista d’accés a l’embassament ens portarà fins a la Fuente del Cura en menys de 30 minuts.

26,2 km  8h45min Fuente del Cura  (1.170 m) (gps 30T 433916 4518437)

Àrea recreativa on trobem la primera font del recorregut, envoltada en un bonic bosc de roure reboll (quercus pyrenaica) amb taules i bancs de pedra i un chiringuito. La font la trobarem uns 10 metres a la dreta seguint el Camino de la Fuente del Cura al Monte Aguirre.

D’aquí surten diversos senders locals de Miraflores, com el SL01 que porta al Pico de la Pala o el SL03 que ens condueix en ruta circular a l’ermita de Sant Blas. Aquí comença i acaba el SL05, el sender que hem anat seguint des del cim de La Najarra.

Creuem el pont sobre el riu Guadalix, anomenat Miraflores en el seu tram superior, i seguim ara sobre asfalt el carrer de la Fuente del Cura, que desemboca al carrer Rascafría (M-611) a pocs metres del centre urbà de Miraflores.

27,8 km  9h15min Miraflores de la Sierra  (1.145 m) (gps 30T 435222 4518317)

Població de 6.000 habitants fundada al s. XIII. Disposa de tota mena de serveis i és per tant un bon lloc on menjar o fer nit si acabem tard la travessa.

El centre del poble es troba al voltant de la plaza de España i de la plaza del Álamo. De fet, la plaça estava presidida per un gran om comú (ulmus minor) que va esdevenir tota una institució. Altres fonts afirmen que es tracta d’un pollancre (populus nigra).

Es creu que va ser plantat durant el s. XVIII, quan Carles III va ordenar de plantar arbres a les places com a símbols de vida. Abans molt comuns als pobles castellans, avui dia només es poden veure a les places de Navacerrada i de Nuevo Baztán. Vicente Aleixandre, poeta de la generació del 97 i premi Nobel de literatura el 1977, estiuejava a la seva casa ‘Vistalegre’ de Miraflores. Poc abans de morir el 1984, es va fer portar unes fulles i llavors de l’arbre. Curiosament, l’hivern de 1989/90, l’arbre també moriria afectat de grafiosis.

Vicente Aleixandre va escriure sobre el poble i l’arbre aquest poema:

EL ÁLAMO

En el centro del pueblo quedaba el árbol grande. Era una plaza mínima, pero el árbol viejísimo la desbordaba entera. Las casas bajas como animales tristes a su sombra dormían. Creeríase que a veces levantaban una cabeza, alzasen una noble mirada y viesen aquel cielo de verdor que hacía música o sueño. Todo dormía, y vigilante alzaba su grandeza el gran álamo. Diez hombres no rodearían su tronco. ¡Con cuánto amor lo abrazarían midiéndolo!

Pero el árbol, si fue en su origen (¡quién lo sabría ya?) una enorme ola de tierra que desde un fondo reventó, y quedóse, hoy es un árbol vivo. Abuelo siempre vivo del pueblo, augusto por edad y presencia. A su sombra yacen las casas, viven, se despiertan, se abren: salen los hombres, luchan, trabajan, vuelven, póstranse. Descansan. A veces vuelven y allí cobijan su postrer aliento. Bajo el árbol se acaban.

El pueblo está en la escarpa de una sierra. Arriba Najarra. Abajo la llanura, como una sed enorme de perderse. Despeñado, colgante, quedó el pueblo agrupado bajo el árbol. Quizá contenido por él sobre el abismo. Y sus hombres se asoman en su materia pobre de siglos y echan sus verdes ojos, sus miradas azules, sus dorados reflejos, sus limpios ojos claros y oscurísimos, ladera abajo, hasta rodar en la llanura insomne y perderse a lo lejos, hasta el confín sin límites que brilla y finge un mar, un puro mar sin bordes.

El árbol: un álamo negro, un negrillo, como allí se nombra. El álamo: “Vamos al álamo.” “Estamos en el álamo” Todo es álamo. Y no hay ya más que álamo, que es el único cielo de estos hombres.

L’estació es troba una mica apartada a l’extrem sud-est del poble. Per arribar-hi cal anar fins a la plaça de braus, des d’on el llarg carrer ‘de la Estación’ ens hi conduirà.

29,5 km  9h30min Estació de Miraflores de la Sierra. FORA DE SERVEI (1.037 m) (gps 30T 436575 4517603)

L’estació està fora de servei des de l’any 1998.  Tot i que es va parlar d’incloure-la dins l’ampliació del 2015 de la línia de rodalies C-4 de Madrid des de Colmenar Viejo fins a Soto del Real, aquesta línia acabarà en aquesta població situada 10 km al sud de Miraflores. 

El bus 725 comunica Miraflores amb Madrid (intercambiador Pl. Castilla) cada 30 minuts.

Durant els mesos d’estiu, un servei de bus del Parc Nacional fa un recorregut circular que inclou Miraflores i el Puerto de Navacerrada, una bona opció si som en temporada estival. 

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

• Guia de plantas de la Sierra de Guadarrama. Beatriz Virumbrales. Ed. La Libreria 2014
• Guia de árboles de la Sierra de Guadarrama. Ed. La Libreria 2015
• Guia de Piedras de la Sierra de Guadarrama. Ed. La Libreria 2016
• Guadarrama Parque Nacional: 50 excursiones fáciles. Domingo Pliego. Ed. Desnivel. 2013
• 101 curiosidades de la historia de la Sierra de Guadarrama que no te puedes perder. Ángel Sánchez. Ed. Guadarramistas 2015
• 50 rutas por el Parque Nacional de Guadarrama y su entorno. Alfredo Merino. Ed. Desnivel 2014
• Sierra de Guadarrama. Jürgen Bogner. Ed. Rother 2009
• La Sierra de Guadarrama. Juan Pablo Avisón. Ed. El Senderista 2008
• Senderos de Guerra: 20 rutas históricas por la Sierra de Guadarrama. Jacinto M. Arévalo. Ed. La Librería 2008
• Los Dosmiles de Guadarrama. Domingo Pliego. Ed. Desnivel 2007
• Guadarrama en tren y en bus : 20 excursiones. Reiner Wandler. Ed. Desnivel 2007
• La Sierra de Guadarrama : 12 itinerarios singulares. José Murillo. Ed. Tierra de Fuego 2003

BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

• ADIF: gestor ferroviari estatal
• RENFE
• Tren de la naturaleza

EL TEMPS

• Instituto Meteorológico Nacional

PATRIMONI I TURISME

• Parque Nacional de Guadarrama
• Parque Nacional de Guadarrama (Ministerio de Agricultura, Alimentación, Medio Ambiente)
• Web ajuntament de Miraflores de la Sierra (turisme)
• Wikipedia: Cuerda Larga
• Estació d’esquí Puerto de Navacerrada
• Guadarramista: editorial amb una web plena d’informació històrica

CARTOGRAFIA

• Parque Nacional Guadarrama-La Pedriza 1.25:000 Editorial Alpina. 2014
• Alta Ruta Guadarrama 1:25.000 Ed. Alpina. 
• Sierra de Guadarrama Parque Nacional. 1:50.000 Ed. Desnivel. 2014
• Sierra de Guadarrama, de La Tienda Verde, escala 1:50.000, on venen marcats tots els senders.

ENTRADES RELACIONADES

Publicada a: