135. Montserrat: VF Teresina des del Monestir pel Camí de l’Arrel (TANCADA DEFINITIVAMENT)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Montserrat (Cremallera)
Distància/durada: 10 km / 6h (sense aturades)
Desnivell: +/- 780 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

ATENCIÓ: VF TANCADA DEFINITIVAMENT (MAIG 2019)

Alternativament, des de la cruïlla d’inici de la VF, podem continuar pujant per la canal de Sant Jeroni fins a l’ermita de Sant Jeroni, on connectarem amb la ruta evitant la via ferrada. L’ascens suposa superar algun pas equipat sense dificultat. Un cop a l’ermita podem prendre el camí normal fins al cim de Sant Jeroni o bé emprendre la tornada directa al Monestir.

LA TRAVESSA

Completa excursió per la muntanya de Montserrat que ens portarà a pujar el seu cim més alt, Sant Jeroni, a través de l’espectacular Via Ferrada Teresina, un camí equipat d’alta dificultat que puja pel vessant nord de la serra.

Es tracta d’un itinerari dur, que la distància total de ‘només’ 10 quilòmetres no us confongui. Bona part de la ruta va per corriols amb pujades i baixades que us deixaran les cames tocades. Per contra i com a gratificació del nostre esforç, gaudirem d’unes vistes incomparables tant durant l’ascens per la Via Ferrada com des del cim de Sant Jeroni.

La Via Ferrada Teresina és d’alta dificultat. Com a tot camí equipat s’ha d’emprendre amb el material obligatori de casc, arnès i baga d’ancoratge. L’any 2015 va ser reoberta després d’un temps en què va estar tancada per motius de seguretat. Ara ha estat novament equipada i fixada amb nous cables de seguretat. S’hi han afegit noves grapes que ajuden a progressar millor. El tram final d’accés a Sant Jeroni segueix sent el més dur de la VF.

No és obligat el ràpel des de l’agulla. Des de la seva reinauguració, unes petites grapes clavades a la roca i un cable de seguretat, permeten desgrimpar aquest tram que abans s’havia de rapelar.

Interès: La VF Teresina i Sant Jeroni, un 100 Cims.
Època: Tot l´any
Ruta: Estació de Montserrat – Escales dels Pobres – Pas dels Francesos – Plaça de Santa Anna – Pla de la Trinitat – Camí de l’Arrel – Canal del Pou de Gel – Santa Cecília (cruïlla) – Font de la Teula – VF Teresina – Sant Jeroni – ermita de Sant Jeroni – Pla dels Escurçons – Pla dels Ocells – Plaça de Santa Anna – Montserrat.
Dificulat: VF Teresina dificultat molt alta. Itinerari llarg i dur que transcorre per corriols amb constants pujades i baixades.

MAPA TOPOGRÀFIC / TRACK WIKILOC / PERFIL DE LA RUTA

DIFICULTAT

Ruta llarga i amb desnivell. Tot i tenir una distància moderada bona part de l’excursió transcorre per corriols que alenteixen la marxa tant per la irregularitat del terreny com per les constants pujades i baixades.

La VF Teresina és de dificultat alta. Per a més informació sobre la seva dificultat i estat, us recomano visitar el web De Andar, on trobareu tota la informació de la VF actualitzada.

ELS SENDERS

Caminar per Montserrat, com també succeeix a Collserola, ens demana sovint un màster en coneixement de senyals. El cert és que a part dels diferents senders homologats que recorren el parc natural, també hi trobem marques i senyals de tota mena que ens poden arribar a distreure.

Per sort, el recorregut que us proposem transcorre en bona part per camins abalisats i homologats. Així, durant la travessa anirem trobant cruïlles on coincidirem en part amb els senders següents:

SENDERS HOMOLOGATS:

PR C-19 Portal de Montserrat: sender seguit gairebé totalment. Només el deixarem a la plaça de Santa Anna
GR-4: sender que va de Puigcerdà a Montserrat
GR-172: sender entre La Mussara i Bellprat passant per Montserrat (198km)

ALTRES SENDERS

Senders del Patronat de la Muntanya:

Ruta1 : Santa Cecília (placa verda)
Ruta1 : Del Monestir a Sant Jeroni (placa vermella)
Ruta 2 : Del Monestir a les Ermites (Tebaida) (placa vermella)
Ruta 1 : Camí de l’Arrel (placa marró)
Ruta4 : Ruta dels Monestirs (placa vermella)
Gran Recorregut Ruta1 (placa quadrada blanca)
Gran Recorregut Ruta3 (placa quadrada verda)
Gran Recorregut Ruta5 (placa quadrada vermella)
Gran Recorregut Ruta6 (placa quadrada groga)

ELS TRENS

Ruta circular amb inici i final a l’estació de Montserrat del cremallera de Montserrat. Aquesta estació es va inaugurar de nou l’any 2003 amb la posada en servei del nou cremallera després que el servei quedés aturat l’any 1957.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Montserrat. Estació del Cremallera (705 m) (gps 31T 403051 4605181)

Sortim del Monestir en direcció est cap a la plaça de l´Abat Oliva on trobem a mà dreta la recepció de les cel·les de l’Abat Marcet i una botiga de queviures i un bar a l’altre costat. La plaça està dominada per uns grans cedres. A peu de les escales tenim una font amb diversos brolls, darrer punt on podem proveir-nos d’aigua atès que no en trobarem durant el recorregut.

Fins a Santa Anna seguirem els senders GR-4 i GR-172. El camí de pujada s’inicia per les escales a l’esquerra de la font. Creuem un pont sobre el torrent de Santa Maria i iniciem la part de pujada amb escales i trams cimentats. Són les Escales dels Pobres atès que en aquest punt del Monestir hi havia la casa que acollia indigents i rodamons.

El camí passa pel Pas dels Francesos (820 m ) un estret pas esglaonat entre les parets de Montserrat al nord i una petita agulla que gairebé tanca el camí. L’indret està relacionat amb una llegenda sobre la invasió francesa durant la Guerra del Francès.

0,77 km 20min Plaça de Santa Anna (895 m) (gps 31T 402506 4605145)

Cruïlla de camins amb doble pal indicador separats per escassos metres on s’afegeix també el PR C-19. Aquí retornarem després de fer la VF i el cim de Sant Jeroni.

Prenem a mà dreta el sender que segueix el PR C-19, el GR-4 i el GR-172 en direcció nord. Als pocs metres passem per la Miranda dels Ermitans, un excel·lent mirador del Monestir des d’on podem albirar clarament Vacarisses, Sant Llorenç, la serra de Collcardús i Cul de Portadora i el Puig Ventós just a l’altre costat del Llobregat.

1 km 30 min Trencall a l’ermita de Sant Benet (940 m) (gps 31T 402635 4605259)

El GR-4 i GR-172 no passen ni per l’ermita de Sant Benet ni per la de la Trinitat. Sí que ho fa el PR C-19 que s’aparta durant uns metres d’aquest sender per visitar aquestes ermites. Nosaltres seguim els senders de gran recorregut que van per un camí més planer. Si volem passar per les ermites, només ens suposarà uns minuts (i uns metres de desnivell) de més.

Gran ermita construïda el 1536 tot i que durant la guerra del Francès també va ser destruïda. Es troba sota les agulles d’El Gat i de la Mòmia. L’edifici és una reconstrucció feta pels monjos per honorar el seu patró. Actualment fa les funcions de refugi lliure per a excursionistes i escaladors.

El camí creua del tot una antiga portalada, resseguint el vessant oriental sense guanyar ni perdre alçada amb vistes a la zona de la Tebaida, amb la Trumfa, la Mòmia i l’Elefant (veure itinerari ST47), com les agulles més imponents que podem veure des del camí.

1,7 km 45min Pla de la Trinitat (945 m) (gps 31T 402910 4605620)

Punt on s’incorpora de nou el PR C-19 després de visitar les ermites de Sant Benet i de la Trinitat. D’aquí surt un corriol a la dreta (pal indicador) que baixa a les ermites de Sant Dimes i de la Santa Creu, a tocar ja del Monestir.

L’ermita de la Santíssima Trinitat es troba en un indret privilegiat, a l’extrem oriental dels flautats al peu de la Carota, el Pebrot i la Mòmia. L’ermita era la més gran de totes, un lloc de recolliment i descans per a pelegrins, coneguda com el ‘palau de les Ermites’ per les seves dimensions i on segons s’explica, hi va viure uns anys Bernat de Boïl, primer missioner que va acompanyar Cristòfol Colom a Amèrica. Actualment està en ruïnes després de ser destruïda el 1812 durant la guerra del Francès. El 1816 va ser restaurada però fou abandonada definitivament el 1821 quan van assassinar l’ermità.

Prosseguim la caminada sota una curiosa portalada pel Camí de l’Arrel, un sender que comunica Can Maçana amb el Monestir i que nosaltres seguirem en el tram més conegut fins a Santa Cecília. El camí està fressat i és evident, però irregular, el que el fa lent. Va entre un frondós alzinar amb boix, galzeran i roures que fa baixar uns graus la temperatura que teníem en altres zones de la pujada.

El sender transcorre pel vessant nord del massís sota les imponents parets de Sant Jeroni i dels Diables. Mentre caminem podem alçar el cap i mirar de buscar els escaladors que pugen el Cavall Bernat per la via Punsola-Reniu (230m 6c) o per la Gran Il·lusió, 235m 7a+ (6a+ oblig.), dues vies clàssiques d’escalada d’aquesta imponent agulla montserratina.

4,9 km 1h40min Cruïlla accés Santa Cecília (695 m) (gps 31T 401485 4607179)

El Camí de l’Arrel va uns metres elevat sobre l’ermita on també hi ha el refugi de la FEEC Bartomeu Puiggròs (fora de servei).

El Monestir de Santa Cecília és un bonic i pur exemple de romànic del s. X. Ja al segle XIV hi havia una hostatgeria per a pelegrins que anaven a Montserrat. El monestir va dependre de Ripoll, Sant Cugat i fins i tot de la Santa Seu. Quan va morir l’any 1539 el darrer abat (Joan Cordelles), el monestir passà a dependre de Montserrat.

En aquest punt abandonem el PR C-19 que baixa cap a Monistrol per la Calcina per seguir uns metres més pel GR-4 i el GR-172.

ATENCIÓ: VF TANCADA DEFINITIVAMENT (MAIG 2019)

5,2 km 1h50min Torre elèctrica (735 m) (gps 31T 401241 4607157)

Arribem a una gran torre elèctrica abans de creuar el Torrent de Sant Jeroni en un punt on deixem definitivament els senders abalisats. El camí passa per la Font de la Teula abans d’emprendre la forta pujada per la canal de Sant Jeroni, corriol que s’enfila dret cap a la Paret de Sant Jeroni sota el Serrat del Moro (antenes).

Hem d’estar atents a abandonar el camí de la Canal de Sant Jeroni que puja a l’esquerra de les parets, per seguir unes escadusseres marques blaves cap a la Canal del Pou de Glaç (coneguda com la del ‘Mejillón’), que és on es troba l’inici de la VF. La Canal del Pou de Glaç només és baixa rapelant, mentre que la de Sant Jeroni es pot fer a peu.

5,6 km 2h10min Inici VF (856 m) (gps 31T 401214 4606930)

El temps total de la VF dependrà molt de com de concorreguda estigui. Els caps de setmana pot omplir-se de ferratistes que faci alentir molt la progressió. Encaixonats entre altes parets i dins d’una canal, és fàcil que l’aparell GPS doni errors i situar exactament el punt d’inici és fa difícil i cal prendre’l de forma orientativa.

A l’inici de la ferrada trobarem un plafó informatiu que ens recorda el material que hem de dur de forma obligada: casc, arnès i bagues d’ancoratge. Unes bagues extra (tipus Kong Slyde, regulables en longitud) són més que recomanables per a descansar o lligar-nos mentre esperem als companys.

La VF comença amb una cadena a mà dreta enfilant-se ràpidament canal amunt tot passant pel mig d’una roca en aquest primer tram. El sentit de la VF canvia, abandonant la Canal del Pou de Glaç per anar a buscar un espectacular i aeri pont natural, un dels al·licients del recorregut. Poc després passem pel que potser sigui la part més aèria de la ferrada, un fotogènic pas penjat al buit amb vistes cap al Monestir de Santa Cecilia i de la plana del Bages. El segueix uns trams verticals però molt ben equipats que ens conduiran al collet i l’agulla de Santa Cecília.

5,9 km 3h40min Agulla de Santa Cecília (1.078m) (gps 31T 401100 4606942)

Podem pujar fins al mateix cim de l’agulla amb seguretat gràcies al cable de vida de la mateixa VF. Des del coll d’accés a l’agulla tenim dues opcions per continuar:

Ràpel 20m fins al peu de l’agulla. Instal·lacions en bon estat.(no obligatori)
Baixar el tram equipat amb cable de vida i grapes.

Després de l’agulla segueix un llarg tram amb passamans que es fa en bona part caminant, amb un recorregut que va per una feixa inversemblant penjada al buit. El camí emboscat va directe a Sant Jeroni. Abans, però, trobem una complexa escapatòria formada per 9 ràpels (un d’ells de 60 m) que baixen fins al GR-172, a 230 metres més avall. Trobarem aquesta sortida quan el camí, que té tendència a baixar, reinicia l’ascens.

El camí va a parar al tram final i més complicat de la ferrada, una estreta xemeneia que cal pujar verticalment. Està equipada amb mini grapes i esglaons, sovint molt separats, que ens faran suar de valent. Molt útil la baga tipus Kong Slyde per descansar. Les motxilles ens faran nosa per superar-la atesa l’estretor de la canal.

6,3 km 5h Sant Jeroni (1.235m) (gps 31T 400967 4606647)

L’arribada al cim és espectacular, accedinta la mateixa plataforma del mirador de forma directa, saltant la tanca de protecció. Dalt del mirador hi trobem una rosa dels vents col·locada el 1986 pel Centre Excursionista del Bages. La Miranda de Sant Jeroni és el cim més alt de Montserrat i està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Amb meteorologia favorable, d’aquest punt es tenen vistes cap als Pirineus, el Montseny, Sant Llorenç i Collserola.

Iniciem el descens cap al Monestir pel Camí Vell per unes escales cimentades que ens condueixen al Mirador d’en Verdaguer. Pocs metres després surt un corriol a la dreta (mig amagat) que es dirigeix a l’Albarda Castellana. Seguim, però, pel camí principal que ens portarà en pocs minuts fins a l’ermita de Sant Jeroni.

6,7 km 5h10min Ermita de Sant Jeroni (1.147m) (gps 31T 401127 4606523)

A la nostra dreta (est) tenim el Serrat del Moro dominat per les antenes de telefonia que vèiem pujant per la Canal de Sant Jeroni. D’aquest collet surt el corriol que baixa cap a Santa Cecília per la Canal de Sant Jeroni.

L’ermita de Sant Jeroni és la segona amb aquest nom. Va ser beneïda per l’abat Josep Deàs l’any 1891 després que l’originària quedés destruïda durant la Guerra del Francès. Sobre les seves restes es va construir un restaurant, també destruït, les restes del qual podrem veure a la pujada final al cim.

7,4 km ( 1.056 m) 5h25min Cruïlla amb el Camí Nou-Francesos (gps 31T 401413 4606184)

Cruïlla entre el Camí Nou que va al funicular de St. Joan i el Camí Vell que baixa pel torrent de Santa Maria fins al Monestir. Si estem cansats i volem escurçar la sortida, és una bona alternativa continuar pel Camí Nou per anar a agafar el funicular de Sant Joan fins al Monestir (veure Ruta ST41).

Prenem el corriol que va a l’esquerra (pal indicador) i que baixa per la vall de Sant Jeroni seguint el torrent de Santa Maria. Caminem per un bonic tram que va per un frondós alzinar mixt amb roures que produeixen una agraïda ombra i frescor durant els mesos d’estiu. El camí passa pel Pla dels Escurçons, un altre punt boscós gairebé èlfic, abans no arribem al Pla dels Ocells.

8,8 km 5h45min Pla dels Ocells (930m) (gps 31T 402088 4605303)

Petit replà endinsat al fons del torrent de Santa Maria, cruïlla de camins. D’aquí surt un corriol cap a ponent que s’enfila cap al camí Nou i el funicular de Sant Joan, i un altre cap a llevant que puja fins al coll de la Canal Plana.

Continuem en la direcció que portàvem per un camí que segueix la vall elevant-se de mica en mica del torrent de Santa Maria atès que el riu s’engorja en el seu camí cap a Montserrat i es fa impracticable. El sender puja uns metres per anar a buscar la Placeta de Santa Anna.

9,3 km 5h53min Plaça de Santa Anna (895m) (gps 31T 402506 4605145)

Retrobem la Plaça de Santa Anna per on hem passat a l’inici de la travessa. Podem acostar-nos a visitar l’ermita de Santa Anna, que està a escassos metres seguint a la dreta el PR C-19 en direcció al Funicular de Sant Joan.

De seguida passem l’estret pas graonat del Pas dels Francesos que ens pocs minuts ens porta a la plaça de l’Abat Oliva per ponts i escalinates seguint el torrent de Santa Maria. Podem observar en alguns punts antics elements d’abastiment hidràulic del monestir, com antigues canalitzacions i la boca d’un pou de principis del s. XVII.

A l’escalinata d’accés trobem l’escultura de l’artista mataroní Manuel Cusachs i Xivillé, una obra de bronze de 3,2m d’alçada, rugosa com l’escorça del cedre, tal com la defineix el mateix artista.

10 km 6h10min Montserrat. Estació del cremallera (895m) (gps 31T 402506 4605145)

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Montserrat: guia senderista. Ed. Alpina
Montserrat: excursions des del santuari i camins d’accés / Jordi Mir, Carles Albesa i Riba (1999)
Caminant a Montserrat : el massís. Ribera i Mariné, Ramon. Ed. Abadia de Montserrat (1998)
Montserrat : guia itinerària. Jordi Oliver i Pausas. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003)
Montserrat : les 32 millors excursions i vies ferrades. Francesc Roma i Casanovas. Ed. Cossetània (2006)
Sender de gran recorregut GR 6 : Barcelona (Horta)-Montserrat: variant GR 6-1 (Colònia Sedó, Esparreguera i Collbató-GR 6 ). Daniel Oriol. Ed. FEEC
Montserrat 50 indrets amb encant. David Balcells