Rutes per la història

Les rutes que us mostrem ofereixen l’oportunitat de descobrir una gran varietat de jaciments arqueològics i espais històrics que ens connecten directament amb el nostre passat. En caminar per aquests camins, coneixerem les empremtes d’antigues civilitzacions que van habitar aquesta terra. Des de les primeres comunitats prehistòriques, que van deixar les seves marques en dòlmens i menhirs, fins als grans conjunts romans, medievals i moderns, cada ruta ens pot revelar una nova història, una nova connexió amb el nostre patrimoni cultural.

A través de les nostres passes, podem descobrir restes que ens parlen de la vida quotidiana d’aquells temps, de les activitats econòmiques, de les relacions socials i de les creences que modelaren la nostra identitat. Els jaciments romans, amb les seves vil·les i vies de comunicació, ens mostren un món organitzat i avançat que va marcar la història de la Península Ibèrica. Aquests espais ens ajuden a entendre com els romans van transformar el territori i van establir les bases de moltes de les infraestructures que utilitzem encara avui.

Les fortificacions medievals, com castells i muralles, ens transporten a èpoques de lluites, de fronteres mòbils i de defensa. A través de les ruïnes d’aquestes edificacions, podem captar el drama de les guerres i les batalles que marcaren el destí de pobles i ciutats. Aquestes estructures també ens parlen de les relacions de poder, de les estructures feudals i de les estratègies militars que permetien protegir territoris i controlar recursos.

Caminant per aquestes rutes, no només explorem les restes d’un passat distant, sinó que també reflexionem sobre com aquestes històries antigues continuen influenciant-nos. Cada monument, cada mur, cada pedra ens parla d’un món que va ser, i ens recorda la importància de conservar aquesta memòria. Al mateix temps, ens ofereixen una experiència de connexió profunda amb el paisatge, amb els entorns naturals que han estat testimoni de totes aquestes transformacions. És així com la història, el patrimoni i la natura s’uneixen, convidant-nos a una reflexió sobre el nostre lloc en aquest llarg procés temporal.

A mesura que explorem aquests camins, ens trobem també amb camins ramaders que havien estat les artèries per on es desplaçaven els ramats d’ovelles, cabres i vaques, seguint els ritmes de les estacions i les necessitats de la natura. Aquestes rutes, tot i que avui ens semblin tranquil·les i deshabitades, van ser una part fonamental de la vida rural. Ens permeten entendre com la relació amb la natura, amb el territori i amb el pas del temps formava part de l’activitat diària de la gent.

LES RUTES

Camí de Walter Benjamin: Portbou-Banyuls 17,7km

Ruta ST66. Ruta Walter Benjamin de Portbou a Banyuls pujant al Querroig (100 Cims)

Aquesta ruta, que emprenem en sentit invers, ens convida a seguir les petjades d’una figura clau del pensament del segle XX: el filòsof alemany d’origen jueu Walter Benjamin. Era l’any 1940 quan, fugint de la barbàrie nazi, Benjamin intentava travessar els Pirineus per escapar cap a la llibertat. Però a l’altre costat de la frontera, al vessant sud, no l’esperava la salvació, sinó una altra dictadura: la del règim franquista.

Un cop localitzat per la policia espanyola, la seva situació es tornà desesperada. Davant la possibilitat de ser deportat de nou a França i, possiblement, lliurat a les autoritats nazis, Benjamin va morir en circumstàncies encara no del tot clares. Podria haver-se suïcidat, aclaparat pel pes de l’angoixa i la desesperança, o potser fou víctima d’un assassinat, com han suggerit algunes teories que apunten a la mà d’agents estalinistes. El cert és que la seva vida es va apagar en una modesta pensió de Portbou, deixant una empremta profunda tant en la filosofia com en la memòria europea.

Però aquesta travessa no només ressegueix una història colpidora. També ens endinsa en un entorn natural d’una bellesa contundent. Caminarem pel cor del Parc Natural del Cap de Creus, un espai únic on la terra es troba amb el mar de manera abrupta i espectacular. I pujarem fins al cim del Querroig, una de les fites del repte dels 100 Cims, que ens regalarà vistes impressionants sobre la costa empordanesa i els relleus que van marcar el destí de tants fugitius.

De Montcada Reixac a Mollet 22km

Ruta ST60. De Montcada Reixac a Mollet pels turons de les Maleses (poblat ibèric), Galzeran (100 Cims) i Castellruf (poblat ibèric)
Ruta ST311. De Mollet a Montgat Nord pel poblat ibèric de Castellruf i el turó de Galzeran (100 Cims)

Aquestes caminades ens conviden a descobrir la cara més rica i desconeguda del sector meridional del Parc de la Serralada Litoral. Es tracta d’uns itineraris que, més enllà de la natura, ens ofereixen un veritable fil conductor a través del patrimoni històric i cultural d’aquesta zona tan propera a Barcelona com plena de sorpreses.

Al llarg dels recorreguts ens toparem amb vestigis prehistòrics com dòlmens mil·lenaris, que ens parlen d’un passat remot. També ens endinsarem en assentaments ibèrics com el de les Maleses o Castellruf, autèntiques finestres obertes a la vida de fa més de dos mil anys.

No hi faltaran testimonis de l’edat mitjana, com l’ermita romànica de Sant Pere de Reixac, austera i serena, ni espais de recolliment i silenci com el cementiri del Còlera, amb el seu nom colpidor que ens recorda moments difícils de la història sanitària. Passarem també prop del monestir de la Cartoixa de Montalegre, un conjunt majestuós encara en actiu, i d’altres punts destacats com les torres de telegrafia òptica, veritables fites de la comunicació del segle XIX, o el castell de Sant Miquel, que ens ofereix vistes privilegiades i un tros més de la nostra memòria col·lectiva.

Túnel de l’Argentera. De Duesaigües al Pradell. 12km

Ruta ST110. Túnel de l’Argentera. Un túnel farcit d’històries entre Duesaigües i el Pradell

Durant dècades, el túnel ferroviari de l’Argentera, amb els seus 4.044 metres, va ser el més llarg de Catalunya. Una obra d’enginyeria monumental liderada pel català Eduard Maristany, un nom clau en la modernització del ferrocarril al nostre país. Però no va ser una empresa fàcil: en plena excavació, els treballs toparen amb un riu subterrani, i per poder continuar calgué construir un pont… dins mateix del túnel! Una solució tan enginyosa com insòlita.

Per la seva trajectòria i per l’impuls que també donà a obres emblemàtiques com l’estació de França de Barcelona, el rei Alfons XIII li concedí el títol de Marquès de l’Argentera. I parlant d’aquesta estació, sabeu com es diu el carrer on es troba? (Un joc de pistes per despertar la curiositat…)

Però el túnel no només amaga proeses tècniques. També guarda històries humanes i dramàtiques. Durant la Guerra Civil espanyola, aquest mateix túnel es convertí en refugi i hospital sobre rodes. Allà s’hi amagava el tren hospital de les Brigades Internacionals, que atenia ferits de la Batalla de l’Ebre. Protegit sota la roca, només sortia de nit, tant per evitar els bombardejos com per permetre que els malalts respiressin aire fresc.

Una instantània històrica, captada per Robert Capa, immortalitza el moment: un grup de brigadistes formats a la boca oest del túnel, pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938. Una imatge que ens recorda, més enllà de l’enginy, la força de la solidaritat i la duresa dels temps viscuts.

Les torretes de Martorell i castell de Rosanes

Ruta ST251. Ruta completa per Martorell. Castell de Castellví, Sant Genís, les torretes i la Mina Martorellense

Us proposem una ruta circular amb sortida i arribada des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Martorell Vila-Castellbisbal, que ens permetrà descobrir, i gairebé ens atrevim a dir que tots, els principals elements patrimonials repartits pels turons que envolten Martorell, municipi de gairebé 29.000 habitants situat a la comarca del Baix Llobregat.

L’itinerari ens portarà per un entorn ric en història i en històries, vestigis de castells medievals, ermites que semblen adormides entre la vegetació i restes d’unes baronies que ens fan viatjar en el temps fins a l’alta edat mitjana. Però el fil de la història no s’atura aquí. Abans dels comtats, ja en època romana, el riu Anoia marcava la frontera natural d’un territori estratègic conegut com la Marca del Penedès, una terra de frontera entre el món cristià i l’andalusí.

En aquest context de tensions i intercanvis culturals, van sorgir castells com els de Gelida, Subirats, Olèrdola o Castellet, autèntics sentinelles de pedra que guardaven els accessos al territori. Durant la ruta tindrem l’oportunitat de visitar-ne un de menys conegut però igualment fascinant: el Castellvell de Rosanes, que s’aixeca discretament però amb orgull damunt d’un turó, i que també formà part d’aquesta línia de fortificacions que, en molts casos, es construïren sobre bases romanes i es complementaren amb torres de guaita situades en punts estratègics.

Sant Guim de Freixenet: Caminada de la Marinada (La Segarra)

Ruta ST263. Caminada de la Marinada des de l’estació de Sant Guim de Freixenet (la Segarra)

Aquesta ruta circular comença a l’estació de Sant Guim de Freixenet, municipi de poc més de 1.000 habitants situat a la comarca de la Segarra, a la província de Lleida, i ben connectat gràcies a les línies de Rodalies de Catalunya.

Es tracta d’una travessa llarga i exigent, principalment per la distància, prop de 30 quilòmetres, però amb un encant especial que la fa del tot recomanable, sobretot a la primavera, quan els camps de conreu esclaten en colors i textures que canvien a cada revolt.

El gran atractiu, però, el trobem en el recorregut humà i històric que dibuixen els onze nuclis de població que conformen el municipi. Un mosaic de petits pobles que conserven l’essència rural, amb carrers porticats, esglésies i capelles modestes, castells que vigilen des dels turons, fonts antigues, barraques de pedra seca, safareigs i fins i tot un poble abandonat, que ens parla de les transformacions del territori i l’èxode rural.

La ruta és un autèntic viatge a peu pel cor d’una Segarra menys transitada, plena d’un patrimoni modest però valuós. Un itinerari ideal per a qui busca una caminada amb entre paisatge agrícola, memòria viva i arquitectura popular.

La Ruta Prehistòrica de Céllecs PR C-36 (Vallès Oriental)

Ruta ST184. De Granollers a Montmeló seguint el PR C-36 Ruta Prehistòrica i pel Camí del Mogent
Ruta ST185. PR-36 Ruta Prehistòrica des de l’estació de Granollers-Centre
Ruta ST325. De Granollers a Vilassar-Cabrera per la Ruta Prehistòrica i el castell del Burriac (100 Cims)

Al llarg dels recorreguts, trobarem dòlmens, cists, menhirs i restes de poblats neolítics que parlen de les primeres comunitats humanes que van habitar aquestes terres fa entre 4.000 i 5.000 anys. Molts d’aquests elements, com el Dolmen de Céllcs o la Pedra de les Orenetes, no només tenen valor arqueològic, sinó també una forta càrrega simbòlica i cultural. Nogensmenys, la Pedra de les Orenetes conserva pintures rupestres que formen part de l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, uns jaciments catalogats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat el 1998.

La Ruta Prehistòrica PR C-36 ens convida a fer un autèntic viatge en el temps, recorrent els vessants de la muntanya de Céllecs, un turó de 536 metres d’altura situat al cor del Parc de la Serralada Litoral. Lluny de ser només una caminada entre boscos mediterranis, aquest itinerari ens descobreix un conjunt sorprenent de vestigis prehistòrics que han perdurat durant mil·lennis entre la vegetació i el relleu suau d’aquest espai natural.

La ruta PR C-36 és circular i accessible, tot i que també podeu fer variants lineals sortint des de l’estació de Montmeló o bé creuant la serralada des de Granollers fins a Cabrera.

Castells de la Marca i seu del Museu Arqueològic de Catalunya d’Olèrdola (Alt Penedès)

Ruta ST317. Ruta dels Castells de la Marca i Puig d’Àliga (100 Cims) des de l’estació dels Monjos
Ruta ST318. Dels Monjos a Vilafranca 2x100Cims (Puig de l’Àliga i Penya del Papiol) per MAC Olèrdola
Ruta ST319. Dels Monjos a Vilafranca per Olèrdola i la Penya del Papiol (100 Cims)

Durant els segles IX i X, la zona del Penedès va esdevenir una franja de frontera coneguda com la Marca del Penedès, situada entre els comtats cristians del nord i l’al-Àndalus. En aquest context de tensió territorial i expansió política, es van aixecar nombroses fortificacions, sovint en punts elevats i estratègics, per controlar el territori i garantir-ne la defensa.

Aquests castells de frontera, com els de Subirats, Castellet, Gelida, Sant Martí Sarroca o Olèrdola, no només tenien una funció militar, sinó que també actuaven com a centres de control administratiu i senyorial. Amb el temps, molts d’ells esdevingueren nuclis de població i punts de referència en l’organització del territori medieval.

El Conjunt monumental d’Olèrdola, actualment gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC Olèrdola), és un dels exemples més complets per entendre aquesta etapa històrica. El jaciment recull testimonis de diverses ocupacions, des de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana, i conserva elements com muralles, cisternes, esglésies, tombes excavades a la roca i restes d’habitatges. La seva ubicació dominant sobre la plana del Penedès ofereix una visió clara de la lògica estratègica dels assentaments de frontera.

Per si fos poc, alguna de les rutes visita la cova dels Segarulls, on es conserven pintures rupestres incloses a la llista de l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, uns jaciments catalogats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Castell i vila d’Hostalric (La Selva)

Ruta ST323. Volta i visita al castell d’Hostalric per la ruta del Parc de les Rieres
Ruta ST324. De Tordera a Hostalric seguint la Ruta de la Tourdera

Situada a la comarca de la Selva, la vila d’Hostalric és un dels conjunts històrics millor conservats del país, amb una forta personalitat marcada pel seu passat medieval i estratègic. La seva ubicació, en un turó volcànic que domina el pas natural entre Girona i Barcelona, la convertí en un punt clau del sistema de comunicacions i defensa del territori.

El nucli antic, emmurallat i travessat pel camí ral, conserva torres de guaita, portals fortificats, trams de muralla i edificis civils que ens parlen del seu paper com a vila reial i plaça forta. Entre els segles XIII i XV, Hostalric va ser una de les principals seus administratives del vescomtat de Cabrera, fet que contribuí al seu desenvolupament urbanístic i institucional.

Presidint la vila des de la part alta, el castell d’Hostalric, tal com el coneixem avui, és fruit de la transformació moderna de l’antiga fortalesa medieval en una fortalesa militar d’època borbònica (segles XVII-XVIII), adaptada a les tècniques defensives de l’artilleria. El recinte conserva baluards, fossats, casernes i altres estructures pròpies de la nova enginyeria militar, i ofereix una panoràmica privilegiada sobre la vall de la Tordera.

El Camí Ramader de la Marina (Alt Penedès/Garraf)

Ruta ST312. Dels Monjos a Vilanova i la Geltrú pel Camí Ramader de la Marina i el Puig d’Àliga (100 Cims)

l Camí Ramader de la Marina és una antiga via de transhumància que connecta els prats de muntanya del Pirineu amb les terres litorals del Penedès i el Garraf. Durant segles, ha estat recorregut per pastors i ramats que seguien el ritme de les estacions, en una pràctica que, més enllà de la mobilitat ramadera, ha contribuït a modelar el territori, conservar espais oberts i mantenir una relació equilibrada entre activitat humana i medi natural.

El tram comprès entre Santa Margarida i els Monjos i Vilanova i la Geltrú transcorre per un paisatge mosaic que alterna vinyes, masies, marges de pedra seca i trams forestals, i conserva encara trams originals del camí. A més del seu interès paisatgístic, aquest recorregut ens recorda el llegat d’una cultura ramadera avui en regressió, però que va ser fonamental per a l’economia rural i la configuració dels ecosistemes mediterranis.

Mantenir viu aquest camí, sigui a través de caminades, recuperacions patrimonials o accions educatives, és una manera de preservar un patrimoni immaterial que parla d’una manera de viure, d’un ofici antic i d’una forma de desplaçar-se pel territori arrelada i sostenible. La seva recuperació també contribueix a la continuïtat de corredors biològics i a la sensibilització sobre la gestió activa del paisatge.

Castell del Burriac i forns romans de Cabrera (Maresme)

Ruta ST296. El castell de Burriac (100 Cims) en ruta circular des de Cabrera de Mar-Vilassar de Mar
Ruta ST325. De Granollers a Vilassar-Cabrera per la Ruta Prehistòrica i el castell del Burriac (100 Cims)

Situat dalt d’un turó que domina tota la plana litoral del Maresme, el castell de Burriac és un dels elements patrimonials més emblemàtics de la comarca. Amb orígens al segle XI, aquesta fortalesa medieval s’aixeca sobre un punt estratègic que, molt abans de l’edat mitjana, ja havia estat ocupat per diferents civilitzacions. El seu emplaçament elevat i les àmplies vistes sobre el mar i l’interior expliquen per què ha estat un lloc clau al llarg de la història.

L’ascens fins al castell permet observar restes arquitectòniques de diverses èpoques, especialment d’etapa medieval, com murs de defensa, torres i estances. Tot i que avui es troba en ruïnes, conserva l’estructura principal i és un mirador privilegiat sobre el territori.

A la base del turó, el municipi de Cabrera de Mar conserva un ric patrimoni arqueològic d’època romana, especialment visible a l’àrea del jaciment de Can Modolell, on s’han identificat les restes d’un destacat nucli urbà romà, amb habitatges, banys públics, infraestructures i una xarxa de clavegueram ben conservada. També s’hi troba un temple romà, un dels pocs que es poden visitar a Catalunya, i evidències d’una activitat econòmica i social pròspera en època imperial.