En aquesta excursió recorrerem el túnel de l’Argentera i coneixerem les interessants històries que giren al voltant d’aquesta important obra d’enginyeria ferroviària tot unint dues estacions que es troben allunyades de les poblacions que li donen nom, l’estació de Duesaigües-L’Argentera i la del Pradell.
La caminada travessa la Serra de l’Argentera a través del Portell del Peiró recorrent pobles de la Baronia d’Escornalbou, una antiga jurisdicció senyorial del s. XII vinculada als arquebisbes de Tarragona i que incloïa els pobles de Colldejou, L’Argentera, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, a més a més del mateix castell monestir d’Escornalbou (Ruta ST23).
El túnel de l’Argentera es va obrir l’any 1890 quan el tren arriba a Falset. De fet són dos túnels, el túnel 73 de 4.044 m i el fals túnel 72 de 410 m (separats per les Dues Boques). Va ser l’enginyer català Eduard Maristany l’encarregat d’obrir-lo no sense dificultats. En la seva perforació es va trobar un riu subterrani que va necessitar la construcció d’un pont dins del túnel. El rei Alfons XIII li va concedir el títol de Marquès, impulsor també de l’estació de França de Barcelona. No sabríeu pas el nom del carrer on es troba aquesta estació? Durant l’excursió passarem per 5 dels 6 pous de ventilació que foren utilitzats també per extreure material a través de muntacàrregues. L’únic que no visitarem és el número 6, a pocs metres al nord de L’Argentera.
Unitat sèrie 470 (vel. màx.140 km/h)
Però el túnel encara conté més històries. Durant la Guerra Civil dins seu s’amagava un tren-hospital de les Brigades Internacionals que guaria els ferits de la Batalla de l’Ebre. Protegit sota les voltes del túnel només sortia de nit a fi d’evitar els bombardejos i perquè els malalts poguessin respirar aire fresc. Una foto de Robert Capa recull el moment que els Brigadistes formen damunt de la boca oest pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938.
A Duesaigües no podem deixar de contemplar un dels dos viaductes ferroviaris que es troben a la població. El més conegut, és el viaducte dels Masos (14 arcades) està al costat oriental de la població i no és visible durant la ruta. Sí que podrem veure el seu germà petit, el que salva el barranc d’en Seula (9 arcades). Segurament estem davant el conjunt de ponts de ferrocarril més espectaculars de casa nostra.
Interès: Caminar sobre un túnel amb molta història
Època: Tot l´any. Evitar dies amb vent i de forta calor.
Ruta: Estació de Duesaigües-L’Argentera – Camí Reial – L’Argentera – Pla dels Pous – Els Estrets – Portal del Peiró – Barranc de les Comes Joanes – Casetes del Túnel – Les Dues Boques – Hospital de Sang – Estació del Pradell
CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES
La línia R15 (Barcelona-Riba Roja d’Ebre) de Rodalies de Catalunya creua la Serra de l’Argentera a través d’un llarg túnel. La seva proximitat a aquesta serra i a la de Llaberia facilita que puguem fer moltes excursions i travesses aprofitant aquesta línia ferroviària. Podem enllaçar rutes o fer variacions segons el que busquem en cada moment seguint completament o en part alguna d’aquestes rutes:
Ruta ST23: Circular al Castell d’Escornalbou des de l’estació de Duesaigües-L’Argentera 8,1km.
Ruta ST67: Travessa entre Duesaigües i Capçanes passant per la Serra de l’Argentera, la Mola de Colldejou i el poble de Llaberia 24km
Ruta ST115: Travessa entre les estacions de Duesaigües i del Pradell passant per la Serra de l’Argentera i la Mola de Colldejou 15,5km
Ruta ST133: Ruta circular per la Serra de l’Argentera-Pradell des de Duesaigües 18,2km
MAPES
TOPOGRÀFIC
Mapa topogràfic de la travessa
TRACK A WIKILOC
Track a Wikiloc
PERFIL DE LA RUTA
DIFICULTAT
Sortida que no presenta cap dificultat tret que sigui un dia ventós, habitual en la zona. En cas que així sigui, com el dia que nosaltres vam fer la caminada, es pot travessar el Portell del Peiró sota aquestes condicions, sempre amb molt de compte.
ELS SENDERS
Bona part del camí va per sender marcat i/o abalisat amb marques de pintura.
Estació-Duesaigües-L’Argentera: un cop al Camí Reial seguim marques de pintura groga fins a l’Argentera
L’Argentera-Portell Peiró: Seguim tota l’estona el GR-7
Portell Peiró-Trencall abans del Pradell: Sender abalisat amb pintura groga.
Viaducte del tren a l’Argentera
LA RESSENYA
(datum ETRS89)
0 km 0h Estació de Duesaigües-L’Argentera (300 m) (gps 31T 325509 4556791)
L’estació de tren es troba entre els municipis de Duesaigües i el de l’Argentera, més proper a Duesaigües. Per començar la ruta tenim dues opcions:
Opció A (dist. 1500m, 20min)
És l’opció més curta. Un cop sortim de l’estació, prenem la carretera T-343 a la dreta (oest) durant 1.500 metres fins al centre del poble de l’Argentera, on trobarem un pal indicador del sender GR-7 a la plaça d’Escornalbou.
Opció B (dist 3400m, 45min)
És l’opció triada en aquesta sortida. És més llarga que l’anterior i tampoc ens deslliura de caminar 900m per la carretera però és força més bonica i interessant. Transcorre pel camí Reial, sender abalisat amb pintura groga que va pel sud del riu Argentera entre camps de cultiu.
Quan sortim de l’estació, prenem la carretera T-343 a l’esquerra (est). Abans d’entrar al poble cal que ens fixem en el viaducte ferroviari que salva el barranc d’en Seula, pont amb 9 arcades. És un dels dos ponts ferroviaris que hi ha a la rodalia de la població. L’altre pont és el dels Masos, no visible, però força més conegut i distingible a primer cop d’ull del primer per tenir 14 arcades i per tenir els arcs centrals reconstruïts després que durant la Guerra Civil es va bombardejar.
A Duesaigües si tenim temps podem visitar el Museu de l’Avi, centre que mostra tota mena d’eines que podem trobar en una casa de pagès. Podeu llegir el llibre PDF sobre el museu. Per concertar visitar contactar a: Montse 659 82 35 86.
Només entrar a Duesaigües trobem a la dreta un pal indicador del Camí del Castell d’Escornalbou on trobem les marques blanques i grogues del PR C-28. Anem en direcció a l’Argentera (2,2km) a través de la pista cimentada que passa pels rentadors del poble, força ben conservats. Poc després arribem a una cruïlla marcada amb pal indicador on abandonem el PR.
1,2km 20min Abandonem el camí a Escornalbou (250 m) (gps 31T 326008 4556698)
Cruïlla amb uns salzes a la dreta amb una passera sobre el barranc de l’Argentera que dóna accés a uns camps de cultiu privats. Aquí abandonem el Camí al castell d’Escornalbou, deixant de costat definitivament el PR C-28, per continuar recte paral·lel al torrent en direcció a l’Argentera (1,9km, 40min). El sender, abalisat amb pintura groga, segueix el Camí Reial, un agradable camí carreter que ressegueix pel marge esquerre el barranc entre camps de cultiu. A mà dreta podrem veure l’edifici de l’estació enmig del bosc i la Serra de Pradell davant nostre.
Les vies del tren s’endinsen sota la serra poc abans d’arribar a l’Argentera, punt on comença el seu trajecte de 4.044m sota la muntanya. El túnel es va començar a perforar el 27 d’octubre de 1883 per part de la ‘Compañia de Ferrocarriles Directos Madrid-Zaragoza-Barcelona’, però problemes financers de la companyia van aturar les obres l’any 1887. Eduard Maristany i Gibert, enginyer de la ‘Compañia de Ferrocarriles Tarragona-Barcelona-Francia’, es va fer càrrec de les obres a partir de l’abril de 1887 fins el març de 1890, quan va aconseguir acabar-lo. El cost total de l’obra va ser de 5.000.000 ptes.
Gràcies a l’experiència obtinguda en la construcció d’aquest túnel, Eduard Maristany va redactar el llibre “El túnel de la Argentera. Tratado de construcción de túneles” una magna obra de 6 volums que es va convertir en tot un referent en el tema i que va arribar a ser traduït a diferents idiomes
El sender va a parar a la granja de Joan Crusat, a la part baixa de l’Argentera. Entrarem a la població pel carrer dels Bous i Camí Reial.
Un cop dins l’Argentera seguim el carrer Reial en direcció oest fins a trobar una pista de terra a la sortida del poble (pal indicador). Seguim les marques del GR-7 pujant per una pista a trams cimentada, que remunta el barranc Reial. Caminem entre un bosc de pins amb bones vistes cap als cingles de la Serra de l’Argentera i al castell d’Escornalbou, al sud.
L’Argentera és un municipi del Baix Camp de 150 habitants. El seu origen es remunta al s. II-III dC quan els romans van arribar fins aquí per explotar plata i galena, mineral d’on possiblement tindria l’origen el nom de la vila. Des d’aquí veiem clarament al sud el Castell d’Escornalbou encimbellat dalt d’un turó, i que vam visitar a la ruta 23 (no ressenyada). El sender PR C-88 hi puja pel bonic Camí dels Frares.
Després de 400m d’agafar la pista, surt un corriol imperceptible (utm 324075, 4556182) a la dreta del camí. Un viarany emboscat i perdedor condueix en 2-3 minuts fins al pou de ventilació número 5, de 58m de fondària. Durant l’excavació del túnel Maristany es va anar trobant diferents tipus de roca als quals va anar adaptant el sistema de perforació més adient a cada roca. Així, del Pradell a l’Argentera va trobar 1210m de calcària tova, 315m d’arenassa vermella, 330m d’esquistos i 2.185m de granit dur, material que correspon a aquesta part de la serra. Una vintena de metres a l’est del pou hi ha el granit que es va extreure per aquest pou.
Pujant al Portell del Peiró
Deixem a mà dreta la barraca enrunada del Ros, on durant la construcció del túnel es feien menjars, i enfilem la pujada al pla dels Pous a través d’un tram on el camí fa unes ziga-zagues que salven un bon desnivell. Podem fer drecera si poc després de la barraca agafem un tirany que s’enfila per la muntanya de material que es va extreure del pou de ventilació 4, situat al pla dels Pous.
Assolim un replà on trobem el pou de ventilació número 4, de 106m de profunditat. Tots els pous, tret del número 5, tenen una boca d’atac de 2x4m i es revestien amb maons per apuntalar-los. A la dreta del camí, al peu d’un marge, hi ha el ‘Polvorí’, el forat d’entrada d’una mina on es guardava la dinamita utilitzada per a la construcció del túnel.
El pou 4 es troba sobre un base quadrada de maons que ha perdut bona part de l’arrebossat original, i juntament amb el número 3 van ser els més importants, ja que també van ser utilitzats per a extreure material i aigües gràcies a vagonetes. És per això que trobem restes d’edificacions als voltants d’aquests dos pous, edificis que tenien altes xemeneies amb calderes i màquines a vapor que servien per alimentar, entre d’altres, bombes d’aire comprimit per a fer anar la foradadora Ferroux, una màquina amb sis llances que a raó de 400-500 cops per minut va permetre avançar el forat ella sola 600 m, a raó de 3 m cada dia. La Ferroux només va funcionar en aquest pou, atès que la roca era més dura en aquest tram que no la que es trobava al pou 3, a l’altre costat de la serra.
Un dels problemes amb els quals es va haver d’enfrontar Eduard Maristany en construir el túnel va ser l’augment de temperatura que provoca la fondària. Amb la referència del túnel de Saint-Gotard de Suïssa, on van morir diversos treballadors per aquesta causa, l’enginyer català va concebre sis pous que connectarien el túnel amb l’exterior. A més a més de ventilar l’interior (les temperatures van rondar entre els 16-24º), els pous 4 i 5 també van servir per atacar el túnel cap a les boques i extreure aigües i material.
La situació dels sis pous de ventilació, coneguts pel argenterencs com els ‘respiraderos’ és:
(Font Josep Suriol Castellví). Actes d’història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol. 1 (1)
Per extreure el material dels pous es feien servir unes vagonetes que funcionaven amb un sistema de politges accionades per màquines a vapor, que també servien per pujar i baixar els treballadors. A la rodalia del pou es troben restes d’edificacions que podrien haver albergat la maquinària necessària per a fer funcionar les vagonetes.
Pas entre dues roques on deixem la pista que hem seguit des de L’Argentera per prendre un corriol que s’enfila vessant amunt entre un bosc mixt de pins i alzines. Anem en direcció a Colldejou (pal indicador) a estones amb panoràmiques cap a la nostra dreta als cims rocallosos del Morral del Moster i el Morral Blanc. El camí puja zigzaguejant i passa per la Cova del Cabrer, una petita balma sota una roca de gres vermell. Si ens fixem bé, dalt de la carena podrem veure la Torre de guaita del Túnel, una construcció rodona situada entre els molins del parc eòlic.
Punt més alt del recorregut, també conegut com la Divisòria i on trobem un pal indicador dels diferents senders que hi ha quan creuem l’ampla collada. Cap al sud, seguint el GR-7, aniríem fins a Colldejou a través del Coll Roig, i cap al nord, resseguint la carena de la serra del Pradell arribaríem al coll de la Teixeta, on tornaríem a enllaçar amb el GR-7.
Prop del portell en un punt situat 190m al nord (322825, 4556058) es troba la Torre de guaita del Túnel, una construcció rodona de pedra utilitzada ara per caçadors. És també en aquesta collada on el túnel assoleix el màxim calat (gruix de roca sobre el túnel) que és de 317,34m en aquest punt. Coincideix també que sota els nostres peus (en el punt aproximat utm 322757, 4556029) és on es va aconseguir calar el túnel. En va deixar constància del trobament de les dues boques una notícia a la ‘La Ilustració Catalana’ publicada el dia 15 d’abril de 1890 (pàg.99). La trobada es va fer a 2100m de l’entrada de la boca de l’Argentera i a 1940m de la del Pradell, tal com estava previst.
El GR-7 que seguíem gira al sud cap al coll Roig a través del Parc Eòlic de Trucafort. El parc està format per 91 aerogeneradors de dues potències diferents que produeixen en conjunt un total de 80.000 Mwh/any, l’equivalent al consum domèstic de 25.000 famílies. En veure aquest paisatge malmès pels molins de vent, sempre ens preguntem si no hi havia cap més alternativa que per un suposat benefici del medi ambient, destruir el poc que queda sense alterar el nostre paisatge, les carenes de les muntanyes.
Anem vers a l’oest seguint un caminoi que travessa diversos aerogeneradors per baixar per un vessant de la serra que deixa a la dreta el barranc de Comes Joanes i a l’esquerra el de les Castellanes. Aquesta part de la muntanya va patir un greu incendi l’any 2007 del qual encara s’està recuperant. La Mola de Colldejou apareix majestuosa davant nostre, i al fons podem veure el poble de la Torre de Fontaubella, el més proper a l’estació de tren, que també podem veure des d’aquí a l’altre costat del petit turó del Collet Rodó.
La cruïlla, tot i que evident, només està marcada amb una gran fita de pedres. Si volem acostar-nos fins a la Torre de Fontaubella, cal seguir el sender abalisat que anem seguint durant 15min (850m) més.
Anem a la dreta i seguim el camí que planeja entre terrasses de pedra seca per una pineda jove. Deixem un trencall a l’esquerra que baixa a les Moletes, fins a trobar una cabana de pedra seca a tocar del camí. Més endavant passarem prop d’una segona barraca (321270, 4555642), mig amagada uns metres sobre el camí.
8,6 km 2h55min Barranc de les Comes Joanes (391 m) (gps 31T 321310 4555808)
Arribem a una pista, davant del Mas de Ràfols, construïda per a arribar al pou 3. Reprenem la caminada per sobre el túnel, atès que és sota aquest barranc per on passa. L’estació es troba en direcció oest (esquerra), però val la pena remuntar el barranc a la dreta per visitar els pous de ventilació 2 i 3 i les Casetes de l’Estació, situades un quilòmetre i escaig d’aquí.
Veurem que aquesta part del barranc té la llera cimentada. Quan les obres van arribar als 600m des de la boca del Pradell, es va descobrir una cova sota mateix de les vies que va deixar en fals el túnel. Per poder continuar-lo amb seguretat, es va haver de construir un pont interior reforçat amb multitud de pilars per evitar una cova que feia 8-9m de fondària. Per evitar filtracions d’aigua al túnel aquesta part del torrent està cimentada.
La Cova del Túnel va ser ressenyada per primer cop l’any 1981 per membres del GES – CMB, només visitable pels espeleòlegs. Té el seu accés a l’interior del túnel a 200m en direcció l’Argentera del pou 2 (per on es pot baixar amb corda de seguretat). Té 58m de recorregut i encara avui dia es poden veure els pilars i la paret que suporta la via del tren.
La pista carretera puja fins a les Casetes de l’Estació i el pou número 3, de 129m de fondària, el de més profunditat de tots. Els edificis, ara en ruïnes i mig engolits per la vegetació, es van construir per a les diferents necessitats dels treballadors, entre les quals hi havia un hospital de campanya. Durant la construcció del túnel van haver-hi 177 ferits i 14 morts. També en aquestes edificacions es van instal·lar les màquines a vapor de les dinamos (tipus Gramme) que feien funcionar un sistema elèctric d’il·luminació per arc voltaic, que va ser utilitzat per primer cop subterràniament en la construcció d’aquest túnel.
Desfem el camí de pujada per anar ara sí en direcció a l’estació del Pradell. Un cop hem passat el trencall per on hem accedit al barranc, passem poc després pel pou de ventilació 1, de 44m de fondària. El camí creua el torrent, encara amb la llera cimentada, i deixa un camí a la dreta que va al poble del Pradell a través del Camí dels Ràfols.
Abans d’arribar a la carretera, ens hem d’apartar uns metres a l’esquerra (sud) del camí, per trobar enmig de la vegetació i protegida per una tanca metàl·lica la sortida oest del túnel, on podrem notar l’olor ferroviari característic. Aquest túnel va ser el més llarg de la península fins el 1957, quan es va obrir el del Padornelo de 5.800m a la línia Zamora-La Coruña.
Separada per escassos metres, hi ha l’entrada d’un fals túnel (No.44), de 410m, que va a parar prop de l’estació del Pradell. Va ser construït amb una doble via per a que, segons Maristany, servís d’aparcament per a reparacions d’altres trens, tot i que com veurem tot seguit, també es va servir per a una finalitat ben diferent. El fals túnel es va construir com a mur de contenció per les constants esllavissades que patia aquest tram d’obra, fet en terrenys poc estables.
Un cop a la carretera TV-3223 la seguim recte (oest) durant 210m fins a trobar una esplanada a l’esquerra de la carretera, l’Hospital de Sang.
Som en una esplanada immortalitzada per una foto de Robert Capa, on es veuen les Brigades Internacionals formant.
La foto va ser feta sobre el fals túnel ferroviari número 44 de 410m que va de les Dues Boques a l’estació del Pradell. La data de la foto és incerta, però es creu que es va fer pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938, quan 2.000 brigadistes es reunien a L’Espluga de Francolí per escoltar el president de la república, Juan Negrín, en un discurs de comiat on els va prometre la nacionalitat espanyola (llegir discurs complet).
El 25 de juliol de 1938 s’iniciava una de les batalles més cruentes i decisòries de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. La línia de tren entre Reus i Móra va ser estratègica per al trasllat tant de tropes com de materials, però també per a l’ evacuació de ferits i malalts de la batalla. Es van muntar dos punts d’evacuació del XV Cos d’Exèrcit, un a l’estació dels Guiamets, més proper a la línia de foc i un segon a la del Pradell-Torre de Fontaubella. En aquestes estacions, amb túnels propers, es van instal·lar trens hospital. Als Guiamets s’instal·là el tren número 12 (després de passar pel Pradell), i al Pradell el número 20, el més complert, amb vagó quiròfan.
Tot i portar pintades les creus vermelles pintades al seu sostre, els trens hospitals eren un objectiu de l’aviació nacional, així que s’havien d’amagar dins els túnels. Al Pradell, el tren només sortia de nit, quan s’aparcava a l’estació per donar pas a altres trens i perquè els ferits i malalts respiressin aire fresc. Van funcionar com a hospitals estables de primera línia fins que es van fer hospitals de divisió prop de la línia de guerra. Molts ferits dels que van morir aquí van ser enterrats al cementiri de la Torre de Fontaubella, i molts altres en fosses comunes prop del Mas d’en Rafael, a tocar de l’estació en direcció al poble del Pradell.
L’estació no té cap servei i només disposa d’una petita marquesina on seure. La Torre de Fontaubella es troba només a 1,5km seguint la carretera T-3223, on trobarem un bar davant l’esglèsia.
El poble disposa d’una zona d’acampada amb fogons, taules, lavabos i aparcament. El preu del servei és de 2€ (2105) per persona que es paguen a l’Ajuntament. Per utilitzar el lavabos i disposar de llenya, podeu trucar al telèfon 629 43 87 48.
FOTOGRAFIES
La Torre de Fontaubella amb la Mola de Colldejou al fons
Estació de DuesaigüesEstació de DuesaigüesDuesaigüesEntrant a DuesaigüesPal indicador a DuesaigüesRentadors Camí ReialPel Camí Reial amb la Serra del Pradell al fonsL’ArgenteraPou de Ventilació 5Morral BlancEls EstretsPal indicadorMorral BlancCova de les CabresCap al Portell del PeiróCap al Portell del PeiróMorral Blanc, prop del Portell del PeiróRampa final al Portell del PeiróPortell del PeiróPortell del Peiró, un dia ventósSerra de l’Argentera i Parc Eòlic de Trucafort, amb la Mola al fonsParc Eòlic de Trucafort amb la Mola de Colldejou al fonsVistes a la Torre de Fontaubella (esq.) i estació (dr.)Mola de ColldejouItineraris SaludablesLa Torre de FontaubellaRuta ST67 La Torre de FontaubellaBarracaPou de Ventilació 2Pou de ventilació 3Casetes del TúnelLes Dues BoquesEstació del PradellRuta ST110 Estació del PradellEstació del PradellEstació del Pradell, túnel 72Entrada túnel 72 a l’estació del PradellEstació del PradellEstació del PradellEstació del Pradell, marquesinaRuta ST110 Estació del Pradell, túnel 72
BIBLIOGRAFIA
LLIBRES
Revista Afers fulls de recerca i pensament. Núm. 84 (2016) Article: De Belchite a l’Ebre. El Dr. Rafael Pulido Cuchí i l’activitat quirúrgica al tren-hospital núm. 20 (1937-1939). Carles Hervàs Puyal
Revista de Obras Públicas. Any 1890 Núm. 6-24.
Llibre de Memòries. Esteve Suñol (1903) pp.91-113
Les Rutes del Baró : 19 caminades per la Baronia d’Escornalbou. Jordi Foraster. Editorial Piolet 2013
El túnel ferroviari de l’Argentera: article complet a RACO de Josep Suriol, publicat Actes d’Història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol.1 (1)
SENDERISME EN TREN 
5 thoughts on “110. Túnel de l’Argentera: un túnel farcit d’històries entre Duesaigües i el Pradell”