Si sou dels que camineu buscant sensacions de llibertat i paisatges oberts, aquestes rutes us faran vibrar. Són itineraris que, sense presentar cap dificultat tècnica ni cap pas compromès, transcorren sovint pel fil d’una carena o vorejant cingleres. No són crestes exigents ni cal grimpar, però sí que cal estar còmode amb l’amplària del cel al voltant i el buit discret que de tant en tant s’insinua sota els peus.
La màgia d’aquestes caminades és la seva exposició visual: en tot moment se’ns obren les vistes de manera generosa, sense obstacles, amb el paisatge desplegant-se a banda i banda. És com si, durant una estona, caminéssim pel sostre del país. Les valls s’enfonsen als nostres peus, els cims llunyans dibuixen l’horitzó, i el vent que ens acarona recorda que som a l’alta muntanya.
És cert que les persones amb vertigen poden sentir-se una mica fora de la seva zona de confort, especialment en els trams on la carena es fa més estreta o el pendent més marcat. Però no hi ha passos aeris ni cal utilitzar les mans; només cal pas ferm, cap clar i respecte per l’entorn.
RUTES
1. Serra de Llaberia. Del Pradell a Capçanes
- Ruta ST111. Del Pradell a Capçanes per la Mola de Colldejou (100 Cims), la Miranda, la Foradada, la Desenrocada i l’Avioneta
Es fa difícil fer una tria de quina ruta és la més interessant a la serra de Llaberia. De les que hem realitzat, triem aquesta travessa que després de pujar a la Mola de Colldejou, va tot carenejant per la Foradada. Ja pels cingles de la Desenrocada visita l’Avioneta, aparell estavellat situat just a la carena d’aquest espectacular cinglera.
2. Serra de Mont-roig i Pala Alta 950 m (100 Cims)
- Ruta ST56. Circular a la Serra de Mont-roig per la Pala Alta (100 Cims) des de St. Llorenç de Montgai
- Ruta ST188. Serra de Mont-roig. Ruta integral des de Vilanova de la Sal per la Pala Alta (100 Cims) i la Punta de l’Extrem (100 Cims)
Agafar el Tren dels Llacs sempre és una garantia de gaudir de bons paisatges, però si a més a més l’agafem per anar a seguir la carena de la Serra de Montroig per pujar la Pala Alta, el gaudi és ja absolut. La carena es troba a La Noguera, entre els municipis de Camarasa, Vilanova de la Sal (Les Avellanes) i Sant Llorenç de Montgai. Al nord limita amb el pantà de Camarasa i al sud amb el de Sant Llorenç. De tons rogencs gràcies a les roques vermelloses, ofereix una travessa fàcil però espectacular entre l’ermita de la MD de Montalegre i el cim del Mont-roig. La carena ofereix unes panoràmiques superbes del prepirineu català. Diferents rutes s’hi acosten, ja sigui des del nord (Ruta ST188), com des del sud (Ruta ST56, Ruta ST171 i Ruta ST189). Només cal triar la que més us agradi!
3. Montsec de Rúbies 29,5 km
- Ruta ST69. Montsec d’Ares. D’Àger a Cellers pel Tossal de Mirapallars (100 Cims) i el Forat de Gel
Llarg però complet itinerari que ens portarà des de l’estació d’Àger a la de Cellers passant per innombrables paratges d’interès. Assolirem el pic més alt del Montsec, el Tossal de Mirapallars, però també visitarem el poble abandonat de Rúbies, la cova Forat de Gel, baixarem pel Camí de les Cent Corbes i tindrem increïbles vistes dels cims nevats dels Pirineus tot caminant per la carena del Montsec de Rúbies. Tot un espectacle.
4. Travessa de la Serra Gelada. Altea-Benidorm (Alacant)
Espectacular ruta que recorre el caire de la carena de la Serra Gelada, un parc natural a tocar de Benidorm (Marina Baixa, Alacant), per un sender que va sobre penya-segats de 300 metres que cauen directament al mar. Vistes al mar i a les muntanyes veïnes fan d’aquesta ruta carenera molt especial i interessant, gairebé únic.
5. L’Olla de Núria
- Ruta ST199. L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena (2×100 Cims)
L’Olla de Núria és molt més que una excursió d’alta muntanya, és una travessa mítica que tot amant del senderisme acaba posant a la seva llista de reptes. El seu nom fa referència a la forma circular que dibuixen les muntanyes que envolten el Santuari de Núria, com si fossin una gran olla natural, i a la travessa que recorre els cims d’aquesta carena pirinenca.
Amb prop de 22 quilòmetres i uns 1.800 metres de desnivell positiu, l’Olla és una ruta exigent però assequible, que transcorre sempre per sobre dels 2.500 metres i corona diversos cims emblemàtics de més de 2.700 m, com el Puigmal, el Noufonts o el Noucreus. És una experiència que combina esforç, paisatges imponents i un fort sentiment de comunió amb l’alta muntanya.
Tot i ser una ruta sense grans dificultats tècniques, cal estar en bona forma i tenir experiència en terreny d’alta muntanya. A canvi, l’esforç es veu àmpliament recompensat, les vistes panoràmiques són immenses, amb l’horitzó obert cap a la Cerdanya, el Ripollès i més enllà, fins als pics més alts del Pirineu.
SENDERISME EN TREN 
hola!
Soy muy fan de esta web!!
Tanto por el contenido (las rutas y sus reseñas, mapas, gps, historia, y toda la informacion final que brindas), como por la filosofia (unir el ferrocarril y el senderismo), a demas de la web en si misma ( diseño limpio, buscador eficaz, etc..).
La encontré cuando, en la vispera de una excursión, nuestro coche murió y no queriamos tirar la toalla.
Elegimos la ruta del tossal de mirapallars desde Ager (ruta 69). Una pasada. Aunque la hicimos al revés, y els 100 revolts de pujada…uffffff!
Me paso por aquí a menudo para preparar salidas y nunca he comentado nada. Lo sé, muy mal por mi parte.
Pero hoy he encontrado la excusa perfecta!
Cuando clicas en la primera de “les tres millors rutes per cingleres” de este post, te redirige a otra ruta (la 105).
Me interesa mucho esta ruta 111, de Pradell a Capçanes. Tiene muy buena pinta y además desconozco totalmente la serra de Llaberia, pero no la encuentro en ninguna de las busquedas posibles.
En fin, sobre todo lo que quiero es darte mil gracias por esta laboriosa enciclopedia de caminos y ferrocarriles que estas logrando. Pocas paginas tan curradas me he encontrado, amigo! (Te hablo en singular y quizás sois mas de uno..!?)
Por cierto, como molinenc, me hizo mucha ilusión ver posteada la ruta de la Rierada Molins – Papiol!
a reveure i gràcies
Hola Carl,
Antes que nada queria agradecer tu mensaje. Tienes toda la razón que habia un error en los links de las propuestas, que ya estan corregidos. Pido disculpas por cualquier error, que soy consciente que los hay, y demasiados. La web es fruto de un trabajo personal, y aunque con mucha ilusión, a menudo a por el camino queda errores que intentamos ir corrigiendo.
Por lo que refiere a la ruta 111, no la encuentras porque aún no la he resseñado. Pronto colgaremos la ruta 109.
Cualquier informacion que necesites, no dudes en enviar un correo que con mucho gusto intentaremos ayudarte. Ciertemente la ruta es espectacular, larga, pero muy bonita, recorriendo a menudo el hilo de la cresta, siempre fácil, incómodo, fuera senda, pero sin dificultat técnica. El track de la ruta 111 sí que está colgado.
Si te van las rutas largas, puedes comenzarla en Duesaigües subiendo por la Serra de l’Argentera. De bajada, sí que te aconsejo mucho más el camino que va desde el Forat de Llaberia que va por la Font de la Mata i el Racó de la Sendal (track 114 en wikiloc). La ruta se alarga 4-5km pero merece la pena la pena si aún os quedan piernas.
Muchas gracias de nuevo y Buena ruta!