69. Montsec d’Ares: d’Àger a Cellers pel Tossal de Mirapallars (100 Cims) i el Forat de Gel

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Àger (La Noguera)
Estació d’arribada: Cellers (Pallars Jussà)
Distància/durada: 29,5 km / 10h30 (sense aturades)
Desnivell: +1.725 m / -1.690 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Gran travessada pel Montsec de Rúbies però que ens durà a conèixer els racons més imprescindibles d’aquesta serra prepirinenca.

Sortint de l’estació d’Àger pujarem per un interessant corriol fins al poble abandonat de Rúbies. Un cop recuperats de la dura ascensió ens aproparem fins a la Portella Blanca, al capdamunt del Montsec de Rúbies des d’on tindrem unes vistes espectaculars sobre la Catalunya interior i els Pirineus (inclòs el cim de l’Aneto). Seguint la carena cimera, sempre per camí fàcil però incòmode, pujarem al cim més alt del Montsec, el Tossal de Mirapallars, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

De forma opcional podrem visitar el Forat de Gel, una gran cova que podrem explorar si portem una llanterna. De les gotes del sostre que cauen dins la cova es fa una petita bassa al seu interior, d’on podrem (amb paciència) agafar una mica d’aigua. El descens el farem pel Camí dels 100 Revolts, un sender que baixa fent ziga-zagues. A mitja baixada podrem aturar-nos a descansar i gaudir de la balconada que suposa l’ermita de Sant Salvador del Bosc, encimbellada dalt un esperó rocós.

Interès: Les impressionants vistes des del Tossal de les Torretes (1.677m) cim més alt de tot el Montsec. Trepitjarem també el proper Tossal de Mirapallars, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.
Època: Tot l´any. Evitar dies forta calor a l’estiu.
Ruta: Estació d’Àger – La Passarel·la – barranc de Rúbies – Pedrera de Meià – Rúbies – Portella Blanca – Tossal de les Torretes – coll de Mirapallars – Tossal de Mirapallars – Grau Ample – Forat de Gel – Cent Corbes – Sant Salvador del Bosc – Barranc de Barcedana – Pont de Barcedana – Pantà de Terradets – Estació de Cellers
Dificultat: Molt exigent per la distància i el desnivell a superar, però sense dificultat tècnica. Durant la caminada passarem a prop dels cingles, evitables caminant uns metres al nord del fil de la carena.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

A Cellers, podem aprofitar per a fer la Ruta ST57 Roca Regina i completar un bon cap de setmana d’excursions per la zona.

MAPES

TOPOGRÀFIC

Mapa ruta Montsec_PETIT — Mapa de la ruta

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

PUNTS DE PAS (WAYPOINTS)

ELS SENDERS

Bona part del recorregut el farem seguint el sender de gran recorregut GR-1, un sender també anomenat Sender Històric que travessa Catalunya d’est a oest a través del Prepirineu. En aquells punts sense senyals horitzontals (marques de pintura) trobarem senyals verticals (pals indicadors) que ens orientaran en totes les cruïlles cap a la bona direcció.

Estació d’Àger-Portella Blanca: marques blanques i vermelles de GR
Portella Blanca-Tossal de Mirapallars- Pista (GR-1): sense marques
Tram de pista: marques blanques i vermelles de GR
Anada/tornada Forat de Gel: marques grogues
Tram de pista: marques del GR-1
Pista GR-1 – Sant Salvador del Bosc – Barranc de Barcedana: sense marques
Barranc de Barcedana – Estació de Cellers: marques blanques i vermelles de GR

DIFICULTAT

Itinerari molt llarg i amb fort desnivell acumulat però sense dificultats tècniques. Dalt la carena del Montsec trobarem punts aeris si ens acostem al fil de la serra, tot i que el sender va uns metres allunyat del penya-segat.

En el tram entre la Portella Blanca i el cim del Tossal de la Torreta el sender és poc fressat, on sovint ens costarà trobar amb claredat un sender. Tot i així, el camí no té pèrdua. Cal seguir sempre la carena en direcció a llevant fins al Tossal de les Torretes, a partir d’on trobarem traces més evidents de camí.

Atesa la llargària i només l’existència d´un tren per sentit, haurem de fer nit en acabar la travessa. L’Estació de Celllers, a més a més d’estació del Tren dels Llacs, és un alberg refugi (amb bar i restaurant) on podrem descansar i dormir per agafar el tren de baixada a Lleida del dia següent.

ELS TRENS

Consultar horaris (línia Lleida-La Pobla)

Des de l’any 2016 la freqüència de pas dels trens de la línia Lleida-La Pobla de Segur ha augmentat considerablement. Si fins a llavors només hi havia un tren per sentit, des d’aquest any, amb la incorporació de noves unitats dièsel de la Sèrie 331, aquesta ha augmentat a 4 trens per sentit fins a La Pobla de Segur.

Aquesta clara millora en el servei implica que si volem podem fer l’excursió en un sol dia des de Lleida, ciutat on podrem connectar amb els trens regionals o d’alta velocitat fins a la nostra destinació de sortida.

La línia Lleida-La Pobla de Segur també s’explota turísticament amb el nom de El Tren dels Llacs, un servei que només funciona alguns caps de setmana entre els mesos d’abril a octubre. El tren està composat per locomotores dels models 10817 i 10820 dièsel construïdes l’any 1968 i per quatre cotxes d’època de la sèrie 6000, un cotxe cafeteria i un furgó postal. El preu d’aquest viatge per a adults és de 30 € (a/t).

A l’Estació d’Àger la Fundació Catalana de l’Esplai va habilitar l’any 2012 dos antics vagons de tren per a l’allotjament de 44 places (Vagons d’Àger). Estan aparcats a tocar de l’antic hangar de l’estació, edifici que fa les funcions de menjador. No està pensat per a allotjaments individuals, així que si penseu utilitzar el servei, contacteu-hi abans.

Congost de Terradets pujant cap a Rúbies — Congost de Terradets i Montsec d’Ares de camí a Rúbies

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h0min Estació d’Àger (353 m) (utm 31T 322086 4652760)

A l’estació hi ha aparcats un parell de vagons habilitats com a allotjament. Pertanyen a l’Associació Catalana de l’Esplai, que també utilitza un parell d’edificis de l’estació per a serveis d’aquesta especial casa de colònies.

Agafem la carretera C-12 a l’esquerra direcció a Tremp per la qual hem de caminar fins a creuar el Pantà de Camarasa. Sempre que un GR va per una carretera em pregunto com es permet que això passi, donada la vulnerabilitat d’un caminant davant la circulació rodada i els pocs diners que suposaria l’habilitació d’un camí lateral i segregat de la circulació davant els milions d’euros que es gasten en infraestructures exclusives per a vehicles a motor.

2,3 km 35min La Passarel·la (348 m) (utm 31T 324185 4653168)

Creuem la C-13 (carretera Balaguer a Tremp) amb cura per anar a agafar una pista que surt a l’altre costat de la rotonda i que puja fent un revolt a l’esquerra. Caminem entre una brolla amb arboç, algunes alzines, romaní i garric així com oliveres que ens indiquen uns cultius ara abandonats. Guanyem ràpidament alçada tot seguint sempre els senyals blancs i vermells del GR-1 (marques que seguirem fins a la mateixa Portella Blanca). Algunes dreceres ens poden escurçar alguns revolts de la pista en aquesta primera part del recorregut.

3,8 km 1h15min Cal Ginesta (ruïnes) (542 m) (utm 31T 325065 4653284 )

Passem entre les ruïnes de Can Ginesta, per deixar la pista després de 330m (8min) quan prendrem un corriol que puja cap a llevant vers les cingles de la Roca Alta, que tenim davant. Les vistes cap al Montsec d’Ares i el congost de Terradets són cada cop més impressionants. Deixem enrere unes antigues edificacions que servien d’allotjament als treballadors de la pedrera, passem per un pedruscall, i poc després arribem a la Pedrera de Meià.

5,6 km 2h10min Pedrera de Meià (876 m) (utm 31T 325254 4654199)

Des de finals del s. XIX i fins a principis del s. XX d’aquesta pedrera se n’extreien calcàries litogràfiques. Durant la seva explotació aviat es va observar la gran quantitat de fòssils que apareixien i es van adonar del seu alt valor paleontològic. Després d’un període d’oblit, l’interès pel jaciment ressorgí als anys 50, quan es recolliren gran quantitat de matèria que ara es poden veure al Museu Blau de Barcelona i al Museu Conciliar també de Barcelona, entre d’altres col·leccions repartides per diverses ciutats.

El camí va a buscar el vessant nord de la Roca Alta (1.165m). Caminem per l’Obac dels Terrers, un preciós camí emboscat que va pel vessant ombrívol d’aquesta muntanya. Travessem el barranc de Rúbies (només amb aigua si ha hagut pluges recents). Un cop hem sortit del bosc, caminem entre prats fins a l’abandonat poble de Rúbies.

8 km 3h05min Rúbies (1146 m) (utm 31T 327179 4654212)

Enclavament despoblat que pertany al municipi de Camarasa situat a l’extrem occidental del Montsec de Rúbies. Es pot voltar lliurement per les seves cases en ruïnes, això sí, amb molt de compte que no ens caigui res a sobre. Del llogaret en destaca l’església romànica de Santa Maria del s.XII. De l’antic castell, encara en podem observar una torre adossada a l’església amb dues files d’espitlleres.

De l’era situada darrera de la capella surt un corriol que s’enfila muntanya amunt entre un bosc fruit d’un repoblament forestal. El sender, puja dreturer i es fa incòmode pel canaló creat per les pluges i els ciclistes, passa sota l’espectacular Roca de Migjorn (1.465m), que cau a la nostra dreta, mentre que a la dreta el cim de Lo Peladet es retalla sobre la panoràmica del Pirineu.

Panoramica15 — Eslgésia de Rúbies amb el Montsec d’Estall al fons

8,9 km 3h45min Portella Blanca (1414 m) (utm 31T 327448 4654726)

Assolim la carena del Montsec. D’aquest punt albirem unes fantàstiques vistes de Lo Peladet, del Montsec d’Estall i el Pirineu, amb la Maladeta retallada a l’horitzó.

Hem d’estar ara alertes de seguir el camí correcte. Del capdamunt de la Portella anem a la dreta (sud) per un corriol en direcció a la Roca de Migjorn. Deixem a l’esquerra un trencall senyalitzat per un pal vertical que va cap a llevant en direcció a l’Hostal Roig i Llimiana. Aquí també ens separem del GR-1 que veníem seguint des de l’estació d’Àger.

El corriol esdevé de seguida una pista (Camí del Ras). Després de 4-5 minuts (250m) de deixar la Portella, i de 60m de caminar per la pista, veiem a la dreta unes petites ruïnes.

9,2 km 3h50min Deixem pista (ruïnes) (1449 m) (utm 31T 327614 4654507)

Deixem la pista i girem a la dreta per anar a buscar el fil de la carena per un camí poc evident. Caminem entre alguns pins a tocar dels cingles que formen el Montsec pel seu vessant sud. Sense dificultat, amb el corriol cada cop més fressat, arribem al cim del Tossal de les Torretes.

11,1 km 4h35min Tossal de les Torretes (1676 m) (utm 31T 329319 4654274)

Cim amb un vèrtex geodèsic. És el cim més alt del tot el Montsec, sobrepassant en només un metre de diferència el cim de Sant Alís del Montsec d’Estall. Des d’aquest cim obtenim unes vastes panoràmiques del Montsec d’Estall, de Sant Mamet al sud (un altre 100 Cims) i de bona part de la Catalunya interior i dels Pirineus, amb els cims del Cotiella i el Turbó clarament distingibles.

Seguim vers llevant seguint les traces d’una pista. Als 10min. trobem un bifurcació, on seguirem a la dreta sempre pel fil de la carena. Arribarem al coll de Mirapallars 20min. després de deixar enrere el cim del Tossal.

Després de la Portella Blanca, de camí al Tossal de la Torreta

12,4 km 4h55min Coll de Mirapallars (1612 m) (utm 31T 330439 4654297)

Seguim un senderó ben marcat que ens porta en prop de 15min.(680m) fins el cim del Tossal de Mirapallars.

13 km 5h10min Tossal de Mirapallars (1672 m) (utm 31T 331007 4654127)

També anomenat Tossal de Mirapallars-i-Urgell per les vastes panoràmiques que es tenen cap a ambdues comarques. És la segona cota màxima del Montsec de Rúbies darrera del Tossal de les Torretes. Tanmateix, aquest és el cim inclòs en la llista del 100 cims de la FEEC. Al seu cim hi trobem una caixa metàl·lica amb un llibre de signatures. Seguim vers llevant pel fàcil i marcat corriol fins a la collada de Grau Ample.

Panoràmica 360º des del Tossal de Mirapallars

13,4 km 5h20min Grau Ample (1595 m) (utm 31T 331383 4654083)

Marcada collada on abandonarem definitivament la carena del Montsec. Cap a la dreta (sud) baixa un camí pel mig de la cinglera que va a Vilanova de Meià. Nosaltres girarem a l’esquerra (nord) seguint un camí carreter durant 1600m (25min) que desemboca a una pista on retrobem el GR-1, sender que havíem abandonat a la Portella Blanca, i que ve de l’Hostal Roig (Gavet de la Conca).

15 km 5h50min Pista Camí del Ras GR-1 (1445 m) (utm 31T 331030 4654933)

Pal indicador que ens informa la direcció i el temps a Sant Salvador del Bosc (1h05min). Seguim a l’esquerra (sud-oest) en lleugera pujada per la pista que va cap a la Portella Blanca durant 10min, quan trobem el trencall al Forat de Gel (pal indicador i plafó informatiu de la cova).

15,3 km 5h55min Cruïlla accés Forat de Gel (1466 m) (utm 31T 330858 4654922)

A la nostra dreta surt un corriol indicat per un pal indicador i marques de pintura groga que baixa fins a la cova. Són només 950m lineals de camí però cal parar atenció als -150m de desnivell de baixada que després haurem de remuntar de nou. El sender, força interessant, baixa entre un bosc amb esplèndids roures i boixos, a estones dret i relliscós quan està humit fins a la boca de la cova, que fins que no hi siguem a sobre no veurem.

16,3 km 6h15min Forat de Gel (1314 m) (utm 31T 330532 4655308)

Cavitat amb una gran entrada que arriba a superar els 12m d’alçada en el seu punt màxim. El seu nom li ve del gel que hi podem trobar en el seu interior donades les condicions d’orientació i morfologia, que fa que l’aire fred hi quedi retingut mantenint al seu interior un ambient força fred durant tot l’any.

S’hi accedeix per un pendent que ens porta a un ampli vestíbul on hi ha un petit abeurador que s’omple pel degoteig de l’aigua que regalima del sostre. La cova va estrenyent-se a mesura que ens hi endinsem, amb un recorregut de 185m arribant a la cota -43m. Recordeu de portar una bona llanterna per a la seva exploració.

La cova, com tota la serra, visqué episodis històrics rellevants amb la Guerra Civil i posteriorment amb els “maquis”, que la utilitzarem com a amagatall.

17,2 km 6h40min Cruïlla accés Forat de Gel (1466 m) (utm 31T 330858 4654922)

De nou situats a la cruïlla d’accés al Forat, i recuperats de l’esforç de la pujada, seguim la pista en el sentit que veníem (cap a ponent) durant 630m (aprox. 13min) quan trobarem una bifurcació de pistes.

17,9 km 6h45min Bifurcació de pistes. Deixem el GR-1 (1514 m) (utm 31T 330272 4654930)

Seguim a la dreta en direcció a Sant Salvador del Bosc (pal indicador) deixant a l’esquerra el GR-1 que puja cap a la Portella Blanca. La pista planeja durant 1300m (25min) pel vessant nord del Montsec entre la zona de reforestació cimera de la muntanya. Després de 1.300m (25min) arribem a un petit planell on s’acaba la pista carretera. Aquí comença el Camí de les Cent Corbes (pal indicador).

19,2 km 7h10min Inici Camí de lesCent Corbes (1439 m) (utm 31T 329077 4654986)

De l’esplanada estant prenem un sender que comença a zigzaguejar amb ganes muntanya avall. Anem pel Bosc de Llimiana, un magnífic bosc que s’estén pel vessant nord del Montsec, dominat pels roures, àlbers i boixos a la part alta, i pels alzinars a la baixa. Durant el camí anirem trobant unes capelletes amb diferents sants. Arribarem a l’ermita pujant per l’esperó rocós on es troba situada.

20,3 km 7h55min Sant Salvador del Bosc (1226 m) (utm 31T 328923 4655425)

Ermita romànica del s. XI que pertany a la parròquia de Santa Maria de Llimiana. És d’una sola nau amb volta de canó. Es troba en bon estat tot i que una mica deixada. La situació de l’ermita, al capdamunt d’un esperó rocós, fa que des d’aquest punt es tingui una vasta perspectiva del Pallars, del Montsec d’Ares, el Pantà de Terradets i els Pirineus.

Uns metres sota l’ermita hi ha l’edifici d’un antic refugi, en mal estat. Tot i que sembla en restauració, ara per ara passar-hi la nit no és recomanable (primavera 2014).

El sender continua baixant fent llaçades, que a mesura que baixa s’endinsa en un alzinar entre els barrancs Llau dels Castellots i Llau del Sant fins a la capella de Sant Antoni, que ens marca el final de les giragonses.

22,5 km 8h45min Final del Camí de les Cent Corbes (685 m) (utm 31T 328836 4656240)

El camí s’obre en arribar al final de les Cent Corbes. Deixem enrere la capella de Sant Antoni 200m quan el corriol esdevé una pista carretera i la seguim. Als 3minuts agafem el sender a l’esquerra seguint les marques de pintura vermella. El corriol desemboca en una pista amb una petita esplanada on hi sol aparcar algun vehicle, pista que va a parar al Camí del Peu del Bosc en pocs minuts.

24,2 km 9h15min Pista Camí del Peu del Bosc. GR-1.4 (494 m) (utm 31T 328662 4657509)

Encreuament de pistes indicada amb senyalització vertical. A la dreta el camí va a la Cova Negra i a l’esquerra al Pont de Barcedana, a 3km segons l’indicador. Agafem aquesta segona opció seguint la pista oberta a vehicles seguint el barranc de Barcedana avall.

27,1 km 9h45min Pont de Barcedana (400m) (utm 31T 326353 4658748)

Arribem a la carretera d’accés a Llimiana i girem a l’esquerra seguint les marques del GR-1.4. La carretera no té gaire trànsit, però intentarem caminar per l’esquerra per veure venir els cotxes i anar alertes, que el cansament ens pot fer disminuir l’estat d’alerta.

28,8 km 10h10min Pantà de Terradets (376 m) (utm 31T 325296 4658027)

Creuem el pont sobre el Pantà de Terradets, amb bones vistes sobre el pantà. Passat el pont, agafem el camí que circumval·la el pantà i que ens durà a l’estació de Cellers en pocs minuts.

29,6 km 10h30min Estació de Cellers-Llimiana (379 m) (utm 31T 324828 4658449)

L’edifici de l’estació és un alberg refugi amb bar restaurant on podrem allotjar-nos-hi si volem agafar el tren cap a Lleida o La Pobla de Segur del dia següent.

Vista del Montsec de Rúbes des del barranc de Barcedana

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Excursions pel Montsec : 28 itineraris. Jordi Solà i Mas. Ed. Cossetània (2009)
Montsec : 20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur. Jordi Solà i Mas. Ed. Cossetània (2011)
25 excursions pel front del Pallars. Joan Ramón Segura. Ed. Cossetània (2006)
Excursions a l’interior de la terra: 22 itineraris espeleològics. Ferran Alexandri. Ed. Abadia de Montserrat (2011)
Excursions per la ruta del tren dels llacs : sortides a peu i amb BTT resseguint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. Joan Ramón Segura. Ed.Pagès (2010)
Línia Lleida-La Pobla : el ferrocarril transpirinenc del Noguera Pallaresa. Lluís Prieto i Tur. Ed. FGC (2008)
El Ferrocarril Lleida-Saint Girons : una empresa que roman a mig camí. Llorenç Sánchez i Vilanova. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs (2003)

BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

Rodalies de Catalunya
FGC Ferrocarrils de la Generalitat
Tren dels Llacs
Trenscat: completa informació sobre trens catalans
ADIF: gestor ferroviari estatal

EL TEMPS

PATRIMONI I HISTÒRIA

CARTOGRAFIA

Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000 Montsec de Rúbies. Sèrie Unitats Geogràfiques ICC
Mapa comarcal de Catalunya 15.000 ICC Noguera
Mapa comarcal de Catalunya 15.000 ICC Pallars Jussà