106. De Molins de Rei al Papiol per La Rierada, La Salut i el Puig Madrona (100 Cims)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Molins de Rei (Baix Llobregat)
Estació d’arribada: El Papiol (Baix Llobregat)
Distància/durada: 14,3 km / 3h45 (sense aturades)
Desnivell: +/-390 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Excursió que recorre el vessant de ponent del Parc de Collserola tot resseguint la riera de Vallvidrera, també coneguda com La Rierada. El torrent, afluent del Llobregat, neix sota els turons de Can Pasqual i Can Castellví i és l’únic curs permanent del parc. Dels seus 12 km de longitud, recorrerem el seu curs mitjà entre Molins de Rei i les Cases de Castellví en un tram on la riera va per un bosc de ribera força ben conservat, a estones ombrívol i exuberant que ens farà oblidar per uns instants que som a la conurbació de Barcelona.

El camí que seguirem ens portarà a indrets sorprenents, com el Salt, punt on el corrent forma una petita cascada i un toll, on a l’estiu, s’hi pot arribar a fer un bany. Durant el recorregut visitarem l’ermita de la Salut, un dels més bells exemples de romànic de la serra.

Completarem l’excursió pujant al Puig Madrona, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, des d’on baixarem fins a l’estació de tren d’El Papiol per a finalitzar la caminada. Aquesta estació és la situada en un entorn més degradat de les que fins ara hem visitat, allunyada de la població i situada enmig de carreteres, autopistes i de Clubs.

Iinterès: La Rierada (riera de Vallvidrera), un torrent ombrívol
Època: Tot l’any.
Quan: Per la Candelera, quan Molins celebra una concorreguda fira, o pel 2n diumenge de setembre quan es fa un aplec a l’ermita de La Salut.
Ruta: Estació de Molins de Rei – Polígon Industrial Riera del Molí – Can Rabella – Font del Ferro – Salt d’Aigua – Can Planes – El Salt – Can Castellví – Collet de Batllivell – Collet d’en Faura – Puig del Rossinyol – La Salut – Puig Madrona – Can Domènec – Can Perera – Estació del Papiol
Dificultat: Caminada per pistes ben senyalitzades sense grans desnivells destacables

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

DIFICULTAT

Ruta sense complicacions que discorre per còmodes camins i corriols. Hi ha multitud de cruïlles però estan ben senyalitzades. Tot i així, compte a les bifurcacions.

ELS SENDERS

La caminada segueix en tot moment senders abalisats que fa que el seu seguiment sigui còmode.

Així, durant l’excursió trobarem els senders abalisats:

PR C-171 Riera de Vallvidrera-La Mallol: Recorrerem part d’aquest sender entre Molins i les casetes de Castellví
GR-96 Camí Romeu Barcelona-Montserrat: El seguirem entre les Casetes de Castellví fins al coll de Batllivell i l’ermita de La Salut
PR C-35 Carenejant Barcelona: Sender que seguirem entre el coll de Batllivell fins al seu final, a tocar de l’estació de tren del Papiol.

ELS TRENS

A Molins de Rei arriben els trens de les línies R1 Molins de Rei-Maçanet i R4 Sant Vicenç de Calders-Manresa.

Al Papiol, però, només hi arriben els de la R4 Sant Vicenç de Calders-Manresa.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Molins de Rei (29m) (gps 31T 418139 4584701)

Sortim de l’estació i anem a la dreta (nord-oest) seguint els carrers Alfons II i Major que ens conduiran a la pl. Catalunya, on es troba la Casa de la Vila.

Estació del 1854 d’inspiració neoclàssica. Consta de tres cossos d’una sola planta, el central del qual té un porxo sostingut amb quatre columnes toscanes.

0,6 km 8min Casa de la Vila (27 m) (gps 31T 417772 4585158)

Molins de Rei és un municipi del Baix Llobregat de prop de 25.000 hab. El seu origen es remunta a Alfons II, quan l’any 1188 encarrega la construcció d’uns molins que estaran sota responsabilitat de Bernat el Ferrer amb la condició que hi resideixi.

De la plaça de Catalunya prenem el carrer de Francesc Samaranch, on comencem a trobar les marques blanques i grogues del PR C-171, sender que seguirem durant tota la Rierada fins a les Casetes de Castellví. Les marques ens conduiran a través de les vies del tren cap a la zona industrial de la Riera del Molí.

1,8 km 30min PI Riera del Molí. Carrer Ginesta (32 m) (gps 31T 417682 4586005)

Finalment deixem l’asfalt per agafar una pista cimentada a la dreta en direcció a Can Rabella i Can Planes, com ens informa un pal indicador situat a la cruïlla. Al cap de 700m d’agafar la pista arribem al pàrquing del restaurant de Can Rabella.

2,5 km 40min Pont a Can Rabella (41 m) (gps 31T 418123 4586475)

A l’extrem nord trobem un pont que creua la riera i un altre pal indicador.

Can Rabella. Tot i les primeres referències al llinatge dels Rabella que s’esmenta en un document d’ofrena d’oli de l’any 1325, sembla que no és fins al s. XVII que el mas passa a mans d’aquesta família.

El mas, en molt bon estat de conservació, es troba envoltat de camps de conreu i boscos. És de dues plantes amb teulada a dues aigües, i amb una Mare de Déu de Montserrat a la façana. A la seva rodalia una gran bassa recull les aigües de la font de Can Rabella. Actualment és un restaurant.

Girem a l’esquerra i continuem vers el nord-est en direcció a la Riera de Vallvidrera (pal indicador) en el tram on podrem apreciar la façana principal de la casa. El camí va per un bonic tram on creua diverses vegades la riera de Vallvidrera entre canyissars.

Més endavant caminem per un bosc d’alzines, roures i pollancres fins a una esplanada amb un oratori de l’any 1901 dedicat a Sant Venceslau situat a mà dreta del camí.

Segons explica J.M. Jordà en el llibre ‘Les Masies de Molins de Rei’, Enric Llanés (propietari del mas) tornava en carro de l’estació de Molins de recollir les seves filles quan de camí es van trobar enmig d’una potent tempesta amb llamps i trons que va fer caure un roure just després de passar-hi ells. En reconeixement a la intervenció divina que els havia protegit de la tempesta, feu aixecar l’oratori en advocació de Sant Venceslau, sant advocat aquell 28 de setembre per l’església catòlica. L’any 2012 es va restaurar amb el canvi de la ceràmica i la renovació del petit edifici de l’oratori.

Tombem a l’esquerra (nord-est) i en 2 minuts (150m) arribarem a la masia de Can Planes. A l’extrem sud del pla podem visitar el bell aqüeducte de Can Planes en un entorn ombrívol i fresc. La canal conduïa l’aigua als camps més separats de la riera i per tant, difícils de regar.

3,5 km 55min Can Planes (68 m) (gps 31T 418895 4586724)

Can Planes, anomenada anteriorment Mas Vallvidrera, és una gran casa dominada per un gran plàtan i una vella olivera al seu exterior, on també trobem una taula i uns seients de pedra al voltant d’una roda de molí. A la dreta del camí hi ha un edifici que possiblement era un molí. A tocar de la bassa que hi ha a la dreta del camí, en un nivell inferior i dins de propietat particular, es troba la font de Can Planes, que inclou dues basses i un safareig. D’aquestes basses en sortia l’aigua que alimentava el canal de Can Planes.

Uns metres més endavant deixem un trencall a l’esquerra per anar a trobar la riera que creuarem per un pont de ciment, on trobem un pal indicador. Anem a l’esquerra (nord) seguint les marques blanques i grogues del PR C-171. Creuem de nou la riera, ara a gual, fins que 3-4 minuts després (250m) trobem un trencall a la dreta (pal indicador) que baixa per un corriol fins al Salt.

4,1 km 1h05min El Salt (63 m) (gps 31T 419136 4587072)

Raconada exuberant i ombrívola on definitivament oblidarem que som a tocar de Barcelona.

Som en un d’aquells espais que per sí sols justifiquen una excursió. La riera forma un petit salt gràcies a una resclosa artificial construïda al s. XIX que portava l’aigua de la riera per una canonada, que encara podem veure a un costat del saltant, fins al molí de Can Planes.

Podem baixar a la petita bassa que forma el caient, on a l’estiu, els més petits encara ara poden fer un bany. El Salt està envoltat de vegetació exuberant i ombrívola, amb plataners, alzines i roures que aporten frescor a l’estiu.

De nou a la pista principal, anem a la dreta pel tram més interessant de la Rierada. Passem entre els camps de Can Salat (s. XV) on trobem arbres de caqui. El camí de seguida es fa més estret, amb la riera a la nostra dreta. Val la pena aprofitar petits corriols que surten del camí i que s’acosten al curs d’aigua per gaudir d’un dels millors boscos de ribera de Collserola, amb pollancres, àlbers, freixes i plàtans.

5,1 km 1h25min Avda. de Can Castellví (83 m) (gps 31T 419907 4587480)

Arribem a l’asfalt de la Rierada, nucli de població de Molins de Rei. Girem a la dreta seguint les marques de pintura fins que al cap de 4 minuts (350m) arribem a la cruïlla amb la carretera de la Rierada, on trobem l’ermita de la Mare de Déu del Roser.

La història d’aquesta església és curiosa. L’edifici va acollir un cafè fins que l’any 1943 es va celebrar la primera missa. Gràcies a aportacions dels feligresos es va comprar la finca i l’any 1978 s’hi celebrava la benedicció de l’església.

5,5 km 1h30min Can Castellví. GR-96 (88 m) (gps 31T 420232 4587590)

Abandonem el PR C-171 que anàvem seguint per a continuar ara pel GR-96 Camí Romeu a Montserrat, sender de gran recorregut que uneix Barcelona i Montserrat i que ens portarà fins a l’ermita de La Salut.

Va ser al voltant d’aquesta masia del s. XIII que va créixer el nucli de la Rierada. Des del s. XVI pertany a la família Castellví, els quals regenten actualment el concorregut restaurant amb granja de la masia.

Seguim la pista (G04) a través d’una tanca. El camí s’enfila fins al collet de Batllivell, a la carena de la Serra de Can Julià.

7,2 km 2h10min Collet de Batllivell. PR-35 (213 m) (gps 31T 420107 4588543)

Cruïlla múltiple amb cinc opcions de camins on trobem el PR C-35 Carenejant Collserola, sender que travessa la serra des de Montcada i Reixac i que serà el nostre guia fins al seu final, prop de l’estació d’El Papiol.

Agafem la segona pista de l’esquerra (G01) que va en lleuger ascens en direcció a l’ermita de la Salut i El Papiol tal com ens informa el pal indicador que trobarem al costat. Caminem per un bosc mixt de pi blanc i alzines força ben conservat. Cap a llevant tenim bones vistes de la plana vallesana i de Can Monmany.

Al fons de la vall, a tocar de Valldoreix, podem veure el gran casalot de Can Monmany (Sant Cugat), una masia d’aspecte senyorial que es remunta al s. XVI. Fins que l’any 1639 va ser adquirida per Francesc Monmany era coneguda com a Mas Brunet. L’actual aspecte es deu a una remodelació del s. XIX feta per Francesc Olivé i Monmany. En destaca la seva torre i l’edifici principal, amb teulada a quatre aigües. Actualment és de propietat pública i als seus camps, on s’hi va arribar a fer cava, estan dedicats ara al cultiu ecològic.

9 km 2h35min Coll d’en Faura (223 m) (gps 31T 418954 4588757)

Nova cruïlla de pistes. El PR C-35 s’enfila per un camí emboscat vers el cim del Puig del Rossinyol. Si volem estalviar-nos aquesta pujada, podem prendre la pista a la dreta seguint el GR-96, únic punt on els dos senders divergeixen un curt tram. Totes dues opcions desemboquen en una collada, a només 225m de l’ermita de La Salut.

9,6 km 2h40min Ermita de la Salut (255 m) (gps 31T 418590 4589089)

Al sud de l’ermita hi ha una extensa pineda amb una zona de lleure amb taules i bancs. El segon diumenge de setembre es fa un concorregut aplec.

Som davant d’un dels millors exemples de romànic, coneguda fins al s. XVIII com a Santa Eulàlia de Madrona (s. XIV) i Sant Pere de Madrona (XVI). L’ermita de la Salut es troba dins del terme municipal d’El Papiol. El seu origen és visigòtic (s. IV) però va ser reformada i adaptada a l’estil romànic durant el s. XI. És d’una sola nau de volta de canó, amb arcs torals. La porta d’entrada, possiblement del x. XII, es troba a la façana de migdia (sud).

Agafem un corriol que surt de la part posterior de l’ermita que s’enfila per un espès alzinar. El camí desemboca en una pista, la prenem a l’esquerra fins al cim del Puig Madrona.

10 km 3h Puig Madrona. 100 Cims (341 m) (gps 31T 418489 4589321)

Des del turó no tindrem les bones vistes que podríem esperar. Tot i així obtindrem bones vistes de la serra de Collserola vers el Puig d’Olorda així com de bona part de la vall del Llobregat.

Dalt del cim trobem el vèrtex geodèsic (286123001) i una torre de vigilància contra incendis. Uns metres al sud-oest, dalt un petit promontori un pessebre.

Anem vers el nord per un corriol que baixa per un conservat alzinar que desemboca al cap de 10-13min (640m) a la pista (G11) d’accés al Puig Madrona.

10,6 km 3h10min Final corriol. Pista (201 m) (gps 31T 418546 4589888)

El corriol que baixa del Puig Madrona desemboca a una pista ampla. Hem de seguir-la 150 metres a l’esquerra fins a una cruïlla de pistes on trobarem un pal indicador. En aquesta primera cruïlla girem ara a la dreta (nord) 30 metres escassos, seguint el PR C-35 que tomba a l’esquerra per deixar la pista principal.

El sender envolta els camps de conreu de Can Domènec per desembocar a una pista principal anomenada Camí de la Salut. A la dreta (est) el camí va a parar a la Font de Can Barba i el GR-96.

11,2 km 3h10min Can Domènec (174 m) (gps 31T 418206 4589955)

Seguim en direcció a El Papiol per la pista G03 que ens portarà a passar a tocar d’una bòbila que aprofita les argiles d’aquest vessant de la serra i del cementiri de Roques Blanques.

Més avall passem a tocar de la pedrera Berta, una mina de galena i plata explotada ja pels ibers i romans i que va arribar a tenir una extensa xarxa de galeries. A partir del 1922 es va començar a extreure-s’hi pedra, bàsicament conglomerats i granodiorites. La mina és un punt de referència de la mineralogia a casa nostra gràcies sobretot al jaciment de fluorita octaèdrica, també coneguda com a ‘fluorita del Papiol’ reconeguda pel seu intens color verd.

L’any 2016 acaba el conveni d’explotació de la pedrera. El procés de restauració està en judici entre l’empresa explotadora, FCC, i els seus propietaris, l’ ajuntament de Sant Cugat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. Al fons de la polèmica es troba el mètode de restauració, que es vol fer amb bales de residus procedents d’eco parcs. Segons els propietaris aquests farcells contenen materials orgànics que poden deixar anar líquids residuals i contaminar els aqüífers de la zona, provocant grans danys mediambientals.

El Papiol és un municipi del Baix Llobregat de 4.000 habitants que va créixer al voltant del Castell, documentat des de l’any 1115, quan Ramon Berenguer III, Comte de Barcelona, el va cedir en feu als seus germans. És de planta quadrada i està construït sobre la mateixa roca del Puig del Papiol, que s’aixeca 100m sobre el riu Llobregat. És l’únic castell del Llobregat que sempre ha estat habitat.

14,3 km 3h45min Estació del Papiol (37 m) (gps 31T 416659 4587588)

Estació situada entre l’AP-2, la carretera C-35, i les vies dels ferrocarrils Barcelona-Martorell i d’Alta Velocitat Barcelona-Madrid, en un entorn lleig i degradat. L’estació té servei de bar.

FOTOGRAFIES

PANORÀMIQUES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Camins de Collserola : 20 excursions per les valls de Sant Just, Santa Creu i la riera de Vallvidrera. Ferran de la Fuente. Ed. Pòrtic 2009
Collserola : 20 itineraris per descobrir-la. Eliseu T. Climent. Ed. Alpina 2013
A peu per Collserola : guia de passejades, itineraris i recorreguts recomanats pel Patronat Metropolità del Parc de Collserola. Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1998
Guia de geologia de Collserola : amb itineraris. Isabel Raventós. Ed. Parc de Collserola
Collserola : parc natural. Aguilera i Viladomiu, Mònica. Granollers : Alpina, 2010