95. De Vic a Manlleu per la Ruta del Gurri i la Ruta del Ter GR-210

• Mail
• Twitter
• Facebook

ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. DADES TÈCNIQUES
2. LA TRAVESSA
3. MAPES
   1. TOPOGRÀFIC
   2. TRACK A WIKILOC
   3. PUNTS DE PAS (WAYPOINTS)
4. FULLETS DEL RIU TER
5. ELS SENDERS
6. LA RESSENYA
7. FOTOGRAFIES
   1. PANORÀMIQUES
   2. FOTOS 360º
8. BIBLIOGRAFIA
   1. LLIBRES
   2. BIBLIOGRAFIA WEB
   3. CARTOGRAFIA
9. RUTES RELACIONADES

DADES TÈCNIQUES

Un riu treballador El Ter és un riu ben català. No és un riu gandul, és un riu que treballa, que es guanya el pa. Arriba tan cansat del treball, aquest Ter, que les seves aigües olioses no tenen esma de reflexar les muralles negres i corcades de la ciutat gloriosa. És un riu que plega de la tasca, i la setmana ha estat treballosa. Entrant per aquí i eixint per allà, quan arriba el dissabte a Girona, suat pel treball, oliós i ple de borra i de greix de màquina, es comprèn que no tingui esma i que ni els brodats campanars ni les muralles ferides facin tremolar les seves aigües.

Santiago Rusiñol, Anant pel món, dins Obres completes, vol. II, Editorial Selecta, Barcelona, 1976, pàg. 38-40.

LA TRAVESSA

Estem davant d’una de les caminades  indispensables d’aquesta pàgina web, una travessa completíssima entre Vic i Manlleu amb els rius Gurri i Ter com a protagonistes indiscutibles.  La travessada ressegueix el Gurri , afluent del Ter que neix al  coll de Sobrevia, a Seva, en terrenys vermellosos.  El nom prové del bascoibèric  ‘gorri’ , ‘gurri’ que significa ‘roig’, ‘rogenc’. 

Durant la travessa caminarem entre magnífics boscos de ribera entre meandres on tindrem la possibilitat de veure fauna i flora associada al riu, com les pollancredes o els bernats pescaires, que gràcies a plafons informatius situats a diferents indrets del recorregut podrem interpretar part de la vegetació de ribera per la que caminem.

Però la ruta té múltiples al·licients.  A part del seu valor ecològic, visitarem patrimoni històric i industrial associat al riu, amb empreses tèxtils i colònies que van créixer al seu recer per aprofitar l’energia que l’aigua els hi donava. És el cas de Can Llanes a Manlleu o de la Colònia Malars a Roda de Ter.  

Per a completar tots aquests aspectes del riu, i si anem amb prou temps, podem visitar dos museus d’especial interés.  El Museu Arqueològic de l’Esquerda (c/ Bac de Roda, 6 de les Masies de Roda) està dedicat íntegrament al conjunt arqueològic ibèric i medieval de l’Esquerda d’aquesta ciutat, jaciment també visitable.  A Manlleu trobem el Museu del Ter (passatge del Ter, 2,  Manlleu) on podrem conèixer el riu des de diferents aspectes a través de les seves exposicions permanents. 

• Interès: Els rius Gurri i Ter i uns boscos excepcionals,  sobretot a la tardor.
• Època: Tot l’any.
• Quan: Dissabte, mercat setmanal a Vic.
• Ruta: estació de Vic– Plaça Major – Temple Romà – Pont de Queralt – Les Adoberies – Parc de Xavier Roca i Viñas – Font del Pas – Pont de Ferro – Pont d’en Bruguer – Font Cantarell – El Bruguer – Molí  d’en Llobet – Subestació elèctrica de Vic – el Reixac – Passera del Gurri – Terrer de la Teuleria – El Picó – Colònia Malars – Roda de Ter – Resclosa de Malars – El Vicenç – Manlleu –Estació de Manlleud
• Dificultat: Itinerari planer però llarg. Ben abalisat amb les marques de la Ruta del Ter.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PUNTS DE PAS (WAYPOINTS)

FULLETS DEL RIU TER

Per completar la travessa és més que interessant d’imprimir-se els documents en PDF editats pel Museu del Ter de Manlleu i publicats al seu web. Us ajudaran a comprendre millor l’entorn i a reconèixer moltes espècies animals i vegetals:

ELS SENDERS

En tot moment la caminada segueix La Ruta del Ter. Ara bé, des de la ciutat de Vic i fins a  Roda de Ter seguirem la Ruta del Gurri, una ruta afluent que ressegueix el riu Gurri des de Vic fins a Roda de Ter. La ruta està senyalitzada amb els senyals propis de La Ruta del Ter. En alguns punts trobarem també plafons informatius sobre les espècies vegetals típiques dels boscos de ribera.

A Roda  de Ter, La Ruta del Gurri connecta amb el GR-210 Ruta del Ter. A part del senyal propi d’aquesta ruta, també trobarem les marques blanques i vermelles del GR.

ELS TRENS

Sortida:  Estació de Vic, línia R3 de Rodalies de Catalunya.  Situada a l’extrem oest de la ciutat, va patir una reforma important l’any 2003, amb el soterrament parcial de les vies.   A la façana exterior, d’estil neoclàssic, es pot llegir inscripció ‘Norte’, nom de l’antiga empresa que explotava la línia.

Arribada: Estació de Manlleu, línia R3 de Rodalies de Catalunya.  Es troba també a la part oest de la ciutat.  L’estació es va inaugurar l’any 1879 en entrar en servei el tram de Vic a Torelló.

Horari Rodalies de Catalunya

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Vic (492 m) (gps 31T437731 4642398)

De l’estació anem vers a llevant pel carrer Jacint Verdaguer, que en pocs minuts ens conduirà fins a la Plaça Major.

Estació amb una façana neoclàssica on podem llegir la inscripció ‘Norte’ sota una estrella. Tot i que ens pot arribar a fer creure que hem baixat en una estació soviètica, la veritat és que l’estrella era el símbol de la companyia ferroviària ‘Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España’, empresa creada el 1858 per a construir la línia Madrid-Hendaia. Va arribar a ser una de les més importants de la península fins l’any 1941 quan va quedar integrada en RENFE.

0,46 km 5min  Plaça Major (497 m) (gps 31T 438134 4642307)

Qualsevol itinerari que triem per arribar al pont de Queralt, on comencem la Ruta del Gurri, ens portarà per diferents elements d’interès de la ciutat. Segons la tria passarem per la Catedral i el Museu Episcopal, per Sant Miquel dels Sants (casa on va néixer el patró de la Ciutat l’any 1591) o el temple Romà, del s. II, conservat gràcies a que va estar dins de l’antic edifici del Castell dels Montcada, del qual encara en queden restes.

Plaça porxada de forma quadrada també coneguda com el Mercadal, centre neuràlgic de Vic de tota la comarca on se celebra des de temps immemorials un mercat setmanal els dimarts i els dissabtes. Val la pena coincidir en dia de mercat on la plaça i els carrers adjacents s’omplen de paradetes de tota mena.

1,1 km 25min Pont de Queralt. Inici Ruta del Gurri (476m) (gps 31T438380 4641981)

Iniciem la ruta cap a llevant seguint el Mèder a través del barri de les Adoberies de Vic, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2009, una indústria, la de l’adob de la pell, que va ser cabdal per la ciutat. El camí va pels parcs de Sant Julià d’Auvèrnia i Rovira i Virgili. Travessem el Mèder  per l’Av. dels Països Catalans i anem a la dreta seguint el riu. Abans del túnel trobem l’aiguabarreig amb el Gurri.

Pont romànic del s. XI accessible només per a vianants, entre la Rambla del Bisbat i el carrer de l’Hospital d’en Cloquer. A l’altre costat  trobem un plafó de la Ruta del Gurri.

2,1 km 40min  Aiguabarreig Mèder-Gurri (474m) (gps 31T 439183 4641788)

Indret una mica degradat on trobem l’aiguabarreig del Mèder, el Gurri i el Rec de Fontanelles. El camí segueix sota el carrer Prat d’en Galliners per anar a parar al Parc de Xavier Roca i Viñas,  on trobem entre castanyers una escultura a l’Assemblea de Catalunya, obra de Joan Furriols. El sender segueix per la riba esquerra del riu a tocar d’una adoberia encara en funcionament per  un tram de camí una mica abandonat però amb pràctics plafons informatius d’espècies vegetals, com l’àlber, el trèmol o la noguera.

3,2 km 55min Font del Pas (470 m) (gps 31T 439459 4642721)

Continuem per un agradable passeig fins a la masia del Molist, on trobem el Pont de Ferro.

Font situada a l’esquerra del camí, recuperada l’any 2010, just després que el riu faci un gir de 90º a la dreta, i on podrem observar ànecs de coll verd. En aquest punt el riu feia un gran meandre que ocupava tot el camp de cultiu que veiem a la nostra esquerra (Devesa del Pas). A principis del s. XX es va redirigir el curs. Actualment hi ha projectes de recuperació de l’entorn, no del meandre, malmès per un vial.

3,8 km 1h Pont de Ferro (468 m) (gps 31T 439944 4642918)

Pont construït l’any 1930 per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona fet amb bigues travesseres que li donen un aspecte ferroviari. Creuem el pont i seguim el Gurri a tocar de la llera del riu on trobem, entre una filera de pollancres, un plafó interpretatiu del bosc de ribera

4,2 km 1h10min  El Cantarell (465 m) (gps 31T 440079 4643124)

Gran masia a mà dreta del camí. Remuntant el torrent de Sant Martí s’estén la magnífica roureda de Cantarell, un bosc malauradament privat només accessible amb el vistiplau dels propietaris. Està formada per roures martinencs centenaris d’una alçada mitjana entre 17-25m, i sota els quals a l’estiu hi pastura bestiar que ha fet desaparèixer el sotabosc, el que ha convertit el bosc en més aviat una devesa.

4,3 km 1h12min Pont d’En Bruguer (466 m) (gps 31T 440053 4643262)

A tocar del pont veiem un plafó informatiu del pont i un pal indicador amb múltiples itineraris. I és que som a una important cruïlla de camins. Aquí ens creuem amb el PR C-40 de Vic a Sant Pere de Casserres. També passa per aquí el tram entre Folgueroles i Vic del Camí de Sant Jaume,  el GR-151 Camins del bisbe i Abat Oliva i finalment l’Anella Verda, camí que venim seguint des de Vic i que abandonem en aquest punt.

Pont gòtic la construcció del  qual es va iniciar l’any 1348 en què unes pestes que assolaren la Plana de Vic  van fer que no s’inaugurés fins el 1434. Sostingut sobre quatre pilars que formen quatre arcades de mig punt i una cinquena d’apuntada. L’any 1983 va ser declarat Monument d’Interès Nacional.

Pocs metres passat el pont atenyem la font de Cantarell (461m gps 31T 440061 4643395) , també coneguda com a font del Bruguer, recuperada el 2010. Es troba en un tranquil racó, en una zona de lleure on trobem taules de fusta.

Reprenem l’excursió seguint pel costat d’un mur de pedra. Creuem el carrer de Torelló per sota i seguim fins arribar al meandre de la Codineta. Reconeixerem l’indret gràcies al plafó informatiu que parla dels meandres.

5 km 1h30min Meandre de la Codineta (461 m) (gps 31T 439930 4643883)

Punt amb un plafó informatiu dels meandres del riu, en una petita zona de lleure. El camí segueix el meandre de la Codineta, a tocar de la zona industrial del Bruguer, per on hi passem al cap de 630m (7min) a fi d’envoltar el Molí d’en Llobet.

5,6 km 1h40min Molí d’en Llobet (464 m) (gps 31T 440197 4644338)

Antic molí fariner format pel Mas, la capella i el mateix molí, construït entre finals del s. XIX i principis del s. XX tot i que amb un origen anterior documentat al s. XVI. 

Un cop passem el mas deixem l’asfalt i girem a l’esquerra vers el riu. Tot i anar entre una zona força industrialitzada i a tocar de la depuradora de Vic, el sender va per un agradable camí entre canyissars primer i entre camps de cultiu després, amb fileres de pollancres que ressegueixen el riu. Som a l’espai ambiental de les Casasses, zona en recuperació, que inclou horts urbans i on es troba el meandre de les Casasses, no visible i darrer del terme municipal de Vic. El sender desemboca al carrer de Cantonigrós, on trobem una subestació elèctrica.

7,2 km 2h Subestació elèctrica (455 m) (gps 31T 440284 4645323)

Sense arribar al carrer de Cantonigrós (asfaltat) agafem la pista a l’esquerra que va pel costat de la subestació. Creuem la C-25 per un túnel deixant enrere la bonica masia del Reixac, ja al terme municipal de Gurb. Després de 15-18min (820m) de caminar per un espai obert entre camps de cultiu amb força vistes panoràmiques arribem al Molí d’en Valls, on trobem la passera que creua el Gurri.

8,3 km 2h15min Passera sobre el riu Gurri (446 m) (gps 31T 440220 4646306)

Creuem el Gurri per una passera formada per pilones, que hem d’anar saltant una en una. Un cop creuem el riu trobem un plafó informatiu de textos literaris que autors catalans han escrit d’aquesta part de la comarca d’Osona, entre els quals destaca un poema de Mn. Jacint Verdaguer on esmenta el riu Gurri.

En aquest tram podrem observar petits turons de margues (turons testimonis) de fàcil erosió que poden formar ‘badlands’, o terrers com s’anomenen a casa nostra, monticles aixaragallats i rics en fòssils. S’anomenen turons testimoni atès que ens parlen de la història geològica de la plana osonenca.

Ens allunyem del riu (no el tornarem a trobar fins El Picó) caminant per una pista que gira a l’esquerra (oest) que travessa el Terrer de la Teuleria, uns amplis camps de cultiu sense punts de referència, només el d’un pal indicador en la llunyania, al qual ens hi hem de dirigir. Després de passar per la masia del Serradal, el camí tomba a llevant per  anar a retrobar el riu passada la masia d’El Picó.

10,1 km 2h40min  El Picó (450 m) (gps 31T 440759 4646907)

Masia que pertany al poble de Granollers de la Plana, agregat de Gurb. Baixem per un tram cimentat fins al Pont del Pla, pont que no hem de creuar. Girem a l’esquerra seguint un camí de terra i allunyant-nos de nou del Gurri entre camps de cultiu i masies.

11,7 km 3h Carretera (444 m) (gps 31T 440694 4648207)

Arribem a una pista asfaltada. La seguim a la dreta durant 480m (7-8min) fins a la Colònia Malars.

12,1 km 3h10min Colònia Malars (435 m) (gps 31T 441137 4648256)

Arribem a La Colònia Malars, on per primer cop veiem el riu Ter a la nostra dreta (nord).

Dins el complex de la colònia veiem l’església de la Sagrada Família, un dels pocs edificis que resten ben conservats. La  colònia es va crear l’any 1827, essent una de les primeres que es van instal·lar al riu, segurament construïda sobre la base d’un antic molí fariner de 1780, que es podria remuntar al s. XVI. Dedicada al cotó,  el complex estava format per 25 habitatges, la fàbrica, l’església i altres serveis. El conjunt està en perill de desaparició pel seu nul manteniment.

Seguim pel camí asfaltat amb la devesa del Pujolar (una illa situada entre el Gurri i el Ter) estenent-se amb pollancredes plantades per a l’aprofitament de la seva fusta.

A l’alçada de Can Grau el riu Gurri desemboca al Ter, prop d’aquesta empresa tèxtil que aprofitava l’aigua per a funcionar. Uns metres més enllà, sota el pont de Roda de Ter hi ha un magnífic mirador de la resclosa de Can Portabella, on podrem observar aus i identificar-les gràcies als plafons interpretatius que hi trobarem (veure pdf Aus del Ter).

13,9 km 3h30min Roda de Ter. Pont (430 m) (gps 31T 442548 4647987)

Petit municipi de 6.000 hab. i envoltat completament pel de Les Masies de Roda. Ciutat natal de Miquel Martí i Pol, d’Emili Teixidor i de Bac de Roda (Francesc Macià), la ciutat ofereix múltiples al·licients.

El més destacat és el jaciment de l’Esquerda, un assentament  ibèric i medieval datat del s. VIII aC i poblat fins el 1314, quan lluites feudals van provocar la destrucció del poblat i l’assentament actual de Roda.  A l’avinguda Pere Baurier podem visitar el Museu Arqueològic de l’Esquerda, amb exposicions que ens ajudaran a comprendre el jaciment.

Pugem les escales del Pont Nou de Roda de Ter, on trobem l’enllaç amb el GR-210 Ruta del Ter, sender abalisat amb marques blanques i vermelles de GR a part de les pròpies de la Ruta, senyals que ens acompanyaran fins a Manlleu. A l’altre extrem del pont trobem un pal amb indicacions de nombrosos camins: GR-210, Meridià Verd i Camí Ral Vic-Olot. Baixem a la llera nord del riu i el seguim per un corriol que va darrera la fàbrica de l’Obra. Al cap de 370m (6-7min) trobem un trencall que ens portaria a Manlleu per una drecera a través de Sant Miquel de la Guàrdia.

Seguim recte per un encisador camí que va sobre la Canal de l’Obra entre plataners, verns i pollancres. Aquest canal de 930m connecta la resclosa de l’Obra i Roda a fi de subministrar aigua a la fàbrica de l’Obra. Pel camí anem passant per sobreeixidors i construccions relacionades amb aquest canal, amb vistes cap a la Devesa del Pujolar.

15,2 km 3h50min Resclosa de Malars  (433 m) (gps 31T 441128 4648441)

 El camí segueix per la riba esquerra pel meandre de Gelabert, finca de 10ha propietat de l’Ajuntament de Manlleu restaurada recentment amb la plantació d’espècies de ribera autòctones com roures, verns, freixes i salzes.

Des d’aquest marge de riu veiem completa la gran resclosa de Malars, de  3m d’altura, de construcció recta fins prop de la Colònia on es corba i on es troben les comportes.

En aquest tram fem el que és la única pujada de l’itinerari, per un tram aeri amb el riu sota nostra i amb bones panoràmiques de la Resclosa de Can Rifà i Manlleu. Passem a pocs metres de Sant Miquel de la Guàrdia, ermita documentada des de  l’any 1.012 que pertany al bisbat de Vic i que només obre els diumenge per la missa de les 11h.

18 km 4h25min El Vicenç (458 m) (gps 31T 441517 4649454)

Urbanització de Manlleu situada sobre el meandre. Seguim pel carrer de la Font avall envoltant Can Llanes.

18,6 km 4h30min Manlleu. Can Llanes (440 m) (gps 31T 441422 4649934)

Arribem a Manlleu, ciutat de més de 20.000 habitants de la comarca d’Osona.

Som a tocar del Ter, al meandre de Can Llanes, retomb del riu que porta el nom d’una antiga empresa de filatures que va créixer gràcies a la presa de l’antic molí de Baix (de la Cavalleria o de Regàs), de finals del s. XVII.  L’any 1853 els germans Llanas converteixen l’antic molí en una cotonera. El conjunt fabril està format per un gran edifici de pedra vista on hi destaca una xemeneia de 40m. Actualment l’empresa encara aprofita el salt però per a una altra dedicació industrial que la tèxtil.

Seguim en tot moment l’agradable passeig que va a tocar del riu, amb bancs i terrasses sota l’ombra de plataners i oms, per un circuit senyalitzat cada 500m que arriba fins a La Gleva. Si tenim temps, val la pena visitar el Museu del Ter, a tocar del riu, on podrem conèixer la història d’aquest emblemàtic riu català des de diferents aspectes.

Passada la zona esportiva, el passeig acaba prop de la resclosa de la Teula, d’on un canal artificial aportava aigua a un conjunt industrial format per tres empreses, Les Tres Fàbriques. Girem a la dreta envoltant la fàbrica de Can Serra que ens portarà directament a l’andana de l’estació de Manlleu sense trepitjar cap carrer, passant per la font de la Cadernera.

20,8 km 5h Estació de Manlleu (458 m) (gps 31T 439480 4650007)

L’estació disposa de bar.

FOTOGRAFIES

PANORÀMIQUES

FOTOS 360º

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

• Ruta del Ter:  Guia senderista (amb plànols) Ed. Alpina

BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

• Rodalies de Catalunya: horaris, preus, línies oficials
• Trenscat: completa informació sobre trens catalans
• ADIF: gestor ferroviari estatal 

EL TEMPS

• Meteocat
• MeteoMuntanya
• AEMET: Instituto Meteorológico Nacional

ALTRES

• Patrimoni Cultural de Catalunya
• Institut Cartogràfic de Catalunya (mapes topogràfics en línia)
• Iberpix (mapes espanyols en línia)
• Ruta del Ter
• Ajuntament de Vic
• Ajuntament de Manlleu
• Ajuntament de Roda de Ter
• Itineraris al voltant de Vic
• Recorregut Ambiental del Gurri (Vic)
• Consorci del Ter
• Museu del Ter (Manlleu)
• Museu Arqueològic de l’Esquerda (Roda de Ter)
• Projecte Riberes del Ter
• Plantes i fauna del Riu

CARTOGRAFIA

• Paisatges del Ter 1:40.000 Ed. Alpina
• Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000 Osona

RUTES RELACIONADES

Publicada a: