142. Serra d’Irta: circular des d’Alcalà de Xivert pel Castell de Xivert i el cim del Campanilles

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Alcalà de Xivert (Castelló)
Distància/durada: 22,2 km / 5h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 780 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Al litoral de la comarca del Baix Maestrat castellonenc trobem un dels 22 parcs naturals del País Valencià, la Serra d’Irta. Declarat l’any 2002, té una extensió de 7.721 ha. terrestres i 2.448 ha. marines i ocupa la franja litoral compresa entre els municipis turístics de Peníscola al nord, i d’Alcalà de Xivert-Alcossebre al sud.

Una de les característiques principals d’aquest rau en què ocupa un llarg tram protegit de costa sense urbanitzar, un dels més llargs de tot el País Valencià, una franja de prop de 16 quilòmetres de penya-segats que esdevenen tot un luxe no ja al País Valencià, sinó a qualsevol tram de costa mediterrània.

La ruta que us proposem no transcorre pel litoral, però sí que visita alguns dels indrets més interessants de la Serra, com l’espectacular Castell de Xivert o el sender que recorre la part superior de la carena principal de la serra i que passa pel sostre del parc, el Campanilles, un cim de 572 metres d’alçada des d’on gaudirem de vistes excelses lliure de poblacions.

De forma opcional, des del Pla de Lagar, ens podrem acostar a la Torre d’Ebrí, una construcció circular de 8 metres d’alçada que formava part del sistema defensiu del Castell i que serví de guaita contra pirates i enemics.

Interès: El castell de Xivert i el Campanilles, cota màxima de la Serra d’Irta.
Època: Tot l’any. Compte amb la calor durant l’estiu.
Ruta: Estació d’Alcalà de Xivert – Camí de Xivert – Castell de Xivert – Camí de la Serra – Lo Tròlec – Corral de Falugo – Corral de la Viuda – Barranc de l’Ametler – Fabuquello – Campanilles – Muntanya de la Mina – Pla de Lagar – Barranc de la Carrera – Caseta de Vicentet – Assagador del Clot – Creu del Francès – Estació d’Alcalà de Xivert
Dificultat: Llarga ruta amb desnivell mitjà-alt. Fàcil de seguir gràcies als indicadors verticals i a les marques de PR.

MAPES

TOPOGRÀFIC

Mapa Serra d'Irta_ruta2 — Ruta de la travessa

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

Perfil Serra d'Irta — Perfil de la travessa

ALCALÀ DE XIVERT-ALCOSSEBRE

Alcalà de Xivert és un municipi de 7.200 habitants de la comarca del Baix Maestrat situat a 50 quilòmetres de Castelló i a 124 de València. L’element arquitectònic més important del poble és la torre del campanar, octogonal i de 68 metres d’alçada, la més alta del País Valencià. Alcossebre, un nucli turístic de costa situat al sud de la Serra, pertany al terme municipal d’Alcalà de Xivert des de 1583.

DIFICULTAT

Excursió de dificultat mitjana-alta per la llargària i el desnivell acumulat al que cal afegir la calor si anem a l’estiu (evitar).

La travessa recorre senders abalisats, fet que facilita molt el seguiment de la caminada.

Així, trobem:

PR CV-432 (22,6km): Alcalà de Xivert-Creu del Francès-Castell de Xivert-Corral de Falugo-Cocó de Tricio-Corral de la Paridora-Alcalà de Xivert
- PR CV-432.1: variant que puja al Castell de Xivert pel ‘Camí dels Templers”.
PR CV-431Alcossebre – Ermita de Santa Llúcia – Tossal de la Barra – Torre d’Ebrí – Pla de Lagar – Barranc de la Carrera – Camí de l’Estopet – Camí del Racó de l’Ametler – Racó de l’Ametler – Fabuquello – Barranc de la Font de la Parra – Font de la Parra – Camí de Ribamar – Camí de l’Altall – Alcossebre
- PR CV-431.1: variant que des del Pla de Lagar passa pel Campanilles a l’inici del camí del Barranc de la Font de la Parra

ELS TRENS

L’estació d’Alcalà de Xivert es troba a l’extrem de llevant de la població. Es va inaugurar el 12 de març de 1865 quan va entrar en funcionament el tram entre Ulldecona i Benicàssim (Castellò).

Només circulen 4/6 trens Regionals i Regionals Exprés que tenen el seu origen a Barcelona o Tortosa els que venen del nord, i a València des del sud.

De forma orientativa, els temps de trajecte són:

Barcelona-Alcalà de Xivert: 3h30min
Alcalà de Xivert-Castelló: 35 minuts
Alcalà de Xivert-València: 1h35min

Podeu consultar aquí els HORARIS DE TREN

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació d’Alcalà de Xivert (153 m) (gps 31T 264482 4465259)

De l’estació, situada a l’extrem oriental del poble, anem al nord paral·lels a les vies del tren pel Passeig Herois del Marroc on ja anirem trobant les marques de pintura blanques i grogues del PR CV-432. Aquest sender ens conduirà a passar sota les vies del tren i la N-340. Un cop a llevant de les vies, el sender ens portarà per la Carrerassa del Clot de Domenge (camí asfaltat) a travessar sota l’AP-7 tot caminant entre camps d’oliveres i ametllers amb vistes de les Muntanyes de Xivert i el seu Castell davant nostre.

1,6 km 25 min Cruïlla Carrerassa del Clot de Domenge i AP-7 (150 m) (gps 31T 265264 4465092)

Just després de creuar per un estret pas sota l’autopista, arribem a la primera cruïlla important de la jornada, on trobem un pal indicador de camins i senders. Seguim a l’esquerra el plafó que ens indica en direcció al Castell de Xivert en 1h20min, opció que va per la variant PR CV-432.1 directe al Castell. A la dreta deixem l’opció més llarga de pujada al castell que passa per la Creu de Francès, camí que utilitzarem de tornada.

Al País Valencià, especialment a les comarques de Castelló s’utilitza el mot de Carrerassa com aquell camí pecuari (ramader) estret i dintre del mateix terme municipal d’un poble, que es diferencia de l’Assagador, més ample i que solia comunicar diferents pobles (Lexicografia Valenciana, de Lluís Gimeno Betí,1998), que correspon a una “Cañada Real” castellana.

2 km 30 min Camí de Xivert (149 m) (gps 31T 265472 4465518)

Al cap de 450 m (7-8min) de la cruïlla anterior, prenem a mà dreta el Camí de Xivert (pals indicadors), un camí que puja en un primer tram entre camps de cultiu i bancals que a mesura que puja passa a cultius més de secà com la garrofa, l’olivera i l’ametller. El corriol, amb pedra solta calcària i conegut com el ‘Sender dels Templers‘, s’endinsa en una pineda on anirem trobant les espècies més comunes dels boscos mediterranis com el llentiscle, el romaní, el garric, i les esparregueres, així com l’única palmera autòctona de casa nostra, el margalló. El camí desemboca al Camí de la Serra (pista) en el punt on hi ha l’accés al Castell.

4,3 km 1h15min Castell de Xivert (381 m) (gps 31T 266735 4465582)

Magnífic castell visitable que s’alça al contrafort sud-oest de les Muntanyes de Xivert, carena paral·lela a la principal de la Serra d’Irta, a la qual es fusiona més endavant.

Castillo_de_Xivert_plano_wikipedia — Mapa Castell de Xivert (Font Wikipedia)

El Castell és del s. X-XII d’origen musulmà, tot i que reformat àmpliament durant el s.XIII. Ocupa 8.000 m2 construïts i fou abandonat al s. XVIII. Va pertànyer a l’Orde del Temple fins a la seva dissolució, quan passà a mans de l’Orde de Montesa.

El castell musulmà va ser construït sobre les restes d’assentaments de l’Edat de Bronze. També s’hi han trobat restes ibèriques, així com una necròpolis de tipus d’urnes de ceràmica.

El conjunt es pot dividir en tres parts:

Alcassaba. És pròpiament el Castell. Reformat i ampliat per l’Orde del Temple a partir de 1234, el castell i el poble passaren al seu domini gràcies a un pacte de rendició. Destaca la part sud amb les dues torres bessones.

Albacar: zona intermèdia destinada a usos com rebuda de soldats o ramats.

Aljama: nom amb el qual es coneixien els barris musulmans en terres cristianes. Es va abandonar definitivament el 1609.

De nou a la cruïlla d’accés al castell tenim dues opcions per continuar la ruta:

La més còmoda és continuar pel Camí de la Serra, la pista que recorre el vessant oriental de la muntanya fins al Racó de l’Ametler.
Si seguim el sender PR CV-432, com és el nostre cas, hem de prendre un camí ascendent que surt 140 metres després de la cruïlla d’accés al castell (fites de pedra), just on es troben les ruïnes del Corral de les Llandes.

5,2 km 1h35min Lo Tròlec (401 m) (gps 31T 267319 4465920)

El Tròlec (també escrit Tòlec) és el cim més alt d’aquesta part de les Muntanyes de Xivert, carena muntanyosa paral·lela a la principal de la Serra d’Irta on es troba el cim més alt, el Campanilles. Trobem una marcada diferència de vegetació entre el vessant occidental desproveït de bosc i l’oriental, amb pinedes fruit de repoblaments.

El sender va per una zona calcària a través d’una brolla de romaní amb margalló (Chamaerops humilis) i garric (Quercus coccifera) amb excel·lents vistes a la dreta de la carena principal de la serra, amb el Campanilles com a cim més elevat.

Desemboquem de nou a la pista (pal indicador) on el sender PR CV-432 baixa de nou a Alcalà de Xivert (1h 15′). El sender torna a seguir la carena durant 600 metres abans de tornar a la pista.

6,3 km 1h50min Cruïlla Corral de Falugo (307 m) (gps 31T 268029 4466581)

Important cruïlla de camins (pal indicador) on la pista del Camí de la Serra desemboca a la del Camí de Falugo. D’acord amb el pal indicador que hi ha a la cruïlla continuem a la dreta en direcció cap a la Basseta de la Viuda i l’enllaç amb el PR CV-431, sender que es troba a 2.285 m (34′). El camí va ara per un tram entre una pineda. Al cap de 100 metres trobarem a mà dreta les ruïnes del Corral de Falugo, que dóna nom a la pista, i que flanqueja sense perdre alçada un parell de barrancs abans d’arribar a les ruïnes del Corral de la Viuda.

7,8 km 2h10min Corral de la Viuda (296 m) (gps 31T 269019 4466811)

Deixem el Corral de la Viuda a mà esquerra del camí, envoltat de garrofers i margallons, i continuem per la pista principal envoltats per una pineda esclarissada que ajuda a protegir-nos una mica del sol. Al cap de poc, el camí creua el barranc de l’Ametler i remunta fins a la cruïlla amb el PR CV-431, on abandonarem la pista.

8,8 km 2h15min Cruïlla amb el PR CV-431 (314 m) (gps 31T 269611 4467047)

Punt on trobem el PR CV-431 (pal indicador). En aquest indret deixem definitivament la pista per girar a la dreta (est) i prendre un camí que ens portarà a la carena principal de la Serra d’Irta per un camí que puja pel llom situat entre els barrancs de les Roques Pardes i de Don Pedro. El camí, costerut i que puja en línia recta, va per un tram sense vegetació que ens protegeixi del sol i que ens farà suar de valent per assolir la carena.

10,1 km 3h Carena de la Serra (498 m) (gps 31T 270718 4466714)

Assolim la carena principal de la Serra d’Irta 500 metres al sud del Coll de la Palma. Aquí abandonem el camí ample que anàvem seguint per prendre a la dreta (sud) un corriol (que no abandonarem fins al Camí de l’Estopet), i que baixa fins a un petit coll.

El camí transita per la part més elevada de la serra entre un matollar amb romaní, garric, bruc i margalló. Les vistes són excepcionals car dominem els dos vessants de la muntanya, amb vista al Mediterrani a la nostra esquerra (est) i si el dia està clar, podem veure les muntanyes dels Ports i fins i tot el Penyagolosa, muntanya situada a la comarca de l’Alcalatén. A la nostra esquena la Serra de Montsià i el Delta de l’Ebre dominen el panorama.

11,7 km 3h30min Fabuquello (561 m) (gps 31T 270185 4465340)

No és el més alt, però d’aquest cim tindrem una de les millors vistes des de la carena atès que encara podrem veure Peníscola des d’aquí.

Com que el següent pic de la carena és massa esquerp i rocós per superar-lo, per evitar-lo, el sender baixa cap al vessant oriental de la serra (dreta) fins a trobar (pal indicador) la cruïlla d’aquest amb el PR CV-431, un sender que baixa a la Font de la Parra pel barranc del mateix nom, i on s’ha d’anar amb compte de no passar-hi en dies de pluja per la possible crescuda sobtada del torrent.

12,2 km 3h45min Campanilles (573 m) (gps 31T 269919 4465230)

Assolim el cim més alt de la Serra d’Irta, on trobem un vèrtex geodèsic. L’entorn és magnífic, envoltats plenament pels turons i els barrancs de la serra d’on gaudir d’excel·lents panoràmiques de 360º. Cap al nord veiem la silueta de la Serra de Montsià, el Delta de l’Ebre i les muntanyes dels Ports. Cap a ponent les serres properes de les Talaies d’Alcalà i de Murs i més enllà l’Alt Maestrat i l’esvelta punta del Penyagolosa. I cap al sud podrem albirar el Desert de les Palmes i la Serra de Borriol. En dies molt clars, i fixant-nos-hi bé, és possible veure les Illes Columbretes.

El camí, que va entre per un matollar baix amb romaní i margalló, passa primer pel Pic de la Mina, un petit cim sota del qual hi havia hagut una mina d’extracció de ferro, i més endavant per un segon pic (sense nom als mapes) caracteritzat pel gran munt de pedres amuntegades al seu cim. Davant nostre veiem el Desert de les Palmes, muntanyes situades davant de Benicàssim i Orpesa.

14,9 km 4h20min Lo Pla de Lagar (461 m) (gps 31T 269268 4463177)

Lo Pla de Lagar és una àmplia clariana boscosa situada en una collada a la carena entre el Campanilles i la Torre d’Ebri i la muntanya de la Mola a l’est.

Opcionalment podem continuar durant 950 metres més al sud pel PR CV-431 en direcció a Alcocebre per l’ermita de Santa Llúcia (pal indicador) per visitar la Torre d’Ebrí, una torre de guaita del s. XVI que formava part del sistema defensiu del Castell contra pirates i enemics, com la Torre Badum, situada a la costa.

Del Pla de Lagar girem a la dreta seguint el PR CV-431 en direcció a Alcocebre pel Coll de la Palma (pal indicador). El sender va per un bonic corriol que baixa emboscat per l’esquerra del Barranc de la Carrera. A estones, podem veure entre els pins les parets calcàries que hi ha l’altre costat del barranc. El camí creua una petita tartera fins que desemboca a la Carrerassa de la Carrera, un camí ample que va entre camps d’oliveres i ametllers.

16,7 km 4h45min Camí de l’Estopet. Deixem PR (190 m) (gps 31T 267769 4463670)

Cruïlla entre els camins de l’Estopet (asfaltat) i la Carrerassa de la Carrera, sender per on veníem. A la cruïlla trobarem un plafó informatiu i diferents indicadors, tant de PR com els que ens marquen el camí a la Torre d’Ebri, la Font de la Parra i el mateix Barranc de la Carrera.

Ara ja sobre asfalt, caminem recte en direcció a ponent entre camps de taronges i mandarines. Quan creuem la Rambla de l’Estopet, el camí comença a pujar de nou cap a les estivacions septentrionals de les Muntanyes de Xivert.

17,9 km 5h Abandonem asfalt. Corba (201m) (gps 31T 266925 4463973)

Atenció en aquest punt. El camí continua pujant per la rasa just on la carretera fa un gir a l’esquerra per continuar per l’Assagador del Clot de Domenge. És més fàcil i pràctic, tot i que menys interessant, continuar per la carretera que dóna la volta pel sud a un petit turó de 254 m. d’alçada. Seguint 800 metres més per l’Assagador (carretera) arribarem a la Creu del Francès.

19,4 km 5h20min Creu del Francés (182 m) (gps 31T 265562 4464033)

Ens trobem a l’extrem sud-oest de les Muntanyes de Xivert, on ens tornem a afegir al PR CV-432 que baixa del Castell seguint la carena. A un costat del camí trobarem la creu que dóna nom a aquest indret, erigida en honor a uns herois de la Guerra d’Independència i on trobarem un plafó interpretatiu de l’indret.

L’any 1961 un tractor que realitzava tasques de camp, va descobrir a 350 metres a l’est seguint el Camí del Calvari (pista asfaltada), la Necròpolis Ibèrica de La Solivella, un jaciment on es van trobar 28 sepultures en urnes de ceràmica. Per tota la província de Castelló és fàcil trobar camps d’urnes d’enterraments ibèriques dels Ilercavons, tribu ibèrica estesa entre el sud de Catalunya, nord de Castelló i part de Terol (riu Guadalop).

Les marques blanques i grogues del PR ens porten cap al nord-oest per l’Assagador del Clot. Creuem els camps de cultiu de les Costes fins atènyer de nou la cruïlla sota l’AP-7, amb vistes davant nostre d’Alcalà de Xivert.

20,6km 5h40min Cruïlla Clot de Domenge/autopista (150 m) (gps 31T 265264 4465092)

Ens trobem de nou a la cruïlla situada a tocar del pas soterrat de l’autopista. Tombem a l’esquerra i seguim les marques del sender PR CV-432 en direcció a Alcalà de Xivert (pal indicador), que ens portarà directament a l’estació de tren.

22,2km 6h Estació d’Alcalà de Xivert (153 m) (gps 31T 264482 4465259)