L1 METRO DE BARCELONA
Avui 10 juny de 2016 fa 90 anys que es va inaugurar el ‘Metropolitano Transversal‘ entre les estacions de La Bordeta i de Plaça de Catalunya, línia que tothom coneix ara com la L1 (vermella) del metro de Barcelona.
La primera pedra la va posar el rei Alfons XIII el 1923, i les obres no es van acabar fins 3 anys després. Prop de l’estació de Villarroel es va produir l’accident més greu, amb 11 víctimes mortals.
La finalitat de les obres era connectar els ferrocarrils que tenien el seu final entre Sants i l’estació de França. És per això que el seu ample de via és de 1.674mm. És dels pocs ferrocarrils que tenen aquest ample (potser l’únic) i és per això que els metros de la L1 són més amples que la resta.
Aquest ample és conegut com a ample ibèric antic, que de fet, són els ‘seis pies castellanos’ originals de l’adaptació de l’amplada dels trens espanyols d’acord amb l’Informe Subercase de 1844. El 1955 Renfe va reduir l’amplada als 1.668 mm, ample conegut ara com l’ample ibèric convencional.
Primera pedra 1923
ANTONI GAUDÍ
El mateix dia que s’inaugurava la L1 del metro de Barcelona moria Don Anton, és a dir, Antoni Gaudí. Després de ser atropellat el dia 7 de juny de 1916 per un tramvia de la línia 30 (avui seria una bicicleta?) entre els carrers Bailen i la Gran Via. Antoni Gaudí va ser traslladat a l’antic Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, edifici que avui dia alberga la seu de la Biblioteca de Catalunya, on finalment va morir el 10 de juny de 1916 a l’edat de 74 anys.
SENDERISME EN TREN 