Les pitjors rutes?

A Senderisme en tren portem desenes d’excursions que ens han permès descobrir racons i pobles del nostre país que potser mai hauríem visitat si no fos per la connexió ferroviària. Així és com hem trepitjat cims de gairebé 3.000 metres, visitat monestirs carregats d’història, resseguit rius i corriols vora el mar, i conegut infraestructures ferroviàries que formen part del patrimoni industrial del nostre territori.

Tanmateix, també és de justícia reconèixer que no totes les rutes han estat especialment engrescadores. De vegades, allò que sobre el mapa semblava prometedor, un cop sobre el terreny no ha acabat de convèncer. En alguns casos, per l’entorn degradat, indústries en desús, urbanitzacions mal resoltes, espais malmesos, que fa que la caminada no sigui del tot agradable, malgrat que els camins siguin clars i transitables. És el cas, per exemple, del Turó de les Tres Creus o de la travessa entre Sitges i Vilanova seguint el GR-92.

En altres ocasions, el problema ha estat una mala elecció puntual d’un camí o corriol, potser per desconeixement o perquè en aquell moment semblava una opció correcta. Però un cop feta la sortida i recollides les impressions dels participants, hem vist que caldria replantejar el traçat. Això ha passat, per exemple, en la baixada del Turó d’Onofre Arnau o al Turó de Montcada, on el seguiment es complica per senders poc fressats o pràcticament desapareguts.

Ara bé, que una ruta no sigui bonica en el sentit clàssic del terme no vol dir que no sigui interessant. Caminar per zones humanitzades, alterades o directament malmeses pot ser també una manera de prendre consciència de la fragilitat del territori. Descobrir la petjada que han deixat la indústria, l’abandonament o la manca de planificació ens ajuda a entendre què cal preservar i què cal repensar. També aquestes caminades, menys idíl·liques però molt reals, ens interpel·len sobre quin paisatge volem per al futur. I això, per si sol, ja justifica posar-hi els peus.

RUTES

1. Sitges a Vilanova i la Geltrú pel litoral

•   Ruta ST15. De Sitges a Vilanova i la Geltrú pel litoral (GR-92)

Excursió que ressegueix el litoral entre el mar i les vies del tren, seguint en tot moment el traçat del GR-92. Al llarg del recorregut es poden visitar cales poc conegudes, algunes d’ús naturista, i gaudir de trams on el paisatge conserva encara una certa naturalitat. Ara bé, cal dir que l’entorn, en general, presenta un grau important de degradació, i la ruta no destaca pel seu atractiu estètic.

Allí on el ferrocarril no va afectar de manera directa la costa, ho han fet les urbanitzacions, sovint desordenades i construïdes sense criteri paisatgístic. Aquesta caminada, doncs, més enllà del seu valor com a excursió, també ens interpel·la sobre les conseqüències de la pressió urbanística i la manca de protecció del litoral, fent evident com l’impacte humà pot alterar greument l’harmonia d’un entorn que, d’entrada, tenia un alt valor paisatgístic i ecològic.

2. Mataró a Sant Andreu de Llavaners pel Turó d’Onofre Arnau

• Ruta ST55. De Mataró a St. Andreu de Llavaneres pel turó d’Onofre Arnau (100 Cims)

La primera part de l’excursió segueix fàcilment el GR-83 Camí del Nord fins al cim del Turó. De baixada, però,  vam seguir un corriol de només 300 metres de distància però certament poc evident i que està donant problemes a aquells que segueixen la ruta. Un entorn desnaturalitzat, amb hivernacles i pistes transitades per vehicles acaben convertint la caminada en poc engrescadora. 

3.  El turó de les Tres Creus. Montmeló.

• Ruta ST175. Turó de les Tres Creus i ‘Mons Observans’ des de Montmeló

Aquesta ruta fàcil i familiar ofereix una oportunitat única per explorar aquest sector de la comarca del Vallès Oriental des d’una perspectiva diferent. Tot i que el recorregut transcorre per un paisatge marcat per la intervenció humana, amb extenses zones industrials, autopistes, el Circuit de Barcelona-Catalunya i vies de tren que evidencien un entorn fortament antropitzat i, en alguns trams, degradat, la seva singularitat rau en els diversos al·licients que la fan interessant.

El punt culminant de la ruta és el tuó de les Tres Creus, que recompensa l’esforç amb unes vistes que valen la pena. Des d’aquest punt elevat, podreu gaudir d’una panoràmica excepcional que abasta fins a quatre parcs naturals catalans: el majestuós Montseny, el singular Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la icònica Montserrat i el verd Collserola. A més, la vista s’amplia per incloure els parcs més propers de la Serralada Litoral, el de Marina i el Montnegre-Corredor, oferint una visió completa de la diversitat paisatgística de la regió.

Aquesta ruta no només és atractiva per les seves vistes, sinó que també convida a la reflexió sobre la interacció entre l’activitat humana i el medi natural. És una mostra clara de com el paisatge pot transformar-se i malmetre’s en pro d’un creixement econòmic que gira l’esquena a la conservació del territori i dels valors naturals.

4.  El Turó de Montcada. Collserola

• Ruta ST32. Volta i ascens al turó de Montcada (100 Cims)

A principis del segle XX, el turó de Montcada, amb una alçada original de 300 metres, era un espai emblemàtic del territori. Al seu cim s’hi trobava una petita ermita i una construcció senzilla feta de canyes, que servien de punt de trobada per a excursionistes i veïns que volien gaudir de les vistes privilegiades que oferia aquesta talaia natural sobre la conca del Besòs i els voltants. Era un indret de valor paisatgístic i simbòlic, molt estimat per la població local.

Tot va començar a canviar l’any 1917, quan l’empresa Asland es va instal·lar al municipi. Amb la seva arribada, es van construir unes cases per als treballadors, d’estil suís, que encara es poden veure avui dia. Tanmateix, la presència industrial va marcar l’inici d’una transformació profunda del territori. En el decurs de cent anys, l’activitat extractiva de la cimentera ha anat erosionant el turó fins a rebaixar-lo a 273 metres. L’ermita ha desaparegut i el paisatge ha estat profundament alterat, perdent gran part del seu valor natural i patrimonial.

Aquest procés de degradació no només ha afectat l’aspecte visual del turó, sinó que també ha tingut conseqüències ambientals i socials. Diversos col·lectius de Montcada i Reixac han denunciat que l’activitat de la cimentera podria estar relacionada amb un augment dels casos de càncer entre la població, fet que ha generat una mobilització ciutadana per reclamar el tancament de la planta i la recuperació del turó com a espai natural i de memòria històrica.

5.  Montmeló a Granollers pel riu Congost GR-2

• Ruta ST228. De Montmeló a l’estació de Granollers-Canovelles pel riu Congost (GR-2) i Palou

Cotxes, aguaits d’ocells, magatzems, el traçat del GR-2, empreses químiques, camins fluvials, antigues ermites… Tots aquests elements conviuen, no sempre de manera harmònica, en aquesta travessa singular que recorre un territori profundament transformat. És una ruta que podríem qualificar gairebé de “cíborg“, ja que combina, en un sol itinerari, la presència de la natura amb la de les infraestructures industrials i urbanes, en una fusió que no deixa indiferent.

Però potser, més que una fusió equilibrada, el que observem és el rastre d’un paisatge ferit. La natura que trobem al llarg del recorregut no és tant una natura salvatge o verge, sinó la que ha sobreviscut a dècades de pressió urbanística, industrialització i abandonament. És una natura residual, sovint encerclada per polígons, carreteres i urbanitzacions, que lluita per mantenir-se viva en un entorn que li és cada cop més hostil.

Aquesta travessa ens interpel·la: ens mostra com l’activitat humana ha anat arraconant els espais naturals fins a deixar-los en una situació precària, gairebé simbòlica. Com si la natura caminés amb l’espasa de Dàmocles sempre a sobre, amenaçada per nous projectes, contaminació o simplement per la indiferència.

Tot i així, es van recuperant espais verds, no ens atreviríem a anomenar-los verds, atès que per molts arbres i intents de renaturalització que es faci sobre aquests espais, són gairebé irrecuperables.

6.  Volta a la pedrera de Can Donadeu. La Llagosta

• Ruta ST321. Volta a la infame pedrera de Can Donadeu pel poblat ibèric de les Maleses

La pedrera de Can Donadeu és un exemple clar de com l’activitat extractiva pot transformar profundament el territori. Situada dins del Parc de la Serralada de Marina, aquesta explotació minera ha anat avançant de manera implacable, modificant el relleu i alterant greument l’equilibri ecològic de la zona. El seu impacte visual i ambiental és tan evident que, per a molts, resulta difícil mirar en direcció a la muntanya sense sentir una certa inquietud: allò que desapareix sota les màquines, no tornarà.

Aquesta ruta us proposa acostar-vos a l’entorn de la pedrera, no pas per accedir-hi, sinó per conèixer el ric patrimoni que l’envolta i que es troba amenaçat per l’activitat extractiva. Un dels elements més amenaçats és el pou de glaç de Can Donadeu, considerat un dels més grans de Catalunya i, possiblement, el més proper al mar, a només set quilòmetres en línia recta. Construït entre finals del segle XVI i principis del XVII pels monjos de la Cartoixa de Montalegre, aquest pou és un testimoni valuós de la història i de les formes de vida d’altres temps. Malauradament, es troba dins de terrenys privats de la pedrera, amb accés restringit i en risc de deteriorament.

L’itinerari permet fer la volta completa a l’espai ocupat per la pedrera i visitar diversos conjunts arqueològics i naturals d’interès. Tot i la proximitat amb l’explotació, el recorregut sorprèn per la seva capacitat de mostrar-nos una natura que, malgrat tot, persisteix. És una oportunitat per reflexionar sobre la relació entre desenvolupament i conservació, i sobre la necessitat de protegir el que encara ens queda.