Segur que heu vist la foto desenes de cops, però potser el que no sabíeu és que l’estació més famosa actualment de Catalunya (i que encara no ha estat ‘il·legalitzada’) és la de Sant Llorenç de Montgai, estació situada al PK 35,848 de la línia ferroviària Lleida-La Pobla de Segur (LP).
Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa, municipi situat a la comarca de la Noguera, a Lleida. El petit nucli urbà se situa bellament al marge de ponent del pantà de Sant Llorenç, que rep les aigües del riu Segre. L’embassament va ser inaugurat l’any 1930 i cal no confondre’l amb el pantà de Camarasa, que rep les aigües del riu Noguera Pallaresa a pocs quilòmetres de distància. El pantà de Camarasa va ser construït per l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, companyia coneguda com La Canadenca, i que va viure l’any 1919 una important vaga obrera que es va arribar a estendre per tot Catalunya.
El pantà de Camarasa va viure una de les primeres lluites obreres i pacífiques del nostre país: la Vaga de la Canadenca. Les protestes van tenir el seu punt d’inici en els treballadors de la presa de Camarasa a finals del mes de gener de 1919, tot i que entre febrer-març d’aquell any ja s’havien estès per tot Catalunya. Tot va començar quan l’empresa Regs i Força de l’Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power (amb seu a Toronto, i precursora de FECSA) va introduir uns canvis en les condicions de treball del seu personal de facturació i que representava una disminució dels seus sous. Vuit treballadors van consultar el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, rebent com a resposta per part de l’empresa el seu acomiadament. En solidaritat amb els companys, la resta de personal de facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, amb el que l’empresa respongué amb l’acomiadament de 140 treballadors més. El dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües), fet que va arribar a l’extrem que Barcelona es quedés sense llum. Els tramvies i moltes fàbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzades. El 9 de març el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Com a suport als vaguistes es declararen en vaga els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general a tot Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència, José Morote, per a negociar. El 17 de març i després de fortes negociacions amb els sindicats, s’arribava a un acord on s’establia l‘obertura de tots els sindicats clausurats, la llibertat dels treballadors empresonats i l’establiment de la jornada de treball de 8 hores, convertint Espanya en el primer país de l’Europa Occidental que establia aquest horari de treball.
El tren va arribar a Sant Llorenç l’any 1949 quan es va inaugurar el tram entre Balaguer i Cellers-Llimiana. Originàriament, el ferrocarril a La Pobla havia de ser la quarta connexió ferroviària entre els estats francés i espanyol a través dels Pirineus. L’any 1924 va entrar en funcionament l’estació de Balaguer, però el projecte es va aturar durant la II República i no es va reprendre fins que el 1951 quan el tren van arribar a La Pobla de Segur. La línia pertany des de 2005 a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), essent l’única d’ample ibèric d’aquesta companyia. La línia també és explotada turísticament amb el nom del ‘Tren dels Llacs‘.
La foto que forma part de la campanya de participació en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, està presa des del sud-oest de l’estació, en direcció nord-est en sentit a La Pobla de Segur. Es pot veure l’edifici de viatgers (amb sostre de dues aigües i actualment tancat) a l’esquerra de les vies. Al fons s’observa la muntanya de Sant Salvador, de 597 m. A la dreta de la foto i situat al marge contrari del pantà (tot i que no observable a la foto) sobresurt la Coma de Gelís, una gran dent rocosa que culmina la cresta de Gelís, una aresta situada al contrafort de ponent de la muntanya de Monteró i paradís per als escaladors.
En la foto de la campanya s’observa una bifurcació de vies en entrar a l’estació i que vol ser una metàfora del missatge de l’anunci. Ara bé, d’acord amb les imatges ortofotogràfiques de 2014 de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) aquesta via ara ja no hi apareixia, tot i que sembla que ha tornat a estar instal·lada. A l’excel·lent web ‘Trenscat’, llegim la història de les diferents vies d’aquesta estació:
“L’estació original es demominava Sant Llorenç-Camarasa i tenia tres vies, la general, una desviada a la dreta i una via morta a l’esquerra, connectada pel costat Lleida. Hi havia una andana a l’esquerra de la via general, amb l’edifici de viatgers de dues plantes i golfes. La via morta donava servei a un moll de mercaderies cobert. L’any 2001 es va desmantellar la via desviada i la via morta i es va enderrocar l’edifici del moll de mercaderies. L’edifici de viatgers es va salvar in extremis i actualment està tapiat. L’any 2006 es va recuperar temporalment la via desviada com a apartador de material durant la renovació de la via entre Balaguer i la Pobla; posteriorment va ser desmantellada.
L’estació actual de Sant Llorenç de Montgai disposa d’una sola via i andana a l’esquerra de la via, mirant sentit La Pobla.” (Font Trenscat)
Per cert, des d’aquesta estació podem fer interessants excursions. A Senderisme en tren us recomanem qualsevol de les dues que hem ressenyat en aquesta web, totes dues igual d’interessants, totes dues igual de legals.
- Ruta ST56 Circular a la Pala Alta (100 Cims) des de Sant Llorenç
- Ruta ST171 Travessa entre Sant Llorenç i Vilanova de la Sal per la Cova del Tabac i el Montroig
SENDERISME EN TREN 