171. Travessa entre St. Llorenç de Montgai i Vilanova de la Sal per la Cova del Tabac i el Mont-roig 17 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Mapa ruta

Ruta PDF

Fotos

360 Mont-roig

Tren dels llacs

Tren dels llacs

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

 

Espectacular travessa per la Serra de Mont-roig que uneix les estacions de Sant Llorenç de Montgai i de Vilanova de la Sal, dues estacions del Tren dels Llacs, la línia de ferrocarril que uneix Lleida amb la Pobla de Segur.

La Serra de Mont-roig es troba a la comarca de la La Noguera, entre els municipis de Camarasa, Santa Linya i Sant Llorenç de Montgai, nucli de població de Camarasa i punt d’inici de l’excursió. El Mont-roig és una serralada marginal prepirinenca al sud del Montsec, entre els pantans de Sant Llorenç i de Camarasa. El punt més alt és la Pala Alta, un cim inclòs als 100 Cims de la FEEC penjat sobre els penya-segats i des d’on es tenen unes panoràmiques privilegiades de 360º sobre l’entorn.  Al sud sobresurt pel seu cim en forma d’altiplà el turó del Castell de Sant Llorenç de Montgai, accessible des de l’estació de Sant Llorenç per un corriol i una pista.

La travessa ens portarà, tot pujant al  cim del Mont-roig (opcional, qui vulgui estalviar-se la pujada escurça la ruta en 3,1 km de distància i 300 m de desnivell), el darrer abans que aquesta espectacular serra caigui cap al Congost de Camarasa i s’enfonsi al pantà de Camarasa al punt de l’aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa.

La ruta, enlloc d’enlairar-se fins al Portell de l’Extrem sobre la carena de la Serra de Mont-roig, busca un dramàtic camí que va sota els cingles del Mont-roig fins a la coneguda Cova del Tabac. Amb 20 m d’alçada i 180 de profunditat és una cova ideal per als infants, amb un recorregut fàcil pel seu interior (això sí, cal portar llanternes) que ens portarà fins al seu punt més interior on trobarem llibres de signatures. També podem intentar de buscar les pintures rupestres patrimoni de la humanitat!

Després de visitar la cova, la ruta torna a pujar per assolir el cim del Mont-roig (Punta de l’Extrem). Paga la pena l’esforç per gaudir d’unes fantàstiques vistes de tot l’entorn, que inclou el congost de Mu, el Montsec d’Ares i de Rúbies i el Pirineu. De camí al cim podrem visitar la cova-avenc del Pas del Sastre i les restes de búnquers de la guerra civil.

Ens dirigirem fins a l’estació de Vilanova del Camí pel Camí de les Feixes, un corriol que va a tocar del pantà de Camarasa pel vessant nord de la Serra de Mont-roig, frondós, i amb increïbles vistes del pantà al fons.

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida: Sant Llorenç de Montgai (Tren dels Llacs)
  • Arribada: Vilanova de la Sal (Tren dels Llacs)
  • Distància:  17 km
  • Durada:  6h  (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:   + 1.130 m / – 1.075 m
  • Interès:  La Cova del Tabac, una cavitat on podrem endinsar-nos-hi fàcilment amb l’ajuda d’una llanterna.
  • Època: tot l’any.
  • Dificultat:  cap dificultat tècnica però cal parar atenció al camí. Petits passos equipats d’accés a la cova del Tabac.

          

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

  • L’estació de Sant Llorenç de Montgai és també l’inici de la Ruta ST56, travessa circular que recorre la carena de la Serra de Mont-roig. Ambdues rutes utilitzen el camí de Sant Llorenç de Montgai al Portell passant pel coll d’Orenga.

 

 

                                         MAPA TOPOGRÀFIC ICGC                                                                                  PERFIL DE LA RUTA

MAPA TOPOGRÀFIC ICC

TRACK GPS A WIKILOC

barra_1200x6

DIFICULTAT

El camí no té dificultats tècniques, només parar atenció al camí carener a no apropar-se als estimballs. Hem d´estar alertes a la pujada a la carena, donat que hi ha diverses cruïlles de camins on hem d´estar alerta. El camí carener comença a l’Ermita de la Mare de Déu de Montalegre on a partir del qual només caldrà seguir el corriol sense pèrdua que busca els cims de la carena o el vessant nord (més suau) de la serra. La baixada no té pèrdua, seguint en sentit contrari els diversos cartells indicadors que duen al refugi lliure (sense aigua) del Pletiu de l’Extrem.

En tot el recorregut no trobarem cap marca de sender, ni de GR, ni PR ni de SL. Només trobarem alguns cartells indicadors de fusta que marquen la direcció al refugi de Pletiu de l´Extrem, sentit contrari al que nosaltres portem.

TREN LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR (consultar horaris)

Des de l’any 2016 la freqüència de pas dels trens de la línia Lleida-La Pobla de Segur ha augmentat considerablement. Si fins llavors només hi havia un tren per sentit, des d’aquest any, amb la incorporació de noves unitats dièsel de la Sèrie 331, aquesta ha augmentat a 4 trens per sentit fins a La Pobla de Segur.

Aquesta clara millora en el servei implica que si volem podem fer l’excursió en un sol dia des de Lleida, ciutat on podrem connectar amb els trens regionals o d’alta velocitat fins a la nostra destinació de sortida.

La línia Lleida-La Pobla de Segur també s’explota turísticament amb el nom de El Tren dels Llacs, un servei que només funciona alguns caps de setmana entre els mesos d’abril a octubre. El tren està composat per locomotores dels models 10817 i 10820 dièsel construïdes l’any 1968 i per quatre cotxes d’època de la sèrie 6000, un cotxe cafeteria i un furgó postal.  El preu d’aquest viatge per a adults és de 30 € (a/t).

Si volem passar el cap de setmana a la zona un cop feta la ruta,  tenim l’opció de poder dormir a l’alberg La Cova o al càmping a Sant Llorenç de Montgai o bé utilitzar el refugi lliure del Pletiu de l’Extrem, dalt la carena del Montroig. És un refugi lliure en bones condicions, amb bancs i taula, sense matalassos ni aigua a l’exterior. Hi ha un dipòsit que teòricament recull aigua de la pluja i un broll, però tot plegat sembla estar inutilitzat a finals del 2013. Si penseu utilitzar-lo, assegureu-vos que està obert i en servei.

barra_1200x6

PANTÀ DE CAMARASA

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km  0h0min  Estació de Sant Llorenç de Montgai FGC (297 m) (gps 31T 320125 4637222)

L’estació  es troba un quilòmetre al sud-oest de Sant Llorenç de Montgai, nucli de població del municipi de Camarasa.

L’estació va ser inaugurada l’any 1949 amb la prolongació de la línia des de Balaguer fins a Cellers-Llimiana.  L’edifici és de tres plantes i està tapiat atès que no ofereix cap mena de servei. Per esperar el tren només hi ha una marquesina a l’aire lliure, que amb les  adverses inclemències meteorològiques que es donen en aquestes terres a l’hivern resulta insuficient.

Des de l´estació surt un corriol  marcat amb pal indicador que puja en 45 minuts fins el Castell de Sant Llorenç.

Nosaltres anem cap a l’est  pel carrer asfaltat que després de passar sota les vies i el cementiri de la població ens porta fins al centre de Sant Llorenç.

0,8 km  10 min  Sant Llorenç de Montgai  (255 m) (gps 31T 320812 4637305)

Sant Llorenç de Montgai és un nucli de població del municipi de Camarasa de 196 hab (dades 2015). Està situat a la riba nord-oest del pantà de Camarasa i amb fantàstiques vistes a l’altra riba de la Serra de Monteró, una muntanya de 574 m al capdamunt de la qual podem trobar restes romanes i de la Guerra Civil.

Seguim la carretera en direcció nord, en direcció a Camarasa. Després del Barranquet del Mas del Cinto, sota els cingles de la paret de l’Ós que tenim a mà esquerra, passarem a tocar del jaciment arqueològic de la Roca dels Bous.  

A la nostra dreta sota la cinglera de la Cascalda es troba la Cova dels Bous (accessible des de Sant Llorenç), una gran balma amb restes neandertals de fa 50.000 anys. Cal concertar visita prèvia o passar per l´espai Orígens, a Camarasa, si no s’ha fet. L’indret forma part de la Ruta dels Origens, un itinerari científic-turístic pel Pirineu i Prepirineu català i francès sobre el tema dels Orígens: de l’Univers, de la Terra, de les Espècies i de la Humanitat.

2 km 25 min  Deixem Carretera  LV-9047 (255 m) (gps 31T 321551 4638056)

El congost dels Ulls de Llorenç obre un tall a la cinglera entre les parets de l’Ós i del Pont, fet que facilita l’existència l’inici de diferents camins que s’endinsen cap a la serra. Abandonem aquí la carretera Camarasa-Gerb per a prendre a l’esquerra un d’aquests camins, el  Camí de la Garriga.

Continuem per aquest camí només durant 200 metres escassos quan agafarem a la dreta en una cruïlla indicada amb un senyal de fusta el Camí de la Plana de Fugues en direcció al refugi, deixant a mà esquerra el camí que va cap a Vilanova de la Sal. Haurem de seguir sempre en direcció al refugi, amb atenció a les diferents cruïlles que trobem fins al coll d’Orenga.

La pista, força calorosa a l’estiu, s’enfila pel vessant sud del Mont-roig entre una pineda de pi blanc. A mesura que anem guanyant alçada el bosc s’esclarissa, el que permet la visió de les parets de color vermell dels cingles de l’Extrem del vessant de llevant de la serra, i que li donen nom, així com també de les cingleres del vessant occidental a l’extrem del qual observarem l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre.

4,3 km 1h10min Coll d’Orenga (422 m) (gps 31T 322607 4639488)

Ampla i oberta collada que separa els cingles de Mont-roig de la muntanya de Sant Salvador que queda al sud.  Del coll surt un corriol (fites) a mà esquerra que s’enfila pel vessant sud per un camí força dreta i pedregós. L’orientació sud d’aquest tram, la forta pujada que fem i la manca de vegetació (brolla), fa que sigui recomanable iniciar la ruta ben d’hora per evitar la forta calor que pot arribar a fer pel vessant de solell del Mont-roig. 

A mesura que anem guanyant alçada obtenim a la nostra esquena magnífiques vistes de les serres de Monteró, de Sant Cristòfol (situada sobre l’estació) i de Sant Salvador, majestuosa a la nostra esquena. Dalt del seu cim, d’accés dificultós, hi ha les ruïnes de la Torre de Sant Salvador.

5,4 km  1h40min Cruïlla al Portell  (658 m) (gps 31T 323079 4640308)

Hem d’estar atents a aquest punt on hem d’abandonar el camí més fressat que s’enlaira fins al Portell de l’Extrem sobre la carena de la Serra de Mont-roig i que condueix fins al refugi de Pletiu, situat 100 m de desnivell més amunt  i  a 500 m de distància d’aquí.

VARIANT: podem anar directament al cim del Mont-roig pujant fins al Portell de l’Extrem, on trobarem el refugi lliure del Portell de l’Extrem (consultar estat abans, atès que estava tancat quan hi vam passar). Un espectacular corriol que va a tocar dels penya-segats ens portarà fins al cim del Mont-roig (quilòmetre 9,7 d’aquesta ruta). Baixarem pel mateix camí que en l’opció principal, passa per la Cova-avenc del Pas del Sastre. Si volem visitar la Cova del Tabac, haurem de retrocedir un quilòmetre seguint la ruta normal.

Hem de prendre un trencall a la dreta sense indicadors que baixa molt dret per un camí relliscós però amb espectaculars vistes dels cingles de l’Extrem. Caminem per la Feixa, una àmplia terrassa que va sota els peus de les enormes parets del Mont-roig i sobre els cingles del Sòcol de l’Extrem. No caminarem pel caire de l’abisme, però si podem tenir sensació aèria, d’amplitud. El camí és espectacular. Passem sota de diferents balmes, algunes amb ruïnes d’un antic aprofitament i per diferents cavitats mentre ens acompanya el Tossal de Sant Jordi a l’altre costat del Congost de Camarasa.

6,9 km 2h15min Accés a la Cova del Tabac (562 m) (gps 31T 324113 4641102)

L’accés a la Cova del Tabac (fletxes vermelles) es fa per un camí equipat amb cadenes i grapes ancorades a la roca per un corriol que va a estones enlairat sota el cingle que cau directament del cim del Mont-roig. El tram més dret és al final, on trobarem 6 grapes tipus via ferrada amb cadena de seguretat. No cal cap mena de material tècnic i és apte també per a nens.

 7,1 km  2h25min Cova del Tabac (614 m) (gps 31T 324007 4641016)

Cova d’origen càrstic i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN), on l’aigua ha anat filtrant-se durant milions d’anys, creant aquestes cavitats i formant estalactites i estalagmites a l’interior. L’entrada, davant de la qual hi ha un plafó informatiu, té forma ogival i és de grans dimensions. 

 “La Cova del Tabac fa 15 metres d’amplada a la base, i 20 metres d’alçada. El pis de la cova té una inclinació ascendent, i les seves parets s’acosten formant una primera cambra, que es comunica amb l’interior per una obertura semblant a un arc rebaixat. Una altra cambra segueix a aquesta tot seguida d’una altra més. A uns 80 metres cap al nord-oest, la direcció canvia de cop prenent la gruta una orientació cap al nord i regularitzant-se la seva forma” (Font Viquièdia)

“Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han d’afegir també els realitzats per J. de la Vega. Fou però L. Díez-Coronel qui va descobrir les pintures de la Cova del Tabac, les va estudiar i cinc anys després del seu descobriment les va presentar al XVII Congreso Nacional de Arqueología.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

S’han individualitzat 12 figures que corresponen a antropomorfs, esteliformes, quadrúpedes, rectangles radiats, traços i restes de pigment, d’estil esquemàtic, tècnica de traç simple i color ataronjat-vermellós i vermell.” (Font Dep. Cultura de la Generalitat)

De nou situats a la cruïlla que dóna accés  a la cova, continuem pel camí que ja més còmodament ens portarà a flanquejar els darrers contraforts del Mont-roig que ens porta a passar per un pou de gel abans no traspassem cap al vessant nord de la serra. 

 8 km 2h40min Cruïlla pujada al Mont-roig  (470 m) (gps 31T 324456 4641515)

L’excursió entre ambdues estacions passant per la Cova del Tabac ja és prou interessant per si mateixa, però si la completem amb l’ascensió al Mont-roig, des d’on es tenen vistes excepcionals, tindrem una travessa molt completa. Paga la pena la penosa pujada fins al cim per gaudir d’unes vistes 360º de la Noguera i el Montsec.

Després d’una primera pujada força dreta que ens farà entrar en calor, el camí planeja durant 350 m cap a ponent entre una espessa roureda abans no inicia de nou el dur i feixuc ascens cap al Pas del Sastre. Atenció. El trencall d’accés a la cova del Pas del Sastre és a escassos 50 m abans del Pas del Sastre, i es fa per un corriol poc fressat, a estones ocupat per una exuberant vegetació, que s’enfila cap al cingle nord del Mont-roig. No són més de 4/5 minuts des del trencall fins a la cova.

9 km  3h15min Cova-avenc del Pas del Sastre  (655 m) (gps 31T 323888 4641198)

Cavitat sense una definició clara. Tant la podríem veure com una gran balma, com una petita cova o bé com un avenc esfondrat. Té una mica de cada. Es creu que podria haver connectat amb la Cova del Tabac. Si ens fixem en el croquis de la Cova del Tabac, aquest connectaria amb la del Pas del Sastre si no fos per l’esfondrament que hi ha al final d’aquesta cavitat.

9,2 km  3h25min Pas del Sastre  (629 m) (gps 31T 323763 4641221)

Després de retornar al camí principal després de visitar la cova, només haurem de caminar 2-3 minuts abans no arribem al Pas del Sastre,  una àmplia collada que supera fàcilment els cingles que baixen pel vessant nord del Mont-roig.  Aquí dalt, deixem el bosc enrere i passem a caminar entre una vegetació oberta dominada pels carrascars i les brolles calcícoles de romaní típicament mediterrànies dels vessants més assolellats, i que ens permet albirar la carena cimera de la muntanya del Mont-roig.

Seguim pujant per un corriol que puja fins pràcticament arribar al caire del cingles del vessant nord, moment en què deixem el camí principal (fites de pedra). Aquí tombem a l’esquerra i ens enfilem per camí incòmode i embardissat amb garrics que ens portarà fins al cim del Mont-roig. 

9,7 km 3h40min Mont-roig  (714 m) (gps 31T 324043 4641186)

El Mont-roig és el cim més oriental de la carena de Mont-roig i  està separat de la resta de cims de la carena, fet que ens permet gaudir d’una de les millors panoràmiques de tota la serra.  Podeu consultar una panoràmica 360º del Mont-roig aquí.

En primer terme veiem el pantà de Camarasa amb el cingles de la Rendisclera de la Maçana i l’espectacular Congost de Mu, tall obert pel Segre de camí a l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.

Entre moltes muntanyes, podrem distingir el Tossal de Mirapallars (Montsec de Rúbies) i Sant Alís (Montsec d’Ares), entre els quals, si el dia és clar, arribarem a veure les muntanyes de la Vall Fosca, com el Pic de Peguera, Montsent de Pallars, la Pica de Cerví, Mussoles o el Tossal de la Costa. 

Uns metres abans del cim, just al caire del cingle de llevant (compte amb les persones que tinguin vertigen) hi ha les restes d’un búnquer de la Guerra Civil. Les batalles durant l’any 1938 van ser molt dures en aquesta zona atesa la presència de la presa de Camarasa, punt estratègic per dominar tant les crescudes dels rius per utilitzar-les en contra de l’enemic, com per dominar la producció elèctrica de la central hidroelèctrica. La muntanya de Mont-roig va estar ocupada pel bàndol nacional, mentre que el Tossal del Sant Jordi, a l’altra banda del congost, era on se situaven les tropes republicanes.

PANORÀMICA AL NORD DES DEL CIM DE MONT-ROIG

11,1 km  4h10min Cruïlla pujada al Mont-roig (470 m) (gps 31T 324456 4641515)

De nou a la cruïlla on hem iniciat l’ascens al cim del Mont-roig, hem de reprendre el camí que seguíem anteriorment en direcció nord seguint un corriol en descens i amb vistes cap a l’espectacular congost de Mu, estret per on el riu Segre s’obre pas entre cingles abans no arriba a l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa al Congost de Camarasa.  

La Vaga de la Canadenca va ser una de les lluites obreres pacífiques més importants del s. XX a Catalunya. Van tenir el seu pont inicial amb els treballadors de la presa de Camarasa, però es va estendre per tot Catalunya entre febrer-març de 1919.  A finals de gener de 1919 l’empresa Regs i Força de l’Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power  (amb seu a Toronto, d’aquí el nom de la vaga, i precursora de FECSA) va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. Els treballadors van consultar a la CNT, fet que fou respost amb l’acomiadament de 8 treballadors per part de l’empresa. En solidaritat amb els companys, el personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts. L’empresa canadenca respongué ara amb l’acomiadament de 140 treballadors. El dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües), fet que va arribar a l’extrem que Barcelona es quedés sense llum. Els tramvies i moltes fàbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzades. El 9 de març el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Com a suport als vaguistes es declararen en vaga els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general a tot Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència, José Morote, per a negociar. El 17 de març i després de fortes negociacions amb els sindicats, s’arribava a un acord on s’establia l‘obertura de tots els sindicats clausurats, la llibertat dels treballadors empresonats i l’establiment de la jornada de treball de 8 hores, convertint Espanya en el primer país de l’Europa Occidental que establia aquest horari de treball.

11,6 km  4h15min Camí de les Feixes (405 m) (gps 31T 324138 4641697)

Cruïlla d’accés habitual a la Cova del Tabac venint des de la presa de Camarasa i on trobem un pal indicador que ja ens senyala el camí a l’estació de tren de Vilanova de la Sal (6km ) i a la Cova del Tabac (1,4 km). Aquí s’inicia el Camí de les Feixes, un espectacular camí que flanqueja per l’obaga de la Serra de Mont-roig, amb el pantà de Camarasa al nord.

El  camí comença zigzaguejant en ascens, que després del desnivell acumulat durant la resta de jornada ens farà la guitza. Anem per l’obaga de la Serra de Mont-roig formada per una ombrívola roureda que durant molta estona no ens permetrà observar les aigües del pantà de Camarasa que tenim a tocar mateix.

14,8 km 5h15min Les Feixes  (350 m) (gps 31T 321785 4642099)

A mesura que ens anem apropant a les Feixes (zona també anomenada Les Altures a mapes de l’editorial Piolet), ens apareixerà de forma espectacular el pantà de Camarasa envoltat per les parets dels cingles de Penalta, Lo Cinglo Roig i les parets nord de la Serra de Mont-roig. 

El riu Noguera Pallaresa fa un gran revolt envoltant el darrer contrafort de la Rendisclera de la Maçana (cingle situat al vessant est del pantà). Des de la perspectiva que tenim, aquest meandre cobert ara sota les aigües del pantà de Camarasa dóna la sensació que la Rendisclera sigui una illa enmig de les aigües. Al vessant oest del riu ens apareixerà Lo Cinglo Roig, muntanya que conserva encara dalt del seu cim vestigis de la Guerra Civil, amb casamates construïdes pels nacionals durant les batalles del Front del Segre. 

La travessa del barranc de Caraful també és interessant. El camí passa per un curt tram de camí tallat a la roca amb les aigües del Noguera Pallaresa als nostres peus. El Camí de les Feixes finalment desemboca en una pista. Si durant tot el camí l’aigua del pantà quedava sota la timba, ara les tenim a tocar, tranquil·litat i accessibilitat que fa que la zona sigui aprofitada com a una zona d’esbarjo i bany pels habitants de la rodalia. Per terreny més planer entre una pineda de pi blanc esclarissada, podrem observar el pont de Sant Linya, segurament el més famós i bell de tota la línia. 

El pont va ser dissenyat per Vicente Roglà i inaugurat l’any 1949 per salvar el petit braç del pantà de Camarasa que baixa del barranc de Sant Miquel.  Té forma de ‘ventre de peix’, amb una estructura d’acer corbada a la part inferior que li dóna consistència.  Per donar més solidesa a l’obra la part inferior és més ampla que la superior. El pont és una de les estampes més boniques de tota la línia, sobretot quan és creuat pel tren turístic del ‘Tren dels llacs’.

16,7 km 5h45min  Casa dels Enginyers  (348 m) (gps 31T 320235 4642268)

A un costat del camí trobem les ruïnes de la Casa dels Enginyers, construïda per a refugi dels enginyers de camins i treballadors que construïren la línia de ferrocarril.  Aquí abandonarem la pista que veníem seguint per prendre un corriol a ponent, que entre una pineda ens conduirà fins a l’estació de viatgers de Vilanova de la Sal.

17 km  6h  Estació de Vilanova de la Sal (345 m) (gps 31T 320070 4642293)

Atenció! La parada és facultativa, el que vol dir que cal avisar el conductor del tren perquè s’aturi. Hem de prémer el botó d’avís del panell d’informació situat enmig de l’andana, que alertarà el conductor .

La línia Lleida-La Pobla és propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, l’única que té en ample ibèric. L’estació es va obrir l’any 1949 quan va entrar en funcionament el tram entre Balaguer i Cellers-Llimiana. L’actual edifici de viatgers no té cap servei i està tapiat per evitar desperfectes. Es troba a 7 quilòmetres de Vilanova de la Sal, nucli de població del municipi de Les Avellanes-Santa Linya. 

A tocar de l’estació hi ha la boca nord del túnel de Palau, de 3.499 m, el més llarg de tota la línia Lleida-La Pobla.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Montsec : 20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur. Jordi Solà i Mas. Ed. Cossetània (2011)
  • 25 excursions pel front del Pallars. Joan Ramón Segura. Ed. Cossetània (2006)
  • Excursions a l’interior de la terra: 22 itineraris espeleològics. Ferran Alexandri. Ed. Abadia de Montserrat (2011)
  • Excursions per la ruta del tren dels llacs : sortides a peu i amb BTT resseguint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. Joan Ramón Segura. Ed.Pagès (2010)
  • Línia Lleida-La Pobla : el ferrocarril transpirinenc del Noguera Pallaresa. Lluís Prieto i Tur. Ed. FGC (2008)
  • El Ferrocarril Lleida-Saint Girons : una empresa que roman a mig camí. Llorenç Sánchez i Vilanova. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs (2003)
  • 50 elements d’arquitectura i enginyeria ferroviàries. Josep Olivé Saperas. Cossetània (2012)

CARTOGRAFIA

  • Mapa comarcal de Catalunya 15.000 ICC Noguera

WEBGRAFIA

TRENS

EL TEMPS

ALTRES

Anuncis